Alberto García Alix

Anna GelabertCarlota Majó

A. Garcia Alix● Alberto García-Alix va nèixer a Lleó, Espanya, al 1956.

● És Premi Nacional de Fotografia l'any 1999.

● Especialitzat en el retrat i fotografies en blanc i negre.

● Les temàtiques giren entorn de les motos, els tatuatges, la

música, la vida nocturna, els drogoaddictes, les estrelles pornogràfiques i els presos. També destaquen els seus autoretrats i els nus.

● Estil oposat als estereotips. → Imatges violentes i sense pudor,

amb molta força expressiva → Documental social

● Molt lligat a la “Movida Madrileña” dels 80, època de la qual han

quedat els seus gràfics de personatges com Pedro Almodóvar, Rossy de Palma, Camarón de la Isla, Alaska, o Emma Suárez.

● Ha col·laborat en diversos diaris com La Vanguardia, El País,

ABC, o El Mundo i revistes, i ha fet exposicions individuals i també col·lectives per tot el món.

● El 2003 va començar a experimentar amb el format vídeo.

Anàlisi de fotografies

● “Mi lado femenino”● Alberto García Alix● Autoretrat● Blanc i negre● Format vertical● Pla mig● Punt de vista frontal● Predomini de línies rectes● Textures de la pell de la persona, tatuatges,

bracelets metàl·lics i cabell.● Llum artificial lateral dret● Contrastos de colors (samarreta, cabell i

ombres fosques - pell i fons clar)● Simetria real● Acció estàtica● Recorregut visual de la cara (dalt) al cos

(baix)● Paisatge tancat interior (foto pressa en un

estudi)

Interpretació visual

A diferència de la gran majoria d’obres de Garcia-Alix on hi apareixen un recull de diferents experiències viscudes o situacions dures de la vida de les persones, aquesta fotografia es tracta d’un autoretrat, on pretén descobrir-se a ell mateix en tots els sentits i mostrar-se al món tal i com és. Vol representar-se a ell mateix de manera natural i sincera, plasmant el seu “costat femení”, com el nom de la fotografia ja indica. No obstant, mostra un moviment de poc dinamisme, és a dir molt estàtic, amb els punys tancats davant el cos, que ens fa entendre que existeix en ell un sentiment de por per mostrar-se i sincerar-se amb la resta del món. Està, en certa manera, cohibit i a la defensiva.

Interpretació del significat

Anàlisis fotogràfic ● Francis 2007● Alberto García Alix● Blanc i negre● Format Vertical● Pla mig● Punt de vista Frontal● Predomini de lineas corbas i rectes● Textura llisa, la pell.● Bona nitidesa, està enfocat● Il·luminació artificial, frontal● Contrast en la dona i el gat● Tonalitat de colors blancs, grisos i negres● Equilibri, simetria… ● Acció estàtica● Recorregut visual (a dalt - a baix ; esquerra -

dreta )● Interior● Concret● Poca profunditat de camp● Posició relaxada● Utilització llei de terços en el cap del gat

Interpretació visual

Aquesta fotografia pertany a la seva època “De donde no se vuelve”, que ens planteja un viatge a través de la seva memòria. Ens permet veure el seu univers fotogràfic on “rescata la vida del temps” i on intenta representar la seva visió específica i subjectiva de la vida del carrer. Ens mostra un món dur i cruel.Aquesta imatge va més enllà de lo objectiu i superficial, i ens focalitza i ens endinsa a la vida personal i íntima de la dona nua retratada. Ens transmet una sensació de cert terror o rebuig, degut a l’expressió de la protagonista, donada per la seva profunda mirada i la deformació del seu ull, el paisatge fosc, tètric i indefinit, la figura del gat (normalment associat al món màgic i fosc) i el cos nu i tatuat de la dona.

Interpretació del significat

Obres

● “Lo más cerca que estuve del paraíso”

Aquest conjunt de fotografies que ens ofereix García Alix és fruit d'innombrables estades que l'artista ha realitzat al llarg dels anys en les Illes Balears.

Una sensació de llibertat, un hedonisme que impregna les imatges que arriben a nosaltres a través del filtre de la seva mirada. Una tensió que ens atrapa i ens embolica en la creació d'una altra realitat, un misteri que ens trasllada a una altra illa, la que García Alix construeix amb les seves imatges: nens que miren com a adults, adults transformats en arquitectures, arquitectures com a retrats. Tot això emmarcat en una naturalesa que a través dels seus ulls es torna salvatge.

● “De carne y hueso”

Carn i os és una peça audiovisual creada per Alberto García Alix a partir de les seves fotografies amb l'acompanyament musical de Daniel Melingo. Aquesta obra va ser presentada en les Trobades Internacionals de Fotografia de Arles a França i posteriorment en el Teatre Margarita Xirgú de Buenos Aires.

● “De donde no se vuelve”

García Alix ens condueix a un viatge entre el present i el passat de la seva obra i, per tant, de la seva pròpia biografia. Un viatge a la memòria, un “monòleg infinit” mitjançant el qual ens apropa el seu costat més íntim i poètic. L'eix del projecte es fonamenta en l'obra audiovisual del mateix nom. L'autor, a través de la seva pròpia veu, reflexiona des d'un present subjectiu sobre el seu passat i el de la fotografia.

● “Tres vídeos tristes”

La trilogia consta de tres peces en vídeo realitzades per l'artista conjuminant la seva fotografia i fragments en vídeo amb textos profunds i poètics narrats per ell mateix en veu en off. Són peces autobiogràfiques, realitzades durant la seva estada a París, que ens parlen de la vida de l'autor i de la seva fotografia, íntimament lligats.

● “No me sigas, estoy perdido”

Des de l'any 1976 fins a 1986. Des dels seus primers negatius, García Alix ens mostra una mirada fresca i descarada sobre el seu entorn, una realitat en la qual està tan submergit que engoleix aquest temps de reflexió intrínseca a una mirada conscient.

El més important no era el fet fotogràfic, sinó el moment que estava vivint, les trobades, els paisatges de la seva joventut. En els ulls que van prendre les fotografies d'aquesta època, es destil·la una mescla d'innocència i de cerca. Una cerca ansiosa que va a poc a poc apoderant-se de la imatge, construint-se a mesura que avancem cap a l'any 1986. És el moment en el qual Alberto García Alix pren consciència de la seva condició de fotògraf i pansa al format mitjà. En aquesta última etapa, podem observar composicions molt més buscades, un major enfrontament amb el subjecte. Una intensa trobada que marcarà la resta de la seva obra.

● “El paraíso de los creyentes”

Lluny de limitar la imaginació, la imatge pot arribar a potenciar-la i inventar noves realitats. La fotografia de García-Alix genera infinits espais onírics delimitats pel relat complementari del propi fotògraf. D'altra banda, el text aconsegueix dotar de cert ordre al pensament abstracte de l'artista i així estructurar els seus pensaments de manera més clara que les imatges, amb una naturalesa més desordenada en associar-se a moments viscuts. García-Alix busca una narració unitària on el text serveix d'eix a partir del com es construeix la narració visual.

Anna GelabertCarlota Majó

2n Batxillerat Social “B”