Rutines

Com cada matí em

desperto el més tard que

puc, fugint del

despertar...

Silenciosa, em preparo per

escapar de la meva presó i

observo la porta del carrer com una cosa inabastable...

Amb un somriure intento confondre'm entre la multitut

i amagar com em sento constantment, agafant

forces d'on puc…

Però sempre he de tornar encara que no vulgui i

intento allargar els carrers en la meva ment

com carrerons sense fi…

Sé el que m'espera quan creuo de nou la porta, sé que durant temps enrere havia rebut carícies, però

ahora l'únic contacte físic que rebo és el d'un

cop de puny…

La meva obligació no és altra que la de esclava

quan no treballo en el món lavoral…

Quan no ho puc suportar més m'escapo a l'únic racó que és meu, pujant escales interminables fins la meva habitació…

No puc dormir perquè els crits i els cops de

porta no m'ho permeten, però arribo

a un punt en què l'atordiment venç tota

la resta…

Al dia seguent tot começara de nou.