Tema 10: Els Moviments Cinematogràfics

  • View
    48

  • Download
    1

Embed Size (px)

Text of Tema 10: Els Moviments Cinematogràfics

  1. 1. TEMA 10: ELS MOVIMENTS CINEMATOGRFICS Jaume Junc 1r BAT B
  2. 2. NDEX Les vanguardes cinematogrfiques. Expressionisme alemany. Neorealisme itali. Nouvelle vague francesa. Altres corrents.
  3. 3. 10.1 LES VANGUARDES CINEMATOGRFIQUES Al llarg de la histria hi ha hagut una abundncia de corrents, tant circumstancials i subjectes a una moda passatgera, com influents i perdurables en el temps.
  4. 4. 10.2 LEXPRESSIONISME ALEMANY Lexpressionisme expressa la seva visi del mn a travs de la subjectivitat, de la visi nica de lartista. T com a precedents Goya i Munch.
  5. 5. 10.2 LEXPRESSIONISME ALEMANY Va sorgir a la Universum Film Aktiengesellschaft (UFA), i tenia un fi principalment propagandstic.
  6. 6. 10.2 LEXPRESSIONISME ALEMANY Desprs de la derrota alemanya, passa a ser un fi comercial, en mans del govern.
  7. 7. 10.2 LEXPRESSIONISME ALEMANY s un intent de representaci oposada al naturalisme i lobservaci objectiva dels fets i successos externs, fent mfasi al que s subjectiu.
  8. 8. 10.2 LEXPRESSIONISME ALEMANY TEMTIQUES: Sobrenatural Fantstic Desconegut Sinistre
  9. 9. 10.2 LEXPRESSIONISME ALEMANY PRINCIPIS ESTTICS: s de la llum, els contrastos de llums i ombres i illuminacions sobtades. Decorats mgics. Acci teatral sense fora de camp. Mostra de sentiments exterioritzant-los de la forma ms extrema possible.
  10. 10. NOSFERATU Fou un ttol destacat del expressionisme alemany, i el ttol escollit per mi per fer-ne el treball sobre les obres.
  11. 11. 10.3 EL NEOREALISME ITALI Va sorgir al finalitzar la Segona Guerra Mundial. Reflectia el dia a dia de la gent treballadora del pas, amb els seus problemes i misries.
  12. 12. 10.3 EL NEOREALISME ITALI Va sorgir a la revista Cinema, a mans dun grup de crtics i va estar influt pel realisme potic francs. La seva fi coincideix amb la fi de la postguerra i acaba amb la nova generaci posterior a la Segona Guerra Mundial.
  13. 13. 10.3 EL NEOREALISME ITALI CARACTERSTIQUES: No t contingut poltic intrnsec. Original posada en escena i tractament de dilegs.
  14. 14. 10.3 EL NEOREALISME ITALI PRINCIPIS TERICS: Es vol apropar el mitj a la gent del carrer. Refusen la caritat i la compassi. Hi t un fort pes el passat feixista del pas. Barreja de cristianisme i marxisme humanista. Donen ms importncia a les emocions que als plantejaments ideolgics.
  15. 15. 10.3 EL NEOREALISME ITALI PRINCIPIS ESTTICS: Reflectir la dura realitat dels protagonistes. Esttica documental. Utilitzen localitzacions reals. Utilitzen actors no professionals. Utilitzen llenguatge colloquial. Deixen de banda lartifici buscant un estil ms lliure.
  16. 16. LLADRE DE BICICLETES Fou la obra ms destacada del neorealisme itali realitzada per Vittorio De Sicca al 1947.
  17. 17. 10.4 LA NOUVELLE VAGUE FRANCESA Va ser inventat lany 1958 per Franois Giroud, i descriu a un grup de joves cineastes que debuten al marge dels corrents tradicionals.
  18. 18. 10.4 LA NOUVELLE VAGUE FRANCESA A partir de 1963 es calma el moviment. Alguns avancen cap al classicisme, tradicionalitat , militaritat , cinema experimental o segueixen un cam personal.
  19. 19. 10.4 LA NOUVELLE VAGUE FRANCESA CARACTERSTIQUES: Innovacions tcniques i baixos costos dels instruments necessaris. Espontanetat , improvisaci i entusiasme. Plenitud de vida, desig de llibertat.
  20. 20. 10.4 LA NOUVELLE VAGUE FRANCESA PRINCIPIS TERICS: Bagatge cultural important. Estil forjat a travs de Cahiers du Cinma. Defensar el cinema nord-americ. Desig de renovar el cinema. Postguerra. Cinema com a autoconeixement personal.
  21. 21. 10.4 LA NOUVELLE VAGUE FRANCESA PRINCIPIS ESTTICS: Rodatge a interior i exterior natural amb cmera a lespatlla. Temps de rodatge de poques setmanes. Tcnica gaireb artesanal. Equip tcnic redut, sense estrelles i amb improvisaci. Temes morals presents.
  22. 22. BOUT DE SOUFLLE Principal obra de la nouvelle vague francesa, dirigida per Jean-Luc Godard al 1960.
  23. 23. 10. 5 ALTRES CORRENTS EL SURREALISME: Fundat per Andr Breton, es basava en qu linconscient es convertia en animador de tota proposta, independentment de la seva correcci moral. Un chien andalou, Buuel i Dal (1929).
  24. 24. 10. 5 ALTRES CORRENTS VANGUARDIA NORD-AMERICANA: Va ser un cinema independent dels anys 60 a 70. Era un focus de creativitat desmesurada i de provocatius plantejaments temtics i formals. Taxi Driver, Martin Scorsese (1976).
  25. 25. 10. 5 ALTRES CORRENTS DOGMA 95: Volia recuperar lessncia de lart cinematogrfic desposseint el cinema defectes i recursos especials. Dancer in the dark, Lars von Trier (2000).