Administració pública i xarxes socials

1

Administració públicai xarxes socials

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformacióper generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Jordi Graells i CostaDiploma de postgrau en govern i gestió pública en la societat de la informació: e-governIDEC-UPF i EAPC

EAPC, 20 de maig de 2010

www.graells.catwww.slideshare.net/jordigraells

2

Canvi en les organitzacions tradicionals

“Administració pública i xarxes socials” Jordi Graells. Postgrau e-govern UPF-EAPC, 20 de maig de 2010 CC – BY 3.0

3

El món canvia

Font: MJ Salido @odilas

TecnologiaDigitalització

InestabilitatTemps de

crisis

Societatxarxa

GlobalitzacióObertura de

mercats

InternetInternetNoves

generacionsNous valors


4

... però no és sols tecnologia


Relativitzael poder

Integra les noves

generacions

Col·local’individual centre

Multiplicarelacions

Trencafronteres

Aprofita el coneixement InternetInternet


5

CulturaCultura

EmpresesEmpreses

SocietatSocietat

EconomiaEconomia

PolíticaPolítica

Desenvo-lupamentDesenvo-lupament

Adminis-tració

Adminis-tració

EducacióEducació

Sociedad

RED

SociedadSociedad

REDRED

Hi ha un impacte sistèmic en tots els àmbits de la societat



6

Mentre el model econòmic és caduc...

‘La viñeta’ de Ernesto Rodera a Adn.es divendres 4 de desembre de 2009


7

Barcelona, 2 de febrerode 2009

Inte

rsec

tion

Con

sulti

ng ©

Mar

k S

mic

ikla

s. C

C B

Y 2.

0

Tothom es pot associar o interactuar sense intermediaris o canviant-ne el rol.

... Internet és el motor del canvi, que fa que les persones decideixen


8

I en aquest nou paradigma, som més prescindibles

que abans


9

... i no hi ha guies, ni mapes, ni manuals

A n

ewan

dac

cura

tmap

ofth

ew

orld

©N

orm

an B

. Lev

enth

alC

C B

Y 2.

0


10

Cada organitzacióha de trobar el seu camí


11

Algunes pistes:

Com

pass

©O

cean

Fly

nn-C

C N

C S

A 2.

0


12

Imatge de l’article “Com innovar serveis a l’Administració” de Jordi Graells Costa a Escola Innovació. Butlletí de la funció directiva núm. 1. Barcelona: EAPC, nov. 2007

Innovar és transformar coneixement en valor.Innovació = canvis que generen valor perquè són avantatges competitius i sostenibles en el temps.

A. Cal innovar sistemàticament...


13

Serveis (o productes)

- Nous serveis

- Noves prestacions

Canals

- Globals

- Glocals

Processos

- Eficiència

- Eficàcia

- Tecnologia

Organització

- Funcional / Jeràrquica

- Flexibilitat / Agilitat

- Descentralització / Centralització

És un moment històric determinant que transforma per a sempre la manera com aprenem, produïm, interaccionem amb l’entorn i ens relacionem amb els altres. Innovar és, doncs, definir nous models de relació i de creació de valor.

... i arreu


14

A més dels exemples d’innovació que citen els manuals:

... com fan algunes organitzacions

iPad Touch © FactoryJoe. CC


15

B. Model de negoci (generar valor)

Les institucions/empreses tenen formes comunes d’organitzar la seva activitat. La tecnologia aporta valor en tots els camps.

1. Millorant internament (i externament) els nivells d’eficiència (empleats, gestió, processos, projectes).

2. Sent transparents amb la relació amb els clients:

- externs (clients)

- interns (comunitats, grups...)

3. Treballant el nou coneixement dels intangibles:

- propietat intel·lectual i drets d’autoria

- xarxes relacionals corporatives

- programes...

?


16

B1. Millorant l’eficiència


17

Una nova gestió de lesorganitzacions

Extra

ído

del I

nfor

me

Soci

edad

de

la in

form

ació

n 20

09. F

ont:

Mck

inse

y20

09

Font: www.acando.com(via MJ Salido @Odilas)


18

Treball col·laboratiu intern

A les organitzacionshi ha professionals que s’organitzen en CoP a partir de les seves afinitats laborals, comparteixen la informació i obtenen millors resultats gràcies al coneixement col·lectiu que elaboren.

An Innovation Competence Process Coming From KnowledgeManagement © Alex Osterwalder. CC BY 2.0


19

Cal explorar també:

- La coedició de continguts: els clients creen els continguts, els etiqueten, els prioritzen, els difonen.

- La coproducció de serveis: els usuaris presten servei en un voluntariat nou, amb la intermediació de la tecnologia.

- Els serveis p2p: els usuaris poden col·laborar entre si sense la mediació de l’Administració.

© alorza

Treball col·laboratiu extern


20

La col·laboració Administració –ciutadania més a prop

http://rodalies.gencat.cat


21

[...]http://r.odali.es/#_home

http

://ro

dalie

s.in

fo

http://twitter.com/retras_renfe“Administració pública i xarxes socials” Jordi Graells. Postgrau e-govern UPF-EAPC, 20 de maig de 2010 CC – BY 3.0

22

B2. Sent transparents


23

1. Més quantitat d’informació i de més qualitat = transparència.

2. Personalització de la informació al que necessita el client.

Tecnologia que apropa els clients

‘La

viñe

ta’d

e Er

nest

oR

oder

a a

Adn.

esdi

v29

de

gene

r de

2010


24

B3. Treballant intangibles: propietat intel·lectual, xarxes, programes...


25

© Sydney Morning Heraldwww.smh.com.au Eiffel Tower at night © rednuht,

www.flickr.com/photos/rednuht/275062341/CC BY 2.0

Quina diferència hi ha?


26

Debat enquistat en propietat intel·lectual

Com superar-lo?

Propostes acció:

- Respectar possible termini reduït de protecció de les obres.

- Accés públic a l’obra si no hi ha ànim de lucre.

- Reutilització de coneixement de l’Administració.

- Obres protegides per DA i difoses en obert. Cal citar obra en CC.

- Suport a reconversió indústria tradicional de continguts.

- etc.30173-ni_web © MarkHaertl. CC BY-NC-SA 2.0

Les descàrregues són il·legals

Coneixement = obert, com a actiu

per generar riquesa


27

Inte

rsec

tion

Con

sulti

ng ©

Mar

k S

mic

ikla

s. C

C B

Y 2.

0

C. Organització relacional = xarxa social

Les organitzacions han de ser autèntiques xarxes socialsque generin una relació amb vincles més emocionals. Són els mateixos clients-proveïdors-altres partnersels qui redifonen, comuniquen o fins i tot coprodueixen els seus serveis i productes.

Interaccionant poden recollir i tractar el coneixement distribuït de les persones i altres organitzacions.


28

1. Tenim tendència a centrar-nos amb excés en les einessocial media [o de comunicació i xarxa social].

Tool

ed F

latty

©fla

ttop3

41ht

tp://

ww

w.fl

ickr

.com

/pho

tos/

flatto

p341

/108

5739

925/

CC

BY

2.5

Amb quins problemes topem 1/2?


29

2. ... o sovint les usem erròniament per continuar

comunicant cap un sol sentit com fins ara.

Amb quins problemes topem 2/2?

LOUD speaker © woodleywonderworks CC BY 2.0 “Administració pública i xarxes socials” Jordi Graells. Postgrau e-govern UPF-EAPC, 20 de maig de 2010 CC – BY 3.0

30

Les eines ens amaguen l’objectiu:

Governança oberta (Open Government o oGov)

Per avançar cap a formes de govern-administraciómés obertes, calen nous valors i una nova actitud per treballar amb:

- Eficàcia

- Eficiència

- Transparència

- Col·laboració / participació

- Coresponsabilitat

- Reutilització del coneixement públic

- Diàleg amb tots els actors (ciutadania, professionals, organitzacions...)“Administració pública i xarxes socials” Jordi Graells. Postgrau e-govern UPF-EAPC, 20 de maig de 2010 CC – BY 3.0

31

Ús unidireccional amaga potencialComunicació - DifusióCocreació

Altres tasques

- Sindicació

- Bookmarking

- Recomanació

- Votació

- Transferènciade fitxers

Gestió informació

Aprenentatge

©jo

rdig

rael

ls. C

C B

Y 3.

0


32

- Organitzar la informació: Processos de gestió de la informació(cerca, emmagatzematge, compartició, racionalització…) perquè els usuaris puguin desenvolupar i millorar competències i habilitats.

- Comunicar: Conversa-relació estable entre persones que interaccionen contínuament perquè tenen interessos afins.

- Difondre: Activitats per publicitar un servei, producte, projecte… a fi de captar l’atenció de grup de persones i fidelitzar-los.

- Cocrear: Acció per crear col·laborativament un servei o un producte.

- Aprendre: Activitat intrínseca i transversal a les ja citades. Les persones aprenem fent (cocreant, comunicant-difonent, organitzant la informació…).

Què hi podem fer a les xarxes


33

Els 5 sentits per actuar a les xarxes socials:


1. Escoltar

34

Escoltar = monitorar

Escoltar què es diu. Qui ho diu. On ho diu…:

- visites al nostre lloc web

- alertes

- descàrregues

- subscripcions

- comentaris

- etc.

Podem usar 3 o 4 eines (Reader, Trends, Alertes…).

3 Ears Bars © Adselwood. CC BY“Administració pública i xarxes socials” Jordi Graells. Postgrau e-govern UPF-EAPC, 20 de maig de 2010 CC – BY 3.0

35

Google Reader: escoltar dins i fora

http://tinyurl.com/mwkgbe

[…]Carpetes compartides


36

2. Organitzar la informació


37

A. Monitorització compartida. Reader Lector RSS. Donar-se d’alta mútuament i compartir arxius i carpetes. Per ex. Google Reader

B. Estratificar un etiquetatge de preferits comú i crear una xarxa (network) a delicious per compartir la informació destacada.

C. Compartició/transferència d’arxius grans per Dropbox, Adrive, Boxnet...

D. Entorn personal i corporatiu a Netvibeso iGoogle, widgets i plugins.

E. Elaborar documents conjuntament per Google Docs o possibilitat d’obrir wiki per a informacióno resident a la xarxa.

Com gestionem la informació?


38

3. Comunicar


39

Comunicar - difondre a la xarxa

Comunicar amb el nostre públic. Com funcionen les notícies?

1. Comunicats de premsa a les agències. Intermediació ‘aliada’.

2. Canals de difusió que generin notícies, amb menys intermediació. La situació ideal seria disposar de xarxa social pròpia. Podem:

- Centrar estratègia en bloc corporatiu

- Facilitar descàrrega continguts.

- Altres aspectes (sindicació, alertes, enquestes, pàgina Netvibes, widgets...).

- Etc.


40

Gestionar la comunicació

La comunicació en xarxes socials i entorns 2.0 es caracteritza per:

1. Interacció. Cal un diàleg sincer, que creixerà més i més.

2. Estratègia. Per què hi som?

3. Espai propi. Un nexe de la nostra activitat a la xarxa.

4. Gestió del feedback. Retroalimentar l’estratègia.

5. Organització de les dades. Eficàcia.

6. Gènesi i gestió de BD.

7. Avaluació. Mètriques d’activitat, producciói impacte. També interessos, temes...

Cd-

rom

.©A

nton

Pec

k. C

C B

Y-N

C-N

D 2

.0


41

Però expliquem-homitjançant històries amb sentiment


42

No subestimem el poder d’una història...

www.youtube.com/watch?v=X7MVtgXMclI


43

... i encara menys si emociona!

www.youtube.com/watch?v=K6fSETphe4A


44

4. Cocrear


45

Però ¿serveix per a res més? ‘L

a vi

ñeta

’de

Erne

sto

Rod

era

a Ad

n.es

dim

ecre

s 27

de

gene

r de

2010


46 “Administració pública i xarxes socials” Jordi Graells. Postgrau e-govern UPF-EAPC, 20 de maig de 2010 CC – BY 3.0

Gencat: col·laborar a e-Catalunya

47

gencat bloc

http

://bl

ocs.

genc

at.c

at


48

4848

Complementem e-Catalunya i el ‘gencat bloc’ amb la comunicació a xarxes socials i webs 2.0

Youtube (vídeos) Twitter

Flickr (fotos) Yammer (Twitter corporatiu)

Linkedin (xarxa social contactes professionals)

Delicious (enllaços i altres objectes)

Facebook (xarxa social)Slideshare (presentacions)

Wikipedia

Gencat a xarxes i eines 2.0


49

En quines xarxes socials?


50

gencat a altres xarxes socials


Altres repositoris i eines per compartir arxius de vídeo, imatges, presentacions i enllaços en xarxa: Youtube, Flickr, Slideshare i Delicious.

Linkedin: xarxa social vertical per fer networking a partir dels contactes de professionals i la col·laboració de les organitzacions (empreses i administracions).

Twitter i Facebook: xarxes socials generalistes que persegueixen que les persones interaccionem.

Bloc Wordpress: eina de publicació i gestió de continguts ràpida. Relaciona totes les altres.

51

URL dels perfils de gencata les xarxes socials


52

Twitter (microblogging)


53

gencat Twitter

http

://tw

itter

.com

/gen

cat_

cat


54

Twitter del Dept. de Treball

http

://tw

itter

.com

/treb

allc

at


55

Twitter d’Emergències

http

://tw

itter

.com

/em

erge

ncie

scat


56

Facebook: pàgina web


57

gencat Facebook

ww

w.fa

cebo

ok.c

om/g

enca

t


58

Perfils gencat a altres xarxes


59

gencat Youtube

ww

w.y

outu

be.c

om/g

enca

t


60

gencat Flickr

ww

w.fl

ickr

.com

/gen

cat_

cat


61

gencat Slideshare

ww

w.s

lides

hare

.net

/gen

cat


62

gencat Delicious

ww

w.d

elic

ious

.com

/gen

cat


63

Grups de gencat a Linkedini a Yammer

ww

w.li

nked

in.c

om

ww

w.y

amm

er.c

om


64

I a la resta de la Generalitat?


65

Quins perfils, comptes...? 1/3

El treball que cal fer a les xarxes socials es fa d’acord amb el monitoratge del que es diu de la nostra organització [o activitat] o del tema sobre el qual volem aportar valor. Usem aplicacions.

Per exemple:

- Uvervu: http://www.ubervu.com (29 a 49 dolars / mes)

- Sysomos: http://www.sysomos.com (500 dolars / mes)

- Radian 6: http://www.radian6.com (600 dolars / mes)

- Techigy: http://www.techrigy.com (freemium)

- Social Mention: http://www.socialmention.com (free)


66


Tipologia:

Departaments

Serveis/Marques

Generalitat


67


La Generalitat de Catalunya, a través del Departament de la Presidència, estableix dos procediments per a les xarxes socials:

1. Autorització del compte/perfil per part de la DG d’Atenció Ciutadana.

2. Aplicació de la imatge corporativa adequada fixada per la DG de Difusió Corporativa.

Nom del departament, servei o marca + cat

Per ex.: justiciacat, ptopcat, emergenciescat, bibliotequescat


68

Quan un departament, servei o unitat que gestiona una marca corporativa vol activar una bústia/perfil a les xarxes socials esmentades, ha de demanar autorització a la Direcció General d’Atenció Ciutadana, la qual:

1. L’autoritzarà o no, si escau.

2. Formarà la/les persona/es que en gestionaran l’ediciói el manteniment. I els assessorarà en l’estil de comunicació.

3. Lliurarà els perfils amb la imatge corporativa adequada (segons la DG de Difusió Corporativa).

4. Posarà en comú guies d’usos i estil de cada eina.

5. Assessorarà en aplicacions que monitoren la presència a les xarxes, a partir de paraules clau, conceptes....

Pautes d’actuació


69

5. Avaluar


70

Seria el conjunt de:

1. Indicadors d’activitat, producció i impacte.

2. Indicadors d’eficiència econòmica (diapositives anteriors).

3. Indicadors de canvi de tendències a la societat, a partir de paraules clau, conceptes.... que es puguin observar des del moment d’inici del nou model col·laboratiu.

Avaluació global de l’impacte del nou model

mea

sure

men

tof t

heco

lor©

arqu

era

CC

-BY-

2.0


71

Qui s’apunta al canvi a l’organització? El voleu liderar?

«Les capacitats diferencials són la imaginació, la creativitat i la passió.» (Gary Hamel)

L’objectiu ha de ser ¿com construir una organització, una comunitat i un país que motivin la gent a oferir la seva creativitat i passió tots els dies?

Una sola conclusió

nosaltrestuellesvosaltres

joells


72

Gràcies!

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformacióper generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Administració pública i xarxes socials

Jordi Graells i CostaDiploma de postgrau en govern i gestió pública en la societat de la informació: e-governIDEC-UPF i EAPC

EAPC, 20 de maig de 2010

www.graells.catwww.slideshare.net/jordigraells

Business

Administració pública i xarxes socials