2
A quests darrers dies hem pogut llegir a la premsa diversos articles d’opinió que, una vegada més, qüestionen la feina de les oenegés a l’Àfrica. La recent aparició del llibre d’en Gustau Nerín, Blanc bo busca negre pobre, ha reanimat el debat sobre el paper i la bondat d’aquestes organitzacions en el continent africà. E n aquest llibre, en Nerín critica que les oenegés intervinguin en el territori imposant els models de cultura i de societat occidentals, sense tenir en compte les necessitats i costums pròpies de cada comunitat. Aquesta opinió també la comparteix en Lluís Mallart, missioner i antropòleg que ha viscut al Camerun i que lamenta que els cooperants viatgin a l’Àfrica sense la voluntat d’aprofundir en el coneixement de la cultura dels seus pobles, i es limitin a exportar els seus models d’estructura i de benestar social. E n el llibre es destaca, també, la descoordinació de les diverses oenegés que actuen sobre un mateix territori, així com l’escassa professionalitat del voluntariat que, sovint, planifica projectes o intervencions paternalistes o dependents que no fomenten el desenvolupament autònom dels pobles. En aquest sentit, l’Albert Sánchez Pinyol, escriptor i antropòleg, diu que algunes oenegés són herència de les missions que han confós solidaritat amb caritat i que el que estan fent no es cooperació sinó subordinació. L a resposta a aquestes crítiques no s’ha fet esperar per part dels responsables d’organitzacions internacionals amb molts anys d’experiència. Així, en Francesc Mateu, president d’Intermón-Oxfam diu que les grans oenegés actuen sobre les demandes dels mateixos africans i són les contraparts les que proposen els seus plans. L’Aitor Zabalgogeazcoa, de Metges sense Fronteres, reivindica l’eficàcia de les campanyes de vacunació i de prevenció de malalties, que han reduït, realment, l’índex de mortalitat de la població africana. M és enllà de la polèmica que sorgeix quan es contrasten diferents punts de vista, amb el que tothom coincideix, és que el problema de l’Àfrica no esdevé de les particularitats de la cooperació, sinó de les regles del comerç internacional i de les polítiques de desenvolupament dels països rics. Com apunta l’antropòleg Lluís Mallart, l’Àfrica, més que cooperació, el que necessita és justícia. É s per això que, al marge de qualsevol opinió sobre els encerts i els desencerts de la cooperació al llarg dels anys, estem d’acord amb els que sostenen que el paper més important de les oenegés ha de ser el d’evidenciar amb realisme les diferències entre nord-sud, i el de pressionar els governs dels països més rics perquè estimulin polítiques comercials a favor dels més pobres. Membres de Justícia i Pau de Sant Just, en una visita al centre Fandema de Tujereng, van fer una aportació econòmica per a l’instal·lació d’un reg gota a gota per a l’hort d’aquest centre. Aquest any la Festa de la Pau es va dedicar als conflictes d’arreu del món. Justícia i Pau i Sant Just Solidari van participar-hi de forma conjunta, col·laborant a difondre el conflicte de l’aigua. Àfrica, novament polèmica Editorial Baula EL BUTLLETI INFORMATIU DE SANT JUST SOLIDARI Núm. 69 Any XVI Maig de 2011 2a època C/ de la Creu, 73 - 08960 Sant Just Desvern Telèfon: 93 473 65 84 Internet: www.justsolidari.cat E-Mail: [email protected] 4 Baula Editorial Primer contacte amb Gàmbia i les seves dones 20 anys d’agermanament entre Sant Just Desvern i Camoapa Breus 1 2 4 4 20 anys d’agermanament entre Sant Just Desvern i Camoapa Breus “De todos los animales de la creación, el hombre es el único que bebe sin tener sed, come sin tener hambre i habla sin tener nada que decir” John Steinbeck Premi Nobel de Literatura 1962 Les oenegés a l’Àfrica L’apoderament de les dones de Tujereng Primers actes de celebració Zoom E l passat 23 de març, aprofitant la visita de l’Ignasi Aranda, membre de la permanent de SJS, a Camoapa, l’Ajuntament d’aquest municipi va celebrar un acte per commemorar els vint anys d’agermanament entre Camoapa i Sant Just Desvern. Va ser un acte públic, molt emotiu, on hi van participar la totalitat dels membres de l’actual “Consejo Municipal” i part de la població de Camoapa. El Dr. Plutarco Hernández, l’actual batlle, va fer lliurament d’un obsequi a l’Ignasi per tal de fer-lo arribar a l’Ajuntament de Sant Just Desvern. M Jose de Molina, presidenta en funcions de SJS, va fer entrega d’aquest reconeixement a l’alcalde de Sant Just en el Ple de l’Ajuntament celebrat el dia 28 d’abril. L a signatura formal de l’Agermanament entre els municipis de Camoapa i Sant Just Desvern va ser el 31 de març del 1991, sent aleshores batlles el Sr. Jorge Duarte de Camoapa i Lluís Segura de Sant Just Desvern. L a distància de 9.000 quilòmetres que separa Camoapa i Sant Just Desvern només existeix físicament, ja que al llarg d’aquests 20 anys d’agermanament s’han creat uns vincles d’amistat que les fa sentir molt unides. La il·lusió per seguir treballant junts, amb la finalitat de millorar el futur de les seves poblacions, continua amb la mateixa força que a l’inici. Amb el suport de:

Baula. Maig 2011

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Baula. Maig 2011

Aquests darrers dies hem pogut llegir a la premsa diversos articles d’opinió que, una vegada més, qüestionen la feina de les oenegés a l’Àfrica. La recent

aparició del llibre d’en Gustau Nerín, Blanc bo busca negre pobre, ha reanimat el debat sobre el paper i la bondat d’aquestes organitzacions en el continent africà.

En aquest llibre, en Nerín critica que les oenegés intervinguin en el territori imposant els models de cultura i de societat occidentals, sense tenir en

compte les necessitats i costums pròpies de cada comunitat. Aquesta opinió també la comparteix en Lluís Mallart, missioner i antropòleg que ha viscut al Camerun i que lamenta que els cooperants viatgin a l’Àfrica sense la voluntat d’aprofundir en el coneixement de la cultura dels seus pobles, i es limitin a exportar els seus models d’estructura i de benestar social.

En el llibre es destaca, també, la descoordinació de les diverses oenegés que actuen sobre un mateix territori, així com l’escassa professionalitat

del voluntariat que, sovint, planifica projectes o intervencions paternalistes o dependents que no fomenten el desenvolupament autònom dels pobles. En aquest sentit, l’Albert Sánchez Pinyol, escriptor i antropòleg, diu que algunes oenegés són herència de les missions que han confós solidaritat amb caritat i que el que estan fent no es cooperació sinó subordinació.

La resposta a aquestes crítiques no s’ha fet esperar per part dels responsables d’organitzacions internacionals amb molts anys d’experiència. Així, en

Francesc Mateu, president d’Intermón-Oxfam diu que les grans oenegés actuen sobre les demandes dels mateixos africans i són les contraparts les que proposen els seus plans. L’Aitor Zabalgogeazcoa, de Metges sense Fronteres, reivindica l’eficàcia de les campanyes de vacunació i de prevenció de malalties, que han reduït, realment, l’índex de mortalitat de la població africana.

Més enllà de la polèmica que sorgeix quan es contrasten diferents punts de vista, amb el que tothom coincideix, és que el problema de l’Àfrica no esdevé

de les particularitats de la cooperació, sinó de les regles del comerç internacional i de les polítiques de desenvolupament dels països rics. Com apunta l’antropòleg Lluís Mallart, l’Àfrica, més que cooperació, el que necessita és justícia.

És per això que, al marge de qualsevol opinió sobre els encerts i els desencerts de la cooperació al llarg dels anys, estem d’acord amb els que sostenen que

el paper més important de les oenegés ha de ser el d’evidenciar amb realisme les diferències entre nord-sud, i el de pressionar els governs dels països més rics perquè estimulin polítiques comercials a favor dels més pobres.

Membres de Justícia i Pau de Sant Just, en una visita al centre Fandema de Tujereng, van fer una aportació econòmica per a l’instal·lació d’un reg gota a gota per a l’hort d’aquest centre.

Aquest any la Festa de la Pau es va dedicar als conflictes d’arreu del món. Justícia i Pau i Sant Just Solidari van participar-hi de forma conjunta, col·laborant a difondre el conflicte de l’aigua.

Àfrica, novament polèmicaEditorial

Ba

ula

EL

BU

TL

LE

TI

INF

OR

MA

TIU

DE

SA

NT

JU

ST

SO

LID

AR

I

Núm. 69

Any XVI

Maig de 2011

2a època

C/ de la Creu, 73 - 08960 Sant Just Desvern

Telèfon: 93 473 65 84

Internet: www.justsolidari.cat

E-Mail: [email protected]

4 Baula

Editorial

Primer contacte amb Gàmbia i les seves dones

20 anys d’agermanament entre Sant Just Desvern i Camoapa

Breus

1

2

4

4

20 anys d’agermanament entre Sant Just Desvern i Camoapa

Breus “De todos los animales de la creación, el hombre es el

único que bebe sin tener sed, come sin tener hambre i habla sin tener nada que decir”

John Steinbeck Premi Nobel de Literatura 1962

Les oenegés a l’Àfrica

L’apoderament de les dones de Tujereng

Primers actes de celebració

Zoom

E l passat 23 de març, aprofitant la visita de l’Ignasi Aranda, membre de la permanent de SJS, a Camoapa, l’Ajuntament d’aquest municipi va celebrar un acte per commemorar els vint anys

d’agermanament entre Camoapa i Sant Just Desvern. Va ser un acte públic, molt emotiu, on hi van participar la totalitat dels membres de l’actual “Consejo Municipal” i part de la població de Camoapa. El Dr. Plutarco Hernández, l’actual batlle, va fer lliurament d’un obsequi a l’Ignasi per tal de fer-lo arribar a l’Ajuntament de Sant Just Desvern. M Jose de Molina, presidenta en funcions de SJS, va fer entrega d’aquest reconeixement a l’alcalde de Sant Just en el Ple de l’Ajuntament celebrat el dia 28 d’abril.

La signatura formal de l’Agermanament entre els municipis de Camoapa i Sant Just Desvern va ser el 31 de març del 1991, sent aleshores

batlles el Sr. Jorge Duarte de Camoapa i Lluís Segura de Sant Just Desvern.

La distància de 9.000 quilòmetres que separa Camoapa i Sant Just Desvern

només existeix físicament, ja que al llarg d’aquests 20 anys d’agermanament s’han creat uns vincles d’amistat que les fa sentir molt unides. La il·lusió per seguir treballant junts, amb la finalitat de millorar el futur de les seves poblacions, continua amb la mateixa força que a l’inici.

Amb el suport de:

Page 2: Baula. Maig 2011

digital, a través del taller d’informàtica, on la Lourdes i en F. Kennedy, professor de Ghana, resident a Gàmbia des de fa molts anys, realitzen les primeres explicacions.

Només són quatre dies, quatre tardes que treballem plegades amb elles, però sembla

que sigui molt més. La intensitat de la demanda i l’interès per seguir aprenent és molt especial.

Quan el sol sembla que baixa d’intensitat, les dones i nosaltres anem recollint, cansades,

satisfetes, i amb una salutació de “fins demà”, reprenem la tornada cap a Bendula Lodge, un lloc que la Sílvia ens ha trobat per descansar i recuperar forces. Un espai que, com tot el que es viu en aquest país, és especial, rodejat de grans arbres, amb la visita de dues mones que cada nit ens donen un concert nocturn sobre la teulada. Sentim que la força del projecte, a partir de la iniciativa de la Sílvia i el seu marit Malang, comença a ser una realitat.

Ens acomiadem un dia ple de llum, de feina i d’emocions. Tenim el privilegi d’inaugurar

el taller d’estampació, fent unes pràctiques on totes podem gaudir i aprendre dels processos i dels resultats espectaculars de la transformació de les robes blanques. I molt especialment, ens sorprenen oferint-nos com a present el logotip de Sant Just Solidari en batik. Una iniciativa

que entronca plenament amb el que elles varen proposar en el seu dia: aprendre nous oficis per promoure vendes locals d’autofinançament.

Un “adéu!”. Un “fins ben aviat!” ens rectifiquen les dones; i ens fa sentir que ens emportem

més del que hem deixat.

Seguirem amb molt d’interès tot el que el centre Fandema, Centre d’ocupació i formació

de dones, realitzi, i donarem tot el suport que des de SJS poguem oferir, seguint les línies de col•laboració i desenvolupament que configuren els objectius de la nostra entitat.

Agraïm la generositat de les dones. A totes elles, gràcies.

Grup de voluntàries de Sant Just Solidari

Són les 7 de la tarda del dissabte 16 d’abril. Ja ho tenim tot a punt per viatjar cap a

Gàmbia. Després de 4 hores i mitja arribem a Banjul, la capital, on la Sílvia Llopart, representant de Solidança i responsable del projecte del centre per a la formació de dones de Fandema, que en mandinka vol dir “vine, i amb els teus recursos, autoajuda’t”, ens espera amb la furgoneta que ens portarà a Tujereng.

Sant Just Solidari va començar a donar suport a aquest projecte l’any passat,

gairebé al mateix temps que es posava en marxa. L’objectiu d’aquest viatge era conèixer el seu funcionament i situar-nos en un nou territori i en una altra realitat.

Tot surt com esperàvem. Plenes d’il•lusió ens endinsem a la festa de benvinguda, que alhora

coincideix amb el tancament del curs d’educació postural de l’Esme i la Glòria. Ens envaeixen les mirades de les dones que tímidament ens saluden sense deixar les seves feines; unes preparen l’àpat comunitari, les altres, endrecen l’espai on menjarem, el lloc on guarden els farcells de roba de Solidança. Comencem a intuir que seran un dies molt especials. L’amabilitat que acompanya cada decisió, cada proposta, ens desperta nous sentits, nous aprenentatges, noves olors i nous sabors.

La senzillesa de la gent, juntament amb els “good

morning” dels matins dels veïns mentre passegem pels carrers empolsegats, no deixen de provocar-nos entusiasme. Volem conèixer el projecte i també visitar els voltants de la costa atlàntica, gaudir dels mercats i de la

seva gent, enlluernar-nos amb les platges, provar nous àpats, begudes autòctones, en fi, descobrir un munt de noves sensacions.

Quan ens posem a treballar amb les dones, el primer que ens sorprèn són les ganes

d’aprendre. Sabem que per venir al centre de formació, han hagut de deixar la casa endreçada, els fills a càrrec d’alguna persona, o venir amb ells, si es tracta de mares que encara els alleten.

Ens sorprenen quan demanen amb insistència i il•lusió, en què i com poden millorar, com

ho han de fer. Ens organitzem en tres tallers que funcionen de manera simultània: en un primer espai, amb l’ajut de la Maria i la Jose, algunes aprenen a cosir; altres ja en saben, però volen aprendre’n més per seguir elaborant noves

produccions i dissenyant algun patró.

D’altres s’entusiasmen amb la lògica de comptar, de

seguir aprenent a fer operacions matemàtiques; els agrada i s’animen a avançar quan senten

les paraules i veuen els somriures d’aprovació de l’Aina i l’Angelina. I la resta s’endinsen en el món

Primer contacte amb Gàmbia i les seves dones

2 Baula 3 Baula Núm. 69

Ens envaeixen les mirades de les dones que tímidament ens saluden sense deixar les seves feines.

Sentim que la força del projecte comença a ser una realitat.