Magenta, Magenta, la petita fadala petita fada

La Magenta és una fada viatgera

· Un dia, girant per l’univers, es va trobar un astre que li va dir:Jo sóc el Sol, que dono llum i escalfor a la Terra.

També es va trobar la Lluna, que li va dir:Jo sóc la Lluna, dono bellesa i poesia a la Terra.

I la Magenta se’n va anar cap a la Terra per un camí de colors que en tocar-los van desaparèixer entre els núvols.

En arribar, la Terra li va dir:Jo sóc la vida.

· I de sobte, tot es va tornar negre com la negra nit.Ves Magenta, ves a buscar els colors- li va dir la Terra, espantada.

I la Magenta va trobar el groc daurat dels deserts

GROC

El verd de les selves frondoses

VERD

El blau del mar i del cel

BLAU

El roig encès dels volcans

ROIG

· I també el gris. Trist i desolat, i a dos infants que la miraven.I vosaltres qui sou?- va preguntarSom els nens de la Terra

· I la Magenta els va regalar tots els colors i dient adéu es va perdre entre els estels.

I conte contat aquest conte s’ha acabat!