Educar per a la diversitat: família, aula, centre i societat.

L’Hospitalet de Llobregat, 30 de maig de 2011

Punts de partida S’ha produït un canvi demogràfic espectacular.

Curs 2009-2010: sense comptar els nacionalitzats, 155.000 alumnes estrangers (167 estats, 115 llengües).

La diversitat cultural reclama un esforç actiu de tota la societat: no es pot esperar que l’ensenyament sol asseguri la cohesió social. 1.013 aules d’acollida: 19.217 alumnes

Però el sistema educatiu pot ser un bon motor d’implicació social, si compta amb el suport dels poders públics.

L’educació lingüística és la base de tota l’educació.

Dos temes clauA. Els objectius

Competència plurilingüe i intercultural: vivim en una societat cada dia més diversa i tenim relacions amb tot el món.

B. Les condicions Implicació general en la cohesió

intercultural: que hi col·laborin totes les famílies, tot el centre i tota la societat.

– L’èxit o el fracàs –escolar, personal i social– depèn de tots.

– Diversitat + desigualtats + crisi = conflictivitat.– Necessitem una política intercultural global.

GUIÓA. Els objectius

S’han consolidat els enfocaments comunicatius? Tres noves propostes:

1. Competència plurilingüe intercultural2. Competència per al canvi sociolingüístic3. Voluntat de comunicar

Un punt crucial: els prejudicis Són modificables?

B. Les condicions Implicació general o desresponsabilització? Tenim tots prou presents els objectius pedagògics i socials? El doble paper del centre: projecte lingüístic i pla d’entorn AICLE: totes les àrees treballen la llengua Tot el centre transmet (o no) la competència plurilingüe

intercultural L’entorn: 4 dimensions a explorar (famílies, lleure, mitjans,

treball)

A. Els objectius

S’han consolidat els enfocaments comunicatius? Aprenentatge de la llengua des d’activitats

significatives per als aprenents Més enllà del concepte de competència

lingüística: Domini del sistema de la llengua i del seu

funcionament intern Producció de significats gramaticals / correctes

Adequació dels intercanvis verbals a les situacions de comunicació Domini d’un repertori de varietats i registres Criteris d’elecció de la varietat adient a cada cas

Tres noves propostes1. Competència plurilingüe intercultural

– L’aprenentatge de la llengua té lloc en un context de variació lingüística i de diversitat cultural

2. Competència per al canvi sociolingüístic– Aquest entorn multilingüe i multicultural canvia

de manera general, ràpida i profunda3. Voluntat de comunicar

– La finalitat última de l’aprenentatge de la llengua és promoure’n l’ús actiu (cohesió intercultural de la societat)

DIVERSITAT, CANVI I ÚS, tres idees avui centrals en l’aprenentatge

1. Competència plurilingüe intercultural Marc Comú Europeu (Consell d’Europa)

Competència plurilingüe: Adquirir un repertori verbal que combini les varietats de

la llengua pròpia i les d’altres llengües (1+2). No són competències juxtaposades i simètriques

Competències diferents en cada llengua (orals, escrites, receptives, productives), segons la pròpia experiència

Complementàries, interconnectades: transferència de capacitats entre llengües

Competència intercultural: Saber gestionar les capacitats lingüístiques d’acord

amb les relacions interculturals No és l’acumulació de competències en cada cultura Una visió conscient i positiva de la diversitat

Evolucionen al llarg de la vida: autonomia de l’aprenent

Factors interculturals: decisius Imatge social de cada llengua

Estatus / prestigi, utilitat, vitalitat percebuda Actituds associades, predisposicions

Cognitives Valoratives Comportamentals

Actituds entre els grups lingüístics: Compromís / rebuig envers la diversitat sostenible;

identificació / distanciament; solidaritat /jerarquia... Primacia de les llengües pròpies (històriques, nacionals,

territorials): DUDL El desig de monolingüisme pot ser un indici de

fonamentalisme etnocèntric

L’experiència, punt de partida Autobiografia de trobades int

erculturals : bloc Aprendre llengües (Enric Serra)

Guia per a analitzar les pròpies experiències: Identificar estranyesa,

valoració positiva o negativa Analitzar-ho amb altres /

contrastar perspectives Reconsiderar estereotips o

prejudicis Fer-se personalment

conscient i responsable de les relacions interculturals

Compartir les experiències presents a la classe

Una guia completa i recent

2. Competència per al canvi sociolingüístic

El context multilingüe i de canvi general, ràpid i profund reclama una capacitació especial: Conèixer i exercitar els mecanismes de

creativitat i expressivitat: formació de mots; locucions, expressions, frases fetes; expressivitat...

Capacitat de seleccionar críticament els manlleus o préstecs d’altres llengües (adopció i adaptació)

Invitació amb motiu del centenari de la Secció Filològica i de Joan Maragall:

3. La voluntat de comunicar, finalitat última de l’aprenentatge de la llengua Promoure la relació activa amb un altre grup

humà, amb la seva manera de viure, amb les seves produccions culturals. Descobrir una altra manera de ser humans i

entendre millor la nostra, per comparació.

Desenvolupar la VOLUNTAT DE COMUNICAR com a objectiu final. MacIntyre et al.: “Un programa que fracassa a

l’hora de produir estudiants disposats a utilitzar la llengua és simplement un programa fracassat.”

Extret de MacIntyre et al., Conceptualising Willingness to Communicate in a L2: A Situational Model of L2 Confidence and Affiliation. The Modern Language Journal. Vol. 82, n. 4 (1998)

Context individual i social

1

Ús de la L2

2

Voluntat de comunicar

3 4Desig de comunicar amb una persona específica

Estat d’autoconfiança comunicativa

5 6 7

Motivació interpersonal

Motivació intergrupal

Autoconfiança

8 9 10

Actituds intergrupals Situació social

Competència comunicativa

11 12

Clima intergrupal Personalitat

Nivell I

Nivell II

Nivell III

Nivell IV

Nivell V

Nivell VI

Comportament comunicatiu

Intenció de comportament

Antecedents situats

Propensions motivacionals

Context afectiu-cognitiu

Un punt crucial: els prejudicisM. BYRAM et al., Developper la dimension interculturelle dans l’enseignement des langues. Cd’E, 2002.

“La prioritat de les prioritats”. Actitud negativa envers els membres d'un altre

grup, basada en una informació sobre el grup que és il·lògica o injustificable.

Base dels comportaments discriminatoris. Pot procedir de patrons inherents de pensament, de

l’experiència de relació amb l’altre grup, de l’aprenentatge en el propi grup (pares, companys, mitjans de comunicació) o del propi caràcter.

Actitud Predisposició de comportament respecte a un

objecte determinat. 3 components:

Cognitiu: idees sobre l’objecte. Esquemàtiques: estereotips.

Avaluatiu: valors i emocions associades a l’objecte.

Conatiu: intenció de conducta.

Modificabilitat de les actituds

Factors interns: Consistència entre els components i la conducta. Consonància amb les altres actituds pròpies i de

l’entorn. Funcionalitat –utilitat percebuda.

Factors externs: Credibilitat de qui proposa el canvi. Mitjà pertinent de proposar el canvi. Nivell de discrepància acceptable. Suport del grup de pertinença.

B. Les condicions: implicació general o desresponsabilització?

B. Les condicions: implicació general o desresponsabilització?

Que se n’ocupin els altres? La societat delega en les institucions (ensenyament

públic) i sovint deseduca! Les famílies deleguen en el centre El centre delega en els ensenyants Els ensenyants deleguen en els professors de llengua

NO! Que cadascú s’ocupi de la seva part Que tots els ensenyants (i tot el centre) col·laborin amb

els professors de llengua: PROJECTE LINGÜÍSTIC Que les famílies participin en l’educació i en les activitats

paraescolars Que tota la societat hi contribueixi amb propostes socials,

culturals, comunicatives i de temps lliure que facilitin (i no contradiguin!) els principis i els valors de l’educació.

Estudi Balears GADESO 2007: la gestió de la diversitat al sistema educatiu. 1: CENTRES

Excessiva delegació de funcions en el professorat de suport, no compartides per tot el claustre.

Desconeixement dels sistemes educatius i dels trets culturals dels països d’origen dels alumnes.

Poca formació en educació intercultural: les solucions han partit del propi centre ja que la formació externa ha estat nul·la o mínima.

El PALIC funciona de manera satisfactòria a pocs centres, a la resta ha esdevingut un instrument administratiu més.

2: FAMÍLIES La participació de les famílies és

deficitària, i això s’agreuja en el cas de les famílies estrangeres.

El seu nivell d’integració i les expectatives sobre el futur dels fills són determinants en l’èxit escolar.

Desconeixement del sistema educatiu balear per part de les famílies estrangeres.

Valoren el paper i la tasca del professorat.

NO s’observen situacions de rebuig.

Necessitat d’un projecte general de relació intercultural.

Tenim tots prou presents els objectius pedagògics i socials?

RESULTATS EDUCATIUS: Facilitar als estudiants una formació (lingüística)

que els permeti participar críticament i en igualtat de condicions en la vida social.

RESULTATS SOCIALS: Assegurar la cohesió i el benestar social en un

pluralisme cultural equitatiu i sostenible (interès general).

Les finalitats educatives i l’interès general estan per damunt de les preferències particulars de professors, pares o polítics.

El convenciment compartit de la comunitat educativa és més important que l’imperatiu legal.

Els marcs legals i les regulacions estan al servei d’aquestes finalitats – no són la justificació final.

Els arguments polítics o ideològics solen ser contraproduents.

El doble paper del centre Assegurar les competències

lingüístiques amb un bon projecte lingüístic de centre Llengües vehiculars de les

diferents matèries: AICLE. Ús suficient del català en la

vida del centre i les activitats paraescolars.

Ús del català en les relacions interpersonals de professors i alumnes.

El centre com a primera experiència de convivència intercultural.

Implicar les famílies i la societat amb un bon pla educatiu d’entorn Comunitat educativa:

famíles, altres centres, entorn social.

Activitats paraescolars amb les AMPA

Implicació de tot el teixit associatiu de l’entorn

Programes de relació intercultural

AICLE: Totes les àrees treballen la llengua

AICLE: aprenentatge integrat de contingut i llengua en totes les matèries (no sols llengua vehicular estrangera!): Un bon revulsiu per als projectes lingüístics de centre? Establir objectius en els dos fronts i estratègies lingüístiques

de suport: facilitar i comprovar l’adquisició del llenguatge específic de la matèria.

Atenció especial al pas gradual de l’aula d’acollida a l’ordinària (Joaquim Arnau).

Prodigar formes de treball interactives i intensives en comunicació Integració en grups de treball amb alumnes competents Aprenentatge entre iguals: tutorització de companys-guia,

parelles lingüístiques, acollida dels petits pels més grans... Estratègies de motivació al llarg del procés

d’aprenentatge (Dörnyei)

Crear les condicions bàsiques de motivació• Comportaments apropiats del

professor• Un ambient agradable i animador a la

classe• Un grup d’aprenents cohesionat, amb

normes de grup apropiades

Pràctica educativa de motivació

Encoratjar una autoavaluació retrospectiva positiva• Promoure atribucions motivatives• Proporcionar retroalimentació

motivativa• Augmentar la satisfacció de

l’aprenent• Oferir recompenses i notes de

manera motivadora

Mantenir i protegir la motivació• Fer l’aprenentatge estimulant i distret• Presentar les tasques de manera

motivadora• Establir objectius específics de l’aprenent• Protegir l’autoestima i augmentar

l’autoconfiança de l’aprenent• Permetre als aprenents mantenir una

imatge social positiva• Facilitar l’autonomia de l’aprenent• Promoure estratègies d’automotivació• Promoure la cooperació entre els

aprenents

Generar la motivació inicial• Millorar els valors i les actituds dels

aprenents respecte a la L2• Augmentar l’expectativa d’èxit dels

aprenents• Augmentar l’orientació dels

aprenents cap als objectius• Fer que els materials d’aprenentatge

siguin rellevants per als aprenents• Generar una confiança realista en

l’aprenent

Extret de Z. Dörnyei, Motivational Strategies in the Language Classroom (2001)

Tot el centre transmet (o no) la competència plurilingüe intercultural Reconeixement (visible, pràctic) i valoració de totes

les llengües i cultures d’origen. Diversitat sostenible com a projecte universal.

Tot el personal (també el no docent) és un referent per al comportament lingüístic –especialment el de llengua familiar no catalana.

Totes les comunicacions (multilingües) del centre han de ser coherents amb els objectius d’aprenentatge i diversitat sostenible.

Assegurar contextos variats que facilitin l’ús no acadèmic del català: monitors de menjador, esports, jocs, festes activitats extraescolars (gestionades pels pares?)...

L’entorn: 4 dimensions a explorar Relacions amb les famílies:

Acolliment inicial Implicació de les AMPA Orientacions sobre l’educació multilingüe. Suport familiar a l’aprenentatge (lectura, tv, activitats culturals).

Programes de lleure intercultural: Acords amb ens locals, caixes i món associatiu: Entitats esportives Tallers de teatre, cançó (música, ball)

Mitjans de comunicació locals: Tallers de ràdio o de vídeo

El món del treball: Formació ocupacional, sindicats, visites a empreses

Educació lingüística familiar Un error freqüent:

sacrificar alguna de les llengües familiars

Aprendre de petits 2 o 3 llengües és possible i positiu. Cada persona una llengua. Practicar-les de forma

equivalent. Buscar un equilibri

compensat entre les llengües familiars, les de l’escola i les de l’entorn.

Identificar i corregir prejudicis?

Dos temes clau complementarisA. Els objectius

Competència plurilingüe i intercultural: vivim en una societat cada dia més diversa i tenim relacions amb tot el món.

B. Les condicions Implicació general en la cohesió

intercultural: que hi col·laborin totes les famílies, tot el centre i tota la societat.

– L’èxit o el fracàs –escolar, personal i social– depèn de tots.

– Diversitat + desigualtats + crisi = conflictivitat.– Necessitem una política intercultural global

Gràcies per la vostra atenció