70
LA INTERPRETACIÓ PER ALS SERVEIS PÚBLICS EN TEMPS DE CRISI ECONÒMICA 101486 – Treball de Fi de Grau Grau en Traducció i Interpretació Curs acadèmic 201213 Estudiant: Anna Suades Vall Tutora: Jacqueline Minett 10 de juny de 2013 Facultat de Traducció i d’Interpretació Universitat Autònoma de Barcelona

TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  

EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA  101486  –  Treball  de  Fi  de  Grau  

Grau  en  Traducció  i  Interpretació  

Curs  acadèmic  2012-­‐13  

 

     

 

 

 

Estudiant:  Anna  Suades  Vall  

Tutora:  Jacqueline  Minett  

10  de  juny  de  2013    

 

 

Facultat  de  Traducció  i  d’Interpretació  

Universitat  Autònoma  de  Barcelona

Page 2: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

 

Page 3: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

 

Dades  del  TFG  

Títol:  La  interpretació  als  serveis  públics  en  temps  de  crisi  econòmica  Autor/a:  Anna  Suades  Vall  Tutor:  Jacqueline  Minett  Centre:  Facultat  de  Traducció  i  d’Interpretació  Estudis:  Grau  en  Traducció  i  Interpretació  Curs  acadèmic:  2012-­‐13  

 

Paraules  clau  

Interpretació,   mediació,   serveis   públics,   crisi   econòmica,   immigració,   comunitat,  professionalització,  protecció  social  

Interpreting,   mediation,   public   services,   economic   crisis,   immigration,   community,  professionalization,  social  protection    

Resum  del  TFG  

Elaboració   d’un   estudi   dels   efectes   que   l’actual   crisi   econòmica   ha   tingut   en  l’organització   i   gestió   dels   serveis   de   traducció,   mediació   i   interpretació   als   serveis  públics  a  l’Estat  espanyol/Catalunya,  i  que  en  molts  casos  resulten  perjudicials  tant  per  a  la  protecció  social,  sanitària  i  jurídica  del  ciutadà  nouvingut  com  per  al  seu  entorn.  

Elaboration  of  a  study  of  the  current  economic  crisis  effects  on  community  interpreting  organisation   and   management   in   Spain/Catalonia,   which,   in   many   cases,   are  detrimental   both   to   the   social,   health   and   legal   protection   of   the   newcomer   and   his  environment.  

 

Avís  legal  

©   Anna   Suades   Vall,   Santa   Coloma   de   Gramenet   (Barcelona),   2013.   Tots   els   drets  reservats.  Cap  contingut  d'aquest  treball  pot  ésser  objecte  de  reproducció,  comunicació  pública,   difusió   i/o   transformació,   de   forma   parcial   o   total,   sense   el   permís   o  l'autorització  de  la  seva  autora.  

©  Anna  Suades  Vall,  Santa  Coloma  de  Gramenet  (Barcelona),  2013.  All  rights  reserved.  None  of  the  content  of  this  academic  work  may  be  reproduced,  distributed,  broadcast  and/or   transformed,   either   in   whole   or   in   part,   without   the   express   permission   or  authorization  of  the  author.    

     

Page 4: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

 

 

Page 5: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

 

Índex  1.   Introducció  ...............................................................................................................................  1  

2.   Contextualització  ....................................................................................................................  2  

3.   Les  característiques  ideals  de  l’intèrpret  per  als  serveis  públics  ..........................  3  

4.   La  interpretació  per  als  serveis  públics  a  nivell  nacional  ........................................  4  

4.1  El  perfil  dels  usuaris  .........................................................................................................................  4  

4.2  El  perfil  dels  proveïdors  .................................................................................................................  6  

4.3  Els  diferents  perfils  dels  intèrprets  per  als  serveis  públics  actualment  ....................  6  

4.4  Situació  als  diferents  departaments  ..........................................................................................  9  

4.4.1   Departaments  d’Interior  i  de  Justícia  .....................................................................  11  

4.4.2   Departament  d’Educació  ..............................................................................................  13  

4.4.3   Departament  de  Salut  ....................................................................................................  13  

4.4.4   Administració  local:  consells  comarcals  i  ajuntaments  ..................................  14  

5.   Anàlisi  de  l’evolució  de  la  interpretació  per  als  serveis  públics  a  Espanya  els  darrers  anys  ..................................................................................................................................  14  

5.1  Els  inicis  ..............................................................................................................................................  14  

5.2  Associacions  que  ofereixen  serveis  d’interpretació  o  mediació  ................................  15  

5.2.1   Associació  Sociocultural  La  Formiga  ......................................................................  15  

5.2.2   Centre  d’Informació  per  a  Treballadors  i  Treballadores  estrangers  ........  16  

5.2.3   Atzavara  Arrels  ................................................................................................................  17  

5.3  La  repercussió  de  la  crisi  econòmica  .....................................................................................  17  

6.   Una  mirada  al  futur  .............................................................................................................  21  

6.1  Formació  disponible  per  a  futurs  intèrprets  per  als  serveis  públics  actualment  a  les  universitats  espanyoles  ................................................................................................................  21  

6.1.1   Universidad  de  Valladolid,  Castella  i  Lleó  ............................................................  21  

6.1.2   Universidad  de  Salamanca,  Castella  i  Lleó  ...........................................................  21  

6.1.3   Universitat  Autònoma  de  Barcelona,  Catalunya  ................................................  22  

6.1.4   Universitat  de  Vic,  Catalunya  .....................................................................................  22  

6.1.5   Universidad  de  Las  Palmas,  Canàries  .....................................................................  22  

6.1.6   Universitat  d’Alacant,  Comunitat  Valenciana  .....................................................  23  

6.1.7   Universitat  Jaume  I,  Comunitat  Valenciana  .........................................................  23  

Page 6: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

 

6.1.8   Universidad  Alfonso  X  el  Sabio,  Madrid  ................................................................  23  

6.1.9   Universidad  de  Alcalá,  Madrid  ..................................................................................  23  

6.1.10  Universidad  Europea  de  Madrid,  Madrid  .............................................................  23  

6.1.11  Universidad  Pontificia  Comillas,  Madrid  ..............................................................  24  

6.1.12  Universidad  de  Murcia,  Múrcia  .................................................................................  24  

6.2  Cursos  i  mòduls  complementaris  impartits  per  altres  entitats  del  territori  ........  24  

6.2.1   Associació  La  Formiga  ..................................................................................................  24  

6.3  Recerca  i  investigació  ...................................................................................................................  25  

6.3.1   Linguamón  .........................................................................................................................  25  

6.3.2   Grup  de  recerca  MIRAS  .................................................................................................  26  

7.   Conclusions  ............................................................................................................................  27  

8.   Bibliografia  ............................................................................................................................  30  

9.   Annexos  ...................................................................................................................................  33  

Annex  1:  Entrevistes  a  intèrprets  per  als  serveis  públics  ....................................................  35  

Entrevista  a  Hassan  Bouh  ..........................................................................................................  35  

Entrevista  a  Begoña  Ruiz  de  Infante  .....................................................................................  37  

Entrevista  a  Mireia  Vargas  Urpí  ..............................................................................................  40  

Entrevista  a  Ju  Ying  .......................................................................................................................  42  

Annex  2:  Xerrada  “La  Catalunya  xinesa”  ......................................................................................  44  

Annex  3:  Recull  de  premsa  .................................................................................................................  49  

El  mundo,  27.03.2008  ..................................................................................................................  49  

Diari  de  Girona,  2.11.2012  .........................................................................................................  52  

Málaga  Hoy,  12.01.2013  .............................................................................................................  53  

El  Diario  Norte,  24.05.2013  ......................................................................................................  54  

BTV  notícies,  9.08.2012  ..............................................................................................................  57  

El  País,  29.11.2001  ........................................................................................................................  58  

Diario  de  Ibiza,  1.02.2013  ..........................................................................................................  59  

Diario  de  Ibiza,  28.11.2012  .......................................................................................................  60  

La  Vanguardia,  1.06.2012  ..........................................................................................................  61  

California  Federation  of  Interpreters,  16.05.2013  .........................................................  62  

Page 7: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  1  

1. Introducció  Són  molts  els  canvis  que  ha  experimentat  la  societat  mundial  en  les  últimes  dècades,  i  el  gran  augment  de  la  migració  n’és  un  d’ells.  

Actualment,  191  milions  de  persones  viuen   fora  del   seu  país  d’origen.  191  milions  de  persones   que,   en   la  majoria   dels   casos,   es   troben   en   un   país   on   es   parla   una   llengua  diferent  a  la  seva  i  on  s’han  d’adaptar,  també,  a  les  diferències  culturals.  

Aquest  fenomen  migratori  constant  arreu  del  món  ha  posat  de  manifest,  entre  d’altres  coses,   la   necessitat   de   fer   accessible   per   als   nouvinguts   tot   allò   que   ho   és   per   als  habitants  autòctons;  no  només  pel  que  fa  als  turistes,  sinó  també  per  a  la  gent  que  s’hi  queda  a  viure.    

Els   serveis   públics   són   els   serveis   que   ofereixen   determinades   entitats,   generalment  l’Estat,   per   satisfer   les   necessitats   bàsiques   de   la   comunitat   o   societat   on   es   duen   a  terme;   i   són,   tal   com  especifica   el  principi  d’igualtat,   un  dret  de   tots   els   ciutadans,  de  totes  aquelles  persones  que  compleixen  els  requisits  establerts  pel  reglament  del  servei.  

En   aquest   treball   es   presenta   i   s’analitza   la   situació   actual   de   la   interpretació   per   als  serveis  públics,  una  activitat  que  fa  possible  que  tant  els  estrangers  nouvinguts  com  els  que   encara   estan   en   procés   d’adaptació   puguin   accedir   a   aquests   serveis.   S’exposa,   a  més,   la   situació   concreta   dels   Departaments   d’Interior,   Justícia,   Educació,   Salut   i   de  l’Administració  local.  

Per   entendre   la   situació   actual,   però,   cal   entendre   primerament   en   què   consisteix  exactament  aquesta  especialitat  d’interpretació,  quins  en  són  els  orígens,  el  perfil  dels  usuaris,   i   les   característiques  dels  professionals  que   s’hi   dediquen,  per  després  poder  exposar   la   situació   a   nivell   nacional   i   les   repercussions   de   la   crisi   econòmica   que  pateixen  tant  treballadors  com  usuaris  del  sector.    

Aquest   treball   es   basa   en   la   recerca   d’informació,   l’anàlisi   feta   prèviament   per   altres  professionals   en   publicacions   sobre   el   tema   i,   sobretot,   en   l’opinió   dels   professionals  que   s’hi   dediquen  que,   en   una   sèrie   d’entrevistes,   han   fet   aportacions   de   primera  mà  sobre  la  situació  actual  i  la  seva  pròpia  experiència  personal.    

Page 8: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 2  

2. Contextualització  Al   llarg   de   la   història   els   països   receptors   d’immigració   han  hagut   de   respondre   a   les  necessitats   de   comunicació   entre   els   serveis   públics   i   els   usuaris   no   parlants   de   la  llengua   pròpia.   A   l’hora   de   decidir   la   resposta   més   adequada   a   aquestes   necessitats,  però,   cada   país   ha   actuat   de   maneres   diferents   en   funció   de   la   política   lingüística  d’immigració,  el  sistema  institucionals,  l’organització  de  l’Administració,  els  moviments  demogràfics,  etc.  

Durant   anys,   Austràlia   va   ser   el   principal   país   implicat   en   el   desenvolupament   de   la  interpretació  als  serveis  públics.  El  seu  origen  rau  en  la  fi  de  la  II  Guerra  Mundial,  quan  el   gran   flux   d’immigrants   va   fer   que   el   govern   es   decantés   pel   multilingüisme   per  adoptar  els  “nous  australians”.  A  mesura  que   l’interès   i   la  necessitat  d’interpretació  va  augmentar,  el  concepte  es  va  estendre  a  altres  països  i  als  anys  setanta,  a  Austràlia,  es  va  encunyar   el   terme   community   interpreting,   creat   precisament   per   descriure   la  interpretació   en   situacions   de   caire   institucional   d’una   determinada   societat,   on   els  proveïdors  dels  serveis  públics  i  els  clients  individuals  no  parlen  la  mateixa  llengua;  és,  per  tant,  un  terme  vinculat  al  món  civilitzat,  l’equitat  i  a  la  societat  del  benestar.  

Des  els  anys  setanta  altres  països  com  els  Estats  Units,  el  Canadà,  Nova  Zelanda  o  Suècia  han  fomentat  la  professionalització  dels  intèrprets  dels  serveis  públics.  Una  situació  ben  diferent   de,   per   exemple,   la   del   sud   d’Europa,   on,   malgrat   els   avenços   fets   gràcies   a  organitzacions  i  grups  de  recerca,  encara  queda  molt  camí  per  recórrer.  

Avui  dia,   la  diversitat  cultural  és  una  realitat  a   la  gran  majoria  dels  països  del  món,  és  per  això  que  ja  no  es  pot  negar  la  necessitat  i  la  importància  de  la  figura  de  l’intèrpret  als  serveis   públics   per   establir   ponts   entre   comunitats,   independentment  de   si   la   política  d’immigració  es  basa  en   l’acceptació  de   la  multiculturalitat,  en   l’assimilacionisme,  o  en  ni  una  ni  l’altra.    

   

Page 9: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  3  

3. Les  característiques  ideals  de  l’intèrpret  per  als  serveis  públics  

Abans   d’endinsar-­‐nos   en   la   gran   diversitat   de   perfils   que   trobem   entre   usuaris,  proveïdors  i  els  mateixos  intèrprets  i  en  la  problemàtica  que  en  deriva  i  que  veurem  més  endavant,  cal  conèixer  les  característiques  que  hauria  de  tenir  teòricament  un  intèrpret  per  als  serveis  públics.  

En   primer   lloc   i   evidentment,   l’intèrpret   ha   de   tenir   unes   competències   lingüístiques  excel·lents  en  les  dues  llengües  amb  què  treballa,  però  amb  això  no  n’hi  ha  prou,  i  també  ha  de  tenir  competències  culturals  en  ambdues  cultures,  és  a  dir,  conèixer  les  possibles  diferències  culturals  per  poder  neutralitzar-­‐les  o  fer-­‐les  entendre  durant  la  interpretació  o  mediació.  

En   segon   lloc,   l’intèrpret   ha   de   tenir   formació   en   traducció   i   interpretació   per   tal  d’assolir   les   tècniques   bàsiques   per   dur   a   terme   el   servei   i   desenvolupar   les   seves  capacitats,   i   ha   de   tenir,   a   més,   formació   específica   per   als   serveis   públics.   Amb   la  formació   específica   per   als   serveis   públics,   ja   siguin   cursos   o   programes   de   postgrau,  l’intèrpret   podrà   conèixer   el   funcionament   del   sector   públic,   conèixer   terminologia  específica  de  cada  situació  i  aprendre  a  gestionar  les  emocions  que  poden  derivar  d’una  interpretació  en  una  situació  difícil.  A  més,  es  recomana  que  aquest  intèrpret  tingui  un  entorn   o   grup  professional   on  poder   expressar-­‐se   i   parlar   del   que  ha   sentit   durant   la  interpretació  sempre,  evidentment,  mantenint  la  confidencialitat.  

A  més,   l’intèrpret  es  regirà  per  un  codi  deontològic.  Aquest  codi,  que  té  com  a  objectiu  marcar   uns   mínims   obligatoris   per   a   tots   els   integrants   d’un   col·lectiu,   estableix   el  comportament  ètic  que  ha  de  tenir  l’intèrpret,  la  professionalització  que  ha  de  mantenir,  les  pautes,  normes  i  bones  pràctiques  de  la  professió.  Un  exemple  de  bona  pràctica  és,  per   exemple,   la   posició   en   què   s’ha   de   col·locar   l’intèrpret   durant   la   interpretació,   la  manera  de  presentar-­‐se,  etc.    

Els   continguts   del   codi   deontològic   de   l’intèrpret   per   als   serveis   públics   són  principalment:  

-­‐ La  professionalitat  

-­‐ La  confidencialitat  

-­‐ La  imparcialitat  

-­‐ El  respecte  per  les  persones  i  les  comunitats  

-­‐ La  integritat  

-­‐ La  precisió  

-­‐ La  sensibilitat  cultural  

Page 10: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 4  

A  més  a  més,  en  un  context  ideal,  l’intèrpret  ha  de  poder  rebre  una  retribució  econòmica  en  proporció  a  la  feina  realitzada  i  la  formació  rebuda.  

Un  altre  aspecte  important  és  l’actualització  dels  coneixements,  és  a  dir,  seguir  formant-­‐se  a  mesura  que  la  professió  i  les  necessitats  de  la  societat  evolucionen.  

Finalment,   un   intèrpret   per   als   serveis   públics,   en   una   organització   ideal   dels   serveis  d’interpretació,  disposarà  d’una  acreditació  que  certifiqui  que  es  apte  per  a  la  realització  del   servei,   l’identifiqui   com   a   intèrpret   professional   i   garanteixi   la   qualitat   de   la  interpretació.  

4. La  interpretació  per  als  serveis  públics  a  nivell  nacional  A  Espanya  la  gestió  dels  serveis  públics  es  una  competència  que  es  delega  generalment  a  les  comunitats  autònomes.  La  provisió  d’intèrprets  als  serveis  públics,  per   tant,   també  depèn   de   cada   una   d’elles.   Les   dades   i   conclusions   d’aquest   treball   es   basen  concretament  en  el  cas  de  la  Comunitat  Autònoma  de  Catalunya.  

El   fet   que   cada   comunitat   autònoma   gestioni   els   serveis   d’interpretació   als   serveis  públics   fa   que   cada   una   d’elles   tingui   els   seus   propis   recursos   i   la   seva   manera  d’organitzar-­‐los,  i  això  dificulta  la  creació  d’un  model  de  gestió  unificat.    A  més,  a  nivell  estatal  no  existeix  cap  regulació  ni  cap  document  d’obligat  compliment  que  marqui  unes  directrius  per  a  l’oferiment  d’aquest  servei.  

La  dificultat  d’establir  un  model  unificat  per  poder  oferir  aquests  serveis  d’interpretació  als  serveis  públics  rau,  d’una  banda,  en  el  poc  temps  que  fa  que  s’ofereixen  a  Espanya  i,  de   l’altra,   en   la   gran   diversitat   que   trobem   tant   pel   que   fa   als   usuaris   que   en   tenen  necessitat,  com  als  diferents  perfils  dels  intèrprets  que  s’hi  dediquen,  com  també  a  cada  un  dels  sectors.  

4.1 El  perfil  dels  usuaris  

La   majoria   d’usuaris   que   necessiten   un   intèrpret   als   serveis   públics   són   immigrants,  però  també  en  poden  necessitar  els  turistes  en  determinades  situacions.  

Per  tenir  una  idea  global  dels  usuaris  dels  serveis  d’interpretació  per  als  serveis  públics  cal   fer   un   cop   d’ull   a   les   dades   que   proporciona   l’IDESCAT,   l’Institut   d’Estadística   de  Catalunya,  sobre   la   immigració,   i   també  a  alguns   informes  que  Linguamón  i  el  grup  de  recerca   MIRAS   han   redactat   sobre   aquesta   qüestió   i   que   ens   permeten   conèixer   el  percentatge   de   població   estrangera   a   Catalunya,   quines   són   les   comunitats   més  presents,  les  llengües  amb  més  demanda,  etc.  

A  Catalunya,  a  data  1  de  gener  de  2012  i  segons  dades  de  l’IDESCAT,  hi  havia  1.186.779  de  persones  immigrants,  xifra  que  representa  el  15,7%  de  la  població  total.  Tot  i  que  a  causa  de  la  crisi  econòmica  la  immigració  a  Espanya  ha  frenat  i  alguns  dels  immigrants  

Page 11: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  5  

han   tornat   al   seu   país,   podem   estimar   que   el   percentatge   s’ha   vist   augmentat  lleugerament  des  d’aleshores.    

El  gràfic  que  trobem  a  continuació  indica  la  procedència  de  la  immigració  a  Catalunya  i  ens  permet  estimar  quines  llengües  tindran  més  demanda:  

 

Gràfic  1:  Principals  països  de  procedència  de  la  immigració  estrangera.  Catalunya.  2012.  Font:  ALONSO  (2013)  

Més  enllà  de  la  seva  procedència,  a  l’hora  de  fer  una  previsió  de  les  llengües  que  tindran  més   demanda,   cal   tenir   en   compte   també   que   a   molts   d’aquests   països   es   parlen  dialectes   i,   fins   i   tot,  vàries   llengües,   i  que,  en  alguns  casos,  no  n’hi  haurà  prou  amb   la  llengua  oficial  del  país  d’origen  per  comunicar-­‐se  amb  l’usuari.  

Malauradament,   no   podem   trobar   dades   concretes   pel   que   fa   a   les   llengües   de   la  immigració  a  Catalunya.  Si  bé  sí  que  podem  fer-­‐ne  una  estimació  a  partir  de   les  dades  que  disposem  de  les  aules  d’acollida,  que  recull  el  Departament  d’Ensenyament  i  de  les  dades   del   Consorci   per   a   la   Normalització   Lingüística,   que   recull   en   funció   de   les  llengües  que  parlen  els  alumnes  dels  cursos  de  català.    

Així   doncs,   i   tal   com   s’indica   a   la   presentació   de   Mercè   Solé   “Les   llengües   de   la  immigració   a   Catalunya”,   les   llengües   que  més   parla   la   immigració   a   Catalunya   i,   per  tant,  les  més  susceptibles  de  necessitar  un  intèrpret  són:  

Països comunitaris Països extracomunitaris

Principals països de procedència de la immigració estrangera. Catalunya. 2012

239.206

106.023

59.452

50.188

49.357 49.111

47.490

41.958

33.875

30.873

26.294

22.931

22.680

21.556

20.850 20.806

19.709

18.332

17.571

17.565

Marroc

Romania

Equador Bolívia

Xina

Itàlia

Pakistan

Colòmbia

França

Perú Argentina

República Dominicana

Alemanya

Brasil Regne Unit

Senegal Índia

Hondures

Ucraïna

Rússia

Font: Idescat, padró a 1 de gener de 2012

Page 12: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 6  

-­‐  Àrab   -­‐  Amazic   -­‐  Búlgar   -­‐  Panjabi   -­‐  Polonès  

-­‐  Portuguès   -­‐  Romanès   -­‐  Rus   -­‐  Soninke   -­‐  Tagal  

-­‐  Ucraïnès   -­‐  Urdú   -­‐  Xinès  mandarí   -­‐  Wòlof   -­‐  Wu  

Altres   llengües  amb  presència  a  Catalunya  són   l’alemany,   l’anglès,  el   francès,   l’italià,  el  japonès  i  el  neerlandès.  

Un  cop  determinada  la  combinació  lingüística  que  ha  de  tenir  l’intèrpret  per  a  realitzar  la   interpretació   en   qüestió   s’ha   de   valorar   que,   sovint,   la   persona   que   necessita   la  interpretació  prové  d’un  país  amb  maneres  de  veure  les  coses  molt  diferents  i  que,  per  tant,   hi   pot   haver   conceptes   que   no   entén   o   no   accepta,   a   més,   pot   tenir   un   bagatge  intel·lectual  inferior  a  la  del  proveïdor  dels  serveis  públics.  

4.2 El  perfil  dels  proveïdors  

Entenem   com   a   proveïdors   els   proveïdors   dels   serveis   del   sector   públic   que   s’han   de  comunicar   amb   l’usuari   i   que,   per   tant,   poden   necessitar   un   intèrpret   quan   no   s’hi  entenen.    

Com   en   tot   el   que   envolta   la   interpretació   per   als   serveis   públics,   en   els   proveïdors  també   trobem   una   gran   diversitat.   Poden   ser   policies,   jutges,   infermeres,   metges,  mestres,  funcionaris  de  l’ajuntament,  etc.    

El  problema  principal,  però,   rau  en  el  desconeixement  generalitzat  que  hi  ha  entre  els  proveïdors   de   la   funció   real   de   l’intèrpret   als   serveis   públics.   Caldria   educar   els  proveïdors  per  saber  què  esperar  d’una  interpretació  i  saber  també  com  ajudar  a  que  es  dugui   a   terme   el   millor   possible.   Aquesta   tasca,   que   es   podria   fer   des   dels   diferents  departaments   pels   que   treballen   els   proveïdors   actualment   la   fan,   a   vegades,   els  mateixos   intèrprets   abans   de   dur   a   terme   la   interpretació   i   durant   la   mateixa  interpretació.  

4.3 Els  diferents  perfils  dels  intèrprets  per  als  serveis  públics  actualment  

A  causa  de  la  falta  de  professionalització  de  la  figura  de  l’intèrpret  per  als  serveis  públics  a  Espanya,  actualment  podem  trobar  persones  exercint  que  han  rebut   formacions  ben  diferents   i,   fins   i   tot,   persones   que   no   n’han   rebut   cap.   És   el   cas,   per   exemple,   dels  bilingües  que  acaben  treballant  com  a  intèrprets  o  que  fan  d’intèrpret  en  algun  moment  determinat  per  ser  familiar  o  amic  de  qui  necessita  la  interpretació.  

Tot  i  que  en  el  cas  de  molts  bilingües  el  coneixement  de  l’idioma  sigui  l’idoni,  hi  ha  altres  factors  que  influeixen  a  l’hora  de  saber  i  poder  fer  una  bona  interpretació,  tant  si  és  en  una  conferència  com  si  és  als  serveis  públics.    

Page 13: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  7  

A  la  següent   taula  Valero  (2006:6;   trad.  meva)  exposa  algunes  de   les  diferències  entre  un  bilingüe  i  un  traductor  o  intèrpret  format  a  partir  de  Cambridge  (2002:121-­‐126):  

Bilingüe   Traductor/intèrpret  

Pot   tenir   fluïdesa   limitada   en   una   de   les  llengües.  

Es   requereix   fluïdesa   en   ambdues  llengües.  

Té   veu   pròpia   per   intervenir,   expressar  opinions,  etc.  

Fa   possible   la   comunicació   entre   altres  persones;   identifica   diferències   entre   les  llengües   i   les   cultures   i   reprodueix   el  missatge  d’altres  persones.  

No   existeix   un   codi   de   conducta   o   uns  principis  propis.  

Ha   d’observar   un   codi   de   conducta   propi  de  la  seva  professió.  

No   té   perquè   estar   preparat   per   fer   de  pont   i   pot   transmetre   el   missatge   de  manera   incompleta,   oblidar-­‐ne   una   part,  treure’n   el   que   no   considera   important,  etc.  

Ha  de  conèixer  la  terminologia  adequada  i  els  procediments  necessaris  per  reproduir  amb  fidelitat  el  missatge.  

No   ha   rebut   cap   tipus   de   formació   sobre  com   tractar   la   informació   o   sobre  estratègies   per   processar   i   reproduir  aquella  informació.  

Normalment  compta  amb  certa  formació  o  experiència   per   processar   i   retenir   els  missatges  amb  fidelitat.  

Pot   deixar-­‐se   portar   per   certs  condicionants  externs  al   fet  de  transvasar  la  informació  (compassió,  amistat,  alegria,  familiaritat)   i   deixar   de   ser   objectiu,  afegint-­‐hi   comentaris   personals,  interpretacions,  etc.    

Proporciona   informació   fidel,   adaptada   a  la   nova   realitat   i   es   manté   lluny   de  consideracions  personals.  

Taula  1:  Diferències  entre  un  bilingüe  i  un  traductor  o  intèrpret.  Font:  VALERO  (2006)  

En   la   següent   taula,   seguint   la   proposta   de   Valero   (2006:7,   trad.   meva)   a   partir   de  Cambridge  (2002:56),  s’exposen  els  motius  que  es  poden  atribuir  a  fer  servir  un  bilingüe  sense  formació  específica  d’interpretació  i  els  motius  pels  quals  no  s’hauria  de  fer  servir,  és  a  dir,  els  possibles  problemes  que  en  deriven:  

Per  què  es  fa  servir?   Per  que  no  s’ha  de  fer  servir?  

Surt  barat.   És  menys  barat  que  un  plet.  

El  client  parla  una  mica  d’espanyol.   La  por  impedeix  la  comprensió.  Problemes  morals  i  legals...  

   

Page 14: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 8  

El   proveïdor   de   serveis   parla   una   mica  l’altre  idioma.  

Però,   com   es   parla   de   conceptes  complicats   com   tràmits   d’asil,  consentiment   informat,   diagnòstic  precoç...?  

Me  les  arreglo  fent  gestos.   Però,   saps   que   els   gestos   no   són  internacionals?  

Sempre  hi  ha  bilingües  disponibles.   Però   no   sempre   són   imparcials,   ni  mantenen  la  confidencialitat.  

Estan  disposats  a  ajudar.   Per   què?   Sempre   s’ha   de   pensar   en   els  seus  propòsits  personals.  

És  gent  coneguda  pel  client  i  reconfortant.   I  per  això  molta  informació  es  pot  perdre.  

Tenen  la  mateixa  cultura.   Però  sempre  hi  ha  el  risc  que  la  informació  s’ometi.  

Els   nens   són   moltes   vegades   els   primers  bilingües  de  la  família.  

Es  posa  al  pare/client  en  poder  del  nen.  I,  un   nen   podrà   entendre   determinats  conceptes?  

Els  treballadors  estan  a  prop.   Que  haurien  d’estar   fent?  Surt  més  barata  l’hora  de  l’expert  que  l’hora  d’un  intèrpret  professional?  

Els   professors   d’idiomes   tenen   una   bona  educació  i  parlaran  de  forma  adequada.  

D’acord,  sí,  però  de  què  sabran  parlar?  Els  intèrprets   acostumen   a   treballar   en  contextos  especialitzats.  

Taula  2:  Per  què  es  fa  servir  un  bilingüe  sense  formació  en  interpretació  i  per  què  no  s’ha  de  fer  servir.  Font:  VALERO  (2006)  

En   la   interpretació   per   als   serveis   públics   és   evident   que   també   hi   treballen  professionals,   entre   els   que   hi   trobem,   altra   vegada,   diversitat.   Així,   entre   els  professionals   que   realitzen   tasques   de   traducció   i   interpretació   als   serveis   públics,   hi  distingim  tres  figures:  

-­‐ Traductors  i  intèrprets  (amb  o  sense  formació  específica  per  als  serveis  públics)  -­‐ Mediadors  interculturals  -­‐ Agents  d’acollida  

A   continuació,   ens   centrem   en   les   diferències   entre   un   intèrpret   de   conferències   i   un  intèrpret  amb  formació  específica  per  als  serveis  públics;  diferències  en  la  formació  que  poden   comportar   problemes   com   els   que   s’han   vist   a   la   premsa   en   algunes   ocasions  (vegeu  Annex  3)  i  que,  encara  que  no  ho  sembli,  són  bastantes  i,  a  més,  determinants.  

Un   intèrpret   de   conferència   durà   a   terme   una   interpretació   consecutiva   o   simultània,  mentre  que  un  intèrpret  als  serveis  públics,  tot  i  que  pot  haver  de  dur  a  terme  aquestes  dues  especialitats,  en  la  gran  majoria  de  casos  haurà  de  fer  una  interpretació  bilateral.  

Page 15: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  9  

La   principal   diferència   la   trobem,   però,   en   l’àmbit   en   què   treballen:   mentre   que   un  intèrpret   de   conferència   interpretarà   en   una   conferència   o   reunió,   un   intèrpret   als  serveis  públics  interpretarà  en  una  consulta  mèdica,  als  serveis  socials,  a  una  comissaria  o   jutjat,   i  a  escoles;  àmbits  que  poden  implicar  situacions  difícils,  que  requereixen  una  formació  específica  i  en  què  cal  tenir  en  compte  les  diferències  culturals.  

A  trets  generals  i  segons  l’informe  del  grup  MIRAS,  Comunicar  en  la  diversitat.  Intèrprets,  traductors  i  mediadors  als  serveis  públics,  la  majoria  dels  professionals  que  es  dediquen  a  la   interpretació   per   als   serveis   públics   només   té   entre   1   i   5   anys   d’experiència   en   el  sector.   Però   podem   atribuir   aquest   fet   a   la   relativa   novetat   d’aquesta   professió   a  Espanya.  A  més,  la  meitat  només  s’hi  dedica  de  manera  esporàdica.  

La   selecció   dels   professionals   varia   segons   el   departament   i   l’empresa   que   ho   porta,  però  la  realitat  és  que  a  banda  de  la  competència  lingüística  en  el  cas  dels  Departaments  d’Interior  i  Justícia  no  es  demana  cap  formació  en  concret  a  cap  llei  ni  conveni.    

Cal  comentar,   també,  que  el  català  no  és  un  requisit   indispensable  per   treballar  com  a  intèrpret  als  serveis  públics  a  Catalunya,  tot  i  que  sí  que  es  valora.  

Pel   que   fa   al   gènere,   que   en   ocasions   pot   triar   l’usuari,   hi   trobem   una   majoria  d’intèrprets   dona,   i   es   considera   que   aquest   fet   sovint   facilita   les   relacions   amb   la  comunitat.  

Tota  aquesta  diversitat  en  tants  aspectes  genera  confusió  a  l’hora  de  tenir  clara  la  funció  d’un  intèrpret  per  als  serveis  públics,  i  això  afegeix  a  la  dificultat  de  la  tasca,  la  dificultat  de  fer  front  al  desconeixement  per  part  del  proveïdor  del  paper  de  l’intèrpret.    

En  el  cas  dels  quatre  entrevistats  —Hassan  Bouh,  Begoña  Ruiz  de  Infante,  Mireia  Vargas  i  Ju  Ying  —,  tots  han  rebut  formació  específica  per  a  la  interpretació  als  serveis  públics.  

4.4 Situació  als  diferents  departaments  

Cada  departament  o  sector  dels  serveis  públics  té  els  seus  propis  recursos  i  fins  i  tot  les  seves  pròpies  regulacions  per  proporcionar  els  serveis  d’interpretació  a  qui  ho  necessiti.  A   cada   un   dels   departaments   l’encarregat   de   fer   la   demanda   del   servei   és   un  responsable,   que   truca   al   coordinador   dels   serveis,   i   aquest   envia   a   un   traductor   o  intèrpret.  

Al   següent   gràfic   trobem   de   manera   resumida   l’organització   que   segueixen   els  departaments  de  la  Generalitat  de  Catalunya  que  disposen  de  serveis  d’interpretació:  

   

Page 16: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 10  

Gràfic  2:  Esquema  d’organització  i  gestió  dels  diferents  departaments  Font:  LINGUAMÓN  (2010)  

A  continuació  veurem  la  situació  dels  diferents  departaments  més  detalladament.  

   

Page 17: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  11  

4.4.1 Departaments  d’Interior  i  de  Justícia  

En   ambdós   departaments   es   convoca   un   concurs   anual   dividit   en   lots   per   a   la  contractació   dels   serveis   d’interpretació   a   tot   el   territori.   A   aquest   concurs   s’hi  presenten   poques   empreses   perquè   resulta   molt   difícil   disposar   de   tots   els   mitjans  necessaris  per  assumir  els  serveis  que  exigeixen  els  criteris  de  les  bases  del  concurs,  i  en  algunes   llengües   és   absolutament   impossible   trobar   traductors   amb   el   perfil   que  demanen  en  relació  amb  la  formació.    

El   Departament   de   Justícia   disposa   d’uns   quants   intèrprets   contractats   directament   a  Barcelona   i   Girona,  mentre   que   el   Departament   d’Interior   en   té   alguns   en   nòmina   en  comissaries  clau  de  Barcelona,  sobretot  durant  l’estiu.  

Les  tasques  principals  que  realitzen  els  intèrprets  en  aquests  departaments  inclouen  la  interpretació   de   declaracions   orals   de   testimonis,   víctimes   o   acusats   i   traduccions  escrites,  entre  altres.  Però  també  es  preveuen  tasques  d’assessorament  per  valorar,  per  exemple,  quin  és  la  llengua  més  adient  per  assistir  a  una  persona.    

L’empresa  prestadora  d’aquests  serveis  actualment  és  SEPROTEC.  

Les  úniques   convencions,  directives  o   legislacions  d’aplicació  al   territori   espanyol  que  fan   referència   a   la   interpretació   per   als   serveis   públics   fan   referència   a   aquests   dos  sectors  en  concret.  Vegem-­‐ne  les  referències  a  nivell  europeu:  

-­‐ El   Consell   d’Europa   va   adoptar   l’any   1950   la   Convenció   Europea   dels   Drets  Humans  i  les  Llibertats  Fonamentals,  que  va  entrar  en  vigor  l’any  1953.  L’article  6  d’aquesta  Convenció  estableix  que  qualsevol  persona  amb  càrrecs  té  els  drets  mínims  següents:  

o Ser  informat  immediatament  en  una  llengua  que  entengui  i  en  detall.  

o Rebre  l’ajuda  d’un  intèrpret  si  no  pot  entendre  o  parlar  la  llengua  que  es  parla  al  jutjat  

-­‐ La  directiva  2010/64/UE  del  Parlament  Europeu  i  del  Consell,  de  20  d’octubre  de  2010,   relativa   al   dret   a   interpretació   i   a   traducció   en   els   processos   penals,  estableix  que  a  partir  del  proper  mes  d’octubre,  data  oficial  d’entrada  en  vigor  de  la  directiva,  els  estrangers  que  siguin  detinguts  i  no  entenguin  el  castellà  podran  beneficiar-­‐se   “sense   demores”   d’un   intèrpret   durant   l’interrogatori   policial,   a  totes  les  visites  i  a  totes  les  audiències  que  siguin  necessàries  des  de  la  detenció  fins  a  la  condemna  (vegeu  annex  3).  

Pel  que  fa  a  la  legislació  nacional  o  a  nivell  autonòmic,  també  hi  ha  lleis  o  normatives  que  hi  fan  referència:  

-­‐ Llei  orgànica  6/1985  d’1  de   juliol  del  poder   judicial   (Títol   III.  De   les  actuacions  judicials.  Capítol  I.  De  l’oralitat,  publicitat  i  llengua  oficial):  

Page 18: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 12  

o Article  5:  En  les  actuacions  orals  es  pot  habilitar  com  a  intèrpret  qualsevol  persona   coneixedora   de   la   llengua   utilitzada,   amb   el   seu   jurament   o  promesa  

-­‐ Llei  d’enjudiciament  criminal:  

o Capítol  IV.  De  les  declaracions  dels  processats  (art.385  al  409)  

o Capítol  V.  De  les  declaracions  dels  testimonis  (art.  410  al  450)  

§ Article  441:  L’intèrpret  s’ha  d’elegir  entre  els  qui  en  tinguin  títol,  si  n’hi   ha   al   poble.   Si   no   n’hi   ha   s’ha   de   nomenar   un   mestre   de  l’idioma   corresponent   i,   si   tampoc   no   n’hi   ha,   qualsevol   persona  que  el  sàpiga.  

o Capítol  VI.  De  l’acarament  dels  testimonis  i  els  processats  (art.  451  al  455)  

-­‐ Llei  1/2000  de  7  de  gener  d’enjudiciament  civil  

o Article   143:   1.   Quan   alguna   persona   que   no   conegui   el   castellà   ni,   si  s’escau,  la  llengua  oficial  pròpia  de  la  comunitat  hagi  de  ser  interrogada  o  prestar   alguna   declaració,   o   quan   sigui   necessari   donar-­‐li   a   conèixer  personalment   alguna   resolució,   el   secretari   per   mitjà   d’un   decret   pot  habilitar  com  a   intèrpret  qualsevol  persona  coneixedora  de   la   llengua  de  què  es  tracti,  i  li  ha  d’exigir  jurament  o  promesa  de  traducció  fidel.  

De   les   lleis   esmentades   se   n’extreu   que   només   es   requereix   de   l’intèrpret   tenir   unes  competències  lingüístiques.    

En  el   cas  d’una  víctima  o   testimoni  —mai  en  el   cas  d’un  acusat—  s’intenta  buscar,   en  primer  lloc,  algú  del  seu  entorn  immediat  que  pugui  fer  d’intèrpret.  Altra  vegada,  aquest  recurs  pot  comportar  errors  de  traducció  i  implicar  emocionalment  la  persona  que  fa  la  interpretació.    

Un   altra   opció   que   es   fa   servir   en   aquests   departaments   és   la   de   la   interpretació  telefònica,   que   pot   ser   una   alternativa   que   satisfaci   les   necessitats   d’interpretació   de  manera   immediata   i   fiable,   però   s’ha  de   tenir   en   compte  que   amb  aquesta   alternativa  sempre  es  perd  el  significat  de  la  comunicació  no  verbal.  

La   interpretació   als   departaments   de   Justícia   i   d’Interior,   court   interpreting   per   als  angloparlants,  és,  dins  de   la   interpretació  per  als  serveis  públics   la  que  ha  evolucionat  més  a  nivell  global.  Aquí  a  Espanya,  però,  encara  calen  molts  canvis  per  arribar  al  nivell  de  professionalització  d’altres  països  que  tenen  ,  per  exemple,  un  sistema  d’acreditació  especial   per   poder   interpretar   als   jutjats   i   garantir   la   identitat   de   l’intèrpret   i   la  seguretat  de  rebre  un  bon  servei.  

Un  petit  pas  que  s’ha  fet  en  aquest  sentit  a  Catalunya  és  l’establiment  de  mecanismes  de  control   de   la   qualitat   de   les   interpretacions,   controls   que   es   duen   a   terme  de  manera  aleatòria   mitjançant   la   visita   in   situ   d’una   persona   encarregada   de   valorar   les  

Page 19: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  13  

interpretacions  que  fan  tant  els   intèrprets  de   l’empresa  com  els  pocs   intèrprets  que  hi  ha   en   plantilla.   De   fet,   la   persona   encarregada   d’aquest   control   és   un   dels   intèrprets  contractats  directament  pel  Departament.  

4.4.2 Departament  d’Educació  

El  Departament  d’Educació  de  la  Generalitat  de  Catalunya  ofereix  a  les  escoles  un  servei  de  traducció  i  interpretació  per  a  l’alumnat  de  famílies  nouvingudes  que  no  coneixen  les  llengües  oficials.  En  aquest  cas  el  servei  es  presta  a  través  d’entitats   i  associacions   i  hi  col·laboren  els  consells  comarcals.    

La  demanda  de  l’intèrpret  l’ha  de  fer  la  direcció  del  centre  educatiu  i  no  pas  la  persona  que  el  necessita,   i   es   limita  a  un  màxim  de  3   interpretacions  per  alumne   i  per  curs   (1  presencial  i  2  telefòniques)  i  al  fet  que  l’alumne  faci  més  de  2  anys  que  resideix  al  país.  Tot  i  que  si  es  considera  necessari  es  pot  ampliar.  

És  innegable  que  seria  més  beneficiós  tant  per  l’infant  i  la  família  com  per  l’escola  poder  accedir   més   vegades   a   aquest   servei.   Una   alternativa   podria   ser,   tal   com   va   suggerir  Begoña  Ruiz   de   Infante   en   el   transcurs   de   l’entrevista,   per   exemple,   que   la   família   en  qüestió   o   un   grup   de   famílies   de   la  mateixa   comunitat   pogués   sol·licitar   o,   si   calgués,  contractar  pel  seu  compte,  un  intèrpret  en  determinades  ocasions  i  així  resoldre  dubtes.  

A  continuació  s’enumeren  les  entitats  que  realitzen  aquests  serveis  al  centres  educatius  i   que   estan   explicades  més   endavant   a   l’apartat   4.3   Associacions   que   ofereixen   serveis  d’interpretació  o  mediació:  

-­‐ Associació  Sociocultural  La  Formiga  

-­‐ CITE  /  CCOO  

-­‐ Atzavara  –  Arrels  

4.4.3 Departament  de  Salut  

Amb  l’objectiu  de  fer  front  a   les  noves  necessitats  de   la   immigració  el  Departament  de  Salut  de  la  Generalitat  de  Catalunya  va  elaborar  un  pla  director  d’immigració  que  pretén  garantir   la   igualtat   d’accés   a   la   salut   i   l’atenció.  Aquest  pla  director   està  basat   en   tres  grans   eixos:   l’acollida,   la   formació   i   la  mediació.   Les   fórmules   d’organització   d’aquest  pla,   tot   i   que   encara   s’han   d’unificar,   són   un   exemple   d’evolució   del   servei   prestat   i  d’adaptació  a  la  creixent  immigració  i  les  seves  necessitats.  

A   partir   d’aquest   pla   director   es   va   crear   una   borsa   de   mediadors   formada   per  intèrprets   que   ja   treballaven   pel   departament   i   per   noves   incorporacions.   Tots,   però,  van  passar  el  programa  de  formació  de  Mediació  intercultural  en  l’àmbit  de  la  salut  que  va  es  va  poder  fer  gràcies  a  l’Obra  Social  de  La  Caixa.  En  aquest  programa  de  formació  de  dos   anys   de   durada   s’hi   incloïa   un   període   de   pràctiques.   Malauradament   aquest  programa  no  es  fa  actualment.  

Page 20: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 14  

D’aquest   departament   el   més   destacable   és   el   servei   de   Sanitat   Respon,   un   servei  d’interpretació   telefònica   gestionat   pel   Sistema   d’Emergències   Mèdiques,   però   que  s’adjudica  mitjançant  un   concurs  anual   a  una  empresa  d’interpretació,   actualment  KM  ALARABI.  És  un  sistema  molt  útil  en  casos  d’urgència  o  per  a  consultes  concretes.  

En   alguns   casos,   en   aquest   departament   tornem  a   trobar   la   pràctica   de   recórrer   a   un  acompanyant   del   pacient,   però   cal   valorar   que   aquest   acompanyant   probablement   no  coneixerà  la  traducció  de  la  terminologia  mèdica  i  que  pot  cometre  errors  de  traducció  determinants.  

4.4.4 Administració  local:  consells  comarcals  i  ajuntaments  

Una  altra  vegada  ens  trobem  amb  diferents  modalitats  de  gestió.  Les  administracions  o  bé   tenen   una   borsa   de   traductors   que   gestionen   directament,   o   bé   presten   el   servei  mitjançant  entitats  o  empreses  externes;  i  algunes  recorren  a  les  dues  opcions  en  funció  de  la  llengua  en  què  s’hagi  de  realitzar  el  servei  d’interpretació.  

A  banda  de  les  interpretacions  puntuals,  des  de  l’Administració  local  també  s’impulsen  programes   d’integració   a   la   comunitat.   És   l’exemple   del   projecte   en   què   treballa  actualment   Begoña   Ruiz   de   Infante,   que   treballa   actualment   a   l’Ajuntament   de  Barcelona,   al   districte  de   l’Eixample.  Aquest  projecte  de   l’associació  de   l’eix   comercial  del   Fort   Pienc,   anomenat   XEIX,   vetlla   per   la   inclusió   de   la   comunitat   xinesa   a   l’eix  comercial   del   barri   tot   facilitant   informació   als  membres   de   la   comunitat   en   qüestió,  animant-­‐los   a   participar   i   ajudant-­‐los.   Aquest   és   un   clar   exemple   de   l’evolució   de   la  professió,  que  s’ha  d’adaptar  a  les  necessitats  de  la  immigració  i  a  l’evolució  d’aquestes.  

5. Anàlisi  de  l’evolució  de  la  interpretació  per  als  serveis  públics  a  Espanya  els  darrers  anys        

5.1 Els  inicis  

Com  ja  hem  vist,  la  professió  d’intèrprets  per  als  serveis  públics  és  força  nova  a  Espanya  en   comparació   en   altres   països   que   ja   tenen   anys   de   tradició   i   professionalització   en  aquest  aspecte.  

A   Catalunya,   el   primer   document   legislatiu   de   referència   en   aquet   àmbit   és   el   Pla   de  Ciutadania  i  Immigració  de  2005-­‐2008  i,  en  l’àmbit  sanitari,  el  Pla  director  d’immigració  de  2006.  Actualment,  el  document  de  referència  és  el  Pacte  nacional  per  a  la  immigració  que  data  de  l’any  2008.  

El   Pacte   nacional   per   a   la   immigració   defineix,   a   partir   d’una   anàlisi   del   fenomen  migratori   i   de   les   necessitats   plantejades   pel   conjunt   de   la   societat,   el   model   públic  d’accions  per  a  la  integració  de  la  població  immigrada  que  ha  de  garantir  la  convivència,  la  cohesió  social  i  la  igualtat  d’oportunitats.  

Page 21: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  15  

Els  eixos  de  treball  del  Pacte  per  assolir  aquests  tres  grans  objectius  són:  

-­‐ Eix  1:  la  gestió  dels  fluxos  migratoris  i  l’accés  al  mercat  del  treball  

-­‐ Eix   2:   l’adaptació   dels   serveis   públics   a   una   societat   diversa   amb   un   servei  universal  d’acollida  i  una  gestió  institucional  coordinada  i  transversal.  

-­‐ Eix  3:  la  integració  en  una  cultura  pública  comuna  que  fomenti  la  participació  en  la   vida   pública,   l’ús   del   català   com   a   llengua   comuna,   la   convivència   en   la  pluralitat  religiosa  i  de  creences,  la  igualtat  de  gènere  i  el  reforç  de  les  polítiques  socials.  

Tot  i  aquesta  menció  a  l’adaptació  dels  serveis  públics  a  una  societat  diversa,  no  es  van  establir   uns   models   d’organització   en   cas   de   necessitar   un   intèrpret   i   es   van   anar  organitzant  aquests  serveis  de   traducció   i/o   interpretació  en   funció  de   la  demanda  de  cada   territori  a   través  d’associacions  o  entitats  o  mitjançant   la   contractació  directa  de  professionals.   Es   podria   dir,   per   tant,   que   s’han   anat   buscant   solucions   a  mesura   que  sorgia   la  demanda,  però  aquestes  solucions,  enlloc  de  ser  puntuals   i   la  base  per  a  una  millora   del   servei,   segueixen   sent   les   solucions   que   es   fan   servir   actualment   després  d’uns  quants  anys  de  funcionament.  

Un   cop   es   va   prendre   consciència   de   la   necessitat   de   la   interpretació   per   als   serveis  públics   es   va   començar   a   contractar   intèrprets   indiscriminadament   sense   demanar  formació  específica,  per  després  passar  a  una  etapa  d’acomiadaments  massius  a  causa  de  la  crisi  econòmica.    

Espanya   es   troba   actualment   com   els   països   més   avançats   en   el   sector   de   la  interpretació  als  serveis  públics  es  trobaven  als  anys  1990;  encara  en  una  fase  inicial  tot  i  haver  fet  petits  avenços.  

5.2 Associacions  que  ofereixen  serveis  d’interpretació  o  mediació  

A  banda  de  les  associacions  que  trobem  a  continuació,  hi  ha  associacions  que  creen  les  pròpies   comunitats   a   petita   escala,   com   podria   ser   a   nivell   de   barri,   escola   o   gremi  empresarial.  

5.2.1 Associació  Sociocultural  La  Formiga  

La  Formiga  és  una  entitat  sense  ànim  de  lucre  que  va  néixer  l’any  2000  i  situada  al  barri  del  Poble  Sec  i  que  té  com  a  objectiu  afavorir  la  convivència  intercultural  i  la  integració  a  través   de   la   formació.   A   part   de   prestar   serveis   de   traducció   i   interpretació   tenen   un  conveni   per   prestar   un   servei   que   inclou   sessions   informatives   sobre   el   sistema  educatiu,  sessions  de  formació  al  professorat  i  tallers.    

Durant  els  primers  anys  aquesta  associació  se  centra  en  el  col·lectiu  xinès,  però  a  partir  de   l’any   2003   també   es   comença   a   treballar   amb   joves   d’altres   nacionalitats   i,  especialment,   amb   joves   romanesos.   Més   endavant   també   col·labora   a   favor   de   la  

Page 22: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 16  

promoció  de  les  dones  immigrades  amb  el  projecte  Món  Barri  en  què  participen  dones  pakistaneses   i   magrebines   i   pel   qual   va   rebre   l’any   2008   el   premi   Maria   Aurèlia  Capmany  que  atorga  l’Ajuntament  de  Barcelona.  

Actualment   col·labora   amb   l’Obra   Social   La   Caixa,   la   Diputació   de   Barcelona,  l’Ajuntament   de   Barcelona   i   l’Institut   Català   de   les   Dones   en   diferents   projectes   de  formació  lingüística,  accions  d’acollida  a  persones  xineses,  joves,  dones,  interculturalitat  i  drets  i  deures.  

A  més,   té   convenis  de   col·laboració  en  diferents  àmbits:   en   l’àmbit  educatiu   realitzant  traduccions   i   mediacions   a   les   escoles,   en   l’àmbit   d’infància   i   joventut,   en   l’àrea   de  llengua  del  Departament  de  Benestar  Social  i  Família  de  la  Generalitat  de  Catalunya,  i  en  l’àmbit  d’igualtat  i  ciutadania.  

A  la  seva  pàgina  web  podem  trobar  enllaços  a  recursos  tant  per  a  professors  de  català  com   per   a   mediadors,   el   contacte   per   sol·licitar   una   traducció   o   interpretació   a   una  escola,   l’opció  de  col·laborar-­‐hi  o   fer  alguna  donació,   l’oferta  de  cursos   i  un  apartat  de  notícies.  

5.2.2 Centre  d’Informació  per  a  Treballadors  i  Treballadores  estrangers  

El   CITE   (Centre   d’Informació   per   a   Treballadors   i   Treballadores   estrangers)   és   una  entitat   impulsada   pel   sindicat   CCOO   (Comissions   Obreres)   que   dóna   suport   a   les  persones  estrangeres  en  diferents  aspectes.  

El  CITE  facilita  gratuïtament,  entre  d’altres  coses:  

-­‐ Assessorament  i  orientació  sobre  la  llei  d’estrangeria.  

-­‐ Tramitació   de   permisos   de   treball,   de   residència,   de   reagrupament   familiar,   de  nacionalitat,  etc.  

-­‐ Orientació  sobre  l’aprenentatge  del  català.  

-­‐ Assessorament  i  recursos  per  buscar  feina  a  Europa.  

-­‐ Informació  per  les  convalidacions  de  títols  d’ESO  i  Batxillerat.  

A   més,   aquesta   entitat   també   participa   i   col·labora   en   campanyes   de   sensibilització  contra   el   racisme,   l’elaboració   de  propostes   per   afavorir   la   integració   de   les   persones  immigrades  i  la  publicació  de  guies  especialitzades  en  immigració.  

A  partir  de  l’1  de  gener  de  l’any  2012  aquesta  entitat,  però,  va  deixar  d’oferir  el  servei  de  traducció  i  interpretació  als  centres  escolars  perquè  el  Departament  d’Ensenyament  en  va  comunicar  la  supressió.  

A  la  seva  pàgina  web  podem  trobar  un  llistat  de  les  oficines  a  les  que  els  immigrants  es  poden  dirigir  davant  qualsevol  dubte,  enllaços  als  impresos  que  pot  haver  de  necessitar  un  immigrant  (en  català  i  castellà)  i  les  memòries  de  l’entitat  des  de  l’any  2002,  en  què  

Page 23: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  17  

podem   trobar  dades  de   les  persones  ateses,   els  principals  motius  de   les   consultes,   els  principals   països   d’origen   i   l’edat   de   les   persones   que   han   sol·licitat   ajuda,   el   sector  d’ocupació,  i  el  nivell  de  coneixement  de  l’idioma  en  el  moment  de  la  consulta.  

5.2.3 Atzavara  Arrels  

Atzavara  Arrels  és  una  associació  sense  ànim  de  lucre  que  va  néixer  a  Tortosa  l’any  2000  i   que   treballa   per   a   la   cooperació   entre   cultures   i   la   inserció   de   persones   en   risc  d’exclusió.  

El  seu  objectiu  és  facilitar  una  primera  acollida  a  les  persones  que  per  diferents  motius  han  emigrat  dels   seus  països   i   troben  a   l’associació  un   lloc  on  compartir  experiències,  necessitats  i  interessos.  

Duen  a  terme  diversos  projectes  adreçats  a  la  infància,  els  joves,  les  dones  i  els  adults  en  general.  Compten  amb  la  participació  de  més  de  20  voluntaris   i  col·laboren  amb  altres  entitats,  grups,  administració  i  associacions.    

A  la  seva  pàgina  web  trobem  enllaços  a  recursos,  la  opció  de  veure  les  dades  essencials  en  diferents  idiomes,  entre  els  que  destaquen  el  xinès,  àrab  i  urdú  i  l’agenda  dels  tallers  que  ofereixen.  

5.3 La  repercussió  de  la  crisi  econòmica  

Tots  els  professionals  entrevistats  coincideixen  que  fins  l’any  2010  s’havia  avançat  en  la  formació,  professionalització   i  reconeixement  de   la   figura  de   l’intèrpret  per  als  serveis  públics.   Aquests   avenços,   encara   que   pocs   i   aconseguits   molt   lentament,   van   quedar  aturats  i  fins  i  tot  reduïts  amb  l’arribada  de  la  crisi  econòmica.  En  un  moment  en  què  el  govern  ha  de  mirar  amb   lupa   les   inversions   i   els  pressupostos,   aquest   servei   se’n  veu  molt  afectat,  i  en  conseqüència  les  persones  que  el  necessiten.  A  més,  la  crisi  econòmica  ha   impedit   avançar   cap   a   l’objectiu   d’aconseguir   que   la   interpretació   per   als   serveis  públics  estigui  en  mans  d’intèrprets  amb  les  característiques  ideals.    

A  continuació  analitzarem  els  efectes  de  la  crisi  econòmica  des  de  tres  punts  de  vista:  el  dels  proveïdors  dels  serveis  públics,  el  dels  intèrprets  i  finalment  el  dels  usuaris.  

Fins  l’any  2008  els  pressupostos  de  la  Generalitat  feien  una  gran  aposta  pel  sector  públic  i  s’augmentaven  les  inversions  en  aquest  sector  cada  any.  Arran  de  la  crisi  econòmica  les  retallades   per   intentar   reduir   despeses   han   afectat   tots   els   sectors,   i   el   sector   públic  especialment.  Davant  d’aquestes  retallades  s’ha  prioritzat  l’oferta  d’altres  serveis  davant  de  la  interpretació,  i  s’han  desfet  els  passos  que  s’havien  aconseguit  fer.    

Concretament,   els   Departaments   d’Educació,   Salut,   Interior   i   Justícia   han   vist   els   seus  pressupostos  reduïts  entre  un  10%  i  un  12%  des  de  l’any  2010.    

Page 24: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 18  

Fins   l’any   2008,   la   variació   en   les   inversions   per   al   sector   públic   es   traduïa   en   un  augment   dels   pressupostos,   en   canvi,   des   de   l’any   2008   i   fins   ara,   la   variació   en   les  inversions  per  al  sector  públic  es  tradueix  en  una  disminució.  

En  el  següent  gràfic  veiem  l’evolució  de  la  inversió  en  el  sector  públic  des  de  l’any  1998  fins  a  l’any  2012,  i  hi  podem  observar  els  canvis  esmentats  anteriorment:  

 

Gràfic  3:  Evolució  de  la  inversió  total  a  executar  anualment  en  el  sector  públic  Font:  GENERALITAT  DE  CATALUNYA  (2012)  

Així,  mentre  que   la  demanda  del   servei  d’interpretació  per  als   serveis  públics  ha  anat  augmentant  a  causa  de  la  immigració,  els  pressupostos  i  recursos  han  anat  disminuint.  

Un  dels  exemples  dels  efectes  de   la   crisi  econòmica  en   la   interpretació  per  als   serveis  públics   el   trobem   als   centres   educatius.   Fins   l’any   2009   la   interpretació   a   les   escoles  depenia   dels   consells   comarcals   que   assignaven   intèrprets   de   les   seves   borses   per   a  cobrir  el  servei.  Ara  ho  gestiona  directament  el  Departament  d’Educació,  que  ha  reduït  les   interpretacions   presencials   i   opta   en   la   majoria   dels   casos   per   la   interpretació  telefònica  i  també  es  van  limitar  el  nombre  de  serveis  que  les  escoles  podien  sol·licitar.  

Un  altre  exemple  de   la  repercussió  de   la  crisi  econòmica  el   trobem  en   l’àmbit  sanitari.  L’Obra  Social  de  La  Caixa,  tal  com  hem  vist  a  l’apartat  3.3.3  corresponent  al  Departament  de  Salut,  va  fer  uns  cursos  de  formació  en  què  es  podien  fer  pràctiques,  però  després  no  es  van  crear  els  llocs  de  treball  i  no  hi  va  poder  haver  continuïtat,  i  actualment  aquests  cursos  ja  no  es  fan.  

Linguamón,   un   projecte   creat   per   la   Generalitat   de   Catalunya   i   l’Ajuntament   de  Barcelona   (vegeu   apartat   6.3.1),   va   desaparèixer   l’any   2010   perquè   des   de  l’Administració  es  va  considerar  prescindible  i  es  va  retallar  la  partida  de  pressupost  de  la  Generalitat  de  Catalunya  que  hi  havia  destinada.  

Page 25: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  19  

A   nivell   personal,   tal   com   explicava   Hassan   Bouh   en   el   transcurs   de   l’entrevista,   els  traductors   i   intèrprets  que   treballen  actualment  per  als  serveis  públics  han  vist  el   seu  sou  congelat  des  de  fa  4  anys,   i  per  tant,  en  un  moment  en  què   la  vida  és  cada  vegada  més   cara,   ells,   com   molts   altres   funcionaris,   han   patit   una   disminució   del   seu   poder  adquisitiu.  

S’han   acomiadat   alguns   traductors   i   intèrprets,   i   per   a   la  mateixa   demanda,   ara   hi   ha  menys  treballadors.  A  més,  també  s’han  vist  disminuïts  els  serveis  i  subvencions  que  hi  havia  en  un  principi.  

A  més,  d’entre  totes   les  persones  que  es  van  formar  entre  els  anys  2005-­‐2009,  en  què  van   sorgir   molts   projectes   de   formació   i   investigació,   la   majoria   s’han   quedat   sense  sortida  professional  ni  perspectives  de  futur  en  el  sector.  I  aquells  que  volen  començar  a  formar-­‐se  específicament  per  a   la   interpretació  als  serveis  públics  es   troben  en  què   la  crisi,  una  vegada  més,  ho  fa  més  difícil;  és  el  cas  d’aquells  que  volien  cursar  el  Postgrau  d’Interpretació  als  serveis  públics  de  la  Universitat  Autònoma  de  Barcelona,  que  el  curs  passat  no  es  va  poder  impartir  a  causa  dels  pocs  alumnes  matriculats,  potser  no  per  falta  d’interès,   sinó   per   falta   de   recursos   per   poder   assumir   el   cost   d’un   programa   de  postgrau.  

Ens   els   últims   anys,   a   més   a   més,   ha   sorgit   una   nova   modalitat   d’interpretació,   la  interpretació  telefònica.  Els  intèrprets,  doncs,  han  hagut  d’aprendre’n  el  funcionament  i  adaptar-­‐s’hi,   perquè   com  que  és  molt  més  barata  que  al  presencial,   aquesta  modalitat  està  en  plena  expansió.  

Els  usuaris,  però,  són  els  que  més  pateixen  els  efectes  de  la  crisi.  Per  tal  de  reduir-­‐los  o,  com  a  mínim,  buscar-­‐hi  una  alternativa,  han  sorgit  diverses  iniciatives.    

Algunes   comunitats   s’han   organitzat   entre   elles   per   seguir   tenint   l’opció   d’optar   a   un  intèrpret   en   cas  de  necessitat.   És   el   cas  de   la   comunitat   xinesa,   que  penja   anuncis   als  supermercats   xinesos   de   membres   de   la   comunitat   que   s’ofereixen   per   fer  d’acompanyant   en   visites   als   serveis   públics   per   facilitar   la   comunicació   amb   els  proveïdors.  

Les  escoles  que  poden  també  busquen  alternatives,  com  les  subvencions  de  l’AMPA  o  la  contractació   d’un   intèrpret   encara   que   sigui   sense   subvenció.   La   coordinadora  pedagògica  de  l’Institut  La  Bastida,  de  Santa  Coloma  de  Gramenet,  explicava  com  abans  de   la   crisi  hi  havia  un   recurs  del  Departament  d’Educació  que  ara  ha  quedat   retallat   i  limitat   a   la   interpretació   telefònica   i   que,   a  més,   s’ha  de  demanar   seguint   un  protocol  massa  feixuc.  Davant  de  l’allau  d’alumnes  xinesos  que  va  rebre  l’escola,  amb  els  recursos  que  s’oferien  des  de   la  Generalitat  no  en   tenien  ni  per  començar;  no  podien  contactar  amb  les  famílies,  no  podien  comunicar-­‐se,  no  hi  havia  participació  dels  alumnes  xinesos  a  les  sortides,  no  hi  havia  seguiment  acadèmic  i  els  protocols  habituals  no  funcionaven.  Així   doncs,   van  decidir   contractar   una   intèrpret   de   xinès   amb  diners   del   propi   centre  perquè  hi  anés  cada  dijous  al  matí.  Gràcies  a  aquesta  decisió  del  propi  centre  han  pogut  

Page 26: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 20  

solucionar   el   problema  de   comunicació   que,   agreujat   per   la   crisi,   tenia   conseqüències  tan  negatives  pera     les   comunitats   implicades;  ara  hi  ha  més  presència  de   les   famílies  xineses  en  les  activitats  de  l’institut,  la  situació  ha  millorat  molt  i  hi  ha  més  cohesió.  

Begoña  Ruiz  de  Infante  comentava,  també,  un  altre  aspecte  de  la  crisi  econòmica  que  té  repercussió   en   les   comunitats   d’immigrants   i   de   la   qual   no   som   prou   conscients:   el  rebuig  que  pateixen  aquestes  comunitats  per  part  de  la  comunitat  d’arribada  pel  fet  de  seguir   obrint   negocis   quan   la   crisi   econòmica   fa   que   els   negocis   autòctons   tanquin.  Aquest  rebuig  pot  portar  a  una  discriminació.  Els  intèrprets  o  mediadors  interculturals  poden  contribuir  a  evitar  aquesta  discriminació  fent  caure  estereotips,  per  exemple.  Un  gran   exemple   d’acció   en   aquesta   direcció   és   la   xerrada   de   “la   Catalunya   xinesa”  organitzada  per  l’Espai  Avinyó  (vegeu  Annex  2).  

La  crisi  econòmica  ha  afectat  la  qualitat  de  vida  de  tothom,  immigrants  o  no,  i  això  ha  fet  que   gent   que   va   venir   buscant   una   vida   millor   hagi   decidit   tornar   al   seu   país.   Com  veurem  al  gràfic  següent,  que  correspon  als  moviments  de  la  població  estrangera,  des  de  l’any  2008  ha  disminuït  el  nombre  d’immigracions  i  ha  augmentat  el  d’emigracions:  

 

Gràfic  4:  Moviments  migratoris  de  persones  de  nacionalitat  estrangera.  Catalunya  1998-­‐2011  Font:  ALONSO  (2013)  

Finalment,   cal   mirar   més   enllà   d’Espanya   per   adonar-­‐nos   que   la   crisi   econòmica   ha  afectat  també  a  d’altres  països  en  aquest  aspecte.  Fins  i   tot  als  Estats  Units,  un  país  en  

14.213 15.620 35.016

49.621 71.157 73.011

171.381 177.610

203.411 224.846

199.351

144.553 140.708 132.391

-1.865 -2.562 -3.789 -11.766 -15.775 -36.868

-45.944 -69.316

-89.888 -100.989

-129.200 -129.243 -113.058

-1.381

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Moviments migratoris de persones de nacionalitat estrangera. Catalunya. 1998-2011

Immigracions Emigracions

Font: Idescat, Estadística de Variacions Residencials (EVR), diversos anys

Page 27: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  21  

què  la  interpretació  per  als  serveis  públics  està  més  implantada  que  aquí,  trobem  casos  com  el  de   la   intèrpret  nord-­‐americana  Katy  Van  Sant,  que  com  tots  els  seus  companys  dels  jutjats  no  gaudeix  d’un  augment  de  sou  des  de  fa  5  anys,  mentre  que  la  inflació  ha  augmentat  un  11%  (vegeu  annex  3).  

6. Una  mirada  al  futur  

6.1 Formació  disponible  per  a  futurs  intèrprets  per  als  serveis  públics  actualment  a  les  universitats  espanyoles  

Poc  a  poc  van  apareixent  al  país  programes  de  formació  específics  per  a  la  interpretació  per  als  serveis  públics,  ja  sigui  en  forma  de  cursos  per  part  d’organitzacions  com  els  que  ofereixen  les  entitats  esmentades  en  l’apartat  anterior  o  els  que  va  oferir  l’Obra  Social  La  Caixa   en   el   seu   moment;   o   en   forma   de   màsters   universitaris   o   com   a   assignatura  introductòria  en  la  mateixa  carrera  de  traducció  i  interpretació.    

A   més,   els   mateixos   departaments   del   sector   social   a   vegades   ofereixen   cursos   de  terminologia  específica,  com  fa  de  tant  en  tant  el  Departament  de  Justícia.  

A  continuació  trobem  una  llista  de  les  universitat  de  l’Estat  espanyol  que  tenen  formació  específica   per   a   la   interpretació   per   als   serveis   públics,   ja   sigui   mitjançant   una  assignatura  introductòria  o  un  programa  de  postgrau.  

A   banda   de   les   universitat   nacionals,   cal   considerar   l’opció   de   formar-­‐se   per   a   la  interpretació  per  als  serveis  públics  fora  d’Espanya,  en  països  com  Austràlia,  el  Canadà  o  els   Units,   on   hi   ha   programes   de   formació   ja   consolidats   des   de   fa   anys   i   més  especialitzats  que  aquí.  

6.1.1 Universidad  de  Valladolid,  Castella  i  Lleó  

En  aquesta  universitat   trobem  dins  del  Grau  en  Traducció   i   Interpretació   les  optatives  de   interpretació   social   llengua   B   anglès   i   interpretació   social   llengua   B   francès   que  l’estudiant  pot  escollir  cursar  durant  el  tercer  o  el  quart  curs.  Però  en  intentar  conèixer  els  detalls  de  l’assignatura  no  disposa  de  més  informació,  per  tant,  no  queda  clar  quins  en  són  els  continguts.  

6.1.2 Universidad  de  Salamanca,  Castella  i  Lleó  

A   la   Universidad   de   Salamanca   no   imparteixen   cap   assignatura   durant   el   grau  relacionada   amb   aquesta  modalitat.   Però   imparteixen   el  Màster  Oficial   en  Traducció   i  Mediació   Intercultural,   un   programa   de   60   ECTS,   d’un   any   de   duració   i   de   caràcter  presencial   que   té   com   a   objectiu   especialitzar   als   estudiants   en   la   competència  lingüística,   intercultural   i  professional  traductora  en  entorns  multilingües,  responent  a  la   necessitat   pública   i   empresarial   de   formar   professionals   que   facin   tasques   de  traducció,  comunicació  multilingüe  i  mediació  intercultural  en  àmbits  especialitzats.  

Page 28: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 22  

Aquest  màster,  a  més,  forma  part  de  la  Xarxa  de  Màsters  Europeus  en  Traducció  (Xarxa  EMT)  i  complementa  la  formació  teòrica  amb  la  realització  de  pràctiques  en  organismes  i  entitats  col·laboradores.  

6.1.3 Universitat  Autònoma  de  Barcelona,  Catalunya  

Al  Grau  en  Traducció   i   Interpretació   impartit   a   la  Universitat  Autònoma  de  Barcelona  trobem  l’optativa  Mediació  social  per  a  traductors  i  intèrprets,  una  assignatura  semestral  que   l’estudiant   pot   escollir   cursar   durant   el   4t   curs   dins   de   l’itinerari   social   i  institucional,   i   en  què   es   tracten   aspectes  de   la   professionalització  de   la   professió,   les  bones  pràctiques,  el  codi  deontològic  i  també  s’analitzen  possibles  situacions  reals.  

A   més,   la   Universitat   Autònoma   de   Barcelona,   també   imparteix   un   Postgrau  d’Interpretació  als  serveis  públics  en  àrab,  rus,  romanès,  xinès,  anglès  i  francès.    

Els  objectius  que  es  volen  assolir  durant   la   realització  d’aquest  postgrau,  que  dura  un  any,  són  els  següents:  

-­‐ Adquirir   els   coneixements   teòrics   i   les   tècniques   i   destreses   necessàries   per  exercir  d’enllaç  lingüístic  i  cultural  entre  els  professionals  de  l’Administració  i  la  població  immigrada  ens  els  àmbits  sociosanitari  i  judicial  a  Catalunya.  

-­‐ Adquirir   les   eines   necessàries   que   permetin   el   desenvolupament   professional  com  a  intèrpret  als  serveis  públics.  

-­‐ Realitzar  pràctiques  d’interpretació  a  l’aula  que  permetin  adquirir  les  modalitats  d’interpretació  pròpies  d’aquest  àmbit.  

-­‐ Analitzar  de  forma  crítica   la  pràctica  professional  de  la   interpretació  als  serveis  públics.  

Malauradament,  com  que  calen  un  mínim  d’alumnes  per  a  cada  llengua  el  curs  2012-­‐13  no  es  va  poder  impartir;  però  es  torna  a  oferir  de  cara  al  curs  vinent.  

6.1.4 Universitat  de  Vic,  Catalunya  

A  la  Universitat  de  Vic  s’ofereix  la  opció  de  cursar  l’optativa  Empresa  i  Mediació  Cultural  al  4t  curs  del  Grau  de  Traducció  i  Interpretació  però  no  hi  ha  cap  informació  addicional  sobre  els  continguts  de  l’assignatura.  

6.1.5 Universidad  de  Las  Palmas,  Canàries  

En   aquesta   universitat   s’imparteix   el   Màster   Universitari   de   Traducció   Professional   i  Mediació   Intercultural;   un   programa   d’estudis   de   60   ECTS   amb   què   hi   ha   la   opció  d’escollir   entre   4   itineraris,   un   dels   quals   correspon   a   interpretació   i   mediació  intercultural.   El   pla   d’estudis   inclou,   entre   d’altres,   les   assignatures   de   Mediació   als  serveis  públics   (anglès/francès/alemany),   Interpretació  bilateral   i  Mediació  en  contextos  especialitzats.  A  més,  s’hi  inclou  també  un  període  de  pràctiques.  

Page 29: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  23  

6.1.6 Universitat  d’Alacant,  Comunitat  Valenciana  

A   la   Universitat   d’Alacant   trobem   la   única   assignatura   que   fa   referència   a   la  interpretació  per  als  serveis  públics  dins  del  pla  d’estudis  per  al  Màster  Universitari  en  Traducció  Institucional.  L’assignatura  de  5  ECTS  s’anomena  Interpretació  jurada,  judicial  i  policial  i  només  s’imparteix  amb  la  combinació  de  llengües  anglès-­‐espanyol  i  s’analitza  el  context  jurídic.  

6.1.7 Universitat  Jaume  I,  Comunitat  Valenciana  

A   la   Universitat   Jaume   I   de   Castelló,   trobem   un   pla   d’estudis   amb   un   itinerari   força  complet  pel  que  fa  a  la  formació  en  la  interpretació  i  mediació.  Així,  dins  de  l’itinerari  4:  interpretació   i   mediació   intercultural,   al   4t   curs,   trobem   l’assignatura   introductòria  Mediació  intercultural  i  interpretació  B-­‐A1/A1-­‐B  en  els  serveis  públics.    

6.1.8 Universidad  Alfonso  X  el  Sabio,  Madrid  

En  aquesta  universitat  també  trobem  una  assignatura  introductòria  entre  les  optatives  que   els   estudiants   de   4t   curs   del   Grau   en   Traducció   i   Interpretació   poden   cursar.   En  aquest  cas,  però,  només  es  tracta  d’interpretació  en  l’Administració  de  Justícia.  

6.1.9 Universidad  de  Alcalá,  Madrid  

En   aquesta   universitat,   on   és   professora   la  Dra.   Carmen  Valero,   autora   d’alguns   títols  consultats,   s’imparteix   el   Màster   Universitari   en   Comunicació   Intercultural,  Interpretació   i   Traducció   als   serveis   públics.   Aquest   màster,   que   compta   amb   el  reconeixement  de  la  Direcció  General  de  Traducció  de  la  Unió  Europea  (DGT-­‐EU)  i  forma  part   de   la   xarxa   EMT   consta   de   60   ECTS,   dura   un   any   a   temps   complet   i   ofereix   la  possibilitat  d’especialitzar-­‐se  en   les  combinacions  següents:  alemany-­‐espanyol,  anglès-­‐espanyol,   búlgar-­‐espanyol,   xinès-­‐espanyol,   francès-­‐espanyol,   polonès-­‐espanyol,  portuguès-­‐espanyol,  romanès-­‐espanyol  i  rus-­‐espanyol.  

A  més,  també  es  realitza  un  període  de  pràctiques  durant  els  estudis.  

6.1.10  Universidad  Europea  de  Madrid,  Madrid  

A   la   Universidad   Europea   de   Madrid   trobem   el   Grau   en   Traducció   i   Comunicació  Intercultural,   on   hi   ha   la   opció   de   cursar,   durant   el   4t   curs,   l’optativa   Mediació  Intercultural.  La  novetat,   però,   la   trobem  en   l’assignatura  de  primer   curs  Comunicació  professional   intercultural,   en   què   els   alumnes   ja   comencen   a   prendre   consciència   dels  valors  ètics  i  de  la  responsabilitat  i  es  treballa  la  importància  de  les  diferències  culturals  a  l’hora  de  traduir/interpretar.  

 

 

Page 30: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 24  

6.1.11  Universidad  Pontificia  Comillas,  Madrid  

Aquesta   universitat   ofereix   la   doble   titulació   de   Grau   en   Traducció   i   Interpretació   i  Diploma   en   Comunicació   Internacional.   En   el   pla   d’estudis   d’aquesta   doble   titulació  trobem   les   següents   assignatures   relacionades   amb   la   mediació   intercultural:  Interpretació  II:  tècniques  de  mediació  intercultural  i  Ètica  professional.  

6.1.12  Universidad  de  Murcia,  Múrcia  

A  la  Universidad  de  Murcia  trobem,  altra  vegada,  una  assignatura  introductòria  optativa  al   4t   curs   del   Grau   en   Traducció   i   Interpretació:   Interpretació  a   l’empresa   i  als   serveis  públics  B-­‐A,  A-­‐B.  En  aquesta  assignatura  es  busca  donar  una  perspectiva  dels  sectors  on  es  realitza  interpretació  més  enllà  de  les  conferències  i  s’hi  tracten,  a  més,  temes  com  el  comportament   que   ha   de   tenir   l’intèrpret   en   aquests   àmbits,   les   dificultats   a   les   que  s’enfronta,  les  tècniques  i  les  característiques.  

6.2 Cursos  i  mòduls  complementaris  impartits  per  altres  entitats  del  territori  

Actualment,   fora   dels   estudis   universitaris   es   troben   pocs   cursos   d’especialització   en  mediació  intercultural  o  interpretació  als  serveis  públics.    

Podem  trobar  cursos  en  mediació  intercultural   impartits  per   la  Creu  Roja  o  centres  de  formació   com   INESEM   Formación   Contínua,   Euroinnova   Formación   o   IBECON,   que  tenen  l’opció  de  fer  un  curs  online  però  que  no  tracta  temes  lingüístics,  sinó  que  només  se  centre  en  les  barreres  culturals.    

En   aquest   apartat   veiem   que   els   cursos   més   adequats   per   a   la   interpretació   per   als  serveis  públics  els  ofereix  l’associació  cultural  La  Formiga.  

6.2.1 Associació  La  Formiga  

Aquesta   entitat   que   hem   conegut   a   l’apartat   5.3.1   ofereix   cursos   de   formació  professionalitzadora  en   l’àmbit  social  de  diferents   temàtiques   i  durada.  Els  cursos  que  oferien  durant  el  primer  semestre  de  l’any  2013  en  l’àmbit  de  la  mediació  intercultural  són  els  següents:  

-­‐ Mediació  intercultural:  processos,  fases,  tècniques  (36  hores)  

-­‐ Tècniques  de  mediació  (20  hores)  

Més   enllà   de   la   mediació,   però,   trobem   cursos   molt   interessants   i   que   també   poden  resultar   útils   per   a   la   professió   ens   els   àmbits   d’inserció   sociolaboral   i   d’immigració   i  acollida.  

A  més,  aquests  cursos  són  bonificables  per  als  treballadors  en  actiu.  

Page 31: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  25  

6.3 Recerca  i  investigació  

Des   que   va   començar   a   aparèixer   la   figura   de   l’intèrpret   per   als   serveis   públics   a  Espanya  han  aparegut  diversos  grups  d’investigació  i  recerca  sobre  aquesta  qüestió  que  es   dediquen   a   buscar   la   millor   manera   d’ensenyar   la   professionalització   d’aquesta  professió,   vetllar   pel   seu   reconeixement   i   buscar   solucions   a   les   problemàtiques   que  hem  anat  veient  fins  ara.  

Els   congressos   i   xarxes   que   organitzen   aquests   grups   serveixen   de   pont   per   a   la  comunicació  entre  els  professionals  i  estableixen  la  base  de  la  consciència  professional,  i  així,  amb  l’ajuda  de  tots  es  pot  anar  avançant  cap  a  una  millora  de  les  condicions.  

En   el   cas   contret   de   Catalunya   trobem   Linguamón,   la   casa   de   les   llengües,   i   del   Grup  MIRAS.   Tot   i   que   a   nivell   estatal   trobem   altres   grups   de   recerca   com  per   exemple:   la  Xarxa   Comunica   i   el   Grup   Fitispos   d’Alcalá   de   Henares   o   el   Grup   Afaqueque   de   la  Universitat  de  Salamanca.  

6.3.1 Linguamón  

Linguamón  o  casa  de  les  llengües  va  ser  un  projecte  creat  l’any  2005  per  la  Generalitat  de  Catalunya  i  l’Ajuntament  de  Barcelona  que  malauradament  es  va  dissoldre  en  retirar-­‐se   del   projecte   la   Generalitat.   La   seva   missió   era   apropar   el   món   de   les   llengües   als  ciutadans,   fer   que   la   societat   visqués   de   manera   positiva   la   diversitat   lingüística   i  difondre  les  grans  oportunitats  que  ofereixen  les  llengües  i  les  seves  comunitats.    

Linguamón  treballava  en  tres  grans  eixos:  

-­‐ Multilingüisme  i  societat:  promoció  del  coneixement  de  les  llengües  i  l’actitud  de  respecte  de  la  diversitat  lingüística  del  món  entre  els  ciutadans  i  ciutadanes.  

-­‐ Multilingüisme   i   serveis   especialitzats:   creació  de   serveis,   actuacions   i   recursos  dirigits  a  especialistes,  organismes  i  empreses  per  la  gestió  del  multilingüisme.  

-­‐ Multilingüisme  i  relacions  internacionals:  creació  i  promoció  de  xarxes  de  treball  i  col·laboració  amb  altres  organitzacions  de  tot  el  món  dedicades  a  la  difusió  de  la  diversitat  lingüística,  les  llengües  i  la  gestió  del  multilingüisme.  

Linguamón   encara   té   activa   la   pàgina  web   on   hi   ha   enllaços   a   recursos   útils   per   a   la  interpretació   per   als   serveis   públics   i   la  mediació   intercultural   i   on   podem   trobar   els  diversos   informes   que   ha   publicat.   Com   per   exemple   Els   serveis   de   traducció,  interpretació  i  mediació  en  els  processos  d’acolliment  lingüístic  a  Catalunya,   informe  que  és  una  de  les  fonts  principals  de  la  informació  que  aquí  es  recull.  

 

 

Page 32: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 26  

6.3.2 Grup  de  recerca  MIRAS  

El  grup  de  recerca  MIRAS  del  Departament  de  Traducció  i  Interpretació  de  la  Universitat  Autònoma   de   Barcelona,   creat   l’any   2009   i   integrat   per   professors,   intèrprets   i  mediadores  professionals  i  joves  investigadores,  es  dedica  a  la  recerca  i  a  la  formació  en  mediació  i  interpretació  en  l’àmbit  social.  

Aquest   grup   treballa   en   l’obtenció   d’informació   sobre   la   pràctica   professional  d’interpretació  per   als   serveis  públics  que  dóna   resposta   a   la  demanda   social   actual,   i  més   concretament,   sobre   les   competències   i   el   tipus   de   formació   específica   que  requereix,  sobre  el  seu  radi  d’acció,  etc.  Tota  aquest  recull  d’informació  ha  de  servir  per  treballar  en  els  currículums  i  programacions  que  seran  la  base  de  futurs  professionals  i  contribuiran   a   l’elaboració   de   materials   didàctics   destinada   a   orientar   els   centres  docents  interessants  en  introduir  el  nou  perfil  al  seus  plans  d’estudis.  

El  grup  MIRAS  es  proposa  tres  objectius  principals:  

-­‐ Descriure  la  situació  al  context  català  

-­‐ Definir  com  hauria  de  ser  la  formació  

-­‐ Crear  vincles  amb  els  agents  implicats:  mediadors-­‐intèrprets  i  administració  

Els   quatre   intèrprets   professionals   entrevistats   formen   part   del   grup   MIRAS   (vegeu  Annex  1).    

La   majoria   dels   seus   membres   han   publicat   sobre   la   qüestió   de   la   interpretació   i   la  mediació  als  serveis  públics  i  han  col·laborat  en  informes  com  el  de  Linguamón.  És  el  cas  de   les  col·laboracions  de   la  Dra.  Marta  Arumí,   la  Dra.  Carmen  Bestué,   la  Dra.  Anna  Gil-­‐Bardají,   Jacqueline  Minett  o  Mireia  Vargas.  A  més,  aquesta  última  va  escriure   la   tesina  doctoral  del  Màster  de  Traducció  i  Interpretació  Professional  del  xinès  al  català  sobre  la  mediació  lingüístico-­‐cultural  a  les  escoles  catalanes.  

A  més   a  més,   aquest   grup   de   recerca   col·labora   activament   en   congressos   i   activitats  lligades   al   sector,   com   per   exemple   el   Critical   Link   o   les   Jornades   de   Traducció   i  Interpretació  als  Serveis  Públics  a  Catalunya  que  organitzen  anualment  des  de  fa  4  anys.  

A  la  seva  pàgina  web  trobem  un  seguit  de  recursos  de  gran  utilitat  per  a  la  formació  de  la   interpretació   per   als   serveis   públics,   una   llista   de   publicacions   i   congressos  relacionats  amb  el  tema  i  enllaços  a  altres  grups  de  recerca  d’interès.  

   

Page 33: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  27  

7. Conclusions  En  un  món  globalitzat  i  en  què  els  fluxos  migratoris  són  constants,  les  societats  són  cada  vegada   més   multiculturals   i   multilingües.   La   integració   de   diferents   comunitats   és  possible,   però   abans   cal   centrar   esforços   en   facilitar   l’adaptació   d’aquestes   noves  comunitats  a  la  d’arribada;  facilitar-­‐ne  l’accés  als  serveis  públics  és,  doncs,  una  prioritat.  

En  un  país  com  Espanya,  en  què  la  necessitat  d’interpretació  per  als  serveis  públics  ha  sorgit  més  tard  que  en  països  com  Austràlia,  el  Canadà  o  els  Estats  Units,  encara  anem  força  endarrerits  i  la  professió  encara  no  gaudeix  del  reconeixement  que  es  mereix.  Tot  i  això,  cal  dir  que  durant  els  anys  2005-­‐2008  s’havien  fet  progressos  que  malauradament  van  quedar  frustrats  per  l’arribada  de  la  crisi  econòmica,  que  ha  causat  un  retrocés.  

La  professionalització  i  la  homogeneïtzació  de  la  professió  de  l’intèrpret  per  als  serveis  públics  topa  amb  moltes  dificultats.    

En  primer  lloc,  no  hi  ha  lleis  que  estableixin  com  s’ha  de  realitzar  exactament  el  servei  ni  que  marquin  uns  mínims  de  formació  específica  per  a  intèrprets;  i  si  no  ho  exigeix  cap  llei,  difícilment  ho  exigirà  cap  departament  del  sector  públic  ni  cap  empresa  que  tingui  l’adjudicació   del   concurs   públic,   perquè   això   pot   comportar   menys   retribucions  econòmiques  per  als   treballadors   i,  per   tant,  un  estalvi  pressupostari.  A  més,  aquestes  empreses  tenen  el  repte  d’abaratir  costos,  però  s’ha  de  tenir  clar  que  en  cap  cas  això  pot  repercutir   en   la  qualitat  dels   serveis  ni   en   el   salari   de   l’intèrpret,   que  ha  de  mantenir  unes  tarifes  adequades  al  servei  que  realitza,  i  si  ni  això  es  garanteix,  cada  vegada  serà  més  difícil  trobar  intèrprets  disposats  a  treballar-­‐hi.  

Una  altra  mancança,  tal  com  va  remarcar  la  jutgessa  Pilar  de  Luna  Jiménez  de  Parga  a  les  IV  Jornada  MIRAS  del  7  de  juny,  és  que  en  cas  de  necessitar  un  peritatge  en  un  judici,  es  disposa   d’una   llista   de   membres   de   totes   les   professions   per   poder-­‐hi   recórrer  (arquitectes,  metges,   etc.)  però  no  n’hi  ha   cap  d’intèrprets,   fet  que  perjudica  molt  a   la  professió  a  la  qualitat  de  les  interpretacions  en  general.  

Seguint  en   l’aspecte  de   la   formació,  a  causa  dels  requisits  gairebé  mínims  per  dedicar-­‐s’hi,   trobem   una   gran   diversitat   entre   els   intèrprets,   entre   els   que   trobem,   per   una  banda,   persones   amb   una   formació   immillorable   i,   per   l’altra,   persones   sense   gairebé  cap  formació.  

Es  pot  entendre  la  falta  de  formació  d’intèrprets  de  determinades  llengües  minoritàries  pel  fet  que  potser  no  existeix  cap  formació  reglada  en  aquestes  llengües  i  que  potser  el  col·lectiu   fa  poc   temps  que  ha  arribat  a  Espanya.  No  es  pot  esperar   tenir  un   intèrpret  qualificat   d’una   llengua   o   dialecte   minoritari,   perquè   potser   n’hi   ha   un   parell   en   tot  l’Estat,  fet  que  impossibilita  la  immediatesa  de  la  necessitat.  Tot  i  això,  sí  que  s’hauria  de  vetllar  per  una   formació  específica  per  als   serveis  públics  en   tots  els   casos  en  què   fos  possible   i   només   recórrer   a   persones   sense   formació   com   a   segona   opció   i   no   com   a  costum.  

Page 34: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 28  

Calen  lleis  que  estableixin  com  s’ha  de  realitzar  el  servei  i  que  vetllin  perquè  es  dugui  a  terme   correctament.   Sovint   no   es   valora   prou   tot   el   que   implica   ser   intèrpret   per   als  serveis   públics   i   la   importància   de   saber   gestionar   les   diferències   culturals   i   les  emocions,  mantenir  un  codi  ètic,  la  imparcialitat,  la  fidelitat  i  la  precisió  en  terminologia  específica  determinant  per  aquest  tipus  d’interpretació.  

En  segon  lloc,  ens  trobem  amb  la  falta  d’un  sistema  d’acreditacions  que  pugui  servir  per  acreditar   la   identitat   i   la  qualitat  de   l’intèrpret.  Un  bon  pas  seria  començar  a   instaurar  aquest  mecanisme  en  la  interpretació  per  als  Departaments  de  Justícia  i  Interior,  tal  com  han  fet  altres  països,  en  què  han  prioritzat  la  professionalització  de  la  court  interpreting  perquè  és  una  de  les  especialitats  que  tenen  més  rellevància  i  repercussió  sobre  l’usuari  i  per  tal  d’evitar  els  errors  que  tantes  vegades  hem  vist  a  la  premsa.  

En   tercer   lloc,   el   fet   que   la   selecció   dels   professionals   variï   segons   el   departament   i  l’empresa   que   ho   porta   diversifica   encara   més   el   perfil   de   l’intèrpret   i   els   criteris  d’entrada,  fet  que  crea  confusió  fins  al  punt  que  un  intèrpret  que  vol  dedicar-­‐s’hi  no  sap  ni  per  on  començar  a  buscar  feina.    

A  causa  de  l’augment  constant  de  les  demandes  dels  serveis  de  traducció  i  interpretació  per   als   serveis   públics,   des  de   l’Administració  diuen  que   seria  molt   dificultós   assumir  aquests  serveis  amb  personal  propi,  però  si  a  d’altres  països  (Austràlia,  Canadà,  Estats  Units)  es  fa,  és  possible.  Si  bé  és  cert  que  requereix  molta  organització  i  formació  a  molts  nivells,  però  en  tot  cas,  sempre  es  podria  recórrer  a  professionals  autònoms  acreditats.  

A   més,   unificar   el   model   de   gestió   i   organització   dels   serveis   d’interpretació   per   als  serveis  públics  reduiria  aquesta  diversitat  de  models  en   funció  dels  departaments  que  resulta  tan  caòtica  i  genera  confusió  tant  en  l’usuari  com  en  el  proveïdor.  

Un   altre   punt   on   trobem   diversitat   és   en   el   plans   d’estudis   de   les   universitats   que  ofereixen   formació   específica   per   als   serveis   públics;   si   totes   anessin   en   la   mateixa  direcció  es  podria  avançar  a  passos  més  grans.  

Tots  aquests  problemes  s’han  vist,  a  més,  agreujats  per  l’arribada  de  la  crisi  econòmica  a  partir  de  l’any  2008.  Fins  aleshores  s’havien  fet  progressos  en  l’oferta  de  formació  i  en  les  subvencions  i  inversions  que  es  destinaven  a  la  interpretació  per  als  serveis  públics,  fet   que   feia   pensar   que   la   professió   començava   a   fer-­‐se   lloc   entre   les   necessitats  bàsiques  de   la   immigració;  però   la  crisi  econòmica  ha  comportat  dràstiques  retallades  en  el  sector  públic  que  han  afectat  a  la  interpretació  i  han  frenat  tots  el  seus  avenços.  

El  principal  problema,  però,  és   la   falta  d’una  definició  clara  de   la  professió  d’intèrpret  per   als   serveis   públics   que   impedeixen   tots   els   factors   esmentats   anteriorment   i   que  impossibiliten,   a   més,   que   la   professió   adquireixi   l’estatus   que   li   correspondria.   Els  intèrprets  de  conferències  i  els  intèrprets  de  la  ONU,  per  exemple,  tenen  un  estatus  més  elevat;   canviar   això   ja   seria   un   gran   pas.   Però   cal   educar   la   societat   i   fer   conèixer   la  professió  tal  i  com  hauria  de  ser.    

Page 35: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  29  

Si   la   professió   no   té   l’estatus   que   requereix   és   molt   difícil   equiparar   el   criteri   de  pagament  als  professionals  que  realitzen  el  servei.  És  una  tasca  molt  necessària  i  mereix  un  reconeixement  que  no  té,  fet  que  descoratja  els  professionals  que  s’hi  dediquen  o  s’hi  volen  dedicar.  I,  per  tant,  també  acaba  perjudicant  el  servei  que  s’ofereix.  

És   per   això   que   la   investigació   que   fan   els   grups   de   recerca   és   tan   important.   Les  jornades,  conferències  i  taules  rodones  on  es  poden  trobar  professionals  de  tot  el  món  són  ocasions  excel·lents  per  intercanviar  idees,  punts  de  vista,  resultats  d’investigacions,  propostes  de  formació,  etc.  Encara  queda  molta  investigació  per  fer  i  el  més  difícil  arriba  després,   a   l’hora  de   traduir   la   investigació  en   resultats  pràctics,  però   s’ha  de   treballar  per,  a  poc  a  poc,  igualar  i  superar  amb  escreix  els  avenços  fets  abans  de  l’arribada  de  la  crisi  econòmica.  

La   traducció   i   la   interpretació   per   als   serveis   públics   estan   en   evolució   constant   en  funció  dels  canvis  de  la   immigració,   i   la  professió  de  l’intèrpret  als  serveis  públics  s’ha  d’adaptar   a   aquestes   necessitats   canviants   mitjançant   una   formació   constant   i   una  actualització   de   les   seves   tasques.   A   Espanya,   però,   cal   anar   per   passos,   perquè   si  s’intenta  fer  tot  a  la  vegada  els  resultats  no  seran  els  esperats.  Fixar-­‐se  en  altres  models  és  una  gran  idea  per  començar,  però  sempre  tenint  en  compte  la  situació  real  en  què  ens  trobem  actualment.  

El   més   important   de   totes   les   mancances   esmentades   són   les   conseqüències   que   en  pateix  l’usuari,  perquè  en  no  poder  garantir  a  tothom  l’accés  als  serveis  públics  generen  un   problema   d’indefensió   en   l’usuari   i   encara   més   desigualtat.   I   és   que   per   prendre  consciència   de   la   importància   d’aquest   servei   cal   recordar   i   tenir  molt   present   que   la  llengua  és  un  dret  fonamental.  

   

Page 36: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 30  

8. Bibliografia  ALONSO,  Xavier.  “Apunts  sobre  la  immigració  d’avui  a  Catalunya”.  Aula  4  de  la  Facultat  de  Traducció  i  Interpretació,  Universitat  Autònoma  de  Barcelona.  26  Febrer  2013.  Xerrada.  

ALSINA,  Núria.  “Serveis  Territorials  del  Departament  de  Justícia  a  Girona.  Suport  Judicial.  Traduccions   i   Interpretacions”.   Aula   4   de   la   Facultat   de   Traducció   i   Interpretació,  Universitat  Autònoma  de  Barcelona.  29  març  2013.  Xerrada.  

CATALUNYA.  GENERALITAT  DE  CATALUNYA.   III   Jornada   Internacional  de  bones  pràctiques  de  gestió   del   multilingüisme.   Els   serveis   de   traducció   i   mediació   a   les   llengües   dels  immigrants.  [en  línia]  Universitat  Pompeu  Fabra.  Auditori  de  l’Edifici  Balmes.  Barcelona,  2  d’octubre  de  2008.  Url:    http://www10.gencat.cat/casa_llengues/binaris/conferencia_abril_tcm302-­‐113452.pdf  [Consulta:  9  juny  2013]  

CATALUNYA.  GENERALITAT  DE  CATALUNYA.  Llei  Pressupostos  2012.   [en   línia]  Presentació  en  PowerPoint.  Url:  http://www15.gencat.cat/ecofin_wpres12/pdf/PRE_L_CAT.pdf    [Consulta:  9  juny  2013]  

Crossing  Borders  in  Community  Interpreting:  Definitions  and  dilemmas.  Amsterdam:  John  Benjamins,  2008.  [Editors:  Carmen  Valero-­‐Garcés,  Anne  Martin]  (Benjamins  Translation  Library;  76).  ISBN:  9789027216854  

GRUP   MIRAS.   Comunicar   en   la   diversitat.   Intèrprets,   traductors   i   mediadors   als   serveis  públics.    [en  línia].  Barcelona:  Linguamón  –  casa  de  les  llengües,  2011.  Url:    http://www10.gencat.cat/casa_llengues/binaris/informe_miras_ispc_2011_tcm302-­‐177894.pdf  [Consulta:  9  juny  2013]  

LINGUAMÓN   (coord.).   Els   serveis   de   traducció,   interpretació   i   mediació   en   els   processos  d’acolliment   lingüístic   a   Catalunya.   [en   línia]   Barcelona:   Linguamón   –   Casa   de   les  Llengües,  2010.  Url:    http://www10.gencat.cat/casa_llengues/binaris/informe_linguamon_serveis_interpretacio_immigracio_tcm302-­‐116935.pdf  [Consulta:  9  juny  2013]  

PHELAN,   Mary.   The   interpreter’s   resource.   Regne   Unit:   Multilingual   Matters   Ltd.,   2001.  (Topics  in  translation;  19).  ISBN:  1-­‐85359-­‐515-­‐2  

SOLÉ,   Mercè.   “Les   llengües   de   la   immigració   a   Catalunya”.   Aula   4   de   la   Facultat   de  Traducció  i  Interpretació,  Universitat  Autònoma  de  Barcelona.  5  març  2013.  Xerrada.  

The   Critical   link   3:   Interpreters   in   the   Community:   selected   papers   from   the   Third  International   Conference   on   Interpreting   in   Legal,   Health   and   Social   Service.   Settings,  Montréal,  Québec,  Canada  22-­‐26  May  2001.  Amsterdam:  John  Benjamins,  2003.  [Editors:  Louise   Brunette,   Georges   Bastin,   Isabelle   Hemblin,   Heather   Clarke]   (Benjamin  Translation  Library;  46).  ISBN  978  90  272  1652  6  

Page 37: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  31  

The  Critical   link  4:  professionalisation  of   interpreting   in   the   community:   selected  papers  from  the  4th  International  Conference  on  Interpreting  in  Legal,  Health  and  Social  Service.  Settings,   Stockholm,   Sweden,   20-­‐23   May   2004.   Amsterdam:   John   Benjamins,   2007.  [Editors:  Cecilia  Wadensjö,  Birgitta  Englund  Dimitrova,  Anna-­‐Lena  Nilsson]   (Benjamin  Translation  Library;  70).  ISBN  978  90  272  1678  6  

Traducción   e   interpretación   en   los   Servicios   públicos:   Contextualización,   actualidad   y  futuro.  Granada:  Editorial  Comares,  2003.  [Editor:  Carmen  Valero-­‐Garcés]  (Interlingua;  39).  ISBN:  84-­‐8444-­‐686-­‐7  

Traducción   e   interpretación   en   los   servicios   públicos:   Nuevas   necesidades   para   nuevas  realidades  =  Community  interpreting  and  translating:  new  needs  for  new  realities  [Recurs  en   format   òptic/CD-­‐ROM].   Alcalá   de   Henares:   Universidad   de   Alcalá,   2002.   [Editors:  Carmen  Valero  Garcés,  Guzmán  Mancho  Varés]  ISBN  84-­‐8138-­‐490-­‐9  

UNIVERSIDAD  DE  ALCALÁ.  Avances   y   retos   en   la   traducción   e   interpretación   en   los   servicios  públicos/Challenging   Topics   in   Public   Service   Interpreting   and   Translating.   [recurs   en  format   òptic/DVD]   Edició   de   Carmen   Valero   Garcés.   Alcalá   de   Henares:   Servicio   de  Publicaciones  de  la  Universidad  de  Alcalá.  (Obras  colectivas:  Humanidades;  14)  

VALERO,   Carmen.   Formas  de  mediación   intercultural:   Traducción   e   interpretación   en   los  servicios  públicos:   Conceptos,   datos,   situaciones   y  práctica.   Granada:   Editorial   Comares,  2006.  (Interlingua;  55).  ISBN:  84-­‐9836-­‐020-­‐X  

Page 38: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 32  

   

Page 39: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  33  

 

 

 

 

9. Annexos      

Annex  1:  Entrevistes  a  intèrprets  per  als  serveis  públics  ....................................................  35  

Entrevista  a  Hassan  Bouh  ..........................................................................................................  35  

Entrevista  a  Begoña  Ruiz  de  Infante  .....................................................................................  37  

Entrevista  a  Mireia  Vargas  Urpí  ..............................................................................................  40  

Entrevista  a  Ju  Ying  .......................................................................................................................  42  

Annex  2:  Xerrada  “La  Catalunya  xinesa”  ......................................................................................  44  

Annex  3:  Recull  de  premsa  .................................................................................................................  49  

El  mundo,  27.03.2008  ..................................................................................................................  49  

Diari  de  Girona,  2.11.2012  .........................................................................................................  52  

Málaga  Hoy,  12.01.2013  .............................................................................................................  53  

El  Diario  Norte,  24.05.2013  ......................................................................................................  54  

BTV  notícies,  9.08.2012  ..............................................................................................................  57  

El  País,  29.11.2001  ........................................................................................................................  58  

Diario  de  Ibiza,  1.02.2013  ..........................................................................................................  59  

Diario  de  Ibiza,  28.11.2012  .......................................................................................................  60  

La  Vanguardia,  1.06.2012  ..........................................................................................................  61  

California  Federation  of  Interpreters,  16.05.2013  .........................................................  62  

 

Page 40: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 34  

   

Page 41: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  35  

Annex  1:  Entrevistes  a  intèrprets  per  als  serveis  públics  

Entrevista  a  Hassan  Bouh  

Data:  15  de  gener  de  2013,  18:15h.  Lloc:  Cafeteria  del  Museu  Marítim  de  Barcelona  

On  treballes  actualment?  

A  l’administració  pública  amb  el  Ministeri  d’Interior.  També  faig  classes  d’àrab  a  la  EOI,  i  de  traductor  freelance  a  casa  si  surten  coses.  

En  el  cas  dels  serveis  públics,  quant  temps  portes  exercint?  A  quin  sector?  

Porto  treballant-­‐hi  8  anys.  Abans   treballava   al   CIAPE   (Centre   d'Informació   i   Assessorament   per   a   la   Població  Estrangera)  a  Santa  Coloma  de  Gramenet,  que  s’ocupa  dels  tràmits  amb  les  comunitats  marroquina  i  xinesa.    També  he  treballat  amb  Grameimpuls,  a  Santa  Coloma  també.  A  més,  he   treballat  amb  hospitals,   i  he   traduït  guies  de  cara  a   l’Ajuntament  de  Santa  Coloma  de  Gramenet.  

Quina  formació  has  rebut?  Alguna  d’específica  per  als  serveis  públics?  

Sóc  Llicenciat  en  traducció  i  interpretació.  He   fet   alguns   cursos   de   mediació,   i   a   la   Diputació   he   fet   cursos   de   formació  d’estrangeria.  

Com  vas  arribar  a  treballar  per  als  serveis  públics?  

Un  amic  em  va  trucar  (per  entrar  a   treballar  al  CIAPE).  Eren  15h  a   la  setmana,   l’any  2000.  No  em  van  fer  examen  en  aquest  cas,  però  sí  una  petita  prova.  

Creus  que  hi  ha  hagut  canvis  en  la  manera  d’accedir  a  la  interpretació  als  serveis  públics  d’un  temps  enrere  a  actualment?  

De  cara  a  llocs  públics,  s’han  de  fer  exàmens  i  demostrar  títols.  De   cara   a   empreses   que   col·laboren   amb   l’administració   de   l’estat,   no   exigeixen   res  (per  exemple  SEPROTEC).  Tenen  algun  filtre  però  no  crec  que  exigeixin  molt.    Hi  ha  hagut  problemes  amb   intèrprets  de   l’urdú   i  del   xinès,  han  detingut   traductors  implicats  en  processos  judicials  que  estaven  oberts.  

Quins  canvis  has  notat  al  sector  arran  de  la  crisi  econòmica?  

A  nivell  persona,  he  patit  una  pèrdua  de  poder  adquisitiu.  Tenim  el  salari  congelat  des  de  fa  4  anys,  ens  han  tret  el  5%  i  la  paga  de  nadal.      

Page 42: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 36  

De   cara   a   l’usuari,   hi   ha   hagut   retallades;   han   fet   fora   traductors   (per   exemple   a  Badalona).  Els  socialistes  ho  veien  essencial  per  la  comunitat,  els  populars  no,  i  és  una  de  les  primeres  coses  que  es  considera  prescindible  als  ajuntaments.  

Tenint   en   compte   els   últims   10   anys   aproximadament,   quines   variacions  consideres  que  hi  ha  hagut  a  la  interpretació  per  als  serveis  públics?  Com  era  la  situació  fa  10  anys  i  com  és  ara?  

Fa  10  anys  era  l’inici,  era  pioner.  Hi   havia   molt   moviment   immigratori;   tot   era   nou   per   a   la   comunitat,   per   als  ajuntaments,  per  l’administració  de  l’estat.  Van  començar  a  oferir  informació,  a  contractar  gent;  el  primer  màster  va  començar  el  2004  si  no  m’equivoco.  Van  començar  a  fixar-­‐se  en  experiències  del  Canadà,  Austràlia,  els  Estats  Units,  Holanda...  Abans  la  interpretació  als  serveis  públics  era  imprescindible  per  a  la  comunitat.  Als  anys  1997-­‐1998-­‐2002  hi  va  haver  una  regularització  de  la  immigració.  Però  s’ha  de  tenir  una  resposta  a  això  per  fer-­‐hi  front;  es  va  haver  de  dissenyar  una  estratègia.  Crec  que  els  ajuntaments  han  de  tenir  una  partida  destinada  a  això;  verificar  amb  el  padró   per   decidir   quina   quantitat   ha   de   tenir   aquesta   partida,   i   així,   a   l’ajuntament  podrien  contractar  gent.  A  més,  hi  ha  codis  que  alguns  intèrprets  no  segueixen.  Interpreten  en  tercera  persona  enlloc   de   primera   persona,   per   exemple.   La   gent   que   interpreten   no   respecten   els  torns  de  paraula,  fan  servir  la  frase  “digues-­‐li  això”.  Els  intèrprets  fan  de  tot.  

Finalment,   t’agradaria   fer   alguna   apreciació   sobre   la   situació   actual,   o   alguna  recomanació  per  a  algú  que  vulgui  dedicar-­‐s’hi?  

Crec   que   s’ha   de   formar   a   gent;   s’ha   d’obligar   a   les   empreses   col·laboradores   a   que  formin  a  la  gent  i  que  exigeixin  serveis  mínims.  Les  directrius  de  la  Comunitat  Europea  exigeixen  aquesta  formació,  però  Espanya  va  demanar  una  moratòria  fins  al  2013.    Actualment  hi  ha  una  proposta  del  PSOE  de  complir  aquesta  normativa.  Especialment  si  es   tracta  de  processos   judicials;  no  estem  protegint  realment  el  dret  del  detingut.  Com  que  tot  era  nou  per  a  Espanya,  les  empreses  ho  van  veure  com  una  manera  de  fer  diners   (exemple   de   SEPROTEC,   que   tampoc   exigeix   protegir   els   drets   de   l’intèrpret:  pocs  diners  per  a  l’intèrpret,  molts  per  a  ells).    És  un  servei  essencial  per  a  la  comunitat.  És  un  dret  tan  individual  com  col·lectiu.  S’ha  d’aprendre  dels  altres  països;  aquí  seguim  com  als  anys  90  allà.  Un  altre  problema  és  que  les  universitats  no  s’han  posat  d’acord  amb  un  model  comú.  Cada  universitat  va  dibuixant  les  seves  directrius.  

   

Page 43: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  37  

Entrevista  a  Begoña  Ruiz  de  Infante  

Data:  21  de  gener  de  2013,  17:30h.  Lloc:  Universitat  Autònoma  de  Barcelona  

On  treballes  actualment?  

A  l’Ajuntament  de  Barcelona,  al  districte  de  l’Eixample.  En  el  projecte  XEIX  (inclusió  de  la  comunitat  xinesa  a  l’eix  comercial)  de  l’associació  de  l’eix  de  comerç  del  Fort  Pienc.  També  faig  classes  a  la  UAB.  

En  el  cas  dels  serveis  públics,  quant  temps  portes  exercint?  A  quin  sector?  

Des  de  l’any  2001.  He  treballat  als  Ajuntaments  de  Santa  Coloma  de  Gramenet  i  Badalona.  He  fet  mediació  i  també  assessorament  al  despatx:  assessorament  jurídic,  sobre  els  serveis  de  la  ciutat,  omplir   formularis,   assessorament   per   a   la   matriculació   dels   nens,   reunions   amb  professors,   acompanyaments   al   metge   en   alguna   ocasió,   i   també   qüestions   més  complexes,  algun  cas  greu  als  hospitals.  Treballava   en   l’àmbit   municipal.   L’hospital   es   considera   sovint   dins   de   l’àmbit  municipal   perquè,   en   general,   l’hospital   truca   a   l’ajuntament   demanant   l’ajuda   d’un  intèrpret.  Sempre   he   estat   itinerant,   però   sempre   amb   una   oficina   fixa   on   la   gent  m’ha   pogut  trobar,   o   un   telèfon   per   trucar-­‐me.   Cosa   que   un  mediador   sí   que   fa,   però   potser   un  intèrpret  no.    Sóc  el  que  es  coneix  com  a  bilingual  staff.  Actualment   potser   treballo   més   en   l’àmbit   social,   cultural   i   econòmic.   La   primera  intenció  del  projecte  és  que  els  xinesos  s’incorporin  en  una  associació  del  barri  perquè  hi  participin,  perquè  sorgeixin  uns  pactes,  la  participació  a  les  festes  i  fires.    Els  passos  són:  

-­‐ Informar-­‐los  -­‐ Animar-­‐los  a  participar  -­‐ Ells  decideixen  -­‐ Els  ajudem  

En  el  cas  que  has  comentat  dels  casos  greus  a  l’hospital,  creus  que  és  necessària  una  preparació  extra?  

Sí.   Es   necessita   preparació   psicològica   per   a   casos   així.   L’equip   és   molt   important;  poder   comentar   el   cas   amb   un   company   des   d’un   punt   de   vista   professional,   i   que  l’equip  en  pugui  parlar  amb  el  proveïdor  de  serveis.  Si  no  hi  ha  una  reflexió  amb  una  altra  persona  del  que  has  interpretat,  si  ha  sigut  una  situació   difícil,   no   és   bo.   És   bo   que   un   intèrpret   tingui   un   grup   al   que   acudir,   per  demanar  opinions,  parlar  de  les  seves  interpretacions,  expressar  què  ha  sentit,  etc.  

 

Page 44: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 38  

Quina  formació  has  rebut?  Alguna  d’específica  per  als  serveis  públics?  

He  estudiat  llengües  romàniques  i  xinès.  Xinès  modern  a  la  Universitat  de  Beijing,  i  he  viscut  allà  11  anys,  del  1988  al  1999.  Màster  en  immigració  i  educació  cultural  de  la  UB.  

Com  vas  arribar  a  treballar  per  als  serveis  públics?  

Em  vaig   interessar,  vaig  descobrir  que  hi  ha  havia  una  comunitat  xinesa  molt  gran  a  Santa  Coloma.  Treballava  a  Alacant  de  professora  de  xinès,  però  vivia  a  Barcelona.  Al   cap  d’un  any  vaig  tornar  i  vaig  començar  a  buscar  feina.  Una   jove  xinesa  em  va  posar  en  contacte  amb  la  seva  mare  (la  primera  mediadora  a  Catalunya),  que  em  va  dir  que  a  l’Ajuntament  de  Santa  Coloma  necessitaven  algú  i  vaig  trucar-­‐hi.  Vaig  postular  i  em  van  agafar  a  temps  parcial.  El  meu  objectiu  era  apropar  la  comunitat   xinesa   a   l’Ajuntament,   a   les   escoles,   etc.   I   el   boca   a   boca   va   fer   que   els  xinesos  vinguessin  directament  al  meu  despatx.  Em  vaig  adonar  que  l’idioma  no  era  suficient,  perquè  eren  diferents  dels  xinesos  de  la  xina.  Vaig   aprendre  molt   sobre   administració.   És   molt   important   tenir   coneixement   dels  serveis  públics  i  del  món  de  la  immigració,  de  les  altres  realitats  socials.  El  màster  em  va  ajudar  a   suportar   la   realitat,   a  vegades  molt  dura.  Les   conferències  d’experts   que   ho   havien   viscut   abans   et   van   formant,   i   vas   generant   arguments   per  demostrar   que   les   maneres   d’actuar   que   no   semblen   normals   sí   que   ho   són   per   a  algunes  persones.  Per  exemple,  el  padró  per  poder  escolaritzar  a  un  nen;  s’exigeix  que  el  pare  o  la  mare  estiguin   empadronats   amb   el   nen   per   poder   escolaritzar-­‐lo.   Sovint   els   xinesos  s’empadronen  per  separat,  paguen  a  algú  perquè  els  deixi  empadronar  a  casa  seva   i  viuen   en   situacions   precàries   a   un   altre   lloc.   Fan   un   mal   ús   del   dret   i   el   deure  d’empadronar-­‐se.  Cal  dir  també  que  sempre  he  anat  acompanyada  d’un  representant  de  l’administració  quan  treballava  a  l’Ajuntament.  

Creus  que  hi  ha  hagut  canvis  en  la  manera  d’accedir  a  la  interpretació  als  serveis  públics  d’un  temps  enrere  a  actualment?  

Abans  no  hi  havia  exàmens.  Era   tan  nou  que  els  diplomes  universitaris   i  que   la  cosa  funcionés  ja  era  suficient.  Però  et  demanaven  formació,  encara  que  en  alguns  casos  ja  era  suficient  ser  d’una  altra  comunitat.  Això  provocava  un  gran  desnivell  en  la  qualitat  de  la  feina.  S’ha   donat   el   cas   que   jo   sí   que   he   sigut   tribunal   d’exàmens   per   accedir   a   treballar.  S’està  fent  molta  feina  perquè  es  demani  formació  i  un  mínim  d’edat  perquè  vagi  lligat  a  l’experiència.    

Page 45: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  39  

Hi  ha  edats  en  què  no  estàs  preparat  per  viure  segons  què  i  seguir  sent  objectiu,  i  si  no  ets  objectiu  perds  la  capacitat  d’acció.  

Quins  canvis  has  notat  al  sector  arran  de  la  crisi  econòmica?  

Una   retallada   brutal   de   llocs   de   treball.   La   que   més   crida   l’atenció,   als   hospitals,  ajuntaments  i,  en  conseqüència,  a  les  escoles.  Però  també  a  les  ONG.  Justícia  i  medicina  són  dos  àmbits  importantíssims.  (SEPROTEC)  

Tenint   en   compte   els   últims   10   anys   aproximadament,   quines   variacions  consideres  que  hi  ha  hagut  a  la  interpretació  per  als  serveis  públics?  Com  era  la  situació  fa  10  anys  i  com  és  ara?  

Hi  ha  hagut  una  contractació  indiscriminada  de  gent  que  no  té  cap  tipus  de  formació  i,  a   vegades,   ni   habilitat.   S’ha   passat   de   no   haver-­‐hi   ningú,   a   ser   molts,   i   ara,   a   fer  retallades.  Comença   a   haver-­‐hi   molta   formació   intercultural   a   professors,   a   professionals   de  diversos  sectors,  a  metges,  infermeres,  a  policia...  També   hi   ha   molts   espais   públics   i   espais   de   debat   sobre   immigració,   on   es   fan  tàndems  d’experts  i  membres  de  la  comunitat  per  donar  la  visió  de  les  dues  parts.  (És  el  cas  de  la  xerrada  “La  Catalunya  Xinesa”)  En  el  cas  dels  àrabs,  hi  ha  islamofòbia.  En  el  cas  dels  xinesos,  que  ells  segueixin  obrint  negocis   amb   la   crisi   genera   molt   malestar   a   la   població.   El   contraban,   els   delictes,  espatllen  molt  la  imatge  de  la  comunitat,  però  hi  ha  administracions  que  cada  vegada  són  més   conscients   de   com   altera   això   la   visió   global   de   la   comunitat   i   de   com   de  negatiu  és  per  ells.  El  projecte  en  què  treballo  és  un  pas  més  per  incloure  i  donar  a  conèixer  els  xinesos  de  la  comunitat  en  la  comunitat  del  barri.  Sempre  hi  ha  gent  molt  innovadora  i  amb  ganes  de  fer  moltes  coses.  Es  van  acumulant  experiències.  

Finalment,   t’agradaria   fer   alguna   altra   apreciació   sobre   la   situació   actual,   o  alguna  recomanació  per  a  algú  que  vulgui  dedicar-­‐s’hi?  

Crec  que  s’hauria  de  gestionar  un  sistema  sostenible  de  la  interpretació  i  la  traducció  als  serveis  públics.  Ha  de  ser  possible  oferir  els  serveis  d’intèrprets  a  persones  que  sí  que   s’ho   puguin   permetre,   que   ho   paguin   els   usuaris   que   poden.   Això   possibilitaria  l’existència   d’altres   serveis   gratuïts   per   a   gent   que   porta   poc   temps   aquí   o   que   no  tenen  aquestes  habilitats  per  aconseguir  diners.  S’han  de  buscar  opcions  alternatives,  reagrupar  serveis.  Per  exemple,  a  les  escoles,  fer  reunions  conjuntes  (una  o  dues)  per  classe,  per  cicle;  reunions  comunitàries,  amb  un  temps   pactat.   Però   que   no   es   talli   aquesta   comunicació   tan   bona   que   hi   ha   hagut  perquè  l’administració  pública  no  pugui  permetre-­‐s’ho.  Al   Canadà   ho   fan,   hi   ha   una   fundació   a   Toronto,   una   altra   a   Montreal;   reben   molt  suport  governamental  i  ofereix  formació.  

Page 46: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 40  

Entrevista  a  Mireia  Vargas  Urpí  

Data:  15  de  gener  de  2013,  16:00h.  Lloc:  Universitat  Autònoma  de  Barcelona  

On  treballes  actualment?  

Treballo  a  la  UAB.  Col·laboro  al  Grup  Miras  i  treballo  per  al  Departament  de  traducció  i  interpretació.  Col·laboro   també   amb   Interàsia   i   Txicc   (grup   de   recerca   en   traducció   del   xinès   al  català/castellà)  

En  el  cas  dels  serveis  públics,  quant  temps  portes  exercint?  A  quin  sector?  

Hi  he  treballat  puntualment  de  2006  a  2010.    Col·laborava  al  Consell  comarcal  per  als  serveis  socials  i  escoles.  I  també  un  parell  de  vegades  a  algun  hospital.  Interpreto  del  xinès  i  algun  cop  també  de  l’anglès  per  a  nigerians.  

Quina  formació  has  rebut?  Alguna  d’específica  per  als  serveis  públics?  

Sóc  llicenciada  en  Traducció  i  Interpretació  per  la  UAB.  He  fet  cursos  a  la  Xina  i  un  màster  de  traducció  i  interpretació  del  xinès  al  català,  a  la  UAB  també.  Allà  teníem  una  assignatura  d’interpretació  d’enllaç.  He  fet  el  màster  de  recerca  en  Àsia  oriental  contemporània,  a  la  UAB.  I  un  seminari  de  formació  de  formadors  d’interpretació  als  serveis  públics  

Com  vas  arribar  a  treballar  per  als  serveis  públics?  

Un   conegut   que   treballava   a   l’Ajuntament   de   Rubí   em   va   dir   que   necessitaven  intèrprets  i  vaig  enviar  el  currículum  perquè  m’afegissin  a  la  borsa  d’intèrprets.  

Creus  que  hi  ha  hagut  canvis  en  la  manera  d’accedir  a  la  interpretació  als  serveis  públics  d’un  temps  enrere  a  actualment?  

Quan  va  començar  era  més  fàcil,  hi  havia  més  serveis  i  més  subvencions.  Ara  hi  ha  interpretació  telefònica  també.  Pel  que  he  vist  a  la  recerca  de  la  tesi,  aquestes  entitats  intenten  valorar  més  la  formació  que  la  procedència.  

Quins  canvis  has  notat  al  sector  arran  de  la  crisi  econòmica?  

L’Obra  Social  de  la  Caixa  va  fer  cursos.  La  gent  podia  fer  pràctiques  però  després  no  es  van  crear  els  llocs  de  treball,  no  hi  va  poder  haver  continuïtat.    Ara  aquests  cursos  ja  no  es  fan.  

 

Page 47: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  41  

Tenint   en   compte   els   últims   10   anys   aproximadament,   quines   variacions  consideres  que  hi  ha  hagut  a  la  interpretació  per  als  serveis  públics?  Com  era  la  situació  fa  10  anys  i  com  és  ara?  

Sempre   és   el   proveïdor   qui   demana   el   servei   i   avalua   si   l’usuari   és   autònoma  lingüísticament,  i  si  cal  fa  la  sol·licitud.  Actualment,  als  supermercats  xinesos  s’ofereixen  intèrprets  d’acompanyament,  pengen  anuncis  de  peitong  fanyi.  Per  part  dels  proveïdors  és  més  difícil  oferir  els  serveis  d’interpretació  perquè   tenen  restriccions.   Per   exemple,   fins   l’any   2009   les   escoles   amb   alumnes   xinesos   a   l’aula  podien   demanar   amb   bastanta   flexibilitat   un   intèrpret,   ara   tenen   restriccions.   (1  intèrpret   presencial   i   2   interpretacions   telefòniques   per   any,   i   això   era   al   2010).   A  partir   del   2012,   ja   no   tenen   interpretació   presencial   subvencionada.   No   sé   si   la  telefònica  encara  la  tenen.  Les  escoles  busquen  altres  mitjans,  com  per  exemple  que   l’AMPA  subvencioni  aquest  servei.  

Finalment,   t’agradaria   fer   alguna   apreciació   sobre   la   situació   actual,   o   alguna  recomanació  per  a  algú  que  vulgui  dedicar-­‐s’hi?  

És  un  tema  molt  interessant  perquè  entre  2005-­‐2009  es  van  començar  projectes  molt  interessants  i  es  va  treballar  molt  per  afavorir  l’accés  als  serveis  públics.  Es  van  formar  persones  i  després  no  tenien  ni  sortida  ni  perspectiva.  Es  van  fer  moltes  coses  però  es  va  anar  retallant  cada  cop  més.  En   l’àmbit   sanitari,   si   no   tenen   intèrpret   de   què   serveix   tot   l’equipament   mèdic?  L’argument  general  és  que  es  pot  prescindir,  però  si  una  consulta  no  és   interpretada,  cal  repetir  visites  i  tot  i  així  no  s’entenen.  L’àmbit  que  es  manté  és  el  judicial,  perquè  és  un  dret  del  detingut.  Però  s’ha  retallat  el  policial,  s’han  donat  casos  en  què  en  declaracions  i  interrogatoris  a  detinguts  no  hi  havia  intèrpret.  S’ha   mantingut   la   interpretació   telefònica,   perquè   s’adapta   a   necessitats   concretes   i  urgents  i,  a  més,  redueix  costos.  Per  a  mi,  lo  ideal  seria  combinat;  que  els  intèrprets  mateixos  poguessin  assessorar  els  usuaris  o  els  proveïdors  sobre  què  va  millor  per  a  les  seves  necessitats.  En  països  com  EEUU  no  retallen  en  la  interpretació  als  serveis  públics.  

   

Page 48: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 42  

Entrevista  a  Ju  Ying  

Data:  15  de  gener  de  2013,  14:00h.  Via  telefònica  

On  treballes  actualment?    

Treballo  en  la  mediació  intercultural,  a  l’Ajuntament  de  Mataró.  

En  el  cas  dels  serveis  públics,  quant  temps  portes  exercint?  A  quin  sector?  

Fa  molts  anys  que  hi  treballo,  però  abans  no  treballava  a  Mataró,  i  ho  combinava  amb  la  traducció.  He   treballat   a   tots   els   sectors,   he   fet   de  mediadora   en   tot   tipus  de   relacions  per   als  serveis  municipals.  Interpreto  en  xinès  mandarí,  català  i  castellà.  

Quina  formació  has  rebut?  Alguna  d’específica  per  als  serveis  públics?  

Sóc  Llicenciada  en  Filologia  Espanyola.  Tinc  el  nivell  C  de  català.  I  he  fet  un  curs  de  mediació  intercultural  a  l’Ajuntament  de  Girona.  

Com  vas  arribar  a  treballar  per  als  serveis  públics?  

Abans   era   traductora,   ja   implicava   aquest   sector.   Després   vaig   fer   formació   de  mediació  i  no  em  va  resultar  difícil  trobar  feina  d’això,  va  ser  més  aviat  per  casualitat.  

Creus  que  hi  ha  hagut  canvis  en  la  manera  d’accedir  a  la  interpretació  als  serveis  públics  d’un  temps  enrere  a  actualment?  

No  ho  sé,  és  molt  difícil  de  valorar  i  de  diagnosticar.  Abans  hi  havia  més  sol·licituds,  més  immigrants.  

Quins  canvis  has  notat  al  sector  arran  de  la  crisi  econòmica?  

Hi  ha  hagut  acomiadaments,  tenim  el  mateix  volum  de  feina  però  menys  treballadors.  Però  hi  ha  hagut  més  ajudes  per  al  xinès;  molts  nens  arriben  amb  12-­‐13  anys  aquí  i  no  es  poden  treure  la  ESO,  no  entenen  res  i  queden  desconnectats.  L’aprenentatge  no  pot  progressar   sense   el   mediador   interlingüístic,   sense   l’intèrpret.   En   el   cas   de   moltes  famílies  xineses,  els  pares  treballen  molt  i  no  saben  l’idioma,  per  tant,  els  nens  tenen  doble  dificultat.  Crec  que   falta   suport  per   a   l’escola   i   la   família.  Abans  hi   havia   l’aula  d’acollida   a   les  escoles,  era  un  gran  ajut.  Avui  en  dia,  moltes  escoles  ja  no  en  tenen.    Pocs  nens  xinesos  acaben  aprofitant  la  situació  per  a  dedicar-­‐se  professionalment  a  la  interpretació,  són  un  percentatge  molt  baix.  

Page 49: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  43  

Tenint   en   compte   els   últims   10   anys   aproximadament,   quines   variacions  consideres  que  hi  ha  hagut  a  la  interpretació  per  als  serveis  públics?  Com  era  la  situació  fa  10  anys  i  com  és  ara?  

Fa  10  anys  era  el  començament.  El  millor  moment  diria  que  va  ser  el  2005-­‐2007/8.  Perquè  hi  havia  més  subvencions  i  suport.   També   hi   havia   més   formació;   a   molts   llocs   feien   formació   de   mediació  intercultural.  (Associació  formiga,  i  abans  a  l’obra  social  de  La  Caixa).  Respecte  a  entrar  a   treballar,   a   l’ajuntament  on   treballo  han  de  passar  un  procés  de  selecció;  necessiten  formació.  

Finalment,   t’agradaria   fer   alguna   apreciació   sobre   la   situació   actual,   o   alguna  recomanació  per  a  algú  que  vulgui  dedicar-­‐s’hi?  

Algunes   entitats   i   agències   contracten   intèrprets   només   pel   fet   de   saber   parlar  l’idioma   del   seu   país;   alguns   no   han   tingut   la   formació   i   realitzen   una   traducció  incorrecta  que  afecta  als  usuaris.  No  estan  prou  qualificats.  Primer,  cal  tenir  formació,  on  hi  entra  l’ètica  professional,  l’empatia,  etc.  I  després,  cal  també  l’experiència.  

   

Page 50: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 44  

Annex  2:  Xerrada  “La  Catalunya  xinesa”  

Organitzada  per  l’Espai  Avinyoó  Data:  23  de  gener  de  2013,  18:30h  Lloc:  Biblioteca  Sagrada  Família  

Participants:  

-­‐ Miquel  Esteve  i  Brignadelli  

Comissionat  de  l’Ajuntament  de  Barcelona  

-­‐ Begoña  Ruiz  de  Infante  

És   llicenciada   en   Filologia   Romànica   per   la   Universitat   del   País   Basc,   en  mandarí   per  l’Institut   de   Llengües   de   Beijing   (Xina)   i   màster   en   Educació   intercultural   per   la  Universitat  de  Barcelona.  

Va  ser  professora  de  llengua  castellana  a  la  Universitat  de  Beijing  i  al  Liceu  Francès  de  la  mateixa  ciutat.  

Traductora,   intèrpret   i   mediadora   experta   en   la   llengua   i   la   comunitat   xinesa.   Ha  treballat   per   l’Ajuntament   de   Santa   Coloma   Gramenet,   l’Ajuntament   de   Badalona   i  l’Ajuntament  de  Barcelona.  Ha  elaborat  diversos  estudis  i  ha  realitzat  formacions  com  a  docent   a   la   Direcció   General   d’Immigració   de   la   Generalitat   de   Catalunya,   Unescocat,  Casa   Àsia   i   diverses   universitats   com   ara   la   Universitat   de   Barcelona,   la   Universitat  Autònoma   i   la   Pompeu   Fabra,   entre   d’altres.   És   l’autora   de   guies   pedagògiques  destinades  a  l’apropament  entre  la  Xina  i  els  nens  i  joves.  

-­‐ Wang  XueYing  王雪影  (Neus)  

Xueying  es  va  graduar  en  Administració  Internacional.  És  una  jove  empresària  d’origen  xinès  que  va  arribar  a  Barcelona  fa  més  de  10  anys.  Actualment  ha  obert  un  negoci  de  restauració  que  li  ha  permès  establir-­‐se  en  una  petita  ciutat  del  Baix  Llobregat  amb  tota  la  seva  família.  

Intervenció  de  Begoña  Ruiz  de  Infante:  

Fa  anys  que   també   té  un  nom  xinès,  perquè  quan   treballa  amb   la  comunitat  xinesa  és  una  manera  d’acostar-­‐s’hi  més,  adoptant  un  tret  cultural  propi  d’ells.  

Algunes  dades  sobre  els  xinesos  a  Catalunya:  

-­‐ Hi  ha  aproximadament  50.000  xinesos  empadronats  a  Catalunya.  

-­‐ El  percentatge  d’homes  i  dones  està  més  o  menys  equilibrat  

 

Page 51: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  45  

-­‐ La  majoria  viuen  a  Barcelona,  Santa  Coloma  de  Gramenet  i  Badalona.  

-­‐ Van  començar  a  arribar   cap  a   l’any  2002,  durant  aquests  10  anys  ha   crescut   la  població  xinesa,  però  encara  no  ha  passat  ni  una  generació,  és  una  població  molt  jove.  (Cal  tenir  en  compte  el  temps  que  necessita  una  comunitat  per  integrar-­‐se).  

-­‐ Aproximadament  el  70%  dels  xinesos  que  hi  ha  a  Catalunya  venen  de  la  província  de  Zhe  Jiang,  però  també  de  Wen  Zhou.  

-­‐ Els  xinesos  sense  permís  de  residència  són  pocs.    

-­‐ La  meitat  dels  xinesos  residents  a  Catalunya  (23.000)  estan  afiliats  a  la  seguretat  social,  i  uns  9.000  són  autònoms.    

-­‐ Dels  xinesos  que  estan  en  edat  d’estudiar,  a   l’educació  obligatòria  veiem  que   la  majoria  sí  que  hi  estan  matriculats;  però  en  el  cas  de  l’educació  post  obligatòria  els  números  d’estudiants  matriculats  són  molt  baixos.  

-­‐ Negocis  que  tendeixen  a  obrir:  

o Restaurants  

o Tallers  de  confecció  (perquè  es  necessita  menys  inversió)  

o Botigues  de  tot  a  cent,  de  venda  a  l’engròs  

o Fruiteries  

o Autoescoles  

o Perruqueries  

o ...    

Algunes  dades  de  Xina:  

-­‐ Hi  ha  56  ètnies  diferents,  amb  llengües  i  cultures  diferents,  però  a  vegades  també  amb  una  organització  social  diferent  l’una  de  l’altra.  Tot  i  que  el  92%  de  xinesos  és  de  l’ètnia  Han,  no  es  pot  posar  a  tots  els  xinesos  dins  del  mateix  sac.  

-­‐ A  partir  dels  anys  vuitanta   i  noranta  van  poder  començar  a  sortir  del  país  amb  normalitat.  

-­‐ Hi  va  haver  un  boom  d’emigració  als  anys  2000.  

Edat   Percentatge   sobre   la   població  total  de  xinesos  a  Catalunya   Per  tant,  la  gran  majoria  són  

gent  en  l’etapa  d’aprendre  i  de  treballar.  

0-­‐14   22  %  

15-­‐29   25  %  

30-­‐44   35  %  

Page 52: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 46  

El  perquè  de  l’èxit:  

Els  diners  per  obrir  el  negoci  surten  dels  propis  estalvis  i  del  préstecs  (sense  contracte  i  gairebé  sense  interessos)  de  familiars  i  amics.  Així,  quan  els  que  han  arribat  i  obert  un  negoci,  quan  tenen  diners  poden  ajudar  als  últims  en  arribar.  

Un   recurs   que   fan   servir   és   fer   les   compres   en   grup,   fer   les   comandes   en   grup,   i   així  poder  aconseguir  rebaixes  en  el  preu  i  estalviar-­‐se  moltes  despeses  d’enviament.  

Les   associacions   de   xinesos   (a   Barcelona   n’hi   ha  més   de   40)   fan   un   gran   paper,   i   fan  d’interlocutors  amb  l’administració.  

Un   exemple   el   trobem   al   barri   del   Fort   Pienc   a   l’Eixample.   Però   els   xinesos   també  s’associen  a  associacions  catalanes.  

Als  diaris  xinesos  (subvencionats  per  la  publicitat)  fan  difusió  de  noticies  que  afecten  a  tota  la  comunitat.  

Cal  tenir  en  compte  que  si  els  xinesos  no  parlen  bé  el  castellà  o  el  català  no  és  perquè  no  el  vulguin  aprendre,  sinó  que  potser  ho  tenen  molt  difícil  perquè  el  xinès  és  una  llengua  molt  distant  de  les  llengües  romàniques,  i  això  suposa  una  gran  dificultat  afegida  a  que  a  una  certa  edat,  tenen  un  bagatge  cultural  baixet.  Per  exemple,  el  xinès  no  conjuga,  no  té  gènere  ni  plural.  

Un   altre   aspecte   que   sovint   no   es   té   en   compte   és   que   tenim   (xinesos   i   catalans)  diferents  maneres  de  pensar.  Un  clar  exemple  és  la  comunicació  no  verbal:  

-­‐ Els   orientals   no   són   de   petons   i   abraçades;   per   a   ells   l’expressió   de  l’amistat/amor  ve  en  detalls  més  concrets  com  el  menjar,  regals...    

-­‐ Per   a   nosaltres   somriure   és   senyal   de   benestar,   per   a   ells   pot   tenir   altres  significats,  com  demanar  compassió,  somriure  als  llocs  on  s’hauria  de  plorar  (per  no  afegir  més  dolor  encara),  etc.  

-­‐ Per  ells  és  molt  lleig  senyalar  amb  el  dit,  fins  i  tot  a  un  mateix.  

Cal  dir  que  la  comunitat  xinesa  està  preocupada  per  la  crisi  econòmica,  pels  espanyols.  

Intervenció  de  Wang  XueYing:  

Porta  11  anys  a  Catalunya,  gairebé  un  terç  de  la  seva  vida.  

Actualment,  a  part  de  ser  copropietària  d’un  bar,  està  fent  un  curs  per  aprendre  català.  

Ella  era  la  gran  de  tres  germans.  

1995  –  el  seu  pare  va  marxar  a  Alemanya  per  treballar,  però  sense  papers.  

1998  –  la  seva  mare  va  venir  a  Espanya  amb  papers  per  treballar.  

Page 53: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  47  

2001  –  van  demanar  la  reagrupació  familiar  (portava  6  anys  sense  veure  el  seu  pare  i  3  sense  veure  a  la  seva  mare)  i  ella  i  els  seus  germans  van  venir  (a  Santa  Coloma).  No  van  tenir  cap  altra  opció.  Va  deixar  2n  de  batxillerat  allà.    

  La  mare   treballava  a  un   taller  de  confecció   i   sovint   també  durant   la  nit;  el  pare  treballava   de   cuiner   a   un   restaurant   xinès.   Ella   i   els   seus   germans   s’havien  d’espavilar.  

  Van  començar  a  buscar  escola  pels  petits,  però  ella  ja  era  major  d’edat.    

  Aleshores  van  conèixer  a  la  Begoña,  que  va  recomanar  als  seus  pares  que  enlloc  de   posar-­‐la   a   treballar,   l’apuntessin   a   estudiar   l’idioma   d’aquí.   Amb   paraules  textuals  de  la  XueYing  “la  salvadora  de  la  meva  vida”.  

2004  –  Gràcies  a  que  els  fills  parlaven  el  castellà  i  a  les  moltes  aportacions  de  familiars  i  coneguts,  la  família  va  obrir  el  seu  primer  negoci;  una  botiga  de  roba.  Els  pares  no  parlaven  gaire  castellà  i  els  fills  hi  havien  de  treballar;  i  no  sempre  va  funcionar  bé.  

2006  –  Es  va  casar  i  va  marxar  de  la  botiga.  Amb  els  diners  dels  regals  del  casament  i,  una  altra  vegada,  ajuda  de  familiars  i  amics,  el  seu  marit  i  ella  van  decidir  obrir  un  negoci,  volien  obrir  un  bar.  Van  anar  a  parar  a  Esparraguera,  i  encara  ara  hi  viuen.  

Per  a  ella  ha  sigut  molt  important  l’idioma  per,  entre  altres  coses,  fidelitzar  els  clients.  

Últimament  ha  fet  molta  reflexió:  els  xinesos  treballen  molt  per  enviar  diners  a  la  família  del   poble,   però   no   els   veuen;   treballen   molt   perquè   els   seus   fills   tinguin   una   bona  formació,  però  no  els  veuen.  

Veu  que  la  gent  d’aquí  no  sempre  els  veu  bé,  perquè  hi  ha  molts  catalans  sense  feina,  ella  explica   que   treballen   moltíssim,   no   fan   vacances,   no   surten   mai   fora   ni   a   sopar,   la  majoria   no   renoven   la   seva   roba,   comparteixen   pis   amb   altres   famílies   i   no   compren  mobles.  

A  l’octubre  del  2012  va  fer  les  seves  primeres  vacances  des  de  que  va  arribar;  va  anar  de  creuer.  

Veu  que  arran  dels  casos  conflictius  de  les  notícies  com  per  exemple  el  cas  Emperador  la  gent  d’aquí  veu  als  xinesos  diferent,  en  tenen  pitjor  idea  que  abans.  

La   seva   preocupació   és   que   els   xinesos   d’aquí   perdin   les   tradicions   d’allà.   Els   seus  germans  i  els  seus  cosins  han  rebut  l’educació  d’aquí,  són  més  independents,  però  han  perdut  moltes  tradicions  xineses:  respectar  als  més  grans,  mantenir  els  pares,  ajudar  a  qui  tingui  al  voltant,  ser  treballador  i  estalviador...  

Els   seus   fills   han   nascut   aquí,   són   catalans.   Ella   vol   aprendre   català   per   poder-­‐s’hi  comunicar  però  també  els  voldrà  ensenyar  la  cultura  d’allà.  

Page 54: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 48  

Altres  temes  sorgits  durant  el  torn  de  preguntes:  

El  cas  de  la  XueYing  és  el  d’un  negoci  que  funciona,  però  també  hi  ha  casos  de  fracassos  per  falta  d’informació  i  formació.  Per  aquest  motiu  es  necessiten  mediadors.  

La   XueYing,   com   que   parlava   el   castellà,   acompanyava   a   veïns   i   familiars   xinesos   a  l’ajuntament  o  a  on  calgués  per  ajudar  a  que  s’entenguessin  amb  l’administració.  

Actualment  al  Centre  de  Normalització  Lingüística  hi  ha  cursos  d’iniciació  al  català  per  a  xinesos.  

-­‐ Quina   importància   té  per  als  xinesos   i  per  a   la  gent  d’aquí   la   feina  que   fa  gent  com  la  Begoña,  mediadors  interlingüístics  i  intèrprets?  

Resposta  de  Miquel  Esteve:    

La  feina  que  fan  els  intèrprets  i  mediadors  interculturals  és  bàsica  per  a  l’administració,  per  poder  establir  ponts,  per  apropar-­‐los,  per  ser  una  sola  comunitat.  La   interacció  és  bàsica  per  a  la  interculturalitat;  ells  ho  fan  possible.  

Resposta  de  Wang  XueYing:  

En  fa  una  valoració  molt  alta.  Sense  l’ajuda  de  la  Begoña  hagués  treballat  durant  11  anys  a  un  restaurant.  

En  general,  hi  ha  molts  immigrants  que  no  parlen  ni  el  castellà  ni  el  català,  els  intèrprets  fan   possible   que,   com   a   mínim,   alguns   d’aquests   immigrants   puguin   omplir   tots   els  papers   necessaris   correctament,   entenguin   el   funcionament   de   tot.   Són   “molt   molt  importants”.  

Resposta  de  Begoña  Ruiz  de  Infante:  

Els  serveis  públics  han  de  ser  per  a  tothom.  

El  mediador,  a  més,  va  canviant  de  tasques:  al  principi  cal  ajudar  als  nou  vinguts,  més  endavant  ajuda  a  incloure’ls  a  la  comunitat  d’aquí.  

El  mediador  interlingüística  també  ajuda  a  la  gent  d’aquí  a  veure  els  xinesos  més  enllà  dels  estereotips.  

   

Page 55: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  49  

Annex  3:  Recull  de  premsa  

En  aquest  annex   trobem  un  recull  d’articles  de  premsa  que  són  un  clar  exemple  de   la  importància  de  la  interpretació  per  als  serveis  públics,  de  les  conseqüències  de  la  falta  de  professionalització,  i  també  dels  efectes  de  la  crisi  econòmica  al  sector.  

El  mundo,  27.03.2008  

url:  http://www.elmundo.es/elmundosalud/2008/03/14/medicina/1205516374.html  

 

   

Page 56: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 50  

 

 

     

Page 57: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  51  

 

 

 

     

Page 58: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 52  

Diari  de  Girona,  2.11.2012  

url:  http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/11/02/35-­‐declaracions-­‐llenguatge-­‐signes-­‐als-­‐jutjats-­‐any-­‐mig/588985.html    

   

 

 

Page 59: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  53  

 

   

 

   

Málaga  Hoy,  12.01.2013  

Url:http://www.malagahoy.es/article/malaga/1436331/rechazan/la/supresion/la/traduccion/presencial/para/pacientes.html    

 

   

Page 60: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 54  

El  Diario  Norte,  24.05.2013  

url:  http://www.eldiario.es/norte/euskadi/Traducciones-­‐condiciones_0_130537705.html    

 

       

Page 61: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  55  

 

 

   

Page 62: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 56  

 

 

 

   

Page 63: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  57  

     

BTV  notícies,  9.08.2012  

url:  http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/08/09/els-­‐jutjats-­‐retallen-­‐despeses-­‐en-­‐traductors/    

 

 

   

     

Page 64: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 58  

El  País,  29.11.2001  

url:  http://elpais.com/diario/2001/11/29/madrid/1007036662_850215.html    

 

   

Page 65: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  59  

   

Diario  de  Ibiza,  1.02.2013  

url:  http://www.diariodeibiza.es/cartas-­‐lectores/2013/02/01/traductors-­‐als-­‐jutjats-­‐deivissa/601550.html  

 

 

 

 

Page 66: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 60  

Diario  de  Ibiza,  28.11.2012  

url:  http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-­‐balears/2012/11/28/suspendido-­‐juicio-­‐tercera-­‐vez-­‐falta-­‐traductor/591095.html  

 

 

Page 67: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  61  

La  Vanguardia,  1.06.2012  

url:  http://www.lavanguardia.com/sucesos/20120601/54302183153/frances-­‐pasa-­‐tres-­‐meses-­‐prision-­‐confundirlo-­‐ladron.html    

 

         

Page 68: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 62  

California  Federation  of  Interpreters,  16.05.2013  

url:  http://www.calinterpreters.org/news/6791/    

 

     

Page 69: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

  63  

 

 

 

         

Page 70: TFG: La interpretació per als serveis públics en temps de crisi econòmica

LA  INTERPRETACIÓ  PER  ALS  SERVEIS  PÚBLICS  EN  TEMPS  DE  CRISI  ECONÒMICA    

 64