388

˘ ˇ ˆ de referència d'urbanització 2004_ITeC.pdf(propietats físiques, químiques, funcionals, etc.), però que, per consideracions subjectives (política de vendes, disseny,

  • Upload
    others

  • View
    6

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

  • ������������������������������������������������������������������������������������

  • ��������������

    ����

  • 4����������)����)5%5��6)����5������������%������!5�����������������7�

    ��������������������������������4�����

    ������������������������������������������������������������ �������������!�����"������������������!�#�$����$��������������!���%������&�#���!���%����������'�����������������������$(�������������������$����������������������"�������)����*���$���$�����������+���������*%����������"�����%,������ ��*���&�#����������!���*���$�����*-�����$�����*���%,����$�����$���������$����-�����$��������.���������/������������/�����%�*������0�* ���������*��������!����1�������������!����������������

    !���$������������5�����������

    ��"�����������%��0�-����������������������������

    �����"�����������$�������%��������+�����-*��������-����������*��*���������*����"����2������%,�����3����* �������������8��"���

    ������%�����������0%�����������!9�������� ��:����������

    ����������

    ���������������������������������

  • 5

    ÍNDEX GENERAL

    INTRODUCCIÓ

    Presentació 7

    Contingut 9

    Criteris i condicions 11

    Annex 1. Confecció del pressupost 13

    Annex 2. Coeficients de preus en funció del volum d’obra 18

    Annex 3. Estudi de seguretat i salut i pla de seguretat i salut 19

    Annex 4. Revisió de preus 21

    Annex 5. Quadre per al càlcul del preu de la mà d’obra 25

    Annex 6. Suport informàtic 27

    PREUS DE REFERÈNCIA

    Elements Simples i Elements Compostos 29

    Partides d’obra d’Urbanització 71

    Conjunts de partides d’obra d’Urbanització 237

    Partides d’obra de Seguretat i Salut 245

    Partides d’obra de Despeses Indirectes 289

    Partides d’obra d’Assaigs de Control de Qualitat 299

    ANNEXOS

    Pressupostos tipus 323

    Relació de materials i de maquinària amb fabricants i distribuïdors col∙laboradors 347

    Directori d’empreses col∙laboradores i anunciants 357

    Directori de laboratoris per al control de qualitat i els seus àmbits d’acreditació a Catalunya 369

  • 7

    PRESENTACIÓ Aquests Preus de referència d’urbanització, seguretat i salut, despeses indirectes i assaigs de control de qualitat, recullen una selecció d’elements extrets del Banc BEDEC i es complementen amb la resta de volums de la mateixa col∙lecció: Preus de referència d’edificació, Preus de referència d’enginyeria civil i Preus de referència de rehabilitació i restauració. La totalitat de la informació del Banc BEDEC, de 200.000 elements, es publica al CD-Rom PR/PCT ITeC 2004; i es pot consultar a la web de l’ITeC, a la pàgina Banc Preus-Plecs (BEDEC), on periòdicament es realitzen actualitzacions dels preus (vegeu l’annex Suport informàtic). Com a novetat important de l’edició d’enguany destaca el nou format de presentació del contingut del llibre que ha permés aumentar considerablement el nombre de conjunts i partides d’obra d’edicions anteriors (fins a 5.500 elements), afegint-hi, a més, una informació addicional tant interessant com és el valor orientatiu de les despeses auxiliars a aplicar sobre la mà d’obra de les partides d’obra, la descripció de la unitat i criteri d’amidament i finalment i per tal d’aproximar els preus als diferents àmbits de Catalunya, les partides es mostren amb preus per a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i amb un segon preu de referència que correspon al preu d’execució per a contracte -sense IVA- (que afegeix al preu de cost directe, les despeses auxiliars, despeses indirectes, despeses generals d’empresa i benefici industrial) obtingut d’acord amb els criteris que s’exposen en l’annex Confecció del pressupost d’aquesta introducció. L’important aument del nombre de partides d’obra ha suposat la reducció a la meitat del nombre de partides que es mostren amb la justificació de preus, podent-se consultar aquesta informació, no obstant, directament a la web de l’ITeC. Així, en els capitols d’obra causen alta els enderrocs de parets i envans (F216), murs de contenció (F32G), esculleres sobre fons no submergit (F3J2), tanques amb planxes metàl.liques (F6A2), guals amb peces especials (F963), vorades de planxa d’acer (F96A), rigoles de pedra natural (F973), paviments de terratzo llis (F9C1), de mescla bituminosa en fred (F9H2), d’aglomerat sintètic (F9PA), de gespa sintètica (F9PG), canals de formigó i de formigó polimer per a drenatges (FD5G i FD5H) i pericons prefabricats de formigó polimer (FD5P), fonts per a exteriors (FQ31), reixats (FQS1) i cartells i banderoles (FQZA). Quant a les instal.lacions causen alta els tubs d’acer negre amb soldadura (FF12), caixes per a quadres de comandament i protecció elèctrica (FG13), per a distribució (FG14), de derivació rodones (FG17), conductors de coure antihumitat (FG34), platines de coure nues (FG3B), tallacircuits de ganiveta (FG43), amb fusibles cilíndrics (FG45), caixes seccionadores fusibles (FG46), vatímetres (FG53), fasímetres (FG55), freqüencímetres (FG56), transformadors i cel.les per a transformadors (FGG5, FGGS i FGGT), centres de comandament d’enllumenat (FHGA), llums asimètrics i simètrics amb làmpades d’incandescència i de llum mixta (FHN1, FHN5 i FHN9), aplics amb làmpades incandescents, fluorescents, halógenes (FHNJ, FHNK i FHNL), llums del tipus up-light amb làmpades fluorescents, halògenes, de descàrrega (FHNS, FHNT, FHNU), boques de reg, aspersors, microaspersors, comptagotes, programadors i electrovàlvules (FJS1, FJS2, FJS4, FJS5, FJSA i FJSB), parallamps (FM91), vàlvules de comporta, de soleta, d’esfera, de regulació, de retenció i de seguretat (FN11, FN21, FN31, FN3A, FN74, FN81, FN91 i FN92). També s’ha incorporat l’aplicació de les darreres normatives publicades, com ara el R.D. 842/2002, de 2 d’agost, “Reglamento electrotécnico para baja tensión” i l’actualització de les normes UNE més rellevants. El llibre inclou partides d’obra per a la gestió dels residus (F2R: classificació de materials sobrants a l’obra, el transport i la disposició en abocadors i centres autoritzats per a la seva valorització) de forma que se’n pugui considerar el cost d’una mínima separació selectiva en obra (atenent a la legislació vigent, haurien de ser tractats de forma diferent, si més no, els residus inerts, els no especials i els especials). Com que les terres o materials no contaminats procedents de l’excavació que han de ser reutilitzats en obres autoritzades no són considerats residus segons la legislació vigent (Decret 201/1994 i modificació), les partides que fan referència al seu transport s’exposen en un subcapítol diferent (F24). És indubtable que el tractament d’aquesta temàtica és un pas endavant per racionalitzar la gestió d’aquesta activitat i reduir costos innecessaris.

  • 8

    També com a novetat de l’edició d’enguany, a continuació de les partides d’obra d’urbanització s’han afegit d’altres corresponents a seguretat i salut, despeses indirectes i assaigs de control de qualitat per tal de cobrir tots els aspectes necessàris per a la confecció del pressupost d’una obra. L’apartat de seguretat i salut, s’ha concebit per a facilitar l’estudi tant per a obres petites com per a les obres contemplades en el R.D. 1627/1997, de 24 d’octubre. Conté partides de seguretat i salut, partides de protecció individual -considerades de cost auxiliar- i una relació d'altres actuacions -considerades de cost indirecte- que depenen de la grandària, procediment i durada de l'obra. La valoració dels costos de les despeses indirectes provenen d’un treball de recerca elaborat per la Comissió Tècnica del Banc BEDEC. Es consideren despeses indirectes totes aquelles despeses d’execució que no siguin directament imputables a unitats d’obra concretes, sinó al conjunt o una part de l’obra. Els assaigs de control de qualitat, permeten valorar els costos d'acord amb els criteris del projectista i els requeriments del Decret 375/88 sobre control de qualitat. Els assaigs s'identifiquen mitjançant una estructura semblant a la de les partides d'obra, però sense cap tipus de justificació desglossada, ja que es consideren com un subcontracte i serveixen per poder indicar, dins el pla de control, el preu de referència respectiu. Al final del llibre, i com a darrera novetat de l’edició d’enguany, l’annex Pressupostos tipus inclou obres totals o parcials de construcció, amb descripció, gràfic i orientació del seu cost d’execució per a contracte (PEC) amb justificació de la repercussió dels seus capitols. Els annexos Relació de materials i de maquinària amb fabricants i distribuïdors col∙laboradors i Directori d’empreses col∙laboradores i anunciants recullen el llistat de fabricants i distribuïdors de productes i maquinària de construcció que han facilitat documentació econòmica i tècnica a l’ITeC. S’inclou també el Directori de laboratoris d’assaigs per al control de qualitat i els seus àmbits d’acreditació a Catalunya. Finalment, volem recordar que aquesta Introducció contempla els criteris i definicions proposats per l’Associació de Redactors de Bases de Dades de la Construcció (ARBDC), d’àmbit estatal, de la qual l’ITeC és membre.

  • 9

    CONTINGUT El Llibre dóna informació dels següents elements constructius, entenent per element constructiu aquell concepte que es refereix a la part física que s’integra en una obra de construcció i/o al procediment directe utilitzat per aconseguir-la: • Element simple (1)1

    Cada un dels elements de mà d’obra, materials i maquinària que intervenen en la formació d’un element compost o d’una partida d’obra. Per exemple, el quilo de ciment, l’hora de lloguer d’una màquina, l’hora de paleta, el m3 de formigó comprat en una central formigonera, etc.

    • Element compost (2)1

    Conjunt d’elements simples que, convertits en un material que es prepara i es consumeix a peu d’obra, és part integrant d’una partida d’obra. Per exemple, la confecció en obra d’1 m3 de morter de ciment, el quilo de ferro R46 ferrallat, etc.

    • Partida d’obra (3)1

    Conjunt d’elements simples i/o compostos que configuren una unitat d’obra i que realitza un mateix grup d’especialistes. Per exemple, el m2 d’enguixat reglejat de paret, el m2 de coberta de teula ceràmica col.locada amb morter mixt, etc.

    • Conjunt de partides d’obra (4)1

    Partida d’obra, formada per altres partides d’obra, que defineix una unitat d’obra més àmplia que la d’una partida i que és realitzada per un o diversos grups d’especialistes. Per exemple, el m de ràfec d’una coberta, el m2 de façana de dos fulls amb aïllament a la cambra d’aire, etc.

    La informació per a cadascun dels elements constructius és: • Codi

    Conjunt de vuit caràcters alfanumèrics, amb el significat següent:

    - 1r caràcter: Indicador del tipus d'element. Podem trobar els següents: • A: mà d'obra • B: materials • C: maquinària • D: element compost • E, F, G, H, I, J i K: partides d'obra de nova d'edificació, d'urbanització i enginyeria

    civil, de seguretat i salut, de despeses indirectes, d'assaigs de control de qualitat i de rehabilitació-restauració, respectivament.

    • 1, 2, 3, 4 i 7: conjunts de partides d’obra de nova d'edificació, d'urbanització i enginyeria civil, de rehabilitació-restauració i de despeses indirectes, respectivament.

    - 2n caràcter: Indicador de capítol.

    - 3r caràcter: Indicador de subcapítol.

    - 4t caràcter: Indicador de família.

    - 5è,6è,7è i 8è: Diferenciadors dels elements d'una mateixa família. • Definició

    Descripció estructurada de les propietats que concreten la informació de forma, material, funció i cost d’un element d’acord amb les especificacions del seu corresponent plec de condicions tècniques.

    1 Anomenats per l’ARBDC com: (1) Element bàsic; (2) Element auxiliar; (3) Element unitari; (4) Element complex.

  • 10

    Nivells de classificació emprats a les definicions:

    Preu econòmic, normal, alt i superior: Nivell de classificació de materials amb característiques objectives idèntiques

    (propietats físiques, químiques, funcionals, etc.), però que, per consideracions subjectives (política de vendes, disseny, color de moda, propaganda, etc.), tenen un preu unitari diferent.

    Com que tots els preus d'un mateix material tenen les mateixes propietats objectives, el seu plec de condicions de l'ITeC serà també igual.

    Qualitat 1, 2 i 3: Nivell de classificació de diferents materials segons les seves característiques objectives, definides al plec de condicions de l'ITeC.

    Les diferents qualitats queden ordenades amb els índexs 1, 2 i 3. S'agrupen a l'índex 1 tots els materials que configuren el plec de condicions més restrictiu, que normalment, però no necessàriament, és el grup de valor econòmic més elevat; i al 3 els materials amb plec de condicions menys restrictiu que, generalment, però no sempre, coincideix amb els materials de valor econòmic més baix.

    Aquesta definició de qualitat s'aplica a aquells materials dels quals és difícil establir un plec de condicions. En els tancaments secundaris (finestres i balconeres), la qualitat es relaciona amb el valor del sumatori dels índexs de classificació resultant dels assaigs de permeabilitat a l'aire, d'estanquitat a l'aigua i de resistència al vent que es defineixen al corresponent plec de condicions de l'ITeC.

    Classe: Nivell de classificació extret de les normatives.. • Composició

    Per als elements compostos, partides d’obra i conjunts de partides d’obra, es refereix als components que formen l’element, amb el seu codi, unitat d’amidament, definició, rendiment i preu.

    • Preu

    Cost unitari d’un element constructiu. Les unitats d’amidament utilitzades per als preus estan d’acord amb el Sistema Internacional d’Unitats

    adoptat per la Confederación General de Pesas y Medidas, vigent a la Unió Europea (RD 1317/1989, de 27 d’octubre, modificat pel RD 1737/1997, de 20 de novembre):

    a àrea kg quilogram

    cm2 centímetre quadrat km quilòmetre

    cm3 centímetre cúbic l litre

    d dia m metre

    dm3 decímetre cúbic m2 metre quadrat

    h hora m3 metre cúbic

    ha hectàrea t tona

    Per similitud amb aquest Reial Decret, s’adopten també les unitats següents:

    u unitat mu mil unitats

    cu cent unitats mes mes

    L’apartat Unitat i criteri d’amidament, que s’obté del plec de condicions tècniques associat de l’ITeC i que és el resultat del treball realitzat l’any 2002 per la Comissió Tècnica del Banc BEDEC1, inclou abreviatures que tenen el següent significat: D.F. direcció facultativa, D.T. documentació de projecte i P.O. partida d’obra. 1 Comissió formada per empreses representants de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), el Gremi de Constructors d’Obres de Catalunya, els Col∙legis professionals i l’ITeC.

  • 11

    CRITERIS I CONDICIONS

    Aquest Llibre de preus és de referència. Per referència entenem que els preus de cadascun dels elements del llibre han de ser entesos com a referent per obtenir els preus dels elements de les obres que no s’ajusten en algun dels seus aspectes a la denominada “obra de referència”, que més endavant es defineix. L’augment o disminució del volum de l’obra pot afectar el preu del material. Els rendiments també es veuen afectats pel volum de l’obra (temps) i, principalment, per les condicions d’execució (dificultat). Aquestes i d’altres consideracions fan que el preu que es dóna a cadascuna de les partides d’obra del quadre només sigui, aproximadament, el que correspon al “tipus d’obra de referència”. Així doncs, per trobar el preu idoni cal prendre’n el de referència i ajustar-ne, si escau, els preus i els rendiments, tenint en compte, a més, les despeses auxiliars i indirectes que conformaran el cost total de la partida d’obra (tornarem més endavant sobre aquest punt). Els criteris i condicions que s’han considerat són: • Tipus d'obra de referència

    Obres d’urbanització d’eixample de ciutat de nova planta, d’una superfície d’actuació entre 5 i 10 Ha i amb un procés constructiu no conflictiu (veure annex Coeficients de preus en funció del volum d’obra).

    • Preu de la mà d'obra

    El preu de la mà d'obra és el resultat d’incrementar cadascun dels convenis col∙lectius provincials en un 2,8% com a estimació d’augment per al 2004. Respecte als Llibres de Preus de 2003, l’increment real, després de regularitzar l’estimació provisional de l’any 2003, és d’un 5,5%. A l’annex Quadre per al càlcul del preu de la mà d’obra es detalla l’obtenció del preu.

    A la taula de preus de la mà d’obra s’indica, per a la província de Barcelona, el cost de la mà d’obra fixa

    de plantilla facilitada per la Federació d'Entitats Empresarials de la Construcció de Barcelona (FEC), que correspon a la mitjana obtinguda a partir de l’enquesta entre empreses efectuada per aquesta associació, incrementada amb l'estimació d'augment per al 2004.

    Les diferències entre aquests imports i els de conveni són degudes, entre d’altres, als següents

    conceptes:

    − Estructura contractual de l’empresa pel que fa al personal fix (plantilla i obra) i temporal.

    − Mitjana d'anys d'antiguitat del personal fix de plantilla de l’empresa.

    − Import del plus voluntari.

    − Transport del personal a l’obra, roba de treball, eines, etc. • Preu del material

    El preu del material es considera col∙locat a peu d'obra; per tant, inclou la manipulació, l'embalatge, el transport i la descàrrega, així com els possibles descomptes. El preu s'obté dels fabricants, subministradors i instal∙ladors; correspon a les tarifes vigents a desembre de 2003, sense IVA i amb pagament a 30 dies.

    • Preu de la maquinària

    El preu de la maquinària comprèn el preu de lloguer, el preu de personal manipulador, combustible, petit material i el d’altres elements necessaris per al seu funcionament, conservació i amortització, així com els possibles descomptes. El preu s’obté d’empreses de lloguer de maquinària; correspon a les tarifes vigents a desembre de 2003, sense IVA i amb pagament a 30 dies.

  • 12

    • Rendiments

    Valors mitjans obtinguts de la pràctica habitual i de consultes amb aplicadors, corresponents al tipus d’obra de referència. Inclouen, si és el cas, les ruptures i minves de material derivades de l'execució de la unitat de l'obra, així com el nombre de recursos de la mà d'obra expressats de forma unitària.

    • Preu de l’element compost

    El preu de l’element compost és la suma dels preus dels seus components: mà d’obra, materials i/o maquinària. El preu no inclou les despeses auxiliars -de les quals es parla posteriorment als annexos-, que cal tenir en compte i afegir per obtenir el preu total de l’element compost.

    • Preu de la partida d’obra

    El preu de la partida d’obra és la suma dels preus dels seus components: elements compostos, mà d’obra, materials i/o maquinària.

    • Preu del conjunt de partides d’obra

    El preu del conjunt de partides d’obra és la suma dels preus de les partides d’obra que el componen1.

    Segons el article 67 R.D. 982/1987, de 5 de juny, BOE 181, el preu de la partida d’obra i del conjunt de partides d’obra que s’inclou en un pressupost d’execució material ha de ser el que s’anomena preu (cost) directe que ha d’incloure a més de les despeses de mà d’obra, materials i d’amortització i conservació de maquinària, les despeses auxiliars i les despeses indirectes. Com les partides i conjunts de partides d’obra del llibre no inclouen en el seu preu les despeses auxiliars ni les indirectes caldrà afegir aquestes per tal d’obtenir el preu total de la unitat d’obra. Al llibre s’inclou també un segon preu de referència que correspon al preu d’execució per a contracte –sense IVA- que afegeix al preu anterior (un cop aplicades les despeses auxiliars i les despeses indirectes) les despeses generals d’empresa i el benefici industrial. L’explicació i obtenció d’aquest preu s’obté dels càlculs i valors que s’inclouen a l’annex Confecció del pressupost.

    1 L’ARBDC també admet que els conjunts de partides d’obra puguin tenir com a components elements simples i elements compostos.

  • 13

    Annex 1. CONFECCIÓ DEL PRESSUPOST Conceptes previs Els diferents tipus de despeses que s'han de tenir en compte en la confecció dels pressupostos son: • Despeses directes d'obra Segons la redacció de l'article 67 del Reglament general de contractació de l’Estat (Reial Decret 982/87,

    de 5 de juny, BOE. 181), es considera que l'IVA no està inclòs en cap tipus de despesa.

    Formen part de les despeses directes d'obra:

    – La mà d'obra, amb els plus, càrregues i seguretat social, que intervé directament en l'execució de la unitat d'obra, com per exemple: A0122000 Oficial 1a. paleta.

    – Els materials, amb preus resultants a peu d'obra, que resten integrats en la unitat de què es tracti o que es necessitin per executar-la, com: B0511302 Ciment pòrtland CEM I/32.5, a granel.

    – Les despeses d’amortització i de conservació de la maquinària i de les instal∙lacions, com per exemple: C1501800 Camió de 12 t.

    La repercussió de l’import de ruptures i minves produïdes durant el transport intern i la realització de les unitats d’obra s’inclou com a increment de consum de material en les corresponents unitats d’obra.

    Despeses auxiliars1

    A la clàusula 51, "Precios", del Pliego de cláusulas administrativas generales para la contratación del Estado, s'indica que tots els treballs, mitjans auxiliars i materials que siguin necessaris per a l'acabat correcte de qualsevol unitat d'obra es consideren inclosos en el preu de la unitat, encara que no estiguin especificats en la descomposició o descripció dels preus.

    Així doncs, no es poden repercutir despeses auxiliars als conjunts de partides d’obra, perquè ja han estat contemplades dins l’import de les partides d’obra que els componen2. De igual manera, a les partides d’obra no es poden repercutir despeses auxiliars sobre l’import dels elements compostos que les formen.

    Als llibres de preus no es preveu cap import per aquest concepte en l’obtenció del preu de cost

    directe de la partida d’obra. A cada familia s’inclou però un valor orientatiu, que haurà de ser revisat, en cada obra i per a cadascuna de les unitats d'obra, per l'autor del pressupost en funció de la tipologia de l’unitat d’obra i del seu amidament.

    A títol d'exemple s'engloben dins d'aquest apartat:

    − Bastida per a la realització de l'obra vista.

    − Eines petites estrictament necessàries per fer la unitat d'obra: màquina de perforar, regle, etc.

    − Neteja de la runa produïda per la realització de la unitat d’obra.

    − Trasllat del material propi de la unitat d’obra dins de l'obra, lloguer de petita maquinària, etc.

    L’aplicació de les despeses auxiliars serà en forma de percentatge (%) sobre el total de la mà d'obra3.

    També es consideren despeses auxiliars les despeses de subcontracte, que comprenen les despeses generals d’empresa i el benefici industrial de les empreses subcontractades. Aquestes són les despeses addicionals al cost directe de l'obra quan està adjudicada a un contractista general i es preveu que algunes parts es subcontractaran a d’altres empreses. L’aplicació serà en forma de percentatge (%) sobre el total de les partides d’obra que conformen la part de subcontractació de l'obra.

    1 l’ARBDC les anomena “despeses directes complementàries”. 2 Com que l’ARBDC admet que els conjunts de partides d’obra puguin tenir com a components elements simples i elements compostos, en aquests casos s’admet repercutir-hi despeses auxiliars. 3 L’ARBDC admet que l’aplicació del percentatge (%) pugui efectuar-se sobre el total de la unitat d’obra o bé en forma de quantitat fixa definida com a element simple. En aquest darrer cas, l’element simple es definirà, en funció del seu tipus, com a: u. Despeses auxiliars (o despeses directes complementàries) u. Mà d’obra auxiliar (o mà d’obra complementària) u. Material auxiliar (o material complementari) u. Maquinària auxiliar (o maquinària complementària)

  • 14

    Exemple: 1. Dades inicials de la partida.

    FD75DA75 Tub de formigó de D 60 cm, rejuntat interiorment amb morter sec de ciment 1:4 amb addititus plastificants, solera de 15 cm, rebliment fins a mig tub i argollat amb formigó HM-20/P/20/I

    Mà d’obra: A012N000 Oficial 1a. D’obra pública 0,750 h x 18,19 = 13,64 A0140000 Manobre 0,700 h x 15,23 = 10,66 Total mà d’obra 24,30 Materials: B0111000 Aigua 0,001 m3 x 0,85 = 0,01 B0641080 Formigó HM-20/P/20/I consistència plàstica i grandària màxima granulat 20mm 0,344 m3 x 48,71 = 16,76 B0718000 Morter sec de ciment 1:4, amb addititus i plastificants 6,636 kg x 0,08 = 0,53 BD75D000 Tub de formigó vibropremsat i de D 60 cm 1,050 m x 15,71 = 16,50 C1315010 Retroexcavadora de mida petita 0,125 h x 33,57 = 4,20

    Total materials 38,00

    2. Càlcul de la despesa auxiliar.

    Estimació en concepte de despeses auxiliars: 364,50 € Longitud de canalització: 1.000 m Cost de la mà d'obra: 1.000 m x 24,30 € = 24.300,00 € Despesa auxiliar = (364,50 / 24.300,00) x 100 = 1,5% (sobre la mà d’obra)

    3. Resultat: FD75DA75 Claveguera de tub de formigó de D 60 cm, rejuntat interiorment amb morter sec de ciment 1:4 amb addititus

    plastificants, solera de 15 cm, rebliment fins a mig tub i argollat amb formigó HM-20/P/20/I Mà d’obra: A012N000 Oficial 1a. D’obra pública 0,750 h x 18,19 = 13,64 A0140000 Manobre 0,700 h x 15,23 = 10,66 Total mà d’obra 24,30 Despesa auxiliar 1,5% 0,36 Materials: B0111000 Aigua 0,001 m3 x 0,85 = 0,01 B0641080 Formigó HM-20/P/20/I consistència plàstica i grandària màxima granulat 20mm 0,344 m3 x 48,71 = 16,76 B0718000 Morter sec de ciment 1:4, amb addititus i plastificants 6,636 kg x 0,08 = 0,53 BD75D000 Tub de formigó vibropremsat i de D 60 cm 1,050 m x 15,71 = 16,50 C1315010 Retroexcavadora de mida petita 0,125 h x 33,57 = 4,20

    Total materials 38,00 Total despesa directa 62,66

    • Despeses indirectes1

    Es consideren despeses indirectes totes aquelles despeses d’execució que no siguin directament imputables a unitats d’obra concretes, sinó al conjunt o part de l’obra.

    Segons el Reglament general de contractació de l’Estat, article 67, han de considerar-se les despeses indirectes següents: les despeses d’instal∙lació d'oficines a peu d'obra, de comunicacions, d'edificació de magatzems, de tallers, de pavellons provisionals per a obrers, de laboratoris, etc., així com les del personal tècnic i administratiu adscrit exclusivament a l'obra i les dels imprevistos. Totes aquestes despeses, excepció d'aquelles que s’hagin valorat al pressupost en unitats d'obra o en partides alçades, s'han de xifrar en un percentatge dels costos directes, el mateix per a totes les unitats d'obra, que el tècnic autor del projecte adoptarà en cada cas segons la naturalesa de l'obra projectada, de la importància del pressupost i del termini probable d'execució. Índex de referència de despeses indirectes (elaborat per la Comissió BEDEC2) • Mà d’obra indirecta.

    Personal que no intervé de forma directa en l’execució de les unitats d’obra, atès que realitza exclusivament funcions de control, organització, distribució de tasques, vigilància, etc.

    − Cap d’obra, ajudant d’obra, encarregat d’obra, administratiu d’obra, cap de colla, vigilant, emmagatzemador, manobre de serveis varis (personal que realitza funcions de transport interior, elevació, muntatge, retirada, neteja, etc. durant l'execució de l’obra).

    • Maquinària, útils i eines.

    Conjunt de maquinària, útils i eines que s’utilitza per a l’execució de diverses unitats d’obra i que no és específic d’una d’elles.

    − Elevació: grua, incloent-hi el gruista, muntatge, desmuntatge i transport de grua, amb fonamentació, xarxa de terres i legalització, muntacàrregues i carretó elevador.

    − Transport: camió per a treballs generals, neteja i transport d'eines, dumpers.

    − Eines: pics, pales, regles.

    1 Anomenat per l’ARBDC “despeses indirectes d’execució”. 2 Comissió formada per empreses representants de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), el Gremi de Constructors d’Obres de Catalunya, els col∙legis professionals i l’ITeC.

  • 15

    • Instal∙lacions provisionals.

    − Escomeses provisionals d’instal∙lacions: energia elèctrica, aigua potable, servei de telèfon.

    − Xarxes d’instal∙lacions de caràcter provisional, perquè es desmunten a mesura que no són necessàries. Per exemple: xarxa i quadres elèctrics, xarxa d'aigua potable, etc.

    − Consum d’instal∙lacions: energia elèctrica, aigua potable, telèfon-fax.

    • Construccions provisionals i equipaments.

    − Mòduls prefabricats: construccions provisionals a peu d’obra per magatzems, tallers, oficines, etc.

    No s’hi inclouen les instal∙lacions de vestuaris o menjadors del personal quan aquestes s’integren en l’Estudi de seguretat i salut. Tampoc no s’inclouen en aquest apartat els tancaments del solar, accessos i rètols, que es desmunten o s’eliminen quan l’obra finalitza.

    − Equipaments: despeses generades pel funcionament de l’oficina d’obra i els magatzems, com ara consumibles (paper, fax, etc.), equips informàtics i, en general, les despeses derivades de l’administració de l’obra durant el període d’execució.

    • Control de qualitat.

    Exemple:

    1. Dades generals de l'obra: Tipus: Urbanització de 7 Ha. Durada: 6 mesos. Pressupost de cost directe: 1.100.000,00 €.

    2. Quadre de despeses indirectes.

    Concepte Unitat Cost/U. Durada

    obra Cost total

    Mà d'obra indirecte. A0100000 Cap d'obra 1 3.750,40 2,5 9.376,00 A0111000 Encarregat d'obra 1 3.254,40 6 19.526,40 A0141000 Administratiu d'obra 1 2.336,00 1,5 3.504,00 Instal∙lacions provisionals. PAA00000 Serveis (llum, aigua...) PA 500,00 - 500,00 Maquinària, útils i eines. C1501500 Camió per treballs generals (neteja..) 1 4.153,60 3 12.460,80 Construccions prov. i equipaments PAC10000 Tancaments i barraques PA 350,00 - 350,00 PAC20000 Barraca d’obra, personal... 1 2.500,00 6 15.000,00 PAC30000 Control de Qualitat.

    Plec de Clàusules Administratives Generals per a la Contractació d'Obres de l'Estat, Clàusula 38 ... i les despeses que es produeixin seran per compte del contratista fins l'1%, com màxim, del pressupost de l'obra

    5.280,00

    Total despeses indirectes 65.997,20

    3. Càlcul del coeficient corresponent a l'obra.

    (Despeses indirectes / Despeses directes) x 100 = (65.997,20 / 1.100.000,00) x 100 = 6%

    4. Resultat:

    FD75DA75 Tub de formigó de D 60 cm, rejuntat interiorment amb morter sec de ciment 1:4 amb addititus plastificants, solera de 15 cm, rebliment fins a mig tub i argollat amb formigó HM-20/P/20/I

    Mà d’obra: A012N000 Oficial 1a. D’obra pública 0,750 h x 18,19 = 13,64 A0140000 Manobre 0,700 h x 15,23 = 10,66 Total mà d’obra 24,30 Despesa auxiliar 1,5% 0,36 Materials: B0111000 Aigua 0,001 m3 x 0,85 = 0,01 B0641080 Formigó HM-20/P/20/I consistència plàstica i grandària màxima granulat 20mm 0,344 m3 x 48,71 = 16,76 B0718000 Morter sec de ciment 1:4, amb addititus i plastificants 6,636 kg x 0,08 = 0,53 BD75D000 Tub de formigó vibropremsat i de D 60 cm 1,050 m x 15,71 = 16,50 C1315010 Retroexcavadora de mida petita 0,125 h x 33,57 = 4,20

    Total materials 38,00 Total despesa directa 62,66 Despesa indirecta 6% 3,76 Total partida d’obra 66,42

  • 16

    Elaboració d’un pressupost

    • Pressupost d'execució material (PEM)

    Segons el Reglament general de contractació de l’Estat, article 68, el pressupost d'execució material és “el resultat obtingut de la suma dels productes del nombre de cada unitat d’obra pel seu preu unitari i de les partides alçades”.

    S’entén per unitat d’obra el conjunt de recursos (materials, mà d’obra i/o maquinària) necessaris per construir un tot indivisible que queda integrat en una obra i que constitueix la part més petita en què l’obra es considera dividida en un pressupost, de manera que és susceptible de ser amidada i certificada com a partida d’obra. S’entén per amidament la determinació de les quantitats de cada unitat d’obra.

    Resum per capítols:

    . Preliminars d'obra __________________

    . Moviment de terres _________________

    . Fonaments ________________________

    . Estructura _________________________

    . Etc. ______________________________

    . Estudi de seguretat i salut ____________ ________________ Pressupost d'Execució Material (PEM) 1.165.997,20 €

    • Pressupost d’execució per a contracte (PEC)

    Segons el Reglament general de contractació de l’Estat, article 68, modificat segons el Reial Decret 982/87, de 5 de juny, BOE núm. 181, el pressupost d'execució per a contracte s'obté incrementant el d'execució material en els conceptes següents:

    − Despeses generals d’estructura (DGE), que incideixen sobre el contracte, xifrades en els

    percentatges següents aplicats sobre el PEM:

    . Del 13 al 17% per a obres oficials -el percentatge el fixa cada Departament Ministerial a la vista de les circumstàncies concurrents- en concepte de despeses generals d’empresa, despeses financeres, càrregues fiscals (IVA exclòs) i taxes de l’Administració establertes legalment, que incideixin sobre el cost de les obres i altres derivats de les obligacions del contracte.

    . El 6% per a obres oficials en concepte de benefici industrial (BI) del contractista.

    Aquests percentatges poden ser modificats amb caràcter general per acord del Govern quan, pel fet de variar els supòsits actuals, es consideri necessari. A les obres privades, els percentatges de DGE i de BI poden ser diferents dels especificats anteriorment.

    − L’impost sobre el valor afegit (IVA) que gravi l’execució de l’obra, que s’ha d’aplicar sobre la suma del PEM i les DGE.

    Aquest impost pot variar en funció de la zona geogràfica, de manera que s’haurà d’aplicar el que correspongui; per exemple, a les Illes Canàries s’ha de contemplar l’Impost General Indirecte Canari (IGIC).

    Pressupost d'Execució Material 1.1.65.997,20 € . Despeses Generals d'Empresa 13% 151.597,64 € . Benefici Industrial 6% 69.959,83 € _____________ 1.387.536,67 € . IVA 16% 222.005,87 € _____________ Pressupost d’Execució per a Contracte (PEC) 1.609.542,53 €

  • 17

    Les despeses generals d’empresa inclouen els següents conceptes:

    • Propis de l’empresa

    − Estructura.

    . Gerència: direcció general, staff de recolzament, altres.

    . Direcció intermèdia: direcció delegada, tècnics-caps de grup, altres.

    . Administració: personal d’oficines, amortització de locals, consums corrents, amortització de mobiliari i equips, altres.

    − Fiscals.

    . Sobre l’activitat econòmica, altres.

    − Financers.

    . Finançament bàsic, altres avals, altres.

    • Derivats del contracte

    − Financers.

    . Avals dels contracte, aplaçament del pagament, retencions, pagament demorat de revisió de preus, altres.

    − Taxes i impostos de l’Administració.

    . Llicència d’obres, impostos sobre construcció, ocupació de vies públiques, permisos de bastides, inspecció i vigilància, altres.

    − Altres despeses derivades del contracte.

    . Despeses d’anuncis en premsa, de formalització del contracte, cartells, assaigs, policia i vigilància durant el període de garantia, altes i permisos d’instal∙lacions, assegurances específiques, manteniment i conservació durant el període de garantia, altres.

    • Pressupost per a coneixement de l'Administració (PCA)

    És el resultat d'afegir al pressupost d’execució per a contracte (PEC) tot allò que cal per fer l'obra i que no són partides que hagi de realitzar directament l'empresa contractada.

    Pressupost d’Execució per a Contracte 1.609.542,53 € . Trasllat de línies elèctriques 3.606,07 € . Trasllat de línies de telèfon 2.464,15 € . Altes a companyies subministradores 2.704,55 € . Honoraris professionals

    . Projecte i direcció d'obra 18.421,02 € . Altres conceptes 1.682,83 €

    ____________ Pressupost per a Coneixement de l'Administració (PCA) 1.638.421,15 €

    • Pressupost de licitació (PL)

    És l’import que serveix de base per formular les ofertes econòmiques de les empreses que concorren a una licitació d’obra.

    • Pressupost d’adjudicació (PA)

    És l’import corresponent a la proposició econòmica de l’empresa que resulta adjudicatària de l’obra, i que pot ser coincident amb el pressupost de licitació o no.

  • 18

    Annex 2. COEFICIENTS DE PREUS EN FUNCIÓ DEL VOLUM D’OBRA L’any 1997 la Comissió Tècnica del Banc BEDEC1 va elaborar un estudi per tal de trobar uns coeficients que permetessin corregir els imports dels elements d’aquest quadre de preus de referència en funció del volum de l’obra. Així, es va establir que per a obres amb pressupost d’execució material (PEM) al voltant de 1,2 milions €, els imports dels elements inclosos en aquest quadre de preus podien considerar-se dins un àmbit de valor acceptable. Per a obres de PEM tendint cap a 0,3 milions €, caldria aplicar un coeficient que tendiria a:

    • 1,124 per a obres d’edificació.

    • 1,139 per a obres d’urbanització.

    • 1,085 per a obres d’enginyeria civil.

    amb el límit d’un PEM de 0,3 milions €.

    Per a obres amb PEM tendint cap a 3 milions €, caldria aplicar un coeficient que tendiria a:

    • 0,905 per a obres d’edificació.

    • 0,861 per a obres d’urbanització.

    • 0,901 per a obres d’enginyeria civil.

    amb el límit d’un PEM de 3 milions €. 1 Comissió formada per empreses representants de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), el Gremi de Constructors d’Obres de Catalunya, els col∙legis professionals i l’ITeC.

  • 19

    Annex 3. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT I PLA DE SEGURETAT I SALUT

    Segons el Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, l'Estudi de Seguretat i Salut serà d'aplicació quan:

    − El pressupost d’execució per contracta del projecte és igual o superior a 0,45 milions €.

    − La durada de l’obra sigui superior a 30 dies laborables i treballin en algun moment a l'obra més de 20 persones simultàniament.

    − El volum de la mà d’obra estimada, entenent que es refereix al sumatori dels dies de treball del total dels treballadors de la obra, sigui superior a 500 dies.

    − En obres de túnels, galeries, conduccions subterrànies i preses.

    En el cas que no es compleixi cap dels supòsits anteriors, el promotor resta obligat a que s’elabori durant la fase de redacció del projecte un Estudi Bàsic de Seguretat i Salut.

    L’Estudi de Seguretat i Salut o l’Estudi Bàsic de Seguretat i Salut s’incorporarà com un capítol més del pressupost i només pot incloure partides alçades quan els elements o operacions siguin de difícil previsió. El contractista ha de redactar un Pla de Seguretat i Salut que, partint de l’Estudi de Seguretat i Salut o de l’Estudi Bàsic de Seguretat i Salut i sense disminuir el seu import total, en pot modificar la seva medició, qualitats i valoració en funció del seu propi sistema d’execució de la obra. El Pla de Seguretat i Salut ha de ser aprovat abans de l’inici de l’obra pel coordinador de seguretat d’execució d’obra, o per la direcció facultativa en el seu defecte. El capitol HX incorpora a titol indicatiu una relació de MAUP. MAUP és tot mitjà auxiliar dotat de protecció, que originariament vé integrat en l'equip, màquina o sistema, de tal manera que apantalla els riscos d'abast o simultaneïtat de l'energia fora de control, als treballadors, personal aliè a l'obra i/o materials, màquines, equips o ferramentes pròximes a la seva àrea d'influència, anul.lant o reduint les conseqüències d'accident. La seva operativitat resta garantida pel fabricant o distribuïdor de cadascun dels components, en les condicions d'utilització i manteniment per ell prescrites. El contractista resta obligat a la seva adequada elecció, seguiment i control d'ús. Diferents conceptes de costos que s’han de tenir en compte són:

    • Despeses directes d'obra

    Segons la redacció de l'art. 67 del Reglament General de Contractació de l’Estat (Reial Decret 982/87 de 5 de juny B.O.E. 181), es considera que l'I.V.A. no està inclòs en cap tipus de despesa.

    Formen part de les despeses directes d'obra:

    − La mà d'obra, amb plusos, càrregues i seguretat social, que intervé directament en l'execució de la unitat d'obra, com per exemple: A0122000 Oficial 1a. paleta.

    − Els materials, amb preus resultants a peu d'obra, que queden integrats en la unitat de què es tracti o que es necessitin per a executar-la, com per exemple: B151ABB7 Pescant metàl.lic de forca, de 7,5 m d'alçària i de 80 x 40 x 1,5 mm de secció, per a 20 usos.

    − Les despeses d’amortització i de conservació de la maquinària i de les instal.lacions abans esmentades, com per exemple: C1501800 Camió de 12 t.

    La repercussió en l’import de ruptures i minves ocasionats durant el transport intern i la realització de les unitats d’obra s’inclou com a increment de consum de material en les corresponents unitats d’obra. Despeses auxiliars 1

    Són els elements que, per ells mateixos, no formen part de cap partida específica d'obra, però que són necessaris per a complir els requisits indicats en la memòria i/o en el plec de condicions particulars de Seguretat i Salut, com per exemple les proteccions individuals (casc, guants, etc.). A les partides d’obra no es poden repercutir despeses auxiliars sobre l’import dels elements compostos components. 1. Anomenat per l’ARBDC com Despeses directes complementàries.

  • 20

    Als llibres de preus no es preveu cap import per aquest concepte en l’obtenció del preu de cost directe de la partida d’obra. A cada familia s’inclou però un valor orientatiu, que haurà de ser revisat, en cada obra i per a cadascuna de les unitats d'obra, per l'autor del pressupost en funció de la tipologia de l’unitat d’obra i del seu amidament. A títol d'exemple, i entre altres, s'engloben dins d'aquest apartat:

    − Eines petites estrictament necessàries per a fer la unitat d'obra: màquina de perforar, regle, etc.

    − Neteja de la runa produïda per la realització de la unitat d’obra.

    − Trasllat del material propi de la unitat d’obra dins de l'obra, etc. L’aplicació de les despeses auxiliars serà en forma de % sobre el total de la mà d'obra 1.

    També es consideren despeses auxiliars les despeses de subcontracte, que engloben les despeses generals d’empresa i el benefici industrial de les empreses subcontractades. Aquestes són les despeses addicionals al cost directe de l'obra, quan està adjudicada a un contractista general, i es preveu que algunes parts de la mateixa es subcontractaran a altres empreses.

    L’aplicació serà en forma de % sobre el total de les partides d’obra que conformen la part de subcontractació de l'obra.

    • Despeses indirectes 2

    Es consideren despeses indirectes totes aquelles despeses d’execució que cal realitzar durant l'execució de les obres, per tal de complir els requisits indicats en la memòria i/o en el plec de condicions de Seguretat i Salut.

    Algunes de les actuacions que cal dur a terme depenen totalment de les característiques de l'obra per executar: riscs potencials segons el tipus de feines per desenvolupar, etc.

    Donat que el cost d'aquestes actuacions ha de repercutir en el conjunt global de l'obra, aquesta imputació s'inclou en el concepte de despeses indirectes de l'obra, sense deixar de banda la possibilitat que, en l'estudi de Seguretat i Salut, i en el pla consegüent, es detallin les actuacions esmentades.

    A continuació es relacionen un conjunt d'aquestes actuacions, com a referència, per tal de facilitar-ne la valoració i la imputació en el pressupost corresponent:

    − Inspecció periòdica del Departament Tècnic de Seguretat.

    − Vigilància permanent en l'obra per al compliment de la seguretat.

    − Xerrada d'acollida per a personal d'obra sobre seguretat i salut.

    − Formació referent a seguretat i salut per a personal d'obra.

    − Formació referent a primers auxilis per a personal d'obra.

    − Formació sobre prevenció d'accidents per a vigilant de seguretat.

    − Formació sanitària del socorrista d'obra.

    − Reconeixements mèdics per al personal d'obra.

    − Detecció de serveis i de conduccions metàl.liques soterrades mitjançant equip portàtil.

    − Comprovació d'instal.lacions de baixa tensió mitjançant equip portàtil.

    − Mesurament de la resistència a terra mitjançant equip portàtil.

    − Detecció de corrents erràtics mitjançant equip portàtil.

    − Detecció de nivell d'oxigen, sulfhídric, anhídrid carbònic i d'explosivitat mitjançant detector digital

    − Detecció de concentració de gasos mitjançant bomba manual i tubs clorimètrics.

    1. L’ARBDC admet també que la aplicació del % pugui ser sobre el total de la unitat d’obra, o bé que la aplicació sigui en forma de quantitat fixa definida com a element simple. En aquest darrer cas l’element simple es definirà, en funció del seu tipus, com a: u. Despeses Auxiliars (o Despeses directes complementaries) u. Mà d’obra auxiliar (o Mà d’obra complementaria) u. Material auxiliar (o Material complementari) u. Maquinària auxiliar (o Maquinària complementaria) 2. Anomenat per l’ARBDC com Despeses indirectes d’execució.

  • 21

    Annex 4. REVISIÓ DE PREUS Concepte En la Teoria general del Dret, la concepció actual del contracte és fruit del pensament liberal que va inspirar la codificació. Un dels principis claus d'aquesta concepció és la immutabilitat del contractus lex, és a dir, que els contractes s'han de complir en els termes pactats i són immodificables. Una de les manifestacions d'aquest principi és l'execució de les obres a risc i perill del contractista: una vegada pactat un preu, aquest és immodificable, llevat de supòsits de força major (article 144 de la Ley de Contratos de las Administraciones Públicas).

    Ara bé, en tota relació contractual també juga un paper fonamental el principi de l'equivalent econòmic o equilibri econòmic entre les prestacions. Si es trenca l'equilibri econòmic es perjudica el normal desenvolupament del contracte. El concepte de la revisió de preus respon a aquest principi de l'equivalent econòmic. És un concepte que ha estat recollit i desenvolupat per la legislació que regula la contractació administrativa, és a dir, aquella en què una de les parts és una administració pública (central, autonòmica o local). La revisió de preus no modifica el preu del contracte, sinó que actualitza el preu calculat pel contractista en la seva oferta quan s'executen les diferents unitats d'obra.

    L’entrada en vigor del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, de Contratos de las Administraciones Públicas ha suposat la regulació per llei de la revisió de preus, completada amb les disposicions contingudes al Reglament general de contractació de l’Estat, aprovat pel Decret 3410/1975, de 25 de novembre, i al Decret-llei 2/1964, de 4 de febrer, sobre revisió de preus als contractes de l’Estat i Organismes Autònoms, sempre que no s’oposin al que estableix el Reial Decret Legislatiu 2/2000 per als contractes subjectes a revisió de preus segons el seu article 103.

    Els plecs de clàusules administratives per als contractes d’obres hauran de detallar la fórmula o sistema de revisió aplicable, llevat d’aquells en què, mitjançant resolució motivada, s’expliciti la improcedència de la revisió de preus (article 103.3 de la Ley de Contratos de las Administraciones Públicas).

    Mètode per practicar la revisió de preus d'un contracte d'obres La naturalesa administrativa o privada del contracte condicionaran l’aplicació del mètode de revisió.

    Els contractes celebrats per les administracions públiques, per imperi de la llei, estan sotmesos a la utilització d’una fórmula polinòmica que reflecteix sintèticament l’estructura de costos de l’obra, a la qual s’apliquen uns índex que recullen la variació de preus dels elements bàsics que defineixen aquella estructura de costos, mètode que es concreta al Decret 461/1971, d’11 de març, al Reial Decret 1881/1984, de 30 d’agost, i a les disposicions del Decret-llei 2/1964.

    Cal tenir en compte dos aspectes del Reial Decret 2/2000, de 16 de juny: a la disposició transitòria segona, es modifiquen totes les fórmules de revisió amb aquests termes: “seguirán aplicándose las aprobadas (…) sin que resulte aplicable el sumando fijo (0,15) que figura en las mismas”. La mateixa disposició indica que, d’acord amb l’article 104, s’aprovaran en breu noves fórmules de revisió. D’altra banda, l’article 103, diu “La revisión de precios (…) tendrá lugar (…) cuando el contrato se hubiese ejecutado en el 20 por 100 de su importe y haya transcurrido un año desde su adjudicación”.

    A la contractació privada, el ventall de possibilitats és més ampli en atenció al principi de l’autonomia de la voluntat, que permet que les parts pactin en els termes que estimin més adients. Per aquest motiu, la norma general és que s’hauria de considerar perfectament vàlid qualsevol mètode de revisió pactat entre les parts, el que permet adoptar un sistema anàleg a l’emprat als contractes públics, com ara la referència a alguna de les 48 fórmules polinòmiques de la Confederació Nacional de la Construcció (CNC), o bé recórrer a fórmules més simplificades, com la revisió referenciada a l’Índex de Costos de Construir a Catalunya (ICCC).

  • 22

    Revisió de preus d’un contracte (públic o privat) amb la utilització d’una fórmula polinòmica i dels índexs de revisió de preus

    A continuació es comenten, de forma paral∙lela i amb metodologia anàloga (però fent ús, en un cas, del quadre de fórmules tipus i, en l’altre, dels índex de revisió de preus publicats per la CNC), el règim de revisió legalment establert -d’obligat compliment als contractes administratius- i el d’un contracte privat.

    Mètodes de revisió

    CONTRACTE ADMINISTRATIU CONTRACTE PRIVAT

    a) La revisió de preus ha de considerar-se a tot contracte administratiu, sigui quin sigui el seu pressupost o termini. Només prèvia resolució motivada, que haurà d’incorporar-se al plec de clàusules administratives particulars, podrà declarar-se improcedent la revisió de preus d’un contracte.

    b) El plec de clàusules administratives particulars haurà d’especificar la fórmula o sistema de revisió aplicable.

    c) Per determinar la fórmula que cal utilitzar, es pot triar la més adequada d'entre les 48 fórmules tipus aprovades (Decret 3650/1970 i Reial Decret 2167/1981), sense perjudici que, si cap de les fórmules no coincideix amb les característiques del contracte, se’n proposin d’especials, que hauran de ser aprovades pel Consell de Ministres.

    d) Els índexs de revisió de preus que s’hauran d’utilitzar han d’ésser, en tot cas, els aprovats per la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, mensualment publicats al BOE. Aquests índexs són els següents: H = mà d'obra E = energia C = ciment S = materials siderúrgics L = lligants Cr = materials ceràmics M = fustes Al = alumini Cu = coure

    e) És requisit legal per poder procedir a la revisió de preus que s’hagi executat, com a mínim, un 20% del pressupost de l'obra i, a més, que hagin transcorregut, com a mínim, 12 mesos des de l’adjudicació del contracte.

    a) D’acord amb el principi de l’autonomia de la voluntat de lesparts, es pot incloure una clàusula de revisió de preus aqualsevol contracte privat, amb independència de quin siguiel pressupost o el termini d’execució.

    b) A partir de l’anterior principi, no existeix cap limitació quant al

    disseny de la fórmula de revisió. c) Per determinar la fórmula que cal utilitzar, es pot triar la més

    adequada d'entre les 48 fórmules tipus elaborades per laCNC. El tècnic redactor del projecte pot proposar-ne una dediferent si les característiques de l'obra no s'ajusten a cap deles 48 existents.

    d) Els índexs de revisió de preus per utilitzar són publicats per

    la CNC. Aquests índexs són els següents: H = mà d'obra E = energia C = ciment S = materials siderúrgics L = lligants Cr = materials ceràmics M = fustes Al = alumini Cu = coure

    e) Normalment no s'inclou una clàusula que deixi sense revisió

    una part del pressupost, perquè es trencaria la lògica internadel mètode.

    Estructura de les fórmules polinòmiques

    CONTRACTE ADMINISTRATIU CONTRACTE PRIVAT

    Genèricament, les fórmules polinòmiques de revisió de preus dels contractes d'obres públics i privats tenen l'estructura següent:

    ...CoCtc

    EoEtb

    HoHtaKt +++=

    IPCoIPCtq...

    CoCtc

    EoEtb

    HoHtaKt ++++=

    Kt = coeficient de revisió resultant del càlcul i corresponent al mes t en què s'han executat les obres incloses en una certificació. a, b, c, etc. = coeficients que expressen els tants per u dels elements bàsics que integren el cost d’un tipus d’obra. El coeficient fix (q=0,15) desapareix de les fórmules (Disposició transitòria 2a del Reial Decret Legislatiu 2/2000).

    q = part del cost de l'obra subjecte a revisió, d'acord amb l’Índex de Preus al Consum i que equival a les despeses generals de l'obra, inclòs el benefici industrial.

    Exemple: Fórmula tipus núm. 9. Distribució d’aigua, sanejament, estacions depuradores, estacions elevadores. Clavegueres, obres per a desguàs, drens, rases per a telecomunicacions.

    SoSt16,0

    CoCt20,0

    EoEt16,0

    HoHt33,0Kt +++=

    IPCoIPCt15,0

    SoSt09,0

    CoCt21,0

    EoEt17,0

    HoHt38,0Kt ++++=

    Les diferències entre els coeficients d'una fórmula i l'altra són degudes a la diferent data d'elaboració (1970 per a les oficials, 1989 per a les fórmules de la CNC). L'actualització més recent de les fórmules de la CNC assegura una més gran concordança amb la realitat del cost de l'obra.

  • 23

    Exemple del càlcul d'una revisió de preus: 1. Dades generals de l'obra. Projecte de sanejament. . Fórmula per utilitzar: la núm. 9. . Data d'oferta: Desembre 2001. . Data de la certificació per revisar: Desembre 2002. . Import de la certificació per revisar: 60.000 €. 2. Índex que cal utilitzar per al càlcul.

    Moment 0 Moment t Moment 0 Moment t Des 01 Des 02 Des 01 Des 02

    Mà d'obra (H) 303,36 314,07 Mà d'obra (H) 147,26 154,77 Energia (E) 1760,5 1907,9 Energia (E) 139,91 151,63 Ciment (C) 1297,3 1342,9 Ciment (C) 127,68 137,33 Siderúrgics (S) 688,5 709,8 Siderúrgics (S) 125,32 134,88 IPC 133,99 139,35

    3. Desenvolupament del càlcul.

    CONTRACTE ADMINISTRATIU CONTRACTE PRIVAT (314,07 / 303,36) x 0,33 = 0,3417 Ht / H0 (154,77 / 147,26) x 0,38 = 0,3994 (1907,9 / 1760,5) x 0,16 = 0,1734 Et / E0 (151,63 / 139,91) x 0,17 = 0,1842 (1342,9 / 1297,3) x 0,20 = 0,2070 Ct / C0 (137,33 / 127,68) x 0,21 = 0,2259 (709,8 / 688,5) x 0,16 = 0,1649 St / S0 (134,88 / 125,32) x 0,09 = 0,0970 IPCt / IPC0 (139,35 / 133,99) x 0,15 = 0,1560 _________ _________ ________ 0,8870 Kt 1,0625

    4. Aplicació del coeficient Kt.

    60.000 Import Certificació 60.000 x 0,8870 Coeficient de revisió (Kt) per aplicar x 1,0625 ________ ________

    53.220 Import Certificació revisada 63.750 534 Import revisió 3.750 ________ ________

    + 0,89% Percentatge de revisió de preus que se'n dedueix +6,25%

    Notes: Els índexs oficials són únics per a tot l'Estat i reflecteixen el 85% de la variació mensual de l'IPC. Els índexs de la CNC es publiquen a la web de la Confederación Nacional de la Construcción (www.cnc.es). Revisió de preus d'un contracte privat referida a l'Índex de Costos de Construir a Catalunya (ICCC)

    L'autonomia de la voluntat de les parts, principi cabdal del Dret privat, obre el contracte a qualsevol mètode de revisió de preus, sense cap limitació quant a la definició del mètode de revisió.

    Partint d'aquesta premissa, una de les opcions que s’ha de considerar per la simplicitat d'aplicació és l'ICCC, que presenta diferents modalitats en funció de les característiques de l'obra: edificació, obra civil i total construcció.

    El preu del contracte es revisarà mensualment, aplicant a l'import de cada certificació d'obres les variacions percentuals (positives o negatives) que experimenti l'ICCC. Aquestes variacions resulten de dividir l'índex corresponent al mes d'execució dels treballs relacionats a la certificació per l'índex corresponent al mes al qual l'adjudicatari va presentar la seva oferta, de conformitat amb la següent fórmula:

    [(In / I0) x 100] - 100 = percentatge de variació (positiu o negatiu) essent In: Índex del mes en què es van executar els treballs

    I0: Índex del mes de presentació de l'oferta

    Nota. Els índexos ICCC es publiquen a la web de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (www.ccoc.es).

  • 24

    Exemple de càlcul d'una revisió de preus:

    1. Dades generals de l’obra:

    . Data de l'oferta: desembre 2001

    . Data de la certificació per revisar: desembre 2002

    . Import de la certificació per revisar: 60.000 € Edificació Enginyeria civil Total construcció

    Desembre 2001 141,6 134,8 139,9 Desembre 2002 144,2 141,4 143,5 Percentatge de variació 1,836% 4,896% 2,573%

    2. Import de la revisió:

    Per a una obra predominantment d’Edificació 60.000 x 1,836% = 1.101,60 € Per a una obra predominantment d’Enginyeria Civil 60.000 x 4,896% = 2.937,60 € Per a una obra sense predomini d’un tipus específic 60.000 x 2,573% = 1.543,80 €

    Pagament de la revisió de preus

    En el cas dels contractes celebrats per les administracions públiques, de conformitat amb el que es disposa a l'article 108 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de Contractes de les Administracions Públiques, l’import de les revisions que procedeixin s'haurà de fer efectiu mitjançant l’abonament o descompte corresponent a les certificacions o pagaments parcials, o bé, amb caràcter excepcional, a la liquidació del contracte quan no s’hagin pogut incloure a les esmentades certificacions o pagaments parcials.

    Cas que en el moment d’expedir la certificació no s’hagin publicat els índex corresponents al mes de referència (cosa, d’altra banda, prou usual), el Reial Decret 1881/1984, de 30 d’agost, especifica que s’ha de fer una revisió provisional amb els darrers índex publicats i, posteriorment, un cop que els nous índexs hagin estat publicats, es procedirà a l'oportuna correcció.

    A les obres privades, la propietat hauria de preveure el possible increment derivat de la revisió de preus per tal d'ajustar-ne adequadament el programa financer. En aquest supòsit, tot i que l' esmentat principi de l'autonomia de la voluntat de les parts deixa lliure el camí per pactar qualsevol fórmula de pagament de l'import corresponent a la revisió de preus, potser l'opció més adient, en tant que la més simple, seria acordar l'abonament en els mateixos terminis i condicions que els pactats per al pagament de les certificacions o dels corresponents documents que acreditin la realització total o parcial del contracte. Actualització de preus d'un pressupost abans de l'adjudicació a una empresa contractista

    De vegades, el període de temps transcorregut entre el moment en què el projectista va calcular el pressupost d'un projecte i l'inici del procediment de licitació del contracte és molt prolongat, o bé es produeixen entre un i altre moment variacions importants en els preus que provoquen que el càlcul inicial quedi desfasat. Per tal d'evitar que el pressupost inicial, referència per a les ofertes de les empreses, resulti desfasat i perjudiqui el desenvolupament normal del procés d'adjudicació, és molt recomanable actualitzar sempre el càlcul inicialment efectuat. En aquest sentit, atès que, per norma general, no convé endarrerir l'inici del procés d'adjudicació, es pot recórrer a l'aplicació dels mètodes de revisió de preus abans indicats i obtenir així un percentatge d'augment lineal d'actualització. Aquest sistema simplificat d'actualització d'un pressupost és a l'article 67 del Reglament General de Contractació de l'Estat, que en el paràgraf que aquí ens interessa diu:

    “En els casos on les oscil∙lacions dels preus, imprevistes i posteriors a l'aprovació tècnica dels projectes, resten actualitat als càlculs dels preus que figuren en els pressupostos, els Caps dels Departaments poden, si l'obra té el qualificatiu d'urgent, aplicar el percentatge lineal d'augment designat per l'Oficina de Supervisió, per tal d'ajustar aquests preus als que són vigents al mercat en el moment de la licitació”.

    El text literal d'aquest article no ens diu com s'ha d'obtenir aquest "percentatge lineal d'augment", per la qual cosa podem recórrer a qualsevol dels mètodes de revisió indicats més amunt. En qualsevol dels casos, l'índex corresponent al moment "0" (I0) serà el del mes en què es va calcular el pressupost; i l'índex corresponent al moment "t" (It), el del mes d'actualització del pressupost.

    Les diferències entre un contracte administratiu i un de privat es troben en la determinació de la fórmula i dels índexs que cal utilitzar. De tota manera, si es considera que el preu final del contracte serà determinat per les ofertes dels licitadors, que adequaran el pressupost al preu de mercat, potser el més adient fóra recórrer al mètode de revisió referenciat a l'ICCC, perquè és el més àgil i simple de tots els proposats.

  • 25

    Annex 5. QUADRE PER AL CÀLCUL DEL PREU DE LA MÀ D’OBRA

    A continuació s'expliciten les hipòtesis emprades per obtenir el preu unitari de la mà d'obra (oficial 1a. i manobre) i es prenen els valors corresponents als convenis de la construcció de la província de Barcelona (vigència de 1-1-2003 a 31-12-2003), Girona (1-6-2002 a 31-5-2003), Lleida (1-1-2003 a 31-12-2003) i Tarragona (1-6-2003 a 31-5-2003) de l'any 2003. El cost per hora treballada que s’obté s’incrementa finalment un 2,8% com a estimació provisional per a 2004.

    Càlcul de l’Oficial 1a.

    EMPRESA TIPUS UTILITZADA PER AL CÀLCUL Jornada Tipus de cotització

    − Hores de treball a l'any 1.752 − Contingències comunes 23,60% − Hores de treball al dia 8 − Atur 6,70% − Dies laborables a l'any 219 − Fons de Garantia Salarial (FOGASA) 0,40% − Dies laborables no treballats 10 − Formació professional 0,60% − Dies efectivament treballats 209 − Fundació Laboral de la Construcció 0,08%

    Estructura contractual − Accidents 7,60% − Fix de plantilla 15% Suma 38,98% − Fix d'obra 85% − Temporal (Llei 10/1994) 0% Mitjana d’anys d’antiguitat pers. fix plantilla 9

    PERCEPCIONS ECONÒMIQUES Barcelona Girona Lleida Tarragona €/any €/any €/any €/any

    Salari base 7.843,55 7.169,00 7.437,00 6.931,33 Antiguitat consolidada (9 anys) 392,61 358,45 371,85 368,50 Plus de conveni 5.020,19 3.193,02 1.589,94 2.496,88 Plus d’assistència 1.850,00 Plus de transport i distància 1.050,13 921,99 974,55 962,28 Plus desgast d’eines i roba de feina 144,00 170,82 143,79 195,14 Plus voluntari 2.632,00 4.035,00 3.257,00 3.935,00 Vacances 1.458,00 1.134,94 1.035,78 1.107,15 Gratificacions (cada una) 1.458,00 1.134,94 1.035,78 1.107.15 Antiguitat en pagues 48,87 52,23 55,78 42,33

    CÀLCUL DEL COST A) Salari base + gratificacions 12.298,43 10.651,09 10.625,22 10.327,10

    − Salari base 7.843,55 7.169,00 7.437,00 6.931,33 − Antiguitat consolidada 58,89 53,77 55,78 55,27 − Vacances 1.465,33 1.142,77 1.044,15 1.113,50 − Gratificacions (juny i nadal) 2.930,66 2.285,55 2.088,29 2.227,00

    B) Plus salarials 5.020,19 3.193,02 1.589,94 2.496,88 C) Assistència 1.850,00 D) Plus extrasalarials 1.194,13 1.092,81 1.118,34 1.157,42

    − Transport i distància 1.050,13 921,99 974,55 962,28 − Desgast d’eines i roba de feina 144,00 170,82 143,79 195,14

    E) Plus voluntari 2.632,00 4.035,00 3.257,00 3.935,00 F) Total percepcions (A+B+C+D+E) 21.144,75 18.971,92 16.590,50 19.766,40 G) Total percepcions cotitzables (A+B+C+D) 19.950,62 17.879,11 15.472,16 18.608,98 H) Base màxima cotització S.S. 32.266,00 32.266,00 32.266,00 32.266,00 I) Total percepcions no cotitzables (D) 1.194,13 1.092,81 1.064,34 1.157,42 J) Cotitzacions (38,98% sobre G) 7.776,75 6.969,28 6.031,05 7.253,78

    − Contingències comunes (23,60% sobre F) 4.708,35 4.219,47 3.651,43 4.391,72 − Atur (6,20% sobre F) 1.336,69 1.197,90 1.036,63 1.246,80 − Fons de Garantia Salarial (0,40% sobre F) 79,80 71,52 61,89 74,44 − Formació professional (0,60% sobre F) 119,70 107,27 92,83 111,65 − Fundació Laboral de Construcció (0,15% sobre F) 15,96 14,30 12,38 14,89 − Accidents (7,60% sobre F) 1.516,25 1.358,81 1.175,88 1.414,28

    K) Altres costos 659,34 526,58 464,14 487,67 − Indemnització fix d'obra 659,34 526,58 464,14 487,67 − Indemnització temporal 0,00 0,00 0,00 0,00

    Total cost anual (A+B+C+D+E+I+J) 29.580,85 26.467,78 23.085,68 27.507,86 Total cost/hora 16,88 15,11 13,18 15,70 Coeficient dies no treballats 1,048 1,048 1,048 1,048 Cost per hora treballada, segons el conveni de 2003 17,69 15,83 13,81 16,45

    Cost per hora treballada pel 2004, inclosa la previsió d’increment 18,19 € 16,27 € 14,19 € 16,91 €

  • 26

    Càlcul del Manobre

    EMPRESA TIPUS UTILITZADA PER AL CÀLCUL

    Jornada Tipus de cotització − Hores de treball a l'any 1.752 − Contingències comunes 23,60% − Hores de treball al dia 8 − Atur 6,70% − Dies laborables a l'any 219 − Fons de Garantia Salarial (FOGASA) 0,40% − Dies laborables no treballats 10 − Formació professional 0,60% − Dies efectivament treballats 209 − Fundació Laboral de la Construcció 0,08%

    Estructura contractual − Accidents 7,60% − Fix de plantilla 15% Suma 38,98% − Fix d'obra 85% − Temporal (Llei 10/1994) 0% Mitjana d’anys d’antiguitat pers. fix plantilla 9

    PERCEPCIONS ECONÒMIQUES Barcelona Girona Lleida Tarragona

    €/any €/any €/any €/any

    Salari base 6.535,04 5.721,80 5.869,20 6.309,75 Antiguitat consolidada (9 anys) 392,61 286,09 293,46 331,65 Plus de conveni 4.288,96 2.590,77 1.699,44 1.314,83 Plus d’assistència 2.001,17 Plus de transport i distància 996,20 759,93 893,52 882,62 Plus desgast d’eines i roba de feina 144,00 116,07 143,79 99,26 Plus voluntari 1.968,00 3.020,00 2.607,00 2.575,00 Vacances 1.243,42 928,31 865,23 923,83 Gratificacions (cada una) 1.243,42 928,31 865,23 923,83 Antiguitat en pagues 48,87 41,90 44,19 37,96

    CÀLCUL DEL COST A) Salari base + gratificacions 10.346,19 8.568,50 8.528,79 9.148,07

    − Salari base 6.535,04 5.721,80 5.869,20 6.309,75 − Antiguitat consolidada 1.250,75 42,91 44,02 49,75 − Vacances 2.501,50 934,60 871,86 929,52 − Gratificacions (juny i nadal) 2.501,50 1.869,19 1.743,72 1.859,05

    B) Plus salarials 4.288,96 2.590,77 1.699,44 1.314,83 C) Assistència 2.001,17 D) Plus extrasalarials 1.140,20 876,00 1.037,31 981,88

    − Transport i distància 996,20 759,93 893,52 882,62 − Desgast d’eines i roba de feina 144,00 116,07 143,79 99,26

    E) Plus voluntari 1.968,00 3.020,00 2.607,00 2.575,00 F) Total percepcions (A+B+C+D+E) 17.743,35 15.055,27 13.872,54 16.020,95 G) Total percepcions cotitzables (A+B+C+D) 16.603,15 14.179,27 12.835,23 15.039,07 H) Base màxima cotització S.S. 32.266,00 32.266,00 32.266,00 32.266,00 I) Total percepcions no cotitzables (D) 1.140,20 876,00 983,31 981,88 J) Cotitzacions (38,98% sobre G) 6.471,91 5.527,08 5.003,17 5.862,23

    − Contingències comunes (23,60% sobre F) 3.918,34 3.346,31 3.029,12 3.549,22 − Atur (6,20% sobre F) 1.112,41 950,01 859,96 1.007,62 − Fons de Garantia Salarial (0,40% sobre F) 66,41 56,72 51,34 60,16 − Formació professional (0,60% sobre F) 99,62 85,08 77,01 90,23 − Fundació Laboral de Construcció (0,15% sobre F) 13,28 11,34 10,27 12,03 − Accidents (7,60% sobre F) 1.261,84 1.077,62 975,48 1.142,97

    K) Altres costos 556,70 424,48 388,79 397,65 − Indemnització fix d'obra 556,70 424,48 388,79 397,65 − Indemnització temporal 0,00 0,00 0,00 0,00

    Total cost anual (A+B+C+D+E+I+J) 24.771,95 21.006,83 19.264,50 22.280,83 Total cost/hora 14,14 11,99 11,00 12,72 Coeficient dies no treballats 1,048 1,048 1,048 1,048 Cost per hora treballada, segons el conveni de 2003 14,82 12,56 11,52 13,33

    Cost per hora treballada pel 2004, inclosa la previsió d’increment 15,23 € 12,92 € 11,84 € 13,70 €

  • 27

    Annex 6. SUPORT INFORMÀTIC

    L’ITeC edita el CD-Rom PR/PCT-ITeC 2004, que conté els següents bancs de preus i de plecs de condicions tècniques per a facilitar la confecció de pressupostos i estudis de seguretat i salut en fase de projecte:

    • Banc de Preus ITeC. 200.000 elements d’edificació, urbanització, enginyeria civil, rehabilitació i restauració, seguretat i salut, assaigs de control i despeses indirectes, amb codi, descripció completa i resumida, descomposició, rendiments i preus de referència per a totes les províncies d’Espanya, amb directori de normativa vigent, directori d’empreses i amb els productes comercials de 25 d’elles (veure relació a Bancs d’Empreses). Format FIEBDC-3 paramètric (API estàndard).

    • Banc de Plecs ITeC. 4.000 plecs de condicions tècniques d’edificació, urbanització, enginyeria civil, rehabilitació i restauració i seguretat i salut, amb la normativa vigent a Catalunya i a Espanya. Format FIEBDC-3 paramètric (API estàndard).

    • Llibres de preus ITeC. 40.000 elements amb preus de referència i el plec de condicions tècniques associat. Format FIEBDC-3 discret, per a aquells usuaris que no disposin de programes que acceptin bancs paramètrics.

    • Bancs d’Entitats (vigents a la data d’edició del CD-Rom), en format FIEBDC-3 discret: Gisa Edificació obra nova -Gestió d’Infraestructures SA- (català), GISA Rehabilitació (català), Gisa Obra civil (català), Gisa Seguretat i salut (català), Imu -Institut Municipal d’Urbanisme- (català), Incasol Edificació -Institut Català del Sòl- (català), Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Restauració (català), Port de Barcelona (castellà), Regsa Obres hidràuliques -Regs de Catalunya SA- (català).

    • Bancs d’Empreses fabricants i distribuïdores de productes de la construcció (vigents a la data d’edició del CD-Rom), en format FIEBDC-3 discret (català i castellà, amb preus, plecs, imatges i detalls CAD, i dades de contacte de l’empresa i d’accés a internet): Aceros para la Construcción, Alkor Draka Ibérica, Aparellaje eléctrico –Unex-, Asfaltos Chova, BticinoQuintela, Celsa-aparatos de medida, Ceràmica Grau, Comercial del Aluminio, Composan, Distribuidora Cerámica Piera-Almar, Flexiplas, Humicontrol, Junkers, Knauf gmbh, Naturcal, Optimus, Orfa, Palau Ceràmica Almacelles, Poliglas, Technal, Tres Comercial, Teuleria Almenar i Ulma hormigón polimero.

    • Pressupostos tipus, en format FIEBDC-3 discret: Habitatge plurifamiliar, nau industrial, edifici escolar, instal.lacions de gas, aigua i calefacció de pisos de 70, 100 i 130 m2, cuina, bany i bany petit, 25 seccions tipus de carrers, plaçes i parcs, i tram de carretera.

    • Visual ITeC. És el visualitzador de bancs (preus, plecs, informació d’empreses, productes comercials, imatges i detalls CAD) i pressupostos de l’ITeC en format FIEBDC-3 (versions discret, paramètric estàndard i paramètric API estàndard).

    Els usuaris que adquireixen el CD-Rom poden consultar i operar amb els bancs anteriors amb un programa de pressupostos i tenen dret, a més, a la descàrrega desde la web de l’ITeC de les actualitzacions i novetats que es produeixin al llarg de l’any. Altrament, des de la web de l’ITeC es permet l’accés a la consulta lliure dels esmentas bancs i a la descàrrega gratuïta dels bancs d’empreses. L’ITeC opera amb els esmentats bancs (així com amb qualsevol altra banc de preus en format FIEBDC-3) a través del seu programa TCQ2000 de confecció de pressupostos i amidaments i de creació automàtica dels plecs de condicions tècniques de projecte. El programa disposa de mòduls integrats que adicionalment permeten la confecció d’estudis i plans de seguretat i salut i plans de control de qualitat automàtics, amidaments gràfics, certificacions i desviacions, comparació d’ofertes, planificació temporal automàtica, i seguiment i consolidació d’obra. Pel que fa al format FIEBDC-3, l’ITeC és cofundador de l’Associació FIEBDC que agrupa a redactors de bancs de dades de la construcció i a desenvolupadors d’aplicacions informàtiques i que regula el Format d’Intercanvi Estàndard de Bases de Dades de la Construcció espanyol FIEBDC-3, que permet l’intercanvi de dades de forma explícita i real.

  • 29

    Elements Simples i Elements Compostos

  • ÍNDEX

    31

    A

    B

    MÀ D'OBRA

    MATERIALS

    A0

    B0

    MÀ D'OBRA EMPRESARIAL

    MATERIALS BÀSICS

    A01

    B01

    B03

    B04

    B05

    B06

    B07

    B08

    B09

    B0A

    B0B

    B0C

    B0D

    B0E

    A012 A013 A014 A015 A016

    B011

    B031 B032 B033 B037 B038 B03D B03H

    B044

    B051 B052 B055

    B064

    B071

    B08A

    B090

    B0A1 B0A2 B0A3 B0A4 B0A6 B0AB B0AC

    B0B1 B0B2 B0B3

    B0CH

    B0D2 B0D3 B0D4 B0D6 B0DF B0DZ

    OFICIALS 1A ................................................................................................................................................................................AJUDANTS...................................................................................................................................................................................MANOBRES .................................................................................................................................................................................MANOBRES ESPECIALISTES ....................................................................................................................................................PEONS .........................................................................................................................................................................................

    NEUTRES.....................................................................................................................................................................................

    SORRES.......................................................................................................................................................................................SAULONS.....................................................................................................................................................................................GRAVES.......................................................................................................................................................................................TOT-U...........................................................................................................................................................................................GRANULATS-CIMENT.................................................................................................................................................................TERRES .......................................................................................................................................................................................GRANULATS PER A PAVIMENTS AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS................................................................................

    PEDRES PER A FORMACIÓ D'ESCULLERES ..........................................................................................................................

    CIMENTS......................................................................................................................................................................................GUIXOS........................................................................................................................................................................................LLIGANTS HIDROCARBONATS .................................................................................................................................................

    FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA..............................................................................................................................

    MORTERS AMB ADDITIUS .........................................................................................................................................................

    PRODUCTES DE TRACTAMENT PER A FORMIGONS, MORTERS I BEURADES .................................................................

    ADHESIUS D'APLICACIÓ UNILATERAL.....................................................................................................................................

    FILFERROS..................................................................................................................................................................................TELES METÀL.LIQUES ...............................................................................................................................................................CLAUS..........................................................................................................................................................................................VISOS...........................................................................................................................................................................................TACS I VISOS ..............................................................................................................................................................................TENSORS ....................................................................................................................................................................................CABLES........................................................................................................................................................................................

    ACER EN BARRES LLISES.........................................................................................................................................................ACER EN BARRES CORRUGADES...........................................................................................................................................MALLES ELECTROSOLDADES..................................................................................................................................................

    PLANXES D'ACER.......................................................................................................................................................................

    TAULONS.....................................................................................................................................................................................LLATES ........................................................................................................................................................................................POSTS..........................................................................................................................................................................................PUNTALS .....................................................................................................................................................................................ENCOFRATS ESPECIALS I CINDRIS.........................................................................................................................................MATERIALS AUXILIARS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS........................................................................................

    41

    42

    42

    42

    42

    42

    43

    43

    43

    43

    43

    43

    43

    44

    4141414141

    42

    42424242424242

    42

    424242

    42

    43

    43

    43

    43434343434343

    434343

    43

    434344444444

    MÀ D'OBRA INDIVIDUAL ...........................................................................................................................................................

    LÍQUIDS .......................................................................................................................................................................................

    GRANULATS ...............................................................................................................................................................................

    PEDRES PER A FONAMENTS I MURS .....................................................................................................................................

    AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS.....................................................................................................................................

    FORMIGONS DE COMPRA ........................................................................................................................................................

    MORTERS DE COMPRA.............................................................................................................................................................

    ADDITIUS, ADDICIONS I PRODUCTES DE TRACTAMENT PER A FORMIGONS, MORTERS I BEURADES......................

    ADHESIUS ...................................................................................................................................................................................

    FERRETERIA...............................................................................................................................................................................

    ACER I METALL EN PERFILS O BARRES................................................................................................................................

    PLAQUES, PLANXES I TAULERS .............................................................................................................................................

    MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS..........................................................................................................

    MATERIALS BÀSICS D'AGLOMERATS DE CIMENT ...............................................................................................................

  • 32

    B1

    B3

    B4

    B6

    B7

    B8

    MATERIALS PER A PROTECCIONS INDIVIDUALS, COL.LECTIVES I IMPLANTACIÓ

    MATERIALS PER A FONAMENTS, PANTALLES I MURS DE CONTENCIÓ

    MATERIALS PER A ESTRUCTURES

    MATERIALS PER A TANCAMENTS I DIVISÒRIES

    MATERIALS PER A IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS

    MATERIALS PER A REVESTIMENTS

    B0F

    B0G

    B15

    B35

    B3L

    B44

    B63

    B64

    B6A

    B77

    B7B

    B7C

    B7J

    B89

    B8Z

    B0E2

    B0F1 B0F8 B0FA

    B0G1

    B151 B152 B153 B15A B15B B15C B15Z

    B35B

    B3L2

    B44Z

    B63A B63Z

    B64M B64Z

    B6A1 B6AA B6AZ

    B772

    B7B1

    B7C2

    B7J5 B7JZ

    B89Z

    BLOCS DE MORTER DE CIMENT ................................................................................................................