03.508 / 20. 506 / 13.500 INTRODUCCI AL DRET

Semestre Set. 12 Feb. 13 Unitat dAprenentatge 1. Mdul 1

Prova davaluaci continuada PAC 1

FUNCIONS DEL DRET

Presentaci i objectius

Enunciats: descripci terica de la prctica a realitzar

Materials

Criteris d'avaluaci

Format lliurament

Data lliurament

Presentaci

Presentaci i objectius

Aquesta PAC es proposa desenvolupar els objectius i competncies indicats a la unitat

daprenentatge 1, seguint les pautes del Pla Docent. Per aquesta unitat s'estableixen els

segents objectius especfics:

- Prendre conscincia de les funcions bsiques que tot sistema jurdic desenvolupa en el context

social, econmic i poltic d'una societat

- Comprendre el concepte de Dret i les seves relacions amb la moral i la poltica

- Adquirir conscincia de la necessria visi interdisciplinar dels problemes jurdics

A banda, aquesta PAC treballa les competncies segents, dacord amb el Pla Docent:

Grau de Dret

Competncies transversals

- s i aplicaci de les TICs

- Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llenges prpies com en

una llengua estrangera

- Treballar en equip i en ambients multidisciplinars, aix com les relacions interpersonals

2

Competncies especfiques

- Cerca, obtenci i s de les fonts jurdiques (legals, jurisprudencials i doctrinals)

- Comprensi de les diferents formes de creaci del Dret, la seva evoluci histrica i la

seva realitat actual

- Desenvolupament d'un discurs jurdic correctament estructurat, tant de manera oral

com escrita

- Anlisi de la realitat social des de la perspectiva del Dret com a sistema regulador de

les relacions socials

Grau de Criminologia

Competncies transversals

- Comunicar-se correctament, oralmente i per escrit, tant en les llenges prpies com en una

llengua estrangera

Competncies especfiques

- Desenvolupar l'activitat criminolgica d'acord amb els principis constitucionals, els drets

fonamentals i les llibertats pbliques

- Situar el fenomen criminal en el context personal, social i jurdic en el qual es desenvolupa

Grau de Relacions Laborals i Ocupaci

Competncies transversals

- Capacitat per a buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informaci

Competncies especfiques

- Capacitat per a analitzar la realitat social des de la perspectiva del dret com a sistema regulador

de relacions socials

- Capacitat per a interpretar el sistema jurdic des d'una perspectiva interdisciplinar i d'acord amb

els valors tics, per a aplicar-los a supsits fctics

Descripci de la prctica

La prova consta de tres parts. La primera part consisteix a respondre a unes preguntes sobre el

cas prctic que es planteja (5 punts). La segona part consisteix en la recerca d'exemples en la

legislaci vigent de certs usos de la funci de control social (2 punts). La tercera part consisteix

en una srie d'afirmacions sobre les quals s'ha d'indicar si sn vertaderes o falses, justificant

breument la resposta (3 punts).

Enunciats de la PAC

Primera Part (5 punts)

Llegiu amb atenci el segent text sobre les mesures d'expulsi de ciutadans romanesos

d'tnia gitana a Frana

El passat mes d'agost de 2012 les autoritats franceses van evacuar unes 200 persones de dos

campaments gitanos als afores de Lille, al nord de Frana, mentre que uns 250 romanesos van ser

deportats al seu pas des Li. Els poblats estaven installats en terrenys pblics, propietat de

3

l'Ajuntament de Lille, a prop de Li, de manera que la policia desprs d'una denncia d'uns vens va

evacuar a un grup d'uns 60 gitanos, que havien estat desallotjats tres dies abans d'una casa

ocupada. El nou Govern socialista, sota l'autoritat del president Franois Hollande, donava aix

continutat a la polmica poltica impulsada fa dos anys pel exmandatari Nicolas Sarkozy, quan

Frana havia expulsat a 25 gitanos blgars i romanesos al dia, arribant a un nombre total de

deportats anuals proper als 9.000.

El Govern francs de Sarkozy, basant-se en les disposicions de la Directiva 2004/38 (article 27),

que permeten restriccions al dret de lliure circulaci per raons d'ordre pblic, de seguretat pblica o

salut pblica, va considerar els gitanos romans que vivien en situaci irregular com un grup

implicat en activitats illcites i una amenaa per a l'ordre pblic. Mitjanant una circular ministerial

es va fixar la mesura d'expulsi i es va procedir a desmantellar per la fora mitjanant "un procs

de retorn voluntari" els campaments on vivien els gitanos. En els primers 15 dies desprs de

l'aprovaci de la mesura, les forces de seguretat van aixecar ms de 40 assentaments dels ms de

600 existents a tot el pas.

El Parlament Europeu i la Comissi Europea van acusar directament a Frana de violar normes

comunitries amb una poltica perillosament semblant a la "neteja tnica". La llei francesa permetia

expulsar un ciutad comunitari present des de menys de 3 mesos a Frana si el seu comportament

podia "constituir una amenaa per a l'ordre pblic". Per el Dret comunitari (respecte al qual el dret

francs s'ha d'adequar mitjanant la corresponent transposici) precisa que "la conducta de la

persona implicada ha de constituir una amenaa real, actual i suficientment greu que afecti un

inters fonamental de la societat" (article 27 de la Directiva 2004/38 de 29 d'abril de 2004).

Segons el president francs, no va ser una expulsi massiva sin "repatriacions decidides cas per

cas per irregularitats". s a dir, s'apellava a raons de seguretat i de lluita contra la delinqncia,

allegant que la majoria vivia en assentaments illegals o campaments sense condicions mnimes

d'habitabilitat, sense recursos suficients, amb alts ndexs de criminalitat i se li atribuen

comportaments antisocials com "robatoris reiterats i mendicitat agressiva".

Malgrat les nombroses i greus persecucions dels gitanos en la histria europea, era la primera

vegada que es donava una massiva deportaci interna a la Uni Europea, no noms d'immigrants

extracomunitaris sin fins i tot de ciutadans de la Uni Europea. La Comissi Europea va advertir

que si b "era assumpte de Frana decidir la seva legislaci sobre aquesta matria", l'expulsi

d'individus shauria de tractar cas per cas, atenent d'una banda a la prohibici d'expulsions

collectives d'estrangers (segons l'article 4 Convenci europea de drets humans) i d'altra banda que

hauria de regir el criteri de proporcionalitat. Els ciutadans gitanos, encara que visquin en tribus i

clans amb patriarques, acampant en carpes i sense ocupaci fixa, tenen ciutadania romanesa, per

tant sn i eren ciutadans de la Uni, circumstncia que implicava traslladar correctament el que

disposa la Directiva 2004/38 sobre lliure circulaci de ciutadans comunitaris i no aplicar-la de

manera discriminatria.

(...) Un cop ms, desprs del nou episodi de les recents expulsions d'agost de 2012, s'ha reobert el

debat en la societat francesa, per la qual cosa la Fundaci Secretariat Gitano (FSG) ha demanat al

govern francs d'Hollande que posi fi a les "expulsions sense solucions" de ciutadans gitanos com

havia estat proms durant la seva campanya electoral sota el lema un "No a les expulsions sense

solucions". La FSG condemna en el seu comunicat "el desallotjament fors de diversos

assentaments i l'expulsi de ciutadans gitanos als seus pasos d'origen", unes mesures repetides

que atempten contra la dignitat de la poblaci gitana i contra els drets humans, que violen la

normativa europea d'igualtat de tracte i llibertat de moviment i suposen un clar exemple de

discriminaci racial ". "Mesures com aquesta l'nic que fan s reforar els estereotips negatius que

ja existeixen sobre les persones gitanes, estigmatitzar tota la comunitat i encoratjar actituds

racistes". La Fundaci assegura que no poden "reivindicar que es mantinguin espais de pobresa,

allament i marginaci com sn aquests campaments, per s que podem i hem d'exigir a Frana, i

a la resta dels governs europeus, que desenvolupin mesures especfiques que garanteixin l'accs de

les persones gitanes a l'educaci, l'ocupaci, la salut i l'habitatge "i demana a Frana i a la resta

dels 27 que "posin en marxa les seves Estratgies Nacionals d'Inclusi de la Poblaci Gitana, que

l'any passat van suposar un comproms dels pasos membres amb la inclusi social de la minoria

tnica ms important d'Europa. Encara que la entitat aplaudeix "la decisi del govern francs

d'aixecar algunes de les restriccions imposades als ciutadans romanesos i blgars per treballar a

Frana, i la seva intenci de portar el tema a l'agenda del Consell Europeu" assegura que "no s

4

suficient. Cal que el govern francs comenci a treballar, d'una vegada per totes, per la inclusi de la

comunitat gitana i actu per posar fre a la discriminaci contra aquesta comunitat".

Preguntes:

a) Argumenteu com podrien analitzar-se aquestes mesures d'expulsi des del punt de

vista de cadascuna de les funcions del dret analitzades en el mdul.

b) L'actuaci del Govern francs en la gesti de la situaci social de la minoria gitana al

pas ha experimentat algun canvi des del punt de vista de les tcniques de control social?

c) Finalment, respecte a l'aplicaci de la legislaci francesa que preveu l'expulsi dels

ciutadans gitanos en cas d'amenaa greu per a l'ordre pblic i la seguretat, hauria

desacord sobre aquest punt entre un jutge amb una concepci positivista del dret i altre

amb una concepci iusnaturalista? Amb quina concepci estareu d'acord?

Segona Part (2 punts)

Busqueu en la legislaci vigent exemples de tcniques de control social relacionades amb

l'eradicaci de mals hbits o hbits poc saludables en menors d'edat (esmenteu com a

mnim dos exemples de cada tcnica). Valoreu breument la seva utilitat i/o plantegeu

propostes alternatives.

Tercera Part (3 punts)

Indiqueu si les segents afirmacions sn vertaderes o falses. Justifiqueu de manera

raonada la resposta (mxim 5-6 lnies per resposta):

1 - El conflictualisme i el funcionalisme interpreten els conflictes socials com a disfuncions que

s'han de corregir des de dins del sistema.

2 - Si la intenci de l'Estat espanyol s perseguir el blanqueig de capitals, ho ha de fer

exclusivament amb normes que utilitzen una tcnica de control social repressiva.

3 - La capacitat del poder per a dictar normes que suposen importants restriccions de l'accs a

l'assistncia sanitria per als immigrants en situaci irregular s garantia de la seva legitimitat en

el sentit de justcia.

4 - Des de qualsevol concepci iusnaturalista, sense excepcions, no t sentit afirmar que una

norma s injusta, ja que si s injusta materialment deixa de ser una norma jurdica.

5 - L'acceptaci o compliment de la norma per part dels destinataris no s un requisit necessari

per a la validesa de les normes.

6 - Els detractors d'un model de societat funcionalista tendeixen a prioritzar la funci del dret com

a element integrador d'una societat democrtica.

7 - La seguretat jurdica i la certesa del Dret sn trets incompatibles amb els sistemes jurdics

dictatorials.

Materials

Per a la realitzaci daquesta PAC s necessari haver estudiat el mdul 1 de lassignatura.

5

Criteris davaluaci

En general, els criteris emprats per atorgar les diverses puntuacions seran:

- ladequaci de la resposta a lenunciat de la pregunta

- la correcci del contingut de la resposta

- la capacitat de raonament crtic

- lestil amb qu s redacti la resposta, qesti important per a un jurista

Format de lliurament

La PAC sha de lliurar al Registre dAvaluaci Continua (no a la bstia personal del consultor). El

fitxer pot lliurar-se en format Word (.doc), Open Document (.odt) o Rich Text Format (.rft), per

NO pot lliurar-se en format PDF.

Data de lliurament

La data lmit de lliurament s el 8 doctubre de 2012.