1 VOLS CONÈIXER L’ESCOLA? - construim.cruilla.catconstruim.cruilla.cat/demos/medi-1ep/recursosinteractivos/med1ep_U... · Coneixement del medi Components bàsics de la unitat de

Índex Programació d’aula ........................... 2 Solucions i recomanacions ............... 10 Fitxes de reforç i ampliació ............... 17 Avaluació .......................................... 23 Treballem les festes ......................... 30 Activitats del llibre amb suport .......... 35 Recursos complementaris ................ 39

UNITAT DE PROGRAMACIÓ

VOLS CONÈIXER L’ESCOLA? 1

2 | Unitat 1

Programació d’aula

Coneixement del medi

Programació d’aula

● Components bàsics de la unitat de programació● Tractament de les Intel·ligències Múltiples● Seqüència didàctica

Coneixement del medi 1r

Components bàsics de la unitat de programació Tractament de les Intel·ligències Múltiples

3 | Unitat 1

Components bàsics de la unitat de programació Unitat 1 L’objectiu d’aquesta primera unitat és conèixer aspectes importants relacionats amb l’esplanteja la situació en què arriba fer una llista amb tota la informació necessàriacentra en les característiques principals espais de l’escola i els elements de la classe. s’hi duen a terme i les rutines. S’expliquen els oficis relacionats amb l’escola i les seves funcions. Finalment, es fa un treball d’introducció al processador de text

Objectius d’aprenentatge

• Observar l’escola com a àmbit al qual pertanyen.

• Utilitzar fonts orals i visuals per reconstruir la pròpia història.

• Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar els continguts de l’àrea de forma personal i creativa, seleccionar i interpretar dades expressades per mitjà de codis lingüístics i reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge.

• Prendre consciència de pertinença a diferents àmbits socials i culturals, reconèixer la diversitat com a element enriquidor de la convivència i respectar la igualtat de drets i deures de les persones, reconeixent les pròpies responsabilitats.

• Treballar la identificació d’elements d’organització i funcionament de l’escola.

• Treballar les diferents formes d’organització de l’entorn.

• Estudiar els serveis, espais comuns i instal·lacions de l’entorn.

• Treballar diferents professions evitant estereotips sexistes.


Components bàsics de la unitat de programació Unitat 1

unitat és conèixer aspectes importants relacionats amb l’esarriba una companya nova al centre. L’objectiu

ta amb tota la informació necessària per ajudar-la a conèixer l’escolacentra en les característiques del centre i en les relacions amb els amics. Es presenten els principals espais de l’escola i els elements de la classe. Es treballen les diferents activitats que

. S’expliquen els oficis relacionats amb l’escola i les seves Finalment, es fa un treball d’introducció al processador de textos

Objectius d’aprenentatge Competències bàsiques Criteris d’avaluació

Observar l’escola com a àmbit

Utilitzar fonts orals i visuals

Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar els continguts de l’àrea de forma

seleccionar i interpretar dades expressades per mitjà de codis lingüístics i reflexionar

pertinença a diferents àmbits socials i culturals, reconèixer la diversitat com a element enriquidor de la convivència i respectar la igualtat de drets i

Competència social i ciutadana.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

• Identificar els grups de pertinença dins l’entorn i les seves relacions. algunes manifestacions culturals presents en l’àmbit escolar, local, mostrant empatia, valorar la seva riquesa i respectar la seva diversitat.

d’elements d’organització i funcionament de l’escola.

Treballar les diferents formes d’organització de l’entorn.

Estudiar els serveis, espais comuns i instal·lacions de

Treballar diferents professions evitant estereotips sexistes.


Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Tractament de la informació i competència digital.

• Reconèixer, identificar i posar exemples de les responsabilitats i de les tasques que desenvolupen les persones els estereotips sexistes.


Components bàsics de la unitat de programació Unitat 1

unitat és conèixer aspectes importants relacionats amb l’escola. Es ’objectiu de la tasca final serà

la a conèixer l’escola. La unitat se i en les relacions amb els amics. Es presenten els

Es treballen les diferents activitats que . S’expliquen els oficis relacionats amb l’escola i les seves

os.

Criteris d’avaluació

Identificar els grups de pertinença dins l’entorn i les seves relacions. Reconèixer algunes manifestacions culturals presents en l’àmbit escolar, local, mostrant

valorar la seva riquesa i respectar la seva

Reconèixer, identificar i posar exemples de les responsabilitats i de les tasques que desenvolupen les persones en l’entorn, superant els estereotips sexistes.

4 | Unitat 1

• Comunicar idees i informacions de manera escrita i utilitzant les TIC per informar i per convèncer.

• Valorar el descans i el bon ús del temps de lleure.

• Reconèixer la importància del diàleg en la resolució de conflictes.

• Reflexionar sobre la importància de la participació a l’aula i al centre.

Persones, cultures i organització social

• Identificació dels diferents àmbits als quals pertany l’alumnat: l’escola.

• Identificació d’elements de l’organització i el funcionament de l’escola. Valoració de la importància de la participació de l’aula

• Descoberta de les formes d’organització en l’entorn proper, valorant la importància de la participació i el compromís entre els

• Identificació dels serveis, espais comuns i instal·lacions de l’entorn, valorant la responsabilitat personal en el seu ús.

• Reconeixement de la importància de la participació i coresponsabilitat en les tasques de la vida escolar superant estereotips sexistes.

• Manteniment de la neteja i col·laboració en l’ordre i l’estalvi de materials a l’escola.

Entorn, tecnologia i societat

• Reconeixement d’elements bàsics de l’ordinador i el programari: el processador de textos.


informacions de manera escrita i utilitzant les TIC per informar i per convèncer.

Valorar el descans i el bon ús

Reconèixer la importància del diàleg en la resolució de


Competència artística i cultural.

• Conèixer alguns valors fonamentals de la convivència democràtica, aplicats a l’escola, i la necessitat de respectar les normes bàsiques com a ciutadans i ciutadanes.

importància de la participació


• Col·laborar en les tasques del treball en grup, contrastant i valorant les explicacions dels altres i les pròpies amb respecte.

Continguts

Persones, cultures i organització social

Identificació dels diferents àmbits als quals pertany l’alumnat: l’escola.

d’elements de l’organització i el funcionament de l’escola. Valoració de la importància de la participació de l’aula al centre.

Descoberta de les formes d’organització en l’entorn proper, valorant la importància de la participació i el compromís entre els membres del grup.

dels serveis, espais comuns i instal·lacions de l’entorn, valorant la responsabilitat personal en el seu ús.

Reconeixement de la importància de la participació i coresponsabilitat en les tasques de estereotips sexistes.

Manteniment de la neteja i col·laboració en l’ordre i l’estalvi de materials a l’escola.

Entorn, tecnologia i societat

Reconeixement d’elements bàsics de l’ordinador i el programari: el processador de


Conèixer alguns valors fonamentals de la convivència democràtica, especialment aplicats a l’escola, i la necessitat de respectar les normes bàsiques com a ciutadans i ciutadanes.

Col·laborar en les tasques del treball en grup, contrastant i valorant les explicacions dels altres i les pròpies amb

Identificació dels diferents àmbits als quals pertany l’alumnat: l’escola.

d’elements de l’organització i el funcionament de l’escola. Valoració de la

Descoberta de les formes d’organització en l’entorn proper, valorant la importància de la

dels serveis, espais comuns i instal·lacions de l’entorn, valorant la

Reconeixement de la importància de la participació i coresponsabilitat en les tasques de

Manteniment de la neteja i col·laboració en l’ordre i l’estalvi de materials a l’escola.

Reconeixement d’elements bàsics de l’ordinador i el programari: el processador de

5 | Unitat 1

Tractament de les Intel·ligències

Resum esquemàtic d’aquelles activitats i pàgines del llibre de l’alumne i del web construim.cruillaconnecta.cat que faciliten el treball múltiples de Howard Gardner.

L: Llibre de l’alumne

• El joc de les llengües.

Àmbit 1: l’escola (W)

• Escriptura: pàg. 9, 10,

11, 13, 15, 16, 24, 26

(L)

• Lectura: pàg. 18, 19 (L)

• Oralitat: pàg. 23 (L)

Lingüística

Logico

• Els problemes de la

fada Mat. Àmbit 1: l’escola (W)

• Ordenació: pàg. 20, 21,

23 (L)

• Agrupació: pàg. 25 (L)

Logicomatemàtica

Musical

• Cantem amb el Pot

Petit. Àmbit 1: l’escola (W) Cançó àmbit 1 (W)

• Cançó «La verema»: pàg. 71 (L)

•

Musical

• El joc del mira-mira.


• Dibuix: pàg. 10, 15 (L)

• Pintura: pàg. 12 (L)

• Imatges: pàg. 6, 11, 16,

18, 19 (L)

Visuoespacial


ntel·ligències Múltiples

d’aquelles activitats i pàgines del llibre de l’alumne i del web que faciliten el treball a l’aula segons la teoria de les intel·ligències

: Llibre de l’alumne W: construim.cruilladigital.cat

Intel·ligències

Múltiples

El joc de les llengües.


Escriptura: pàg. 9, 10,

11, 13, 15, 16, 24, 26

Lectura: pàg. 18, 19 (L)

Naturalista

• El supereporter. Àmbit

1: l’escola (W)

• Sensibilitat cap al món

natural: pàg. 8, 12, 18,

còmic «La verema» (L)

Naturalista

Cineticocorporal

• El taller de la Cristina

Picazo. Àmbit 1:

l’escola (W)

• Dansa: pàg.

sobre la verema)

Cineticocorporal

• Conte amb sentiments de

la Begoña Ibarrola.

1: l’escola (W)

• Avaluacions

metacognitives: pàg. 23,

26 (L)

• Sentiments i preferències:

pàg. 6, 7 , 9, 10, 14, 15, 22

(L)

Intrapersonal

Inter

• El teatre animat.


• Conversa: pàg. 6, 7, 8,

12, 14, 19, 23 (L)

• Organització i relació:

7, 13, 14, 15, 17, 20,

21, 22, 23, 24 (L)

• Empatia: 18, 19 (L)

Interpersonal

• Meditant amb en

Ricard Rotllan. Àmbit 1:

l’escola (W)

Espiritual


la teoria de les intel·ligències

mbit

Sensibilitat cap al món

natural: pàg. 8, 12, 18,

(L)

Cineticocorporal

El taller de la Cristina

Àmbit 1:

l’escola (W)

Dansa: pàg. 71 (taller

sobre la verema)

Cineticocorporal

Conte amb sentiments de

la Begoña Ibarrola. Àmbit 1: l’escola (W)

Avaluacions

metacognitives: pàg. 23,

Sentiments i preferències:

pàg. 6, 7 , 9, 10, 14, 15, 22

Intrapersonal

Inter

El teatre animat.


Conversa: pàg. 6, 7, 8,

12, 14, 19, 23 (L)

Organització i relació:

7, 13, 14, 15, 17, 20,

21, 22, 23, 24 (L)

Empatia: 18, 19 (L)

Interpersonal

6 | Unitat 1

Seqüència didàctica

MATERIALSRECURSOS

INIC

IAL

S

1

Conversar de manera guiada sobre el tema de la unitat. Parlar amb tot el grup del coneixement de la pròpia escola i dels propòsits per a aquest curs.

Llibre de l'alumne

DE

SE

NV

OL

UP

AM

EN

T

2

Conèixer els diferents espais de l’escola.

Llibrel'alumne

3

Dibuixar la pròpia classe i completar dades sobre la mateixa classe, els companys i el mestre.

Llibre de l'alumne

GD Fitxa 1

4

Reflexionar sobre el que es pot fer per estar a gust a la classe. Escriure les respostes individualment i, després, conversar de manera guiada sobre el tema.

Llibre l'alumne

5

Reflexionar sobre les activitats que es fan a fem a l’escola.

Llibre de l'alumne

6

Pintar només aquelles activitats que es fan a l’escola. Comparar el resultat amb els companys.

Llibre de l'alumne

GD Fitxa 2


MATERIALS RECURSOS

ORGANITZACIÓ SOCIAL

TEMPS ATENCIÓ DIVERSITAT

Llibre de l'alumne Gran grup 30'

Intel·ligències múltiples

construim.cruilladigital.cat

Llibre de l'alumne Gran grup 20'

Llibre de l'alumne

GD Fitxa 1 Individualment 20’

GD Fitxa 1Indicar el nom de l’escola i els seus mestres ne un dibuix.Identificar estris que s’utilitzen a classe.

Llibre de l'alumne

Individualment / Gran grup 10’+10'

Llibre de l'alumne Gran grup 10’

Llibre de l'alumne


GD Fitxa Dibuixar les accions que es duen a terme endiferents espais de l’escola.


Unitat 1

ATENCIÓ DIVERSITAT

ACTIVITATS AVALUACIÓ

Intel·ligències múltiples

construim. cruilladigital.cat

Resposta de l'alumnat


GD Fitxa 1 Indicar el nom de l’escola i els seus mestres i fer-ne un dibuix. Identificar

que utilitzen a

classe.




GD Fitxa 2: Dibuixar les accions que

duen a en

diferents espais de l’escola.


7 | Unitat 1


MATERIALSRECURSOS

DE

SE

NV

OL

UP

AM

EN

T

7

Ordenar les rutines i escriure les activitats que es fan a l’escola.

Llibre de l’alumne

8

Reflexionar i conversar sobre les preferències a l’hora de fer activitats, distingint-ne els espais.


GD Fitxa 3

9

Reflexionar sobre les relacions que establim amb els amics. Comparar les respostes entre tots i parlar sobre les diferències.


10

Dibuixar i indicar el nom dels amics i amigues de l’escola.


11

Conèixer els diferents professionals que treballen a l’escola i la feina que hi desenvolupen.

Llibre de l’alumne.

12

Conversar sobre diferents professions i indicar només les que són pròpies de l’escola. Indicar les persones que treballen a la pròpia escola i reflexionar sobre la seva funció.


GD Fitxa 4


MATERIALS RECURSOS




Individualment 20'


GD Fitxa 3

Gran grup / Individualment 20’

GD Fitxa Indicar el lloc on juguem i amb qui ho fem.


Individualment / Gran grup 10’+10’

Llibre de l’alumne Individualment 20’+5’


Individualment / Gran grup 10’+20'



GD Fitxa Pintar les professions que estan relacionades exclusivament amb l’escola. Indicar les persones que treballen en la pròpia escola.


ATENCIÓ DIVERSITAT



GD Fitxa 3: Indicar el lloc on juguem i amb qui ho Resposta de

l'alumnat




GD Fitxa 4: les

professions que estan relacionades exclusivament amb l’escola. Indicar les persones que treballen en la pròpia escola.


8 | Unitat 1

O SOCIAL MATERIALSRECURSOS

DE

SE

NV

OL

UP

AM

EN

T

13

Presentar el Follet Julivert com a fil conductor dels reportatges. Reflexionar sobre la importància del dret a l’educació.


14

Elaborar un horari de classe en grup, seguint els passos establerts.

Llibre de l’alumne(Taller de ciències)

15

Reflexionar sobre l’organització i els diferents càrrecs de la classe.


16

Preparar una entrevista per descobrir més coses interessants sobre un adult de l’escola i la seva funció. Fer l’entrevista a la persona escollida.


17

Reflexionar sobre els sentiments i actituds propis amb relació a la preparació i la realització de l’entrevista.


18

Conèixer les eines d’un processador de textos i les possibilitats comunicatives d’Internet.

Llibre de l’alumne. Ordinador

connexió a Internet.

Processador de text


MATERIALS RECURSOS




Gran grup 5’+20’

ReportatgeConèixer diferents escoles del món.

Llibre de l’alumne (Taller de ciències)

Grup reduït 60’


Individualment 30’


Grup reduït 20’+20’


Individualment 10+20’

Llibre de l’alumne. Ordinador

amb connexió a

Internet. Processador

de textos.

Per parelles 30’


ATENCIÓ DIVERSITAT


Reportatge: Conèixer diferents escoles del







9 | Unitat 1

MATERIALSRECURSOS

19

Utilitzar el processador de text per escriure la llista dels encarregats de classe.

Ordinador. Processador

de text.

SÍN

TE

SI

20

Indicar quines persones duen a terme les activitats que hi ha exposades. Llibre de

l’alumne.GD Opció A

21

Representar gràficament o escrita en un mapa conceptual els coneixements apresos sobre els professionals de l’entorn escolar.


Animació del mapa

conceptual al web / llibre

digitalGD Opció B

22

Recollir les idees que han anat sorgint al llarg de la unitat. Fer la tasca final: llista de les coses interessants de l’escola per ensenyar-la a una companya nova.


Web / llibre digital

23

Reflexionar sobre la pròpia coneixença de l’escola. Escollir una imatge per representar el que s’ha après de l’escola.


GD Opció B


MATERIALS RECURSOS



Ordinador. Processador

de text.

Per parelles / Grup reduït 60'


GD Opció A

Individualment 10’+30’


Animació del mapa

conceptual al web / llibre

digital GD Opció B

Individualment 10’+30’ +30’


Web / llibre digital

Gran grup / Individualment

30’+45’+20’


GD Opció B

Individualment 10+30’


ATENCIÓ DIVERSITAT



GD Opció A: Dibuixar un amic o amiga. Completar un text sobre les relacions personals a l’escola. Relacionar espais de l’escola amb les activitats que hi realitzem.

Mapa conceptual a construim. cruilladigital.cat

GD Opció B: Resoldre un cas real o plantejar un repte.

Test d’autoavaluació a construim. cruilladigital.cat

GD Opció B: Autoavaluació dels aprenentatges adquirits.

10 | Unitat 1

Solucions i recomanacions


Solucions i recomanacions

● Activitats inicials ● Activitats de desenvolupament● Activitats de síntesi


Activitats de desenvolupament

11 | Unitat 1

Solucions i recomanacions Activitats inicials Pàg. 5-7 1. Respostes obertes.

A partir de la fotografia i la il·lustració podeu anar dirigint la conversa, fent que flueixin situacions, emocions i que es puguin expressar els sentiments a l’hora de començar un nou curs, destacant com se senten els nens i nenes que canvien de centre, d

2. Respostes obertes. 3. Respostes obertes.

○Visiteu l’enllaç Per començar a parlar de l’escola, http://www.youtube.com/watch?v=HZx1fNtBzds La tasca que proposem en aquesta unitat és l’elaboració col·lectiva d’una llista de coses que hauria de saber una nena que s’incorpora a l’escola: espais, materials, rutines, normes... En cada epígraf i secció de la unitat farem una aturada per preguntara la nena nova? El producte que obtindrem es pot proposar a l’equip de mestres al final de la unitat com a recordatori de les informacions que ha de rebre qualsevol nou alumne. D’amanera la tasca serà significativa i conductor que doni sentit a la unitat. Abans de començar la unitat, podeu treballar l’àmbit de Intel·ligències múltiples a construim.cruilladigital.cat Activitats de desenvolupament Pàg. 8-9 4. Comproveu que han resseguit els noms dels espais que hi a la vostra escola.

Comenteu entre tots quins espais té l’escola, quins espais no té però els agradaria tenir...sempre argumentant-ne el perquè. També podeu parlar sobre quins espais són més necessaris, de quins es pot prescindir i el perquè.

5. Relaciona: lavabo → 2, menjador● Resposta oberta. Podeu comentar quins són els espais que més agraden als nens i nenes i el perquè. Parleu també dels que no agraden o no han sortit, Podeu aprofitar l’ocasió per fer un recompte de les preferències dels alumnesanalitzar-ne les dades tot dibuixant un gràfic.

Tasca: podem fer una aturada i preguntar quins espais ensenyaríem a una nena nova. Pàg. 10-11 6. Resposta oberta.

Abans de dibuixar la classe podeua fer-ho amb el màxim detall. Si escau, donar-los seguretat. Aprofiteu l’ocasió per compartir què és allò que més els agrada de la classe i detectar les preferències dels alumnes. DesEntre tots podeu fer propostes per millorar

7. Doneu-los temps per mirar la il·lustracióquè hi veuen, orienteu la conversa al diàlegApunteu possibles solucions i


A partir de la fotografia i la il·lustració podeu anar dirigint la conversa, fent que flueixin situacions, emocions i que es puguin expressar els sentiments a l’hora de començar un nou curs, destacant com se senten els nens i nenes que canvien de centre, d

Per començar a parlar de l’escola, escolteu la cançó Cap a l’escola a l’enllaçhttp://www.youtube.com/watch?v=HZx1fNtBzds.

que proposem en aquesta unitat és l’elaboració col·lectiva d’una llista de coses que hauria de saber una nena que s’incorpora a l’escola: espais, materials, rutines, normes... En

de la unitat farem una aturada per preguntar-nos: què li hauríem d’explicar a la nena nova? El producte que obtindrem es pot proposar a l’equip de mestres al final de la unitat com a recordatori de les informacions que ha de rebre qualsevol nou alumne. D’amanera la tasca serà significativa i estarà lligada a necessitats reals i actuarà com a fil conductor que doni sentit a la unitat.

Abans de començar la unitat, podeu treballar l’àmbit de l’escola des de les diferents construim.cruilladigital.cat.

Activitats de desenvolupament

Comproveu que han resseguit els noms dels espais que hi a la vostra escola.Comenteu entre tots quins espais té l’escola, quins espais no té però els agradaria tenir...

el perquè. També podeu parlar sobre quins espais són més necessaris, de quins es pot prescindir i el perquè.

2, menjador → 3, pati → 1. Resposta oberta. Podeu comentar quins són els espais que més agraden als nens i

nenes i el perquè. Parleu també dels que no agraden o no han sortit, Podeu aprofitar l’ocasió per fer un recompte de les preferències dels alumnes

les dades tot dibuixant un gràfic.

: podem fer una aturada i preguntar quins espais ensenyaríem a una nena nova.

ans de dibuixar la classe podeu conversar sobre què estaria bé que ho amb el màxim detall. Si escau, feu referència a la il·lustració de la pàgina 11

Aprofiteu l’ocasió per compartir què és allò que més els agrada de la classe i detectar les preferències dels alumnes. Després, podeu parlar sobre allò que menys

propostes per millorar-ho. temps per mirar la il·lustració. Detecteu i comenteu què és el que no els

la conversa al diàleg entre el nen i la nena. possibles solucions i, si cal, proposeu-los que prenguin compromisos.


Unitat 1

A partir de la fotografia i la il·lustració podeu anar dirigint la conversa, fent que flueixin situacions, emocions i que es puguin expressar els sentiments a l’hora de començar un nou curs, destacant com se senten els nens i nenes que canvien de centre, d’edifici, etc.

’enllaç següent:

que proposem en aquesta unitat és l’elaboració col·lectiva d’una llista de coses que hauria de saber una nena que s’incorpora a l’escola: espais, materials, rutines, normes... En

nos: què li hauríem d’explicar a la nena nova? El producte que obtindrem es pot proposar a l’equip de mestres al final de la unitat com a recordatori de les informacions que ha de rebre qualsevol nou alumne. D’aquesta

lligada a necessitats reals i actuarà com a fil

des de les diferents

Comproveu que han resseguit els noms dels espais que hi a la vostra escola. Comenteu entre tots quins espais té l’escola, quins espais no té però els agradaria tenir...

el perquè. També podeu parlar sobre quins espais són més

Resposta oberta. Podeu comentar quins són els espais que més agraden als nens i nenes i el perquè. Parleu també dels que no agraden o no han sortit, i pregunteu el perquè. Podeu aprofitar l’ocasió per fer un recompte de les preferències dels alumnes i, després,

: podem fer una aturada i preguntar quins espais ensenyaríem a una nena nova.

estaria bé que hi sortís i animar-los referència a la il·lustració de la pàgina 11 per

Aprofiteu l’ocasió per compartir què és allò que més els agrada de la classe i detectar les prés, podeu parlar sobre allò que menys els agrada fer.

què és el que no els agrada,

compromisos.

12 | Unitat 1

● Resposta model: La classe és el nostre espai a l’escola. Per trobar-nos a gust hem de ..... tenir cura dels mobles i del material, desar les coses al seu lloc, tractar-nos bé els uns als altres, procurar no enfadar

Tasca: anotem què ha de saber la nena nova sobre el que hi ha a la classe i sobre les normes per tenir la classe endreçada.

○ El joc de les definicions Es dóna la definició d’un objecte i els alumnes han d’endevinardefinicions poden ser: – És un objecte que serveix per guixar, per escriure, per dibuixar i que deixa un traç prim (el llapis). – És un objecte que serveix per pintar (el pinzell).– És un objecte que serveix per fer punta (la maquineta).– És un material sobre el qual– És un objecte que serveix per esborrar (la goma).

○ El sac de la classe Dins d’una bossa de plàstic opaca o de tela (o el que es vulgui fer diferents objectes que es poden trobar a la classe. Per torns i amb els ulls tancats, han d’agafar un objecte. Mitjançant el tacte– Si l’alumne endevina l’objecte de la classecompany que agafi un nou objecte. – Si l’alumne no endevina el que està tocant, haurà de tornar a deixar l’objecte a dins del sac i el company que té el sac haurà de demanar a un altre company que n’agafi un de nou. Pàg. 12-13 8. Doneu-los temps per observar els dibuixos i comentar

Comproveu que han pintat aquelles accions que fan a l’escola.● Resposta oberta

9. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 3,1,4,2. Abans d’ordenar les imatges podeu comentartemporalment. Converseu sobre quines activitats fan a l’escola diàriament, demaneu que expliquin quines els agraden més i les que no agraden tant, demaneu que expliquin perquè, de forma oberta per tal que us ajudin a conèixer millor els vostres alumnes i poder

i Resposta model: A l’escola passem llista, treballem, juguem, divertim, cantem, dibuixem, pintemPodeu conversar i reflexionar sobre les preferències a l’hora de distingint-ne els espais on les duen a terme

Tasca: què ha de saber la nena nova sobre les feines i les rutines? Pàg. 14-15 10. Resposta model: d’esquerra a dreta i de dalt a baix: experimentar, utilitzar l’ordinador,

jugar, cuidar-nos. Compareu les respostes entre i comenteudiferències. Podeu fer una llista d’accions.

11. Proposeu que es dibuixin amb totpodeu proposar als nens i nenes que s’ensenyin els dibuixos els uns als altres i que provin d’endevinar el nom dels amics que han dibuixat.● Resposta oberta. Han d’escriure e

Tasca: els alumnes han d’arribar a la conclusió que la nena nova ha de saber el nom de tots els nens i nenes de la classe: ens hem de presentar.


Resposta model: La classe és el nostre espai a l’escola. nos a gust hem de ..... tenir cura dels mobles i del material, desar les coses al

nos bé els uns als altres, procurar no enfadar-nos,...

anotem què ha de saber la nena nova sobre el que hi ha a la classe i sobre les normes per tenir la classe endreçada.

objecte i els alumnes han d’endevinar-ne. Algunes d’aquestes

s un objecte que serveix per guixar, per escriure, per dibuixar i que deixa un traç prim (el

És un objecte que serveix per pintar (el pinzell). te que serveix per fer punta (la maquineta).

l s’escriu o es dibuixa (el paper). És un objecte que serveix per esborrar (la goma).

Dins d’una bossa de plàstic opaca o de tela (o el que es vulgui fer servir com a sac) es fiquen diferents objectes que es poden trobar a la classe. Per torns i amb els ulls tancats, han d’agafar un objecte. Mitjançant el tacte han d’endevinar de quin objecte es tracta.

l’objecte de la classe, podrà agafar el sac i demanarcompany que agafi un nou objecte.

Si l’alumne no endevina el que està tocant, haurà de tornar a deixar l’objecte a dins del sac i el company que té el sac haurà de demanar a un altre company que n’agafi un de nou.

temps per observar els dibuixos i comentar-los entre tots. Comproveu que han pintat aquelles accions que fan a l’escola.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 3,1,4,2. Abans d’ordenar les imatges podeu comentar-les entre tots. Proposeu que les ordenin temporalment. Converseu sobre quines activitats fan a l’escola diàriament, demaneu que expliquin quines els agraden més i que n’argumentin el perquè. Al mateix temps coment

demaneu que expliquin perquè, de forma oberta per tal que us ls vostres alumnes i poder-los entendre.

Resposta model: A l’escola passem llista, treballem, juguem, aprenem, esmorzem, ens cantem, dibuixem, pintem...

conversar i reflexionar sobre les preferències a l’hora de fer activitats a l’escolane els espais on les duen a terme.

què ha de saber la nena nova sobre les feines i les rutines?

Resposta model: d’esquerra a dreta i de dalt a baix: experimentar, utilitzar l’ordinador, Compareu les respostes entre i comenteu-ne les semblances i

Podeu fer una llista d’accions. que es dibuixin amb tots els detalls fent una activitat que comparteixen

podeu proposar als nens i nenes que s’ensenyin els dibuixos els uns als altres i que provin dels amics que han dibuixat. Han d’escriure els noms propis dels seus amics i amigues.

: els alumnes han d’arribar a la conclusió que la nena nova ha de saber el nom de tots els nens i nenes de la classe: ens hem de presentar.


nos a gust hem de ..... tenir cura dels mobles i del material, desar les coses al

anotem què ha de saber la nena nova sobre el que hi ha a la classe i sobre les normes

. Algunes d’aquestes

s un objecte que serveix per guixar, per escriure, per dibuixar i que deixa un traç prim (el

servir com a sac) es fiquen diferents objectes que es poden trobar a la classe. Per torns i amb els ulls tancats, han d’agafar

agafar el sac i demanar-li al pròxim

Si l’alumne no endevina el que està tocant, haurà de tornar a deixar l’objecte a dins del sac i el company que té el sac haurà de demanar a un altre company que n’agafi un de nou.

les entre tots. Proposeu que les ordenin temporalment. Converseu sobre quines activitats fan a l’escola diàriament, demaneu que

argumentin el perquè. Al mateix temps comenteu demaneu que expliquin perquè, de forma oberta per tal que us

aprenem, esmorzem, ens

activitats a l’escola

Resposta model: d’esquerra a dreta i de dalt a baix: experimentar, utilitzar l’ordinador, les semblances i les

fent una activitat que comparteixen; també podeu proposar als nens i nenes que s’ensenyin els dibuixos els uns als altres i que provin

ls noms propis dels seus amics i amigues.

: els alumnes han d’arribar a la conclusió que la nena nova ha de saber el nom de tots

13 | Unitat 1

Pàg. 16-17 12. Comproveu que han encerclat: el cuiner, el monitor

la mestra que toca la campana, el porter que tanca la finestra.He encerclat: monitor de menjador,mestra, porter. Podeu comentar perquè no han encerclat: el bomber, eAquests oficis poden tenir lligams amb l’escola però no s’hi relacionen directament. Per exemple: el carter porta cartes a l’escola, el policia ens ajuda a creuar el carrer, etc

13. ● Resposta oberta. ● Resposta oberta. ● Resposta oberta. Tingueu en compte que en funció de la realitat de cada escola els nens i nenes poden completar les respostes amb diferents persones. Pclassifica els llibres, la directora organitza l’horari i les TIC, el monitor d’esports ens ensenya a jugar a rugbi, etc

14. i Han de pintar: per funcionar millor

Tasca: a més de conèixer la mestra, hi ha algunes persones que la nena nova ha de conèixer. Cal anotar quines són. Pàg.18-19 (Reportatge) Abans de començar, presenteu el aquest personatge que els acompanyarà en tots els reportatgesel Follet Julivert entre tots i parlar sobre diferents viu, quin aspecte té i com és (tafaner, divertit, alegre, curiós...). ○ Llegiu un breu fragment sobre els drets i deures dels infants:Podeu parlar sobre els drets dels infants i sobre la importància que han de donar al fet que poden anar a l’escola. Els nens i nenes del món tenen drpoden anar a l’escola. Podeu parlar sobre aquest petit fragment que fa referència als drets dels infants i que es pot trobar en els

○ Llegiu el poema de Ramon Folch i Camarasa:

El malalt

No haig d’anar avui a l’escolaperquè estic empiocat. Ha vingut el senyor metge; m’ha trobat molt aixafat. El doctor ha dit de seguidaque el meu cas era molt clar,

<< Tens el dret d’aprendrecoses. Per això cal que tothom faci els possibles per facilitar que tots els nens i nenes aneu a l’escola, i si alguna família no pot pagarho hagi de fer. A l’escola, tens dret a sentir-te bé i a divertirque aprens. >>


Comproveu que han encerclat: el cuiner, el monitor de menjador, la senyora que escombra, la mestra que toca la campana, el porter que tanca la finestra.

monitor de menjador, cuiner, senyora que escombra (senyora que neteja),

comentar perquè no han encerclat: el bomber, el policia municipal i el carter. Aquests oficis poden tenir lligams amb l’escola però no s’hi relacionen directament. Per exemple: el carter porta cartes a l’escola, el policia ens ajuda a creuar el carrer, etc

Tingueu en compte que en funció de la realitat de cada escola els nens i nenes poden spostes amb diferents persones. Per exemple: la bibliotecària ordena

classifica els llibres, la directora organitza l’horari i les feines, l’informàtic prepara les feines TIC, el monitor d’esports ens ensenya a jugar a rugbi, etc

intar: per funcionar millor.

a més de conèixer la mestra, hi ha algunes persones que la nena nova ha de conèixer.

Abans de començar, presenteu el Follet Julivert a la classe. És el primer cop que apareix aquest personatge que els acompanyarà en tots els reportatges. Podeu aprofitar per descriure el Follet Julivert entre tots i parlar sobre diferents característiques que els poden interessar: on

(tafaner, divertit, alegre, curiós...).

Llegiu un breu fragment sobre els drets i deures dels infants: Podeu parlar sobre els drets dels infants i sobre la importància que han de donar al fet que

ls nens i nenes del món tenen dret a rebre educaciópoden anar a l’escola. Podeu parlar sobre aquest petit fragment que fa referència als drets dels

en els llibrets Els quaderns del Parlament.

Llegiu el poema de Ramon Folch i Camarasa:

No haig d’anar avui a l’escola

El doctor ha dit de seguida que el meu cas era molt clar,

d’aprendre moltes cal que tothom faci

els possibles per facilitar que tots els nens i nenes aneu a l’escola, i si alguna família no pot pagar-la, no ho hagi de fer. A l’escola, tens dret

te bé i a divertir-te a l’hora

<< I també tens el deure de voler aprendre, d’anar a l’escola cada dia, i de posar atenció i fer cas a classe. >>


de menjador, la senyora que escombra,

senyora que neteja),

l policia municipal i el carter. Aquests oficis poden tenir lligams amb l’escola però no s’hi relacionen directament. Per exemple: el carter porta cartes a l’escola, el policia ens ajuda a creuar el carrer, etc.

Tingueu en compte que en funció de la realitat de cada escola els nens i nenes poden la bibliotecària ordena i

feines, l’informàtic prepara les feines

a més de conèixer la mestra, hi ha algunes persones que la nena nova ha de conèixer.

el primer cop que apareix Podeu aprofitar per descriure que els poden interessar: on

Podeu parlar sobre els drets dels infants i sobre la importància que han de donar al fet que et a rebre educació, però no tots

poden anar a l’escola. Podeu parlar sobre aquest petit fragment que fa referència als drets dels

I també tens el de voler

aprendre, d’anar a l’escola cada dia, i de posar atenció i fer cas

14 | Unitat 1

I un xarop em receptava que era bo per a llençar. Per dinar m’ha fet la mare...dejunar de primer plat. Per entrant la mare em duia...molts records de l’estofat. S’ha fet llarg avui el dia, sense jocs i sense pa. Ben mirat val més l’escola ja no estic empiocat!

RAMON FOLCH I CAMARASA ○ Llegiu aquest poema d’Àngels Garriga:

La meva escola

El pare i la mare no pensen sinó en mi, em fan anar a l’escola a aprendre a llegir. Ja sé les beceroles, de comptes també en sé, dibuixo flors i estrelles i escric d’allò més bé. Cantem, sabem rondalles, tenim peixos i ocells, sembrem llavors menudes, reguem arbres molt vells. M’agrada tant l’escola que no ho puc explicar, a l’hora de sortir-ne ja hi voldria tornar.

ÀNGELS GARRIGA Pàg. 20-21 (Taller de ciències)Organitzeu els nens i nenes enl’horari– i proposeu que vagin que sorgeixen. Podeu demanar als infants que expliquin sorgeixen en els diferents grups. Interrogueu i qüestioneu la presa de decisions per tal de fomentar l’esperit crític i la seguregraella preparada per emplenar, per tal que no l’hagin de traçar, sinó simplement emplenardecorar-la. Un cop acabat l’horari, podem entrenarpreguntes: A quina hora tindrem plàstica? Quins dies baixem al gimnàs?classe de matemàtiques?...

Tasca: afegirem a la llista que la nena nova ha de conèixer el seu horari. Pàg. 22 (Fem un món millor)15. Resposta oberta. Assegureu16. Llegiu entre tots els càrrecs i proposeu que pintin els que teniu a l’aula.

● Resposta oberta. ● Resposta oberta.


Per dinar m’ha fet la mare...

Per entrant la mare em duia...

AMARASA

Llegiu aquest poema d’Àngels Garriga:

(Taller de ciències) en grups de treball, marqueu clar l’objectiu de l’activitat

que vagin seguint els diferents passos. Podeu anar comque sorgeixen. Podeu demanar als infants que expliquin en veu alta les idees interessants que sorgeixen en els diferents grups. Interrogueu i qüestioneu la presa de decisions per tal de fomentar l’esperit crític i la seguretat personal. És recomanable proporcionar als alumnes la graella preparada per emplenar, per tal que no l’hagin de traçar, sinó simplement emplenar

la. Un cop acabat l’horari, podem entrenar-nos en la interpretació d’un quadre fent: A quina hora tindrem plàstica? Quins dies baixem al gimnàs? Q

afegirem a la llista que la nena nova ha de conèixer el seu horari.

(Fem un món millor) Resposta oberta. Assegureu-vos que comprenen les diferents opcions de resposta.Llegiu entre tots els càrrecs i proposeu que pintin els que teniu a l’aula.


de l’activitat –fer Podeu anar comentant els dubtes

en veu alta les idees interessants que sorgeixen en els diferents grups. Interrogueu i qüestioneu la presa de decisions per tal de

És recomanable proporcionar als alumnes la graella preparada per emplenar, per tal que no l’hagin de traçar, sinó simplement emplenar-la i

nos en la interpretació d’un quadre fent-los Quants cops fem

comprenen les diferents opcions de resposta. Llegiu entre tots els càrrecs i proposeu que pintin els que teniu a l’aula.

15 | Unitat 1

Comenteu quins són els càrrecs que agraden més i ne un recompte i recollir-ho en forma de gràfic.

Tasca: la nena nova ha de conèixer els càrrecs de la classe i començar. Pàg. 23 (Ens comuniquem) 17. A l’apartat Activitats amb suport

personal de treball) trobareu un suport per realitzar aquesta activitat.● Resposta oberta.

L’entrevista es pot fer entre tota la classe o bé en grups petits. En el primer cas, podeguiar la pluja d’idees inicial i la selecció de les quatre Els nens encarregats de fer cada pregunta l’han de portar copiada en lletra clara i assajaren veu alta uns quants cops. Podemestre o de la mestra. Demaneu amb antelació la col·lque faci respostes breus i senzilles, per tal que els nens i nenes les puguin entendre bé i recordar amb facilitat. Podeu demanar als alumnes que anotin les respostes. Tanmateix, aquesta tasca pot tenuna dificultat considerable, especialment arecordin la resposta i la transmetin al grup classe oralment, un cop hagAltres opcions: – Fer venir la persona a l’aula i entrevista– Enregistrar l’entrevista en àudio o en vídeo i– Recollir l’entrevista en forma de dictat de l’alumne a l’adult i penjar

18. Activitat d’autoavaluació. possibilitat de marcar-ne més d’unal’entrevista, doneu la possibilitat que s’expliquin i donin les seves raons. Les imatges volen portar l’alumne a reflexionar sun adult de l’escola: satisfacció, inseguretat, vergonya... Podeu aprofitar la conversa per consensuar un objectiu de millora altra ocasió. A la pàgina 33 d’aquesta guia

Pàg. 24 (Zona clic) Podeu descarregar-vos el programa

● Resposta oberta. Deixeu que els alumnes experimentin amb el processador depractiquin amb les eines més habituals.● Resposta oberta. Podeu fer la llista dels encarregats,

l’escola... Trobareu un recull de tots els enllaços a

Activitats de síntesi Pàg. 25-26 (Hem après) 1. Obrir, tancar, trucar, ajudar

Escoltar, proposar, ensenyar, ajudar● La paraula repetida és el verb significat d’ajudar i com ens fa créixer


quins són els càrrecs que agraden més i menys i expliqueu ho en forma de gràfic.

la nena nova ha de conèixer els càrrecs de la classe i ha de saber quin li toca fer per

Activitats amb suport (dins la unitat de programació i també el

personal de treball) trobareu un suport per realitzar aquesta activitat.

L’entrevista es pot fer entre tota la classe o bé en grups petits. En el primer cas, podela pluja d’idees inicial i la selecció de les quatre millors preguntes.

Els nens encarregats de fer cada pregunta l’han de portar copiada en lletra clara i assajaren veu alta uns quants cops. Podeu fer-ne l’assaig davant de tot el grup o bé davant

amb antelació la col·laboració de la persona seleccionada. Li que faci respostes breus i senzilles, per tal que els nens i nenes les puguin entendre bé i

demanar als alumnes que anotin les respostes. Tanmateix, aquesta tasca pot tenuna dificultat considerable, especialment a l’inici del curs. És més recomanable que recordin la resposta i la transmetin al grup classe oralment, un cop hag

Fer venir la persona a l’aula i entrevistar-la en directe. Enregistrar l’entrevista en àudio o en vídeo i, després, escoltar-la col·lectivament.Recollir l’entrevista en forma de dictat de l’alumne a l’adult i penjar-la en un cartell a l’aula

Comproveu que han marcat una de les tres imatges (ne més d’una). Comenteu entre tots com s’han sentit després de fer

l’entrevista, doneu la possibilitat que s’expliquin i donin les seves raons. Les imatges volen portar l’alumne a reflexionar sobre els sentiments que han experimentat fent l’entrevista a un adult de l’escola: satisfacció, inseguretat, vergonya... Podeu aprofitar la conversa per consensuar un objectiu de millora i per plantejar l’entrevista d’una manera diferent en una

d’aquesta guia trobareu un suport per fer aquesta entrevista.

vos el programa Writer a www.e-cruilla.cat/open_officeDeixeu que els alumnes experimentin amb el processador de

practiquin amb les eines més habituals. oberta. Podeu fer la llista dels encarregats, de les feines de cada dia a

de tots els enllaços a construim.cruilladigital.cat.

ajudar – conserge. Cuinar, ajudar, comprar, netejar Escoltar, proposar, ensenyar, ajudar – mestre. Ajudar, treballar, aprendre, jugar

La paraula repetida és el verb ajudar. Aprofiteu l’ocasió per reflexionar entre tots sobre el i com ens fa créixer com a persones.


menys i expliqueu per què. Podeu fer-

saber quin li toca fer per

(dins la unitat de programació i també el vostre entorn

L’entrevista es pot fer entre tota la classe o bé en grups petits. En el primer cas, podeu millors preguntes.

Els nens encarregats de fer cada pregunta l’han de portar copiada en lletra clara i assajar-la l’assaig davant de tot el grup o bé davant del

aboració de la persona seleccionada. Li podeu recomanar que faci respostes breus i senzilles, per tal que els nens i nenes les puguin entendre bé i

demanar als alumnes que anotin les respostes. Tanmateix, aquesta tasca pot tenir més recomanable que en

recordin la resposta i la transmetin al grup classe oralment, un cop hagin retornat a l’aula.

la col·lectivament. la en un cartell a l’aula.

at una de les tres imatges (existeix la . Comenteu entre tots com s’han sentit després de fer

l’entrevista, doneu la possibilitat que s’expliquin i donin les seves raons. Les imatges volen obre els sentiments que han experimentat fent l’entrevista a

un adult de l’escola: satisfacció, inseguretat, vergonya... Podeu aprofitar la conversa per per plantejar l’entrevista d’una manera diferent en una

trobareu un suport per fer aquesta entrevista.

cruilla.cat/open_office. Deixeu que els alumnes experimentin amb el processador de textos i

s feines de cada dia a

Cuinar, ajudar, comprar, netejar – cuiner. Ajudar, treballar, aprendre, jugar – alumnes.

per reflexionar entre tots sobre el

16 | Unitat 1

○ Llegiu les endevinalles i animeu

Guixo i escric com més ho faig sóc més petit. El llapis

Tu que saps tant de llegiri presumeixes tant de saber,què és allò que no té bocai que quan està obert parlai quan està tancat no diu res?

Podeu fer el mapa conceptual 2. ● El cuiner fa el menjar.

● El mestre ensenya un llibre● Els alumnes aprenen i juguen

3. L’activitat serveix com a autoavaluació del que han après; pllegir de manera quantitativa. La primera imatge té moltes peces itriaran si pensen que han après moltes coses sobre l’escola. La segona imatge té menys peces i la tercera és la que en té menys ihan après poques coses. Comenteu amb els alumnes quina imatge han marcat i demaneulos que expliquin què han après sobre l’escola que no sabien, com ho han treballat, per què han triat aquella imatge...

Podeu fer l’autoavaluació a construim.cruilladigital.cat ○ Visiteu l’enllaç Els nens i nenes que hagin acabat de fer la seva avaluació, jocs per jugar a l’ordinador i per http://www.edu365.cat/primaria/index_jocs.html Final de la tasca: ara és el moment de allò més important i per reescriurePodem donar diferents formes finals a la tasca, que és col·lectiva: pot ser manuscrita, un document d’ordinador, un cartell... Pot basarÉs important que els nens i nenes vegin la utilitat del producte que han fetpúblic penjant-lo a la paret de la classe o fent


Llegiu les endevinalles i animeu-los a endevinar-les:

llegir i presumeixes tant de saber, què és allò que no té boca i que quan està obert parla i quan està tancat no diu res?

El llibre

mapa conceptual a construim.cruilladigital.cat.

ensenya un llibre.

aprenen i juguen. autoavaluació del que han après; per això les imatges es poden

llegir de manera quantitativa. La primera imatge té moltes peces i, lògicamente han après moltes coses sobre l’escola. La segona imatge té menys

peces i la tercera és la que en té menys i, per tant, se suposa que la triaran si pensen que han après poques coses. Comenteu amb els alumnes quina imatge han marcat i demaneu

quin què han après sobre l’escola que no sabien, com ho han treballat, per què han triat aquella imatge...

construim.cruilladigital.cat.

nens i nenes que hagin acabat de fer la seva avaluació, trobaran a l’enllaç per aprendre divertint-se:

http://www.edu365.cat/primaria/index_jocs.html .

ara és el moment de revisar la llista que han anat elaborantreescriure-ho de manera definitiva.

Podem donar diferents formes finals a la tasca, que és col·lectiva: pot ser manuscrita, un document d’ordinador, un cartell... Pot basar-se en dibuixos o ser una llista de text. És important que els nens i nenes vegin la utilitat del producte que han fet

lo a la paret de la classe o fent-lo arribar als altres mestres.


er això les imatges es poden lògicament, els nens la

e han après moltes coses sobre l’escola. La segona imatge té menys se suposa que la triaran si pensen que

han après poques coses. Comenteu amb els alumnes quina imatge han marcat i demaneu-quin què han après sobre l’escola que no sabien, com ho han treballat, per

’enllaç següent diversos

elaborant, per seleccionar

Podem donar diferents formes finals a la tasca, que és col·lectiva: pot ser manuscrita, un dibuixos o ser una llista de text.

És important que els nens i nenes vegin la utilitat del producte que han fet; per això, cal fer-lo lo arribar als altres mestres.

17 | Unitat 1

Fitxes de reforç i ampliació


reforç i ampliació

● Descripció de les fitxes ● Solucions i recomanacions de les fitxes● Fitxa 1 ● Fitxa 2 ● Fitxa 3 ● Fitxa 4


Solucions i recomanacions de les fitxes

18 | Unitat 1

Fitxes de reforç i ampliació Descripció de les fitxes Fitxa 1: Activitat per identificar l’escola i el mestre. Activitat per reconèixer els estris que s’utilitzen a classe. Fitxa 2: Activitat de síntesi sobre els espais Fitxa 3: Activitats sobre els jocs individuals els jocs que requereixen esforç físic i els que no. Fitxa 4: Activitat per identificar les professions relacionades amb l’escola. Activitat per identificar les persones que treballen a la pròpia mestra. Solucions i recomanacions de les fitxes Fitxa 1: 1. ● Resposta oberta. ● Resposta oberta.

2. Han de pintar el pinzell, la goma d’esborrar, el regle, la maquineta, la capsa de els pots de pintura.

Fitxa 2: 1. Han de dibuixar una activitat que facin en cadascuna de les dependències escolars

indicades.

Fitxa 3: 1. Resposta oberta. 2. Faig esport: tocar i parar, futbol i natació.

Fitxa 4: 1. Han de pintar el cuiner, el conserge, el senyor de fer feines i el mestre.2. ● Han d’escriure els noms propis de les persones que treballen a l’escola.

● Resposta oberta. Deixeu que els nens expressin de manera oberta el que creuen que poden fer per ajudar el mestre o la mestra. Després d’haver comentat entre tots aquesta activitat, podeu jugar a intercanviaren la pell del mestre o la mestraprodueixen per part del nen o nena i de la resta d


per identificar l’escola i el mestre. Activitat per reconèixer els estris que s’utilitzen a

Activitat de síntesi sobre els espais de l’escola i les activitats que s’hi realitzen.

Activitats sobre els jocs individuals i els jocs col·lectius, els jocs a l’aire lliure i els jocs d’interior, els jocs que requereixen esforç físic i els que no.

Activitat per identificar les professions relacionades amb l’escola. Activitat per identificar les la pròpia escola i per reflexionar sobre com ajudar

Solucions i recomanacions de les fitxes

Han de pintar el pinzell, la goma d’esborrar, el regle, la maquineta, la capsa de

Han de dibuixar una activitat que facin en cadascuna de les dependències escolars

: tocar i parar, futbol i natació. No faig esport: dòmino, llegir.

Han de pintar el cuiner, el conserge, el senyor de fer feines i el mestre. Han d’escriure els noms propis de les persones que treballen a l’escola.

oberta. Deixeu que els nens expressin de manera oberta el que creuen que l mestre o la mestra. Després d’haver comentat entre tots aquesta

activitat, podeu jugar a intercanviar-vos els papers: un nen o una nena provarà de o la mestra durant una estona. Observeu què passa i quins canvis es

produeixen per part del nen o nena i de la resta dels alumnes.


Unitat 1

per identificar l’escola i el mestre. Activitat per reconèixer els estris que s’utilitzen a

de l’escola i les activitats que s’hi realitzen.

i els jocs col·lectius, els jocs a l’aire lliure i els jocs d’interior,

Activitat per identificar les professions relacionades amb l’escola. Activitat per identificar les escola i per reflexionar sobre com ajudar el mestre o la

Han de pintar el pinzell, la goma d’esborrar, el regle, la maquineta, la capsa de retoladors i

Han de dibuixar una activitat que facin en cadascuna de les dependències escolars

dòmino, llegir.

Han de pintar el cuiner, el conserge, el senyor de fer feines i el mestre. Han d’escriure els noms propis de les persones que treballen a l’escola.

oberta. Deixeu que els nens expressin de manera oberta el que creuen que l mestre o la mestra. Després d’haver comentat entre tots aquesta

nena provarà de posar-se durant una estona. Observeu què passa i quins canvis es

Unitat 1

Nom i cognoms: ...................................................................................................

ESCRIU I DIBUIXA:

• La meva escola es diu

......................................................

......................................................

................................

• El meu mestre o la

meva mestra es diu

.....................................................

................................. PINTA ELS ESTRIS QUE

1

2

VOLS CONÈIXER L’ESCOLA?

1


...................................................................................................

ESCRIU I DIBUIXA:

La meva escola es diu

......................................................

......................................................

................................ i és així:

El meu mestre o la

meva mestra es diu

................................

................................. i és així:

PINTA ELS ESTRIS QUE FAS SERVIR A CLASSE:



...................................................................................................

FAS SERVIR A CLASSE:

FITXA 1

Unitat 1

Nom i cognoms: ................................................................................................... DIBUIXA QUÈ FAS A CA

1


1

la classe

la biblioteca Coneixement del medi

...................................................................................................

DIBUIXA QUÈ FAS A CADA LLOC:


la classe el pati

la biblioteca el gimnàsConeixement del medi 1r

...................................................................................................

FITXA 2

el pati

el gimnàs

Unitat 1

Nom i cognoms: ...................................................................................................

MARCA AMB UNA CREU:

MARCA AMB UNA CREU:

2

1


1

Hi jugo sol.

Hi jugo amb companys.

Hi jugo a l’aire lliure

Hi jugo en una habitació.

Natació

Tocar i parar

Dòmino

Futbol

Llegir


...................................................................................................

MARCA AMB UNA CREU:

MARCA AMB UNA CREU:


Hi jugo amb companys.

Hi jugo a l’aire lliure.

Hi jugo en una habitació.

Faig esport No faig esport


...................................................................................................

FITXA 3

No faig esport

Unitat 1

Nom i cognoms: ...................................................................................................

PINTA LES PERSONES

HABITUALMENT

PENSA I ESCRIU:

• Algunes persones escola són: ...............................................................................................................................................................................................................................................................

• Com creus que els alumnes podeu ajudar els mestres en la seva feina?................................................................................................................................................................................................................

2

1


1


...................................................................................................

ERSONES QUE TREBALLEN A L’ESCOLA HABITUALMENT:

PENSA I ESCRIU:

Algunes persones que treballen a la meva ............................................................................

........................................................................................................

........................................................................................................Com creus que els alumnes podeu ajudar els mestres en la seva feina?............................................................................................................................................

........................................................................................



...................................................................................................

A L’ESCOLA

que treballen a la meva ............................................................................

.....................................................................................................................................

Com creus que els alumnes podeu ajudar ....................................

................................................................................................................................................................................................

FITXA 4

23 | Unitat 1

Avaluació


● Descripció de les avaluacions ● Solucions de les avaluacions ● Avaluació: Opció A ● Avaluació: Opció B ● Graella d’avaluació formativa


24 | Unitat 1

Avaluació Descripció de les avaluacions Opció A: Activitats de comprensió directa sobre els continguts essencials de la unitat. Opció B: Activitats d’aplicació a l’entorn dels continguts essencials de la unitat i activitats d’autoavaluació. Solucions de les avaluacions

Opció A: 1. Pissarra: 1; taula: 6; paperera: 8; motxilla: 5; llapis: 9; cadira: 7; penjadors: 3;

prestatges: 2; porta: 4.2. Respostes model:

● Classe: llegir, escriure, pintar, dibuixar, cantar, aprendre, escoltar, treballar.● Lavabos: rentar-se les mans, rentar● Pati: jugar a fet i amagar, jugar a futbol, saltar a corda, cantar.

3. Resposta oberta. 4. A l’escola tenim amics. Amb ells juguem, ens deixem les coses i ens

tenim problemes. Alguns parlem molt bé.

Opció B: 1. Sí. Sí. No. Sí. No. 2. Resposta oberta. 3. Resposta oberta.


Descripció de les avaluacions

de comprensió directa sobre els continguts essencials de la unitat.

l’entorn dels continguts essencials de la unitat i activitats

de les avaluacions

Pissarra: 1; taula: 6; paperera: 8; motxilla: 5; llapis: 9; cadira: 7; penjadors: 3; prestatges: 2; porta: 4.

Classe: llegir, escriure, pintar, dibuixar, cantar, aprendre, escoltar, treballar.se les mans, rentar-se la cara, fer un pipí.

Pati: jugar a fet i amagar, jugar a futbol, saltar a corda, cantar.

. Amb ells juguem, ens deixem les coses i ens . Alguns parlem llengües diferents però, tot i així, ens entenem


Unitat 1

de comprensió directa sobre els continguts essencials de la unitat.

l’entorn dels continguts essencials de la unitat i activitats

Pissarra: 1; taula: 6; paperera: 8; motxilla: 5; llapis: 9; cadira: 7; penjadors: 3;

Classe: llegir, escriure, pintar, dibuixar, cantar, aprendre, escoltar, treballar.

. Amb ells juguem, ens deixem les coses i ens ajudem si diferents però, tot i així, ens entenem

Unitat 1

Nom i cognoms: ................................................................................................... ESCRIU EL NOMBRE COR

ESCRIU QUÈ FAS

• Classe: ......................................................................................

• Lavabos: ...............................................................................

• Pati: ...........................................................................................

1

1

8

1

pissarra

taula

paperera

2

VOLS CONÈIXER L’ESCOLA?1


...................................................................................................

ESCRIU EL NOMBRE CORRESPONENT:

FAS EN AQUESTS ESPAIS DE

......................................................................................

...............................................................................

...........................................................................................

4

5

6

9

motxilla

llapis

cadira

penjadors

prestatges

porta



...................................................................................................

EN AQUESTS ESPAIS DE L’ESCOLA:

......................................................................................

...............................................................................

...........................................................................................

2

3

7

penjadors

prestatges

porta

AVALUACIÓ Opció A

Unitat 1

Nom i cognoms: ...................................................................................................

DIBUIXA UN AMIC

EL SEU NOM I EXPLICA CO

COMPLETA EL TEXT

A l’escola tenim

ells juguem, ens deixem les coses i ens

..................................

Alguns parlem

diferents però, tot i així, ens entenem molt bé.

4

3


ajudem


...................................................................................................

DIBUIXA UN AMIC O UNA AMIGA DE L’ESCOLA, ESEU NOM I EXPLICA COM ÉS:

EL TEXT AMB AQUESTES PARAULES:

tenim ........................................... Amb


......... si tenim ..................................

Alguns parlem .......................................... molt



............................................................

............................................................

............................................................

............................................................

............................................................

............................................................

ajudem ● amics ● llengües ● problemes


...................................................................................................

AMIGA DE L’ESCOLA, ESCRIU

PARAULES:

. Amb


...........................................

molt


AVALUACIÓ Opció A

............................................................

............................................................

............................................................

............................................................

............................................

............................................................

problemes

Unitat 1

Nom i cognoms: ...................................................................................................

INDICA SI AQUESTES NCONVIVÈNCIA O NO. RA

1


Hem de ser puntuals.

..............................................................................................................

Cal tenir cura de l’aspecte i la higiene personals.

..............................................................................................................

Per fer-nos entendre

..............................................................................................................

Hem de trucar a la porta abans d’entrar en una aula o un despatx.

..........................................................................

Podem córrer pels passadissos perquè no hi ha perill.

..............................................................................................................


...................................................................................................

INDICA SI AQUESTES NORMES AJUDEN A LA CONVIVÈNCIA O NO. RAONA LA RESPOSTA.


Hem de ser puntuals.

..............................................................................................................

Cal tenir cura de l’aspecte i la higiene

..............................................................................................................

nos entendre, cal cridar.

..............................................................................................................

a la porta abans d’entrar en una aula o un despatx.

..............................................................................................................

Podem córrer pels passadissos perquè no hi

..............................................................................................................


...................................................................................................

ORMES AJUDEN A LA ONA LA RESPOSTA.

AVALUACIÓ Opció B

Sí No

Unitat 1

Nom i cognoms: ...................................................................................................

AFEGEIX ALTRES NORMEIMPORTANTS PER A LA

...........................................................

..........................................................

...........................................................................................................................................

.............................................................................................................................

ASSENYALA LA CASELLAQUANT HAS APRÈS EN A

3

2


Autoavaluació

A l’escola hi ha diferents espais.

Hi ha persones que treballen a l’escola.

A l’escola aprenem i juguem.

Amb els amics podem aprendre coses noves.

Hi ha escoles molt diferents arreu del món.

És important participar a la cla


...................................................................................................

AFEGEIX ALTRES NORMES QUE CREUS QUE SÓN IMPORTANTS PER A LA CONVIVÈNCIA:

...........................................................................................................................................

...........................................................................................................................................

......................................................................................................

.............................................................................................................................

ASSENYALA LA CASELLA QUE CREUS QUE EXPLICQUANT HAS APRÈS EN AQUEST TEMA:


A l’escola hi ha diferents espais.

Hi ha persones que treballen a l’escola.

l’escola aprenem i juguem.

Amb els amics podem aprendre coses noves.

Hi ha escoles molt diferents arreu del món.

És important participar a la classe.

☺


...................................................................................................

S QUE CREUS QUE SÓN

................................................................................

.................................................................................

......................................................................................................

...........................................................................................................................................

QUE CREUS QUE EXPLICA

AVALUACIÓ Opció B

☺ � �

29 | Unitat 1

Graella d’avaluació formativa

Alumnes

1 L’alumne ha iniciat l’assoliment de l’objectiu. l’objectiu


Graella d’avaluació formativa

Iden

tific

a el

s di

fere

nts

espa

is d

e l’e

scol

a.

Iden

tific

a el

s el

emen

ts q

ue c

ompo

nen

la c

lass

e.

Con

eix

les

activ

itats

que

es

fan

a le

s di

fere

nts

depe

ndèn

cies

esc

olar

s.

Rec

onei

x l’e

scol

a co

m u

n es

pai d

e co

nflu

ènci

a

entr

e l’e

duca

ció

i el l

leur

e.

Iden

tific

a le

s di

ferè

ncie

s en

tre

esco

les

de d

ifere

nts

part

s de

l món

.

Val

ora

l’am

ista

t ent

re e

ls c

ompa

nys.

Par

ticip

a ac

tivam

ent d

avan

t el t

reba

ll en

equ

ip.

Con

eix

el n

om i

la fu

nció

de

les

pers

ones

que

ha iniciat 2 L’alumne ha assolit 3 L’alumne ha ctiu. l’objectiu. l’objectiu.


Con

eix

el n

om i

la fu

nció

de

les

pers

ones

que

tr

ebal

len

a l’e

scol

a.

Rec

onei

x la

fein

a de

l mes

tre

o la

mes

tra.

Rec

onei

x la

impo

rtàn

cia

de l’

orga

nitz

ació

de

l’e

scol

a i e

ls d

ifere

nts

càrr

ecs

de la

cla

sse.

Sap

fer

serv

ir le

s fu

ncio

ns b

àsiq

ues

d’un

pr

oces

sado

r de

text

.

alumne ha consolidat ctiu.

30 | Unitat 1

Treballem les festes


Treballem les festes

● Seqüència didàctica. ● Recomanacions per treballar el còmic «La verema»● Recomanacions per treballar el taller «La verema»● Solucions de la fitxa 1 «La verema» ● Fitxa 1«La verema»


treballar el còmic «La verema» Recomanacions per treballar el taller «La verema»

31 | Unitat 1

Seqüència didàctica feses

L

ES

FE

ST

ES

DE

L’A

NY

1

Presentar el Follet Julivert com a fil conductor dels tallers trimestrals i els còmics. Pintar el Follet del retallable i seguir les instruccions per fer el sobre de festes.

2

Retallar el còmic i elaborar el minillibre de sobre la verema. Treballar el còmic a classe. Propostes per fer a casa.

3

Presentar les festes com a part important de la tradició popular i manifestar els gustos personals propis.

4

Conèixer la verema i les diferents fases.

5

Inventar un ball amb les accions relacionades amb la verema. Memoritzar i consolidar ball. Gravar el ball.


MATERIALS RECURSOS

ORGANITZACIÓ SOCIAL TEMPS ATENCIÓ

DIVERSITAT


(retallable 1r

trimestre)

Gran grup 30’

Quadern de còmics del

Follet Julivert

Gran grup / Individualment /

En família 40’


Taller trimestral

La Verema

Gran grup 20’

Ordinador amb

connexió a Internet. www.e-

cruilla.cat/ verema

GD festes 1

Per parelles 20’

GD Fitxa amb activitats sobreverema

Ordinador amb

connexió a Internet. www.e-

cruilla.cat/ ball-verema Càmera de

vídeo

Gran grup 40’-15’


La verema Unitat 1

ATENCIÓ DIVERSITAT


festes 1 Fitxa amb activitats sobre la verema.

32 | Unitat 1

Recomanacions per treballar el còmic «La verema»

Abans de començar, podeu parlar s’ha comentat prèviament a la classe. El Follet Julivert és el fil conductor dels reportatges, dels tallers trimestrals i Follet Julivert de la pàgina 75el sobre on podran desar els còmics de les festes.

Hi ha vuit còmics retallables que es presenten tots junts en un quadern. Primer han de retallar el còmicinstruccions següents: - - - - - - - retallar — • — • — • doblegar Després, expliqueu com calde la pàgina: � Doblegueu el còmic per la meitat (dibuix 1).� Torneu-lo a doblegar (dibuix 2).� Retalleu-lo per la part de sota (dibuix 3).� Enquaderneu-lo amb un fil de llana o bé amb grapes (dibuix 4). Llegiu el còmic LA VEREMA

oral de cada vinyeta. Comenteu com és el mercat, etc. Demaneu als nens i nenes que tornin a donar l’entonació necessària quan llegeixen el que diuen els personatges. Formuleu les preguntes de - Per què creieu que en Julivert vol tornar a la verema?- Quina és la fruita preferida del Follet Julivert?

I ara... a casa!

A la pàgina 8 del còmic trobareu una proposta de jocs interactius relacionats amb la verema per fer a casa amb la família. als pares que en descodifiquin el codi QR amb un mòbil intel·ligent o, si no existeix aquesta possibilitat, que vagin Proposta de macedònia amb fruits de la tardor per fer a casa:- grans de magrana - grams de raïm pelat - trossets de poma - pinyons torrats Tot ben barrejat i bon profit!

Recomanacions per treballar el taller «La verema»

Els tallers trimestrals presenten moltes de les nostres festes tradicionals ordenades segons la seqüència temporal. Al final de cada trimestre, potreballar-les. Aquests tallers estan directament relacionats amb els còmics del Follet Julivert i ens serveixen per continuar treballant les festes. Per tenir una visió global de totes les festes que presentemconsultar la unitat de programació de


Recomanacions per treballar el còmic «La verema»

Abans de començar, podeu parlar sobre el Follet Julivert i fer memòria de tot el que s’ha comentat prèviament a la classe. El Follet Julivert és el fil conductor dels

els tallers trimestrals i dels còmics. Demaneu als alumnes queina 75. Darrere del Follet trobareu les instruccions per preparar

el sobre on podran desar els còmics de les festes.

Hi ha vuit còmics retallables que es presenten tots junts en un quadern. Primer han de retallar el còmic, per separar-lo de la resta del quadern.

cal muntar el còmic seguint els passos que trobareu al marge

Doblegueu el còmic per la meitat (dibuix 1). lo a doblegar (dibuix 2). lo per la part de sota (dibuix 3).

lo amb un fil de llana o bé amb grapes (dibuix 4).

LA VEREMA tots plegats. Fixeu-vos en els detalls i feu una descripció menteu junt què hi passa, què descobreix el Follet Julivert,

com és el mercat, etc. Demaneu als nens i nenes que tornin a llegir el còmic intentant l’entonació necessària quan llegeixen el que diuen els personatges.

Formuleu les preguntes de comprensió lectora següents: Per què creieu que en Julivert vol tornar a la verema? Quina és la fruita preferida del Follet Julivert?

A la pàgina 8 del còmic trobareu una proposta de jocs interactius relacionats amb la verema per fer a casa amb la família. Expliqueu als nens i nenes que poden demanar

descodifiquin el codi QR amb un mòbil intel·ligent o, si no existeix que vagin directament a la pàgina www.e-cruilla.cat/jocs

Proposta de macedònia amb fruits de la tardor per fer a casa:

Tot ben barrejat i bon profit!

Recomanacions per treballar el taller «La verema»

Els tallers trimestrals presenten moltes de les nostres festes tradicionals ordenades segons la seqüència temporal. Al final de cada trimestre, podeu trobar propostes pe

. Aquests tallers estan directament relacionats amb els còmics del Follet Julivert i ens serveixen per continuar treballant les festes. Per tenir una visió global de totes les festes que presentem en els tallers trimestrals i en els còmics, podeu consultar la unitat de programació de LES FESTES DE L’ANY.


sobre el Follet Julivert i fer memòria de tot el que s’ha comentat prèviament a la classe. El Follet Julivert és el fil conductor dels

els còmics. Demaneu als alumnes que pintin el arrere del Follet trobareu les instruccions per preparar

Hi ha vuit còmics retallables que es presenten tots junts en un quadern. Recordeu les

muntar el còmic seguint els passos que trobareu al marge

vos en els detalls i feu una descripció descobreix el Follet Julivert,

llegir el còmic intentant l’entonació necessària quan llegeixen el que diuen els personatges.

A la pàgina 8 del còmic trobareu una proposta de jocs interactius relacionats amb la Expliqueu als nens i nenes que poden demanar

descodifiquin el codi QR amb un mòbil intel·ligent o, si no existeix cruilla.cat/jocs-verema.

Els tallers trimestrals presenten moltes de les nostres festes tradicionals ordenades deu trobar propostes per

. Aquests tallers estan directament relacionats amb els còmics del Follet Julivert i ens serveixen per continuar treballant les festes. Per tenir una visió global de

còmics, podeu

33 | Unitat 1

Pàg. 71 La primera festa que es treballa taller es pot dur a terme un cop acabada la part important de la tradició popular i engrescar els alumnes a manifestar els gustos personals propis. 1. Resposta oberta. Comproveu quins elements de les imatges han cobrat més

protagonisme. Podeu conversar sobre les accions ho han fet mai, si poden dir més accions relacionades amb la verema, etc.

2. www.e-cruilla.cat/veremaAmb aquesta presentació dela verema: LA VEREMA La vinya. Es talla el raïm. Es trepitja el raïm. Que Amb el raïm una mica trepitjat s’omple la premsa. Quan la premsa és plena es treu el most. El most es posa a la bóta. I comença a fermentar. Quan deixi de fermentar ja es podrà beure.

3. Comproveu que han entèrepresentar-ne les accions amb diferents gestos. Un cop inventat el balllos a recordar-ne cada pas. Podeu utilitzar qualsevol cançó que veieu apropiada per trobareu una proposta de cançó per poder fer el ball cruilla.cat/verema-ball.presentar el ball inventat per tota la classe i pujar

○ Llegiu les dites següents sobre

Any de verema, bodega plena.

Cava que cavaràsque al veremar ho trobaràs.

Setembre, el veremadortalla els gotims de dos en dos.

Solucions de la fitxa 1 «La verema» 1. ● Resposta model: La verema és la collita del raïm per

cull entre els finals de l’estiu i ● Resposta model: Primer es talla el raïm, es trepitja ies treu el most. El most es posa a la bóta i comença a fermentar. Quan deixa de fermentar ja es pot beure.

2. Comproveu que representen d’una forma clara una de les fases de la verema que hagin treballat a la classe.


La primera festa que es treballa en el taller del primer trimestre és la verema. Aquest un cop acabada la unitat 1. Podeu presentar les festes com a

part important de la tradició popular i engrescar els alumnes a manifestar els gustos

Resposta oberta. Comproveu quins elements de les imatges han cobrat més protagonisme. Podeu conversar sobre les accions representades a les imatges, si

, si poden dir més accions relacionades amb la verema, etc.cruilla.cat/verema

a presentació de Powerpoint es poden treballar les diferents fases de

Es trepitja el raïm. Que divertit! Amb el raïm una mica trepitjat s’omple la premsa. Quan la premsa és plena es treu el most. El most es posa a la bóta. I comença a fermentar. Quan deixi de fermentar ja es podrà beure. Comproveu que han entès bé cada fase de la verema i que són capaços de

les accions amb diferents gestos. Un cop inventat el ballcada pas.

Podeu utilitzar qualsevol cançó que veieu apropiada per a aquest ball. Tot i així, roposta de cançó per poder fer el ball en l’enllaç següent

. Podeu gravar un vídeo en què els alumnes puguin presentar el ball inventat per tota la classe i pujar-lo al blog de l’escola.

següents sobre la verema:

Any de verema,

Cava que cavaràs que al veremar ho trobaràs.

Setembre, el veremador els gotims de dos en dos.

Solucions de la fitxa 1 «La verema»

La verema és la collita del raïm per a la producció del vi. Es finals de l’estiu i el començament de la tardor.

Primer es talla el raïm, es trepitja i, quan la premsa es treu el most. El most es posa a la bóta i comença a fermentar. Quan deixa de fermentar ja es pot beure. Comproveu que representen d’una forma clara una de les fases de la verema que

classe.

El setembre és veremadori es fa vi del bo i millor.

Octubre finit, raïm recollit.

Fes veremes en temps eixuti tindràs el vi pur.


primer trimestre és la verema. Aquest presentar les festes com a

part important de la tradició popular i engrescar els alumnes a manifestar els gustos

Resposta oberta. Comproveu quins elements de les imatges han cobrat més a les imatges, si

, si poden dir més accions relacionades amb la verema, etc.

es poden treballar les diferents fases de

s bé cada fase de la verema i que són capaços de les accions amb diferents gestos. Un cop inventat el ball, ajudeu-

aquest ball. Tot i així, següent www.e-

els alumnes puguin de l’escola.

producció del vi. Es

quan la premsa és plena, es treu el most. El most es posa a la bóta i comença a fermentar. Quan deixa de

Comproveu que representen d’una forma clara una de les fases de la verema que

El setembre és veremador i es fa vi del bo i millor.

Fes veremes en temps eixut i tindràs el vi pur.

Unitat 1

2

1

Nom i cognoms: ...................................................................................................

CONTESTA:

● Què és la verema?...............................................................

........................................................

● Quines són les fases de la verema?.......................................................

.......................................................

DIBUIXA UNA DE LES F

LES FESTES DE L’ANY

1


...................................................................................................

Què és la verema? .....................................................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................

ines són les fases de la verema?......................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................

DIBUIXA UNA DE LES FASES DE LA VEREMA:

LES FESTES DE L’ANY

oneixement del medi 1r

LA VEREMA

...................................................................................................

...................................................................................

.......................................................................................

..............................................................................................

ines són les fases de la verema? ................................ ...............................................................................................

..............................................

ASES DE LA VEREMA:

FITXA 1

LA VEREMA

35 | Unitat 1

Activitats del llibre amb

Coneixement

Activitats del llibre amb suport

● Descripció ● Bastida de suport «Ens comuniquem»


suport

«Ens comuniquem»

36 | Unitat 1

Activitats del llibre amb suport Descripció ● Suport per fer l’entrevista de l’apartat de l’escola (pàg. 23).

– L’entrevista es pot fer entre tota la classe o bé en grups petits. En el primer cas, podem guiar la pluja d’idees inicial i la selecció de les quatre millors preguntes.– Els nens encarregats de fer cada pregunta l’han de portar copiada en lletra clara i assajar-la en veu alta uns quants cops. Podedavant del mestre o la mestra.– Han de demanar amb antelació la col·laboració de la persona seleccionada. Li recomanarem que faci respostes breus i senzilles, per tal que els nens i nenes les puguin entendre bé i recordar.– Podem demanar als alumnes que anotenir una dificultat considerable, especialment a inicis de curs. Pensem que és més recomanable que en recordin la resposta i la transmetin alcop hàgim retornat a l’aula. Altres opcions són:

– Fer venir la persona a l’aula i – Enregistrar l’entrevista en àudio o en vídeo i

col·lectivament. Recollir l’entrevista en forma de dictat de l’alumne a l’adult i penjarcartell a l’aula.


suport

Suport per fer l’entrevista de l’apartat «Ens comuniquem»: Entrevistem

L’entrevista es pot fer entre tota la classe o bé en grups petits. En el primer cas, la pluja d’idees inicial i la selecció de les quatre millors preguntes.

Els nens encarregats de fer cada pregunta l’han de portar copiada en lletra clara i la en veu alta uns quants cops. Poden fer-ne l’assaig davant de tot el grup o bé

la mestra. de demanar amb antelació la col·laboració de la persona seleccionada. Li

recomanarem que faci respostes breus i senzilles, per tal que els nens i nenes les puguin entendre bé i recordar.

Podem demanar als alumnes que anotin les respostes. Tanmateix, aquesta tasca pot tenir una dificultat considerable, especialment a inicis de curs. Pensem que és més

recordin la resposta i la transmetin al grup classe oralment, un retornat a l’aula.

Fer venir la persona a l’aula i entrevistar-la en directe. Enregistrar l’entrevista en àudio o en vídeo i, després

Recollir l’entrevista en forma de dictat de l’alumne a l’adult i penjar


Unitat 1

Entrevistem a algú

L’entrevista es pot fer entre tota la classe o bé en grups petits. En el primer cas, la pluja d’idees inicial i la selecció de les quatre millors preguntes.

Els nens encarregats de fer cada pregunta l’han de portar copiada en lletra clara i l’assaig davant de tot el grup o bé

de demanar amb antelació la col·laboració de la persona seleccionada. Li recomanarem que faci respostes breus i senzilles, per tal que els nens i nenes les

tin les respostes. Tanmateix, aquesta tasca pot tenir una dificultat considerable, especialment a inicis de curs. Pensem que és més

grup classe oralment, un

després, escoltar-la

Recollir l’entrevista en forma de dictat de l’alumne a l’adult i penjar-la en un

Unitat 1

Ens comuniquem (pàgina 23)

Nom i cognoms: ...................................................................................................

PREPAREU L’ENTREVISTA

1. ABANS DE COMENÇAR, DECIDIU QUI VOLEU ENTREVISTAR:

2. ESCRIVIU QUÈ VOLEU SABER D’AQUESTA PERSONA. FIXEU-VOS EN ELS EXEMPLES:

BASTIDA

1

EL MESTRE DE

LA CUINERA

LA DIRECTORA

- Com et dius?- Quant temps fa que treballes a l’escola?

………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………

……………………………………………………………

…………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………



...................................................................................................

PREPAREU L’ENTREVISTA

ABANS DE COMENÇAR, QUI VOLEU ENTREVISTAR:

ESCRIVIU QUÈ VOLEU SABER D’AQUESTA PERSONA.VOS EN ELS EXEMPLES:

DE SUPORT

L MESTRE DE MÚSICA

LA CUINERA

LA DIRECTORA

UNA NENA DE SISÈ

EL CONSERGE

....................................................................................

Com et dius? Quant temps fa que treballes a l’escola?

………………………………………………………………………………..................................................................................................

………………………………………………………………………………………….........................................................................................................

………………………………………………………………………………...................................................................................................................

…………………………………………………………….....................................................................................................……

………………………………………………………………………….......................................................................................................

………………………………………………………………………….......................................................................................................


1/2

...................................................................................................

ESCRIVIU QUÈ VOLEU SABER D’AQUESTA PERSONA.

UNA NENA DE SISÈ

EL CONSERGE

....................................................................................

Quant temps fa que treballes a l’escola? ..................................................................................................…..............…

.......................................................................

...................................................................................................................…

……..……………............…

.......................................................................................................…..……………

.......................................................................................................……...………

Unitat 1


Nom i cognoms: ...................................................................................................

3. COPIEU LES TRES PREGUNTES MÉS INTERESSANTS:

4. DIBUIXA’T FENT L’ENTREVISTA:

LLEGIU LES PREGUNTES EN VEU ALTA UNS QUANTS COPS ABANS DE FER L’ENTREVISTA.

………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

BASTIDA

1



...................................................................................................

COPIEU LES TRES PREGUNTES MÉS INTERESSANTS:

DIBUIXA’T FENT L’ENTREVISTA:

LLEGIU LES PREGUNTES EN VEU ALTA UNS QUANTS COPS ABANS DE FER L’ENTREVISTA.

………………………………………………………………………………..................................................................................................

…………………………………………………………………………………………......................................................................................

………………………………………………………………………………...............................................................................................

…………………………………………………………………………………………......................................................................................

………………………………………………………………………………..................................................................................................

…………………………………………………………………………………………......................................................................................

DE SUPORT


2/2

...................................................................................................

COPIEU LES TRES PREGUNTES MÉS INTERESSANTS:

LLEGIU LES PREGUNTES EN VEU ALTA UNS QUANTS COPS

..................................................................................................

......................................................................................

..................................................................................................

......................................................................................

..................................................................................................

......................................................................................

39 | Unitat 1

Recursos complementaris


Recursos complementaris

● Descripció. ● Recurs 1. Retallable: El Follet Julivert.


Recurs 1. Retallable: El Follet Julivert.

40 | Unitat 1

Recursos complementaris Descripció ● Recurs 1. Retallable: El Follet

Demaneu els alumnes que facin els sobres personalitzats per guardar els còmics de les festes. Han de seguir les instruccions que trobaran darrere del retallable:

1r Pinta el Follet Julivert. 2n Retalla’l. 3r Per darrere, enganxa-hi un 4t Pots desar-hi els còmics i endur


cursos complementaris

El Follet Julivert (pàg. 75)


hi un sobre. hi els còmics i endur-te’ls a casa!


Unitat 1


Unitat 1

Retallable: El Follet Julivert.

Recurs 1

1


Retallable: El Follet Julivert.


Documents

1 VOLS CONÈIXER L’ESCOLA? - construim.cruilla.catconstruim.cruilla.cat/demos/medi-1ep/recursosinteractivos/med1ep_U... · Coneixement del medi Components bàsics de la unitat de