,1’(; - xtec.cat · £(UURU0DUFDGRUQRGHILQLGR £(UURU6yORHOGRFXPHQWRSULQFLSDO $*5$˝0(176 A Artur Acevedo, director de l’Institut Municipal d’Educació; director de

£(UURU�0DUFDGRU�QR�GHILQLGR�£(UURU�6yOR�HO�GRFXPHQWR�SULQFLSDO�

,1'(;^PRIVADO `

RESUM DEL TREBALL OBJECTE DE LA LLICÈNCIA………………..pàg 5.

AGRAÏMENTS…………………………………………………………….pàg. 6-7.

INTRODUCCIÓ……………………………………………………………pàg. 8-9.

ACTUALITZACIÓ DE CONEIXEMENTS……………………………….pàg. 10-17.

OBJECTIUS DEL PROJECTE…………………………………………….pàg. 18.

METODOLOGIA…………………………..……………………………..pàg. 19-20.

TÍTOL DEL TREBALL……………………………………………………pàg. 21.

PRÒLEG…………………………………………………………………..pàg. 22-23.

ÀMBITS D’APLICACIÓ …………………………………………………pàg. 24.

OBJECTIUS………………………………………………………………pàg. 25.

LLISTAT DE DANSES……………………………………………………pàg. 26-29.

FITXES DE DANSES……………………………………………………..pàg.30-111.

BALL EL ROGLE…………………………………………………pàg. 30.

BALL DE LA CIVADA ……………………………………………pàg. 31.

PIÑÓN, PIÑÓN …………………………………………………..pàg. 32.

GIRA, GIRA TONDO.……………………………………………..pàg. 33.

TARANTELLA..…………………………………………………..pàg. 34-35.

NEVER ON SUNDAY……………………………………………pàg. 36-37.

SYRTOS INFANTIL………………………………………………pàg. 38-39.

SIRDES……………………………………………………………pàg. 40.

MISIRLOU………………………………………………………..pàg.41-42.

PERA STUS PERA KAMBUS……………………………………pàg. 43-44.


GÄNSERICH (Dansa dels ànecs)…………………………………pàg. 45.

KULSKO ORO……………………………………………………pàg. 46-47.

JASI BABA………………………………………………………..pàg. 48.

ERSKO KOLO…………………………………………………….pàg. 49.

HASHUAL…………………………………………………………pàg. 50.

HORA MEDURA………………………………………………….pàg. 51.

ESELTANZ (El burriquet)…………………………………………pàg. 52.

DANSA DELS OCELLS………………………………………….pàg. 53-54.

LA REISGIA………………………………………………………pàg. 55.

EL MOLÍ…………………………………………………………..pàg . 56.

LA CADENA MÀGICA …………………………………………..pàg. 57.

KREBSPOLKA……………………………………………………pàg. 58.

POLCA TXECA……………………………………………………pàg. 59.

ROBINSON……………………………………………………….pàg. 60.

EL TRENET………………………………………………………pàg. 61.

SÓC FELIÇ QUAN TINC AMICS………………………………..pàg. 62.

ELS VELERS………………………………………………………pàg. 63.

MINOESJKA………………………………………………………pàg. 64.

FILS DE COURE BLAUS…………………………………………pàg. 65-66.

DANSA DE LES GALLINES……………………………………..pàg. 67.

DANSA DELS LLENYETAIRES…………………………………pàg. 68.

DANSA DELS PALETES…………………………………………pàg. 69.

DANSA DEL SABATER………………………………………….pàg. 70.

FAMILIERANS……………………………………………………pàg. 71-72.


ELS SET SALTS…………………………………………………..pàg. 73-74.

LINTU LENSI OKSALLE………………………………………..pàg. 75-76.

LINTU LENSI……………………………………………………..pàg. 77.

VALS DEL GALL………………………………………………….pàg. 78.

KOROBUSHKA……………………………………………………pàg. 79.

TUMBA…………………………………………………………….pàg. 80.

MALENKI TANETS……………………………………………….pàg. 81-82.

BAZANT (Dansa dels faisans)……………………………………pàg. 83.

RECOLLINT EL TÈ………………………………………………pàg. 84-85.

SEGUEIX LA TEVA OCA I………………………………………pàg. 86.

SEGUEIX LA TEVA OCA II……………………………………..pàg. 87.

LA BOUTONIÈRE………………………………………………..pàg. 88.

POLCA DEL CONILL……………………………………………pàg. 89-90.

POUR PASSER LE RHÔNE……………………………………..pàg. 91.

EL CARILLÓ DE DUNKERQUE………………………………..pàg. 92-93.

UNDER DRÔ……………………………………………………..pàg. 94.

LE SACRISTAIN…………………………………………………pàg. 95.

BRANLE DES RATS……………………………………………..pàg. 96.

BRANLE DES CHEVAUX……………………………………….pàg. 97-98.

RONDE T. Susato…………………………………………………pàg. 99.

CORRANDA………………………………………………………pàg. 100.

GAILLARTE………………………………………………………pàg. 101.

BARROQUE KEMP’S JIG………………………………………..pàg. 102.

SHO FLY………………………………………………………….pàg. 103-104.


THE TENNESSE WIG WALK………………..…………………..pàg. 105.

COME OVER THE BRIDGE……………………………………..pàg. 106-107.

LA BELETTE (La mostela)……………………………………….pàg. 108.

DANSA ÍNDIA ……………………………………………………pàg. 109.

JESUSITA DE CHIHUAHUA…………………………………….pàg. 110.

SAMBA DEL GAT (R. Leupold)…………………………………pàg.111.

PROPOSTES DE MOVIMENT CREATIU LLIURE

ELS GLOBUS……………………………………………………..pàg. 112.

ELS PEIXOS………………………………………………………pàg. 113.

VALORACIÓ DEL PERIODE DE LLICÈNCIA RETRIBUÏDA…………pàg. 114.

BIBLIOGRAFIA…………………………………………………………..pàg. 115-119.

ANNEXOS…………………………………………………………

……..pàg. 120.


5(680�'(/�75(%$//�2%-(&7(�'(�/$�//,&Ê1&,$�

TÍTOL: La dansa al Cicle Inicial mitjançant les músiques ètniques i populars.

AUTORÍA: Carme Perez Planet.

CARACTERÍSTIQUES: LA DANSA AL CICLE INICIAL MITJANÇANT LES

MÚSIQUES ÈTNIQUES I POPULARS, agrupa 62 danses populars d’arreu del món, i

dues propostes de moviment creatiu lliure, acompanyat de material de suport: dos discs

compactes amb 31 danses cadascún i bibliografia final.

ORIENTACIÓ DEL TREBALL: Material per emprar a l’aula d’Educació musical; com

a Eix transversal: interculturalitat; monitoratge; Educació en la diversitat.

TEMES I/O IDENTIFICADORS: Ensenyament; Pedagogia musical; dansa popular.

NIVELL: Educació Infantil, Cicle Inicial, Ensenyament Primari.

P.T. UTILITZAT PER ELABORAR LA MEMÒRIA MAGNÈTICA I SISTEMA

OPERATIU: Windows 95, Microsoft word 7.0, iMicrosoft 5.0.


$*5$Í0(176

A Artur Acevedo, director de l’Institut Municipal d’Educació; director de

l’Escola Municipal d’Expresió i Psicomotricitat i director de l’Associació per a la

Expressió i la Comunicació (A.E.C.), qui ha estat l’assessor d’aquest Projecte.

A l’Escola Municipal d’Expresió i Psicomotricitat i el seu equip.

Al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, especialment al

seu portantveus Josep Puig.

A Elvira Borrell, Inspectora d’Ensenyament Primari.

Als professionals dels qui he après la manera de treballar l’expressió musical i

corporal, des de diferents vessants:

Bernard Aucouturier; Henri Bossu; Maria Cateura i el seu equip; Mercè Domeque;

Víctor Fuenmayor; Fanny Luckert; Marc Klein; Pere Olazaguirre; Alba Soler; Patrícia

Stokoe; Eric Thamer; Jos Wuytak, i molt especialment a la Sefa Rueger Aymerich per la

seva aportació.

Al C.I.M.: Centre d’ Investigació Musicoterapèutica de Bilbao.

A Mercè Olivé, dibuixant.

Al meu germà Cristòfor ( S.G.E.L.).

Al meu nebot Albert, consultor.

A la Marga, per la seva col·laboració amb l’ordinador.

Als companys i companyes de l’Escola Fabra d’Alella.

A l’Enric Badal, músic.

A Xavier Batlles, músic.

A Marc Bennett, músic.


A Ester Bertolín, fisioterapeuta de l’Estudi Thérèse Bertherat.

A la Dra. Pilar Cuadrat, metgessa homeòpata.

A Amèrica Planas, psicoterapeuta.

A totes aquestes persones, el meu sincer agraïment, ja que, sense el seu ajut i

recolzament, no hauria estat possible la conclusió d’aquest projecte.


,1752'8&&,Ï

Al presentar aquest material, em cal, primerament, aclarir que no es tracta d’un

mètode, sinó que, per les seves característiques, està projectat amb la intenció de que

estigui a l’abast de qualsevol persona interessada en el tema. I encara que, essencialment

vagi dirigit als nens i nenes del Cicle Inicial de Primària, per la seva estructura formal i

musical, permet ampliar el camp vers un públic divers, tant per edat com per interessos.

Com podreu comprovar, amb el seu ús, és un material flexible i obert, que

s’adapta tant per a treballar una unitat didàctica, com per a introduïr un text, per a

organitzar una festa, per a completar un crèdit, o com a recurs dins l’àmbit de

l’Educació musical, com també dins l’àmbit de la reeducació social. I que permet al/la

docent ser qui en faci el seu itinerari.

El material està estructurat en un llibret amb seixanta-dues fitxes de danses

populars i dues fitxes com a propostes de moviment creatiu lliure. Aquest llibret va

acompanyat per dos dics compactes. Dins de les danses populars s’hi ha inclòs quatre

danses del Renaixement francès, per la seva senzillesa, i la última del recull és una

dansa d’autor popularitzada.

Al final del segon disc compacte trobareu tres melodies populars per a ser

ballades lliurement o també com a proposta de creativitat grupal.

Les danses s’apleguen en sis grans blocs, que són com una pinzellada musical de

les grans cultures: Danses de la Mediterrània; Danses de l’Europa central; Danses de

l’Europa nòrdica; Danses de l’Europa oriental i Àsia; Danses de l’Europa occidental, i

Danses d’Amèrica.

Notareu l’absència de danses del continent africà i d’Amèrica llatina, que queden


pendents per a un proper treball, si s’escau.

Algunes danses presenten certes dificultats pels més petits, però s’inclouen en

aquest recull, a fi de que el material sigui més complert i variat.

Les fitxes segueixen, en general, el mateix esquema: país d’origen, esquema

formal o estructura musical, posició inicial, i evolucions o desenvolupament del

moviment.

S’han escrit en un llenguatge planer i entenedor, lluny d’obscurs tecnicismes i

abreviacions, a fi de fer més palesa la seva comprensió.

Es proposa començar les sessions amb un treball previ de moviment estructurat

evolucionant en totes les direccions, amb l’objectiu de descobrir la sala i reconèixer a tot

el grup. Per exemple: caminar a ritme de negres o practicar alguns passos locomotors

més senzills, al ritme de la música, del pandero, o del tamboril: marxa, carrera,

gambada, salt, galop, etc…

Com que la majoria de danses tradicionals són de transmissió oral, o fruit d’una

recerca bibliogràfica acurada, aquestes estàn subjectes a variacions coreogràfiques

segons la font de procedència o de l’itinerari recorregut. És per això que podem conèixer

la mateixa dansa popular amb versió diferent.

Amb la publicació d’aquest material de suport, m’agradaria haver aconseguit la

fita de posar a les vostres mans una eina de treball útil i engrescadora, que us permetés

estimar i fer estimar la dansa popular, com un instrument de creixement personal i social

dins de la vessant lúdica, respectuosa, solidària i d’amistat.


$&78$/,7=$&,Ï�'(�&21(,;(0(176

Els antecedents preparatius, abans i durant la realització d’aquest projecte de treball,

mitjançant la llicència retribuïda, s’exposen breument en la relació que segueix a

continuació:

Setembre de 1992 Certificat Seminaris d’Assessorament Didàctic de la Llengua

Catalana. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament.

15 de Febrer de 1993 Certificat. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament

A. Gral. d’Ordenació i Innovació Educativa.

Curs de Formació Bàsica per a la Reforma. E. Primària:

Cicles Mitjà i Superior.

Total: 30 hores.

3 de Maig de 1993 U.A.B. Institut de Ciències de l’Educació:

Seminari de Formació: l’Educació Intercultural, Classe i

Gènere.

Total: 9 hores.

2 de Juliol de 1993 Curs: Expressió i Comunicació a través del cos. Víctor Fuentmayor

Escola Municipal d’Expressió i Psicomotricitat de l’Ajuntament

de Barcelona.

Total: 15 hores.

2 de Juliol de 1993 Curs: Expressió Corporal: una nova concepció de la dansa. Patrícia

Stokoe. Escola Municipal d’Expressió i Psicomotricitat de

l’Ajuntament de Barcelona.

Total: 15 hores.


2 de Juliol de 1993 Curs: Un apropament creatiu a la música.


de Barcelona.

Total: 15 hores.

14 de Juilo de 1993 U.B. Fundació Bosch i Gimpera Estudis de Formació Continuada.

I Jornada Internacional de Musicoteràpia.

Total:10 hores.

16 de Gener de 1994 Curs: Expressió Corporal - Dansa, crear des del teu cos.


de Barcelona.

Total: 15 hores.

Març de 1994 Seminari de l’Escola d’Assessorament didàctic de la Llengua

Catalana. Programa d’Immersió Lingüística.

Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament.

D.Gral. d’Ordenació Educativa.

Total: 15 hores.

13 de Juny de 1994 Curs de Pedagogia Musical pre Agnès Kaveer. U.B. Divisió de

Ciències de l’Educació.

Total: 20 hores.

4 de Juliol de 1994 Curs: Danses populars infantils, per Sefa Reuger Aymerich.


de Barcelona.

Total: 15 hores.


8 de Juliol de 1994 I Congreso Internacional Nuevas Perspectivas Críticas en

Educación. CREA. Universitat de Barcelona.

Mòdul: 30 hores.

15 de Juliol de 1994 Curs: Expressió Primitiva. Prof: Víctor Fuentmayor.


de Barcelona.

Total: 15 hores.

15 de Juliol de 1994 Curs: Viatgem amb música.


de Barcelona.

Total: 15 hores.

7 de Setembre de 1994 Curs: Moviment Creatiu. Prof: Enric Thamer.


de Barcelona.

Total: 15 hores.

22 de Desembre de 1994 DIPLOMA de POSTGRAU en FORMACIÓ

D’ESPECIALISTES en EDUCACIÓ MUSICAL.

Curs 1993-1994.

U.B. Escola Universitària de Formació del Professorat.

48 crèdits = 480 hores.

25 de Març de 1995 Seminari: XII Jornades de pràctica psicomotriu. L’ajuda

psicomotriu. Escola Municipal d’Expressió i Psicomotricitat de


Total: 15 hores.


16 de Febrer de 1996 Jornades Finals del I Congrés de la Renovació Pedagògica.

8, 9 i 10 de Febrer. Palau de Congressos de Montjuïc.

15 i 16 de Març de 1996 XIII Semanari de Pràctica Psicomotriu “La intervenció de

l’adult en ajut psicomotor”. Ajuntament de Barcelona. Escola

Municipal d’Expressió i Psicomotricitat de l’Ajuntament de

Barcelona.

20 d’Abril de 1996 Curs: Introducció a la Musicoteràpia.

U.B.Escola Universitària de Formació del Professorat.

Total: 20 hores.

30 de Juny de 1996 Curs: Expressió Primitiva. Prof: Víctor Fuentmayor.


de Barcelona.

Total: 15 hores.

12 de Juliol de 1996 Curs: Danses populars infantils. Prof: Sefa Reuger Aymerich.


de Barcelona.

Total: 15 hores.

12 de Juliol de 1996 Curs: Dansa popular de mig món i part de l’altre mig. Prof: Pere

Olazaguirre. Escola Municipal d’Expressió i Psicomotricitat de


Total: 15 hores.


11 i 12 d’Abril de 1997 Ponències XIV Seminari de Pràctica Psicomotriu: “la

pràctica psicomotriu una intervenció que acompanya l’acció de

l’infant”. Escola Municipal d’Expressió i Psicomotricitat de


Total: 15 hores.

29 de Juny de 1997 Curs: L’aventura del món sonor: Iniciació a la interpretació

instrumental. Prof: Mercè Domeneque.


de Barcelona.

Total: 15 hores.

4 de Juliol de 1997 Curs Ser cos i ser música. Prf: Víctor Fuentmayor i Fany Lucket.


de Barcelona.

Total: 15 hores.

11 de Juliol de 1997 Curs: Danses populars infantils per a parvulari i Cicle Inicial.

Prof: Sefa Rueger. Escola Municipal d’Expressió i Psicomotricitat

de l’Ajuntament de Barcelona.

Total: 15 hores.

11 de Juliol de 1997 Curs: Danses d’animals per a petits. Prof: Sefa Reuger.


de Barcelona.

Total: 15 hores.


26 d’Octubre de 1997 Centro de Investigación Musicoterapéutica de Bilbao. Prof: Aitor

Loroño. I Seminario 25 y 26 de Octubre de 1997.

Postgrado de MUSICOTERÁPIA.

Total: 16 hores.

14 de Novembre de 1997 Centro de Investigación Musicoterapéutica de Bilbao. Prof:

Gérard Ducourneau. II Seminario 23 y 24 de Noviembre de 1997.

Postgrado de MUSICOTERÁPIA.

Total: 16 hores.

24 i 25 de Gener de 1998 Centro de Investigación Musicoterapéutica, M.I. - C. I. M.

Bilbao. III Seminario del I Curso de Postgrado de Formación de

Musicoterápia. Professor: Juan Carlos Garaizabal.

Total: 17 hores.

21 i 22 de Febrer de 1998 Centro de Investigación Musicoterapéutica, M.I. - C. I. M.

Bilbao. IV Seminario del I Curso de Postgrado de Formación de

Musicoterápia. Professor: Francisco Blasco.

Total: 16 hores.

21 i 22 de Març de 1998 Centro de Investigación Musicoterapéutica, M.I. - C. I. M.

Bilbao. V Seminario del I Curso de Postgrado de Formación de

Musicoterápia. Professora: Maite Tubia.

Total: 16 hores.

24 i 25 d’Abril de 1998 JORNADES de L’AEC, XV Jornades de PRÀCTICA

PSICOMOTRIU. La patologia de l’acció: prevenció i teràpia.

Total: 15 hores.


23 i 24 de Maig de 1998 Centro de Investigación Musicoterapéutica, M.I. - C. I. M.

Bilbao. VI Seminario del I Curso de Postgrado de Formación de

Musicoterápia. Professora: Alicia Lorenzo.

Total: 16 hores.

27 i 28 de Juny de 1998 Curs: Expressió i Tècnica de la veu. Professor: Sergi Riera

i Roig. Dins dels XXIX Cursos d’estiu de 1998.


de Barcelona.

Total: 15 hores.

12 de Juliol de 1998 Centro de Investigación Musicoterapéutica, M.I. - C. I. M.

Encuentro de verano. Entre els dies 9 i 12 de Juliol de 1998 a

Euba (Vizcaya). Professor: Rolando O. Benenzon

Total: 36 hores.

24 i 25 d’Octubre de 1998 Centro de Investigación Musicoterapéutica, M.I. - C. I. M.

Bilbao. I Seminario del II Curso de Postgrado. Professora:

Samarpan Wilhem-Porzelt..

Total: 16 hores.

28 i 29 de Novembre de 1998 Centro de Investigación Musicoterapéutica, M.I.- C. I.M .

Bilbao. II Seminario del II Curso de Postgrado en Formación de

Musicoterápia. Professor: José Mª Poveda. Realitzat a Euba

(Vizcaya).

Total: 16 hores.


23 i 24 de Gener de 1999 Centro de Investigación Musicoterapéutica, M.I.- C. I.M .

Bilbao. III Seminario del II Curso de Postgrado en Formación de

Musicoterápia. Professor: Gèrard Ducourneau. Realitzat a Getxo.

Total: 16 hores.

(678',6�'(�)250$&,Ï�

Durant el periode de Llicència retribuïda, he continuat realitzant els seminaris de cap de

setmana mensuals* per a la formació de Musicoterapeutes al Centro de Investigación

Musicoterapéutica (M.I.- C. I.M.), de Bilbao. Avda. Mazaredo, 47 2on. 48009 Bilbao.

Telèfon: 944352525. Fax: 944161229. E-mail: itg a netaldea.es

http//www.netaldea.es/itg.

Aquests seminaris s’han dut a terme a les següents dates:

24 i 25 d’Octubre de 1998 16 hores

28 i 29 de Novembre de 1998 16 hores

23 i 24 de Gener de 1999 16 hores

*de segon any del postgrau.


2%-(&7,86�'(/�352-(&7(

�� Aprofundir en l’estudi de la dansa popular i del moviment creatiu.

�� Fomentar hàbits que estimulin el desenvolupament psicomotriu, afectiu, social,

expressiu, rítmic i musical, per tal d’afavorir el contacte amb un mateix i amb els altres.

�� Propulsar la creativitat musical individual i col·lectiva.

�� Emprar l’ús de la música popular com a font de cultura integradora.

�� Enriquir la meva preparació i capacitació personal i pedagògica.


0(72'2/2*,$

Durant aquest periode de llicència retribuïda, he anat construint el material que

es presenta, seguint unes pautes de treball que especifico a continuació:

$� Dedicació d’un temps a revisar apunts dels cursos realitzats anteriorment, dins de

l’àmbit d’aquest Projecte.

$� Consulta de la bibliografia adient.

$� Escoltar dansa per dansa, i extreure’n l’estructura musical i les repeticions.

%� Repetir l’escolta a fí d’enregistrar la durada en minuts i segons. Fer-ne una fitxa on hi

consta el títol, el país d’origen i la durada, amb un número per tal d’ordenar-les

per blocs.

(� Elaboració d’una fitxa escrita per cada dansa objecte d’aquest recull, mitjançant la

visualització d’uns videos enregistrats de manera informal, en els cursos de danses

populars realitzats. Una vegada visionada una dansa, n’extreia tota la informació

coreogràfica, i evolucions pas a pas, que seguidament anava trancrivint en el paper,

emprant un llenguatge senzill i entenedor, a fi de facilitar-ne una comprensió operativa.

)� Impressió final de la fitxa.

ENTREVISTES I COMUNICACIONS REALITZADES:

ARTUR ACEVEDO, Assessor del Projecte, psicòleg. Director de l’Institut Municipal

d’Educació. Director de l’Escola Municipal d’Expressió i Psicomotricitat de

l’Ajuntament de Barcelona i director de l’Associació per a l’Expressió i Comunicació

(A.E.C).

MIREIA BASSOLS, psicòleg. Membre de l’Escola Municipal d’Expressió i


Psicomotricitat de l’Ajuntament de Barcelona i de l’ A.E.C.

ENRIC BADAL, músic del grup “Tercet Treset”. Centre de Recursos del Masnou.

XAVIER BATLLES, músic.

MARC BENNETTS, músic.

CRISTÒFOR PÈREZ PLANET, director comercial de la Societat General d’Editors i

Llibrers.

ENRIC VILADOT, de l’Editorial Columna.

SOCIETAT GENERAL D’AUTORS.


/$�'$16$�$/�&,&/(�,1,&,$/�0,7-$1d$17�/(6

0Ò6,48(6�Ê71,48(6�,�3238/$56�


35Ñ/(*

Segons la opinió dels experts, en el tema dels fenòmens sociològics, ens trobem

ja, en un accelerat procés de canvi, que ens aboca vers la quarta revolució, on es fa

palesa la globalització mundial, en el complex món de la comunicació, on també

observem que les fronteres són més ideològiques que reals, i on el processament

informàtic, fruit també de les noves tecnologies, s’està convertint en l’eix vertebrador de

l’àmbit econòmic, de l’àmbit cultural, polític, i dels altres àmbits que entreteixeixen la

nostra societat actual.

No és la meva intenció, fer una anàlisi exhaustiva dels valors, o dels

inconvenients que genera la societat tecnològica, a la que tothom, en certa manera, hi

està abocat, però sí, em proposo resaltar unes puntualitzacions que, a la llarga, podrien

esdevenir un frau a les necessitats reals de la persona, privant-nos, cada cop més, del

contacte real, presencial, amb els/les altres, amb qui, d’una manera o una altra, hi estem

relacionats per raons de convivència, d’estimació o d’amistat.

Valorant, evidentment els innombrables avantatges, que ens ofereixen l’ampli

ventall de les noves tecnologies, al servei del món de la comunicació: telèfon, video,

cotxe, ordinador…, proposo, fer-ne, però de tots plegats, una crítica des de la

perspectiva constructiva de l’educació, tenint en compte també els paranys en que, els

nostres nens i nenes o joves, poden quedar atrapats, amb el desconeixement dels límits

en el seu ús, convertint-se en éssers dependents d’un fred aparell, d’una màquina, que,

encara que comunica, priva del contacte presencial, del gest, de la mirada, etc… que en

certa manera seria, al meu entendre relegar a segon terme, les necessitats essencials de

l’ésser humà, com són tota la riquesa i creativitat que amalgama el món dels sentiments,


de les emocions, de l’expressió corporal, del moviment, i que, en definitiva, porta cap a

l’obertura i al creixement individual i col·lectiu.

En conseqüència amb el que he exposat breument, crec que, les persones adultes

i en particular, els docents, som els qui ens cal buscar i ofertar alternatives beneficioses

per als nens i nenes del nostre temps, que fomentin el desenvolupament de l’equilibri

psico-físic reparador i integrador de l’ésser humà, davant el repte de noves tecnologies

de la informació.

És per això que, conscient de la importància de la dansa, en general, ³FRP�D�DUW

QDWXUDO�L�SULPRUGLDO�SHU�H[FHOÂOqQFLD´��%RQLOOD�� i de la dansa en la seva vessant de

manifestació popular i col·lectiva, presento aquest recull, sota el nom de LA DANSA

AL CICLE INICIAL, MITJANÇANT LES MÚSIQUES ÈTNIQUES I POPULARS,

per a ser ballades dins l’àmbit escolar i a fora, danses que, seleccionades per la seva

senzillesa coreogràfica, faciliten la realització d’activitats lúdiques, d’expressió, de

creativitat, d’atenció, de treball psicomotriu, plenes de simbolisme i de contacte amb el

propi cos i amb el dels altres, i per tant esdevé font de sociabilització i d’integració.

I si les danses populars tenen un significat col·lectiu d’identitat, de comunicació i

també d’apropament, esdevé un recurs idoni, per a promoure valors com el respecte, la

solidaritat i l’amistat vers altres pobles i cultures, emprant un llenguatge comú com a

nexe d’unió: la música i el moviment.

Què esperem doncs per a compartir la dansa amb els més petits, i expressar-nos

tots plegats en un llenguatge més dinàmic, dins un context lúdic i d’amistat.


¬0%,76�'¶$3/,&$&,Ï�'(/�352-(&7(�

La dansa al cicle inicial mitjançant les músiques ètniques i/o populars.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA:

NIVELLS DOCENTS I CICLES IMPLICATS:

1- CICLE INICIAL:

1er nivell: Nens i nenes de 6 a 7 anys.

2on nivell: Nens i nenes de 7 a 8 anys.

1- EIX TRANSVERSAL DEL CURRÍCULUM

La diversitat intercultural.

3- EDUCACIÓ EN LA DIVERSITAT.


2%-(&7,86

Aquests són alguns dels objectius que proposo treballar a través d’aquest recull

de danses populars d’arreu del món:

��Desenvolupar l’atenció, la memòria auditiva i audio-motora.

�� Fer un treball de coordinació rítmico-motriu.

�� Prendre consciència del cos.

�� Facilitar la orientació espai-temps i el domini de la lateralitat.

�� Obrir canals de comunicació, expressió i creativitat.

�� Facilitar la integració de tots els components del grup, afavorint-en la socialització, i

per tant el contacte personal.

�� Possibilitar la descoberta de que la realitat es pot veure de moltes maneres,

mitjançant la música d’altres ètnies o cultures.

�� Promoure actituds d’obertura, de respecte, de solidaritat i d’amistat.

�� Compartir el goig de ballar plegats.


//,67$7�'(�'$16(6

'$16(6�'(�/$�0(',7(55¬1,$

5- BALL EL ROGLE (Catalunya).

6- BALL DE LA CIVADA (Catalunya).

7- PIÑÓN, PIÑÓN (Espanya).

8- GIRA, GIRA TONDO (Itàlia).

9- TARANTELLA (Itàlia).

10- NEVER ON SUNDAY (Grècia).

11- SYRTOS INFANTIL (Grècia).

12- SIRDES (Grècia).

13- MISIRLOU (Grècia).

14- PERA STUS PERA KAMBUS (Grècia).

15- GÄNSERICH (Dansa dels ànecs) (Hongria).

16- KULSKO ORO (Bulgària).

17- JASI BABA (Croàcia).

18- ERSKO KOLO (Sèrbia).

19- HASHUAL (Israel).

20- HORA MEDURA (Israel).

'$16(6�'¶(8523$�&(175$/

1- ESELTANZ (El burriquet) (Suïssa).

1- DANSA DELS OCELLS (Suïssa).

2- LA REISGIA (Suïssa).


3- EL MOLÍ (Suïssa).

4- LA CADENA MÀGICA (Alemanya).

5- KREBSPOLKA (Austria).

6- POLCA TXECA (Txèquia)

'$16(6�'(�/¶(8523$�1Ñ5',&$

1- ROBINSON (Holanda).

2- EL TRENET (Holanda).

3- SÓC FELIÇ QUAN TINC AMICS (Holanda).

4- ELS VELERS (Holanda).

5- MINOESJKA (Holanda).

1- FILS DE COURE BLAUS (Holanda).

2- DANSA DE LES GALLINES (Dinamarca).

3- DANSA DELS LLENYETAIRES (Dinamarca).

4- DANSA DELS PALETES (Dinamarca).

5- DANSA DEL SABATER (Dinamarca).

6- FAMILIERANS (Dinamarca).

7- ELS SET SALTS (Dinamarca).

8- LINTU LENSI OKSALLE (Finlàndia).

9- LINTU LENSI (Finlàndia).

10- VALS DEL GALL (Suècia).

'$16(6�'¶(8523$�25,(17$/�,�¬6,$

39- KOROBUSHKA (El trineu) (Rússia).


40- TUMBA (Rússia).

41- MALENKI TANETS (Rússia).

1- BAZANT (Dansa dels faisans) (Txetxènia).

1- RECOLLINT EL TÈ (Mongolia).

'$16(6�'¶(8523$�2&&,'(17$/

1- SEGUEIX LA TEVA OCA I (Anglaterra).

1- SEGUEIX LA TEVA OCA II (Anglaterra).

2- LA BOUTONIÈRE (Anglaterra).

3- POLCA DEL CONILL (França).

4- POUR PASSER LE RHÔNE (França).

5- EL CARILLÓ DE DUNKERQUE (França).

6- UNDER DRÔ (França).

7- LE SACRISTAIN (França).

8- BRANLE DES RATS (França).

9- BRANLE DES CHEVAUX (França).

10- RONDE T. Susato (França).

11- CORRANDA (França).

12- GAILLARTE (França).

13- BARROQUE KEMP’S JIG (França).

$0Ê5,&$

1- SHO FLY (E.E.U.U.).

1- THE TENNESSE WIG WALK (E.E.U.U.).


2- COME OVER THE BRIDGE (E.E.U.U.).

3- LA BELETTE (La mostela) (Canadà).

4- DANSA ÍNDIA (Canadà).

5- JESUSITA DE CHIHUAHUA (Mèxic).

62- SAMBA DEL GAT (R. Leupold) Popularitzada.


%$//�(/�52*/(��(/�&Ê5&2/�

ORIGEN: Catalunya.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - A - B x 6 vegades + A final.

POSICIÓ INICIAL: En rotllana trencada. Dansaires separats mirant al centre.

EVOLUCIONS:

Durant la introducció tothom resta quiet al lloc en la posició inicial.

$�� Una persona es desmarca de la rotllana i es desplaça saltironant (16 + 16 p.) a prop

de la rotllana, en sentit contrari a les agulles del rellotge, mentre els altres dansaires fan

palmes.

%�� La persona que ha sortit s’atura al davant d’un/a dansaire de la rotllana i inicia un

punteig endavant començant pel peu dret: dret - esquerre - dret - esquerre, i recolzar

aquest últim , que resta quiet. Repeteix el punteig començant pel peu esquerre - dret -

esquerre - dret, i recolzar aquest últim que resta quiet. (PD - PE - PD - PE / PE - PD -

PE - PD).

Repetició del punteig: en aquesta repetició s´hi afegeig la persona que ha estat escollida

pel dansaire. Tots dos puntegen a l’hora: (PD - PE - PD - PE / PE - PD - PE - PD).

$�� La persona que ha estat triada també surt de la rotllana i totes dues tornen a ballar

el tema A arran del rotlle gran, tot saltironant al voltant de la rotllana.

%�� Cadascú dels dos dansaires es col.loquen al davant de dues persones més per

repetir el mateix punteig del tema B sencer.

$�� Repeteixen les evolucions del tema A, les quatre persones que surten per saltironar

i així successivament fins a finalitzar.


%$//�'(�/$�&,9$'$

ORIGEN: Catalunya.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - A - B - C x 4 vegades.

POSICIÓ INICIAL: En rotllana. Mans baixes agafades, en V, mirant al centre.

EVOLUCIONS:

$� Avançar cap a la dreta puntejant, lentament i ben marcat, 8 p. començant amb el peu

dret.

%� Parar al lloc. Peus junts mirant al centre, deixar anar les mans per representar l’acció

que la cançó va explicant. Donar un lleuger cop de puny, amb la mà dreta, sobre el

costat esquerrre del pit. I fer un gir de 180º per la dreta, quedant el cos d’esquena al

centre.

&� Formar de nou la rotllana, amb les mans baixes agafades mirant a l’exterior, realitzar

setze saltirons en direcció al costat dret del cos.

$�� Repetició del tema A, però de cara a l’exterior.

%�� Repetició del tema B, de cara a l’exterior, però al fer el gir de 180º quedar de nou

mirant al centre.

&�� Realitzar setze saltirons cap a la dreta. I torna a començar tot el procés.

COMENTARI: Aquesta dansa és molt antiga i molt estesa. Era només ballada per

homes. Explica i representa algunes de les feines típiques per fer el pa, a partir de

l’origen del gra de la civada, com diu el text: cavava, llaurava, sembrava, segava,

lligava, garbonava, batia, esventava, garvellava, molia, portava, pastava, enfornava, coïa

i menjava.


3,fÏ1��3,fÏ1

ORIGEN: Espanya.

ESQUEMA FORMAL: A.

POSICIÓ INICIAL: En rotllana, mans baixes agafades, mirant al centre.

EVOLUCIONS:

Caminar setze passes cap a la dreta, en posició inicial. Deixar anar les mans i parar

quiets al lloc per fer: 1 - 2 - 3 quan el cant ho diu, improvitzant cada vegada un

moviment diferent, com per exemple: palmes - xiulets - picar de peus alternant - fregar

les mans - etc… La frase es repeteix nou vegades.

També es pot posar cada vegada, a un nen o nena de la rotllana que marqui el

moviment, i tots l’hauràn d’imitar.


*,5$��*,5$�721'2

ORIGEN: Itàlia.

ESQUEMA FORMAL: Un sol tema que es repeteix: ( música + veus + veus) x 2

vegades.


EVOLUCIONS:

La primera frase musical, s’utilitza com a introducció, restant tohom quiet al lloc, en la

posició inicial.

Al començar el cant a la segona frase musical, caminar setze passes cap a la dreta i al

sentir la última paraula (“terra”), els/les dansaires s’ajupen a terra, sense deixar anar les

mans.

Es repeteix en total cinc vegades.


7$5$17(//$�1$32/,7$1$

ORIGEN: Itàlia.

ESQUEMA FORMAL: Introducció ( A - B - A - B - C) x 2 vegades.

POSICIÓ INICIAL: Per parelles separades en dues fileres, mirant-se i deixant un espai

al mig. Les noies en una filera i els nois a l’altra. A la mà dreta una pandereta.

EVOLUCIONS:

Durant la breu introducció, tothom quiet al lloc en la posició inicial.

'�Mans enlairades, donant un cop a la pandereta al aixecar cada cama,

simultàniament.

Saltant, creuar la cama dreta pel davant de l’esquerra (2p.).

Alternant els peus, dret - esquerre, fregar a terra com si caminéssim enrera, sense

moure’s del lloc, mentre amb la mà dreta es fa sonar la pandereta i l’esquerra descansa

al darrera a l’alçada de la cintura (4p.).

Tot això es repeteix quatre vegades, igual: 8 + 8 + 8 + 8 p..

$�Encara amb el braç dret enlaire, fent sonar la pandereta, les parelles V¶DWDQFHQ

frontalment tres passes i col·loquen la pandereta, en actitud d’ofrena, flexionant el colze

a l’alçada del pit per a ser tocada, amb la mà esquerra que està lliure, amb un sol cop a

la quarta pulsació.

Tornar enrera tres passes i al lloc.

Repetició quatre vegades (en total 8 + 8 + 8 + 8).

$�Es repeteix tot igual.

%�Es repeteix tot igual.

&�Les parelles s’agafen pel braç dret fent el molinet, i saltant girant cap a la dreta ( 8 +


8 p.).

La repetició es fa amb dues parelles, és a dir quatre persones que fan el molinet i salten

ràpidament, també cap a la dreta ( 8 + 8 p.).

Torna a començar tot igual.


1(9(5�21�681'$<

�0$,�(1�',80(1*(�

ORIGEN: Grècia i Estats Units d’Amèrica.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - A - B1 - B2.

POSICIÓ INICIAL: Fileres obertes. Braços per les espatlles de cada persona a dreta i

esquerra formant un semicercle.

EVOLUCIONS:

La introducció és llarga. Els dansaires en la posició inicial fan una lleugera flexió de

cames seguint la música (8 + 8 + 4).

$� Caminar en direcció a l’esquerra donant prioritat de pas al peu dret que avança vuit

passes, mentre l’esquerre s’arrossega lleugerament pel darrera (dret - esquerra) (16 p.).

Gir ràpid, recolzant-se en el peu dret, realitzar un canvi de direcció cap a la dreta,

caminant vuit passes (esquerre - dret), (16 p.) donant prioritat al peu esquerre, mentre el

peu dret va seguint el pas arrossegant-se lleugerament.

Esquema del tema A:

8 + 8 x 2 vegades

peu dret cap a l’esquerra peu esquerre cap a la dreta

%�� Canvi de música: Realitzar el mateix pas del tema A de la següent manera:

2 + 2 x 2 vegades

peu dret cap a l’esquerra peu esquerre cap a la dreta

%�� Caminar quatre passes cap al centre de la “rotllana”, dret - esquerre - dret -

esquerre, i recolzats amb aquest últim peu, inclinant el cos endavant, ajupir-se per tocar


a terra amb la mà dreta, fent un lleuger cop ràpid.

Retrocedir recolzats en el peu dret, llençar el peu esquerre + llençar el peu dret = quatre

passes enrera.

%�� Es repeteixen les mateixes passes (2 + 2) x 2 vegades.

%�� Es repeteixen les mateixes passes, però a l’avançar cap al centre, en lloc de

mantenir les mans sobre les espatlles, cal deixar-se anar i fer “pitos” amb els dits.

SEQÜÈNCIA: Introducció (flexió de cames) + A x 2 + B1 x 2 + B2 + B1 x 2 + B2 +

flexió de cames + a x 2 + B1 x 2 + B2 + B1 x 2 + B2 + flexió de cames + final.


.,1'(56<5726��6<5726�,1)$17,/�

ORIGEN: Grècia.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - ( A - B - C ) x quatre vegades.

POSICIÓ INICIAL: Formant cadena, mans enlairades i agafades, colzes doblegats.

EVOLUCIONS:

A la petita introducció, quiets al lloc en la posició inicial.

'�El semicercle conduit pel primer dansaire, avança en sentit contrari setze passos

ternaris irregulars, segons l’exemple:

ta - ti - ti / ta - ti - ti

peu dret - esq. - dret / esq - dret - esq.

El pas més llarg, que sembla una suspensió, es va realitzant amb alternància de peu,

segons l’esquema exposat.

$�Recolzant el cos amb el peu dret a terra, s’aixeca una mica el peu esquerre

flexionant el genoll, en suspensió cap al costat dret.

Canvi de costat: seguidament s’aixeca el peu dret, en suspensió cap al costat esquerre.

Lleuger rebot o molla del peu que recolza (txis - txis).

Aquests moviments es repeteixen 4 x 2 vegades alternant, és a dir: quatre vegades el peu

dret i quatre vegades el peu esquerre amb alternància (8).

$�Es va formant una rotllana, agafant les mans en V, tot i avançar cap al centre, quedant

un cercle petit: quatre passos ternaris cap a l’interior i quatre passos ternaris per obrir la

rotllana. Es repeteix: (4 + 4).

$��Es trenca la rotllana en el punt on es troba la mateixa persona que ha iniciat la


dansa, i es torna a repetir el tema A, amb vuit passos ternaris.

$� Es repeteix igual.

$� Es repeteix igual.

Es torna a repetir dues vegades més A - B - C, total quatre vegades.


6,5'(6

ORIGEN: Grècia.

POSICIÓ INICIAL: Es balla en rotllana. Mans agafades enlaire. Tota la dansa igual.

EVOLUCIONS:

$� Es comença fent quatre moviments amb el peu dret, que creua cap a l'esquerra,

torna a la dreta i repeteix, fregant suaument el terra.

%� S'avança lentament dues passes cap al centre, començant amb el peu dret i després

l'esquerre i retornant al lloc enrera, fent quatre passes curtes en diagonal i començant

amb el peu dret. Es torna a començar tot seguit. Tot seria:

1 - 2 + 1 - 2.......creuant el peu dret

1 + 2....................avançant al centre

1 - 2 - 3 - 4...........retrocedint una mica en diagonal cap al lloc i tornar

inmediatament al començament.

Nota: La música ajuda molt, i si volem podem balancejar el cos seguint el ritme

musical.


0,66,5/28

ORIGEN: Grècia.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - A.

POSICIÓ INICIAL: En rotllana trencada o fila formant cadena. Mans altes agafades en

forma de W, mirant al centre.

EVOLUCIONS:

En la breu introducció, restar quiets al lloc, en la posició inicial.

Quan comença el tema, mantenir el cos molt flexible, en un moviment ondulat, durant

tota la dansa.

D’una manera molt lligada es van realitzant les següents evolucions:

El peu dret pica suaument a terra i aguanta uns moments equivalents a dues

pulsacions.

El peu esquerre frega a terra fent un gir en suspensió, es col·loca al darrera de la

cama dreta, passant a un recolzament més a la dreta, sobrepassant la cama dreta (3 - 4 -

5 = 3p.).

��El peu dret obre una passa lateral cap a la dreta i l’esquerre creua pel davant en

direcció a la dreta ( 6 - 7 - 8 = 3p.). Com he dit, tots aquests es fan tranquil·lament, però

molt seguits.

��Recolzats en el peu esquerre, girar una mica el cos en diagonal cap al costat

esquerre, mentre el peu dret es desplaça també cap al costat esquerre, pel davant del peu

esquerre i realitza GRV recolzaments seguits: dret - esquerre - dret - esquerre, amb una

petita i breu suspensió al final de la 12ªp. amb el peu esquerre, que resta enrera (9 - 10 -

11 - 12 = 4 p.).


Continuant amb la mateixa posició, ara és el peu esquerre que fa dos recolzaments

cap enrera, equivalents a l’apropament cap a la dreta, com a compensació del

desplaçament que s’ha fet cap a l’esquerra.

Es torna a començar al punt d’origen.


3(5$�6786��3(5$�.$0%86

ORIGEN: Grècia.

ESQUEMA FORMAL: Introducció ( A - B) x 4 vegades.

POSICIÓ INICIAL: Formant una cadena creuant els braços i agafant les mans dretes

per davant del cos, i les esquerres amb les esquerres dels / les dansaires del costat.

EVOLUCIONS:

Introducció: tothom quiet en la posició inicial (8 c. A).

%�Fer dues passes laterals amb el peu esquerre cap al costat esquerre, i tancant amb el

peu dret.

El peu dret avança endavant, seguit per l’esquerre tancant la passa.

El peu esquerre torna enrera, el dret el segueix tancant els peus que quedan junts.

5HSHWLFLy del tema A.

$�Cop de peu a terra mantenint per dues pulsacions.

Dos saltirons laterals cap a l’esquerre.

El peu dret avança endavant, l’esquerre el segueix tancant la passa.

El peu esquerre torna enrera, el dret el segueix tancant els peus junts ( en total són 8 p.).

El tema B es repeteix quatre vegades.

SEQÜÈNCIA: (A x 2 vegades / B x 4 vegades) x 4 vegades tot.

$� 1- Passa lateral cap a l’esquerra amb el peu esquerre.

1-El peu dret tanca lateralment cap a l’esquerra.

1-Torna a repetir una passa lateral cap a l’esquerra amb el peu esquerre.

2-Tancar la passa lateralment cap a l’esquerra, amb el peu dret.

3-El peu dret avança endavant una passa.


4-El peu esquerre el segueix avançant una passa endavant, quedant el cos en una

posició més adelantada amb els peus junts.

5-El peu esquerre retrocedeix enrera.

6-El peu dret retrocedeix enrera, quedant novament els peus junts al lloc.

$�1-2- Cop llarg de peu esquerre obrint la passa cap a l’esquerra (val per 2 p.).

3-4- Saltiró lateral cap a l’esquerra, amb el mateix peu esquerre, recolzant

seguidament el peu dret.

1-El peu dret avança endavant.

1-El peu esquerre el segueix tancant la passa.

2-El peu esquerre torna enrera.

8- El peu dret retrocedeix per quedar els peus junts.


*b16(5,&+

�'$16$�'(/6��¬1(&6�

ORIGEN: Hongria (veu).

ESQUEMA FORMAL: A - B.

POSICIÓ INICIAL: En rotllana, mans baixes agafades.

EVOLUCIONS:

Els balladors i balladores resten quiets al lloc en la posició inicial fins que s’ha acabat de

cantar tota la melodia d’aquesta dansa. La segona vegada que s’inicia la primera frase

musical, A, es fan els següents desplaçaments:

��Caminar a ritme lleuger setze passes cap a la dreta

��Caminar igual setze passes cap a l’esquerra.

$��Agafats pel braç dret, per parelles girar cap a la dreta vuit passes. Igual cap a

l’esquerra, vuit passes.

%� Repetició, tot igual amb el tema B de la música (8 + 8).

$� En rotllana agafats per les mans baixes, caminar vuit passes curtes cap al centre.

Aquí s’aixequen els braços enlaire. Retrocedir amb vuit passes curtes fins al lloc de la

rotllana.

%� Repetir l’anterior A.


.8/6.2�252

ORIGEN: Bulgària.

ESQUEMA FORMAL: A - B x 8 vegades.

POSICIÓ INICIAL: En rotllana, agafats de mans . Braços en W i peus i cos en

semidiagonal cap a la dreta.

COMENTARI: És una dansa de moviment ràpid, on la coordinació entre balladors i

balladores és molt important. Cal tenir en compte les dificultats d’aquesta dansa pels

més petits.

EVOLUCIONS:

Es pot utilitzar el tema A com a introducció i començar cap a l’esquerra la segona

vegada que sona el tema.

$�Fer dues passes, baixant els braços, en direcció a la dreta, començant amb el peu dret,

més tres recolzaments lleugers en el lloc enlairant els braços alhora que girem una mica

el cos a 180º en sentit contrari, segons l’esquema:

ta - ta - ti - ti - ta

dret - esq. - dret - esq.- dret

Repetició cap al costat esquerre començant amb el peu esquerre, segons l’esquema:

ta - ta - ti - ti - ta

esq. - dret - esq. - dret - esq.

*Repeteix tot el tema A igual.

$�En rotllana. Mans agafades i mirant al centre.

- Fer tres recolzaments començant pel peu dret i al quart llençar el peu esquerre cap al


centre. Esquema: ti - ti - ta llençar el peu esquerre.

dret - esq. - dret

- Fer tres recolzaments començant pel peu esquerre i al quart llençar el peu dret cap al

centre. Esquema: ti - ti - ta llençar el peu dret.

esq.- dret - esq.

- Saltar cap a la: dreta - esquerra / dreta - esquerra.

*Repeteix tot el tema B igual.


-$6,��%$%$��/¶¬9,$�-$6,�

ORIGEN: Croàcia.

ESQUEMA FORMAL: Un sol tema que es repeteix vint vegades.

POSICIÓ INICIAL: En filera, les mans sobre les espatlles de la persona del davant.

EVOLUCIONS:

S’utilitza la primera frase musical de vuit c. com a introducció.

S’avança saltironant amb un pas ternari molt ràpid i un petit, segons l’esquema:

Quatre vegades: dret - esquerre - dret - esquerre - dret - llençat al costat.

Quatre vegades: esquerre - dret - esquerre - dret - esquerre - llençat al costat.

Això és una sola frase musical de vuit c. binaris que es va repetint dinou vegades més,

alternant succesivament quatre cap a la dreta i quatre cap a l’esquerra.


(56.2�.2/2

ORIGEN: Sèrbia.

ESQUEMA FORMAL: A - B x quatre vegades.

POSICIÓ INICIAL: En rotllana trencada en dos semicercles. Mans baixes agafades.

EVOLUCIONS:

$��Cada semicercle camina en direcció a la dreta recolzant el taló dret a cada passa: 15

passes + 1 de recolzament picant amb el peu esquerre.

Repetició: caminar en direcció a l’esquerra, recolzant el taló esquerre a cada passa: 15 +

1 de recolzament picant amb el peu dret.

%�Refer la rotllana sencera, agafats per les mans i aixecant una mica els braços (W).

Avançar cap al centre començant pel peu dret fent tres saltirons i en el quart el genoll

esquerre.

Retrocedir, començant pel peu dret enrera fent tres saltirons i al quart aixecar el genoll

dret.

El tema B es repeteix quatre vegades (8 + 8) que la música ja ho marca.

Nota: La paraula Kolo significa cèrcol i fa referència a l’evolució i posició dels

dansaires. Aquesta dansa presenta dificultats pels dansaires més petits.


+$6+8$/��/$�*8,1(8�

ORIGEN: Israel.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - A - B.

POSICIÓ INICIAL: En rotllana. Mans baixes agafades. Una persona es col·loca al

centre, per fer de guineu.

EVOLUCIONS:

$� Caminant cap a la dreta pas lleuger, al fer la tercera passa cal picar de mans tres

vegades. Seguint igual cap a la dreta, es repeteix aquesta frase musical.

%� S'avança cap al centre caminant amb pas ternari, inclinant una mica el cos per la

cintura i realitzant un moviment alternatiu amb el braç dret, esquerre, com si juguéssim

amb la guineu.

Mà dreta avança: a - xi - xi - xi

Mà esquera avança: a - xi - xi - xi

Ja en el centre, i quasi tocant a la guineu, donar una palmada obrint els braços enlaire i

caminar enrera. La segona palmada a baix, obrint els braços enlaire fins a col·locar-se al

lloc en el centre.

La persona que feia de guineu n'escull una de la rotllana i fan un intercanvi de posició.

Amb els més petits cal nomenar les guineus.

Es repeteix tot igual tres vegades.


+25$��0('85$

ORIGEN: Israel.

ESQUEMA FORMAL: Introducció- A1 - A2 - A1 - A2- B

POSICIÓ INICIAL: En rotllana, separats un de l'altre i deixant una mica d'espai per

saltar.

EVOLUCIONS:

$�� Vuit passes laterals ràpides (obrir - tancar) saltant cap a la dreta, tot obrint també

els braços i desplegant-los en forma de creu i tancant-los.

$�� Avançar cap al mig quatre passes petites, acompanyant-se dels braços que baixen i

pugen balancejant fins arribar al centre. Tornar quatre passes enrera fins al lloc. Tot això

molt ràpid.

Repetició: tot igual.

%� Pas MAYIM d'Israel cap a l'esquerra: passes llargues. Comença el peu dret creuant

sobre l'esquerre, el peu esquerre fa un petit desplaçament sempre cap a l'esquerra i el

dret creua ara per darrera el peu esquerre, és a dir, el peu dret sempre va creuant davant i

darrera. Amb el peu dret piquem a terra dues vegades: xam, xam.

Nota: Aquesta dansa és de dificultat moderada, i es balla ràpida.


(6(/7$1=

�'$16$�'(/�%855,48(7�

ORIGEN: Suïssa.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - A1 - B - A2 - coda.

POSICIÓ INICIAL: Per parelles. Lliurement per la sala. La persona que primer fa de

burriquet està dreta, amb les mans al cap, com si fossin orelles, imitant les del burriquet.

L’altre membre de la parella es col·loca al darrera, amb el cap recolçat a la cintura del

burriquet i s’agafa amb les mans a les caderes del burriquet.

EVOLUCIONS:

Introducció: Tothom quiet en la posició inicial.

$�� Es desplacen junts caminant, seguint el ritme de la música fent setze petites

passes, lentes.

%� Al canviar la música paren, i quiets en aquest lloc, el burriquet amb els braços

enlaire realitza una serie de moviments ondulants, com un cercle en totes les direccions,

també durant setze pulsacions.

$�� Des del lloc, sense desplaçament, tots dos piquen alternant els peus a terra 16 p. A

l’últim cop de la música, tots dos components, piquen amb els peus fent un petit bot.

Coda: En aquest espai, la persona que estava al darrera passa per sota les cames

(obertes) del burriquet tenint lloc així el canvi de parella. I es torna a repetir tot igual

tres vegades més, en total són quatre vegades.


6&+277,6&+��'(/6��2&(//6

ORIGEN: Suïssa.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - A1 - A2 - B1 - B2.

POSICIÓ INICIAL: En rotllana. Mans baixes agafades, mirant al centre.

EVOLUCIONS:

Introducció: Quiets al lloc.

$�� Caminar setze passes cap a la dreta.

$�� Caminar setze passes cap a l'esquerra.

%�� Parar al lloc, peus junts i a la segona pulsació picar tres cops alternant peus: dret -

esquerre - dret - esquerre, segons marca la música.

A la repetició musical donar tres palmades, seguides de:

1er- Aixecar el dit índex de la mà dreta.

2on-Aixecar el dit índex de la mà esquerra.

3er- Volta sobre sí mateix /a.

%�� Repetició, tot igual que B1.

(Variant més difícil).

$�� Per parelles, mans donades, creuant els braços caminar setze passes cap a la dreta.

$�� Tot igual però caminant cap a l'esquerra.

%�� Col·locats per parelles un davant de l'altre:

- Picar de peus alternant dret - esquerre - dret, tres cops.

- Picar de mans tres cops.

- Assenyalant amb el dit índex de la mà dreta.


- Assenyalant amb el dit índex de la mà esquerra.

- Voltar tots dos agafats pel braç dret.

%�� Repetir tot igual que B1, però fan la volta final agafats pel braç esquerre.

En total es repeteix tres vegades igual.


/$��5(,6*,$

ORIGEN: Suïssa.


POSICIÓ INICIAL: Per parelles, agafats de bracet formant rotllana, per caminar en

sentit contrari de les agulles del rellotge.

EVOLUCIONS:

Introducció ( de la fase B): tothom quiet al lloc en la posició inicial.

$��Caminar vuit passes, en direcció contraria a les agulles del rellotge.

%� Parar. Les parelles es situen cara a cara, en posició de petit fondo/tisores de cames

començant la primera vegada amb el peu dret. Les mans agafades paral·lelament

(variant: mans creuades, i es realitzen cinc + cinc saltets, fent les tisores en la mateixa

direcció en mans i cames).

Ta - ta - ti - ti - ta.

1ª. Vegada: dret - esquerre - dret - esquerre - dret.

2ª. Vegada: esquerre - dret - esquerre - dret - esquerre.

Es repeteix tot vuit vegades més, però cada vegada es realitza canvi de parella i el

desplaçament es fa evolucionant lliurement per l’espai.

Total: nou vegades, A - B.


(/��02/Ë

ORIGEN: Suïssa.


POSICIÓ INICIAL: Grups de quatre dansaires, en forma de molí, com a les danses

catalanes, agafats pel canell dret de cadascú, formant una mena de quadrat amb les mans

i els braços al mig.

EVOLUCIONS:


$� Caminar setze passes petites cap a la dreta, agafats pel braç dret.

Caminar setze passes petites cap a l’esquerra, agafats pel braç esquerre.

%� En temps musicals diferents, canvi de mà (dreta) ara caminar saltironant cap a la

dreta setze passes curtes i freqüents.

Es repeteix A, tot igual.

Es repeteix B, tot igual.


/$�&$'(1$�0¬*,&$

ORIGEN: Alemanya.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - A - B, tot fent la cadena.

POSICIÓ INICIAL : En forma de rotllana, però per parelles, mirant-se i donant-se la mà

dreta tots dos.

EVOLUCIONS:

$� Comencen a fer la cadena, tenint en compte que cada membre de la parella ha de

caminar en direcció a on mira. Molt lentament es camina donant la mà dreta - esquerra -

dreta - esquerra, etc... Fins que s'acaba la dansa. Això no varia.

%� La música s'accelera molt fins a arribar a una evolució final lenta, i per això s'ha

d'anar caminant segons el ritme que va marcant la música, en aquest cas fent saltirons.

Cal tenir en compte el desplaçament del cos, més cap a la dreta, quan es troben les mans

dretes i més cap a l'esquerra quan es troben les mans esquerres.


.5(%632/.$

ORIGEN: Àustria.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - A - B - A - B - A - B - A - B.

POSICIÓ INICIAL: En rotllana, separats, sense agafar-se, mirant al centre, doblegant la

cintura cap endavant. Mans a sobre les cuixes.

EVOLUCIONS:

$� Es fan cinc saltets enrera d'aquesta manera: peus junts

1 lent = ta

2 lent = ta

3 ràpid = ti

4 ràpid = ti

5 lent = ta

Sense deixar la torsió de la cintura es torna a avançar cap al centre, assenyalant amb el

dit índex, alternant com si diguéssim: Alerta!, dret, esquerre, dret, esquerre fins un total

de quatre vegades.

Els peus avancen amb moviment ternari molt petit: dret - esquerre - dret / esquerre -

dret - esquerre.

$�ELV��Es repeteix tot igual al que s'ha fet abans.

%� Per parelles agafats de bracet es fa un passeig seguint la rotllana imaginària.

Es va repetint sempre igual tres vegades més, és a dir, en total quatre vegades.


32/&$��7;(&$

ORIGEN: Txecoslovàquia.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - A - B - C - A - B - C - A - B - C - A - B - C - A.

POSICIÓ INICIAL : Per parelles en rotllana. Nois a la part interior i noies a fora.

Agafats de bracet.

EVOLUCIONS:


$� Setze passes caminant cap a la dreta agafats de bracet.

%� Passen al lloc i es deixen anar i es col·loquen cara a cara (respectant el cercle) i es

fan quatre salutacions amb reverències:

1a- Un en front de l'altre.

2a- Cadascú cap a la seva dreta.

3a- Cadascú cap a la seva esquera.

4a- Es repeteix la salutació frontal.

&� Els nois es queden aturats, tal com estàven mirant cap a fora de la rotllana, posant

els braços i les mans en posició de: Quiet!.

El grup de fora (o noies) va voltant saltant cap a la seva dreta, mentre:

1er- Fan una palmada.

2on- Xoquen les seves mans amb les del xicot que tenen al davant.

I així fins que finalitza la fase C, retrobant una nova parella o la mateixa, si són vuit

parelles. Es tornen a formar les noves parelles i es repeteix el passeig.


52%,1621

ORIGEN: Holanda.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - A - B1 - C1 - B2 - C2.

POSICIÓ INICIAL: En rotllana amb les mans agafades, mirant al centre.

EVOLUCIONS:

Petita introducció.

$� Setze passes fent petits saltirons cap a la dreta.

%�� Quatre passes laterals llargues, obrint el peu dret i tancant el peu esquerre, en

direcció a la dreta.

&�� Vuit saltirons laterals, també cap a la dreta.

Repetició amb variació:

%�� Quatre passes laterals llargues cap a l'esquerra, obrint amb el peu esquerre i

tancant amb el dret.

&�� Vuit saltirons laterals, cap a l'esquerra.

Es repeteix tot igual tres vegades.


/(�3(7,7�75$,1��(/�75(1(7�

ORIGEN : Holanda.

ESQUEMA FORMAL: Introducció / xiulet - A - B.

POSICIÓ INICIAL : en files de quatre o cinc persones. Agafats amb les mans a les

espatlles.

La idea bàsica es que a cada repetició de la fase A, un nen o nena faci de màquina del

tren i tots puguin fer de locomotora.

Es viatja a quatre païssos.

EVOLUCIONS:

$� Els trenets van caminant al ritme que marca la música: lent - ràpid - lent ... i xiulen

tot parant.

%� Es desfan els trenets i tothom balla lliurement fins que es torna a escoltar el xiulet,

aleshores es tornen a formar els trenets, fent el canvi de locomotora, ja que la primera

passa a ser la última persona de la fila.

)LQDO�$� Els trenets ja no xiulen més.

Es repeteix tot canviant diferents ritmes al tema B, quatre vegades, que simbolitza

quatre païssos.


6Ï&�)(/,d�48$1�7,1&�$0,&6

ORIGEN: Holanda.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - A - B1 - B2.

POSICIÓ INICIAL : En rotllana per parelles, però la meitat es queda a dins del cercle i

l'altra meitat formant la rotllana, una mica separats, sense agafar-se.

EVOLUCIONS:

Petita introducció, quiets al lloc.

$��Les persones que estàn a dins, ballen lliurement, saltironant al ritme que marca la

música mentre que les de la rotllana van fent palmes durant setze p.

Cada persona del centre escull una parella i es col·loca al davant d'algú que està a la

rotllana.

%�� Salutació amb la mà dreta tots dos, com dient hola!: quatre p.

Salutació amb la mà esquerra tots dos: quatre p., i s'agafen pel braç dret i ballant, voltant

vuit p. cap a la dreta.

%�� Salutació amb la mà esquerra tots dos: quatre p.

Salutació amb la mà dreta tots dos: quatre p., i s'agafen pel braç esquerre voltant vuit p.

cap a la esquerra.

Canvi de posició. Els balladors del centre passen ara a la rotllana i a l'inversa, per

repetir-ho tot igual sis vegades.


(/6��9(/(56

ORIGEN: Holanda.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - A - B - C.

POSICIÓ INICIAL: Quatre persones en dues parelles mirant-se, fent efecte de mirall.

Mans agafades enlaire per parelles.

EVOLUCIONS:


$� Cada parella avança quatre passes petites mirant-se

%� Cada parella cap a la seva dreta, saltant quatre passes i xac - xac - xac picant amb

els peus (dret, esquerre, dret alternadament) i retornar cap a la seva esquerra quatre

passes i repetir xac - xac - xac alternadament amb els peus.

&� Canvi o desplaçament. Una parella queda quieta mentre que l'altra passa per sota

dels braços enlairats de la parella quieta, com a símbol de vela, i es desplaça. Amb

aquest desplaçament els grupets de quatre persones (dues parelles) es van canviant.

$OHUWD��El canvi o desplaçament cal que es faci sempre en la mateixa direcció, cada

parella cap a on mira, endavant.


0,12(6-.$

ORIGEN: Holanda.

ESQUEMA FORMAL: A = lents. B = ràpids.

Introducció - A - B - Introducció - A - B - Introducció - A - B - Introducció - A - B

Introducció (canvi de tonalitat) - A - B - Final.

POSICIÓ INICIAL: En cercle. Mans agafades baixes. Es col·loca una persona al mig de

la rotllana que a les primeres vuit pulsacions de la fase B ha de proposar fer uns

moviments que realitza i que després, durant les altres vuit pulsacions, imitaran les

persones de la rotllana.

EVOLUCIONS:

$� Caminar a ritme lent cap a la dreta, mans baixes agafades, amb passes llargues i ben

marcades.

%� Quan la música passa a ser ràpida, les persones que formen la rotllana es paren i

miren al centre mentre piquen de mans. La persona que està al mig comença a proposar

tres moviments repetitius i fàcils d'imitar, com per exemple:

1er- Mans al cap.

2on- Braços en creu. O a temps binari.

3er- Picar de mans.

I quan acaba, surt del centre i tria una altra persona per posar-se al mig i ella es col·loca

al lloc que deixa la persona que entra. Es tornen a repetir els temes A i B, tot igual, fins

al final que hi ha una petita coda de quatre temps.


%/$8:�*$5(1�(1�.23(5'5$$'

�),/6�'(�&285(�%/$86��7(,;,17�

ORIGEN: Holanda.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - (A - B - C1 - B - C2 - B) x 2 vegades.

POSICIÓ INICIAL: Dues fileres laterals encarades de igual nombre de persones per

formar parelles. Els nois a una i les noies a l’altra. Mans baixes agafades per filera.

EVOLUCIONS:

$��1RLV: fer una passa endavant iniciant amb el peu dret i tancant amb el peu esquerre,

lentament. Quatre saltirons laterals cap a la seva dreta i tancar. Peu esquerre enrera i

tancar amb el dret. Quatre saltirons laterals cap a la seva esquerra i tancar.

6LPXOWjQHDPHQW�

��1RLHV: fer una pausa endavant iniciant amb el peu esquerre i tancant amb el dret,

lentament. Quatre saltirons laterals cap a la seva dreta i tancar. Peu dret endavant i

tancar amb el peu esquerre. Quatre saltirons laterals cap a la seva esquerra i tancar.

%� Per parelles, un davant de l’altra. Mans separades. Peus junts. Els braços cauen al

costat del cos. Un cop davant la parella:

- Salta la QRLD�(1 salt) + salta el noi (1 salt) + salten tots dos (4 salts).

Primer gir: les parelles s’agafen per les mans i giren vuit passes lentament cap al costat

dret de la noia i retornen al lloc inicial de la filera.

- Salta el QRL��(1 salt) + salta la noia (1 salt) + salten tots dos (4 salts).

Segon gir: les parelles s’agafen per les mans baixes i giren vuit passes lentament cap a la

dreta de la noia i retornen a la posició inicial de la filera.

&�� Les parelles s’agafen pel braç dret i giren vuit passes caminat cap a la dreta.


Canvi de braç. Ara giren vuit passes cap a l’esquerra.

&� Torna a repetir tot el tema B, sencer.

&��Caminar cap a la filera contraria i tornar al lloc vuit passes, realitzant un gir

adossat a la parella, sense girar el cos, l’esquena dreta contra l’esquena dreta.

Repetició: caminar vuit passes cap a la filera contraria i tornant al lloc, realitzant un gir

adossat a la parella, sense girar el cos, l’esquena esquerra contra l’esquena esquerra

(8 + 8 i gir de 360º).

'�Torna a repetir tot el tema B sencer.

Repetir tot el procés.


'(1�7233('(�+21(

�'$16$�'(�/(6�*$//,1(6�

ORIGEN: Dinamarca.

ESQUEMA FORMAL: A - B x quatre vegades + A.

POSICIÓ INICIAL: En rotllana. Mans agafades. Mirant al centre.

EVOLUCIONS:

$�Caminar setze passes cap a la dreta, balancejant els braços, sense deixar anar les mans

i amb pas tranquil.

Repetició cap a l’esquerra, setze passes.

$�Des del llos i deixant anar les mans, girar sobre sí mateix vuit saltirons cap a la dreta i

vuit saltirons cap a l’esquerra. Les mans es col·loquen al darrera del cos agafades.

VARIACIÓ:

Agafats de tres en tres. Cal numerar-se. El primer dansaire és el que està situat a la

dreta del ballador del mig que fa de “pivot”. I el/la dansaire de l’esquerra es el número

dos.

$�Caminar setze passes cap a la dreta del cercle imaginari, per grups de tres en tres.

Repetició setze passes cap a l’esquerra.

%� Parats al lloc: la persona número 1 es desplaça girant per sota del pont que fan els

braços del “pivot” + el dansaire número 2. La persona del mig acompanya el gir.

Seguidament és la persona número 2 qui realitza el gir amb desplaçament, per sota dels

braços del “pivot” i del dansaire número 1. La persona del mig acompanya el gir. Cal

mantenir les mans agafades mentre es realitza tot el procés. I es va repetint sempre igual.


%2*%,1'(5'$16�

�'$16$�'(/6�//(1<$7$,5(6�

ORIGEN: Dinamarca.


COMENTARI: Representa els llenyataires serrant amb serres manuals en que es

situaven un llenyataire a cada costat i serraven amb balanceig coordinat.


EVOLUCIONS:

Introducció: Tothom quiet al lloc en la posició inicial.

$� Fer setze salts de galop cap a la dreta.

Fer setze salts de galop cap a l’esquerra.

(Variants: es pot fer pas lateral saltant en rotllana, o bé amb parelles agafades a sota el

braç a l’estil madrileny)

%� Situar-se cara a cara de la parella, amb els braços creuats, i agafats per les mans,

simulant l’acció de serrar que feien els llenyataires ( braç dret endavant - enrera i l’altre

braç en sentit contrari: quatre vegades més lent i vuit vegades més ràpid). Vuit p. lent +

vuit p. ràpid, i es repeteix.

Es repeteix en total cinc vegades, canviant de parella.

Salutació final.


7$(..0$1'(1675(785

�'$16$�'(/6�3$/(7(6�

ORIGEN: Dinamarca.

ESQUEMA FORMAL: Introducció (A - B - C) x sis + A final.


EVOLUCIONS:

Introducció: quiets al lloc en la posició inicial.

$�� Vuit saltirons laterals cap a la dreta i colpeix amb el peu esquerre (ràpid).

Vuit saltirons laterals cap a l’esquerra i colpeix amb el peu dret (ràpid).

%� Quatre passes laterals curtes cap al centre començant amb el peu dret i colpeix final

amb el peu esquerre.

Quatre passes laterals curtes retrocedint, començant amb el peu esquerre i fent un

colpeix final amb el peu dret.

5HSHWLU�tot el tema B igual.

En aquesta fase B, el cos es col·loca eencarat lateralment, pel costat dret, cap al centre,

fent balanceig de braços de darrera al davant.

$�Refer la rotllana inicial, amb els braços una mica enlairats, fer punteig pel davant de

la cama / peu de recolzament: el peu dret creua el peu esquerre

el peu esquerre creua el peu dret.

Així fins a vuit vegades lentament, i al realitzar aquest punteig, dirigir la mirada, amb

salutació gestual, al ballador / balladora que tenim al costat on el peu punteja

(8 temps = 4 a cada costat).

Es balla tot cinc vegades i es repeteix una vegada més el tema A, com a final.


'$16$��'(/�6$%$7(5

ORIGEN: Dinamarca.

ESQUEMA FORMAL: (A - B) x sis vegades.

VERSIÓ DEL GRUP: Ara va de bó. Catalunya. S’alterna la música amb la veu.

EVOLUCIONS:

$��Caminar lliurement per l’espai de la sala, setze passes al ritme que marca la música.

Quan el tema A s’acaba cal parar el moviment i quiets al lloc, ajupir-se deixant el

cistellet, amb els estris del sabater, a terra, amb un objecte substitutori o simbòlicament.

Això sense alterar el “tempo” musical.

%� Parats al lloc, amb les mans simulant un moviment de cosir 4 vegades seguides

estirant el fil amunt i 4 vegades picant la sabata.

Esquema: La mà esquerra quieta, amb el puny tancat aguanta la sabata,mentre

amb la mà dreta es fan 4 puntades seguint el ritme que marca la música. Sense pausa, el

puny de la mà dreta colpeja sobre l’esquerra 4 vegades més. Això es repeteix. En total

seràn 16 p. i quan s’acaba el tema B, cada dansaire s’ajup per recollir el cistellet i tornar

a començar. Així fins a sis vegades.


)$0,/,(5$16

ORIGEN: Dinamarca.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - A1 - A2 - B x sis vegades.


EVOLUCIONS:

$�� Vuit passes caminant cap a la dreta. Sense deixar-se anar i quiets al lloc, el peu

dret creua per sobre de l'esquerre, i l'esquerre per sobre del dret en quatre pulsacions. I a

les quatre restants es fa una volta sobre sí mateix.

$�� Repetició, tot igual.

%�� Saltar setze passes laterals cap a la dreta.

$�� Vuit passes caminant cap a la dreta. Tot igual que A1.

$��ELV� Repetició de A1, però al arribar a creuar el peu dret, una persona de la rotllana

es deixa anar de la mà dreta, per convertir-se en el cap de la filera.

%�� La primera persona va dirigint el moviment en forma d'espiral cap al centre saltant

setze passes laterals cap a la dreta, tancant l'espiral.

$�� La primera persona desfà l'espiral girant el cos mirant cap a fora, les altres la van

seguint sempre igual, evolucionant la mateixa coreografia de A1.

$��ELV��Es va repetint igual que A1.

%�� Saltant lateralment setze passes, amb la posició del cos mirant encara cap a

l'exterior, mentre ja es va reconstruïnt la rotllana sencera.

$�� Caminar vuit passes cap a la dreta. Tot igual que A1 però quan es fa la volta sobre

sí mateix tothom rectifica la direcció del cos que ja queda mirant cap al centre.

$�� Repetició, tot igual a A1.


%�� Saltant lateralment setze passes cap a la dreta. Aquí queda refeta la rotllana,

tothom mirant al centre.

$�� Igual que A1.

$�� Repetició.

%�� Igual que B1.

$�� Igual que A1.

$�� Repetició de A1.

%�� Igual que B1.

Total de divuit frases musicals A - A - B, és a dir, tot plegat es repeteix sis vegades.


(/6�6(7�6$/76�'$1(626

ORIGEN: Dinamarca.

POSICIÓ INICIAL : En cercle, donant-se les mans, baixes, passejant i saltironant.

EVOLUCIONS:

$� Vuit saltirons tranquils cap a la dreta i tap - tap - tap - tap (picant amb els peus

alternant dret - esquerre - dret i amb les mans a la cintura). Tornada a l'esquerra agafats

de les mans fent sis saltirons i parar.

%� Mans a la cintura sempre. Quiets al lloc: Alerta! A la última nota del taaa no es fa

res; és per retornar a la mateixa posició.

E�� Aixecar el genoll dret amunt. Ens aguantem amb la cama esquerra i es

repeteix la fase A.

$� Repetició.

E�� Aixecar el genoll dret i després l'esquerre i tornar a la fase A.

$� Repetició, tot igual.

E�� Aixecar el genoll dret i després l'esquerre i tornar a la fase A.


E�� Aixecar el genoll dret i després l'esquerre. El genoll dret a terra i després el

genoll esquerre també, quedant agenollats, i tornar a la fase A.

$��Repetició, tot igual.

E��Aixecar el genoll dret i després l'esquerre. El genoll dret a terra i després el

genoll esquerre també, quedant agenollats. El colze dret a terra amb el cap (orella dreta)

recolzat sobre la mà, i tornar a la fase A.




genoll esquerre també, quedant agenollats. El colze dret a terra amb l'orella dreta

recolzada sobre la mà dreta. El colze esquerre a terra i l'orella esquerra recolzada sobre

la mà esquerra, i tornar a la fase A.



genoll esquerre també, quedant agenollats. El colze dret a terra amb l'orella dreta

recolzada sobre la mà dreta. El colze esquerre a terra i l'orella esquerra recolzada sobre

la mà esquerra. Amagar el cap entre els braços tocant a terra.


/,178��/(16,��2.6$//(

�'$16$�'(/6�2&(//6�

ORIGEN: Finlàndia.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - A - B, x setze vegades.


EVOLUCIONS:

Petita introducció quiets al lloc.

$� Vuit passes caminant cap a la dreta.

Vuit passes caminant cap a l’esquerra.

%� Vuit passes laterals saltant cap a la dreta.

Vuit passes laterals saltant cap a l’esquerra.

$� Vuit passes petites caminant cap al centre, enlairant els braços al arribar al mig.

Vuit passes petites retrocedint, fins el lloc de la rotllana, baixant els braços.

%� Vuit passes laterals cap a la dreta.

Vuit passes laterals cap a l’esquerra.

Ràpidament es desfà la rotllana i es formen parelles que s’agafen primer pel braç dret i

després per l’esquerre, és a dir:

$� Vuit passes voltant cap a la dreta, agafats pel braç dret.

Vuit passes voltant cap a l’esquerra, agafats pel braç esquerre.

Es torna a refer la rotllana.


Vuit passes laterals saltant cap a l’esquerra. Segona vegada, final.

$� Vuit passes petites caminant cap al centre, enlairant els braços al arribar al mig.


Vuit passes petites retrocedint fins al lloc mentre es van baixant els braços.



$��Vuit + vuit passes fent cadena amb les mateixes parelles que tenim al costat.



Es torna a repetir tot fins agafar-se del braç A i les 8 + 8 passes laterals del B.


/,178��/(16,��(/6�2&(//6�

ORIGEN: Finlàndia.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - A1 - B1 - A2 - B2.


EVOLUCIONS:

Introducció: Tothom resta inmòbil en la posició inicial.

$�� Caminar vuit passes cap a la dreta.

Caminar vuit passes cap a l’esquerra.

%�� Caminar amb petites passes cap al centre, vuit p.

Retrocedir fins a tornar al lloc, vuit p.

$�� Es trenca la rotllana i per parelles, agafar-se per les dues mans i girar cap a la dreta

caminant vuit passes.

Repetició caminant vuit passes cap a l’esquerra.

%�� Les mateixes parelles, separades, es col·loquen la mà dreta al costat dret del cap

(imitant unes orelles de ruc) movent-les davant-darrera. La mà esquerra va al darrera del

cos, a l’alçada de la cintura. Caminar voltant cap a la dreta vuit passes.

Repetició: Tot igual però amb la mà esquerra al cap i la dreta darrera del cos, a l’alçada

de la cintura, fent vuit passes voltant cap a l’esquerra.

En total es repeteix tot quatre vegades


*h**(/:$/=(5

�9$/6�'(/�*$//�

ORIGEN: Suècia.


POSICIÓ INICIAL: En rotllana. Agafats per les mans baixes mirant al centre. Una

persona representa el gall.

EVOLUCIONS:

Introducció: tots resten inmòbils en la posició inicial.

$� Caminar amb pas ternari setze passes cap a la dreta.

Repetició: setze passes cap a l’esquerra, però la persona, escollida anteriorment per

representar el gall, deixa anar la seva mà dreta de la rotllana i va conduïnt a la resta de

components que fan una fila, evolucionant per l’espai en moviment de zig-zag.

%� Es desfà la fila per formar parelles i ballar a ritme de vals, durant 32 c. Quan la

música es repeteix es realitza un canvi de parella que balla 32 c. més.

Es repeteix tot igual una altra vegada. Petita coda final.


� .252%86+.$��(/�75,1(8�

ORIGEN: Rússia.


POSICIÓ INICIAL: En grups de tres persones agafats de les mans lleugerament

agafades, formant una rotllana entre tots els tríos.

EVOLUCIONS:

Introducció.

$�Setze petits saltironets avançant en el sentit contrari del rellotge.

%� El dansaire del centre acompanya el desplaçament de la persona que té a la seva

dreta o de fora, que passa per sota el pont format pels braços del dansaire del centre i el

de l’interior, acompanyant el gir. Posteriorment passa per l’altre pont el dansaire

interior, el de l’esquerra de qui forma el centre (8 + 8).

%�Agafats per les espatlles i formant rotllanes de tres persones. Fer vuit passes

(equivalents a 16 pulsacions) picant amb el peu dret a cada passa cap a l’esquerra, fent

una lleugera flexió amb els genolls acompanyant el ritme musical.

Es repeteix tot igual set vegades en total.


780%$

ORIGEN: Rússia o Israel.

ESQUEMA FORMAL: 3 vegades forma senzilla + 3 vegades cànon.

Introducció - A - B - C - A - B - C - A - B - C / amb cànon tres vegades.

POSICIÓ INICIAL: Quiets al lloc, formant un cercle.

EVOLUCIONS:

$� Es pot ballar només en cercle. Separats. Les mans esteses, amb el palmell mirant a

terra. Torsió de cintura endavant. Es comença amb les mans quasi a terra i cada temps

van pujant fent el moviment de braços de dreta a esquerra, fins a deturar-nos a l'alçada

de la cintura.

%� Ara les mans igual que abans, però quietes com en safata, es fan quatre passes

laterals llargues cap a la dreta, obrint i tancant les cames.

&� S'aixequen els braços enlaire, mentre ens desplacem cap a la dreta, saltant

lateralment. Aquests moviments es van repetint sempre fins al final.

Com a variant més difícil, es pot fer en forma de cànon en cercles concèntrics.


0$/(1.,��7$1(76

� ��%27(6�9(50(//(6�

ORIGEN: Ucraïna.

ESQUEMA FORMAL: Introducció A - B - A - C - A - B - A - C - A

POSICIÓ INICIAL: En rotllana. Mans baixes agafades.

EVOLUCIONS:

$� S'avança cap al centre, començant pel peu dret de la següent manera:

ta................pas amb el peu dret

ta................pas amb el peu esquerre

ti - ti -ta.......alternant els peus dret, esquerre, dret en el centre.

Retrocedir enrera començant amb el peu esquerre:

ta................retrocedir un pas amb el peu esquerre.

ta................retrocedir un pas amb el peu dret.

ti - ti - ta......des del lloc a la rotllana, alternant esquerre, dret, esquerre.

Es repeteix tot igual quatre vegades senceres.

%� Caminant cap a la dreta, picant suaument amb el taló dret, és a dir:

ta - ta - ta.....tres passos laterals amb el taló dret.

ti - ti - ta........alternant peus, començant pel peu dret ( dret, esquerre, dret) i des del

lloc de la rotllana.

Caminant cap al costat esquerre, picant suaument amb el taló esquerre farem el mateix:

ta - ta - ta.....tres passos laterals amb el taló esquerre.

ti - ti - ta........quiets, des del lloc, alternant els peus i començant per l'esquerre

(esquerre, dret, esquerre).


Repetició de B.

$� Es torna a fer tot el tema A les quatre vegades i al final, al deixar anar les mans, es

dóna una palmada.

&� Posar els braços creuats a l'estil rus. Volta sobre un mateix lentament fent els passos

de taló del tema B, és a dir:

1er: Voltant cap a la dreta:

ta - ta - ta......picant amb el taló dret

ti - ti - ta.........alternant peus: dret, esquerre, dret.

2on: Voltant cap a l'esquerra:

ta - ta - ta.....picant amb el taló esquerre

ti - ti - ta........alternant peus: esquerre, dret, esquerre.

I es repeteixen els següents temes : A + B + A + C + A, al final molt més ràpid.


%$=$17

�'$16$�'(/6�)$,6$16�

ORIGEN: Txetxènia.

ESQUEMA FORMAL: Introducció-A- B - A - B - A - B-A

POSICIÓ INICIAL: Per parelles, de costat, una mica separats. Braços caiguts al costat

del cos, les mans fan l’acció de voler tocar el cel amb la punta dels dits, com imitant les

ales dels faisans.

EVOLUCIONS:

Introducció: quiets al lloc.

$� Es flexiona amunt la cama dreta, aixecant el peu de terra (8 + 8). Es flexiona amunt

la cama esquerra, aixecant el peu. Caminar quatre passes molt curtes i ràpides,

arrossegant els peus que freguen a terra.

Es repeteix tot igual quatre vegades.

%� Les parelles es col·loquen frontalment, deixant una mica d’espai al mig. El ritme de

la música és més lent.

Al primer desplaçament, cada persona es desplaça fent un pas lateral cap a la dreta, i es

fa una reverència mentre sonen tres cops de bombo. Les mans es mouen com aletejant.

El segon desplaçament es fa amb passa lateral cap a l’esquerra i es tanca (queden al lloc

inicial). Reverència.

Tercer desplaçament amb passa lateral també cap a l’esquerra i tanquen. Reverència.

Quart desplaçament amb passa lateral cap a la dreta, tancar i girar el cos, fent les

reverències donant-se l’esquena. Inmediatament cal buscar una altra parella i tornar a

començar tot igual.



7((3)/h&.(5�7$1=

�5(&2//,17�(/�7Ê�

ORIGEN: Mongòlia.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - A - B - C x tres vegades.

POSICIÓ INICIAL: En rotllana, separats. Braços baixos una mica separats del cos i les

mans dirigides cap amunt. Mirada al centre.

EVOLUCIONS:


$��El peu dret creua pel davant del peu esquerre: 1 - 2 p. i peus junts quiets: 1 - 2 p. (la

música ja ho marca).

El peu esquerre creua pel davant del peu dret: 1 - 2 p. i peus junts quiets: 1 - 2 p..

*Sis punteigs en total, alternant dret - esquerra.

%��Fer tres passes endavant i tres enrera molt lentament i cerimoniosament de la

següent manera:

Primer pas: avançar el peu dret i parar amb els peus junts. Al mateix temps la mà

dreta agafa el tè i el col·loca a la mà esquerra.

Segon pas: avançar el peu esquerre i parar amb els peus junts, idem mà dreta.

Tercer pas: avançar tres passes amb els mateixos moviments de peus i mans.

Recollim el tè, simulant un manat o recipient a la mà esquerra, mentre que amb la mà

dreta fem el gest de recollir tè de terra, amb el cos una mica inclinat cap endavant, i el

col·loquem a la mà esquerra a cada acció que fem cap a terra.

Les sis passes (tres avançant i tres retrocedint) coincideixen amb l’acció de recollida del

tè, per tant són tres vegades cap al centre i tres retrocedint fins a la rotllana.


$�Per parelles encarats, posant els braços estesos a l’alçada de les espatlles. Tots dos

primer cap al costat esquerre i les mans amunt a la manera de pantalla, i amb els

músculs drets encarats, realitzem un gir de 180º cap al costat dret, els peus fent vuit

passes curtes, seguint la música.

5HSHWLFLy� Braços disposats cap al costat dret, mans amunt. Girem cap a l’esquerra fent

vuit passes curtes. Inmediatament tothom a la rotllana picant de mans quatre vegades.

Salutació final inclinant el cos cap al centre.


7+$'<�<28�*$1'(5��,

�6(*8(,;�/$�7(9$�2&$�

ORIGEN: Anglaterra.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - (A1 - A2 - A3 - B - B) x quatre vegades.

POSICIÓ INICIAL: Per parelles, un darrera l’altre en actitud de perseguir-se.

EVOLUCIONS:


$�� Caminar setze passes lleugeres, seguint el rime de la música, tot “perseguint” a la

nostra parella que intenta escapar evolucionant lliurement.

$�� Canvi de posició: la persona que persegueix passa a ser la perseguida, durant setze

passes lleugeres iguals.

$�� Es torna a realitzar el canvi de posició per tercera vegada. La persona perseguidora

passa a ser la perseguida, durant setze passes lleugeres iguals.

$�Les parelles s’agafen amb les dues mans, tenint els braços una mica enlairats. Girar

setze passes cap al costat dret i canviant de costat girar setze passes cap al costat

esquerre.

$� Torna a repetir tot el tema A A1 + A2 + A3

16 + 16 + 16 p.

%��Les parelles novament agafades amb les dues mans i els braços una mica enlairats

realitzen setze passes en direcció a la dreta.

Es deixen anar i encarats fan un gir sobre ells mateixos cap a la dreta vuit passes fent

també palmes.

Es torna a repetir tot el procés tres vegades més. En total quatre vegades.



7+$'<�<28�*$1'(5��,,

�6(*8(,;�/$�7(9$�2&$�

ORIGEN: Anglaterra.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - (A1 - A2 - A3 - B1 - B2) x quatre vegades.

POSICIÓ INICIAL: Formar dues fileres de quatre parelles encarades. Sense agafar-se i

deixant un espai al mig per evolucionar.

EVOLUCIONS:


$�� Les dues primeres persones, de cada filera, surten i es desplacen pel mig de

l’espai, realitzant un creuament cadascuna per col·locar-se al primer lloc de la filera

contraria a la seva. Tot aixó amb setze passes.

$�� La primera fila surt seguint a la primera persona que representa l’oca i es desplaça

pel darrera de l’altra filera, tornant a col·locar-se al seu punt de partida. Mentrestant

l’altra filera resta inmòbil fent palmes.

%�� Apropant-se cap al mig, cada parella s’agafa pel braç i realitza vuit passes

saltironant cap a la dreta + vuit passes per tornar tranquil·lament cap al lloc inicial.

%�� Els dos primers dansaires que han simbolitzat l’oca, surten i s’agafen per les mans

per efectuar un desplaçament saltironant dotze passes + quatre per situar-se a l’altre

extrem de les fileres, situant-se els últims. Les altres persones fan palmes des del lloc.

Es torna a repetir tot el procés, sortint les segones persones com a oques, i després les

terceres i per últim les quartes.


/$�%28721,Ê5(

ORIGEN: Anglaterra.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - (A - B - C - D) x 3 vegades + A final.

POSICIÓ INICIAL: En rotllana de vuit dansaires, formant quatre parelles. El noi dóna

la mà dreta a la noia. Mans baixes i juntes mirant al centre.

EVOLUCIONS:

$�Caminar lleugerament setze passes cap a la dreta.

Caminar lleugerament setze passes cap a l’esquerra.

$� Formar molinet agafats tots amb la mà dreta al centre.

Caminar setze passes curtes cap al costat dret.

Desfer el molinet i agafar-se ara amb la mà esquerra.

Caminar setze passes curtes cap al costat esquerre.

$� Seguint el ritme de la música, caminar fent la cadena anglesa amb mà dreta amb la

parella (16 + 16) dues voltes en total.

'��Formar rotllana amb mans baixes agafades, caminar vuit passes avançant cap al

centre. Allà enlairar els braços. Tornar enrera amb vuit passes.

Repetició tot igual = (8 + 8) x 2 vegades.

SEQÜÈNCIA TOTAL: (caminar + molinet + cadena + estrella) x 3 vegades + caminar.

Final: salutació a l’estil del renaixement.


32/&$�'(/�&21,//

ORIGEN: França.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - A1 - B1 - A2 - B2 - A3 - B3 - A4 - B4.

POSICIÓ INICIAL: En rotllana, separats i les mans al cap a l’alçada del front, imitant

les orelles del conill. El cos una mica flexionat cap endavant. Els peus junts, quiets.

EVOLUCIONS:

Introducció: Quiets al lloc, en la posició inicial.

$�� Cop del cos cap a la dreta, cop a l’esquerra. Cop a la dreta, mig i esquerra. Es

repeteix. Esquema:

ta - ta = dreta - esquerra bis

ti - ti - ta = dreta - mig - esquerra (8 + 8)

La música ja marca els moviments. El desplaçament del cos es fa a nivell de cintura.

%�- S’agafen per les mans formant una rotllana i es desplacen saltant cap a la dreta,

setze passes.

Parats al lloc.

$�� Només es col·loca la mà dreta al cap i l’esquerra al darrera, a l’alçada de la cadera,

el palmell mirant cap a fora, i es repeteixen els mateixos moviments que a A1

(8 + 8).

%�� Refer la rotllana i desplaçament saltant cap a la dreta setze passes.

$�� La tercera vegada també es col·loca la mà dreta al costat del cap i la mà esquerra al

darrera, però ara s’incorpora el moviment del peu dret, que es desplaça per terra, picant

seguint les mateixes posicions que a A1, amb la resta del cos (8 + 8).

%�� Tornar a fer la rotllana amb les mans agafades i desplaçar-se saltant sempre cap a


la dreta, setze passes.

$�� Es torna a repetir tot igual que a A1.

%�� Final: en lloc de fer rotllana, evolucionar lliurement per l’espai, saltant, col·locant

les mans inclinades mirant a terra, braços doblegats pel colze i enganxats al cos, imitant

els conills que salten (8 + 8).

Nota: En el tema A, la mà va fent un moviment (davant-darrera) imitant les orelles dels

conills.


3285�3$66(5�/(�5+Ð1(�

�3(5�3$66$5�(/�5+Ð1(�

ORIGEN: França. És una dansa per ballar sis parelles.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - A - B

POSICIÓ INICIAL: Dues files de parelles, cara a cara: en un costat els nois i a l'altre

costat les noies. Cada fila, amb les mans agafades.

EVOLUCIONS:

$�� Les dues fileres avancen cap endavant tres passes, començant amb elpeu dret i es

fan una reverència (equival a la quarta passa) i es retrocedeix. Tal com han quedat els

peus, començant per l'esquerre tres passes enrera més una passa per la posició.

$��Es repeteix igual que A1: tres passes i la reverència i retrocedir tres pases i una

passa per tornar a la posició inicial.

%�� La primera parella es desfà de la filera, i s'agafa per les dues mans, saltant

lateralment amb desplaçament pel mig de les dues files.

%�� Aquesta parella es col·loca a l'altre extrem de la filera.

Es torna a repetir tot igual, sis vegades en total i a cada tema B, va sortint la parella o

parelles que toquen, per ordre, esperant a que la musica torni al tema A.

Primera volta, desplaçament pel mig i una parella alhora.

Segona volta, desplaçament pel mig i dues parelles alhora.

Tercera volta, desplaçament pel mig i tres parelles alhora.


(/�&$5,//Ï�'(�'81.(548(

ORIGEN: Bèlgica i França.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - A - B - A - B - A - B.

POSICIÓ INICIAL: En rotllana. Mans a la cintura. Mirant al centre.

EVOLUCIONS:

$� Picar de peus alternant dret, esquerre, dret:

picar de peus: ta - ta - ta, i

fent palmes amb les mans: ta - ta - ta.

I agafar-se de les mans, formant cercle, tot caminant cap a la dreta.

Repetició: picar de peus: ta - ta - ta.

fer palmes amb les mans: ta - ta - ta.

I tornar a fer el cercle tot caminant ara cap a l'esquerra.

%� Formant rotllana, separats, es fa un pas lateral FDS�D�OD�GUHWD i una reverència. Un

altre pas lateral FDS�D�OHVTXHUUD i una reverència. I una volta sobre sí mateix FDS�D�OD

GUHWD�

$� Col·locació per parelles lateral, mirant-se sense trencar la forma del cercle entre

tots.

Picar de peus: ta - ta - ta.

Fer palmes amb les mans: ta - ta - ta.

I girar agafats pel EUDo�GUHW�

Repetició: Picar de peus: ta - ta - ta.

Picar de mans: ta - ta - ta.

I fer una volta agafats pel EUDo�HVTXHUUH.


%� La mateixa posició de les parelles mirant-se. Una reverència cadascú cap a la seva

dreta, i una reverència cadascú cap a la seva esquerra, girant tenint les mans dretes

agafades, enlaire.

�$� La resta es va repetint tot igual.


81'(5��'5Ð

ORIGEN: És una dansa ancestral de la Gran Bretanya.

POSICIÓ INICIAL: En cercle però molt enganxats i amb els peus junts. Direcció cap a

la dreta lateralment. A tota la dansa es fa el mateix.

EVOLUCIONS:

$� Comença el peu dret a desplegar-se cap a la dreta i l'esquerre tanca. Repetició igual,

dues vegades. Ara es desplega el peu esquerre cap a l'esquerra i el dret tanca. Aquest

moviment es fa una sola vegada.

%� Les passes són molt ràpides i curtes, al ritme de la música. Quan la música fa com

una petita pausa, tota la rotllana s'ajup un moment i continua repetint els passos sempre

igual.


/(��6$&5,67$,1

ORIGEN: França.

ESQUEMA FORMAL: A - B - C - Repetició.

POSICIÓ INICIAL: En grups de vuit persones: quatre en molinet i uatre esperen.

EVOLUCIONS:

$� Dues parelles s'agafen posant les seves mans dretes juntes en forma de molinet.

- Primer les quatre persones giren cap a la dreta, quatre pulsacions.

- Després es giren cap a l'esquerra posant les mans esquerres juntes, quatre

pulsacions.

- Les altres quatre persones esperen a fora.

%� Quan s'han acabat els dos primers girs, sense parar i caminant en la mateixa

direcció, cada persona de fora s'enganxa de bracet a una persona del molinet. I passegen

enganxats tots junts, sempre en la mateixa direcció.

&� Es desfan del molinet i s'agafen per parelles per ballar tot saltironant lliurement per

l'espai.

Repetició: Tot igual però canviant, és a dir, les persones que feien el molinet ara són les

qui esperen fora i les qui esperaven ara fan el molinet.


%5$1/(�'(6�5$76

�%5$1/(�'(�/(6�5$7(6�

ORIGEN: França. És una dansa de l’Edat Mitjana.

ESQUEMA FORMAL: Introducció - (A - B) x sis vegades.

POSICIÓ INICIAL: Dues fileres per parelles encarades mirant al centre deixant un

espai. Mans agafades al darrera del cos.

EVOLUCIONS:

A la petita introducció els/les dansaires resten quiets al lloc en la posició inicial.

$��Totes les persones de les dues fileres realitzen vuit passos ternaris, començant pel

peu dret que va cap a l’esquerra, pel davant del peu esquerre: ti - ti - ta. Ara és el peu

esquerre el que es desplaça cap a la dreta, pel davant del peu dret: ti - ti - ta. Les mans

continuen agafades pel darrera, i el cos acompanya el moviment amb elegància i soltesa.

%� Cadascú pica a terra, el primer cop amb el peu esquerre + un cop amb el peu dret i

avançant cap al mig, i sense costat contrari donant l’esquena a la parella en el

creuament al mig, per col·locar-se cadascú a la filera contraria.

SEQÜÈNCIA:

1- cop del peu esquerre

2- cop del peu dret

3- + 4 = dues passes girant per situar-se al lloc contrari. Total: 4 + 4 + 4 + 4.

Es repeteix tot sis vegades.


%5$1/(�'(6�&+(9$8;

�%5$1/(�'(/6�&$9$//6�

ORIGEN: França.


POSICIÓ INICIAL: En cercle. Mans agafades, mirant al centre.

EVOLUCIONS:

Introducció: tothom al lloc en la posició inicial.

$�� Realitzar dues passes laterals llargues cap a l’esquerra (obrint - tancant) + dues

passes laterals més curtes cap a la dreta. Repetició: 2 + 2, en total 8 p..

$�� Es torna a repetir tot igual a A1.

%��El peu esquerre frega a terra dues vegades, imitant els cavalls; el mateix peu es

desplaça lateralment cap a l’esquerra, i el peu dret tanca (en total 4 p.). Volta cap a la

dreta, girant sobre sí mateix, amb quatre passes lentes (tot = 4 + 4).

Es repeteix quatre vegades tot igual, la música ja ho marca.

$�� Per parelles, mirant-se però formant una rotllana, una persona queda a la part

interior i l’altra a l’exterior. Les mans agafades a l’alçada del pit. Realitzar la mateixa

coreografia del tema A. Cadascú es desplaça dues passes laterals, en primer lloc cap a la

seva esquerra + dues passes laterals més curtes cap a la seva dreta, etc… Tot igual al

començament.

%�� La persona que ha quedat a l’interior torna a repetir-ho tot igual al B1. Però les

parelles, amb les mans agafades, que només es deixen anar en el moment de fer el gir

sobre sí mateix. L’altre membre de la parella acompanya el moviment mantenint les

mans agafades.


SEQÜÈNCIA: Mans agafades:

Primer dansaire:

-Rascar a terra dues vegades.

-Una passa cap a l’esquerra, començant pel peu esquerre. Tancar amb el peu dret

(2p.).

-Quatre passes voltant sobre sí mateix cap al costat dret.

Segon dansaire:

-Repeteix l’altre dansaire: els mateixos moviments.

Primer dansaire:

-Repeteix.

Segon dansaire:

-Repeteix.

Total: 8 + 8 + 8 + 8 p..

$�� Agafats igualment per parelles, es repeteix tot el tema A3.


521'(

ORIGEN: França. T. Susato (1561)

ESQUEMA FORMAL: A - B - C - B.

POSICIÓ INICIAL: En rotllana mirant al centre. Mans baixes agafades.

EVOLUCIONS:

$�Puntejar lentament. El peu esquerre pel davant del peu dret (2p.).

Puntejar lentament. El peu dret pel davant del peu esquerre (2p.).

Quatre petites passes avançant cap al centre començant pel peu esquerre (4p.).

Des del centre puntejar igual que a A (4p.).

Retrocedir quatre petites passes fins a la rotllana, peus junts al lloc (4p.). (Total 16p.).

*Repetició: tot igual (16p.).

%��Per parelles i amb molta solemnitat, posar els palmells de les dues mans dretes

junts, els braços doblegats pel colze, caminar lentament vuit passes curtes girant cap a la

dreta.

Canvi de mà. Caminar lentament vuit passes curtes girant cap a l’esquerra (8 + 8).

$�En rotllana. Mans baixes mirant al centre. Saltar lateralment setze passes cap a la

dreta i setze passes cap a l’esquerra.

%� Repetició del tema B.

Salutació final amb reverència.


&285$17(��&255$1'$�

ORIGEN: França. P.F. Caroubel. (Música del renaixement).

ESQUEMA FORMAL: A - B.

POSICIÓ INICIAL: Per parelles en dues rotllanes. Nois formant un cercle central mirant

a l’interior, donant l’esquena a les noies que estàn col·locades en rotllana externa,

separades una de l’altra, com les puntes d’una estrella.

EVOLUCIONS:

$��La noia avança a poc a poc, quatre passes fins a davant del noi. Aquest es gira quatre

passes. La noia el saluda amb reverència. El noi li torna la salutació.

%� S’agafen per les mans i fan un gir de 180º cap a l’esquerra amb pas lent (8p.). El

noi retrocedeix d’esquena i es col·loca al lloc on estava la noia a la rotllana exterior

(8p.).

$� El noi saluda amb reverència (2p.).

La noia li torna la salutació (2p.).

La noia avança caminant quatre passes lentament i li dóna la mà esquerra.

%��El noi li ofereix la mà dreta, s’agafen per iniciar la cadena anglesa (dreta - esquerra)

amb desplaçament saltironant (16p.).

Les parelles que resulten de la cadena o les inicials, tornen a agafar-se per les mans

dretes, colze doblegat, fan volta cap a la dreta girant (16p.).

Salutació final amb reverència.


*$,//$57(

ORIGEN: França. (A. Holborne, 1602).

ESQUEMA FORMAL: A.

POSICIÓ INICIAL: Situació lliure per l’espai. Els peus ben oberts a mode de pingüí.

Braços estirats una mica separats del cos i les mans alçades.

EVOLUCIONS:

$��Caminar tres passes lliurement amb elegància i suavitat i parar al lloc per saludar

amb una petita reverència tot flectint una mica les cames a la persona que tenim en

front, lluny o a prop.

Tota la dansa fa els mateixos moviments.

COMENTARI: És una dansa adient per introduïr una sessió on cal saludar-se, tot

comentant perquè es camina d’aquesta forma.


%$55248(��.(03¶6�-,*

ORIGEN: França. Anònim.

ESQUEMA FORMAL: A - B1 - C - B2 - C x 2 vegades + A final.

POSICIÓ INICIAL: Dues bateries frontals de tres balladors en columna de dues línies

mirant al Rei i a la Reina. Es poden disposar tantes columnes com es vulgui. El noi o

company del mig dóna la mà dreta a una noia, i la mà esquerra a una altra noia. Les

mans es mantenen lleugerament aixecades, en W com a les danses de les corts. És una

adaptació de la dansa “Black Nug” a dues parelles i tres components per grup, és a dir,

formant trios en lloc de parelles.

EVOLUCIONS:

$��Avançar tothom caminant 7 passes + 1 començant pel peu dret. Retrocedir

començant també pel peu dret 7 passes + 1 de plantada amb els peus junts.

%�� Galop de 4 saltirons + plantada amb els peus junts, només la primera filera,

començar pel peu dret, i mantenint aquest peu davant, arrossegant el peu esquerre.

Galop de repetició igual a la segona filera.

&� Salutacions. Els dos dansaires de fora saluden primer a dins i a la segona salutació a

fora. El noi del mig primer saluda cap a la dreta i després cap a l’esquerra. A

continuació les dues balladores del trío fan un gir cap a l’exterior de 360º passant per

sota dels braços del dansaire del mig que acompanya el moviment.

%�� La segona filera realitza el galop (4 passes + plantada i peus junts) enrera

començant pel peu dret que manté davant per arrossegar el peu esquerre. La primera fila

repeteix el mateix pas.


6+2��)/<��/$�026&$�

ORIGEN: E.U.A (marxa).


EVOLUCIONS:

A la petita introducció tothom resta quiet al lloc, en la posició inicial.

$�� Avançar començant pel peu dret tres passes cap al centre, (llençar o) puntejar en la

quarta passa amb el peu esquerre. Retrocedir amb el peu esquerre tres passes i a la

quarta puntejar amb el peu dret, des de la rotllana ( = 8 p.).

$�� Repetició, tot igual (8 p.).

%� Seguint amb els peus el ritme de la marxa i sense desfer la rotllana, dues persones

inicien un desplaçament, avançant de cara per anar a passar per sota els braços dels dos

balladors/es que es troben al seu davant. La resta va seguint el mateix desplaçament,

resultant així un gir en la posició dels dos respecte de la rotllana, ja que ara queden

mirant cap a l’exterior. Les dues persones balladores que han fet de pont, seràn les

últimes en girar-se. És imprescindible no deixar-se anar de les mans en tot aquest

procés.

$�� En la posició en que s’ha quedat, és a dir, mirant cap a l’exterior de la rotllana, es

fa la mateixa coreografia que a A1, començant amb el peu dret, tres passes endavant, a

la quarta passa puntejar amb el peu esquerre. Retrocedir tres passes començant amb el

peu esquerre i a la quarta passa, puntejar amb el peu dret (total 8 p.).

$�� Es repeteix tot igual que a A1 (8 p.).

%� Les dues persones que abans han iniciat el desplaçament desfan la posició caminant

d’esquena, amb tota la cadena de balladors/es, tornant a passar tothom per sota del


“pont” o braços de la mateixa parella del començament. Així es va desplegant la

recomposició de la posició del cos respecte de la rotllana, per quedar mirant cap al

centre.

A la propera repetició, dues altres persones comencen a avançar per passar per sota del

braç de la parella que tenen més al davant, i es repeteix tot igual.


7+(�7(11(66((�:,*�:$/.

ORIGEN: Estats Units d'Amèrica.


POSICIÓ INICIAL : En rotllana per parelles, les noies a la part de dintre, efecte mirall.

EVOLUCIONS: Consta de tres fases:


$� Peu dret, taló i doblegar la cama dreta que s'apropa al genoll esquerre (dues

vegades) i dues passes petites laterals cap a la dreta.

Peu esquerre, taló i doblegar la cama esquerra que s'apropa al genoll dret (dues vegades)

i dues passes petites laterals cap a l'esquerra.

%� Peus junts, cada membre de la parella retrocedeix fent quatre salts i una palmada, és

a dir, salt + palmada enrera, fins al lloc de la rotllana.

&� Canvi de parella, mig saltironant, cadascú fa un desplaçament, en diagonal, cap a la

seva dreta per trobar una altra parella. I repeteix.


&20(�29(5�7+(�%5,'*(

�9,1(��75$9(66$�(/�3217�

ORIGEN: Estats Units d’Amèrica.


POSICIÓ INICIAL: Parelles agafades per les dues mans, mirant-se, una parella al costat

de l’altra.

EVOLUCIONS:

$�� Amb les mans agafades: llençar cadascú el peu dret cap a l’esquerra (1 - 2p.).

Llençar el peu esquerre cap a la dreta ( 3 - 4 p.).

Voltar sobre sí mateix, deixant anar les mans ( 5 - 6 - 7 - 8 p.).

$��Repetició, tot igual, però començant pel peu esquerre. Voltar sobre sí mateix,

deixant anar les mans.

%�� Des del lloc inicial, agafar-se només una mà per la part de dintre i obrir-se

frontalment com si obrissim un llibre. 1 - 2 p. tot balancejant el cos seguint amb els peus

el ritme de la música, és a dir, dues passes petites.

Tornar-se a agafar per les dues mans, quedant un altre cop mirant-se; realitzar dues

passes laterals (5 - 6- 7 - 8 p.) en direcció a l’esquerra.

%�� Agafar-se només la mà contrària a l’anterior, que queda a l’interior de la parella (1

-2 p.). Balancejar el cos al ritme de la música fent amb els peus dues passes petites.

Tornar-se agafar per les dues mans, quedant un altre cop mirant-se.

Realitzar dues passes laterals (5 - 6- 7 - 8 p.) en sentit contrari a l’anterior, en direcció a

la dreta.

%�Es torna a canviar el sentit de la direcció (ara cap a l’esquerra). Continuant agafats


per parelles amb les dues mans es desplacen conjuntament fent vuit passes “mayim”

o pas d’Israel: una vegada el peu esquerre passa pel davant i una altra pel darrera.

L’altre membre de la parella, per efecte mirall ha de començar amb el peu contrari per

anar coordinats:

SEQÜÈNCIA:

Una persona- Obrir lateralment el peu dret cap a la dreta, l’esquerre passa un cop pel

davant i un cop pel darrera.

L’altra persona- Obrir lateralment elpeu esquerre cap a l’esquerra; un cop el peu dret

creua pel davant i un cop creua pel darrera ( en total són 8 passes mayim).

En la mateixa direcció que avancen, les dues persones es deixen anar d’una mà, per

quedar agafats només en l’interior.

Avançar tres passes i fer un cop de cama interna enlaire, dreta un, esquerra l’altre (4p.).

Retrocedir tres passes i punta amb el peu exterior enrera tocant a terra (4p.).

- Pas endavant i cop de cama interna enlaire.

Pas enrera i punta a terra, amb el peu exterior (d’una persona és el dret i de l’altra

persona l’esquerre).

- Agafar-se novament amb les dues mans fent efecte mirall, peus junts i fer un salt.

- Repetició.


/$�%(/(77(��/$�0267(/$�

ORIGEN: Canadà.


POSICIÓ INICIAL: En petites rotllanes de quatre persones que cal numerar de l'u al

quatre. Mans agafades i baixes.

EVOLUCIONS:

$� Comença el número 1 posant-se al centre imitant la mostela, fent saltirons i jugant.

Els balladors van saltant, en sentit de les agulles del rellotge, dotze passes i a la següent

es deixen anar les mans aixecant els braços, dient "UHH!" i donant palmes.

%� La mostela s'escapa del cercle i va saltant per l'espai o bé s'ajunten totes i fan una

rotllana. Si fan una rotllana, al tretzè pas, trenquen la rotllana i en tres passos saltats

tornen al seu grup primitiu, ocupant el lloc del número 2, que passa al centre a fer de

mostela.

Tot es repeteix quatre vegades.


'8&.6��'$1&(

�'$16$�Ë1',$�'(/6�¬1(&6�

ORIGEN: Canadà.

ESQUEMA FORMAL: Introducció + A, sempre igual sis vegades.

POSICIÓ INICIAL: En files de tres o sis persones, un darrera l’altre sense agafar-se.

EVOLUCIONS:

A la primera introducció tothom quiet al seu lloc, mentre sona la percussió primitiva.

A = Veu- Quan comença el cant, tota la fila camina seguint el desplaçament que proposa

la primera persona, fent tots un moviment de braços, tot imitant les ales dels ànecs en

vol, balancejant una mica el cos a nivell de cintura, dreta-esquerra, amunt-avall. Sense

deixar de fer el moviment ondulant amb els braços. Quan la veu calla, la fila s’atura.

Introducció: La primera persona passa a la última posició de la fila i torna a repetir tot el

procés sis vegades en total.

Nota: Cal fer els moviments amb suavitat i elegància.


-(686,7$�'(�&+,+8$+8$

ORIGEN: Mèxic.

ESQUEMA FORMAL: A - B - A - C - D - C - A - B - D.

POSICIÓ INICIAL: Per parelles, en rotllana, el noi a dintre. Pas petit ternari (ti-ti-ta).

EVOLUCIONS:

$� Passeig per parelles agafats de bracet respectant el cercle. Pas ternari petit i ràpid

(ti-ti-ta). 16 + 16.

%� Les parelles s'agafen mans enlaire i caminen a pas de marxa durant tres compassos,

al quart i cinqué la noia realitza dues voltes girant cap a la dreta sobre ella mateixa,

mentre el noi li dóna la mà enlaire i acaben. 1, 2 i 3 marxa; 4 i 5 volta, i 6 i 7 marxa =

8 + 8.

$� Es repeteix el passeig per parelles. 16 + 16.

&� El noi agafa a la noia per la cintura amb el seu braç dret i tots dos enllacen les mans

esquerres, i així ballen balancejant-se suaument des del mateix lloc i voltant a poc a

poc. Direcció endavant 16 + 16 endarrera.

'� Agafats tipus vals, les parelles creuen l'espai de dos en dos i van entrant les altres

parelles, tenint en compte de no produir xocs frontals. Es poden emetre crits.

&� Es torna a repetir igual que l'anterior C.

$� Es repeteix el passeig amb 16 passes.

%� Es repeteix igual que la primera vegada.

'� Es repeteix igual que la primera vegada.


6$0%$�'(/�*$7

R. LEUPOLD: Popularitzada.

ESQUEMA FORMAL: A - B - C1 - C2 - B - C1 - C2.

POSICIÓ INICIAL: En rotllana, separats.

EVOLUCIONS:

$��Des del lloc ballar vint p. amb pas ternari seguint el ritme de la música.

%� Quatre passes avançant cap al centre amb moviment de pas ternari. Quatre passes

enrera amb el mateix pas, per tornar al lloc. Cada passa s’acompanya d’un moviment

altern de braç/mà dret-esquerre, com si cridéssim un gat. El cos lleugerament inclinat

endavant.

&�� Dues passes laterals cap a la dreta.

Dues passes laterals cap a l’esquerra.

Una passa cap a la dreta.

Una passa cap a l’esquerra.

Tres salts enrera amb els peus junts, que la música ja marca.

&��Dues passes laterals cap a la dreta.

Dues passes laterals cap a l’esquerra.

Un llençament del peu esquerre cap a la dreta.

Un llençament del peu dret cap a l’esquerra.

Volta sobre sí mateix.

Es repeteix tot igual: B - C1 - C2, i retorna a A per repetir-ho tot igual tres vegades

més.


PROPOSTA DE MOVIMENT CREATIU LLIURE. (/6�*/2%86

MATERIALS: Música ètnica de ritme binari lent. Globus de diferents colors (cal inflar-

los prèviament).

MOTIVACIÓ: El rol de la música en aquesta experiència és la d’acompanyar la intenció

dels moments de :

$�Replegament sensorial i reflexiu sobre sí mateix en relació directa amb el globus

(textura, consistència, temperatura, forma, color, etc…).

%� Trobada amb l’altre a través del globus.

$�Comunicació intergrupal amb tots i amb els globus de diferents colors.

Repartir un globus a cadascú/una.

1ª Consigna: Cal recordar de quin color és el primer globus que tinc per ballar.

Caminar per tot l’espai amb un globus a la mà dreta. Ballem amb moviment lent al ritme

de la música i al primer avís mitjançant un cop percutit (caixa xinesa, pandero) canviem

el globus amb el nen o nena que tinguem més a prop.

2ª Consigna: La mà dreta dóna i la esquerra rep, sempre al sentir el cop percutit.

Es va mantenint la dansa fins a finalitzar la música.

CONCLUSIÓ:

Asseguts a terra en rotllana.

Comparem ara de quin color és el globus que tinc a la mà. És el mateix color del

començament? És diferent?…però, tots són globus!.

La mainada s’identifica amb els lleugers globus de colors i gaudeix amb alegria de la

seva possessió. (C. Aymerich).

Aquesta proposta es basa en un treball realitzat amb Patrícia Stokoe.



PROPOSTA DE MOVIMENT CREATIU LLIURE. (/6�3(,;26

MATERIALS: Música ètnica lenta de compàs binari, o per exemple YAS-KAZ: Camí

del mar.

Objecte mediador: globus.

MOTIVACIÓ:

Asseguts/des a terra fent una rotllana: que ningú s’assegui a fora de la rotllana.

Respirant suaument. Inflant la panxa com si fos un globus….inspiració, un, dos, tres;

treure l’aire.

Primer cal explicar el treball que ens proposem fer.

“Imagineu que sou peixos, que nadeu suaument pel fons del mar. Amb molta

tranquil·litat i confiadament. Aquí no hi ha cap perill. Es respira peu i harmonia. Nedem,

nedem…” (ballen per l’espai).

De sobte un peix troba un tresor màgic, molt màgic (un globus). Un/a nen/a l’agafa i

continua nedant molt feliç. Vol que tots els peixos diferents sentin el poder d’aquest

tresor tan màgic que els dóna pau i felicitat, i en un acte de generositat, un/a nen/a el

passa a un/a altre/a per compartir aquesta agradable sensació de benestar. I així es va

passant fins que tothom hagi ballat uns moments amb el valuós tresor.

Al finalitzar la dansa tornen a la posició inicial, fent rotllana i es van passant el globus,

al qual cadascú li diu quelcom bonic amb dues o tres paraules.

9$/25$&,Ï�'(/�3(5Ë2'(�'(�//,&Ê1&,$


5(75,%8Í'$

En primer lloc, la llicència m’ha permés actualitzar els coneixements sobre el

món de les noves tecnologies dins l’àmbit de la producció i gravació musical.

També m’ha permés ampliar el meu camp de relació professional i social al

conèixer a persones, que m’han aportat la seva generosa acollida, ajut, i creativitat.

Aquest periode també m’ha comportat obrir-me socialment i trencar la rutina

diària del món escolar més tancat i metòdic.

Al mateix temps, he pogut dur un ritme de treball més autònom i tranquil, que

ha afavorit la meva salut física i psíquica, amb un benestar general.

Així també m’ha permés repassar llibres, revistes i apunts dels cursos realitzats

anteriorment i analitzar més acuradament les danses populars, seleccionades, i

aprofundir en la seva estructura musical.

Com a suggeriment voldria expressar el meu parer sobre el calendari de reunions

amb el Departament, ja que , al meu entendre, crec que seria millor realitzar la segona

reunió en la meitat dels dos mesos i no el 22 de desembre, ja que, amb les vacances

nadalenques, ja estava pràcticament esgotada la llicència, i les pautes donades van

obligar-me a refer el treball que estava enllestit.

En general, però, valoro molt positivament aquest periode de llicència, com a

una experiència molt profitosa i gratificant.

%,%/,2*5$),$


Alguns llibres i revistes usats abans i durant la el·laboració d’aquest document es

ressenyen a continuació:

ALEXANDER, Gerda

/D�HXWRQtD. Técnicas y lenguajes corporales. Ed. Paidós Ibérica, 1991.

ANDREWS, Ted

/D�FXUDFLyQ�SRU�OD�P~VLFD��/D�RWUD�FLHQFLD� Ed. Martínez Roca, 1993.

AYMERICH, Carmen i Maria

/¶H[SUHVVLy��PLWMj�GH�GHVHQYROXSDPHQW� Col·lecció Navidad. Nova Terra, 1996.

AUCOUTURIER, B. i LAPIERRE, A.

/D�VLPERORJLD�GHO�PRYLPLHQWR� Ed. Cientifico Medica.

BERMELL, Mª Àngels

,QWHUDFFLyQ��P~VLFD�\�PRYLPLHQWR�HQ�OD�IRUPDFLyQ�GHO�SURIHVRUDGR. Ed. Mandala S.A.,

1993

BERTHERAT, Thérèse i BERNSTEIN, Carol

(O�FRV�Wp�OHV�VHYHV�UDRQV� Ed. Du Sevil, 1976. La Llar del Llibre, 2ª ed, 1990.

BERTHERAT, Thérèse

/D�JXDULGD�GHO�WLJUH. Ed. Paidós, 1993.

BOULCH, Jean Le

/D�HGXFDFLyQ�SVLFRPRWUL]�HQ�OD�HVFXHOD�SULPiULD. Col. Paidós. Ed. Física.

Psicomotricidad.Ed. Paidós, 1991.

BOSSU, H. i CHALAGUIER, C.

/D�H[SUHVLyQ�FRUSRUDO� Col. Educación . Ed. Martínez Roca, 1987.

CHERRY, Clare


&RPR�PDQWHQHU�WUDQTXLORV�D�ORV�QLxRV. Ed. CEAC, 1987.

DALCROZE, Emile Jacques

/¶KRPPH��OH�FRPSRVLWHXU��OH�FUHDWHXU�GH�OD�U\WKPLTXH� Ed. La Aconnière, 1965.

DENIS, Daniel

(O�FXHUSR�HQVHxDGR. Ed. Paidós, 1980.

DUCOURNEAU, Gerard

0XVLFRWHUDSLD� Ed. Edaf, 1988.

FELDENKRAIS, Moshe

$XWRFRQFLHQFLD�SRU�HO�PRYLPLHQWR. Ed. Paidós, 1991.

FOETISCH

/H�U\WKPH��OD�PXVLTXH�HW�O¶HGXFDWLRQ. Paris, 1965.

FRESTMAN, Carlos Daniel

&XHUSR��P~VLFD�\�WHUDSLD. Ed. Mirall, 1990.

GARAUDY, Roger

'DQ]DU�OD�YLGD. Ed. Nova Frontera, 1973

GARCÍA MÉNDEZ, M. Pilar

'LGiFWLFD�GH�OD�H[SUHVLyQ�PXVLFDO. Ed. Alpuerto, 1992.

GARCÍA NUÑEZ, Juan A. i FERNÁNDEZ VIDAL, Félix

-XHJR�\�SVLFRPRWULFLGDG. CEPE S.L., 1994.

GONZALES, L. i SANUY, M.

,QWURGXFFLyQ�DO�RUII�VFKXOZHUN. Ed. Unión Musical Española, 1969.

JOYCE, Mary

7pFQLFD�GH�GDQ]D�SDUD�QLxRV. Ed. Martínez Roca, 1987.

KESSELMAN, Susana i VOLOSÍN, Susana


'LiORJR�VREUH�OR�FRUSRUDO. Ed. Paidós, 1993.

LABAN, Rudolf

'DQ]D�HGXFDWLYD�PRGHUQD. Ed. Paidós.

LE NOUVEL EDUCATEUR. Je danse, tu danses, nous dansons. Danielle Papillon et

Ruth Dpouilly. Octubre 1994. Nº 62. Institut Coopératif de l’École Moderne-Pedagogie

Freinet.

LIPS, Helmut

,QLFLDFLy�D�OD�WqFQLFD�YRFDO. Orfeó Lleidatà, 1977.

LURIA, A. R.

6HQVDFLyQ�\�SHUFHSFLyQ. Ed Martínez Roca, 1987.

NETTL, Bruno

0~VLFD�IRONORULFD�\�WUDGLFLRQDO�GH�ORV�FRQWLQHQWHV�RFFLGHQWDOHV. Alianza Música.

Alianza ed.,1985

OSSONA, Paulina

/D�HGXFDFLyQ��SRU�OD�GDQ]D. Paidós Técnicas y Lenguajes Corporales. Ed. Paidós

Ibérica, 1984.

ROWELL, Lewis

,QWURGXFFLyQ�D�OD�),/262)Ë$�GH�OD�0Ò6,&$. Ed. Gedisa, 1983.

RUUD, Even

/RV�FDPLQRV�GH�OD�PXVLFRWHUDSLD. Ed Bonum, 1990.

SANUY, Montse

$XOD�VRQRUD� Ed. Moreta, 1994.

STOKOE, Patrícia


/D�H[SUHVLyQ�FRUSRUDO. Ed. Paidós.

TRIAS, Núria

Jocs rítmics. Ed. Pilar Llongueres. Barcelona.

VANDERSPAR, Elisabeth

0DQXDO�-DFTXHV�'DOFUR]H. Ed. Pilar Llongueres, 1990.


BUTLLETÍ DELS MESTRES. Mompou i la didàctica de la música, nº 236, Febrer

1994. Generalitat de Catalunya - Departament d’Ensenyament.

CORREU DE LA UNESCO “Minories” Juliol 1993. Nº 180.

CUADERNOS DE PEDAGOGIA. Monogràfic Reforma Educativa. Ed. Fontalba.

CUADERNOS DE PEDAGOGIA. Nº 228. Las nuevas enseñanzas (música). Setembre

1994. Ed. Fontalba.

CURRÍCULUM EDUCACIÓ PRIMÀRIA. Generalitat de Catalunya. Departament

d’Ensenyament.

DANSART. Revista de dansa. Nº 0. Tardor 1997. Los Libros de Danza S.L.

EUFONIA. Nºs 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13. Ed Graó, 1997-1998.

GUÍA DE LA L.O.G.S.E. Ed. Vicens Vives, 1991.

IN-FAN-CI-A. Nº 76. Gener-Febrer 1994. /D�GDQVD�SRSXODU�D�OD�SURJUDPDFLy�GH

O¶HVFROD��$L��OD�VROLSDQWD��Associació de mestres Rosa Sensat. Barcelona.

JOC DRAMÀTIC I EDUCACIÓ, ENTORN, ART I CULTURA

Escola Municipal d’Expressió i Psicomotricitat. Ajuntament de Barcelona - Àrea

d’Educació, 1993.

Material musical corresponent al POSTGRAU D’ESPECIALITZACIÓ EN

EDUCACIÓ MUSICAL. Curs 1993-94. Universitat de Barcelona.

MÚSICA Y EDUCACIÓN (Pedagogia Musical). Nºs 12 a 18.

MÚSICA, TERÁPIA Y COMUNICACIÓN. C.I.M. de Bilbao. Revista de

musicoterapia, nºs 1, 2, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18.

TEMES D’IN-FAN-CI-A. Nº 6. -RFV�GDQVDWV. Mercè Vilar. Associació de Mestres Rosa

Sensat. Barcelona.

VARIARIONS MUSICALES POUR L’EDUCATION RYTHMIQUE ET MOTRICE.


Unidisc.

$11(;26

C.D. LA DANSA AL CICLE INICIAL. MITJANÇANT LES MÚSIQUES

ÈTNIQUES I POPULARS. Nº 1.

Total : 31 danses.

C.D. LA DANSA AL CICLE INICIAL. MITJANÇANT LES MÚSIQUES ÈTNIQUES

I POPULARS. Nº 2.

Total : 31 danses.



Documents

,1’(; - xtec.cat · £(UURU0DUFDGRUQRGHILQLGR £(UURU6yORHOGRFXPHQWRSULQFLSDO $*5$˝0(176 A Artur Acevedo, director de l’Institut Municipal d’Educació; director de