58

11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

Introduccioacute

bull Ara fa uns 6000 anys al Creixent Fegravertil les millores agriacutecoles varen fer sorgir societats meacutes progravesperes i complexes

bull Molts de poblats neoliacutetics es varen transformar en ciutats i varen sorgir les primeres grans civilitzacions urbanes

bull Lrsquoagricultura es va estendre per Mesopotagravemia i Egipte

bull En aquestes civilitzacions tambeacute es va inventar lrsquoescriptura i gragravecies a aquest fet la humanitat va entrar a la histograveria

11

1 Mesopotagravemia terra entre dos rius

11 Les primeres ciutats Estat

12 Els primers imperis

13 Lrsquoorigen de lrsquoescriptura

11

11 Les primeres ciutats Estat

bull A Sumer cap al IV milmiddotlenni aC varen sorgir les primeres ciutats-Estat Ur Uruk Lagaix i Eridu

bull La prosperitat agriacutecola i ramadera drsquoaquestes ciutats va permetre que una part de la poblacioacute es dedicagraves a altres tasques varen neacuteixer els comerciants i els artesans

bull Els sacerdots controlaven les collites i el comerccedil imposaven els tributs i garantien lrsquoordre

bull El cap dels sacerdots tenia el poder religioacutes i poliacutetic de la ciutat

11

12 Els primers imperis

bull Entre el III i el I milmiddotlenni aC les terres de Mesopotagravemia varen ser dominades successivament per diversos pobles que varen crear grans imperis

bull Regne drsquoAccad (III milmiddotlenni aC)

bull Imperi Babilogravenic (cap al 1800 aC)

bull Imperi Assiri (cap al 1300 aC)

bull Imperi Persa (segle VI aC)

11

13 Lrsquoorigen de lrsquoescriptura

bull Lrsquoescriptura va sorgir a les ciutats mesopotagravemiques cap al 3500 aC

bull Els funcionaris i els sacerdots tenien necessitat de controlar la propietat de les terres les collites els imposts etc i varen comenccedilar a fer anotacions per dur la comptabilitat

bull Els reis varen utilitzar sistemes drsquoescriptura per escriure ordres fixar lleis i redactar codis

bull Tambeacute es varen comenccedilar a escriure texts literaris i religiosos

11

2 Lrsquoart mesopotagravemic

21 Lrsquoarquitecturabull Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat (ilmiddotlustracioacute))

22 Lrsquoescultura

11

21 Lrsquoarquitectura

bull El ziggurat i el palau varen ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotagravemiques

bull Es construiumlen amb tova i per decorar-los es feien servir revestiments de ceragravemica vidrada de colors brillants

bull La gran aportacioacute mesopotagravemica a lrsquoarquitectura varen ser lrsquoarc i la volta amb els quals es varen construir temples i palaus imposants

11

Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11

Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11

22 Lrsquoescultura

bull En escultura destaquen unes petites estatuetes drsquoorants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix)

bull Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o drsquoanimals monstruosos

bull Tambeacute es feien unes esteles on srsquoesculpien escenes de victograveries militars o de caceres

11

3 Egipte el Nil i el desert

31 El marc geogragravefic

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))

bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))

11

31 El marc geogragravefic

bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu

bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil

11

Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps

bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu

bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola

bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes

11

Fases de les crescudes del Nil11

1 Inundacioacute (juny-setembre)

Fases de les crescudes del Nil11

2 Sembra (a partir drsquooctubre)o

Fases de les crescudes del Nil11

3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)

33 Els avenccedilos tegravecnics

bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes

bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques

bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics

bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes

11

Un poblat agriacutecola11

Un poblat agriacutecola11

El xaduf11

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 2: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

1 Mesopotagravemia terra entre dos rius

11 Les primeres ciutats Estat

12 Els primers imperis

13 Lrsquoorigen de lrsquoescriptura

11

11 Les primeres ciutats Estat

bull A Sumer cap al IV milmiddotlenni aC varen sorgir les primeres ciutats-Estat Ur Uruk Lagaix i Eridu

bull La prosperitat agriacutecola i ramadera drsquoaquestes ciutats va permetre que una part de la poblacioacute es dedicagraves a altres tasques varen neacuteixer els comerciants i els artesans

bull Els sacerdots controlaven les collites i el comerccedil imposaven els tributs i garantien lrsquoordre

bull El cap dels sacerdots tenia el poder religioacutes i poliacutetic de la ciutat

11

12 Els primers imperis

bull Entre el III i el I milmiddotlenni aC les terres de Mesopotagravemia varen ser dominades successivament per diversos pobles que varen crear grans imperis

bull Regne drsquoAccad (III milmiddotlenni aC)

bull Imperi Babilogravenic (cap al 1800 aC)

bull Imperi Assiri (cap al 1300 aC)

bull Imperi Persa (segle VI aC)

11

13 Lrsquoorigen de lrsquoescriptura

bull Lrsquoescriptura va sorgir a les ciutats mesopotagravemiques cap al 3500 aC

bull Els funcionaris i els sacerdots tenien necessitat de controlar la propietat de les terres les collites els imposts etc i varen comenccedilar a fer anotacions per dur la comptabilitat

bull Els reis varen utilitzar sistemes drsquoescriptura per escriure ordres fixar lleis i redactar codis

bull Tambeacute es varen comenccedilar a escriure texts literaris i religiosos

11

2 Lrsquoart mesopotagravemic

21 Lrsquoarquitecturabull Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat (ilmiddotlustracioacute))

22 Lrsquoescultura

11

21 Lrsquoarquitectura

bull El ziggurat i el palau varen ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotagravemiques

bull Es construiumlen amb tova i per decorar-los es feien servir revestiments de ceragravemica vidrada de colors brillants

bull La gran aportacioacute mesopotagravemica a lrsquoarquitectura varen ser lrsquoarc i la volta amb els quals es varen construir temples i palaus imposants

11

Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11

Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11

22 Lrsquoescultura

bull En escultura destaquen unes petites estatuetes drsquoorants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix)

bull Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o drsquoanimals monstruosos

bull Tambeacute es feien unes esteles on srsquoesculpien escenes de victograveries militars o de caceres

11

3 Egipte el Nil i el desert

31 El marc geogragravefic

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))

bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))

11

31 El marc geogragravefic

bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu

bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil

11

Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps

bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu

bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola

bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes

11

Fases de les crescudes del Nil11

1 Inundacioacute (juny-setembre)

Fases de les crescudes del Nil11

2 Sembra (a partir drsquooctubre)o

Fases de les crescudes del Nil11

3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)

33 Els avenccedilos tegravecnics

bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes

bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques

bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics

bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes

11

Un poblat agriacutecola11

Un poblat agriacutecola11

El xaduf11

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 3: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

11 Les primeres ciutats Estat

bull A Sumer cap al IV milmiddotlenni aC varen sorgir les primeres ciutats-Estat Ur Uruk Lagaix i Eridu

bull La prosperitat agriacutecola i ramadera drsquoaquestes ciutats va permetre que una part de la poblacioacute es dedicagraves a altres tasques varen neacuteixer els comerciants i els artesans

bull Els sacerdots controlaven les collites i el comerccedil imposaven els tributs i garantien lrsquoordre

bull El cap dels sacerdots tenia el poder religioacutes i poliacutetic de la ciutat

11

12 Els primers imperis

bull Entre el III i el I milmiddotlenni aC les terres de Mesopotagravemia varen ser dominades successivament per diversos pobles que varen crear grans imperis

bull Regne drsquoAccad (III milmiddotlenni aC)

bull Imperi Babilogravenic (cap al 1800 aC)

bull Imperi Assiri (cap al 1300 aC)

bull Imperi Persa (segle VI aC)

11

13 Lrsquoorigen de lrsquoescriptura

bull Lrsquoescriptura va sorgir a les ciutats mesopotagravemiques cap al 3500 aC

bull Els funcionaris i els sacerdots tenien necessitat de controlar la propietat de les terres les collites els imposts etc i varen comenccedilar a fer anotacions per dur la comptabilitat

bull Els reis varen utilitzar sistemes drsquoescriptura per escriure ordres fixar lleis i redactar codis

bull Tambeacute es varen comenccedilar a escriure texts literaris i religiosos

11

2 Lrsquoart mesopotagravemic

21 Lrsquoarquitecturabull Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat (ilmiddotlustracioacute))

22 Lrsquoescultura

11

21 Lrsquoarquitectura

bull El ziggurat i el palau varen ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotagravemiques

bull Es construiumlen amb tova i per decorar-los es feien servir revestiments de ceragravemica vidrada de colors brillants

bull La gran aportacioacute mesopotagravemica a lrsquoarquitectura varen ser lrsquoarc i la volta amb els quals es varen construir temples i palaus imposants

11

Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11

Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11

22 Lrsquoescultura

bull En escultura destaquen unes petites estatuetes drsquoorants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix)

bull Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o drsquoanimals monstruosos

bull Tambeacute es feien unes esteles on srsquoesculpien escenes de victograveries militars o de caceres

11

3 Egipte el Nil i el desert

31 El marc geogragravefic

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))

bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))

11

31 El marc geogragravefic

bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu

bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil

11

Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps

bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu

bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola

bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes

11

Fases de les crescudes del Nil11

1 Inundacioacute (juny-setembre)

Fases de les crescudes del Nil11

2 Sembra (a partir drsquooctubre)o

Fases de les crescudes del Nil11

3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)

33 Els avenccedilos tegravecnics

bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes

bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques

bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics

bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes

11

Un poblat agriacutecola11

Un poblat agriacutecola11

El xaduf11

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 4: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

12 Els primers imperis

bull Entre el III i el I milmiddotlenni aC les terres de Mesopotagravemia varen ser dominades successivament per diversos pobles que varen crear grans imperis

bull Regne drsquoAccad (III milmiddotlenni aC)

bull Imperi Babilogravenic (cap al 1800 aC)

bull Imperi Assiri (cap al 1300 aC)

bull Imperi Persa (segle VI aC)

11

13 Lrsquoorigen de lrsquoescriptura

bull Lrsquoescriptura va sorgir a les ciutats mesopotagravemiques cap al 3500 aC

bull Els funcionaris i els sacerdots tenien necessitat de controlar la propietat de les terres les collites els imposts etc i varen comenccedilar a fer anotacions per dur la comptabilitat

bull Els reis varen utilitzar sistemes drsquoescriptura per escriure ordres fixar lleis i redactar codis

bull Tambeacute es varen comenccedilar a escriure texts literaris i religiosos

11

2 Lrsquoart mesopotagravemic

21 Lrsquoarquitecturabull Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat (ilmiddotlustracioacute))

22 Lrsquoescultura

11

21 Lrsquoarquitectura

bull El ziggurat i el palau varen ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotagravemiques

bull Es construiumlen amb tova i per decorar-los es feien servir revestiments de ceragravemica vidrada de colors brillants

bull La gran aportacioacute mesopotagravemica a lrsquoarquitectura varen ser lrsquoarc i la volta amb els quals es varen construir temples i palaus imposants

11

Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11

Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11

22 Lrsquoescultura

bull En escultura destaquen unes petites estatuetes drsquoorants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix)

bull Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o drsquoanimals monstruosos

bull Tambeacute es feien unes esteles on srsquoesculpien escenes de victograveries militars o de caceres

11

3 Egipte el Nil i el desert

31 El marc geogragravefic

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))

bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))

11

31 El marc geogragravefic

bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu

bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil

11

Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps

bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu

bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola

bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes

11

Fases de les crescudes del Nil11

1 Inundacioacute (juny-setembre)

Fases de les crescudes del Nil11

2 Sembra (a partir drsquooctubre)o

Fases de les crescudes del Nil11

3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)

33 Els avenccedilos tegravecnics

bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes

bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques

bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics

bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes

11

Un poblat agriacutecola11

Un poblat agriacutecola11

El xaduf11

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 5: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

13 Lrsquoorigen de lrsquoescriptura

bull Lrsquoescriptura va sorgir a les ciutats mesopotagravemiques cap al 3500 aC

bull Els funcionaris i els sacerdots tenien necessitat de controlar la propietat de les terres les collites els imposts etc i varen comenccedilar a fer anotacions per dur la comptabilitat

bull Els reis varen utilitzar sistemes drsquoescriptura per escriure ordres fixar lleis i redactar codis

bull Tambeacute es varen comenccedilar a escriure texts literaris i religiosos

11

2 Lrsquoart mesopotagravemic

21 Lrsquoarquitecturabull Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat (ilmiddotlustracioacute))

22 Lrsquoescultura

11

21 Lrsquoarquitectura

bull El ziggurat i el palau varen ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotagravemiques

bull Es construiumlen amb tova i per decorar-los es feien servir revestiments de ceragravemica vidrada de colors brillants

bull La gran aportacioacute mesopotagravemica a lrsquoarquitectura varen ser lrsquoarc i la volta amb els quals es varen construir temples i palaus imposants

11

Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11

Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11

22 Lrsquoescultura

bull En escultura destaquen unes petites estatuetes drsquoorants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix)

bull Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o drsquoanimals monstruosos

bull Tambeacute es feien unes esteles on srsquoesculpien escenes de victograveries militars o de caceres

11

3 Egipte el Nil i el desert

31 El marc geogragravefic

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))

bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))

11

31 El marc geogragravefic

bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu

bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil

11

Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps

bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu

bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola

bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes

11

Fases de les crescudes del Nil11

1 Inundacioacute (juny-setembre)

Fases de les crescudes del Nil11

2 Sembra (a partir drsquooctubre)o

Fases de les crescudes del Nil11

3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)

33 Els avenccedilos tegravecnics

bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes

bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques

bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics

bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes

11

Un poblat agriacutecola11

Un poblat agriacutecola11

El xaduf11

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 6: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

2 Lrsquoart mesopotagravemic

21 Lrsquoarquitecturabull Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat (ilmiddotlustracioacute))

22 Lrsquoescultura

11

21 Lrsquoarquitectura

bull El ziggurat i el palau varen ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotagravemiques

bull Es construiumlen amb tova i per decorar-los es feien servir revestiments de ceragravemica vidrada de colors brillants

bull La gran aportacioacute mesopotagravemica a lrsquoarquitectura varen ser lrsquoarc i la volta amb els quals es varen construir temples i palaus imposants

11

Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11

Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11

22 Lrsquoescultura

bull En escultura destaquen unes petites estatuetes drsquoorants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix)

bull Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o drsquoanimals monstruosos

bull Tambeacute es feien unes esteles on srsquoesculpien escenes de victograveries militars o de caceres

11

3 Egipte el Nil i el desert

31 El marc geogragravefic

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))

bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))

11

31 El marc geogragravefic

bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu

bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil

11

Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps

bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu

bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola

bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes

11

Fases de les crescudes del Nil11

1 Inundacioacute (juny-setembre)

Fases de les crescudes del Nil11

2 Sembra (a partir drsquooctubre)o

Fases de les crescudes del Nil11

3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)

33 Els avenccedilos tegravecnics

bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes

bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques

bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics

bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes

11

Un poblat agriacutecola11

Un poblat agriacutecola11

El xaduf11

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 7: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

21 Lrsquoarquitectura

bull El ziggurat i el palau varen ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotagravemiques

bull Es construiumlen amb tova i per decorar-los es feien servir revestiments de ceragravemica vidrada de colors brillants

bull La gran aportacioacute mesopotagravemica a lrsquoarquitectura varen ser lrsquoarc i la volta amb els quals es varen construir temples i palaus imposants

11

Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11

Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11

22 Lrsquoescultura

bull En escultura destaquen unes petites estatuetes drsquoorants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix)

bull Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o drsquoanimals monstruosos

bull Tambeacute es feien unes esteles on srsquoesculpien escenes de victograveries militars o de caceres

11

3 Egipte el Nil i el desert

31 El marc geogragravefic

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))

bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))

11

31 El marc geogragravefic

bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu

bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil

11

Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps

bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu

bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola

bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes

11

Fases de les crescudes del Nil11

1 Inundacioacute (juny-setembre)

Fases de les crescudes del Nil11

2 Sembra (a partir drsquooctubre)o

Fases de les crescudes del Nil11

3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)

33 Els avenccedilos tegravecnics

bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes

bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques

bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics

bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes

11

Un poblat agriacutecola11

Un poblat agriacutecola11

El xaduf11

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 8: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11

Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11

22 Lrsquoescultura

bull En escultura destaquen unes petites estatuetes drsquoorants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix)

bull Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o drsquoanimals monstruosos

bull Tambeacute es feien unes esteles on srsquoesculpien escenes de victograveries militars o de caceres

11

3 Egipte el Nil i el desert

31 El marc geogragravefic

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))

bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))

11

31 El marc geogragravefic

bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu

bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil

11

Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps

bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu

bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola

bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes

11

Fases de les crescudes del Nil11

1 Inundacioacute (juny-setembre)

Fases de les crescudes del Nil11

2 Sembra (a partir drsquooctubre)o

Fases de les crescudes del Nil11

3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)

33 Els avenccedilos tegravecnics

bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes

bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques

bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics

bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes

11

Un poblat agriacutecola11

Un poblat agriacutecola11

El xaduf11

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 9: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

Reconstruccioacute drsquoun Ziggurat11

22 Lrsquoescultura

bull En escultura destaquen unes petites estatuetes drsquoorants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix)

bull Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o drsquoanimals monstruosos

bull Tambeacute es feien unes esteles on srsquoesculpien escenes de victograveries militars o de caceres

11

3 Egipte el Nil i el desert

31 El marc geogragravefic

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))

bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))

11

31 El marc geogragravefic

bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu

bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil

11

Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps

bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu

bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola

bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes

11

Fases de les crescudes del Nil11

1 Inundacioacute (juny-setembre)

Fases de les crescudes del Nil11

2 Sembra (a partir drsquooctubre)o

Fases de les crescudes del Nil11

3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)

33 Els avenccedilos tegravecnics

bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes

bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques

bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics

bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes

11

Un poblat agriacutecola11

Un poblat agriacutecola11

El xaduf11

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 10: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

22 Lrsquoescultura

bull En escultura destaquen unes petites estatuetes drsquoorants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix)

bull Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o drsquoanimals monstruosos

bull Tambeacute es feien unes esteles on srsquoesculpien escenes de victograveries militars o de caceres

11

3 Egipte el Nil i el desert

31 El marc geogragravefic

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))

bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))

11

31 El marc geogragravefic

bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu

bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil

11

Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps

bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu

bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola

bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes

11

Fases de les crescudes del Nil11

1 Inundacioacute (juny-setembre)

Fases de les crescudes del Nil11

2 Sembra (a partir drsquooctubre)o

Fases de les crescudes del Nil11

3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)

33 Els avenccedilos tegravecnics

bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes

bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques

bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics

bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes

11

Un poblat agriacutecola11

Un poblat agriacutecola11

El xaduf11

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 11: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

3 Egipte el Nil i el desert

31 El marc geogragravefic

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

33 Els avenccedilos tegravecnicsbull Un poblat agriacutecola (ilmiddotlustracioacute))

bull Fases de les crescudes del Nil (ilmiddotlustracioacute))

11

31 El marc geogragravefic

bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu

bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil

11

Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps

bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu

bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola

bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes

11

Fases de les crescudes del Nil11

1 Inundacioacute (juny-setembre)

Fases de les crescudes del Nil11

2 Sembra (a partir drsquooctubre)o

Fases de les crescudes del Nil11

3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)

33 Els avenccedilos tegravecnics

bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes

bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques

bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics

bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes

11

Un poblat agriacutecola11

Un poblat agriacutecola11

El xaduf11

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 12: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

31 El marc geogragravefic

bull La situacioacute geogragravefica drsquoEgipte presenta dos avantatges el desert lrsquoaiumllla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu

bull A Egipte es distingeixen dues grans regions el Baix Egipte al delta del Nil i lrsquoAlt Egipte una terra agraverida on nomeacutes eacutes possible la vida a la zona regada pel riu Nil

11

Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps

bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu

bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola

bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes

11

Fases de les crescudes del Nil11

1 Inundacioacute (juny-setembre)

Fases de les crescudes del Nil11

2 Sembra (a partir drsquooctubre)o

Fases de les crescudes del Nil11

3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)

33 Els avenccedilos tegravecnics

bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes

bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques

bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics

bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes

11

Un poblat agriacutecola11

Un poblat agriacutecola11

El xaduf11

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 13: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

Mapa drsquoEgipte Baix I Alt Egipte11

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps

bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu

bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola

bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes

11

Fases de les crescudes del Nil11

1 Inundacioacute (juny-setembre)

Fases de les crescudes del Nil11

2 Sembra (a partir drsquooctubre)o

Fases de les crescudes del Nil11

3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)

33 Els avenccedilos tegravecnics

bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes

bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques

bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics

bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes

11

Un poblat agriacutecola11

Un poblat agriacutecola11

El xaduf11

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 14: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

32 Lrsquoaprofitament de les aiguumles

bull Des de comenccedilament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba al setembre es comencen a retirar les aiguumles i hi queda un llim negre que fertilitza els camps

bull Per poder desenvolupar lrsquoagricultura es varen haver de controlar les crescudes del riu

bull Els egipcis varen construir dics i canals per emmagatzemar lrsquoaigua i distribuir-la per les terres del voltant i aixiacute varen augmentar la produccioacute agriacutecola

bull El Nil es va convertir en la gran via de comunicacioacute i a les ribes hi varen sorgir grans ciutats com Memfis o Tebes

11

Fases de les crescudes del Nil11

1 Inundacioacute (juny-setembre)

Fases de les crescudes del Nil11

2 Sembra (a partir drsquooctubre)o

Fases de les crescudes del Nil11

3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)

33 Els avenccedilos tegravecnics

bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes

bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques

bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics

bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes

11

Un poblat agriacutecola11

Un poblat agriacutecola11

El xaduf11

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 15: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

Fases de les crescudes del Nil11

1 Inundacioacute (juny-setembre)

Fases de les crescudes del Nil11

2 Sembra (a partir drsquooctubre)o

Fases de les crescudes del Nil11

3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)

33 Els avenccedilos tegravecnics

bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes

bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques

bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics

bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes

11

Un poblat agriacutecola11

Un poblat agriacutecola11

El xaduf11

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 16: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

Fases de les crescudes del Nil11

2 Sembra (a partir drsquooctubre)o

Fases de les crescudes del Nil11

3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)

33 Els avenccedilos tegravecnics

bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes

bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques

bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics

bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes

11

Un poblat agriacutecola11

Un poblat agriacutecola11

El xaduf11

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 17: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

Fases de les crescudes del Nil11

3 Recolmiddotleccioacute (febrer-juny)

33 Els avenccedilos tegravecnics

bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes

bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques

bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics

bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes

11

Un poblat agriacutecola11

Un poblat agriacutecola11

El xaduf11

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 18: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

33 Els avenccedilos tegravecnics

bull Per dur a terme aquestes tasques els egipcis varen desenvolupar el cagravelcul i la geometria i varen establir un calendari de crescudes

bull Tambeacute varen crear sistemes de comptabilitat i tegravecniques constructives i hidragraveuliques

bull Als temples es feien les observacions astronogravemiques i els cagravelculs matemagravetics

bull Lrsquoany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 periacuteodes

11

Un poblat agriacutecola11

Un poblat agriacutecola11

El xaduf11

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 19: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

Un poblat agriacutecola11

Un poblat agriacutecola11

El xaduf11

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 20: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

Un poblat agriacutecola11

El xaduf11

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 21: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

El xaduf11

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 22: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

4 LrsquoEgipte dels faraons

41 El poder del faraoacutebull El poder del faraoacute (ilmiddotlustracioacute))

42 Els privilegiats

43 El poble drsquoEgipte

11

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 23: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

41 El poder del faraoacute

bull Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoEstat egipci era dominada per un rei el faraoacute que tenia un poder absolut

bull El faraoacute es basava en lrsquoordre la justiacutecia i la defensa contra els enemics El seu poder es fonamentava en el control i la direccioacute de les obres de canalitzacioacute i irrigacioacute de les terres

bull Per governar un territori tan extens el faraoacute necessitava servidors fidels i eficaccedilos

bull Els governadors que al seu torn controlaven nombrosos funcionaris feien complir les ordres del faraoacute

bull Lrsquoaltre gran pilar del poder del faraoacute era lrsquoexegravercit del qual era cap suprem

11

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 24: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

El poder del faraoacute11

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 25: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

El poder del faraoacute11

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 26: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

42 Els privilegiats

bull Els alts funcionaris els caps de lrsquoexegravercit i els sacerdots constituiumlen la classe social meacutes important de lrsquoAntic Egipte una vertadera noblesa

bull Per atendre els nombrosos temples del paiacutes hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos practicaven la ciegravencia dominaven lrsquoescriptura i administraven les terres del temple

bull Els escribes tambeacute tenien una vida privilegiada coneixien tots els secrets del cagravelcul i de la complexa escriptura egiacutepcia

11

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 27: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

43 El poble drsquoEgipte

bull Els pagesos constituiumlen la majoria de la poblacioacute encara que eren lliures estaven lligats a la terra que pertanyia al faraoacute als nobles o als temples

bull Tambeacute hi havia un abundant nombre de mercaders i drsquoartesans que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraoacute dels nobles o dels temples

bull Per davall de la resta de la poblacioacute i en condicions pitjors hi havia els esclaus

11

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 28: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

5 La religioacute egiacutepcia

51 Els deacuteus drsquoEgipte

52 La vida drsquoultratomba

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 29: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

51 Els deacuteus drsquoEgipte

bull La religioacute egiacutepcia era politeista eacutes a dir adoraven molts de deacuteus

bull El deacuteu meacutes popular era Ra deacuteu del sol al qual es va afegir Ammoacute deacuteu de Tebes

bull Fora del culte oficial la gent adorava divinitats familiars i locals eren molt supersticiosos i es protegien de la influegravencia dels mals esperits amb amulets

bull Els deacuteus habitaven als temples i es reencarnaven en lrsquoestagravetua que hi havia al santuari

bull Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes

11

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 30: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

RA

Deacuteu del Sol

Teacute el cap de falcoacuteTeacute un disc solar damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 31: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

AMMOacute

Deacuteu de Tebes (important ciutat egiacutepcia)D

Teacute dues plomes damunt el cap i teacute un disc solar a la base

Estagrave representat com un home de pell negra

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 32: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

HORUS

Deacuteu de la guerra

Teacute el cap de falcoacuteTeacute la corona dEgipte damunt el cap i

la de nOsiris

Eacutes fill dOsiris I Isis

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 33: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

OSIRIS

Deacuteu de la mort I la resurreccioacute

Eacutes de color verdEstagrave vestit de mogravemia

Presideix el Judici dOsiris

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 34: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ISIS

Deessa de la fertilitat

Estagrave representada amb cos de dona amb un tron damunt el cap

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 35: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

ANUBIS

Deacuteu de lInfern

Estagrave representada amb el cap dun ca egipci o xacal

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 36: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

51 Els deacuteus drsquoEgipte11

THOT

Deacuteu de la saviesa

Inventor de lescriptura

Teacute el cap dIbis (ocell aquagravetic)Teacute una ploma I una tauleta per

escriure

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 37: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

52 La vida drsquoultratomba

bull La religioacute egiacutepcia prometia una vida despreacutes de la mort

bull Per als egipcis els eacutessers humans estaven formats per un cos i una agravenima (el ka)

bull Quan el cos es moria el ka passava a la vida drsquoultratomba perograve per fer-ho el cos havia de mantenir-se incorrupte (momificacioacute)

bull Amb aquesta finalitat la famiacutelia embalsamava el difunt que al cap de 40 dies es convertia en una mogravemia dissecada

bull Els difunts srsquohavien de presentar davant del Tribunal drsquoOsiris que jutjava la seva vida terrenal

11

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 38: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

El proceacutes de momificacioacute

1) Sextreia el cervell amb un ferro corb pel nas

2) Sextreien les viacutesceres i es posaven als vasos canopis el vas canopi amb cap de xacal conservava lestomacel vas canopi amb cap desser humagrave conservava el fetgeel vas canopi amb cap de falcoacute conservava lintestiacuteel vas canopi amb cap de babuiacute els pulmons

11

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 39: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

El proceacutes de momificacioacute

3) Sembalsamava el cadagravever i es cobria de natroacute (entre 40 i 80 dies aproximadament)

4) Es renta el cadagravever i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes shi colmiddotlocaven amulets)

5) Despreacutes sintroduia la mogravemia dins un sarcogravefac

6) Despreacutes el portaven amb barca funeregraveria fins a la tomba

7) En darrer lloc shavia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final

Video de 14 minuts sobre la momificacioacute egiacutepciahttpwwwdailymotioncomvideoxcdkmg_la-momificacion-egipcia_schoolfrom=embed

11

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 40: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

httpwwwbbccoukhistoryinteractivegamesmummy_makerindex_embedshtml

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 41: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

6 El temple residegravencia dels deacuteus

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

62 Els templesbull El temple (ilmiddotlustracioacute))

11

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 42: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

61 Lrsquoarquitectura egiacutepcia

bull Lrsquoart egipci es va caracteritzar perquegrave seguia unes regles fixes i inamovibles

bull Lrsquoarquitectura egiacutepcia era arquitravada sense arcs ni voltes

bull Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats escultures i pintures

bull Les grans construccions varen ser temples i tombes i tendien al monumentalisme

11

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 43: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

62 Els temples

bull Tots els temples egipcis es varen construir damunt un plagravenol semblant avinguda drsquoesfinxs obeliscs pilons a lrsquoentrada i recinte emmurallat sala hipogravestila i santuari

bull Nomeacutes el faraoacute i els sacerdots tenien acceacutes al santuari del temple

11

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 44: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

El temple11

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 45: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

El temple11

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 46: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

El temple de Luxor11

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 47: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

El temple de Luxor11

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 48: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

El temple de Abu Simbel11

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 49: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

7 Les tombes egiacutepcies

71 Com eren les tombes egiacutepciesbull Mastaba (ilmiddotlustracioacute))

bull Piragravemide (ilmiddotlustracioacute))

bull Hipogeu (ilmiddotlustracioacute))

11

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 50: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

71 Com eren les tombes egiacutepcies

bull Les primeres tombes egiacutepcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes

bull De la superposicioacute de mastabes varen neacuteixer les piragravemides Les meacutes destacades soacuten les de Keops Kefren i Miceriacute a Gizeh

bull Per protegir el repograves dels faraons i impedir el pillatge les entrades de les piragravemides estaven camuflades

bull La por dels saquejos i els robatoris frequumlents a les tombes va fer que a lrsquoImperi Nou els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus

11

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 51: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

Mastaba11

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 52: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

Mastaba11

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 53: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

Piragravemide11

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 54: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

Piragravemide11

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 55: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

Hipogeu11

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58
Page 56: 11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2

Hipogeu11

  • Slide 1
  • Slide 2
  • Slide 3
  • Slide 4
  • Slide 5
  • Slide 6
  • Slide 7
  • Slide 8
  • Slide 9
  • Slide 10
  • Slide 11
  • Slide 12
  • Slide 13
  • Slide 14
  • Slide 15
  • Slide 16
  • Slide 17
  • Slide 18
  • Slide 19
  • Slide 20
  • Slide 21
  • Slide 22
  • Slide 23
  • Slide 24
  • Slide 25
  • Slide 26
  • Slide 27
  • Slide 28
  • Slide 29
  • Slide 30
  • Slide 31
  • Slide 32
  • Slide 33
  • Slide 34
  • Slide 35
  • Slide 36
  • Slide 37
  • Slide 38
  • Slide 39
  • Slide 40
  • Slide 41
  • Slide 42
  • Slide 43
  • Slide 44
  • Slide 45
  • Slide 46
  • Slide 47
  • Slide 48
  • Slide 49
  • Slide 50
  • Slide 51
  • Slide 52
  • Slide 53
  • Slide 54
  • Slide 55
  • Slide 56
  • Slide 57
  • Slide 58