14. Els pronoms febles - Universitat Jaume Isifre/llengua2/l2apunts/14.pdf · 2012-09-17 · pronoms de!nits Igual que els adjectius quantitatius de!nits expressen quantitats exactes

14.Els pronoms febles

Índex14.1. Concepte de pronom feble

pronom de!nit pronom substituïdor pronom anafòric o díctic ús pleonàstic o reforçador

14.2. Les formes dels pronoms febles14.3. Marc funcional dels pronoms febles14.4. Posició en l’oració dels pronoms febles14.5. Els pronoms febles en l’objecte directe14.6. La concordança del participi14.7. Els pronoms febles fora de l’objecte directe14.8. Combinacions de pronoms febles

concepte de pronom feble (1)

Els PFs són pronoms de!nits substituïdors que interpretem per anàfora o per dixi.

Què són pronoms de!nits?

Què vol dir que són substituïdors?

I anàfora i dixi?

pronoms de!nits

Igual que els adjectius quantitatius de!nits expressen quantitats exactes o precises, els pronoms de!nits es refereixen a entitats conegudes pel receptor o per l’emissor.

N’hi han de forts (jo, tu...) i de febles.

Els pronoms inde!nits, per contra, tenen referències desconegudes per l’emissor o pel receptor (algú, qui...).

concepte de pronom feble (2)

Els PFs es diuen febles perquè recolzen en el verb. em cau, t’adorm, li’n dóna, se’n va caure-li, conéixer-lo, emportar-se, alegrant-me

Els pronoms de!nits forts són:jo, tu, ell, ella...

correspondència pronoms forts / pronoms febles

1a pers.

2a pers.

3a pers.

4a pers.

5a pers.

jotuell-ella-ells-elles

nosaltresvosaltres

emetesenel - la - els - lesholi - elshiensus




pronoms substituïdors (1/3)

He tallat unes fustes de pi i les he vernissades

Com diríem aqueixa oració sense pronoms febles?


He tallat unes fustes de pi ihe vernissat aqueixes fustes

aqueixes fustes = les fustes de pi

(de què ja he parlat)



aqueixes fustes = les fustes de pi

(de què ja he parlat)

antecedent

He tallat unes fustes de pi i he vernissat aqueixes fustes


He tallat unes fustes de pi i he vernissat


les

He tallat unes fustes de pi i he vernissat


les

lales

auxiliarhaver+ concordança

del participi⇒

He tallat unes fustes de pi i he vernissades


les

lales

auxiliarhaver+ concordança

del participi⇒




pronoms anafòrics

Com en l’exemple anterior: amb antecedent.

pronoms díctics

Entra u en una aula amb un llibre preciós a les mans; i un altre li diu:

Me’l deixes?

Tots sabem que me es refereix a qui fa la pregunta i ’l al llibre.

Són usos assenyaladors o díctics. No tenen antecedent, sinó referència només.




un tercer ús: el reforçador o pleonàstic

Observeu:La carn la vull ben fetaDe llibres encara en portaran més

Aqueixos PFs no semblen substituïdors: la val per la carn, i en l’oració apareixen els dos constituents; en val per llibres, i en l’oració tant apareix llibres com en.

No són tampoc pronoms assenyaladors, perquè no cal que les entitats a què es refereixen estiguen en el context extralingüístic en què hom enuncia les oracions.




les formes dels pronoms febles (1/2)

Formes plenes: CV en generalse, te, me, ne, li, lo, lanos, vos, los, lesho, hi

Formes reforçades o invertides: VCes, et, em, en, el, ens, us, els


es parla s’adorm creure’s menjar-seetemensusliellaelslesenhiho


es s’ ’s -seet t’ ’t -teem m’ ’m -meens ens ’ns -nosus us -us -vosli li -li -liel l’ ’l -lola l’ -la -laels els ’ls -losles les -les -lesen n’ ’n -nehi hi -hi -hiho ho -ho -ho




marc funcional dels pronoms febles

Els pronoms febles són constituents de la predicació:verb, OD, atributius, règim, altres circumstancials

Com que són constituents nominals, no poden fer la funció del verb:

OD, atributius, règim, altres circumstancials

exemples →

de què poden funcionar?

Els pronoms febles són constituents de la predicació:verb, OD, atributius, règim, altres circumstancials

Com que són constituents nominals, no poden fer la funció del verb:

OD, atributius, règim, altres circumstancials

exemples →

ex.: pronoms febles com a OD

No volia anar a la botiga de joguets perquè en tenia massa.

en = joguets ??botigues de joguets

Vaig anar a València amb Pere, però no el vaig reconéixer.

el = Pere

ex.: pronoms febles com a atributius

A causa dels fets, Pere es sentia eufòric, però jo no m’hi sentia.

hi = així = eufòric

Pere no és molt llest, però ho sembla.ho = això = llest

ex.: pronoms febles com a circumstancials

He parlat amb Pere, i li he dit la veritat. li = a Pere

Volíem passar per la platja, però hi vam arribar massa tard.

hi = a la platja

PF = Prep + constituent nominal




posició dels pronoms febles (1/2)

Els pronoms febles són elements de la predicació. Fan referència a entitats ja dites (o percebudes) i,

doncs, conegudes.

L’ordenació més normal dels constituents és “coses conegudes+coses desconegudes”.

Els pronoms febles es situen a l’inici de la predicació, és a dir, davant del verb.

posició dels pronoms febles (2/2)

Els pronoms febles van darrere del verb si: És un imperatiu

porta-me-la!, mira-ho atentament!, tapa-la!

En les perífrasis verbals, davant o darrere:la vol canviar, ho estic pensant, li van aconsellar això

i tambévol canviar-la, estic pensant-ho, van aconsellar-li això




pronoms febles1a pers.

2a pers.

3a pers.

4a pers.

5a pers.


nosaltresvosaltres


1a pers.

2a pers.

3a pers.

4a pers.

5a pers.


nosaltresvosaltres


pronoms per a l’OD

1a pers.

2a pers.

3a pers.

4a pers.

5a pers.


nosaltresvosaltres


pronoms per a l’OD(primera aproximació)

organització dels quatre pronoms

es #en#el - la - els -les#ho

Quan l’objecte té la mateixa referència que el subjecte.

Quan l’objecte no té la mateixa referència que el subjecte.

exemples de es

Joan pentina aquest Joan ⇒ Joan es pentina

El gat asseu aquest gat al solet ⇒ El gat s’asseu al solet

Joan va abotonar la camisa d’ell ⇒ Joan es va abotonar la camisa

en, el-la-els-les, ho

en

el - la - els - les

ho

⇒ nom (quali!cat)

⇒ nom determinat

⇒ nom predicat o oració

(i els OD formats per les paraules açò, això i allò)

ús de en

Usem en quan el constituent que volem substituir és un OD format per un nom no determinat.

Típicament serà un nom quanti!cat, però pot passar que no tinga un quantitatiu explícit:

tres cotxes, molta farina, pa...

Si la quanti!cació apareix explícita, és informació nova o rellevant i, doncs, no forma part del constituent substituït pel pronom.

exemple de en

Farda perquè té dos cotxes rojos.Jo tinc tres cotxes rojos i no farde gens.

Jo i no farde gens.en

Farda perquè té dos cotxes rojos.Jo en tinc tres i no farde gens.

en tinc tres

ús de el-la-els-les

Usem el-la-els-les quan el constituent que volem substituir és un OD format per un nom determinat.

Un nom és determinat si: Apareix precedit de l’article determinat:

el cotxe, la teua moto, el gran germà... (sa mare) Apareix precedit d’un demostratiu (hipònims de l’article

determinat):aquest cotxe, aquell bon home, eixe llibre...

És un nom propi.

exemple de el-la-els-les

Va passar una dona elegantperò no vaig veure bé aqueixa dona.

Va passar una dona elegantperò no vaig veure bé la.

Va passar una dona elegantperò no la vaig veure bé.

el constituent substituït no és l’antecedent


antecedent

constituent substituït

Va passar una dona elegant peròno vaig veure bé aqueixa dona

antecedent

constituent substituït

ús de ho

Usem ho quan el constituent que volem substituir és un OD format per una oració (nom actualitzat i predicat).

També usem ho per a substituir un OD format pels pronoms açò, això o allò. Aqueixos pronoms, com les oracions, no són ni masculins ni femenins.

exemple de ho

He pensat en tu, peròno digues a ningú que he pensat en tu.

He pensat en tu, peròno digues a ningú ho.

He pensat en tu, però no ho digues a ningú.




He tallat unes fustes de pi i he vernissades

concordança del participi

les

lales

auxiliarhaver+

concordançadel participi⇒

exemples (1/3)

He saludat el Pere.

Després l’he vist quan se n’anava cap a la biblioteca.

exemples (2/3)

He saludat el Pere i he parlat amb el professor de música.


Qui és “l’”?

exemples (3/3)

He saludat el teu amic i he parlat amb la Mònica.


Després l’he vista quan se n’anava cap a la biblioteca.

constatació

les formes pronominals “el” i “la” es confonen davant l’auxiliar haver pels fenòmens d’elisió de vocals:

el he vist ⇒ l’he vist la he vist ⇒ l’he vist

el havia conegut ⇒ l’havia conegut la havia conegut ⇒ l’havia conegut

conclusió

La concordança del participi ens permet continuar bene!ciant-nos de la utilitat comunicativa més gran de gènere (distingir el sexe de les persones) encara que es confonguen el i la.

el he vist ⇒ l’he vist la he vist ⇒ l’he vista

el havia conegut ⇒ l’havia conegut la havia conegut ⇒ l’havia coneguda




1a pers.

2a pers.

3a pers.

4a pers.

5a pers.


nosaltresvosaltres

emetesenel-la-els-lesholi - elshiensus

pronoms fora de l’OD

li-els, hi: termes de moviment

Aquests pronoms representen un terme de moviment, normalment una destinació.

Equivalen, doncs, a noms subordinats (“prep+constituent nominal”).

Quina és la diferència?

ús bàsic de li-els

Equival a un constituent que és règim verbal de destinació o de posició tal, que és una persona en comptes de ser un lloc:

Tot ho paga Pere. Ahir li van tirar una pedra. Com que Anna ja té de tot, no li envies res. Vaig fer un favor als teus amics, però ja no els en faré més. Explica coses fàcils a l’alumnat, i els entra tot.

Primera idea (modi!cable): li-els humà hi no humà

recordatori el constituent substituït no és l’antecedent

Tot ho paga Pere. Ahir van tirar una pedra a Pere.Pere ≠ a Pere

Com que Anna ja té de tot, no envies res a Anna.Anna ≠ a Anna

Vaig fer un favor als teus amics, però ja no faré més favors als teus amics.

els teus amics ≠ als teus amics Explica coses fàcils a l’alumnat i entra tot en l’alumnat.

l’alumnat ≠ en l’alumnat

ús més bàsic de hi

Representa un circumstancial locatiu de destinació o de posició (allí/ací).

— Vinc del Marroc. — Jo aniré al Marroc el mes que ve.— Vinc del Marroc. — Jo hi aniré el mes que ve.

Torne al cine perquè m’he deixat el paraigua en el cine.Torne al cine perquè m’hi he deixat el paraigua.

Recordatori: el constituent substituït no és l’antecedent.

més usos bàsics de hi allí

més usos bàsics de hi allí deperaenamb

més usos bàsics de hi allí depera hi (me’n vaig a aquell lloc=allí)en hi (m’estaré en aquell lloc=allí)amb

més usos bàsics de hi allí depera hien hiamb

més usos bàsics de hi allí deper hia hi en hiamb

Han marginat molt Tortosa: no passa cap tren per Tortosa. ⇒ no hi passa cap tren.

més usos bàsics de hi allí de Øper hia hi en hi amb


més usos bàsics de hi allí de Øper hia hi en hi amb ??


més usos bàsics de hi allí això ell-a...de Øper hia hi en hiamb


més usos bàsics de hi


S’ha fet mal amb el martell.Jo no treballe amb martells perquè són massa perillosos. ⇒Jo no hi treballe perquè són massa perillosos.

Abans dinava amb Pere, però ara no dine mai amb ell. Abans dinava amb Pere, però ara no hi dine mai.

allí això ell-a...de Øper hia hi en hi amb hi hi

més usos de hi allí això ell-a...de Øper hia hi en hiamb hi hi ⇓ així

més usos de hi allí això ell-a...de Øper hia hi en hi amb hi hi ⇓ així

allí per allíamb això amb ell-ella-ells-elles

així (això, en atributius que són noms)

més usos de hiallí per allíamb això amb ell-ella-ells-ellesaixí (circumstancials de manera i atributius amb verbs no copulatius) (això, en atributius amb verbs copulatius):

— Caminava de recules. — Jo també vull caminar-hi. — Anava a espentes. — Jo també vull anar-hi. — Treballa meticulosament. — Jo també hi treballe.

Si tu et tornes boig, jo també m’hi tornaré. hi = boig (atributiu amb verb no copulatiu)

Si dius que ets metge, Pere també pot ser-ho. ho = metge (atributiu amb verb copulatiu)

precisions sobre li/hi

La distinció inicial “humà/no humà” implica habitualment la distinció “globalitat/parcialitat”:

??He donat un paquet a la mà de Josep??He anat a tota la ciutat de Xàtiva

L’“objecte indirecte” comporta globalitat o absència de divisió.

Els locatius comporten parcialitat: p.e. quan posem una cosa en un lloc, la posem en una part d’aqueix lloc.

ampliació de li-els

Segons la relació “globalitat/parcialitat” que s’estableix entre li i hi, resulta que també apliquem li a referents no humans.

Noteu que, quan ho fem, ens referim a entitats considerades globalment:Al meu rellotge no cal donar-li corda.Al radical de fang li podem afegir diversos su!xos.A la meua sopa no li tires aigua.

trajecte (per)origen destinació(de) (a)

posició (en)

els pronoms i el moviment

companyia o instrument(amb)



li/hi

trajecte (per)origen destinació(de) (a)

posició (en)



li/hi

hi trajecte (per)origen destinació(de) (a)

posició (en)



li/hi


posició (en)

hi



li/hi


posició (en)

hi

?

pronominalització de l’origen

En les etapes inicials de la llengua usàvem en: Ahir se’n va anar a Tortosa i en tornarà demà.

Aqueix ús ha reculat molt: Ahir se’n va anar a Tortosa i tornarà demà.

Però es manté quan l’origen és psicològic: Fa una hora que comentem el tema.

Ja n’hem parlat prou. (n’ = del tema/sobre el tema)


pronom de!nit pronom substituïdor pronom assenyalador ús pleonàstic o reforçador





pronoms febles1a pers.

2a pers.

3a pers.

4a pers.

5a pers.


nosaltresvosaltres


usos bàsics de em, et, ens i us

Representar un OD amb la mateixa referència que el subjecte (ús

re#exiu).• Em pentine tots els dies.

diferent del subjecte.• Joan m’ha embrutat.

Representar una destinació o una posició humana.

• Porta’m les sabates.




es et em li el en hi ho us ens els la els les

orde relatiu dels pronoms

OD (refl.)

OD qualif. de l’OD

destí oposició humà/global

destí oposició no humà/divisible

CC decausa i règim d’origen Ψ

CCi atribu-tius (v. no cop).

Atribu-tius (v. cop.)

Subjecte

em, ens * * * *et, us * * * *es * * *en * * * * *el-la-els-les *ho * *li-els * *hi * *

OD (refl.)







Subjecte


OD (refl.)







Subjecte


Documents

14. Els pronoms febles - Universitat Jaume Isifre/llengua2/l2apunts/14.pdf · 2012-09-17 · pronoms de!nits Igual que els adjectius quantitatius de!nits expressen quantitats exactes