10
DIUMENGE · 16 de desembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14852 - AVUI / Any XL. Núm. 13722 - EL PUNT 2,50€ Avui amb El Punt Avui 137277-1127258w 116119-1156059w RÀNQUING · Des del 2013 que està al capdavant i aquest any ja se n’han superat els 10.000 casos BARCELONA · L’Ajuntament fa un cens de pisos buits per tenir més oferta de lloguer social Catalunya, líder en desnonaments NACIONAL P6,7 PITJOR · Les entitats socials alerten que hi ha realitats “invisibles” com ara les ocupacions NACIONAL P12 La concentració al davant de la seu del Suprem per mostrar el rebuig al procés penal contra els líders independentistes EFE Protesta de groc a Madrid Jordi Turull i Negre Josep Rull i Andreu Opinió 300 dies de presó. La determinació, intacta P10 Diana Riba, número dos d’ERC a les europees Nacional P8 “El sobiranisme està més dividit del que cal” Entrevista Ferran Mascarell Candidat a l’alcaldia de Barcelona

16 de desembre del 2018. NACIONAL Catalunya, …...DIUMENGE · 16 de desembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14852 - AVUI / Any XL. Núm. 13722 - EL PUNT 2,50€ Avui amb El Punt Avui

  • Upload
    others

  • View
    2

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: 16 de desembre del 2018. NACIONAL Catalunya, …...DIUMENGE · 16 de desembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14852 - AVUI / Any XL. Núm. 13722 - EL PUNT 2,50€ Avui amb El Punt Avui

DIUMENGE · 16 de desembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14852 - AVUI / Any XL. Núm. 13722 - EL PUNT

2,50€

Avui amb El Punt Avui

1372

77-1

1272

58w

1161

19-1

1560

59w

RÀNQUING · Des del 2013 queestà al capdavant i aquest any jase n’han superat els 10.000 casos

BARCELONA · L’Ajuntament faun cens de pisos buits per tenirmés oferta de lloguer social

Catalunya, líderen desnonaments

NACIONAL P6,7

PITJOR · Les entitats socialsalerten que hi ha realitats“invisibles” com ara les ocupacions

NACIONAL P12

La concentració al davant de la seu del Suprem per mostrar el rebuig al procés penal contra els líders independentistes ■ EFE

Protesta de groc a Madrid

Jordi Turull i NegreJosep Rull i Andreu

Opinió

300 dies de presó. Ladeterminació, intacta

P10

Diana Riba, número dosd’ERC a les europees

Nacional P8

“El sobiranisme estàmés dividit del que cal”

Entrevista Ferran MascarellCandidat a l’alcaldia de Barcelona

Page 2: 16 de desembre del 2018. NACIONAL Catalunya, …...DIUMENGE · 16 de desembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14852 - AVUI / Any XL. Núm. 13722 - EL PUNT 2,50€ Avui amb El Punt Avui

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 16 DE DESEMBRE DEL 2018

a gent d’una “con-figuració volumè-

trica”, com els anome-nava Josep Pla, sónvistos, avui dia, ambuna barreja d’aversió i

commiseració. És normal: a les gransciutats hi ha tants centres de fitnescom bars a la cantonada. L’exposiciópública dels gimnastes és general. Elpassejant els observa des de la vorera:cossos en moviment frenètic, amaratsde suor, voltats de màquines que evo-quen les sales de tortura de la Inquisi-ció en versió high-tech. Els grassoscontemplen l’espectacle amb un puntde malenconia. Molts estan conven-çuts que la seva obesitat és moderadai no estan disposats a perdre l’alegriade viure per una simple qüestió de pes.Ho volen trobar normal. Per això aque-lla senyora tan folgada en veure una ra-diografia va exclamar: “Ostres, doctor,som realment tan prims per dins?!” Iper això molts subscriurien les parau-les d’un personatge d’Orwell: “Esticgras, però soc prim per dins. No heupensat mai que hi ha un home prim a

dins de cada home gras, com allò quediuen que hi ha una escultura a dins decada bloc de pedra?” Potser sí, potserempresonats a dins dels Sancho Pan-za d’aquest món hi habiten autènticsQuixots. La meva inclinació personal(per raons de proximitat, suposo) éstrobar més tolerable el sobrepès queno pas la cosa eixuta. Tinc una tendèn-cia, possiblement injusta, a pensar queels tipus esquàlids i esprimatxats ama-guen megalòmans delirants, tipus es-sencialment perillosos. Ja es veu que,a vegades, escriure és un forma de re-venja. El gras sempre ha trobat refugien el sentit de l‘humor, ha hagut detriar entre una dieta inclement o ferbroma sobre la seva condició. Pensoen aquell anglès ample i panxut que vaser increpat per una fervent naciona-lista durant la guerra: “I vostè perquèno és al front?” “Senyora, si em va do-nant la volta veurà que, en realitat, hisoc”, es va defensar el bon home. I nopuc oblidar l’amic que va quedar atra-pat en una porta giratòria. Posa’t deperfil!, li deia jo, però em desarmavaamb un somriure: “Que no ho veus,que no en tinc jo, de perfil!”

L

Keep calmMiquel Berga

Grassos

Tinc tendència, possiblementinjusta, a pensar que els tipusesquàlids amaguenmegalòmans delirants

ntra en els paràmetres de “pro-vocació” el famós Consell de Mi-nistres que divendres que ve el

president socialista espanyol, PedroSánchez, ha citat a Barcelona? Algunsmembres del govern català ho han afir-mat. El president Puigdemont ho hareiterat des de l’exili. Hi ha la data: 21de desembre, primer aniversari de leseleccions forçades per l’aplicació del’article 155, que el PSOE va defensar apeu i a cavall. Hi ha –ho han dit algunsportaveus d’aquest partit– la voluntatde demostrar que el govern d’Espanyaés, com el nom indica, d’Espanya i, enconseqüència, es pot reunir on vulguide la seva geografia, en direm “geogra-fia”. No s’apleguen, posem per cas, aGuadalajara. Ni tan sols a Sevilla, on elPSOE ha rebut una gran ferida electo-ral. Per a la primera excursió ministe-rial els ha abellit Barcelona, mira.

Jo, que no soc tan malpensat. hi vaigveure d’entrada una maniobra electo-ralista. Al contrari del PP, que en potprescindir, el PSOE necessita els votsdels catalans per fer bon paper en unescrutini. Pedro Sánchez anunciaràdes de Barcelona que apuja el salari mí-

E

nim. S’esperen altres mesures, refe-rents a Rodalies, etcètera. A Sánchez,no l’espanta ara el PP, que a Catalunyaha baixat a la situació d’irrellevant, si-nó Ciutadans, que pot ser un aliat delmateix PP a Madrid. Sovint oblidem, oho volem oblidar perquè ens incomoda,que Ciutadans és la primera força a Ca-talunya en vots.

El Consell de Ministres barcelonítambé demostra que segueixen senseentendre res. Es va veure en l’últim pledel Congrés. Per a uns, el “problemacatalán” se soluciona per la força i ladissolució de l’autonomia. Per a uns al-tres, amb l’amenaça combinada amb

un consell de ministres a Barcelona.Franco ja ho feia, i, en això, no hi vegincap equiparació amb l’antic règim. Ésla constatació d’una inèrcia històrica:per satisfer els catalans, per rebaixar latensió, es desplacen els ministres aBarcelona un dia.

També “provocació”? Hi havia hagutel “teatre de provocació”, d’épater lesbourgeois. Assistien a les seves repre-sentacions els que el celebraven. Els“provocats”, els bourgeois, o es queda-ven a casa o hi feien pell morta. CalixtoBieito va començar espaterrant el pú-blic del Liceu i ara aquest públic no ac-cepta cap muntatge de Tosca si no ésde Calixto Bieito o d’un dels seus epí-gons. Divendres hi haurà molt de tea-tre a Barcelona. Provocador o oportu-nista, com que és dolent, d’alguna ma-nera s’haurà de manifestar disconfor-mitat. Ara: sense les extralimitacionsque s’anuncien. No n’hi ha per a tant.Més aviat fa riure. Hem dit i demostratque som gent de pau i d’aquí ve l’acu-mulació de forces pròpies i el prestigi isimpatia externs. El teatre de carrerha de ser per a tots els públics, tambél’internacional.

“Portar elsministres aBarcelona demostra,també, que noentenen res

Vuits i nous

La “provocació”Manuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a [email protected]. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

Page 3: 16 de desembre del 2018. NACIONAL Catalunya, …...DIUMENGE · 16 de desembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14852 - AVUI / Any XL. Núm. 13722 - EL PUNT 2,50€ Avui amb El Punt Avui

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 16 DE DESEMBRE DEL 2018

om que quan van crear la funda-ció i van celebrar la primera edi-ció dels premis ho van anunciar

a so de bombo i platerets, no deixa deser curiós que ara, a punt de complirdeu anys, la Fundació Princesa de Gi-rona (abans, és clar, Príncep de Giro-na) hagi anunciat aquesta setmanaamb una simple nota de premsa que,el desè aniversari dels premis, l’any vi-nent, el celebraran a Barcelona. Comque es veu que serà l’any de l’estrenaoficial d’Elionor, els seus pares li volenestalviar el mal tràngol d’anar de visi-ta a una ciutat governada per una al-caldessa republicana que no els cedeixun Auditori que estarà en obres sem-pre que el demanin (i que ella sigui al-caldessa, és clar). Fugen, els reis?Fuig, la princesa? No ho sé. Ho sabreml’altre any. De moment, sembla queses majestats fan un parèntesi espe-rant a veure cap on van els esdeveni-ments. Però no em negaran que, justa-

C “La FundacióPrincesa de Gironacelebrarà els deuanys anant-se’n aBarcelona. Curiósment en el desè aniversari, i desprésd’haver fet nou edicions a Girona, ésben estrany (per no dir còmic) que elspremis Princesa de Girona es donin aBarcelona. Per donar-hi més rellevàn-cia, diuen. Ha! Probablement no és larenúncia al títol que vaticinava iròni-cament Arcadi Espada aquesta setma-na a El Mundo, però sí que és una cer-ta derrota. Un derrota, és clar,d’aquells patrons que, ben cofois (horecordo com si fos ahir), l’any 2009ens van venir a explicar al diari (ales-

hores jo era director adjunt d’El Punt)les bondats de la reial fundació. No séquè en pensen ara els artífexs d’aque-lla posada en escena, que tenen noms icognoms, i totes les forces vives del’empresa i l’economia gironina quealeshores ens demanaven als periodis-tes complicitat perquè consideraven elpríncep “un dels nostres símbols méspreuats” (així es deia en la nota depremsa feta pública en anunciar lacreació de la fundació). He fet l’exerci-ci de buscar a l’hemeroteca del diariles declaracions que es van fer aquellsdies, però em sembla que és millor nofer quedar vermell ningú. Tothom tédret a canviar d’opinió. Fins i tot el rei.“La seva altesa reial, que té aquest títoli ens honora fent servir aquesta digni-tat, sempre ha posat en relleu el seucompromís amb Girona”, deia l’ensa-bonadora nota oficial de la fundació fanou anys. Ja el veuen, doncs, “el com-promís”. Ferm. A 100 quilòmetres.

Se’n van?Xevi Xirgo / [email protected]

A la tres

Catalunya és el territori del’Estat que lidera el nombre

de desnonaments des de l’any2013. Només l’any passat se’n vanproduir, segons les xifres oficials delConsell General del Poder Judicial,13.308, però aquest any, 2018, i no-més fins al mes de setembre, jas’han superat els 10.000. A més,aquestes xifres no inclouen la gentque lliura les claus just abans del’acte concret de desnonament, jaque considera que no podrà supor-tar una situació tan violenta. A més,tampoc inclou la gent que es veuobligada a canviar de barri o de ciu-tat de residència perquè no pot as-sumir els nous preus del lloguer. I ésque, en les darreres dades, el nom-bre de desnonaments de llogatersja triplica el de propietaris. Aquestfet, haver de marxar per uns aug-ments abusius dels lloguers, provo-ca un munt de conseqüències enles famílies, des de la deslocalitza-ció social fins a la dificultat permantenir la feina o anar-hi.

Les dades mostren que l’ac-cés a un habitatge digne, dretconstitucional, és un problema jaestructural. El govern espanyol vaaprovar divendres un seguit de me-sures per protegir el mercat del llo-guer. El mateix govern espanyol,quan era en mans del PP, va deixarsense efecte part de la Llei24/2015, l’eina de què s’havia dotatCatalunya per lluitar contra aques-ta xacra. Aquesta actuació política ijudicial, ja que la suspensió va serdictada pel Tribunal Constitucional,va provocar, només a Barcelona, laimpossibilitat d’aturar 600 desno-naments. En vista d’aquesta reali-tat, caldria una política global delmercat de l’habitatge, una propostaque hauria de ser valenta obviantels interessos dels grans tenidors ipensant en el bé comú i les novesrealitats que, segurament, tambésuperen la nostra Llei 24/2015.

Habitatge,un problemaenquistat

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Parella de l’empresonat Raül Romeva, serà la nú-mero 2 d’ERC en la llista conjunta per a les elec-cions europees. Riba sosté que el seu objectiu ésdonar veu als represaliats, una mostra més delcompromís que han demostrat en nombrosesocasions els familiars dels presos i dels exiliats.

DIRECTORA DE L’INSTITUT RAMON LLULL

Compromís

La nova directora de l’Institut Ramon Llull apostaper incorporar estratègies en la via digital per a ladifusió del català i considera que exportar la llen-gua i la cultura catalanes és també obrir portesperquè siguin els qui ens visiten qui ens facind’ambaixadors. Nous aires, noves idees.

-+=

-+=

Avenç mèdicAntonio Alcaraz

Nous aires al Ramon LlullIolanda Batallé

-+=

Diana Riba

L’hospital Clínic ha generat una altra bona notíciaen el combat contra el càncer. En aquest cas ha uti-litzat amb èxit una tècnica desenvolupada a la Xinaperò pionera a Europa que permet operar el càncerde ronyó sense retirar l’òrgan, sinó extirpant el tu-mor i conservant la funcionalitat de l’òrgan.

CAP D’UROLOGIA DE L’HOSPITAL CLÍNIC

NÚMERO 2 D’ERC EN LES EUROPEES

http://epa.cat/c/h5dyob

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllCarme Vinyoles

Dones queobren camí

einab Sekaanvand, iraniana, 24 anys, casada a laforça als 15 amb un maltractador, abusada per un

cunyat aprofitant les pallisses del marit, acusada dematar el seu botxí, torturada per la policia, sentenciadacom a culpable de les agressions patides i executada el2 d’octubre. Israa al-Ghomgham, saudita, 30 anys,advocada i defensora dels drets humans, participant enles protestes del 2011 contra la discriminació de lapoblació xiïta, detinguda el 2015 per pertorbació del’ordre públic i incitació als joves contra l’Estat, jutjada

per una cort especialitzada enterrorisme en audiències en què noestà present, enfronta la petició depena de mort i res no se sap de lasessió que havia de tenir lloc el 21de novembre per decidir el seufutur. Potser encara hi haesperança. Per a ella i per a la restad’activistes empresonades. Rasha

al-Hasan, Rafifi al-Yasiri, Mahdi Tamimi, Suad al-Ali, Taraal-Fares, joves iraquianes molt populars en les xarxessocials, assassinades per dir i fer el que pensen, perexemple, Al-Fares: “No tinc por dels que no creuen enDéu, sinó dels que maten per provar la seva existència.”Nadia Murad, yazidita, 25 anys, esclavitzada per l’ISISals 19, alliberada del seu captiveri i guardonada amb elNobel de la pau 2018 en reconeixement a la seva lluitacontra la violència sexual. Totes elles, i moltes més arreudel món, són dones lliures que obren camí contra elfanatisme, la intolerància i el masclisme.

Z

Apuntem elsseus noms:Zeinab, Israa,Rasha, Rafifi,Mahdi, Suad,Tara, Nadia...

Page 4: 16 de desembre del 2018. NACIONAL Catalunya, …...DIUMENGE · 16 de desembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14852 - AVUI / Any XL. Núm. 13722 - EL PUNT 2,50€ Avui amb El Punt Avui

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 16 DE DESEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Rajoy llança ara el 155 contrala hisenda catalana. Madridsacseja l’Agència Tributàriaescudant-se en el fet que elgovern no tenia competències.

10anys

20anys

El PSC renuncia a pressionar elPSOE amb el pressupost.Amenaça amb un canvi derelacions si no hi ha noufinançament el 31 de desembre.

La direcció de CDC reconeixque les peticions a favord’esgotar la legislatura no hanaconseguit modificar lavoluntat inicial de Jordi Pujol.

Ara, la hisenda No pressionaran Eleccions catalanesTal diacomavui fa...

o vull escriuresobre el paper

dels Mossos perquètinc clar el que és unapolicia i que sempre hihaurà discussions en-

tre els que pensen que no en caldria,de policia –en una societat idíl·lica i im-possible–, i els que mai no en farienprou perquè creuen en la repressió i elcontrol total dels ciutadans sempreque siguin ells els qui decideixin. Lapolicia és necessària i particularmentcrec que els Mossos són en generaluna molt bona policia, tot i que, com atothom, m’emprenyen algunes de lesseves actuacions, com quan actuencontra tu (penso en els de trànsit) oquan el seu comportament no ésl’adequat en una societat democràtica.D’agents perversos n’hi ha en els Mos-sos com en altres policies, com tambén’hi ha en el món en general i en el delperiodisme en particular. Això sí, calexigir-los (i exigir-nos) un comporta-ment exemplar i perseguir els que noho són. I en les càrregues de la setma-na passada hi va haver actituds incor-

rectes, condemnables i perseguibles.No cauré en l’error de la criminalitzaciódel cos, perquè fan bona feina i perquèqui els jutja ara ho fa des d’una pers-pectiva política i no professional. L’e-xemple del que està passant és clar:uns els fustiguen per les càrregues ides de Madrid (el Madrid polític, jam’entenen) els persegueixen per no ac-tuar i criden per la seva intervenció, perdeixar-los a mans dels que encara tre-ballen pitjor. De fet estem en uns mo-ments en què s’ha perdut la vergonya iels anomenats constitucionalistes queestaven en contra de la Constitució el78 el que voldrien és que es derogues-sin les competències dels Mossos id’Ensenyament i, en definitiva, el queno voldrien és cap autonomia per a Ca-talunya. Això quan aquí el que es dema-na és la independència. Tenen el 155 ala boca i l’estat d’excepció també, per-què voldrien que Catalunya fos una re-gió, com en el franquisme, que pagués icallés. Han perdut la vergonya i l’autori-tarisme s’ha apoderat del discurs polí-tic a l’Estat. Venen mal dades.

N

Full de rutaJordi Grau

Han perdutla vergonya

Tenen el 155 a la boca i l’estatd’excepció també perquèvolen aplicar-lo, ja que el quevoldrien és que Catalunya fosuna regió, com en elfranquisme, i pagués i callés

a uns anys van començar a proli-ferar les bicicletes, fet que gene-ralment es va celebrar amb els

arguments que es potenciava un mo-del de transport no contaminant, méssaludable, i que podria ser un pas en-davant per anar posant fi a la depen-dència de cotxes i motos. En diferentsciutats es van crear carrils bici queprogressivament es van anar farcintde ciclistes. Sobretot a Barcelona elque es va iniciar com una idea interes-sant i en un ús convencional i cívic dela majoria, va anar degenerant en unús irresponsable d’alguns ciclistes lo-cals i turistes –trobar-se usuaris peda-lant per la vorera més estreta ja és unclàssic i, de tant en tant, descobrirmalabaristes que són capaços d’enca-bir dues persones en una bicicleta noés anecdòtic–. A més, la recent irrup-ció dels patinets elèctrics ha acabatengrandint el conflicte de la mobilitat.A dia d’avui moure’s amb normalitat–sobretot la gent que es desplaça ca-minant– per Barcelona i tants altresllocs és impossible, ja que l’amenaçaés creixent i cal regular-ho i sancionar

F les infraccions de forma clara.

EL PROBLEMA DE LA MOBILITAT es podriapal·liar? Sembla prou clar que sí i,d’aquesta manera, s’eliminaria la in-defensió dels vianants i dels ciclistes iusuaris del patinet elèctric que en fanun ús responsable. Per exemple, totesles bicicletes (i patinets elèctrics) quecirculen pels barris no haurien de por-tar una matrícula (o un distintiu clar),a fi de poder ser perseguides les infrac-cions i atenuar-les sabent que hi ha uncontrol rigorós? Ara bé, es poden dur aterme més accions a banda d’iniciaruna operació de multes, oi? Seria lògicque si les persones que van en motoduen casc, no n’haurien de portartambé els ciclistes i els que van en pa-tinet? Les vies no es podrien senyalit-zar i marcar de manera molt més cla-ra? Els que porten bicicleta i patinetno haurien de tenir una assegurançacom els vehicles de motor? No seriaraonable que haguessin de dur obliga-tòriament llums al davant i al darrerea fi de ser vistos a la nit amb més clare-dat? Com pot ser que tants ciclistes i

patinets se saltin semàfors a la lleuge-ra sense pudor? A qui se li ha acuditque les bicicletes puguin anar en elsdos sentits en un mateix carril? Nosón aquestes preguntes prou òbvies derespondre per haver d’esperar tant asolucionar-ho?

ELS POBLES I CIUTATS tenen el repte decontinuar sent llocs agradables on po-der passejar, moure’s amb alegria itranquil·litat, poder badar, fer la xer-rada mentre es va d’un lloc a un altre,preservar així un model propi, autèn-tic i arrelat on el petit comerç puguiperviure i no acabem amb un parc te-màtic de vehicles sense control, on elscarrers no siguin un perill permanent,on les persones no puguin ser atrope-llades només de sortir del portal de ca-sa. Hem arribat al punt que urgeix re-pensar la mobilitat de debò –vehiclesprivats, també el transport públic i elsvianants– i fer-la atractiva i no unaamenaça innecessària. Ara que tenimles eleccions municipals a la cantona-da pot ser un bon moment per endegarnoves propostes que són urgents.

Jordi Mayoral. Galerista

Mobilitat sense amenacesTribuna

Violència entrejovesb Tinc 22 anys i encara esticimpactada per la notícia de lanoia assassinada per un altrejove per gelosia. No entencquè passa pel cap d’aquestespersones per exercir la violèn-cia sent tan joves. Sempre hepensat i he sentit que la joven-tut és una etapa per aprendre,i que realment la ingenuïtat téun paper importat. Aquest as-sumpte em sembla molt pre-ocupant, alguna cosa no deuanar bé en aquesta societatquan cada vegada hi ha mésviolència exercida per jovesque no tenen la capacitat degestionar les seves emocionsmés negatives.MARINA GORDILLO GARCÍABarcelona

Maldat en estatpurb Es veu que el relat que s’hacreat per “informar”, més ben

dit intoxicar, Espanya sobre lasituació a Catalunya no és su-ficient. Els “cervells” han dis-senyat una nova estratègia:alertar de la possibilitat que hihagi “morts”. El recurs és in-decent, es tracta de maldat enestat pur, perquè l’únic queimporta és sumar vots. S’hade ser vil i miserable. Una ve-gada més, contra Catalunya iel que representa, “tot s’hival”. En vista de la perversiódel llenguatge que s’està im-posant, cal dir les coses pelseu nom i recordar als interes-sats, desmemoriats i igno-rants que van ser Franco i elsseus acòlits els qui van prota-gonitzar un cop d’estat contrael govern legítim de la Repú-blica, amb el suport de l’Esglé-sia del moment i d’interessoseconòmics als quals el règimva anar molt bé durant dèca-des.

Des d’una òptica de racio-nalitat democràtica, els esde-veniments actuals són unaprova més de fins on pot arri-

bar l’absència d’escrúpols pertal d’aconseguir el poder,mantenir-s’hi, anihilar l’adver-sari polític i, sobretot, humi-liar-lo.

El fenomen no és nou, jo di-ria que es tracta d’una altera-ció congènita greu, des delpunt de vista genètic, queafecta sectors de tots cone-guts que no es resignen a per-dre els seus privilegis. Hemarribat a un punt en què jano es tracta d’independentis-me.

El problema real i de fons ésel perill imminent –no nomésper a Catalunya– d’una invo-lució sense precedents des del’anomenada Transició. La ciu-tadania espanyola, hauria deser conscient de quina és larealitat i de la deriva del país.JAUME FARRÉS BOADAOlesa de Montserrat (Baix Llobre-gat)

La unitat

b Em considero d’Esquerraperò en aquests momentssoc crític amb el partit i, comjo, molta gent amb qui parlo.Vaig sentir a dir al Sr. Tardà:“Nosaltres som Esquerra idesprés hi ha els altres.” Con-sidero la frase desafortunada,evidencia sectarisme i mostraun interès per posar el partitdavant del país.

Som molts els qui ens con-siderem d’esquerra i republi-cans i pensem que la força del’independentisme és trans-versal. No ens preguntemquan anem a una manifesta-ció o davant d’una presó quèpensa la persona que tenim alcostat.

Quan siguem lliures ja hihaurà lluita partidista. No ésveritat que tinguin més vots sivan separats. En les últimeseleccions va guanyar Ciuta-dans com a partit, fet que nohauria passat anant tots junts.No es refiïn de les enquestes.

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

El lector escriu

Page 5: 16 de desembre del 2018. NACIONAL Catalunya, …...DIUMENGE · 16 de desembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14852 - AVUI / Any XL. Núm. 13722 - EL PUNT 2,50€ Avui amb El Punt Avui

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 16 DE DESEMBRE DEL 2018

SísifJordiSoler

José Zaragoza, COORDINADOR DEL PSC AL CONGRÉS DELS DIPUTATS

“Els independentistes estaven més còmodes amb lesporres de Rajoy que amb les inversions de Sánchez”

La frase del dia

“És gràcies a latenacitat i fidelitat ala llengua dels seuspromotors quepublicacions com‘PresènciaEvangèlica’ hanarribat als 50 anys

l gener de 1966, en una confe-rència a Barcelona, el directorde la Societat Bíblica de Madrid,

entitat protestant per a la difusió deles escriptures en diferents llengües,fent referència a l’edició de la Bíblia enidiomes diversos, afirma que hutus itutsis tindran abans les escripturesen les seves llengües que no pas els ca-talans. Lluny de provocar només in-dignació entre els assistents a l’acte,aquells mots, del tot despectius cap ala llengua catalana i la capacitat d’ac-ció dels protestants catalans, van pro-vocar una reacció immediata, de ca-ràcter positiu, entre pastors i lídersprotestants. El 16 de febrer ja es cons-tituïa la Fundació Bíblica Evangèlicade Catalunya, amb presència de les di-ferents denominacions del protestan-tisme català, per tal de fer arribar elstextos bíblics a la societat catalana enla seva pròpia llengua, des de l’afirma-ció de “llur catalanitat i la responsabi-litat de fer servir la llengua que Déuens ha donat”.

DOS ANYS DESPRÉS, té lloc el naixementde Presència Evangèlica, revista pro-testant i en català. La decisió és presaen la placidesa assolellada d’un diu-menge al matí, amb els seus promotorstranquil·lament asseguts en un bancdel parc de la Ciutadella, per defugir lessospites policials. Àngel Cortès, empre-sonat el 1945 per la seva militància in-dependentista, n’és el motor inicial iprimer director, funció que el 1975 as-sumirà Benjamí Planes fins a l’actuali-tat. Tots dos, amb el teòleg Josep Grau,en són els fundadors. En va aparèixerel primer número el 20 d’abril de 1968,amb un tiratge llavors no superior als800 exemplars. La significació històri-ca de la iniciativa és extraordinàriaperquè es tracta de la primera publica-ció protestant íntegrament en català,la continuïtat de la qual arriba fins alstemps presents.

E EL MÓN PROTESTANT toparà amb l’hosti-litat o bé el silenci de la premsa conven-cional, amb l’excepció dels periòdicsd’ideologia més progressista o liberal. Ala segona meitat del segle XIX i fins al1939, la premsa republicana va serl’única aliada que el cristianisme de laReforma va trobar i també l’únic porta-veu de la seva existència i les seves acti-vitats, ja que la resta de periòdics s’hireferien des de la bel·ligerància, elmenyspreu o la indiferència. Peraquest motiu, disposar de premsa prò-pia esdevingué, des del principi, un ob-jectiu prioritari, no sempre a l’abast detotes les comunitats. La primera publi-cació protestant als Països Catalansapareix a Barcelona, el 10 de juny de1869: és el setmanari El Eco Protes-tante, promogut per Antoni Vallespi-nosa, del qual sortiran 26 números ique venien els alumnes de l’escola pro-testant. Tres mesos després, veu lallum el mensual Boletín Balear de laSociedad Evangélica de Mahón, delqual sortiran set números. A CatalunyaNord, l’única publicació protestantsurt el 1896, amb el mensual Le Vrai

Chrétien, administrat pels pastorsChapal de Cotlliure i Araud de Perpi-nyà. Serà activíssim en el combat con-tra l’alcoholisme i responent els atacsdel periòdic catòlic Croix des Pyré-nées-Orientales. El 1900, a València,s’edita la publicació infantil Hojas Do-minicales, molt utilitzada a les nom-broses escoles dominicals, activitat do-cent habitual en el món protestant, ar-reu. Dirigida per Johan E. Uhr, fins al1912, Vicent Mateu en serà l’ànima,com també de La Escuela Dominical,que aquest any en fa el relleu.

DES DE LA IMPRESSIÓ i el disseny mésmodestos, fins a revistes impecable-ment editades, totes les modalitats estroben presents al llarg de la història dela premsa protestant que abasta des desimples butlletins d’una església localdeterminada, fins a periòdics més ge-nerals de denominació o bé premsaprotestant espanyola, a l’interior de laqual es pot anar seguint també l’activi-tat del protestantisme a Catalunya, lesBalears i el País Valencià. De les més de130 publicacions protestants que apa-reixeran als Països Catalans, des de1869 fins a l’actualitat, n’hi haurà quetindran una vida curta, a cops efímera.D’altres, molt poques, arribaran al migsegle de presència pública i algunes ani-ran canviant de capçalera, apareixent ireapareixent segons el context polític iles circumstàncies del moment. A dife-rència de França, on Le Signal (1894-1908), hi fou d’aparició diària, la periodi-citat més curta de la premsa protestantals Països Catalans ha estat de caràctersetmanal. Igual que altres publicacionsen català, de temàtica diversa, com Res-sorgiment (Buenos Aires), Germanor(Santiago de Xile), Treball, Serra d’Or iCavall Fort (Barcelona) és gràcies a latenacitat i la fidelitat a la llengua delsseus promotors, com és el cas dels res-ponsables de Presència Evangèlica, quehan arribat totes als 50 anys.

Josep-Lluís Carod-Rovira. Filòleg i escriptor

‘Presència Evangèlica’Tribuna

alten cinc dies,però tot fa pre-

veure que divendres(21-D) serà un diacomplicat. Al davant,un curt espai de

temps, suficient per articular unaestratègia prou pensada per evitarentrar en un atzucac irreparable. Ala vegada, una actitud ferma que espugui llegir com a tal, i, sobretot, uncomportament unitari que es pre-senti sense fissures. El 21-D és a lacantonada i se’ns exigeix fermesa iresponsabilitat.

Talment, la provocació és evident.Els enemics estan escalfant l’am-bient tot aquest mes de desembre. Iquan escric enemics sé distingir-losdels que són adversaris. En la políticacatalana i l’espanyola hi ha molts ad-versaris de la proposta sobiranista,però també hi ha molts enemics deCatalunya, fins i tot en el mateix àm-bit català. Constatem que hi ha gentmalèfica, que basen el seu discurs (ola manca de discurs) en la mentida il’odi. Esmolen les paraules per fermal i creuen que tot val per alimentarla confrontació. Populars, ciutadans ivoxistes han abraçat l’hostilitat i l’ul-tratge com a única proposta i han fetde l’anticatalanisme forma de vida.

Davant la ultradreta hem de reafir-mar el valor democràtic i pacífic delrelat sobiranista. Som gent de pauque volem mantenir un missatge cí-vic i constructiu. Ho hem demostrat.El discurs ofensiu hem après a res-pondre’l amb la defensa dels dretshumans i la pràctica democràtica. Di-vendres podem demostrar novamentla voluntat de seguir endavant en unprocés singular i creatiu. El nostre ésun camí llarg i costerut, que ens donala seguretat que resistir és vèncer.Tenim la raó i, al final, vencerem. El21-D en tindrem una nova prova.

F

De set en setJaume Oliveras i Costa

Divendres

Page 6: 16 de desembre del 2018. NACIONAL Catalunya, …...DIUMENGE · 16 de desembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14852 - AVUI / Any XL. Núm. 13722 - EL PUNT 2,50€ Avui amb El Punt Avui

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 16 DE DESEMBRE DEL 20188 | Nacional |

25600256102562025630256402565025660256702568025690

25601256112562125631256412565125661256712568125691

25602256122562225632256422565225662256722568225692

25603256132562325633256432565325663256732568325693

25604256142562425634256442565425664256742568425694

25605256152562525635256452565525665256752568525695

25606256162562625636256462565625666256762568625696

25607256172562725637256472565725667256772568725697

25608256182562825638256482565825668256782568825698

25609256192562925639256492565925669256792568925699

49000490104902049030490404905049060490704908049090

49001490114902149031490414905149061490714908149091

49002490124902249032490424905249062490724908249092

49003490134902349033490434905349063490734908349093

49004490144902449034490444905449064490744908449094

49005490154902549035490454905549065490754908549095

49006490164902649036490464905649066490764908649096

49007490174902749037490474905749067490774908749097

49008490184902849038490484905849068490784908849098

49009490194902949039490494905949069490794908949099

36010.360360360360360360360360360

300300300300540300300300300300

300300300300300420300300300300

300300300300300300300300300300

300300300300300300300300300300

300300300300300300300300300300

360360360360360360480360360360

300300300300300300300300300300

10.420300300300300300420300300300

600.000360360360600360360360360480

360360360360360360360360360360

300300300300540300300300300300

300300300300300420300300300300

300300300300300300300300300300

300300300300300300300300300300

300300300300300300300300300300

360360360360360360480360360360

5.840300300300300300300300600300

120.120300300300300300420300300300

6.020360360360600360360360360480

���������

������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

.....

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

�������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

.....

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

�������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

���������

29200

95141

52 233843

1394444

825895

666

4677087

0868

97491696097499290949999

1.56060

300240

120 300300

1.500300

300300

18060

1.500300

120120

2.10036048060036018030018060

�������

���������

��������

��������

�������� ��������

��������

�������

��������

��������

��������

��������

���������

�������

��������

��������

��������

�������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

���������

SORTEIG

Llista acumulada de les quantitats que han correspost a cadascuna de les

sis sèries dels números premiats, classificats per la seva xifra final

Aquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteig

SORTEIG DEL D IA 15 DE DESEMBRE DEL 2 018

Deu sèries de 100.000 bitllets cadascuna

LOTERÍA NACIONAL100

18

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS

AQUEST SORTEIG ADJUDICA 42.000.000 € EN PREMIS

Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions

El joc

ERC va prosseguir ahir elseu camí al marge de candi-datures unitàries de l’inde-pendentisme català amb latria de Diana Riba, parellade l’empresonat Raül Ro-meva, com a número 2 delpartit en la llista per a leseleccions europees del 26de maig, en coalició ambEH Bildu i el BNG i oberta a“altres forces sobiranistes ide progrés”. El consell na-cional republicà va aprovarahir el tàndem electoralamb Oriol Junqueras. “Fauns dies vaig rebre una tru-cada del Raül des de la pre-só de Lledoners, que co-mençava així: «L’Oriol etdemana que siguis en lesllistes europees.» Vaig ne-cessitar uns dies per pen-sar-m’ho”, va explicar Riba,que es proposa donar veuals represaliats i els seus fa-miliars des d’un escó al Par-

lament Europeu com el queRomeva va ocupar durantdeu anys.

Riba és llicenciada enpedagogia i, des del 2007,ha regentat El Pati dels Lli-bres, una llibreria especia-litzada en literatura infan-til i juvenil. Anteriormenthavia treballat a la Funda-ció La Caixa, on va coordi-nar cicles de conferènciessobre cinema i literatura alCaixaForum, i va ser pro-gramadora del Fòrum deles Cultures.

El vicepresident del go-vern, Pere Aragonès, vaagrair la tasca dels que hanestat eurodiputats del par-tit en aquesta legislatura,Josep-Maria Terricabras,Ernest Maragall i Jordi So-lé, que anirà de número 3.

L’endemà de respondreper carta a la vicepresi-denta espanyola, CarmenCalvo, sobre l’eventual re-unió entre Pedro Sánchezi Quim Torra, en què el

president espanyol volparlar de precarietat encontraposició amb l’auto-determinació, l’adjunt a lapresidència d’ERC va exi-gir al govern del PSOE“menys lliçons” en matè-

ria de lluita contra la pre-carietat, ja que Sánchezencara no ha retirat els re-cursos de Mariano Rajoyal Tribunal Constitucionalcontra les lleis catalanesper aturar desnonaments

i sobre pobresa energèti-ca. Aragonès li va recordarque els governs republi-cans han impulsat mesu-res com ara la renda ga-rantida de ciutadania, quedestina aquest any “deu

vegades més recursos perhabitant que l’ingrés mí-nim vital que han pactat elPSOE i Podem”. El vice-president li va retreuretambé l’aprovació d’unsostre de despesa militarde 7.300 milions d’euros,que “hauria de fer caure lacara de vergonya al governespanyol i també als seusaliats que avui ens dema-nen que hi donem suport”,amb referència a PabloIglesias i Ada Colau, queencara reclamen l’aval in-dependentista als comp-tes espanyols.

“No acceptem lliçons percombatre la precarietat”,va reblar Aragonès, que vaavançar que així ho defen-saran en els espais de dià-leg “que hi pugui haver, sin’hi ha”, la setmana que vea Barcelona, en el marc dela visita del Consell de Mi-nistres. Justament, Arago-nès va fer una crida a la res-ponsabilitat per als pro-pers dies en vista de les mo-bilitzacions contra la cele-bració de la reunió minis-terial, que reclama que si-guin pacífiques i s’eviti“caure en provocacions”que facin bo el relat fals deviolència a Catalunya. Enaquest sentit, el vicepresi-dent va apostar per res-pondre amb “determina-ció i somriures”, és a dir, acara descoberta. ■

a La número 2 d’ERC en les europees vol donar veu als represaliats a l’eurocambra a Aragonès fauna crida a no caure en “provocacions” que facin bo el relat fals de violència a Catalunya el 21-D

Emili BellaBARCELONA

Diana Riba, parella de Romeva,farà tàndem amb Junqueras

Diana Riba, adreçant-se ahir al consell nacional d’ERC, al costat d’Aragonès ■ ACN

16 DIES EN VAGA DE FAM

Page 7: 16 de desembre del 2018. NACIONAL Catalunya, …...DIUMENGE · 16 de desembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14852 - AVUI / Any XL. Núm. 13722 - EL PUNT 2,50€ Avui amb El Punt Avui

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 16 DE DESEMBRE DEL 201810 | Nacional |

8433

05-1

1997

81L

res-cents dies a la presó sónmolts. De fet, quan ets inno-cent i no has estat ni tan sols

jutjat, un dia a la presó ja és ex-cessiu. Tanmateix, ja ens hi hempassat tot aquest temps, privatsde la llibertat, limitats en les rela-cions familiars i d’amistat, impe-dits d’exercir la nostra funció coma diputats, encaminats cap a unjudici sense les garanties míni-mes d’independència i d’impar-cialitat del tribunal, tot i queaquesta sigui una exigència bàsi-ca de la Declaració Universal delsDrets Humans.

Són els nostres tres-cents diesi també els de Raül Romeva i Do-lors Bassa. Molts dies, ja, de lapresidenta Forcadell i més d’unany dels nostres companys JordiSànchez, Jordi Cuixart, Oriol Jun-queras i Joaquim Forn.

Nosaltres, a diferència d’altres,encara vam tenir la “sort” de gau-dir un temps de llibertat condicio-nal. Va coincidir amb la campanya

T de les eleccions imposades del21-D. La vam viure intensament,acompanyats de l’afecte, el su-port i la solidaritat de la gent.Vam tenir l’oportunitat de tastarque no estàvem en absolut sols ique l’acció de les institucions es-panyoles en contra nostre erasentida com una agressió contrala societat catalana, si més nocontra aquella part de la societatcatalana que vol decidir lliure-ment i democràticament el seufutur.

Ens van tornar a tancar perquèla jugada no els havia sortit bé,perquè volien fer agenollar l’inde-pendentisme i nosaltres els vamplantar cara, sense por, utilitzantla nostra principal força: omplirles urnes.

Ens van tornar a tancar per po-der-nos suspendre com a dipu-tats i alterar les majories parla-mentàries sorgides de les elec-cions del 21-D.

Tot plegat és inaudit en termes

democràtics a l’Europa del segleXXI: un de cada deu diputats es-collits el 21-D és a la presó o és al’exili o s’ha vist forçat a renunciar

a la seva acta de diputat.Malgrat la repressió, malgrat la

duresa del captiveri, mantenimintactes la nostra determinació iel nostre compromís amb la lli-bertat de Catalunya. Sabem queels presos polítics i els exiliatshem esdevingut per a una bonapart de la ciutadania uns involun-taris instruments de la lluita pelsdrets civils, individuals i col·lecti-us.

Sabent-ho, hem emprès unavaga de fam amb el propòsit dedenunciar per una via més dràsti-ca que els nostres drets civils sónvulnerats impunement per un Tri-bunal Constitucional que ha per-dut tota vergonya i ha renunciat aqualsevol espurna d’humanitaris-me. La unitat d’Espanya a qualse-vol preu.

Estem fent, doncs, una vaga defam emprant l’instrument mésrotund de protesta des de la no-violència.

Una societat democràtica, una

societat decent, necessita unaadministració de justícia i un Tri-bunal Constitucional que situïn elrespecte i la protecció dels dretshumans al capdamunt de les se-ves prioritats i que sentin repulsaa buscar recargolats argumentsjurídics per justificar una inneces-sària presó preventiva, per retar-dar la resolució de recursos o perminvar el dret de defensa de lespersones. Avui som nosaltres; de-mà, si no ho revertim, pot serqualsevol altre que discrepi.

Tanmateix, no ens vinclaran.Les nostres conviccions i els nos-tres ideals són més forts que mai.I els continuarem defensant cívi-cament, pacíficament, democrà-ticament.

Confrontarem el seu judici in-just amb la nostra causa justa,que és la de milions de catalans ila de centenars de milions de ciu-tadans del món: la causa de ladignitat de les persones i dels po-bles.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

300 dies de presó. La nostra determinació, intacta

Turull i Rull, abans d’entrar alSuprem el 23 de març ■ ACN

Josep Rull i AndreuJordi Turull i Negre

16 DIES EN VAGA DE FAM

Page 8: 16 de desembre del 2018. NACIONAL Catalunya, …...DIUMENGE · 16 de desembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14852 - AVUI / Any XL. Núm. 13722 - EL PUNT 2,50€ Avui amb El Punt Avui

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 16 DE DESEMBRE DEL 201812 | Nacional |

180521-1129983w

Unes 300 persones es vanconcentrar ahir a la plaçaVilla de París –on hi ha lesseus del Tribunal Suprem ide l’Audiència Nacional–per denunciar que el judicicontra els independentis-tes catalans no serà “just” iper exigir “la llibertat delsnou presos polítics”. La pro-testa estava organitzadaper la plataforma No hi haJustícia, que suma el su-port de més de 120 entitatsd’arreu de l’Estat espanyol.Pel que fa als partits, hi vanassistir representants de laCUP, ERC, el PDeCAT iJxCat, i fora de Catalunyanomés la formació d’EH-Bildu dona suport a aques-ta plataforma.

La plataforma denunciano només la causa contra elprocés català, sinó tambéaltres casos com ara el deLa Manada, la persecucióde músics com per exempleValtònyc o la no persecuciódels crims franquistes.L’acte d’ahir és el primerque ha organitzat la plata-forma No hi ha Justícia, a laqual ja s’han sumat 128 en-titats i que s’ha creat perdenunciar la politització del’alta magistratura, la “per-secució de la dissidència” ila vulneració dels drets hu-mans, entre altres críti-ques al funcionament judi-cial en casos com ara el pro-cés sobiranista, els de lli-

bertat d’expressió, delictesd’odi, violència masclista,corrupció política o els abu-sos dels bancs.

La concentració, que vaaplegar unes 300 persones,va transcórrer sense inci-dents. Força participantsvan anar-hi des de Catalu-nya. És el cas de Carles Ga-vilà, que va desplaçar-s’hien autobús des de Vic per-què està “fart” de com fun-ciona la justícia espanyola,segons l’agència ACN. “Elcas del procés i d’altres de-mostren que la justícia ésinjusta”, va declarar. Des deMataró també va assistir-hiAnna Bru amb unes ami-gues. Va explicar que la jus-tícia “no funciona” i va de-

nunciar que hi ha “presospolítics en vaga de fam” ique estan entre reixes “perfer el que el poble els va de-manar”.

Entre els assistents tam-bé hi havia familiars delsencausats, com ara la pare-lla de Meritxell Serret, Fer-ran Civil, familiars de ClaraPonsatí, el nebot de JordiCuixart i membre de l’Asso-ciació Catalana pels DretsCivils, Pol Leiva, que va de-nunciar que es farà un judi-ci “sense garanties”, en quèel jutge instructor “s’ha in-ventat proves” i s’ha vulne-rat, segons va sostenir, eldret a la defensa. També esva desplaçar a Madrid la tie-ta del membre dels CDR

Adrià Carrasco, acusat ini-cialment de terrorisme perl’Audiencia Nacional i quees va exiliar a Brussel·les.Montse Tarrés va denun-ciar que el jove “és perse-guit per haver defensat unmón millor” i hi va afegirque tant a ell com a Tamarase’ls ha “usat” per “atemo-rir” el moviment dels CDR.A la concentració hi haviael diputat republicà al Con-grés Gabriel Rufián i la vice-presidenta del PDeCAT,Míriam Nogueras. S’hi vanfer parlaments col·lectius,com ara els de Valènciasense Mordassa, el sindicatandalús SAT, l’AssembleaFeminista i Consultes Mo-narquia o República. ■

RedaccióMADRID

Reclamen la llibertat delspresos polítics al Suprema Unes 300 persones es concentren a Madrid per mostrar el seu rebuig alprocés penal a La plataforma No hi ha Justícia organitza la mobilització

Manifestants al davant del Tribunal Suprem a Madrid, ahir ■ LUCA PIERGIOVANNI / EFE

El Consell Popular de Mi-nistres que Òmnium Cul-tural ha convocat per di-vendres coincidint amb lareunió del govern espanyola Barcelona tindrà lloc da-vant de l’estació de França,molt a prop de la Llotja deMar, que és on Pedro Sán-chez i el seu gabinet minis-terial es reuniran.

L’entitat sobiranista vaconcretar ahir l’emplaça-ment per mitjà d’un mis-satge a les xarxes socials,en què va fer una crida a lamobilització per “dir no” ala presència de l’executiusocialista a Barcelona.L’“acte polític”, tal com eldefineixen, començarà a

les onze del matí. Hi pren-dran part diverses entitatsde la societat civil.

Entre les mobilitza-cions i els actes de protestaque hi ha convocats per di-vendres hi ha una vaga dedues hores impulsada perla Intersindical-CSC, entreles 12.30 i les 14.30 hores.D’una altra banda, l’ANCha organitzat una marxalenta de vehicles per col-lapsar la ciutat, mentreque els CDR insten a mos-trar el rebuig de la visita delgovern del PSOE. “El 21-Dens veurem ben d’hora a laLlotja de Mar”, piulava elseu compte oficial, acom-panyant el missatge ambuna frase de Rosa Luxem-burg: “Qui no es mou nosent les cadenes.” ■

L’acte d’Òmniumel 21-D, a prop dela Llotja de Mar

E.B.BARCELONA

a El Consell Popular de Ministres esfarà davant l’estació de França

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri ■ ACN

16 DIES EN VAGA DE FAM

Page 9: 16 de desembre del 2018. NACIONAL Catalunya, …...DIUMENGE · 16 de desembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14852 - AVUI / Any XL. Núm. 13722 - EL PUNT 2,50€ Avui amb El Punt Avui

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 16 DE DESEMBRE DEL 201814 | Nacional |

Ferran Mascarell Candidat a l’alcaldia de Barcelona com a independent

PES DE LA UNITAT · “No és una qüestió de discutir que guanyi el sobiranisme, sinó que ho faci amb 21 regidors. I el matísés important” CONTEXT ELECTORAL · “S’està parlant del poder, d’entrar a l’Ajuntament, i el debat fonamental és quinaidea de ciutat tenim” COLAU · “Han fet molt ideologisme, però molt poc canvi real. Barcelona no està millor del que estava”

mb la de Ferran Masca-rell, ja són cinc les can-didatures sobiranistesque competiran per l’al-

caldia de Barcelona. En aquestaentrevista, l’encara delegat dela Generalitat a Madrid explicaper què fa el pas.

Per què es presenta als comicis?Perquè Barcelona necessita uncanvi en el projecte de ciutat, icrec que hi ha molta gent quepensa que això és així. I jo elspuc aglutinar.

L’objectiu també és remourel’espai sobiranista per intentarbuscar la unitat?Certament. A ningú se li escapaque fa més d’un any que intentoque aquesta unitat es produei-xi, perquè tinc la convicció queaquestes eleccions seran per aBarcelona un doble referèn-dum. L’un té a veure amb el mo-del de ciutat, que afirmarem, il’altre, amb una idea de país,que reafirmarem. Per raons fà-cilment comprensibles i quetots tenim presents, el projecteBarcelona, des del punt de vistadel sobiranisme, està més divi-dit del que caldria.

‘A priori’, una de les formacionsamb què semblava que hi hau-ria pogut haver acord per su-mar esforços era el PDeCAT.Per què no ha estat possible?Bàsicament, perquè els partitstenen els seus mecanismes depresa de decisions, i amb les pro-postes que he anat fent per pren-dre’n una de col·lectiva i dialoga-da, no ha estat possible. He tin-gut converses amb molta gent deBarcelona, i també del PDeCATa escala nacional, i amb JoaquimForn vam imaginar una hipòteside treball que, després, la gentdel PDeCAT no va considerarque fos oportuna per arribar aunes conclusions que ens per-metessin una candidatura tan

A

“A Barcelona, el sobiranismeestà més dividit del que cal”

Francesc EspigaBARCELONA

unitària com fos possible. I no vapoder ser, i per això vaig creureque havia de prendre una deci-sió, perquè, si no, això s’anavaajornant en perjudici de Barce-lona i del sobiranisme.

És el candidat de Puigdemont?No. Sempre he dit que la Crida,fins al dia 20 de gener, no pren-drà decisions sobre què cal feramb les candidatures d’aquellsllocs on no n’hi ha una de sola.Fins ara, la Crida ha fet servirun criteri, que a mi em semblamolt valuós: donar suport enaquells llocs on hi ha una candi-datura única del sobiranisme.I en aquells on no hi ha aquestaunitat, fins que la Crida no tin-gui establerts uns òrgans polí-tics escollits, això no s’ha de fer.I fins ara ha estat molt escrupo-losa amb això.

El dia de la seva presentació,

vostè va reflexionar que s’haviad’evitar fragmentar el vot sobi-ranista en “minifundis” i quecal fer una aposta que sumicom més regidors millor. La se-va decisió de presentar-se nova en la línia contrària?Que siguin quatre les llistes so-biranistes que concorreran a leseleccions ja és un error, i queen siguin cinc l’única cosa quefa és posar sobre la taula la im-mensitat de l’error. Jo he estaten un govern de Barcelona fort,de més de 20 regidors, i és ales-hores quan es pot desplegar unprojecte de màxims. És el que laciutat necessita, un projecte demàxims i ambiciós, i que jo citoen un eslògan electoralista: Peruna Barcelona sense límits. Siaixò no ho fas, i acabes donantoportunitat al minifundisme,pots arribar a tenir una majo-ria, però serà de mínims i, amés, estarà basada en allò que

puguin acordar els diversos ac-tors. I normalment es posend’acord en una cosa. Fa deuanys que discutim sobre eltramvia. I no ens n’hem sortit.Per què? Perquè hi ha hagut go-verns de mínims, que noméss’han posat d’acord en una cosa:cadascú ha d’escombrar cap acasa seva. Per tant, no és unaqüestió de discutir que guanyiel sobiranisme, sinó que el sobi-ranisme guanyi amb 21 regi-dors. I el matís és important.

En aquestes eleccions es per-cep que Barcelona, com a sub-jecte polític, s’ha revaloratmolt, però, en canvi, el debatd’idees sobre la ciutat s’estàempobrint. Ho comparteix?Està passant. Les properes elec-cions estan en mans de candi-dats que tenen més a veure ambla vella –i la mala– política queamb la nova. Una ciutat és una

idea. I jo no he sentit ningú, enca-ra, que expliqui la seva. Jo ho es-tic fent i, a més, reclamo aquestdebat d’idees. Per què no he par-ticipat en les primàries obertes?Perquè això és una manera perescollir una llista, o un ordre perfer-la, però jo voldria haver dis-cutit sobre idees. I si hi estemd’acord, jo hauria pogut pactaramb tothom. Però si no sabem elque els altres defensen, què hemde pactar? S’està parlant del po-der, d’entrar a l’Ajuntament...,i el debat fonamental és quinaidea de ciutat tenim. I fa massaanys que tenim una ciutat afla-quida, i disminuïda, perquè nodiscutim quina ciutat volem, to-cats per l’excés ideològic dels queens governen, en què tot és ideo-logisme, però no hi ha materialit-zació, gestió ni canvi.

La seva valoració, entenc, sobreel govern de Colau és que s’haquedat només en l’enunciatteòric?Han fet molt ideologisme, peròmolt poc canvi real. La ciutatno està millor del que estava;està pitjor des de molts puntsde vista. De tota manera, nom’agrada gaire posar l’accenten el que s’ha fet fins ara.

Per tant, si per al futur reivindicamajories sòlides, veu marge perentendre’s amb els comuns?Sempre que tinguem clar quinprojecte de ciutat despleguem.Si la suma ha de restar, no.Barcelona necessita canvi,idees, i tots els pactes són pos-sibles, però des d’un governfort. I això vol dir no disminuir-ne les intencions, sinó fer-lescréixer. Per definició, em pucentendre amb tothom. Ara,el poder no m’interessa gens;m’interessa el poder transfor-mador, que la ciutat torni aser el referent que volem, i aixòvol dir, insisteixo, pactar enfunció d’un projecte. ■

L’entrevista completa,a www.elpuntavui.cat�

Ferran Mascarell, a casa seva, a Barcelona, en una fotografia d’arxiu ■ JUANMA RAMOS

16 DIES EN VAGA DE FAM

Page 10: 16 de desembre del 2018. NACIONAL Catalunya, …...DIUMENGE · 16 de desembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14852 - AVUI / Any XL. Núm. 13722 - EL PUNT 2,50€ Avui amb El Punt Avui

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 16 DE DESEMBRE DEL 201816 | Nacional |

1644

51-1

2009

47Q

172143-1198494L

La CUP no presentarà can-didatura a les eleccions eu-ropees del maig. La forma-ció, que ahir va celebrar unconsell nacional a Artés(Bages), va justificar la de-cisió en un comunicat enquè indicava que, “tot i elcontext excepcional mar-cat per la repressió”, el seuprojecte polític “no té cabu-da” a les institucions euro-pees, “màximes represen-tants del capitalisme, l’im-perialisme, el racisme insti-tucional i la militaritzacióde les societats”.

La CUP, que mai ha con-corregut a les europees, nohavia tancat la porta a fer-ho aquest cop. No obstantaixò, ahir la portaveu del se-

cretariat nacional de laCUP, Mireia Boya, va fer unrecord crític de la posicióeuropea respecte al procés,tant pel seu silenci davantla violència policial durantl’1-O com per la passivitat“davant les condicions delspresos polítics i exiliats”.Boya va reivindicar la feinaque la CUP pot fer “des debaix”, centrant-se en l’àm-bit local i treballant en la in-ternacionalització, queconsideren “prioritària”per altres vies.

També ahir es van pre-sentar els noms de les 8persones candidates a en-capçalar la llista de la CUPCapgirem Barcelona a lesmunicipals del 2019, queordenades alfabèticamentsón Leo Bejarano, MarcCerdà, Jordi Magrinyà,Marga Olalla, Alfons Rome-ro, Anna Saliente, AlbaSanjurjo i Roser Vime. El 2de febrer, després d’un pe-ríode de votació, se’n dona-rà l’ordre definitiu. ■

La CUP no espresentarà ales europees

RedaccióARTÉS

a Critiquen lapassivitat de la UEi reivindiquen la feinaen l’àmbit local

Participants en el consell nacional de la CUP a Artés, durantels debats ■ ACN