1er batxillerat vacanses pagades

  • Published on
    19-Jul-2015

  • View
    264

  • Download
    3

Embed Size (px)

Transcript

Vacances pagades - Pere Quart

He decidit d'anar-me'n per sempre.
Amn.

L'endem tornar perqu sc vell
i tinc els peus molt consentits,
amb inflors de poagre.

Per me'n tornar dem passat,
rejovenit pel fstic.
Per sempre ms. Amn.

L'endem passat l'altre tornar,
colom de raca missatgera,
com ell estpid.
No pas tan dreturer,
ni blanc tampoc.

Emmetzinat de mites,
amb les srries curulles de blasfmies,
ossut i rebegut, i lleganys,
prncep desposseit fins del meu somni,
Job d'escaleta;
llenguatallat, sanat,
pastura de menjanca.

Prendr el tren de vacances pagades.
Arrapat al topall.
La terra que va ser la nostra herncia
fuig de mi.
s un doll entre cames
que em rebutja.
Herbei, pedram:
senyals d'amor dissolts en la vergonya.

Oh terra sense cel!

Per mireu-me:
he retornat encara.
Tot sol, gaireb cec de tanta lepra.

Dem me'n vaig -
no us enganyo aquest cop.
S, s: me'n vaig de quatre grapes
com el rebesavi,
per la drecera dels contrabandistes
fins a la ratlla negra de la mort.
Salto llavors dins la tenebra encesa
on tot s estranger.
On viu, exiliat,
el Du antic dels pares.

Autor i contextualitzaci del poema:

Joan Oliver (Sabadell, 1899-Barcelona, 1986). Conegut pel nom de Pere Quart, amb el qual signa l'obra potica. Poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista.

s considerat un dels cinc poetes catalans ms importants del segle XX. La seva poesia ha estat vista com la ms original de totes. El seu primer recull potic, Les decapitacions (1934), avana el que ser desprs la seva poesia: gil, anecdtica i atreta pel realisme, reflex de la traumtica experincia de la guerra civil espanyola i l'exili, amb una visi del mn desolada i escptica. Provinent d'una famlia de la burgesia industrial, cofundador del Grup de Sabadell, amb Francesc Trabal i Armand Obiols, mant com a escriptor un estil marcat per la ironia contra les convencions. Com a traductor, rep a la dcada dels cinquanta, el Premi del President de la Repblica Francesa per la versi d'El misantrop, de Molire. L'any 1970 s distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. A la dcada dels vuitanta rep els premis Ciutat de Barcelona, Josep Maria de Sagarra de Traducci i el de la Generalitat de Catalunya de poesia. Per fidel al seu inconformisme i a la seva actitud crtica, rebutja la Creu de Sant Jordi.

Les Vacances pagades s una obra escrita el 1960, que marca el seu retorn a Catalunya, marca l'inici del seu reconeixement, amb veu renovada. Esdev una obra escptica i sarcstica, que pertany a l'epoca noucentista, on es mostra el seu gran comproms amb la realitat social i poltica del pas. Joan Oliver fa una crtica forta a la societat de consum i al rgim franquista.

Context del poema

Abans de comentar estrofa per estrofa, s curis que el ttol ironitzi tan un poema com aquest. Un poema sentimental i trist, ja que lautor s sent incomprs i decideix anar-sen de la seva terra a fer unes Vacances pagades. Vacances, perqu marxa de la seva terra a una altra,per necessitat, i pagades es pot entendre com alguna cosa guanyada desprs de la guerra civil, per en el sentit negatiu.

s un poema que reincideix en el tema de lexili. Sinicia amb dos versos reblats pel terme amn, que significa, aix sigui, s a dir, demana que quan marxi no tingui perqu tornar, tot i que t que tornar perqu s vell, desprs torna a marxar, i torna a demanar que aix sigui.
s veritat, que hem dit que vol marxar per necessitat. En realitat, aquesta necessitat s simblica, i s que, ell no se sent b i decideix marxar per no tornar viure en una terra feixista.

A la cinquena estrofa, apareix Job, un personatge bblic que va ser posat a prova per el diable amb perms de Du per saber si realment tenia fe amb Du, i s que Job vivia extremadament b, i Du creia que amb aquesta situaci tenir fe amb Du era fcil. Desprs de passar per la misria i continuar tenint fe, Job pass la prova. Aquesta identificaci amb Job tan abstracta (perqu no ens acaba de dir el perqu), la podem entendre de dues maneres:
- Que la guerra civil acaba sent una prova com la que Satans li realitz a Job, per mesurar la fe amb Du. - O b, aquesta identificaci pot estar concretada en lestat miserable de rebuig i marginaci que tingu Job durant la prova, un estat simblic al que t Pere Quart quan sha dexiliar i rebutjar la seva ptria, s a dir, un rebuig per part del pas i una marginaci dell quan t que anar a un altre pas.

A la sisena estrofa, ja agafa el tren que el portar lluny de la seva ptria, aquest tren i aquestes vacances estan totalment ironitzades per un sentiment de rebuig davant la guerra. Torna a fer referncia a aquest allunyament de la seva ptria, i finalment hi ha unadissoluci duns sentiments damor que tenia per la ptria, amb uns sentiments de vergonya davant la guerra.

I ja les ltimes estrofes, desprs dhaver fet una reflexi, ja marxa segur daquella terra feixista que se sent avergonyit, cap a una nova terra desconeguda per ell. A quatre potes, com els prehistrics (ja que surt dun pas en guerra, que no ha evolucionat), marxa cap a una tenebra vida, on tot s estranger. Sha exiliat.

Important destacar, els ltims dos versos que fan referncia a Du (ja tractat a les anteriors estrofes amb Job). Ironitzant, quan diu que Du s exiliat, i s que, no entn com Du ha pogut desocupar-se del patiment dels exiliats. Tema i Subtemes:

La decisi danar-sen per sempre. Ja sexpressa en el primer vers, seguit dun irnic .Els retorns successius expressen un amor paradoxal del pas. Salludeix a un exili metafric, purament interior. De fet, sens parla de dues partences amb les tornades corresponents, i, al final, de la definitiva: la de la mort.


Estructura:

Shi pot establir una estructura a partir de la gradaci, cada vegada ms pattica, amb qu es va presentant el potic.
- Estrofes 1-4. Sinicia amb un parell de versos amb el terme , que vol dir , a causa de les moltes decepcions que el poeta accepta resignadament.
- Estrofes 5-7. Temporalitza entusiasmes i desillusions de la fe en la ptria i la gent que ha deixat. Sidentifica amb Job en lestadi ms miserable de rebuig i marginaci. Per aix, desprs diu amb ironia que prendr el tren de vacances pagades, lexili. A continuaci constata que i la defineix com , s a dir, sense esperana, sense dem.
- Estrofes 8-10. Malgrat tot, el poeta retorna en un ltim, intil i irnic intent, cec de tant desig que el retrobament sigui possible, per, ara s, ens afirma que finalment sen va i ho far retrobant lestat primitiu salvatge dels avantpassats prehistrics, encara de quatre grapes. En lltima estrofa pren la decisi sense retorn de saltar en la tenebra encesa, metfora del patiment, que inunda lexiliat. Amb una referncia a Du, irnica i sarcstica, perqu viu exiliat, sense ocupar-se del patiment dels humans exiliats.

Mtrica:

Srie de deu destrofes de vuit versos de mtrica diversa i sense rima regular.

Vocabulari:

Poagre - gota.Srries - Recipient, generalment despart, que forma bossa a cadascun dels seus extrems i serveix, posat de travs damunt una bstia, per a transportar coses. Curulles - ple a vessarDretrurer - que t dretruraEscaleta - cernedorDoll - raig d'aigua sorgit d'algun orifici

Recursos literaris:

He decidit d'anar-me'n per sempre.
Amn.

L'endem tornarperqu sc vell
i tinc els peus molt consentits,
amb inflors de poagre.

Per me'n tornar dem passat,
rejovenit pel fstic.
Per sempre ms. Amn.

L'endem passat l'altre tornar,
colom de raa missatgera,
com ell estpid.
No pas tan dreturer,
ni blanc tampoc.

Emmetzinat de mites,
amb les srries curulles de blasfmies,
ossut i rebegut, i lleganys,
prncep desposseit fins del meu somni,
Job d'escaleta;
llenguatallat, sanat,
pastura de menjanca.

Prendr el tren de vacances pagades.
Arrapat al topall.
La terra que va ser la nostra herncia
fuig de mi.
s un doll entre cames
que em rebutja.
Herbei, pedram:
senyals d'amor dissolts en la vergonya.

Oh terra sense cel!

Per mireu-me:
he retornat encara.
Tot sol, gaireb cec de tanta lepra.

Dem me'n vaig-
no us enganyo aquest cop.
S, s: me'n vaig de quatre grapes
com el rebesavi,
per la drecera dels contrabandistes
fins a la ratlla negra de la mort.
Salto llavors dins la tenebra encesa
on tot s estranger.
On viu, exiliat,
el Du antic dels pares.
- Sarcasmes. Ex: la qualificaci de per a lexili, el fet que sigui la terra la que fugi del potic i que el rebutgi, la comparaci a la penltima estrofa amb el que fa referncia als homnids per fet danar amb quatre grapes, i, finalment, la concepci de Du com a exiliat en el regne dels morts. Tot plegat en fa una composici amarga i de tocs sarcstics, amb el mats del distanciament irnic.
- Elements religiosos
- Metafores.-Comparacions- Antitesi de linies contraries- Registre colloquial.- Ironies

Opinio Personal