1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

  • Upload
    pepe

  • View
    243

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    1/40

     1

    Unitat didàctica de BatxilleratAna Almena - Marc Fusellas - Joaquin Muñoz - Marga Tauler

    Tutor: Marcel Costa – Mentora: Maria Sellés

    Com aconseguir una societat genèticament perfecte?

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    2/40

     0

    ÍNDEX

    1  PRESENTACIÓ 1 

    2   APARTAT, CICLE I MATÈRIA 1 

    3  CONTEXT D’APRENENTATGE I D’APLICACIÓ  1 

    3.1 CONTEXT D’ APRENENTATGE  1 3.2 CONTEXT D’ APLICACIÓ  2 3.3 CONSIDERACIONS AL VOLTANT DELS CONTINGUTS  2 

    4  CONTINGUTS 2 

    5  OBJECTIUS 2 

    6  COMPETÈNCIES 3 6.1 COMPETÈNCIES GENERALS DE B ATXILLERAT  3 6.2 COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE BIOLOGIA  3 6.3  ALTRES COMPETÈNCIES  4 

    7  SEQÜÈNCIA D’ACTIVITAT 4 

    8  CRITERIS D’AVALUACIÓ  10 

    9  CRITERIS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 10 

    10  CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES 10 

    11  DOSSIER DE L’ALUMNE  11 

    12  BIBLIOGRAFIA CONSULTADA 19 

    13   ANNEXOS 21 

     ANNEX 1: EXAMEN  21  ANNEX 2: P AUTA DE CORRECCIÓ PER L’EXAMEN  25  ANNEX 3: RÚBRICA PER CORREGIR L’ ARTICLE D’OPINIÓ  26  ANNEX 4: QÜESTIONARI DE COAVALUACIÓ PEL TREBALL EN GRUP (JIGSAW) 27  ANNEX 5: RÚBRICA DE COAVALUACIÓ DEL PÒSTER RESULTANT (JIGSAW) 28 

     ANNEX 6: RÚBRICA PER AVALUAR L’ ARTICLE D’OPINIÓ  29  ANNEX 7: GUIÓ PER ELABORAR UN ARTICLE D’OPINIÓ  29  ANNEX 8: QUADRE D’ AUTOREGULACIÓ  30  ANNEX 9: B ANC DE RECURSOS PER JIGSAW  30  ANNEX 10: M ATERIAL D’ AJUDA PEL PROFESSOR  31 

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    3/40

     1

    1 Presentació _________________________________________

     Aquesta unitat didàctica s’ha dissenyat pel nivell de 1r de batxillerat de l’assignatura deBiologia. Es posarà en pràctica a l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona. Aquest institut

    està situat al barri del Raval. Es tracta d’un institut d’especial dificultat per l’efluènciad’immigració. És per això, que alhora de dissenyar aquesta UD, hem tingut moltpresent les dificultats que tenen els alumnes amb la llengua i el baix nivell de ciènciesi, per tant, hem aplicat mesures d’atenció a la diversitat tals com el treball cooperatiu,activitats amb nivells progressius i presentació també progressiva del vocabularitècnic. Les diferents activitats s’han adaptat a un grup-classe petit, ja que només hi ha7 alumnes. La UD s’ha dissenyat des d’un punt de vista constructivista, on els alumnesseran protagonistes del seu aprenentatge i el professor farà un pas al costat perexercir un rol d’acompanyant. Tenint en compte el nivell de l’alumnat, totes lesactivitats es proveiran de bastides per a que els estudiants no es sentin perduts ipuguin anar progressant.

     

    Com que hi ha una baixa motivació per part de l’alumnat i una baixa participació al’aula, la unitat didàctica s’ha contextualitzat amb la pel·lícula Gattaca  (contextd’aprenentatge). Pensem que aquesta pel·lícula permet, a part de treballar aspectesde naturalesa de la ciència, endinsar els alumnes en un món de gran controvèrsiasocial. Això serà una manera de captar la seva atenció i motivar-los per aprendre elsconceptes relacionats amb els tres grans subtemes de la UD: clonació, teràpia gènica icèl·lules mare. La UD està estructurada en un ciclet de recerca on els alumnes haurande buscar informació sobre els continguts i sintetitzar-la en un pòster. Els pòstersseran presentats als alumnes de 4rt d’ESO, per tal de desenvolupar la competènciacomunicativa i l’assimilació dels continguts. Després hauran d’aprendre a debatremitjançant un joc i argumentar per escrit les seves opinions sobre les aplicacions deles cèl·lules mare. Es farà una avaluació continua de les activitats clau de tota la UD i

    un examen competencial final de tots els continguts treballats. Es faran activitats decoavaluació i autoavaluació.

    2 Apartat, cicle i matèria ________________________________

     Aquesta unitat didàctica està emmarcada dins del curs de primer de Batxillerat enl’assignatura de Biologia i es correspon a la unitat d’enginyeria genètica del currículum. 

    3 Context d’aprenentatge i d’aplicació  ____________________

    3.1 Context d’aprenentatge 

    La UD estarà contextualitzada mitjançant la pel·lícula Gattaca. Al 1997, quan es vapresentar aquest llargmetratge, per tal de promocionar-lo, va sortir un anuncisorprenent al New York Times. En aquest anunci s’hi veia un nadó junt a un llistat demillores genètiques ofertades per l’empresa d’enginyeria genètica GATTACA. L’anuncioferia diferents possibilitats: des de dissenyar un nen amb un elevat coeficientintel·lectual, amb qualitats atlètiques o totalment saludable. Milers de persones, futurspares, van entrar en la pàgina web de l’empresa i es van adonar que es tractava de lapromoció de la pel·lícula i, per tant, d’un anunci fals. Per aquesta unitat didàctica s’hadissenyat un fals article per tal que fos en català i els alumnes el poguessin entendre.

    a partir d’aquest context es treballaran els conceptes bàsics de l’enginyeria genètica ies donarà peu al debat sobre l’ètica de seves aplicacions biotecnològiques. 

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    4/40

     2

    3.2 Context d’aplicació 

    Els contextos d’aplicació seran variats, casos reals i situacions hipotètiques. Enl’examen, per exemple, s’utilitzarà un context hipotètic basat en notícies que han anatsortint a la premsa sobre una parella que té un fill amb una malaltia que només espodria curar mitjançant un germà modificat genèticament.

    3.3 Consideracions al voltant dels continguts 

    En la optativa de 4rt d’ESO de Biologia i Geologia, es van introduir algun delscontingut a treballar en aquesta UD. Segons el currículum dur ant l’últim curs d’ESO estreballes aspectes de la Biotecnologia com per exemple: Tècniques i aplicacions del’enginyeria genètica en diferents camps (aliments transgènics, clonació i genomahumà) i les repercussions en els éssers humans i en els ecosistemes.És per això que segurament els alumnes hauran sentit parlar de la clonació o lescèl·lules mare, però no podem esperar que tinguin els conceptes bàsics assimilats.Com que aquests dos aspectes comporten una gran controvèrsia social, els alumnes

    podria ser que tinguessin la idea que la clonació només s’aplica amb objectius pocmorals.L’objectiu, en quan a continguts, d’aquesta UD és fer conscients als alumnes que totesaquestes tècniques de la Biotecnologia poden suposar grans avenços en labiomedicina, però que s’ha de limitar la legalitat dels seus usos. És important que elsalumnes assimilin de manera significativa els continguts relacionat amb la clonació,cèl·lules mare i teràpia gènica, ja que són conceptes que els ajudaran a entendre elsaspectes sobre Biotecnologia que hauran de treballar a 2n de batxillerat.

    4 Continguts _________________________________________  

      Concepte de clonació.  Conceptes de cèl·lules mare i cèl·lula somàtica.  Diferències entre cèl·lules mare adultes i cèl·lules mare embrionàries.  Transferència nuclear de cèl·lules somàtiques a òvuls.  Relació entre clonació i cèl·lules mare.  Concepte de teràpia gènica i les seves aplicacions.

    5 Objectius ___________________________________________

      Ser conscients del que saben sobre els conceptes claus de lesprincipals tècniques biotecnològiques.

      Diferenciar entre cèl·lules mare embrionàries i cèl·lules mare adultes.  Comprendre el procés de transferència nuclear de cèl·lules somàtiques

    a òvuls.  Conèixer i formar-se una opinió fonamentada científicament sobre les

    controvèrsies socials de la clonació i la utilització de les cèl·lules mare.  Relacionar clonació amb cèl·lules mare embrionàries.  Conèixer els diferents tipus de teràpies gèniques i les seves limitacions.  Saber dur a terme una recerca d’informació tenint en compte la fiabilitat

    de les fonts.  Sintetitzar els conceptes clau mitjançant l’elaboració d’un pòster.   Presentar oralment un pòster.  Conèixer l’estructura d’un article d’opinió i saber -ne escriure’n un. 

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    5/40

     3

      Aprendre a debatre sobre controvèrsies sociocientífiques mitjançantarguments fonamentats en coneixements científics.

      Participar activament en les activitats que es realitzin a l’aula.   Implicar-se i responsabilitzar-se en el treball en grup.

    6 Competències _______________________________________

    6.1 Competències generals de Batxillerat

      Competència comunicativa: Els alumnes hauran d’exposar de forma oral elseu pòster a alumnes més petits, aleshores hauran desenvolupar habilitats perfer-se entendre. També es millorarà l’expressió escrita mitjançant l’elaboracióindividual d’un article d’opinió.

      Competència en gestió i tractament de la informació: Saber identificar fontsd’informació fiables de les que no ho són, tenir opinions contrastades, enaquest cas que entenguin la controvèrsia que hi ha en la producció de cèl·lules

    mare embrionàries 

      Competència digital: Els alumnes hauran de realitzar una recerca activa,crítica i autònoma d'informació a Pubmed , Google Academics, etc, de maneraque es familiaritzin amb cercadors d' informació i imatges de caire científic. 

      Competència en recerca: Es promourà la capacitat d’indagació i l’esperitcrític alhora d’escollir recursos de fonts fiables per dur a terme la recerca. 

      Competència personal i interpersonal: Fomentar l'autoconeixement i elconeixement dels altres per mitjà del treball en entorns col·laboratius (Jigsaw,exposició de pòsters, auto i coavaluacions). Els alumnes hauran de saber

    comunicar-se i cooperar dins d’un mateix equip per optimitzar el rendiment delmateix, així com saber adaptar-se al rol adequat en cada cas.

      Competència en el coneixement i interacció amb el món: Posar en joc elsconeixements adquirits sobre diferents tècniques biotecnològiques perenfrontar-se a la comprensió integral i integrada del món natural, social icultural, a fer-se preguntes sobre el seu funcionament. Els alumnes hauran dedominar una sèrie d’habilitats socials, conèixer l’entorn comunitari i adquirirvalors ètics i socials com ara la autocrítica, l’empatia o la capacitat d’emetre un judici crític sobre la realitat que l’envolta després d’haver -se’n informat. Enaquest cas raonar sobre els límits ètics de la clonació.

    6.2 Competències específiques de Biologia

      Competència en indagació i experimentació: portar a terme una investigació(recerca) adquirint les habilitats necessàries, com ara: identificar problemes(controvèrsia ètica de clonació) ; treure conclusions; defensar models iexplicacions (presentació pòster) o examinar les limitacions de les explicacionscientífiques. Els alumnes hauran de desenvolupar la capacitat d’analitzar i opinar de forma fonamentada sobre controvèrsies socio-científiques a travésdels conceptes adquirits, també saber analitzar textos amb vocabulari científic.

      La competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència : El

    alumne ha de comprendre la relació existent entre ciència i societat per emetre

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    6/40

     4

     judicis amb valors ètics. Aquesta comprensió és molt important perquè elsestudiants puguin discernir entre el que és ciència i el que no ho és. 

      La competència en la comprensió i capacitat d'actuar sobre el món físic:apropiar-se dels conceptes fonamentals sobre la teràpia gènica, clonació icèl·lules mare, no només per utilitzar-los en explicacions argumentades oprediccions sinó, per prendre decisions informades de com ser un bon ciutadàcientíficament alfabetitzat. 

    6.3 Altres competències 

      Competència artística: Els alumnes hauran de confeccionar un pòster per talde reforçar l’exposició oral que faran als alumnes del curs inferior. Fent servir lacreativitat, ells mateixos faran el disseny on ordenaran i ressaltaran lainformació recollida en la recerca.

      Competència d’aprendre a aprendre: els alumnes hauran de desenvolupar la

    capacitat del treball autònom i adquisició d’habilitats autodidactes. 

    7 Seqüència d’activitat  _________________________________

    SESSIÓ 1  Últimes notícies del New York Times 

    Fase del ciclet  Exploració de les idees prèvies i introducció de nousconceptes

    Descripció de les

    activitats i gestió del’aula

     

    Activitat 1. S’ensenyarà als alumnes una portada del New

    York Times on apareix l’anunci d’una empresa oferint lamanipulació genètica dels embrions per tal de que siguingenèticament perfectes (Apartat 12, Dossier de l’alumne). Espresentarà als alumnes l’anunci i es faran contestar una sèriede preguntes provocant un on afloraran tota una sèrie d’ideesprèvies (10’).Activitat 2.  es visionarà un muntatge de fragments de lapel·lícula GATTACA (https://youtu.be/80BmwwjP5U0) (23’).Per reflexionar sobre els aspectes d’enginyeria genèticarelacionats amb la pel·lícula, mitjançant una sèrie depreguntes, els alumnes hauran de relacionar idees prèviesamb conceptes nous que surten a la pel·lícula. D’aquesta

    manera fomentarem el conflicte entre idees prèvies erròniesamb la introducció de nous conceptes. (20’)

     

    Gràcies al titular i a la pel·lícula, el professor serà capaç depercebre en quin punt es troben els alumnes envers al’enginyeria genètica i d’aquesta manera tenir indicatius decom abordar el tema de la forma més adequada. De lamateixa manera s’aconseguirà cridar l’atenció dels alumnesper tal de que  siguin conscients del què saben sobre el tema iestiguin motivats mentre s’estigui treballant el contingut.

     

     Al final de la classe s’exposaran els criteris d’avaluació de launitat didàctica (Apartat 8, criteris d’avaluació). (5`)

     

    Materials i recursos    Vídeo amb els fragments de la pel·lícula.

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    7/40

     5

      Dossier dels alumnes que conté l’anunci i lespreguntes.

    SESSIÓ 2  Nous enginyers genètics a GATTACA!!! 

    Fase del ciclet  Introducció de nous conceptes i estructuració delsconeixements 

    Descripció de lesactivitats i gestió del’aula

     

    Activitat 3. Seguint amb el context de la pel·lícula GATTACA,els alumnes hauran de suposar que l’empresa els hacontractat i necessiten convertir-se en experts en un tipus detècnica d’enginyeria genètica. Utilitzarem la tècnica del Jigsaw  o puzle per tal de treballar de forma cooperativa. Els grups

    d’experts estaran formats per parelles i duran a terme unarecerca d’informació sobre el tema escollit, els tres granstemes seran la teràpia gènica, les cèl·lules mares i la clonació.Se’ls facilitarà un fitxa que els servirà de guia per poderdestriar els conceptes claus alhora de resumir la informacióque han de recollir.Ells marcaran el ritme d’aquesta sessió on se’ls hi deixarà tota  l’hora per fer la recerca necessària i treballar els diferentstemes.

     

    Materials i recursos    Dossier de l’alumne 

      Ordinadors  Llibres de text

    SESSIÓ 3  Treballant al departament de marketing  

    Fase del ciclet  Estructuració del coneixements 

    Descripció de les

    activitats i gestió del’aula 

    Un cop els alumnes s’han especialitzat en un dels temes, es

    formaran dos grups base formats per tres membres, cada undels quals serà expert en un tema. Hauran d’exposar elsconeixements adquirits a la sessió anterior als seuscompanys, així com tota la informació trobada i elaborada.

    Activitat 4. Els alumnes hauran de dissenyar i elaborar unpòster que contingui tota la informació ben sintetitzada iestructurada. Els hi deixarem decidir el disseny del pòster aells, sense donar cap pauta estricte d’apartats, fotografies, etc.Com a pauta general els hi deixarem consultar la rúbricad’avaluació (Annex 5). Ells marcaran el ritme d’aquesta sessió on se’ls hi deixarà tota

    l’hora per fer la transmissió d’informació als companys icomençar a confeccionar el pòster. 

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    8/40

     6

    Materials i recursos    Dossier dels alumnes  2 Cartolines DIN-A2 de colors variats  1 gama de retoladors de colors

      1 ordinador/grup per gestionar les imatges  Impressora  1 cola de barra/grup  Tisores

    SESSIÓ 4  Preparant el pòster de divulgació 

    Fase del ciclet  Estructuració dels coneixements 

    Descripció de lesactivitats i gestió del’aula 

    Activitat 4. Durant aquesta sessió els alumnes disposarand’un temps per poder acabar el pòster, no més de 30’. Laresta de la classe servirà per preparar-se la presentació oralde la següent sessió. A més, els alumnes es coavaluaran els pòster mitjançant unarúbrica (Annex 5). Cada alumne avaluarà també el treball engrup del seu grup de treball mitjançant un qüestionari (Annex4) (15’).

     

    Materials i recursos    Dossier dels alumnes

      2 Cartolines DIN-A2 de colors variats  1 gama de retoladors de colors  1 ordinador/grup per gestionar les imatges  Impressora  1 cola de barra/grup  Tisores

    SESSIÓ 5  Venent els nous productes de GATTACA 

    Fase del ciclet   Aplicació dels coneixements 

    Descripció de lesactivitats i gestió del’aula

     

    Activitat 4. Els alumnes penjaran els pòsters a moded'exposició i els alumnes de 4rt d’ESO s’aniran passejant illegint les produccions. Mentrestant, els estudiants de 1r debatxillerat estaran davant del pòster per explicar-los el quehan estat treballant. Els de 4rt d’ESO han estat escollits com aaudiència ja que serà una bona manera de que vegin el quefan els seus companys més grans i de motivar-los per a queescullin el batxillerat científic.  Aquesta part de l’activitat 4 durarà tota la sessió.

     

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    9/40

     7

    Materials i recursos    Pòster   Alumnes de 4t de l’ESO 

    SESSIÓ 6  Article de la revista TIME

    Fase del ciclet   Aplicació dels coneixements 

    Descripció de lesactivitats i gestió del’aula 

    Activitat 5.  Proporcionarem als alumnes un article quedescrigui dues posicions contraposades sobre la controvèrsiade l’utilització de les cèl·lules mare (veure material del’alumne). Mitjançant el joc Playdecide, es debatrà sobre lacontrovèrsia de les aplicacions de les cèl·lules mare totaprofundint en els conceptes claus de la unitat. 

    Materials i recursos    Dossier de l’alumne    joc Playdecide

    (http://www.playdecide.eu/dkpdf/decide_kit1.php?nid=2659) 

      Material necessari pel joc 

    SESSIÓ 7  Elaboració d’un article d’opinió 

    Fase del ciclet   Aplicació dels coneixements 

    Descripció de lesactivitats i gestió del’aula

     

    Activitat 6. Després d’una petita modelització sobre lespautes de com escriure un article d’opinió (Annex 7)(10’), elsalumnes hauran d’elaborar un sobre la legalització delclonatge reproductiu. El text haurà d’estar escrit a mà, tenir alvoltant de 600 paraules i contenir els conceptes i argumentsclau treballats en la UD. Podran disposar de tota la informaciórecollida en les sessions anteriors durant el procésd’escriptura de l’article  (45’). Si no tenen temps d’acabar eltext a classe, el podran acabar a casa, però no els hi diremfins al final de la sessió. En qualsevol cas, en la properasessió hauran de portar l’article d’opinió per corregir -lo aclasse.

    Materials i recursos   Dossier de l’alumne 

    SESSIÓ 8  Correcció de l’article d’opinió 

    Fase del ciclet   Aplicació dels coneixements 

    Descripció de lesactivitats i gestió de

    Activitat 6. Els alumnes s’hauran de coavaluar els articlesd’opinió mitjançant una rúbrica (Annex 6). Així, repartirem els

    http://www.playdecide.eu/dkpdf/decide_kit1.php?nid=2659http://www.playdecide.eu/dkpdf/decide_kit1.php?nid=2659http://www.playdecide.eu/dkpdf/decide_kit1.php?nid=2659http://www.playdecide.eu/dkpdf/decide_kit1.php?nid=2659

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    10/40

     8

    l’aula  textos elaborats pels alumnes aleatòriament, sense que aningú li toqui el seu propi text i seguint la rúbrica l’hauran decorregir. Hauran d’escriure un petit comentari al seu company justificant la nota que han posat (20’). Farem una posada en comú mitjançant una activitat de

    regulació per tal d’aclarir conceptes claus de la UD, on elsalumnes trobin més dificultats, per repassar de cara al’examen (40’). Es farà una activitat d’autoregulació on elsalumnes, mitjançant un quadre d’autoregulació podranesbrinar quins són els dubtes que encara tenen. Treballaranen grups de 3 resolent els dubtes mútuament. El professor elsajudarà amb els aspectes que no s’hagin pogut solucionardurant l’activitat en grup.

     

    Materials i recursos    Dossier de l’alumne   Rúbrica per a la correcció de l’article d’opinió   Quadre d’autoregulació (Annex 8)

     

    SESSIÓ 9  Examen 

    Fase del ciclet   Aplicació dels coneixements 

    Descripció de lesactivitats i gestió del’aula 

    Els alumnes hauran de fer un examen global en quès’avaluarà de manera competencial tots els coneixementsadquirits durant la unitat didàctica.

    L’examen durarà tota la sessió.

    Materials i recursos    Examen (Annex 1) 

    SESSIÓ 10  Correcció de l’examen 

    Fase del ciclet   Aplicació dels coneixements

    Descripció de lesactivitats i gestió del’aula

     

    Els alumnes s’autoavaluaran en aquesta sessió. Mitjançant latècnica de la correcció a cegues, el professor corregiràl’examen però apuntant totes les anotacions i la nota final aun full a part. S’entregarà als alumnes l’examen sensecorregir i ells mateixos, amb l’ajuda de la pauta de correccióde l’examen (Annex 2) es posaran la nota. Si la nota del professor és més alta, es posarà de notad’examen la nota del professor  Si la nota del professor és lleugerament més baixa, és farà lamitjanaSi la nota de l’alumne és molt superior a la del professor, es

    posarà la nota del professor.

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    11/40

     9

    Materials i recursos    Pauta de correcció de l’examen  

    SESSIÓ 11  Sessió de reserva

    Descripció de lesactivitats i gestió del’aula

     

     Aquesta sessió serà de reserva per si no tenim tempsd’acabar alguna de les activitats llargues com poden ser elpòster o l’escrit de l’article d’opinió, ja que ens és difícilcalibrar el temps que els hi portarà fer aquestes duesactivitats.

     

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    12/40

     10

    8 Criteris d’avaluació  __________________________________

    L’avaluació sumativa es basarà en l’avaluació contínua d’activitats al llar g de la unitat

    didàctica i un examen final. L’avaluació formativa es durà a terme mitjançant  unacoavaluació del treball en grup, del pòster i de l’article d’opinió. El professor farà unacorrecció a segues de l’examen i després l’alumne s’haurà d’autoavaluar mitjançantuna pauta de correcció. Els valors de cada activitat sobre la nota final són elssegüents:

      Coavaluació del treball en grup 20%  Coavaluació del pòster 20%  Coavaluació de l’article d’opinió 10%    Autoavaluació examen 50%.

    9 Criteris d’atenció a la diversitat ________________________

    Tot i ser un grup classe molt reduït (7 alumnes) la diversitat hi és ben present ja que esnoten diferents ritmes d’aprenentatge, també hi ha diversitat de gènere, cultures inuclis familiars. Per això farem grups heterogenis, degudament deliberats pelsprofessors, on hi hauran activitats de nivells diferents i hauran de treballarcooperativament. S’anirà augmentant la dificultat de la utilització de vocabulari científicde forma progressiva, fent que els alumnes comencin a saber-se expressar amb certcriteri científic.

    10 Connexió amb altres matèries _________________________  

    Ciències del Món Contemporani: En aquesta UD tractem un tema d’actualitat moltimportant per a la salut pública que també es toca a CMC degut a la necessitatd’incloure-ho en qualsevol programa d’alfabetització científica. És necessari quequalsevol ciutadà conegui la controvèrsia social que envolta la biotecnologia perquèpotser en un futur hagin de prendre decisions personals on intervinguin aquestsfactors.

    Llengua catalana: Es durant a terme varies activitats on la lectura i la redacció hi

    seran presents. Per exemple, els alumnes necessitaran i, per tant, milloraran les seveshabilitats d’escriptura, ja que hauran d’elaborar un síntesis dels cone ixement en unpòster i argumentar la seva postura sobre les aplicacions de les cèl·lules mare en unarticle d’opinió. 

    Filosofia: Les aplicacions de la biotecnologia solen encetar un debat ètic, ja quepresenten controvèrsies socials. Per tant, en aquesta UD es tractaran aquestsconflictes des del punt de vista de l’ètica i analitzant bé l’impacte social d’aquestestècniques.

    Disseny: Els alumnes hauran d’elaborar un pòster on es valorarà l’estètica i dissenydel producte final, no només els continguts. Per tant, l’alumnat haurà de desplegar tot

    un ventall d’habilitats relacionades amb l’edició de textos i imatges. 

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    13/40

     11

    11 Dossier de l’alumne  __________________________________  

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    14/40

     12

    Biologia 1r BatxilleratNom i cognoms:

    Com aconseguir una societatgenèticament perfecte?

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    15/40

     13

    G T T C

    ofereix als americans fills a la carta.

    Una empresa de fertilització ofereix als seus clients dissenyar genèticament els seus fills per a que

    siguin guapos, sans i intel·ligents.

    Phone: +1 212-812-2700 Mail: [email protected] Webside: www.gattacababy.com

    Voleu el millor de

    vosaltres pels vostres

    fills?Contacta amb nosaltres i la

     primera sessió informativa

    és gratuïta!!!

      Escull els trets físicsdels teus fills

      Evita que pateixinmalalties

      Fes que sigui delsmillors de la classe

    http://www.gattacababy.com/http://www.gattacababy.com/http://www.gattacababy.com/

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    16/40

     14

     ACTIVITAT 1

    Lectura del titular sobre l’anunci de l’empresa GATTACA. 

      Què t’ha semblat el titular?

      Què és el que més t’ha cridat l’atenció? 

      Com és possible crear bebès a la carta?

      Perquè creus que hi ha tanta gent que és va interessar ens els serveisoferts per GATTACA?

     ACTIVITAT 2

    Visionat de la pel·lícula GATTACA (22’) 

      Què t’ha semblat la pel·lícula? 

      Què és el que més t’ha cridat l’atenció? 

      Quina diferència hi ha entre els

    anomenats “vàlids” i “no vàlids”? Explicacom creus que es creen els individus“vàlids”. 

      Quina relació té la primera escena on elVincent aspira el seu teclat d’ordinador ion es veu com es frega tot el cos idesprés crema les restes? Perquè faaixò?

      En l’escena on la noia porta a analitzar el

    cabell i li entreguen un pergamí, quin tipusd’informació conté? 

      Què vol dir GATTACA? Perquè han escollit aquest títol per a lapel·lícula?

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    17/40

     15

     ACTIVITAT 3

     Acabeu se ser contractats per GATTACA!!!

    L’empresa GATTACA us demana que els ajudeu per tal de promocionar el seunou producte. Els alts càrrecs de l’empresa volen expandir -se per tal d’arribar auna societat genèticament perfecte i estan treballant també amb cèl·lulesmares per la cura de malalties, teràpies gèniques i clonació d’individus.Confeccionareu

    Treballareu per parelles i cadascun dels integrants del grup es farà EXPERT enun dels tres nous productes fent servir qualsevol via de recol·lecció d’informacióque sigui útil per poder informar als possibles clients.

    Marqueu la vostra especialitat. Al quadre següent teniu pistes per poder guiarla vostra recerca.

    Membres del grup d’EXPERTS: 

    o TERÀPIA GÈNICA  o CÈL·LULES MARE o CLONACIÓ

    Detecció precoç de malaltiesgenètiques. Què és la teràpia gènica? Tipus de teràpia gènica? 

    Diferències entre les teràpiesgèniques in-vivo i ex-vivo.Funció i tipus dels vectors

     

    Guanys de la societat iaspectes negatius de

    l’utilització d’aquesta tècnica Últims descobriments 

    Què són les cèl·lules mare? Tipus de cèl·lules mare? 

    D’on es poden obtenir?  Aplicacions de les cèl·lules

    mare? Per a què és important el

    cordó umbilical? Controvèrsia social de les

    cèl·lules mare.Diferencies entre cèl·lules

    mare adultes o embrionàries. 

    Últims descobriments

    Guanys de la societat iaspectes negatius del’utilització d’aquesta tècnica 

    Què és la clonació? 

    En què consisteix latransferència nuclear? 

    Què és la clonacióreproductiva? I la

    terapèutica?  Aplicacions de la clonació. 

    Relació entre clonació icèl·lules mare? 

    Últims descobriments sobre Guanys de la societat iaspectes negatius de

    l’utilització d’aquesta tècnica 

    Una vegada sigueu experts de la vostra especialitat, formareu els grups deldepartament de marketing   de l’empresa, format per un expert de cadaespecialitat. Heu d’explicar als vostres companys de departament tot el quesabeu de la vostra especialitat i mostrar tota la informació recopilada a l’activitatanterior.

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    18/40

     16

     ACTIVITAT 4

    Haureu de confeccionar un pòster informatiu dels nous productes que ofereixl’empresa GATTACA i haureu d’exposar tota la informació. Els clients haurand’entendre com funcionen aquestes tècniques d’enginyeria genètica per tal de

    que estiguin convençuts a l’hora comprar el servei. 

     ACTIVITAT 5

    Llegeix aquest article publicat a la revista TIME on es parla sobre lacontrovèrsia de la utilització de les cèl·lules mare.

    Quienes se oponen a la investigación

    con células madre embrionarias

    comparan la destrucción de un embrión

    al aborto. Ellos creen que el embriónconstituye la vida porque tiene el

     potencial de desarrollarse plenamente

    en un ser humano. Aquellos en contra

    del uso de células madre embrionarias

    creen que es inmoral y poco ético

    destruir una vida para salvar otra. 

    Mediante el uso y descarte de células

    madre de embriones, se cree que la

    vida humana está siendo infravalorada

     por este acto. En particular, muchos

    grupos religiosos que son firmemente

     pro-vida han condenado a la

    investigación con células madreembrionarias y todas sus aplicaciones.

    Otros argumentos en contra de las

    células madre embrionarias citan elhecho de que las células madre adultas

    son las que se utilizan actualmente en

    las terapias y, por tanto, no hay

    necesidad de aventurarse en un

    territorio con células madre

    embrionarias.

    Los que apoyan la investigación con

    células madre embrionarias creen que

    un embrión no es equivalente a la vida

    humana porque no está dentro delvientre materno. Los partidarios también sostienen que los costes sociales de muchas enfermedades y

    condiciones de salud, tanto en los aspectos monetarios como en temas de sufrimiento, significa que las

     preocupaciones éticas relacionadas con el uso de células madre embrionarias no son suficientes para

     justificar la suspensión de esta terapia prometedora.

    Tres possibles clients de GATTACA et qüestionen el problema ètic de lautilització de les cèl·lules mare. Busca arguments per tal de rebatre la sevaposició en contra de la utilització de cèl·lules mare embrionàries.

    Tres de vosaltres tindreu el paper de client, i la resta seguireu formant part deldepartament de marketing .

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    19/40

     17

     ACTIVITAT 6

     Aquest vegada TIME us fa una trucada i us demana un article d’opinió. Elslectors de TIME estan molt interessants en els nous serveis de GATTACA i el

    director de la revista vol publicar un article, aquesta vegada, sobre clonacióreproductiva. Gràcies a que heu treballat al departament de marketing   souexperts sobre el tema i podeu argumentar perfectament bé la vostre opiniósobre aquest tipus de pràctica.

    Haureu d’escriure un text  donant la teva opinió justificada científicamentd’aproximadament 300 paraules on haureu de parlar amb vocabulari científic ifonamentant correctament els vostres arguments ja que la revista TIME és moltreconeguda al món científic i els seus articles requereixen d’aquestescaracterístiques.

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    20/40

     18

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    21/40

     19

    12 Bibliografia consultada _______________________________

    Gemma Marfany, Josep Egozcue i Victòria Camps. Clonatge terapèutic: perspectivescintífiques, legals i ètiques. Fundació Víctor Grífols i Lucas, 2005.

    Ramon Grau i Rosa Sensat. Altres formes de fer ciencia. Alternatives a l’aula desecundaria. Associació de Mestres, 2010.

    Playdecide, joc per dinamitzar un debathttp://www.playdecide.eu/dkpdf/decide_kit1.php?nid=2659

    Currículum de Batxillerathttp://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/batxillerat/curriculum/

    Legislació del Departament d’Ensenyament http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6945/1441278.pdf

     Article de cèl·lules marehttp://lascelulasmadre.es/controversia

    El periodico. Article per l’examen http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia/ciencia-obte-cellules-mare-humanes-partir-duna-clonacio-2392002

    http://otramaneradeestudiarbiologia.blogspot.com.es/2015/11/la-terapia-genica-mal-abordada-muere.html

    http://blogs.uab.cat/suficienciacifolc/files/2009/10/el-text-argumentatiu-o-article-d-1.pdf

    Estructura article d’opinió: http://blogs.cpnl.cat/divendresvespre3/files/2011/11/Estructura-article.pdf

    Esquema de la clonació de l’Ovella Dollyhttps://sofialabrado.wordpress.com/2012/05/24/la-clonacion/

    Esquema cèl·lules marehttp://lascelulasmadre.es/pluripotentes

    Teoria sobre Teràpia gènicahttp://iesbinef.educa.aragon.es/departam/webinsti/bach/bio/enzim/geng.htm

    http://recursos.cnice.mec.es/biologia/bachillerato/segundo/biologia/ud06/02_06_04_02 _052.html

    Teoria sobre Cèl·lules marehttps://www.dropbox.com/s/5aacsrsxe6aicrr/C%C3%A9lulas%20madre%20y%20sus%20aplicaciones.pdf

    http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/Genetica2/actividad12b.htm

    Teoria sobre Clonació

    https://www.youtube.com/watch?v=8XCsrAhg1Ps#t=18

    REDES (Eduard Punset):

    http://www.playdecide.eu/dkpdf/decide_kit1.php?nid=2659http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/batxillerat/curriculum/http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6945/1441278.pdfhttp://lascelulasmadre.es/controversiahttp://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia/ciencia-obte-cellules-mare-humanes-partir-duna-clonacio-2392002http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia/ciencia-obte-cellules-mare-humanes-partir-duna-clonacio-2392002http://otramaneradeestudiarbiologia.blogspot.com.es/2015/11/la-terapia-genica-mal-abordada-muere.htmlhttp://otramaneradeestudiarbiologia.blogspot.com.es/2015/11/la-terapia-genica-mal-abordada-muere.htmlhttp://blogs.uab.cat/suficienciacifolc/files/2009/10/el-text-argumentatiu-o-article-d-1.pdfhttp://iesbinef.educa.aragon.es/departam/webinsti/bach/bio/enzim/geng.htmhttp://recursos.cnice.mec.es/biologia/bachillerato/segundo/biologia/ud06/02_06_04_02_052.htmlhttp://recursos.cnice.mec.es/biologia/bachillerato/segundo/biologia/ud06/02_06_04_02_052.htmlhttps://www.dropbox.com/s/5aacsrsxe6aicrr/C%C3%A9lulas%20madre%20y%20sus%20aplicaciones.pdfhttps://www.dropbox.com/s/5aacsrsxe6aicrr/C%C3%A9lulas%20madre%20y%20sus%20aplicaciones.pdfhttp://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/Genetica2/actividad12b.htmhttps://www.youtube.com/watch?v=8XCsrAhg1Ps#t=18https://www.youtube.com/watch?v=8XCsrAhg1Ps#t=18http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/Genetica2/actividad12b.htmhttps://www.dropbox.com/s/5aacsrsxe6aicrr/C%C3%A9lulas%20madre%20y%20sus%20aplicaciones.pdfhttps://www.dropbox.com/s/5aacsrsxe6aicrr/C%C3%A9lulas%20madre%20y%20sus%20aplicaciones.pdfhttp://recursos.cnice.mec.es/biologia/bachillerato/segundo/biologia/ud06/02_06_04_02_052.htmlhttp://recursos.cnice.mec.es/biologia/bachillerato/segundo/biologia/ud06/02_06_04_02_052.htmlhttp://iesbinef.educa.aragon.es/departam/webinsti/bach/bio/enzim/geng.htmhttp://blogs.uab.cat/suficienciacifolc/files/2009/10/el-text-argumentatiu-o-article-d-1.pdfhttp://otramaneradeestudiarbiologia.blogspot.com.es/2015/11/la-terapia-genica-mal-abordada-muere.htmlhttp://otramaneradeestudiarbiologia.blogspot.com.es/2015/11/la-terapia-genica-mal-abordada-muere.htmlhttp://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia/ciencia-obte-cellules-mare-humanes-partir-duna-clonacio-2392002http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia/ciencia-obte-cellules-mare-humanes-partir-duna-clonacio-2392002http://lascelulasmadre.es/controversiahttp://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6945/1441278.pdfhttp://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/batxillerat/curriculum/http://www.playdecide.eu/dkpdf/decide_kit1.php?nid=2659

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    22/40

     20

    Capítol 80, como curan las celulas madre:https://www.youtube.com/watch?v=LMMugCa--4A

    Capítol 107, terapia génica, genes en lugar de farmacos:https://www.youtube.com/watch?v=lOUFoRbt8so

    Capítol 390, ¿Clonar, para qué?: https://www.youtube.com/watch?v=HGIflOV_AEM

    Capítol 138, Genes, clones y gemelos:https://www.youtube.com/watch?v=kcAJwTg4vUk

    https://www.youtube.com/watch?v=kcAJwTg4vUkhttps://www.youtube.com/watch?v=kcAJwTg4vUk

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    23/40

     21

    13 Annexos ___________________________________________  

     Annex 1: Examen

    Examen de Biologia 1r de Batxillerat 

    Nom i Cognoms:

    1. Llegeix el text i respon les següents preguntes.

    1.1. Quina és la finalitat de la investigació explicada a l’article: clonació reproductiva oterapèutica? Justifica la teva resposta. Digues quina diferència hi ha entre aquests dostipus de clonació. (1,5 punts)

    Investigadors nord-americans han clonat per primera vegada una cèl·lula

    humana seguint una tècnica similar a la que va donar lloc a l'ovella Dolly idesprés han obtingut a partir d'aquesta cèl·lules embrionàries compatibles ambel donant i aptes per ser utilitzades terapèuticament: una fita científica que obreuna nova era de la medicina regenerativa i recupera el debat sobre els límits dela clonació. 

     No es tracta de la primera vegada que es clona una cèl·lula humana, però totsels intents anteriors van fracassar molt ràpidament i no van superar les vuit

    cèl·lules de desenvolupament embrionari, molt per sota de la fase de blastocistnecessària per a l'obtenció de cèl·lules mare útils amb finalitat científica. Els investigadors d'Oregon van realitzar exactament una transferència nuclearde cèl·lules somàtiques (SCNT), el mateix procés que el 1996 va acabar amb el

    naixement de l'ovella Dolly, el primer mamífer clònic. 

    Les cèl·lules obtingudes «s'assemblaven a les derivades d'embrions fertilitzats,no tenien anomalies cromosòmiques i eren capaces de convertir-se en noustipus de cèl·lules especialitzades», comenta l’investigador. Amb el pas dels dieses van obtenir, entre altres, cèl·lules nervioses, hepàtiques i cardíaques. Aquesttreball obre noves vies per a l'ús de cèl·lules mare que «ajudin al

    desenvolupament de teràpies personalitzades» en malalties com l'esclerosimúltiple, les malalties cardíaques i neurodegeneratives i les lesions de lamedul·la espinal, entre altres. «Podrien sanar malalties que afecten milions de persones», insisteix l’investigador . 

    Nota

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    24/40

     22

    1.2. 

    L’autor de l’article parla de que els investigador han clonat per primera vegada unacèl·lula humana seguint una tècnica similar a la que va donar lloc a l'ovella Dolly.  

     A) Explica el procés de clonació de l’ovella Dolly. (1 ,5 punts)

    B) Respon a la pregunta següent: A quina de les tres ovelles de la figura (ovella A,

    ovella B, ovella C) s’assemblarà més l’ovella Dolly? Perquè? (1,5 punts) 

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    25/40

     23

    2. Observa l’esquema i respon les següents preguntes (encercla la resposta correcta.Només una resposta correcte per pregunta) (2 punts)

    2.1. Si fem servir les cèl·lules mare de l’individu A. 

    a. Altes possibilitats de no curar les futures malalties de cap dels individusb. Si fossin cèl·lules mare de l’ovella Dolly tots ens convertiríem en ovella c. Només curarem les malalties dels individus B i Cd. Curarem, amb altes possibilitats d’èxit, les futures malalties de l’individu A e. L’individu A no té cèl·lules mare 

    2.2 Quina de les següents afirmacions de les cèl·lules identificada amb el número 3 éscorrecta:

     

    a. Tenen la capacitat de dividir-se a través de la mitosi.b. Tenen la capacitat de poder diferenciar-se en diversos tipus de cèl·lulesespecialitzades.

    c. Es poden utilitzar en el tractament de malaltiesd. Al dividir-se són capaços de donar cèl·lules filles amb les mateixes

    propietats que la cèl·lula originale. Totes les anteriors són correctes

    2.3 Es viable la transformació de la cèl·lula 4 a la 3 al laboratori?

    a. Shinya Yamanaka va descobrir que les cèl·lules especialitzades podienevolucionar de forma inversa, de cèl·lula especialitzada a cèl·lula mare

    adulta.

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    26/40

     24

    b. Eduard Punset va descobrir que les cèl·lules especialitzades tambéactuaven com a cèl·lules mare sense necessitat de cap tipus detransformació.

    c. El Dr. Garcia Olmo, juntament amb el Dr. Yamanaka van fer un estudisobre aquesta transformació de la cèl·lula 4 a la 3 i es possible tot i que elresultat són les cèl·lules embrionàries.

    d. La cèl·lula 3 i 4 són el mateix tipus de cèl·lula i pertanyen a l’individu B. e. Totes les cèl·lules del cos són iguals i es transformen unes en les altres.

    3. Explica en que consisteix la tècnica de la teràpia gènica. Detecta l’error d’aquestaimatge, indica quin és i digués perquè és un error. (1,5 punts)

    4. Escull una de les dues preguntes plantejades i escriu un article d’opinió de 100paraules justificant científicament la teva postura. (2 punts)

    -  Creus que la utilització de cèl·lules embrionàries en tractament demalalties és beneficiós o perjudicial?

    -  Creus que la detecció precoç de malalties genètiques és realment útilper la cura d’aquestes malalties? 

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    27/40

     25

     Annex 2: Pauta de correcció per l’examen 

    1.1. Quina és la finalitat de la investigació explicada a l’article: clonacióreproductiva o terapèutica? Justifica la teva resposta i posar algun exemple.Digues quina diferència hi ha entre aquests dos tipus de clonació. (1,5 punts) 

    1,5 punts: Identifica que és clonació terapèutica. La defineix adequadament: utilitzales paraules clau cèl·lules mare embrionàries i tractament de malalties. Distingeixadequadament la diferència entre clonació reproductiva (intenció expressa de crear unaltre organisme).i clonació terapèutica (collir cèl·lules mare embrionàries que haurande ser utilitzades en tractaments mèdics)

     

    1 punt: Identifica que és clonació terapèutica. La defineix adequadament: utilitza lesparaules clau cèl·lules mare embrionàries i tractament de malalties. 

    0,5 punts: Identifica que és clonació terapèutica. 

    1.2. L’autor de l’article parla de que els investigador han clonat per primeravegada una cèl·lula humana seguint una tècnica similar a la que va donar lloc al'ovella Dolly.  A) Explica el procés de clonació de l’ovella Dolly (1,5 punto) 

    1,5 punts: Utilitza les conceptes reprogramació per transferència nuclear, nucli, òvul,citoplasma de l' òvul és capaç de reprogramar el nucli transferit , òvul fecundat,embrió, cèl·lules idèntiques a les del pacient

    1 punt: Utilitza les conceptes  reprogramació per transferència nuclear, nucli, òvul,embrió.

     

    0,5 punts: Utilitza les conceptes nucli i òvul. 

    B) Respon a la pregunta següent: A quina de les tres ovelles de la figura (ovella A,ovella B, ovella C) s’assemblarà més l’ovella Dolly? Perquè? (1,5 punts) 

    1,5 punts: Identifica que s`assemblarà a la ovella A perquè la informació genèticaresponsable de definir el fenotip es troba en l'ADN i aquest es troba en el nucli de lacèl·lula de la ovella A. 

    1 punt: Identifica que s`assemblarà a la ovella A perquè la informació genètica estroba en el nucli.

     

    0,5 punts: Identifica que s`assemblarà a la ovella A 

    2. Test (1.5 punts). Solucions: 

    2.1 d 2.2 e

     

    2.3 a 

    3. Explica en que consisteix la tècnica de la teràpia gènica. Detecta l’errord’aquesta imatge, indica quin és i digués perquè és un error. (2 punts) 

    2 punts: Defineix adequadament teràpia gènica. Apareixen les conceptes clau:tractament mèdic, introducció de gens, cèl·lules malaltes, combatre malalties. 

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    28/40

     26

    Detecta l´error (teràpia in-vivo canviat per teràpia ex-vivo) i diu correctament perquè:  In-vivo: la transformació cel·lular té lloc dins del pacient a qui se li administra la

    teràpia 

      Ex-vivo: la transformació cel·lular es dur a terme a partir d’una biòpsia del teixitdel pacient i desprès es trasplanten les cèl·lules ja formades. 

    1,5 punt: Defineix adequadament teràpia gènica. Apareixen les conceptes clau:tractament mèdic, introducció de gens, cèl·lules malaltes, combatre malalties.

     

    Detecta l´error (teràpia in-vivo canviat per teràpia ex vivo) 

    1 punts: Defineix adequadament teràpia gènica. Apareixen les conceptes clau:tractament mèdic, introducció de gens, cèl·lules malaltes, combatre malalties. 

    0,5 punts: Defineix teràpia gènica però no s’entén del tot bé. Apareixen les conceptesclau: tractament mèdic, introducció de gens, cèl·lules malaltes, combatre malalties.

    Però de estan del tot ben relacionats o explicats

    4. Per corregir aquesta pregunta s’utilitzarà la rúbrica de correcció de l’articled’opinió utilitzada en classe (2 punts). 

     Annex 3: Rúbrica per corregir l’article d’opinió

    Excel·lent  Notable  Suficient  Insuficient 

    Títol: (1punt) Reflexa el contingut del article I es molt

    creatiu i original. Reflexa el contingut

    del article No reflexa el

    contingut de l’article 

    Continguts(coherència icontinguts) (2,5 punts) 

    Es coherent i usa totsels conceptes tractats

    a classe 

    Majoritàriament es

    coherent i usa mésd´un concepte tractata classe (ex: cel

    mare embrionària,blastocisto) 

    Es suficientment

    coherent i usanomés un conceptetractat a classe (ex:

    cel mareembrionària) 

    Es incoherent i no faús dels contingutstractats a classe. 

    Estructura (2,5punts) 

    El text segueixl´estructura típica d´un

    article d´opinió:introducció

    desenvolupament iconclusió. Les ideesestan enllaçades per

    connectors iorganitzades endiferents paràgrafs. 

    El text segueixl´estructura típica

    d´un article d´opinió:introducció

    desenvolupament iconclusió. Les idees

    estan enllaçades perconnectors 

    El text segueixl´estructura típica

    d´un articled´opinió: introducciódesenvolupament i

    conclusió 

    El text no segueixl´estructura típica

    d´un article d´opinió:introducció

    desenvolupament iconclusió No fa us

    dels connectors. 

    Argumentació(2 punts) 

    Reflexa l’opinió del’autor i presenta

    argumentsfonamentats

    científicament. 

    Reflexa l´opinió del´autor i l´argumenta 

    Reflexa l´opinió del´autor. 

    No reflexa l´opinióde l´autor. 

    Llenguatge iortografia (2

    punts) 

    Utilitza un llenguatgeformal i vocabularicientífic. Presentamenys de 5 faltes

    d’ortografia. 

    Utilitza un llenguatgeformal i vocabulari

    científic. Hi ha entre5 i 9 faltes

    d’ortografia. 

    Utilitza vocabularicientífic. Hi ha entre

    10 i 15 faltesd’ortografia. 

    No utilitza vocabularicientífic. Hi ha més

    de 15 faltesd’ortografia. 

    https://es.wikipedia.org/wiki/Transformaci%C3%B3n_(gen%C3%A9tica)https://es.wikipedia.org/wiki/Transformaci%C3%B3n_(gen%C3%A9tica)

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    29/40

     27

     Annex 4: Qüestionari de coavaluació pel treball en grup (Jigsaw)

    Nom: 

       P  e

      r   f  e  c   t  e

       M  o   l   t   b   é

       B   é

       R  e

      g  u   l  a  r

       M  a   l  a  m  e  n   t

    Les seves aportacions de la recerca han estat útils 

    Ha aportat idees que han servit pel pòster  

    El seu comportament ha ajudat a avançar la feina 

    Ha participat en l’elaboració del pòster  

    Comentari: 

    Nom: 

       P  e  r   f  e  c   t  e

       M  o   l   t   b   é

       B   é

       R  e  g  u   l  a  r

       M  a   l  a  m  e  n   t

    Les seves aportacions de la recerca han sigut útils 

    Ha aportat idees que han servit pel pòster  

    El seu comportament ha ajudat a avançar la feina 

    Ha participat en l’elaboració del pòster  

    Comentari: 

    Nom: 

       P  e  r   f  e  c   t  e

       M

      o   l   t   b   é

       B   é

       R

      e  g  u   l  a  r

       M  a

       l  a  m  e  n   t

    Les seves aportacions de la recerca han sigut útils 

    Ha aportat idees que han servit pel pòster  

    El seu comportament ha ajudat a avançar la feina 

    Ha participat en l’elaboració del pòster  

    Comentari: 

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    30/40

     28

     Annex 5: Rúbrica de coavaluació del pòster resultant (Jigsaw)

    Nom dels membres del grup:

    Excel·lent (2.5) Notable (2) Suficient (1) Insuficient (0)Teràpiagènica

    L’explicació és correcte iha d’incloure els

    següents conceptes bendesenvolupats i descrits:transmissió de DNA, in-

    vivo, in-vitro, vector,organismes, millorar

    genèticament, enzims derestricció.

     Aspectes ètics i socialssobre l’utilització de la

    teràpia gènica.Últims descobriments

    La definició éscorrecte però hi

    manca algun delsconceptesdescrits en

    l’apartat anterior  

    La definició éscorrecte però és

    pobre de conceptesclau

    La definició no éscorrecte

    Clonació El procés està molt benexplicat i hi apareix ben

    descrit: Cèl·lulesreproductores, extracció iimplementació de DNA,

    pipeta, micropipeta,diferències no genètiques

    entre clons. Aspectes ètics i socials

    sobre la clonació.Últims descobriments

    El procés estàben explicat tot i

    que hi mancaalgun delsconceptes

    descrits a l’apartatanterior o no ésgaire entenedor.

    El procés està benexplicat però hi

    manquen la meitatdel conceptes

    descrits a l’apartat“excel·lent” 

    El procés no està benexplicat o bé és

    incorrecte. Manquenquasi bé tots els

    conceptes de l’apartat“excel·lent” i els que hi ha

    no estan bendesenvolupats i descrits

    Cèl·lulesmare

    Hi apareixen elsconceptes següents ben

    desenvolupats i descrits:tipus de cèl·lules mare;toti, pluri, multi i

    unipotencials, fontsd’extracció de cèl·lules

    mare: adultes iembrionàries; així comles seves capacitats.

     Aspectes ètics i socialssobre l’utilització de

    cèl·lules mare.Últims descobriments

    Només falten un odos conceptes

    dels anteriors o béhi són tots però no

    estan explicatscorrectament.

    Només hi apareixenla meitat delsconceptes de

    l’apartat “excel·lent”o bé hi són quasitots però no estan

    explicatscorrectament

    Hi apareixen menys de lameitat de dels conceptes

    descrits a l’apartat“excel·lent” 

    Coherència El pòster s’entén molt bé,tot el text esta recolzat

    per imatges i ésentenedor. S’emet bé lainformació que es vol

    transmetre

    El pòster s’enténbé però falta una

    mica derecolzament per

    imatges

    El pòster s’entén béperò hi ha poques

    imatges i massatext. El text no emetgaire bé lainformació.

    El pòster no es s’entén bé

    i la informació estàdesordenada

    Comentari:

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    31/40

     29

     Annex 6: Rúbrica per avaluar l’article d’opinió 

    Nom:

    Excel·lent 

    Notable 

    Suficient 

    Insuficient 

    Títol: (1punto) Reflexa el contingut del article I es molt

    creatiu i original. Reflexa el contingut

    del article No reflexa el

    contingut de l’article 

    Continguts(coherència icontinguts) (2,5 punts) 

    Es coherent i usa totsels conceptes tractats

    a classe 

    Majoritàriament escoherent i usa més

    d´un concepte tractata classe (ex: cel

    mare embrionària,blastocisto) 

    Es suficientmentcoherent i usa

    només un conceptetractat a classe (ex:

    cel mareembrionària) 

    Es incoherent i no faús dels contingutstractats a classe. 

    Estructura (2,5punts) 

    El text segueixl´estructura típica d´un

    article d´opinió:introducció

    desenvolupament iconclusió. Les ideesestan enllaçades per

    connectors iorganitzades en

    diferents paràgrafs. 

    El text segueixl´estructura típica

    d´un article d´opinió:introducció

    desenvolupament iconclusió. Les ideesestan enllaçades per

    connectors 

    El text segueixl´estructura típica

    d´un articled´opinió: introducciódesenvolupament i

    conclusió 

    El text no segueixl´estructura típica

    d´un article d´opinió:introducció

    desenvolupament iconclusió No fa usdels connectors. 

    Argumentació(2 punts) 

    Reflexa l’opinió del’autor i presenta

    argumentsfonamentats

    científicament. 

    Reflexa l´opinió del´autor i l´argumenta 

    Reflexa l´opinió del´autor. 

    No reflexa l´opinióde l´autor. 

    Llenguatge iortografia (2

    punts) 

    Utilitza un llenguatgeformal i vocabularicientífic. Presentamenys de 5 faltes

    d’ortografia. 

    Utilitza un llenguatgeformal i vocabulari

    científic. Hi ha entre5 i 9 faltes

    d’or tografia. 

    Utilitza vocabularicientífic. Hi ha entre

    10 i 15 faltesd’ortografia. 

    No utilitza vocabularicientífic. Hi ha més

    de 15 faltesd’ortografia. 

    Comentari:

     Annex 7: Guió per elaborar un article d’opinió

    1. Títol2. Introducció: descripció de la situació

    (Actualment/darrerament/d’un temps ençà/sovint/.... preocupació creixentper/sentim a parlar...)

    3. Tesi: opinió breu(Crec que/Estic a favor de/Opino que/Penso que...)

    4. Argumentacióa) Argument 1

    (D’una banda/En primer lloc...)b) Argument 2

    (D’altra banda/En segon lloc/A més/No cal oblidar que...)

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    32/40

     30

    c) Argument 3(Així mateix/També cal dir/A més...)

    5. Conclusió(Per tant/Per concloure/Així doncs/Crec que...)

     Annex 8: Quadre d’autoregulació 

    No hosé 

    Emsona 

    Ho sé i hopodria explicar

    a un amic 

    Diferències entre cèl·lules mare adultes iembrionàries 

    Aplicacions de les cèl·lules mare 

    D’on es poden extreure les cèl·lules mare? 

    Per què es conserven els cordonsumbilicals? 

    Definició de clonació 

    Transferència nuclear de cèl·lulessomàtiques(SCNT) 

    Clonació terapèutica i clonació reproductiva 

    Els tres tipus de teràpia gènica 

    Teràpia gènica in-vivo  i ex-vivo  

    Estructura d’un article d’opinió 

     Annex 9: Banc de recursos pel Jigsaw

    Teràpia gènica:http://iesbinef.educa.aragon.es/departam/webinsti/bach/bio/enzim/geng.htm

    Cèl·lules mare:

    https://www.dropbox.com/s/5aacsrsxe6aicrr/C%C3%A9lulas%20madre%20y%20sus%20aplicaciones.pdf

    http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/Genetica2/actividad12b.htm

    Clonació:https://www.youtube.com/watch?v=8XCsrAhg1Ps#t=18

    REDES (Eduard Punset)

    Capítol 80, como curan las celulas madre:https://www.youtube.com/watch?v=LMMugCa--4A

    https://www.dropbox.com/s/5aacsrsxe6aicrr/C%C3%A9lulas%20madre%20y%20sus%20aplicaciones.pdfhttps://www.dropbox.com/s/5aacsrsxe6aicrr/C%C3%A9lulas%20madre%20y%20sus%20aplicaciones.pdfhttp://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/Genetica2/actividad12b.htmhttps://www.youtube.com/watch?v=8XCsrAhg1Ps#t=18https://www.youtube.com/watch?v=8XCsrAhg1Ps#t=18http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/Genetica2/actividad12b.htmhttps://www.dropbox.com/s/5aacsrsxe6aicrr/C%C3%A9lulas%20madre%20y%20sus%20aplicaciones.pdfhttps://www.dropbox.com/s/5aacsrsxe6aicrr/C%C3%A9lulas%20madre%20y%20sus%20aplicaciones.pdf

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    33/40

     31

    Capítol 107, terapia génica, genes en lugar de farmacos:https://www.youtube.com/watch?v=lOUFoRbt8so

    Capítol 390, ¿Clonar, para qué?: https://www.youtube.com/watch?v=HGIflOV_AEM

    Capítol 138, Genes, clones y gemelos:

    https://www.youtube.com/watch?v=kcAJwTg4vUk

     Annex 10: Material d’ajuda pel professor  

    Aportaciones de la genética a la salud humana: dilemas éticos en relación a ladetección precoz de enfermedades genéticas y la terapia génica: 

    Los avances en el estudio de los mecanismos de la genética en lo relacionado con lasenfermedades permiten el desarrollo de pruebas de diagnóstico precoz, nuevostratamientos o intervenciones para evitar la manifestación de la enfermedad o paraminimizar su gravedad. De esta forma el diagnóstico genético preimplantacional(DGP) es el estudio del  ADN de embriones humanos para seleccionar los que

    cumplen determinadas características y/o eliminar los que portan algún tipo de defectocongénito.

    TIPOS DE PRUEBAS GENÉTICAS

     Actualmente se usan diferentes métodos en los laboratorios de pruebas genéticas. Eltipo de prueba depende del tipo de anomalía que se esté evaluando. El tipo de pruebadepende del tipo de anomalía que se esté evaluando. Por lo general, hay tres tipos depruebas genéticas disponibles: citogenéticas, bioquímicas y moleculares.

     A. Pruebas citogenéticas:

    La citogenética implica la evaluación de todos los cromosomas para detectar

    anomalías. Los cromosomas de las células humanas en división pueden analizarse sinproblema bajo un microscopio. Los glóbulos blancos, particularmente los linfocitos T,son las células más disponibles y más accesibles para análisis citogenéticos ya quepueden obtenerse fácilmente de la sangre y se dividen rápidamente en un cultivocelular. Las células de los tejidos como la médula ósea (para la leucemia), el líquidoamniótico (para el diagnóstico prenatal) y las biopsias de otros tejidos también sepueden cultivar para realizar análisis citogenéticos

    B. Pruebas bioquímicas:

    La enorme cantidad de reacciones bioquímicas que ocurre a diario en las célulasrequiere diferentes tipos de proteínas. Por lo tanto, hay diferentes tipos de proteínas

    como enzimas, transportadores, proteínas estructurales, proteínas reguladoras yhormonas que cumplen diferentes funciones. La mutación de cualquier tipo deproteína puede causar una enfermedad si esta mutación no permite que la proteínafuncione correctamente.

    C. Pruebas moleculares

    Para las pequeñas mutaciones de ADN, las pruebas directas del ADN suelen ser elmétodo más eficaz, especialmente si la función de la proteína es desconocida y no sepuede desarrollar una prueba bioquímica. Las pruebas de ADN se pueden realizar encualquier muestra de tejido, incluso con muestras muy pequeñas. Las pruebasmoleculares representan un gran desafío ya que algunas enfermedades genéticaspueden estar relacionadas con un gran número de mutaciones diferentes. Porejemplo, más de 1,000 mutaciones en el gen regulador de la conductanciatransmembrana de la fibrosis quística (CFTR, por sus siglas en inglés) puede causar la

    https://es.wikipedia.org/wiki/ADNhttps://es.wikipedia.org/wiki/Embri%C3%B3nhttps://es.wikipedia.org/wiki/Embri%C3%B3nhttps://es.wikipedia.org/wiki/ADN

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    34/40

     32

    fibrosis quística (CF, por sus siglas en inglés). No sería práctico examinar de rutinatoda la secuencia del gen CFTR para identificar la mutación causante, ya que el gentiene una gran longitud. Sin embargo, dado que la mayoría de los casos de CF surgencomo consecuencia de aproximadamente 30 mutaciones, primero se evalúa estegrupo más pequeño de mutaciones y luego se realiza un examen más global.

    TERAPIA GÉNICALa TERAPIA GÉNICA es un tratamiento médico que consistente en la introducción degenes específicos en las células del paciente para combatir ciertas enfermedades.Consiste en manipular la información genética de células enfermas para corregir undefecto genético o para dotar a las células de una nueva función que les permitasuperar una alteración. Con la ayuda de vectores adecuados, que son generalmentevirus, se introduce el gen correcto y se integra en el ADN de la célula enfermamediante técnicas de recombinación genética.

    Numerosas enfermedades humanas poseen un origen genético, es decir, el enfermoposee algún gen defectuoso que le priva de alguna sustancia de vital importancia,

    como en caso de la diabetes, en la que el enfermo no produce insulina, o no lo haceen la cantidad necesaria. A veces, los genes defectuosos son recibidos en herencia,pero en otras muchas ocasiones, como el cáncer, los genes defectuosos los hadesarrollado el propio individuo mediante mutaciones somáticas, por lo que no sepuede hablar de enfermedad hereditaria, aunque sí genética. Tradicionalmente, lamedicina ha combatido las enfermedades genéticas reponiendo el déficit de lasustancia en cuestión mediante medicamentos. La terapia génica iría más allá,haciendo que el propio paciente fuera el que fabricase su medicamento. Para ellohabría que introducir en las células del individuo los genes sanos. Para ello habría quealterar genéticamente algunas células del enfermo.

     A) Tipos de terapia génica

      La primera posibilidad de trabajo de la terapia génica sería la terapia ex vivo.Se trataría con ella de extraer células del tejido seleccionado de un enfermo,introducir en ellas los genes terapéuticos, cultivar aquellas células que loshubieran aceptado sin problemas, y por último reimplantarlas en el paciente.

      La segunda posibilidad sería la terapia in vivo.  Con ella, se introduciríandirectamente en la sangre u otros tejidos del enfermo los vectores (vehículosportadores) con los genes terapéuticos, esperando que se introduzcan en losórganos, tejidos o tumores deseados.

    Figura 1: http://microbiologia2014-2015.blogspot.com.es/2015/03/utilizacion-de-

    microorganismos-para.html

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    35/40

     33

    El principal problema con el que se ha enfrentado hasta ahora la terapia génica es lainexistencia de un vector ideal y universal. Los ensayos más prometedores parecenapuntar hacia diferentes tipos de virus. Los retrovirus, por ejemplo, introducen susgenes en los cromosomas de las células que invaden de forma permanente, perocarecen de especificidad (infectan muchos tipos de células). Además, los genes seintegran en lugares impredecibles de los cromosomas, por lo que podrían serdestruidos genes importantes del enfermo (existiría incluso el riesgo de aparición detumores). Los adenovirus infectan las células con gran facilidad, y tienden a produciraltos niveles de la proteína deseada, pero al no integrar sus genes en loscromosomas, el efecto deseado es temporal, ya que el ADN insertado suele serdestruido al cabo de un tiempo. Otros vectores sobre los que se trabaja son losliposomas (diminutas bolas de lípidos), complejos de ADN-proteína o inyección directade ADN.

    En el año 2002 se produjo el primer éxito importante de la terapia génica,corrigiéndose una inmunodeficiencia congénita en dos niños que se habían vistoobligados a vivir en una burbuja estéril durante los primeros meses de su vida. Lacitada enfermedad, que se caracteriza por la inexistencia de células NK y de linfocitos

    T, está originada por la existencia de un gen defectuoso. El método empleado por losinvestigadores franceses fue el de la terapia in vitro. Para ello extrajeron y cultivaronhemocitoblastos (células madre sanguíneas) de la médula ósea de los enfermos, y lasinfectaron con un virus que portaba el gen sano. Las células que aceptaron el gen,fueron cultivadas y posteriormente introducidas en la médula ósea de los bebés. Eneste caso, las células con el gen sano poseen la propiedad de reproducirse másrápidamente, por lo que en poco tiempo todas las células madre de los niños poseíanla versión correcta del gen. Al cabo de tres meses los niños abandonaron las burbujasestériles, y actualmente llevan viviendo en sus casas en torno a un año, presentandoambos un crecimiento y un desarrollo absolutamente normal. Su sistema inmunitariotambién parece funcionar correctamente y ya han recibido sus primeras vacunas.

    Sin duda se trató de un éxito formidable, aunque sólo fuera aplicable a un tipo deenfermedad muy concreto. Probablemente pronto aparecerán nuevos anuncios detaras genéticas corregidas. Es cuestión de tiempo. Acaso inspira un cierto recelo laaparente rapidez con la que se producen los ensayos clínicos en humanos.Imaginamos que la investigación está tan avanzada, que pueden realizarse dichosensayos con seguridad, pero el riesgo de la precipitación existe, y más con lospoderosos laboratorios farmacéuticos presionando para hacerse con las patentes delos tratamientos de terapia génica. En este sentido, en Estados Unidos se han llevadoa cabo varios ensayos en humanos sin las medidas de seguridad requeridas. Elresultado de algunos de ellos ha sido la muerte de los pacientes.

    Aplicación de les células madre en biomedicina. 

    CÉLULAS MADRELas células madre son células que se encuentran en todos los organismosmulticelulares y que tienen la capacidad de dividirse  (a través de la mitosis) dandolugar a dos células hijas, una de las cuales tiene las mismas propiedades que la célulamadre original (autorrenovación) y la otra adquiere la capacidad de poderdiferenciarse  en diversos tipos de células especializadas, que formarán parte denuestros tejidos y órganos. Así, en la mayoría de tejidos de una persona adultaexisten poblaciones de células madre que, al dividirse, van renovando lascélulas muertas y regenerando los tejidos dañados.

    Las células madre tienen la capacidad de dividirse por períodos indefinidos en cultivosy de dar lugar a las células especializadas. Se describen lo mejor posible en elcontexto del desarrollo humano normal. El desarrollo humano comienza cuando una

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    36/40

     34

    esperma fertiliza un huevo y crea una célula que tenga el potencial de formar unorganismo entero. Este huevo fertilizado es totipotent, significando que su potenciales total. En las primeras horas después de la fertilización, esta célula se divide encélulas totipotent idénticas, esto significa que si cualquiera de estas células, escolocada en el útero de una mujer, tiene el potencial de convertirse en un feto. Dehecho, los gemelos idénticos se desarrollan cuando dos células totipotent se separany se convierten en dos individuos, seres humanos genéticamente idénticos. Aproximadamente cuatro días después de la fertilización y después de varios ciclos dela división celular, estas células totipotent comienzan a especializarse, formando unaesfera hueca de células, llamada blastocisto. El blastocisto tiene una capa externa decélulas e interiormente en la esfera hueca, hay un racimo de células internas llamadasla masa interna. La capa externa de células continuará formando la placenta y otrostejidos, necesarios para el desarrollo fetal en el útero. Las células internas,continuarán desarrollándose formando todos los tejidos del cuerpo humano. Aunquelas células internas pueden formar virtualmente cada tipo de célula encontrado en elcuerpo humano, no pueden formar un organismo, porque no pueden dar lugar a laplacenta y los tejidos de sostén, necesarios para el desarrollo en el útero humano.

    Estas células internas son pluripotent; pueden dar lugar a muchos tipos de célulaspero no todos los tipos de células necesarias para el desarrollo fetal. Porque supotencial no es total, no son totipotent y no son embriones. De hecho, si una célulainterna, fuera puesta en el útero de una mujer, no se convertiría en un feto. Las célulasmadre pluripotent experimentan una especialización adicional en las células madreque darán lugar a las células que tienen una función determinada. Los ejemplos deesto incluyen las células madre de la sangre que dan lugar a los glóbulos rojos, a losglóbulos blancos de la sangre y a las plaquetas (platelets) y células madre de la pielque dan lugar a varios tipos de células de la piel. Estas células madres especializadasse llaman multipotent. (Figura 2) 

    Figura 2: http://www.galileog.com/ciencia/biologia/celulas/celmad3.htm 

    Mientras que las células madre son extraordinariamente importantes en el desarrollohumano temprano, las células madre multipotent también se encuentran en nińos yadultos. Por ejemplo, considere una de las más conocidas células madre, la célulamadre de la sangre. Las células madre de la sangre residen en la médula de cadanińo y adulto y de hecho, pueden ser encontrados en número muy pequeńoscirculando en la corriente sanguínea. Las células madre de la sangre realizan el papelcrítico de renovar continuamente nuestras células de la sangre; glóbulos rojos,glóbulos blancos y plaquetas, a través de la vida. Una persona no puede sobrevivir sincélulas madre de la sangre.

     

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    37/40

     35

     A. Tipos de células madre

    Células madre embrionarias: Se obtienen a partir de una masa celular interna de unembrión de unos 5 días de vida (blastocisto).

    Soncélulas pluripotentes, capaces de generar TODOS los tipos celulares que forman los tejidos y órganos humanos. Esta capacidad abre la posibilidad de utilizarlaspara reemplazar tejidos dañados por lesiones o por enfermedades degenerativas. 

    Se podrían utilizar para realizar trasplantes, aunque podrían provocarreacciones de rechazo al no proceder del mismo paciente y debido a su capacidadde diferenciación pueden provocar tumores.

     

    Como para obtenerlas se tienen que destruir embriones de 4 o 5 días, planteanproblemas éticos.

     

    Células madre adultas: se localizan entre las células diferenciadas de un órgano otejido. Su función es reparar y mantener sano el tejido u órgano en el que seencuentran.no pueden formar un organismo completo 

    Son células multipotentes, que solo generan los tipos celulares del tejido en el que seencuentran,aunque los últimos estudios parecen indicar que también pueden diferenciarse en otros tipos de células.En un individuo adulto se conocen unos 20 tipos de célulasmadre adultas que se encargan de regenerar los tejidos en continuo desgaste, comola piel o sangre, o de regenerar tejidos dañados.

    Ejemplos de células madre adultas son las células madre hematopoyéticas de médulaósea, encargadas de la formación de la sangre. Son las más conocidas, y se llevanutilizando desde hace años en medicina, en transplantes de médula para eltratamiento de enfermedades como la leucemia, linfomas, anemias graves, etc. Además de las células hematopoyéticas, se han encontrado en otros tejidos yórganos, como el cerebro, músculo, piel, córnea, hígado, etc. 

    Se pueden extraer del propio paciente, por lo que en caso de trasplantes, noprovocarían problemas de rechazo, y su utilización no provoca problemas éticos.  

    B. Diferencias entre células madre embrionarias y adultas 

    Existen bastantes tipos de células madre pero a todas ellas las podemos englobar endos grandes grupos, la adultas y las embrionarias. Las diferencias entre ambas sonnotables, no sólo a nivel biológico sino también en aplicaciones que pueden tener anivel médico y repercusiones éticas que suponen. Para aclarar todas las posiblesdiferencias las hemos dividido en 4 puntos. 

    1. Potencialidad.  Las células madre embrionarias son totipotentes, es decirpueden dar lugar a cualquier tipo de célula propia de un humano, incluyendolas que forman la placenta. En cambio las células madre adultas sólo puedendar lugar a una línea celular concreta. Por ejemplo una célula hematopoyetica,que genera sangre, podrá dar lugar a precursores de los linfocitos, dar lugar aprecursores de eritrocitos u otras células de la sangre, pero no podrán teneruna descendencia que se diferencie en músculo cardíaco. 

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    38/40

     36

    2. Conflicto ético. El uso de las células madre embrionarias con las técnicasconvencionales supone la muerte de embriones, por lo que esto supone unproblema ético importante que ha hecho que se frene la investigación conestas células en muchos países. En cambio las células madre adultas nopresentan conflictos éticos por su uso, ya que se obtienen de forma inocua delcordón umbilical o de una persona adulta que da su consentimiento, y que nosufre daños por realizar la donación. 

    3. Las células madre adultas son fáciles de conseguir. Aparte del conflictoque suponen, las células madre adultas se pueden obtener sin problemas deotras personas e incluso a veces del propio paciente, o del cordón umbilical deun hermano pequeño. En la actualidad en España se almacenen miles deunidades con Sangre de Cordón Umbilical en bancos públicos, de forma quepuedan ser usadas estas células madre para curar a cualquier persona que lonecesite. 

    4. Células madre seguras. Las células madre de tipo embrionario no seconocen demasiado bien, no está claro que puedan ser aplicadas atratamientos médicos de forma eficaz sin que sus progenitoras supongan laaparición de una enfermedad de tipo oncológico, es decir un cáncer. En cambiolas de tipo adultas son 100% seguras. 

     APLICACIONES DE LAS CÉLULAS MADRE

    La posibilidad de poder mantener en un cultivo células madre durante largos períodosde tiempo (sobre todo las embrionarias) y de diferenciarse hacia distintos tipos decélulas, permite que se puedan utilizar en medicina regenerativa, para poder sustituirtejidos dañados por lesiones o enfermedades degenerativas. En animales se hanobtenido grandes éxitos con el empleo de células madre para el tratamiento de ladiabetes tipo I, Parkinson e infartos de miocardio.

    En los últimos años se está investigando en cómo aumentar el número de célulasmadre que se pueden extraer de cordón umbilical (son células madre adultas) y podercubrir la total necesidad para un trasplante. Este tipo de estudios podrían permitir enun futuro utilizar células madre de cordón umbilical en terapia génica, para tratarenfermedades causadas por la falta o el defecto de un determinado gen. Se podríaintroducir el gen sano en las células madre, cultivarlas en laboratorio y luegotrasplantarlas al paciente. Las células madre, además son herramientas científicaspara estudiar cómo se especializan las células (diferenciación celular), y nos permiten

    poder comprender mejor procesos como el cáncer o el envejecimiento. Otra posibleaplicación sería conocer los efectos de nuevos medicamentos aplicados en ciertostejidos, antes de ser utilizados en animales o personas. 

    REPROGRAMACIÓN CELULAR: La posibilidad de obtener células madreembrionarias 

    Como hemos visto, las mejores células madre, son las células madre embrionarias, yaque son capaces de diferenciarse en cualquier tipo de célula. La posibilidad de utilizaren un futuro las células madre embrionarias para sustituir tejidos dañados hacenecesario obtener líneas de células madre específicas de los pacientes, para eliminar

    la posibilidad de rechazo. En el organismo adulto no existen células madreembrionarias, pero una forma de poder crearlas es mediante la reprogramación

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    39/40

     37

    celular, es decir, conseguir que una célula adulta diferenciada vuelva a un estadoindiferenciado como las células madre embrionarias.

    En la actualidad existen dos técnicas que permiten la reprogramación celular:

    a. Reprogramación por transferencia nuclear (oveja Dolly): Se aísla el núcleode una célula adulta del paciente y se introduce en un óvulo al quepreviamente se ha eliminado el núcleo. El citoplasma del óvulo es capaz dereprogramar el núcleo transferido, de forma que el óvulo fecundado se dividepor mitosis y origina un embrión con células idénticas a las del paciente. Elembrión se puede utilizar para obtener células madre embrionarias (clonaciónterapeútica) o con propósitos reproductivos (clonación reproductiva), como sehizo con la oveja Dolly en 1997.

    b. Reprogramación por transfección génica:  Consiste en aislar una célulaadulta e insertar en su núcleo genes activos que la transforman en una célulaindiferenciada, como si fuera embrionaria. Para introducir los genes se

    emplean virus. La acción de estos genes pone en marcha el mecanismo dereprogramación que hacen regresar a la célula aún estado embrionario, poreso a este tipos de células se les ha llamado células pluripotentes inducidas(células iPS). Mediante esta técnica, que no plantea problemas éticos, seconsiguieron en 2007 líneas celulares inducidas humanas.

    Clonación: significado y aplicaciones de la clonación.

    La clonación es una forma de reproducción asexual que produce individuosgenéticamente idénticos. Copia idéntica de un organismo a partir de su ADN, se puededefinir como el proceso por el que se consiguen, de forma asexual,  copiasgenéticamente idénticas de un organismo, célula o molécula ya desarrollado

    Con las recientes técnicas de clonación, la ciencia ha conseguido obviar un paso,hasta ahora infranqueable y obligado: la fecundación. Lo que parecía ciencia-ficción -como es la creación de nuevos individuos sexuados fuera del ámbito de la sexualidad,sin fusión de gametos-, ha quedado demostrado como una realidad certificable. 

     A día de hoy ya han sido clonados ovejas, ratones, vacas, cabras y cerdos. 

    3.1 Existen dos técnicas de clonación muy diferentes:- Clonación por escisión embrionaria: es un proceso similar al que se produce cuandonacen gemelos. Cuando el embrión tiene 4 u 8 células, cada una de ellas estotipotente (pueden originar elementos de todos órdenes), y si se separa de las demáspuede originar un embrión gemelo. La separación artificial se llama fisión gemelar oclonación por fisión. - Clonación por transplante nuclear o transferencia nuclear: se llama así porqueinvolucra transferir el núcleo (y, por lo tanto, la mayor parte del material genético) deuna célula de un ser existente a un óvulo, con el fin de reemplazar el núcleo del óvulo.Este huevo, ahora un embrión, se divide por la aplicación de energía eléctrica, y esguiado por su nuevo material genético a desarrollarse como un ser que esgenéticamente casi idéntico al cual se extrajo el núcleo. 

     APLICACIONES DE LA CLONACIÓN 

    Clonación Reproductiva La clonación reproductiva es llevada a cabo con la intención expresa de crear otroorganismo. Este organismo pasará a ser el duplicado exacto de uno que ya existe o de

    https://es.wikipedia.org/wiki/ADNhttps://es.wikipedia.org/wiki/Reproducci%C3%B3n_asexualhttps://es.wikipedia.org/wiki/Ser_vivohttps://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A9lulahttps://es.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%A9culahttps://es.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%A9culahttps://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A9lulahttps://es.wikipedia.org/wiki/Ser_vivohttps://es.wikipedia.org/wiki/Reproducci%C3%B3n_asexualhttps://es.wikipedia.org/wiki/ADN

  • 8/18/2019 1.Unitat Didàctica 1º Batxillerat

    40/40

    uno que ha existido en el pasado. La clonación de plantas, de animales y de sereshumanos entra en la clasificación de clonación reproductiva. 

    Clonación Terapéutica La clonación terapéutica es llevada a cabo, no para producir otro organismo, sino paracosechar células madre embriónicas que deberán ser utilizadas en tratamientosmédicos. Las células madre embriónicas son aquellas que pueden encontrarse dentrode los embriones en desarrollo. Las mismas puede ser usadas para producir una grancantidad de diferentes células, entre las que se incluyen: tejidos, músculos, y célulasorgánicas. 

    Las células madre provenientes del cordón umbilical  utilizadas para la clonaciónterapéutica son una forma más éticamente y moralmente responsable de clonar tejidohumano. Además, el proceso de obtener células madre del cordón umbilical es muchomás simple que el de recolectar células madre provenientes de otras fuentes. Amedida que vaya avanzando el conocimiento y las técnicas relacionadas con lascélulas madre, la capacidad para poder utilizar las células madre del cordón umbilical

    en una mayor cantidad de maneras se irá transformado en una realidad cotidiana.