L’obra

Jerome David Salinger va publicar

alguns relats curts entre 1940 i

1948 que acabaren per inspirar la

novel·la The Catcher in the rye,

editada per primer cop el 1951.

L’obra va tenir un gran èxit, alhora

que va ser molt controver%da,

atès que en aquell temps no es

considerava adient de retratar la

inadaptació social, la sexualitat i

l’ansietat dels joves.

El Vigilant descabdella la trama en

primera persona, narrada pel seu

protagonista, en Holden Caulfield,

un jove estudiant de secundària

que ha estat expulsat de l’ins%tut

per baix rendiment acadèmic.

Aquest personatge exposa sense

ordre aparent records,

pensaments, experiències, diàlegs

i accions, que poden ser banals o

rellevants, rela%us a familiars,

amics, nòvies, companys d’estudi,

veïns o professors, amb ac%tud

de jove penjat i passota. No té

perspec%ves clares sobre el que

vol fer a la vida i la seva fantasia de

vigilant dins el camp de sègol per

salvar criatures en perill expressa el

seu afany de reconeixement sense

una veritable relació amb els altres.

Gasta els seus estalvis en un viatge de

retorn a New York, d’amagat de la

seva família, veu un amic i una amiga,

es troba amb persones un xic

desagradables, un an%c professor que

resulta no estar gaire bé del terrat i

visita la seva germana pe%ta sense

que ho sàpiguen els pares.

Com és lògic, Salinger empra l’argot i

l’es%l anàrquic de construcció de

frases dels joves als anys 40 del segle

XX a Amèrica del Nord. Pels temes

exposats, el vocabulari i el model

sintàc%c emprats, s’entén la irritació

dels lectors d’ideologia conservadora.

El personatge i els con�lictes

Molts joves s’iden%fiquen amb la

manca de mo%vació per als estudis del

protagonista, la impressió que ningú

no l’entén i que tothom li fa la guitza.

Qui no ha %ngut companys d’estudis

aprofitats, llords i uns altres de polits i

ben plantats amb la flor al cul! Per a

què estudiar, si es poden guanyar

molts diners en un negoci sense saber

de res!

En una edat en la qual les emocions i

els impulsos sexuals pesen tant, el

jove Caulfield té dificultats per

comunicar-se amb empa%a, sovint no

valora les conseqüències del que fa o

el que diu fins que és tard. A més a

més, no es comunica amb els pares ni

els professors. Només sent un

veritable afecte per la seva germana

mitjana i el seu difunt germà pe%t,

mort de leucèmia. El seu germà gran,

escriptor d’èxit, no li cau bé. També és

conscient de la solitud i l’assetjament

que els alumnes més forts imposen als

companys més febles, però no fa res

per canviar-ho.

Salinger ha retratat molt bé la ment

àgil de les persones pertorbades que,

gràcies als infants, se salven de caure

en l’autodestrucció. De fet, Caulfield

vol engegar-ho tot enlaire i fer vida

miserable de rodamon per no haver

de conviure amb ningú, però l’amor

per la seva germana el fa desis%r per

JeromeDavidSalinger

ElVigilantenelcampde

sègol

estalviar-li una decepció.

L’autor

Nascut a New York l’any 1919. De

pare hebreu i mare catòlica. Va ser un

estudiant mediocre i acabà la

secundària en una acadèmia militar.

Deixà penjats els estudis universitaris

per fer viatges a Europa, amb el

propòsit d’aprendre idiomes. Entre

1939 i 1942, alterna publicacions de

relats curts que exalten la rebel·lió

juvenil amb uns altres de més

conservadors.

Entre 1942 i 1945 serveix a Europa,

amb el grau de sots-oficial

d’intel·ligència, sempre en funcions

d’estat major. La seva joventut acaba

amb una nòvia morta a la guerra, una

altra que el planta i un matrimoni

molt curt.

L’èxit literari el féu popular entre els

joves i els crí%cs, però a par%r de 1966

decidí aïllar-se del món. Les seves

excentricitats li costaren el divorci de

la seva segona dona Claire Douglas,

amb la qual s’havia casat el 1951.

Club de lectura : temporada d’hivern

BibliotecadeCollbato

PasseigMansuet,9-11

08293Collbato

Tel.:93/777-93-41

Correu–e:b.collbato@diba.cat

Horarid’estiu(15juny—15set.)

Matı:dimecres:10-14h

Tarda:dilluns—divendres:16-20:30h.

Horarid’hivern(16set.—14juny)

Matı:dimecresidissabte:10-14h.

Tarda:dilluns—divendres:16-20:30h.

Després del divorci, va conviure amb

més de vint estudiants i escriptores

molt joves que volien aprendre d’ell.

Va morir a Cornish l’any 2010.

Lesobres

The Catcher in the rye (1951); Nine

stories (1953, recull de relats publicats

entre 1948 i 1952); Franny and Zooey

(1961, recull de dos relats); Raise high

the roof beam, carpenters ; Seymour :

an introduc on (1963, recull de dos

relats); Hapworth 16, 1924 (1965);

Three early stories (2014, recull de

relats escrits entre 1940 i 1948). Va

escriure més relats publicats a revistes

i antologies, alguns inèdits en vida.