2n de Batxillerat A, curs 2014 Ciències Naturals …...Maria Cardona Solé 2n de Batxillerat A, curs 2014 – 2015 Ciències Naturals Ciències de la Terra i el Medi Ambient Maria

Maria Cardona Solé

2n de Batxillerat A, curs 2014 – 2015

Ciències Naturals

Ciències de la Terra i el Medi Ambient

Maria Josep Figueras

Institut Francesc Ribata

17.10.2014

Estudi sismològic del Solsonès Maria Cardona Solé

1

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ..................................................................................................... 2

1.1 MOTIVACIÓ ........................................................................................................ 2

1.2 OBJECTIUS ........................................................................................................ 3

1.3 ESTRUCTURA DE LA MEMÒRIA ....................................................................... 4

2. CONCEPTES BÀSICS DE SISMOLOGIA ............................................................. 5

2.1 QUÈ ÉS LA SISMOLOGIA .................................................................................. 5

2.2 TERRATRÈMOL ................................................................................................. 5

2.3 PERILLOSITAT SÍSMICA ................................................................................... 6

2.4 VULNERABILITAT SÍSMICA ............................................................................... 7

2.5 RISC SÍSMIC ...................................................................................................... 7

3. ZONA D’ESTUDI ................................................................................................... 9

3.1 LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA ........................................................................ 10

3.2 GEOLOGIA DEL SOLSONÈS ........................................................................... 12

3.3 PERFIL GEOLÒGIC .......................................................................................... 13

3.4 CONTEXT SISMOTECTÒNIC ........................................................................... 17

4. AVALUACIÓ DE LA VULNERABILITAT SÍSMICA ............................................... 18

4.1 CENS D’EDIFICIS I POBLACIÓ ........................................................................ 20

4.2 NOMBRE D’HABITATGES PER TIPUS DE VULNERABILITAT ........................ 23

4.3 TIPUS DE VULNERABILITAT ........................................................................... 25

5. AVALUACIÓ DE LA PERILLOSITAT SÍSMICA.................................................... 28

5.1 SISME 1428 ...................................................................................................... 29

6. ESCENARI SÍSMIC ............................................................................................. 32

6.1 ESTIMACIÓ DE DANYS ALS EDIFICIS ....................................................... 35

6.2 CATEGORIA DE DANY .................................................................................... 37

6.3 DANYS A LA POBLACIÓ .................................................................................. 39

6.4 TAULA RESUM PER MUNICIPI I COMARCA ................................................... 43

7. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS ............................................................................ 45

8. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES .................................................................. 47

9. AGRAÏMENTS ..................................................................................................... 49

ANNEX 1,2,3,4,5


2

1. INTRODUCCIÓ

1.1 MOTIVACIÓ

Després d’haver acabat l’ESO, em trobo a primer de batxillerat, preparada per

dur a terme un Treball de Recerca. Crec que és un treball el qual té molta

importància i molt de pes.

El batxillerat ja no és com l’ESO que anaves fent per tirar endavant i superar-

ho, batxillerat és el camí cap a teu futur i, per això, he escollit un treball que em

motivi, que pugui aprendre sobre el que m’agrada.

Al començar el curs, vaig adonar-me que l’assignatura de Ciències de la Terra

m’agradava molt. De fet, penso que la natura i el medi ambient tenen una gran

importància, ja que la Terra és la nostra casa i, per tant, s’ha de cuidar. També

penso que és extraordinari tot el que fa la Terra sense pensar, és a dir, els

humans necessitem intel·ligència per desenvolupar màquines, necessitem

intel·ligència per dur a terme tasques, ella, en canvi, no. S’autoregula sola i

posa cada cosa al seu lloc.

Sempre m’ha agradat molt anar per la muntanya, tot i així mai m’havia fixat

amb tot el que la Terra m’exposava. Així doncs, les ganes d’aprendre més

sobre la nostra Terra, m’han anat venint a poc a poc i especialment gràcies a la

meva professora de l’assignatura de Ciències de la Terra. Va ser parlant amb

ella que va sorgir la proposta de fer un projecte de recerca consistent en un

estudi sismològic del Solsonès.


3

1.2 OBJECTIUS

L’objectiu principal d’aquest treball és realitzar un escenari sísmic al Solsonès,

és a dir, avaluar quins serien els efectes d’un terratrèmol sobre la població i els

edificis dels diferents municipis de la Comarca.

La realització d’un escenari sísmic implica un estudi de risc sísmic que inclogui

tant la avaluació de la probabilitat de que el sisme es produeixi, o perillositat,

com la estimació de la vulnerabilitat dels edificis i persones.

La metodologia emprada per assolir aquest objectiu consisteix en els següents

passos:

- Recopilació bibliogràfica d’informació relativa als conceptes de

sismològics que permetin tenir un coneixement bàsic des terratrèmols,

com es produeixen, quins son els seus efectes i com es quantifiquen.

- Consulta a les bases de dades disponibles de terratrèmols de Catalunya

per a tenir un coneixement del nivell de sismicitat del territori, és a dir, on

s’han produït i es produeixen a l’actualitat els terratrèmols que poden

afectar a la comarca del Solsonès quina és la seva magnitud i els seus

efectes. Amb aquesta informació s’estimarà la perillositat sísmica.

- Estudi geològic de la comarca per a conèixer el tipus de roques i sòls

predominants a cada municipi, l’estructura del subsòl i com pot afectar la

propagació de les ones sísmiques en aquest tipus de terreny. Com a

resultat tindrem una estimació de la perillositat sísmica a escala local.

- Recopilació d’informació referent als edificis de la comarca: tipologia

constructiva, edat, numero de pisos, etc.. per a analitzar estadísticament

la seva vulnerabilitat i de la informació relativa a la densitat de població.

- Càlcul del risc sísmic combinant els resultats del estudi de perillositat i

vulnerabilitat

- Realització d’un escenari de danys al Solsonès per diferents intensitats

sísmiques.

- Visitar l’Insitut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.


4

1.3 ESTRUCTURA DE LA MEMÒRIA

Després d’aquest capítol introductori on s’ha presentat el projecte, els objectius

i la motivació del treball de recerca, es recullen, en el capítol 2 els conceptes

bàsics de sismologia que s’utilitzaran per al desenvolupament del treball, una

part dels quals es troben a l’Annex 1. Al capítol 3 es presenta la zona d’estudi, i

es descriu la seva geologia i el context sismotectònic en el que es troba. En els

capítols 4 i 5 es duu a terme una avaluació de la perillositat i vulnerabilitat

sísmica del Solsonès que permet realitzar els escenaris sísmics al Solsonès

que es presenten al capítol 6. Finalment, Al capítol 7 s’analitzen els resultats

obtinguts i es presenten les conclusions derivades del desenvolupament del

projecte i de l’experiència adquirida. La bibliografia consultada per a la

realització del treball es llista al capítol 8 i els agraïments es presenten al

capítol 9.

El treball conté també els annexos següents:

- Annex 1: conceptes bàsics de sismologia

- Annex 2: avaluació de la vulnerabilitat sísmica, escenari de danys i talls

geològics

- Annex 3: escala Richter – magnitud i escala d’intensitats MSK

- Annex 4: zona sismotectònica, matrius de probabilitat de danys, carta als

ajuntaments i visita a l’ICGC

- Annex 5: pla d’emergència sísmica SISMICAT


5

2. CONCEPTES BÀSICS DE

SISMOLOGIA

2.1 QUÈ ÉS LA SISMOLOGIA

La sismologia és la disciplina de les ciències de la Terra que estudia la natura

dels terratrèmols, les seves característiques i la propagació de les ones

sísmiques i els seus efectes.

2.2 TERRATRÈMOL

Un terratrèmol és un fenomen natural que es produeix a l’interior de la Terra

quan s’alliberen les tensions acumulades a l’àrea de contacte de les roques de

l’escorça o en una falla preexistent. Aquestes tensions s’acumulen a causa del

moviment de les plaques tectòniques.

Quan es produeix un terratrèmol, s’allibera l’energia de deformació o tensió

acumulada i es propaga en forma d’ones sísmiques. L’explicació de les ones

sísmiques es troba a l’Annex.

L’hipocentre o focus és el punt de l’interior de la Terra on s’origina el

terratrèmol. Aquest punt es pot localitzar des de nivells superficials a

profunditats màximes al voltant dels 700 km.

L’epicentre és la projecció vertical de l’hipocentre a la superfície de la Terra. És

el lloc on els efectes del sisme són més grans.

1. Epicentre 2. Hipocentre 3. Falla Figura 1. Epicentre, hipocentre. Font: google,

copyright wikipedia.org


6

2.3 PERILLOSITAT SÍSMICA

És la probabilitat que el valor d'un cert paràmetre que mesura el moviment del

sòl (intensitat, velocitat, acceleració o desplaçament) sigui superat en un

determinat període de temps, també anomenat període d'exposició. Per

exemple, quan un estudi de perillositat sísmica preveu un grau d’intensitat VII

MSK en una zona determinada per un un període de retorn de 500 anys vol dir

que, en aquesta zona hi ha una probabilitat del 10% que l’efecte del terratrèmol

sigui d'intensitat igual o superior a grau VIII en un període d'exposició de 50

anys.

Per avaluar la perillositat sísmica d’una zona determinada cal tenir en compte la

seva geologia regional i local, la presència de falles actives i la seva sismicitat

històrica i instrumental. Amb els estudis de perillositat sísmica s’obté

informació d’on es produeixen el terratrèmols, quina magnitud tenen i quina és

la seva probabilitat d’ocurrència en un període de temps determinat.

L'avaluació de la perillositat sísmica fa una estimació de la intensitat del

moviment sísmic que pot, raonablement, esperar-se a cada municipi de

Catalunya i dóna lloc al mapa de zones sísmiques.

Per avaluar la perillositat sísmica en un punt del territori, s’han de considerar

conjuntament la perillositat regional i la perillositat local.

El càlcul de la perillositat regional es basa en l’estimació del moviment del sòl

produït pel major terratrèmol representatiu de la sismicitat d’una regió. La

perillositat local considera els efectes de sòl, els efectes topogràfics o els

efectes induïts pels sismes.


7

2.4 VULNERABILITAT SÍSMICA

És la quantificació del dany o grau de dany que s'espera que pateixi una

determinada estructura o grup d'estructures, sotmeses a l'acció dinàmica d'una

sacsejada del sòl d'una determinada intensitat.

El pas de les ones sísmiques produeix un moviment en el terreny i fa que la

base dels edificis es mogui i que l’edifici es balancegi cap endavant i cap

endarrere. Els edificis es comporten de manera semblant a la d’un pèndul

invertit amb una massa. Si se separen de la seva posició original oscil·laran fins

a recuperar la posició d’equilibri. Aquestes oscil·lacions són periòdiques i el

temps que dura un cicle complet d’oscil·lació no varia. Aquest temps es

denomina període fonamental natural de l’edifici o estructura constructiva T i

depèn de la flexibilitat de l’estructura i de la seva massa. En general, com més

alt és l’edifici més llarg és el període natural. Si les ones sísmiques que

produeixen el moviment fan vibrar el terreny en un període molt pròxim al

natural de l’edifici, aquest començarà a oscil·lar fortament produint el fenomen

anomenat “ressonància” que fa que s’intensifiquin els efectes de la vibració a

l’estructura causant molt probablement col·lapse.

2.5 RISC SÍSMIC

És la probabilitat que les conseqüències socials o econòmiques produïdes per

un terratrèmol igualin o superin valors predeterminats, per a una localització o

àrea geogràfica donada.

Per a poder calcular el risc sísmic s’ha de tenir en compte tres variables:

perillositat sísmica, vulnerabilitat sísmica i l’impacte econòmic.

Fórmula: R = P x V x impacte econòmic

La perillositat sísmica solament depèn de la localització geogràfica de

l'emplaçament mentre que la vulnerabilitat sísmica i les pèrdues depenen de les

característiques constructives de la zona i de les seves característiques

socioeconòmiques.


8

Els terratrèmols no es poden predir, per tant, tots els esforços es dediquen a la

prevenció, és a dir a mitigar els seus efectes o reduir el risc, reduint els factors

que el composen. La perillositat no es por reduir, però sí la vulnerabilitat i

l’impacte econòmic. Hi ha diferents sistemes de vigilància i prevenció del risc:

monitoritzar la sismicitat de la regió, utilitzar la informació sísmica en la

planificació territorial, aplicar les normatives de construcció seismoresistent,

establir sistemes d’alerta sísmica en temps real, elaborar plans d’emergència i

educar la població de manera que conegui el fenomen i sàpiga com actuar

abans, durant i després de que es produeixi (Annex 5).

Per avaluar l‘impacte econòmic cal considerar per un costat, les pèrdues

directes, que són les relacionades amb les danys estructurals, i, per altra

banda, les pèrdues indirectes, que són: les víctimes, els danys materials i la

paralització de l’activitat industrial.

Sobre l’impacte econòmic no en faré referència ja que el treball se m’estendria

massa.


9

3. ZONA D’ESTUDI

En aquesta imatge es pot observar un mapa del període 1986 – 2000 de la

sismicitat de Catalunya. Hi ha un retall del mapa ampliat on es mostra els

sismes que hi ha hagut al Solsonès.

S’observa que, aproximadament, el màxim de terratrèmols amb epicentre al

Solsonès, n’hi ha hagut dotze. La magnitud màxima assolida ha estat de 3 < M

< 4 i la mínima més petita que 1.

Figura 2. Mapa d’epicentres període 1986 – 2000.

Font: google, copyright www.icgs.cat

L’any 2009 hi va haver una crisi sísmica a la nostra comarca. Durant el període

d’aquesta crisi es van produir 48 petits terratrèmols, ja que la seva magnitud

era d’1.7, d’,1.9 i inferior a 1.5.

Aquests sismes van tenir lloc durant el dia dotze de juny de l’any 2009, és a dir,

només durant un dia. Van començar a les set i tres minuts de la tarda i van

acabar a les onze i trenta-nou minuts de la nit (hora universal – UTC).

Es pot esmentar, també, que el quatre de febrer de 2014, es produí un

terratrèmol amb epicentre al municipi de la Coma i la Pedra amb una magnitud

http://www.icgs.cat/


10

de tres graus a l’escala de Richter, a dos quarts de dues de la matinada. El

terratrèmol no provocà danys. El petit sisme també el notaren als municipis

veïns com Sant Llorenç de Morunys.

Concloure dient que, malgrat que la sismicitat al Solsonès és baixa respecte a

altres zones de Catalunya, sí que hi ha hagut sismes en altres indrets de

Catalunya que han afectat al Solsonès tant en l’època històrica com

instrumental. I aquests terratrèmols són els que es tindran en compte per a fer

una avaluació de la perillositat sísmica al Solsonès.

3.1 LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

El Solsonès té una superfície de 1001,2 km² i

aproximadament uns 13.730 habitants.

És una comarca de Catalunya situada entre la

Depressió Central i el Prepirineu, inclosa dins de la

Catalunya Central. Està formada per les capçaleres de

les valls del Cardener i la Ribera Salada i per l’extrem

nord de l’altiplà de la Segarra.

Figura 3. Solsonès.

Font: google, copyright an.wikipedia.org

La meitat oriental de la comarca correspon a la conca del Llobregat, a través

del Cardener i els seus afluents. La part de ponent pertany a la conca del

Segre. Les coordenades geogràfiques de la zona d’estudi són d’una latitud de

41° 58′ 47″ N i una longitud de 1° 30′ 47″ E.

http://www.icgs.cat/


11

El territori es troba ubicat dins la placa Eurasiàtica, concretament a la Ibèrica.

És una placa tectònicament activa que xoca pel nord amb l’Eurasiàtica i pel sud

amb la placa Africana.

Figura 4. Solsonès. Font: google, copyright www.municat.gencat.cat

http://www.municat.gencat.cat/


12

3.2 GEOLOGIA DEL SOLSONÈS

El Solsonès està format per dues grans unitats de relleu, els Prepirineus i la

Depressió Central.

Els Prepirineus formen la part nord de la comarca i corresponen amb els límits

del Sistema Pirinenc. Aquest límit correspon amb un encavalcament anomenat

Cadí Port del Compte. Al nord d’aquest encavalcament trobem les calcàries i

dolomies i al sud hi trobem els gresos, guixos, margues i lutites.

Per sota d’aquest encavalcament, trobem una sèrie de plecs. El sinclinal de

Busa, l’anticlinal de Puig-Reig, el sinclinal de Solsona, un petit anticlinal que

passa per Llobera, un sinclinal que passa entre Su i Pinós i l’anticlinal de Pinós.

Pel que fa als sediments del Solsonès, podem distingir dues parts ben

diferenciades. Al nord hi trobem roques carbonatades d’origen marí (calcàries,

dolomies i margues) i al centre i al sud trobem roques detrítiques d’origen

terrestre (conglomerats, gresos i lutites).

Figura 5. Sinclinal de Busa. Font: Mònica Riatós


13

3.3 PERFIL GEOLÒGIC

La llegenda dels materials es pot trobar al mapa geològic comarcal de

Catalunya 1:50.000.

Els talls geològics dels municipis es troben a l’Annex 2.

Castellar de la Ribera

És un municipi que està format per limolites amb intercalacions de gresos i

conglomerats (POlg) i també està constituït per lutites marrons i vermelles,

gresos arcòsics i alguns paleocanals conglomeràtics (POlg1).

Aquests dos tipus de materials varen ser consolidats a l’Oligocè.

Clariana de Cardener

Clariana està formada per materials de l’Oligocè. En primer lloc, trobem

margues, limolites i gresos amb intercalacions de conglomerats (POmlg),

també trobem limolites amb intercalacions de gresos i conglomerats (POlg) i,

finalment, trobem margues, calcàries i gresos (POmg).

Odèn

És un municipi format per materials del Mesozoic. Aquests materials són

calcàries micrítiques, calcarenites i lutites (KMcp), margues, lutites i gresos

turbidítics (KMma2), magues gris blau, argiles margoses i margocalcàries

(KMma), calcàries bioclàstiques, calcarenites, gresos i bioconstruccions

(KcMc), calcàries noduloses i margocalcàries (KSCc) i, finalment calcàries

orgàniques detrítiques, margues i gresos (KScm1).

També forma part de materials de l’Oligocè. Aquest materials són gresos

arcòsics, lutites vermelles i conglomerats (POgs), conglomerats polimíctics

(POcp) , conglomerats (POcgs) i per acabar, calcàries i dolomies (PPEc).


14

Guixers

Aquest municipi està consolidat per materials formats a l’Oligocè. Els materials

són conglomerats polimíctics (POcp), alternança de gresos i lutites (POmg),

lutites vermelles, gresos i conglomerats (PEOgs), conglomerats (PEcgs),

conglomerats, gresos i argiles vermelles (PEcgb), gresos i llims (PEalb), gresos

margues i lutites (PEm1) i per acabar, alternarnça de gresos i margues amb

conglomerats (PEgmf).

Riner

Forma part d’uns materials consolidats durant el període de l’Oligocè. Aquests

materials són margues, calcàries i gresos (POmg) i limolites amb intercalacions

de gresos i conglomerats (POlg).

Pinós

Aquest municipi forma part d’un jaciment de margues, gresos, margocaclàries i

calcàries (PEOml), formats a l’Eocè – Oligocè, també per margues i gresos del

Priabonià (PEmg), a més, per alternança de gresos i lutites (PEOgm)

constituïdes també durant l’Eocè – Oligocè, i finalment per margues, calcàries i

gresos (POmg) de l’Oligocè. També té materials com margues i calcàries amb

nivells de guixos i lignits de l’Eocè (PEmcx).

Lladurs

Lladurs és un municipi format per materials de l’Oligocè i materials del Neogen

– Quaternari.

Està consolidat per lutites marrons i vermelles, gresos arcòsics i alguns

paleocanals conglomeràtics (POlg1), per margues, calcàries i gresos (POmg) i,

finalment, per graves amb matriu sorrenca o llimosa (NPgsl).


15

Solsona

La capital de la comarca del Solsonès està formada per un jaciment constituït a

l’Oligocè per margues, calcàries i gresos (POmg). També està compost per

lutites marrons i vermelles, gresos arcòsics i alguns paleocanals

conglomeràtics (POlg1). I finalment, també està format per limolites amb

intercalacions de gresos i conglomerats (POlg).

Olius

Està format per margues, calcàries i gresos formades a l’Oligocè (POmg) i

també per unes terrasses fluvials. Graves, sorres i lutites formades Cenozoic

(Qt2), aquests, són materials quaternaris.

Navès

Aquest municipi està format per sòls constituïts per limolites amb intercalacions

de gresos i conglomerats (POlg), que es van formar a l’Oligocè. També està

format per margues, limolites i gresos amb intercalacions de conglomerats

constituïts també a l’Oligocè. (POmlg).

També està format per materials quaternaris com dipòsits al·luvials-col·luvials.

Graves amb matriu sorrenca i argilosa (QaC) i també per terrasses fluvials.

Graves, sorres i lutites (Qt2).

Llobera

Llobera és també un dels municipis de la comarca del Solsonés, i està formada

per per lutites marrons i vermelles, gresos arcòsics i alguns paleocanals

conglomeràtics, materials formats a l’Oligocè (POlg1), i també està formada per

margues, calcaries i els gresos (POmg) i també les limolites amb intercalacions

de gresos i conglomerats (POlg). Aquests dos últims materials formats, també,

a l’Oligocè.

Sant Llorenç de Morunys

El municipi de Sant Llorenç de Morunys és un municipi on hi afloren materials

de molts tipus.


16

Està compost per materials quaternaris com graves subarrodonides amb matriu

sorrenca (Qta), també per argiles amb còdols (Qga).

A més, també conté materials al Oligocè – Eocè. Aquests materials són gresos,

margues i lutites (PEm1), calcàries paraesculloses (PEm2), calcàries

biomicrítiques (Pec) i, finalment, per margues i argiles blaves (PEmb).

La Molsosa

Aquest municipi està format per materials formats bàsicament durant l’Oligocè.

Aquests materials són guixos i margues (PExm), magues grises i gresos amb

intercalacions de guixos (PEOx), magues, calcàries grises i lutites (PEOmc),

guixos i margues (PExm), i margues i calcàries amb nivells de guixos i lignits

(PEmcs). Tot aquest conjunt de materials fou consolidat a l’Eocè-Oligocè.

També té materials de l’Oligocè com alternança de gresos i lutites (POgm),

margues i calcàries amb nivells de guixos i lingits (POml) i també margues,

limolites i gresos amb intercalacions de conglomerats (POmlg).

Finalment, la Molsosa presenta un material quaternari que són dipòsits

al·luvials no diferenciats (Qa).

Pinell del Solsonès

Pinell del Solsonès està compost per materials de l’Oligocè. Aquests materials

són limolites amb intercalacions de gresos i conglomerats (POlg) i margues,

calcàries i gresos (POmg).

La Coma i la Pedra

Aquest municipi està format per gresos biocàstics (PEcgc2), per lutites i gresos

(PEcgb7), calcàries micrítiques (PEcp1), calcàries i dolomies (PPEc) i,

finalment, per margues i argiles blaves (PEmb)


17

3.4 CONTEXT SISMOTECTÒNIC

Cada any es registren i localitzen un miler de sismes a Catalunya, un 10% dels

quals són percebuts per la població . Cada 5 o 10 anys es produeix un sisme

de magnitud suficient com per a produir danys lleugers i ser àmpliament

percebut en el territori català. La sismicitat de Catalunya és moderada, això vol

dir que, el temps que transcorre entre un sisme fort i el següent és molt gran. El

darrer sisme conegut que va produir danys i morts a Catalunya va tenir lloc a

l’edat mitjana, es coneix com la crisi sísmica del període 1427-1428, la crisi

sísmica es va iniciar a la comarca de la Selva i es va propagar per la Garrotxa

la Cerdanya i el Ripollès essent el sisme més important el de Camprodon que

amb una intensitat epicentral de grau IX va produir més de mil morts a

Catalunya i molta destrucció. Al Solsonès va ser fortament percebut.

En àrees amb una activitat sísmica moderada, com Catalunya, on és difícil

identificar els epicentres dels terratrèmols amb falles conegudes, és més

pràctic introduir el concepte de zona sismotectònica que parlar de falles actives.

La hipòtesi bàsica és considerar que la heterogeneïtat de l'escorça terrestre pot

explicar la distribució de la sismicitat.

Tenint en compte les característiques geològiques i geofísiques de l’escorça, la

part Nord de la comarca del Solsonès es troba a la zona axial externa del

Pirineu on el grau de deformació de la sèrie sedimentària paleozoica és

moderat presentant encavalcaments, el sòcol té profunditats superiors a 3 km, i

la cobertura sedimentària meso-cenozoica es troba deformada i desplaçada

com a resultat de la deformació alpina; la zona Sud del Solsonès es troba en el

domini deformat de la conca de l’Ebre, l’escorça presenta un gruix normal i la

cobertura sedimentària també es troba deformada i desplaçada. (ICC, 1997).


18

4. AVALUACIÓ DE LA

VULNERABILITAT SÍSMICA

Metodologia:

S’avalua la vulnerabilitat sísmica mitjançant l’atribució d’unes determinades

tipologies estructurals a les edificacions, per a les quals es defineixen unes

matrius de probabilitat de danys.

Catalunya té en comú, amb molts països de regions d’activitat sísmica

moderada, que la vulnerabilitat dels seus edificis no ha estat posada a prova

per un terratrèmol, per a la qual cosa no es disposen de dades recents de

danys sísmics ocasionats per sismes anteriors. Afortunadament, les tècniques

constructives que s’han utilitzat en el transcurs del temps és ben coneguda, per

la qual cosa, basant-se en això i el coneixement de la vulnerabilitat sísmica de

construccions similars, es pot realitzar una estimació de la vulnerabilitat.

La classificació dels habitatges de Catalunya en clases de vulnerabilitat es

basa d’acord amb la EMS-92. Els paràmetres disponibles per realizar aquesta

classificació es troben entre els més habitualment utilitzats. Aquests

paràmetres són: la tipología constructiva, el período de construcció, l’alçada,

les tècniques constructives, l’estat de conservació, l’ús i la seva localització.

Ja que les dades disponibles del cens d’edificis de 1990 no aporten informació

sobre les tipologies del parc edificatiu d’habitages, i que aquest està compost

principalment per obres de fàbrica de maó no reforçat, s’ha considerat que un

25% dels edificis construïts a partir de 1970, ho han estat en formigó armat.

Aquesta consideració es basa en el fet que a partir d’aquesta data apareix a

Catalunya la instrucció del projecte i l’execució d’obres de formigó en massa o

armat. (Ministerio de Obras Públicas, 1973)

Per a dur a terme l’avaluació vaig utilitzar el cens de població de l’any 2011.

Com a síntesi, fou plantejada la següent classificació prenent pròpiament en

compte els criteris de la EMS-92, els quals foren ajustats a la realitat concreta


19

de Catalunya a través dels diversos paràmetres disponibles sobre les

construccions de la regió.

Diferents percentatges d’edificis associats amb els diferents grups d’edat,

alçada i localització, foren assignats a les clases de vulnerabilitat considerades.

Aquests percentatges posen de manifest la consideració dels paràmetres que

s’han descrit anteriorment. En aquesta classificació s’adverteix un clar augment

de la vulnerabilitat en funció de l’edat, l’alçada i la localització; aquest últim

paràmetre és important a causa de què la qualitat de les edificacions, pel que fa

a la mà d’obra, materials i tècniques de construcció, varia en funció del lloc en

què es realitzen les construccions. Aquesta classificació fou la seleccionada per

agrupar les edificacions de la comarca del Solsonès, obtenint-ne els

percentatges de les clases de vulnerabilitat A,B,C i D presents a cada municipi.

Per altra banda, amb l’objectiu de classificar la vulnerabilitat dels municipis de

manera qualitativa, basant-se en els diferents percentatges de les classes de

vulnerabilitat A, B, C i D (veure Annex) presents en cadascun d’ells, s’han

considerat tres categories de vulnerabilitat: baixa, mitja i alta. Aquestes

categories són definides a la taula 5. Segons aquestes condicions un municipi

s’estima la vulnerabilitat alta si compleix la condició 1, en la que són

predominants les classes A i B i hi ha poca presència de les classes C i D. Les

condicions 2, 3 i 4 han estat considerades com vulnerabilitat mitja, doncs

continua una elevada presència de classe B i augmenta la freqüència de les

classes C i D. Finalment, les condicions 5 i 6 han estat considerades com

vulnerabilitat baixa, ja que es redueix considerablement la presència de les

classes A i B al mateix temps que augmenta el nombre d’edificacions de les

classes C i D.

Incloc, també, els càlculs pel municipi de Solsona com a exemple, ja que s’ha

realitzat de la mateixa manera per a tots els edificis.


20

4.1 CENS D’EDIFICIS I POBLACIÓ A través de la pagina IDESCAT, vaig aconseguir la informació del cens de

població de l’any 2011 i el total d’edificis per cada municipi, com es pot veure

en la taula 1. Les dades no varen poder ser més recents ja que els ajuntaments

no em van contestar els correus.

Municipi Total edificis

Fins 1950 1951 -1970

Després 1970

Cens població 2011

Homes Dones Total

Odèn 119 47 3 69 162 111 273

La coma i la Pedra

444 221 22 201 163 112 275


516 105 67 344 526 506 1032

Guixers 124 48 4 72 79 55 134

Lladurs 137 94 11 32 110 87 197

Navès 215 154 1 60 135 142 277


62 42 4 16 80 76 156

Solsona 1728 392 254 1082 4665 4639 9304

Olius 416 139 10 267 449 421 870


69 53 3 13 81 76 157

Pinell de Solsonès

153 146 3 4 119 98 217

Llobera 87 77 1 9 114 96 210


21

Taula 1. Cens d’edificis de la comarca i cens de població 2011.

Solsona Any de construcción

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea

Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse

< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

356 19 225

12

975 51

16 1 13 1 30 2

0 0 3 0 23 1

Taula 2. Exemple municipi de Solsona, classificació d’edificis.

Conclusió:

En general, al Solsonès, la majoria d’edificis han estat construïts abans del

1950. Entre els anys 1951 i el 1970, la construcció d’edificis disminueix molt

excepte a Solsona, i s’observa un increment de la construcció a partir del 1970

fins al punt que hi ha municipis on predominen els edificis construïts després

del 1970, com Odèn, Sant Llorenç de Morunys, Guixers, Solsona i Olius.

Aquestes construccions varen ser fetes amb totxos i sobretot formigó i se’ls hi

va aplicar unes normatives sismoresistents.

L’augment de construcció influeix també per factors com l’activitat econòmica,

la indústria, el turisme..

Pel que fa a la distribució dels habitatges, en zones urbanes o disseminades, la

majoria dels edificis del municipi, fins l’any 1950, es concentren en zones

Riner 148 100 14 34 141 142 283

Pinós 146 134 6 6 169 138 307

La Molsosa

45 36 2 7 59 57 116


22

d’edificis disseminats. Després de l’any 1970, els habitatges també es

concentren, majoritàriament, en zones disseminades.

Els municipis de Sant Llorenç, Solsona i Olius, tant en l’any 1950 com en el

1970, els edificis es concentren en les zones urbanes.

Pel que fa al nombre de plantes que hi ha per cada municipi, la majoria

presenten habitatges de menys de 5 plantes, tot i que Solsona, essent capital

de la comarca, té, també, algun edifici de més de 5 plantes.

En relació amb el cens de població, el municipi més poblat és Solsona,

seguidament per Sant Llorenç de Morunys i Olius. Els altres municipis,

concentren una població d’entre 116 i 307 habitants.

Pel que fa a la distribució de la població per sexe, a tots els municipis excepte

Riner, hi predomina la població masculina tot i que per poca diferència.


23

4.2 NOMBRE D’HABITATGES PER TIPUS DE

VULNERABILITAT

L’explicació de cada tipus de vulnerabilitat es troba a l’Annex 3.

Municipis Tipus de vulnerabilitat Total habitatges A B C D

Odèn

17 14%

49 41%

46 39%

7 6%

119

100%

La Coma i la Pedra

70 16%

204 46%

147 33%

23 5% 444

100%

Sant Llorenç

de Morunys

25 5%

123 24%

318 61%

50 10%

516 100%

Guixers

19 15%

51 41%

47 38%

7 6%

124 100%

Lladurs

31 23%

80 58%

23 17%

3 2%

137 100%

Navès

45 21%

122 57%

41 19%

7 3%

215 100%

Castellar de la

Ribera

14 23%

36 58%

11 18%

1 1%

62 100%

Solsona

101 6%

468 27%

1004 58%

155 9%

1728 100%

Olius

33 8%

126 30%

220 53%

37 9%

416 100%

Clariana de

Cardener

14 20%

44 64%

9 13%

2 3%

69 100%

Pinell de Solsonès

45 29%

105 69%

3 2%

0 0% 153

100%

Llobera

23 26%

57 66%

6 7%

1 1%

87 100%

Riner

33 22%

87 59%

25 17%

3 2%

148 100%

Pinós

36 25%

104 71%

6 4%

0 0%

146 100%


24

Taula 3. Tipus de vulnerabilitat en els edificis.

Per distribuir els edificis en zones urbanes o disseminades, em vaig basar a

partir de fonts orals que coneixien la comarca i m’ajustaven, aproximadament,

al tant per cent que hi havia en cada municipi.

Aquesta distribució entre les dues zones es troba a l’Annex.

Solsona Any de construcción

Alçada Fins 1950 1951 – 1970 >1970

Àrea Àrea Àrea

Urbana Disse Urbana Disse Urbana Disse

< 5 plantes

= 5

plantes

>5 plantes

71A 285B

6A 13B

11A 113B 101C

2A 8B 2C

829C 146D

3A 10B 33C 5D

3A 13B

0A 1B

1A 8B 4C

0A 1B 0C

1A 6B

20C 3D

0A 1B 1C 0D

0 0 1A 2B 0C

0 2A 6B

14C 1D

0A 1B 0C

Taula 4. Exemple municipi de Solsona, classificació del tipus de vulnerabilitat dels

edificis segons la zona.

La Molsosa

10 22%

29 65%

6 13%

0 0% 45

100%


25

4.3 TIPUS DE VULNERABILITAT

Aquesta és la taula de condicions que he aplicat a cada municipi per saber quin

grau de vulnerabilitat presentaven.

PA: percentatge d’edificis que tenen classe de vulnerabilitat A

PB: percentatge d’edificis que tenen classe de vulnerabilitat B

PC: percentatge d’edificis que tenen classe de vulnerabilitat C

PD: percentatge d’edificis que tenen classe de vulnerabilitat D

Taula 5. Condicions per a cada tipus de vulnerabilitat.

Municipis Condicions

Odèn PA < 25 + 25 < PB < 50 + (PC+PD) < 50 Mitja

La Coma i la Pedra

PA < 25 + 25 < PB < 50 + (PC+PD) < 50 Mitja


PA < 25 + PB < 25 + (PC+PD) > 50 Baixa

Guixers PA < 25 + 25 < PB < 50 + (PC+PD) < 50 Mitja

Lladurs

PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Mitja

Vulnerabilitat Condició Descripció

Alta 1 PA > 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25

Mitja 2

3

4

PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25

PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) > 25

PA < 25 + 25 < PB < 50 + (PC+PD) < 50

Baixa 5

6

PA < 25 + PB < 25 + (PC+PD) > 50

PA < 25 + PB > 25 + (PC+PD) > 50


26

Navès

PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Mitja


PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Mitja

Solsona

PA < 25 + PB > 25 + (PC+PD) > 50 Baixa

Olius

PA < 25 + PB > 25 + (PC+PD) > 50 Baixa


PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Mitja

Pinell de Solsonès

PA > 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Alta

Llobera PA > 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Alta

Riner

PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Mitja

Pinós

PA > 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Alta

La Molsosa

PA < 25 + PB > 50 + (PC+PD) < 25 Mitja

Taula 6. Tipus de condició per a cada municipi.


27

Figura 6. Solsonès. Font: elaboració pròpia

Conclusió: Segons el tipus de vulnerabilitat, alta, mitjana o baixa, a la comarca

del Solsonès, només hi ha tres municipis amb una vulnerabilitat alta, aquests

són Pinell, Llobera i Pinós.

Solsona, Olius i Sant Llorenç de Morunys tenen una vulnerabilitat baixa i la

resta de municipis presenten una vulnerabilitat mitjana.

El fet que la majoria dels municipis de la comarca presentin una vulnerabilitat

baixa vol dir que són poc susceptibles de patir greus desperfectes si hi hagués

un terratrèmol.


28

5. AVALUACIÓ DE LA PERILLOSITAT

SÍSMICA

Metodologia:

S’ha procedit a l’estudi de la geologia de cadascun dels municipis del Solsonès

i a la caracterització geotècnica dels nuclis urbans dels municipis. Aquesta

classificació es basa en una proposta de classificació geotècnica segons quatre

tipus de sòls R, A, B i C, amb una resposta particular en front del fenomen

sísmic.

Aquesta classificació de sòls està associada a la velocitat que tenen les ones S

en travessar-los. En el meu cas, només he diferenciat entre roca i sòl, ja que el

sòl respecte la roca s’intensifica en mig grau per als municipis situats sobre

materials quaternaris, que són els següents: Odèn, Sant Llorenç de Morunys, i

a la Coma i la Pedra he augmentat en un grau.

Veure talls geològics a l’Annex 2.

Després de considerar l’efecte de sòl per a cadascun dels municipis de la

comarca, a partir de la llei d’atenuació, he calculat la distància epicentral des de

Camprodon fins al municipi corresponent.

S’ha escollit el sisme del Ripollès del 1428 ja que ha estat el més gran que hi

ha hagut mai a Catalunya.

El terratrèmol, conegut com el terratrèmol de la candelera, va tenir lloc el 2 de

febrer de 1428. L’epicentre estava situat prop de Camprodon.

El sisme va tenir una intensitat de IX i una magnitud de 6.5 a l’escala de

Richter, ocasionant danys per tot Catalunya i també el sud de França. Es

considera el sisme més intens que ha patit Catalunya des del primer

documentat el 1373. Causà més de mil morts.


29

Figura 7. Gravat de Sta. Maria de Ripoll.

Font: google, copyright

www.joaquimverdaguer.blogspot.com

5.1 SISME 1428

Els paràmetres estan ajustats a Catalunya.

Llei d’atenuació de Sponheuer: I = I0 – Klog (D/h)^b + k · v · loge · (D-h)

k = 3 (coeficient extensió geomètrica)

b = 1 (grau atenuació anelàstica)

v= 0,001 km-1

h = fondària sisme (km) = 9

D = distancia epicentral (km)

I0 = IX

Metodologia:

Per calcular les distàncies epicentrals vaig utilitzar el Google Maps i vaig

seleccionar Camprodon. Seguidament, seleccionava cada municipi i establia

una recta entre els dos llocs, d’aquesta manera em sortia una taula amb la

distancia que hi havia.

http://www.joaquimverdaguer.blogspot.com/


30

Municipis Distància epicentral

(Des de Camprodon)

Intensitat

(en roca)

Intensitat

(en sòl)

Odèn

77,61 km 6,28 VI1/2 VII

La Coma i la Pedra

65,44 km 6,49 VII VIII

Sant Llorenç de Morunys 66,66 km 6,47 VII VII1/2

Guixers

62,34 km 6,55 VII VII

Lladurs

77,11 km

6,29 VI1/2 VI1/2

Navès

70,46 km 6,40 VI1/2 VI1/2


78,71 km 6,27 VI1/2 VI1/2

Solsona

79,46 km 6,17 VI VI

Olius

76,30 km 6,30 VI1/2 VI1/2


74,97 km 6,32 VI1/2 VI1/2

Pinell de Solsonès

91,74 km 6,08 VI VI

Llobera 84,75 km

6,18 VI VI

Riner

79,01 km 6,26 VI1/2 VI1/2

Pinós

88,02 km 6,13 VI VI

La Molsosa

92,07 km 6,08 VI VI

Taula 7. Distància epicentral des del municipi fins a Camprodon. També la intensitat.


31

Conclusió: La intesitat epicentral del sisme és IX en promig. El Solsonès es

troba a una distància d’entre 62 i 92 km i aplicant la llei d’atenuació de la

intensitat amb la distància i tenint en compte l’amplificació del dany a causa

dels efectes de sòl s’han obtingut intensitats entre VI i VIII.

Els municipis on la intensitat sísmica és més elevada són la Coma i la Pedra,

Sant Llorenç de Morunys, Guixers i Odèn amb un valor de VII, VII1/2 i VIII tenint

en compte la descripció de l’escala d’instensitats MSK, presentada a l’Annex 3,

els efectes del sisme amb intensitat més elevada, a la Coma i la Pedra serien:

Grau VIII. Destrucció d'edificis

a) Por i pànic general, també en persones que condueixen automòbils.

b) En alguns casos es trenquen branques dels arbres. Els mobles, fins i

tot els pesats, es desplacen o tomben. Els llums penjats sofreixen

danys parcials. Petites esllavissades als vessants de barrancs i en les

trinxeres i terraplens amb pendents pronunciats. Esquerdes a terra

d'uns quants centímetres d'amplada. S'enterboleix l'aigua dels pous.

Apareixen noves deus. Tornen a tenir aigua els pous secs i

s'assequen els existents. En molts casos canvia el cabal i el nivell

d'aigua de les deus i pous.

c) Moltes construccions del tipus A sofreixen destrucció (classe 4) i

algunes col·lapse (classe 5). Moltes construccions del tipus B

sofreixen danys greus (classe 3) i algunes destrucció (classe 4).

Moltes construccions del tipus C sofreixen danys moderats (classe 2) i

algunes greus (classe 3). De vegades, es produeix el trencament

d'algunes juntes de canalitzacions. Les estàtues i monuments es

mouen i giren. S'ensorren murs de pedra.


32

6. ESCENARI SÍSMIC

Metodologia:

A partir de les matrius de danys, que es troben a l’Annex 4, genero matrius per

a les intensitats que obtinc de l’estudi de la perillositat. Conseqüentment, amb

les dades de la taula3, obtinguda de l’avaluació de la vulnerabilitat sísmica, faig

el càlcul i d’aquesta manera obtinc el número d’edificis afectats per cada grau

de dany.

Per fer el càlcul del nombre de vivendes inhabitables aplico aquesta fòrmula

que m’ha estat facilitada per la Sara Figueres, cap de la Unitat de Tècniques

Geofísiques.

40% dels edificis amb grau de dany 3 + 100% dels edificis amb grau de dany 4

+ 100% edificis grau de dany 5

Els percentatges de danys lleugers, moderats o greus s’obtenen a partir de

sumar diferents graus (0-5) de l’escala EMS-92: el percentatge de danys

lleugers és igual a la suma dels graus 0 i 1; la suma dels graus de danys 2 i 3

va originar el percentatge de danys moderats; mentre que l’addició dels graus 4

i 5 crea el percentatge de danys greus.

Els paràmetres utilitzats per a definir cadascuna de les categories de danys van

ser determinats a partir de la mitjana de la suma dels diferents percentatges

d’edificis continguts a cadascun dels graus de dany de les matrius de

probabilitat de danys de les intensitats corresponents.

Per exemple segons la matriu de probabilitat de danys de la intensitat VI,

aquest grau d’intensitat queda definit quan en mitjana el 90% dels edificis

experimenten graus de dany 0 i 1 (dany lleu) i al voltant del 10% pateix danys 2

i 3 (dany moderat), un percentatge negligible podria experimentar danys 4 i 5

(dany greu).

Per a la intensitat VII, els paràmetres varien a 78% per a danys lleus, 20% per

a danys moderats i 2% per a danys greus; mentre que per a la intensitat VIII


33

aquests canvien a 63%,30%, i 7% per als danys lleus, moderats i greus,

respectivament.

L’explicació de cada grau de dany es troba a l’Annex.

La quantitat de persones lesionades com a conseqüència de l’efecte d’un

terratrèmol és una mesura que depèn de moltes variables, no només del

nombre d’edificacions que resultin afectades, sinó també de l’època de l’any,

del dia i l’hora en què es produeix el sisme, paràmetres que poden influir

severament en els resultats.

Per a l’apreciació del nombre de persones potencialment afectades pel

terratrèmol, en aquest estudi s’ha utilitzat la metodologia de Coburn que permet

l’estimació de víctimes que podrien veure’s presents en col·lapses d’edificis.


34

Municipi Int. Classes de Vulnerabilitat

Total d’edificis

A B C D

Odèn

VII 17

49

46

7

119

La coma i la pedra

VIII 70

204

147

23 444


VII1/2 25

123

318

50 516

Guixers

VII 19

51

47

7

124

Lladurs

VI1/2 31

80

23

3

137

Navès

VI1/2 45

122

41

7

215


VI1/2 14 36

11

1 62

Solsona

VI 101

468

1004

155

1728

Olius

VI1/2 33 126

220

37 416


VI1/2 14

44

9

2 69

Pinell de Solsonès

VI 45

105

3

0

153

Llobera

VI 23

57

6

1

87

Riner

VI1/2 33

87

25

3

148

Pinós

VI 36

104

6

0

146

La Molsosa

VI 10

29

6

0

45

Taula 8. Classes de vulnerabilitat en els edificis.


35

6.1 ESTIMACIÓ DE DANYS ALS EDIFICIS

Vaig classificar, a partir de les matrius, el total d’edificis per cada municipi en

graus de dany.

Municipis Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Odèn

36

30%

43

36%

27

23%

9

8%

2

2%

0

0%

La Coma i la Pedra

52

11%

124

28%

131

30%

88

20%

35

8%

8

2%


52

29%

124

36%

131

22%

51

9%

13

3%

2

0%

Guixers

39

32%

44

36%

29

24%

10

8%

2

2%

0

0%

Lladurs

46

35%

50

37%

30

22%

11

9%

3

3%

0

0%

Navès

75

35%

78

37%

45

22%

16

8%

3

2%

0

0%


21

33%

24

40%

13

22%

5

8%

2

4%

0

0%

Solsona

1018

52%

536

32%

149

9%

24

2%

2

0%

0

0%

Olius

195

47%

137

35%

59

15%

16

4%

3

1%

0

0%


23

33%

26

37%

14

20%

5

7%

2

2%

0

0%


36

Pinell de Solsonès

58

38%

59

39%

29

20%

8

5%

1

1%

0

0%

Llobera

35

41%

34

38%

15

17%

4

4%

1

1%

0

0%

Riner

50

34%

55

38%

32

22%

12

8%

3

2%

0

0%

Pinós

58

41%

57

36%

26

18%

7

5%

1

1%

0

0%

La Molsosa

19

41%

17

37%

8

21%

2

4%

1

2%

0

0%

Taula 9. Classificació dels edificis segons el grau de dany.

Solsona

Intensitat VI

Grau de dany

0 1 2 3 4 5

Tipus de

vulnerabilitat

A 21 1%

38 2%

28 2%

10 1%

2 0%

0 0%

B 206 4%

183 12%

66 4%

14 1%

0 0%

0 0%

C 673 40%

281 16%

50 3%

0 0%

0 0%

0 0%

D 118 7%

34 2%

5 0%

0 0%

0 0%

0 0%

Taula 10. Exemple municipi de Solsona, classificació dels edificis segons el grau de

dany.

Conclusió:

Pel que fa a la classificació dels edificis en graus de dany, la majoria de

municipis presenten un grau de dany 1, excepte La Molsosa, Pinós, Olius i

Solsona que presenten un grau de dany 0.

La Coma i la Pedra i Sant Llorenç de Morunys són els únics municipis els quals

tenen entre dos i vuit edificis que patirien grau de dany 5.


37

6.2 CATEGORIA DE DANY

Categoria del dany Condició

Lleuger

Moderat

Greu

Taula 11. Condicions segons la categoria de dany.

Municipis Condició

Odèn

Moderat

La Coma i la Pedra

Greu


Moderat

Guixers

Moderat

Lladurs

Moderat

Navès

Moderat


Moderat

Solsona

78 < PL < 90 Lleuger


38

Olius

Lleuger


Moderat

Pinell de Solsonès

Moderat

Llobera

Moderat

Riner

Moderat

Pinós

Moderat

La Molsosa

7 Moderat

Taula 12. Condicions de la categoria de dany per a cada municipi.

Figura 8. Solsonès. Font: elaboració pròpia


39

Conclusió:

Després d’aplicar la condició corresponent per a cada grau de dany, s’observa

que només la Coma i la Pedra presenta un grau de dany greu però una

vulnerabilitat mitjana, per tant, com que risc és igual a la perillositat per la

vulnerabilitat, que inclou també l’exposició, una vulnerabilitat mitjana no implica

sempre que el dany sigui moderat, el nivell de dany dependrà de la perillositat,

és a dir l’intensitat.

Un altre exemple és Llobera. Aquest municipi presenta una vulnerabilitat alta

però un grau de dany moderat. Aquest fet, també passa amb altres municipis

com Sant Llorenç de Morunys, Olius, Pinell de Solsonès i Pinós.

6.3 DANYS A LA POBLACIÓ

Índex d’ocupació dels edificis = Número d’habitants/número d’edificis

Edificis inhabitables = 40% d’edificis dany3+ 100% edificis dany4+ 100%edificis

dany5=2.83+0,66+0.03

Persones sense llar = 3.52x2,1

Municipis Índex d’ocupació

dels edificis

Edificis inhabitables

Persones sense llar

Odèn 2,29 6

5%

14

5%

La Coma i la Pedra

0,62 78

18%

49

18%


2 35

7%

71

7%

Guixers 1,08 6

5%

7

5%


40

Lladurs 1,44 7

5%

11

5%

Navès 1,39 9

4%

13

5%

Castellar de la

Ribera

2,52 4

13%

10

7%

Solsona 5,38 12

1%

62

1%

Olius 2,09 9

2%

20

2%

Clariana de

Cardener

2,28 4

6%

9

6%

Pinell de Solsonès

1,42 4

3%

6

4%

Llobera 2,41 3

3%

6

3%

Riner 1,91 8

5%

15

5%

Pinós 2,10 4

3%

8

3%

La Molsosa

2,52 2

4%

5

4%

Taula 13. Índex d’ocupació dels edificis, edificis inhabitables i persones sense llar.


41

Solsona

Intensitat VI

Estat de les víctimes

Ferits Lleus

Ferits Greus

Víctimes mortals

Gra

u d

e d

an

y

1 (2884 persones afectades)

1 0 0


2 1 0


4 1 0


3 1 0


0 0 0

Taula 14. Exemple municipi Solsona, estat de les víctimes.

Municipis Persones afectades per grau de dany

0 1 2 3 4 5

Odèn 82,44 98,47 61,83 20,61 4,58 0

La Coma i la Pedra 32,24 76,88 81,22 54,56 21,7 4,96


104 248 262 102 26 6

Guixers 42,12 47,52 31,32 10,8 2,16 0

Lladurs 66,24 72 43,2 15,84 4,32 0

Navès 104,25 108,42 62,55 22,24 4,17 0


52,92 60,48 32,76 12,6 5,04 0

Solsona 5476,84 2883,68 801,62 129,12 10,76 0

Olius 407,55 286,33 123,31 33,44 6,27 0


52,44 59,28 31,92 11,4 4,56 0

Pinell de Solsonès 82,36 83,78 41,18 11,36 1,42 0


42

Llobera 84,35 81,94 36,15 9,64 2,41 0

Riner 95,5 105,05 61,12 22,92 5,73 0

Pinós 121,8 119,7 54,6 14,7 2,10 0

La Molsosa 47,88 42,84 20,16 5,04 2,52 0

Taula 15. Persones afectades per grau de dany en cada municipi.


43

6.4 TAULA RESUM PER MUNICIPI I COMARCA

Taula 16. Taula resum de l’escenari sísmic per cada municipi.

Municipi Int. Número

Edificis Edificis

Inhabita-

bles

Població Persones

sense llar

Víctimes

Ferits

lleus

Ferits

greus

Víctimes

mortals

Odèn VII 119 6 273 14 4 1 0

La Coma i la Pedra VIII 444

78 275

49 12 4 2

Sant Llorenç de Morunys VII1/2 516

35 1032

71 14 4 2

Guixers VII 124 6 134 7 3 0 0

Lladurs VI1/2 137 7 197 11 2 1 0

Navès VI1/2 215 9 277 13 3 1 0

Castellar de la Ribera VI1/2

62 4

156 10

3 1 0

Solsona VI 1728 12 9304 62 10 3 0

Olius VI1/2 416 9 870 20 4 1 0

Clariana de Cardener VI1/2

69 4

157 9

3 1 0

Pinell de Solsonès VI 153

4 217

6 2 0 0

Llobera VI 87 3 210 6 2 0 0

Riner VI1/2 148 8 283 15 4 1 0

Pinós VI 146 4 307 8 3 0 0

La Molsosa VI 45 2 116 5 2 0 0


44

Taula 17. Taula resum de l’escenari sísmic per tota la comarca.

Conclusió:

Respecte a la taula resum de cada municipi, cal destacar els municipis de la

Coma i la Pedra i Sant Llorenç de Morunys ja que hi hauria dues víctimes

mortals amb el sisme de l’intensitat corresponent a cadascun.

A més, a la Coma i la Pedra s’han obtingut edificis amb grau de dany 4 i 5, per

tant, el grau de destrucció dels edificis és més elevat, fet que implica que hi

hagin més víctimes.

En aquest municipi, la vulnerabilitat és mitjana, però és el municipi on la

perillositat és més alta i això fa que el dany sigui més elevat, pel fet que hi

hauria uns 78 edificis inhabitables, 49 persones sense llar i 16 víctimes, dues

de les quals serien víctimes mortals.

Destacar, també que a la majoria dels municipis hi hauria ferits greus i,

respecte al total de la població, en tots els municipis hi hauria persones sense

llar.

Pel que fa al nombre de víctimes que hi hauria en general, cal dir que respecte

al total de la població, no hi hauria molts habitants afectats. Tot i així, cal afegir

que a l’estudi de les víctimes, no s’hi ha contat les possibles víctimes que hi

hauria per possibles atacs de cor.

Comarca Número

Edificis Edificis

Inhabita-

bles

Població Persones

sense llar

Víctimes

Ferits

lleus

Ferits

greus

Víctimes

mortals

Solsonès 4409 191 13808 306 71 18 4


45

7. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS

Com a conclusió final d’aquest treball, recordo i insisteixo que el risc (dany) és

igual a la perillositat per la vulnerabilitat, que inclou l’exposició i, també, per

l’impacte econòmic, encara que aquest no ha estat inclòs.

L’exposició és el nombre de víctimes i béns potencials afectats per un fenomen

natural destructiu. Dependrà del grau de poblament de la zona en què es

produeix el risc i es pot disminuir a partir dels plans d'actuació. (veure Annex 5)

Davant la perillositat, és a dir, el fet que es percebi un sisme amb una intensitat

determinada, no hi podem fer gran cosa, només tenir en compte la informació

sismotectònica en la planifiació del territori, per exemple evitant construir en els

emplaçaments on la geología del subsòl pugui amplificar el moviment i, per

tant, per reduir el risc hem de reduir també la vulnerabilitat, com per exemple,

millorant les tècnques constructies, reforçant els edifics antics, aplicant

normatives de construcció, establint plans d’emergència sísmica, informant i

educant a la població per saber com comportar-se abans, durant després

d’una emergència sísmica i treballar molt estretament la comunitat científica,

tèncnica i política.

Tret del pla d’emergiència sísmica (SISMICAT), he trobat que els municipis de

la nostra comarca que haurien de tenir plans d’actuació municipal (PAM),

aquests municipis són la Coma i la Pedra, Lladurs, Guixers, Navès, Odèn i Sant

Llorenç de Morunys i es recomana, també, l’elaboració d’aquest pla per als

municipis com Clariana de Cardener, Llobera, la Molsosa, Olius, Pinós, Pinell

de Solsonès, Riner i Solsona. El llistat de tots els municipis es troba a l’Annex

5.

Després d’enviar correus a cada ajuntament, no ser contestats i remenar per

les pàgines web del municipi, en trec la conclusió que cap dels municipis de la

comarca del Solsonès presenten un pla d’emergència sísmica.


46

A la comarca, la majoria d’edificis varen ser construits abans de l’any 1950,

però a partir del 1970 aquesta construcción augmenta de nou.

Aquests habitatges es concentren, majoritàriament, en zones disseminades i

presenten un nombre de plantes inferior a 5.

El municipi que exposa més habitants és Solsona, amb un total de 9304

persones.

En general, tots els municipis, excepte Riner, hi ha més població masculina,

però per poca diferència.

Comparant la imatge 1, que es troba a l’Annex 4, amb el que he elaborat a

l’apartat de la vulnerabilitat sísmica, s’aprecia que la majoria de municipis

presentaven una vulnerabilitat alta, i que després de tornar-no a elaborar amb

dades actualitzades, aquesta vulnerabilitat ha disminuït fins a haver-hi, només,

tres municipis amb alta vulnerabilitat.

És per això, que la majoria dels municipis són poc sensibles de patir greus

danys.

Amb referència a l’aplicació de la llei d’atenuació de Sponheuer, de tota la

comarca, la Coma i la Pedra és el municipi que tindria una més elevada,

concretament una intensitat de VIII a l’escala MSK.

Cal destacar també que, després de realitzar l’estudi de cada grau de dany,

només el municipi de la Coma i la Pedra presenta un grau de dany elevat.

En conjunt amb tota la comarca i amb relació a l’escenari sísmic, al Solsonès

amb una població de 13808 habitants, amb un nombre total de 4409 edificis i

amb un sisme com el de 1428 amb una intensitat epicentral de IX, que li

correspon una magnitud de 6.5, s’obtindria el següent escenari sísmic:


47

Un 4,33% d’edificis inhabitables, un 2,22% de persones sense llar, un 0,51% de

ferits lleus, un 0,13% de ferits greus i un 0,03% de víctimes mortals.

Recollint tot el que s’ha dit puc concloure també que:

- He fet la recopilació bibliogràfica d’informació relativa als conceptes

sismològics que, aquests, es troben bàsicament a l’Annex 1.

- He consultat les bases de dades disponibles de terratrèmols de

Catalunya per a tenir un coneixement del nivell de sismicitat al territori.

- He buscat informació sobre la geologia de la comarca per a conèixer el

tipus de roques i sòls predominants a cada municipi, realitzant, així,

diversos talls geològics que es troben a l’Annex 2.

- He recopilat informació referent als edificis de la comarca: tipologia

constructiva, edat, numero de pisos, etc.. per a analitzar estadísticament

la seva vulnerabilitat i la de la informació relativa a la densitat de

població, malgrat no poder tenir les dades actualitzades del 2014.

8. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

KELLER, Edward A. i BLODGETT, Robert H. Riesgos naturales (Procesos de

la Tierra como riesgos, desastres y catástrofes) [Consulta: 22.04.2014]

Ondas sísmicas. Disponible en:

http://www.lpi.tel.uva.es/~nacho/docencia/ing_ond_1/trabajos_06_07/io3/public

_html/Ondas/Ondas.html [Consulta:7.05.2014]

Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Sismògraf. Recuperat desde:

http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0125425 [Consuta: 7.05.2014]

Què és un terratrèmol, ones sísmiques, sismògrafs, epicentre, magnitud-

intensitat, risc sísmic danys que produeixen, Institut d’Estudis Andorrans.

Dipoinible en: http://www.iea.ad/que-es-un-terratremol [Consulta: 9.05.2014]

Què és un terratrèmol, ones sísmiques, sismògrafs, epicentre, magnitud-

intensitat, risc sísmic danys que produeixen, Generalitat de Catalunya.

http://www.lpi.tel.uva.es/~nacho/docencia/ing_ond_1/trabajos_06_07/io3/public_html/Ondas/Ondas.html

http://www.lpi.tel.uva.es/~nacho/docencia/ing_ond_1/trabajos_06_07/io3/public_html/Ondas/Ondas.html

http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0125425

http://www.iea.ad/que-es-un-terratremol


48

Dipoinible en:

http://interior.gencat.cat/web/.content/home/030_arees_dactuacio/proteccio_civi

l/consells_autoproteccio_emergencies/sismes/documents/terratremols_isard.pd

f [Consulta: 10.05.2014]

Risc sísmic. Disponible en: http://www.iea.ad/treballs-de-recerca-sismica-sobre-

andorra/microzonacio-sismica [Consulta: 12.05.2014]

Escala d’intensitats MSK. Disponible en:

http://www.pearltrees.com/mariacardona/conceptes-basics-

sismicitat/id10406836#item101862530 [Consulta: 12.05.2014]

National Earthquake Information Center – NEIC. Disponible en:

http://earthquake.usgs.gov/regional/neic/ [Consulta: 27.06.2014]

Pla Especial d’Emergències Sísmiques a Catalunya, Annex 6. Metodologia de

l’anàlisi de la perillositat sísmica.

Insitut Geològic de Catalunya, Terratrèmols a Catalunya: com prevenir-ne els

efectes.

Generalitat de Catalunya Annex 6, Metodologia de l’anàlisi de la perillositat

sísmica. Recuperat del Pla Especial d’Emergències Sísmiques a Catalunya.

Chávez, J. (1998) Evaluación de la vulnerabilidad y el riesgo sísmico a escala

regional: aplicación a CataluñaTesis Doctoral, Universidad Politécnica de

Cataluña, Barcelona, 343 pp.

Coburn, A., Spencer, R.J. & Pomonis, A. (1992) Factors determining human

casualty levels in earthquakes: Mortality prediction in building collapse.

Proceedings of the 10th World Conference on Earthquakes Engineering.

5989-5994, Madrid.

Dirección General de Protección Civil (14 de enero de 2003) Estimación de los

daños producidos en España por terremotos. Simulación de Escenarios

Sísmicos. SES 2002, Madrid.

Maña, F. (1995) Vulnerabilidad de las construcciones tradicionales respecto a

un sismo de grado VI o VII. Informe ITEC. Madrid.

http://interior.gencat.cat/web/.content/home/030_arees_dactuacio/proteccio_civil/consells_autoproteccio_emergencies/sismes/documents/terratremols_isard.pdf



http://www.iea.ad/treballs-de-recerca-sismica-sobre-andorra/microzonacio-sismica

http://www.iea.ad/treballs-de-recerca-sismica-sobre-andorra/microzonacio-sismica

http://www.pearltrees.com/mariacardona/conceptes-basics-sismicitat/id10406836#item101862530

http://www.pearltrees.com/mariacardona/conceptes-basics-sismicitat/id10406836#item101862530

http://earthquake.usgs.gov/regional/neic/


49

Olivera, C. ,Redondo, E., Lambert, J., Riera Melis, A., Roca, A. (2006). Els

terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya. Institut Cartpgràfic de

Catalunya. Barcelona. 408 p.

Secanell, R. (1999) Avaluació de la perillositat sísmica a Catalunya: Anàlisi de

sensibilitat per a diferentes models d’ocurrència i paràmetres

sísmics,Tesis Doctoral, Universidad Politécnica de Cataluña, Barcelona,

335 pp.

SISMICAT, Pla especial d’emergències sísmiques de Catalunya, DOGC núm

3912, 26 de juny de 2003.

Anuari estadístic de Catalunya>Habitatges i construcció>Edificis. Disponible en:

http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=82 [Consulta: 20.08.2014]

NCSE-02. Norma de construcción sismorresistente. Disponible en:

http://www.websismo.csic.es/pdfs/Normaconstruccion-NCSE02BOE.pdf

[Consulta: 20.08.2014]

Ciències de la Terra i del Medi Ambient, PowerPoint

9. AGRAÏMENTS

Voldria agrair tot l’esforç que Sara Figueres i Vila, cap de la Unitat de

Tècniques Geofísiques, ha dedicat per ajudar-me a realitzar un treball

d’aquestes magnituds. També agraeixo l’ajut de la tutora, Maria Josep Figueras

i, finalment, agraeixo al personal de l’Institut Cartogràfic i Geològic de

Catalunya per la visita que hi vaig fer.

També, agraeixo a l’ajuntament del municipi de Pinós i a l’ajuntament del

municipi de Navès per haver-me facilitat informació actualitzada malgrat no la

vaig poder utilitzar, perquè no era la que els hi havia demanat.

http://www.idescat.cat/pub/?id=aec

http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=13



http://www.websismo.csic.es/pdfs/Normaconstruccion-NCSE02BOE.pdf

Documents

2n de Batxillerat A, curs 2014 Ciències Naturals …...Maria Cardona Solé 2n de Batxillerat A, curs 2014 – 2015 Ciències Naturals Ciències de la Terra i el Medi Ambient Maria