L’Art Nouveau

• Neix a Bèlgica i s’estén ràpidament al llarg dels anys 80. Art Nouveau : a Bèlgica i FrançaJugendstil : a AlemanyaModern Style : a la Gran BretanyaModernisme : a CatalunyaSezessionstil : a ÀustriaStile Liberty : a Itàlia

• Critica la deshumanització que comporta la difusió de la indústria moderna.

• La natura és la gran font d’inspiració. Les línies corbes i ondulants

• Utilització de nous materials: ferro i vidre.

• Unificació de totes les arts: arquitectura, mobiliari, joies, robes (recull una certa tradició gòtica)

• L’antecedent: Art & Craft (Art i Ofici) – William Morris – recuperació de l’artesania enfront del maquinisme, recuperació de la creativitat artística.

Disseny de paper pintat. William Morris. 1884

William Morris

• Casa Tassel• 1892-1893• Brussel·les• Art Nouveau

Víctor Horta (1861-1947)

Arquitecte belga. Fou un dels màxim exponents de l’Art Nouveau. Molt aviat va buscar una nova manera d’expressar l’arquitectura, d’acord amb la seva època. La primera obra important que se li encarregà fou la Casa Tassel de Brussel·les, on ja apareixen els elements característics que desenvoluparà més endavant, com les estructures vista de ferro colat, la planta lliure i una gran atenció als elements ornamentals. Horta vigilava la decoració interior de tots els seus edificis, fins i tot els mobles.

Víctor Horta (1861-1947)

Integrà totes les arts, sent l’interiorisme molt important, tenint cura fins al mínim detall de la decoració: poms de portes, baranes, reixes, mosaics, pintures de parets, llums, mobles, etc.

1900, Víctor Horta treballant al seu despatx

Elements tècnics i estructurals:

Vivenda particular Ferro,vidre,pedra,fusta i

ceràmica Edifici estret de tres

pisos Columnes de ferro i

estructura arquitravada.

Les línies de les parets són la continuació de les dels mosaics del terra.

A la part posterior s’hi construí un jardí d’hivern sostingut per una estructura metàl·lica vista

Planta baixa i golfes Primer i segon pis

Espai interior: Planta estreta i allargada. Distribució determinada per l’escala. Només rep llum pel davant i darrere, i la claraboia del sostre

Carrer

Jardí

Interpretació

La Casa Tassel és un edifici privat de caràcter civil. Els motius vegetals que omplen tota la casa són un símbol de la seva integració en la natura, malgrat trobar-se al mig de la ciutat. D’aquesta manera la burgesia s'allunyava de la massificació i l’embrutiment de la indústria, la qual l’enriquia a la vegada. De fet aquest era l’objectiu dels artistes modernistes, volien millorar la imatge de les ciutats industrials amb edificis originals, inspirats en la natura, recuperant la bellesa perduda amb la industrialització. L’originalitat volia oposar-se a l’estandarització, al treball en sèrie que sortia de les fàbriques.

L’antecedent en l’ús del ferro per Eiffel i altres va fer que Horta l’integrés en les seves construccions, i l’utilitzà igual com element constructiu que decoratiu.

Fou encarregada pel Sr. Tassel, professor de Geometria Descriptiva de la Universitat de Brusseles. La funció de l’edifici era residencial.

Declarada per la UNESCO, l’any 2000, patrimoni de la humanitat, juntament amb les altres tres cases que va fer a Brussel·les (Solvay, Van Eetvelde, i la seva pròpia casa, avui Museu Horta.

planta allargada, estreta i profunda. Planta lliure (prescindeix del murs de càrrega)

l’escala ordena la disposició de les habitacions en els tres pisos

claraboia de vidre

la disposició interior ve determinada per l’escala que neix al vestíbul

Al primer pis hi a el vestíbul, el guarda-roba, la sala d’estudi, el saló d’estar...

Planta del vestíbul

columnes de ferro forjat

bigues de ferro ala vista

capitells molt originals amb motius vegetals

La “sobrietat” de la façana no deixa imaginar la fastuositat interior.

claraboia de vidre

traços curvilinis “coup de fouet” i ritme ondulant

tulipes amb motius vegetals

la sensualitat de la línia corba és present en tot l’interior

La natura en forma de motius vegetals sembla apoderar-se de tota la casa

Elements decoratius

la seva forma estreta i profunda és justificada perquè a Brussel·les el terreny no

sobrava i la casa s'adequa a les poques possibilitats del sòl.

Espai exterior

façana estreta i simple

cos central curvilini i de vidre

columnes de pedra

columnes de metall amb reixa molt original

terrassa

Casa del Poble 1896-99; Brusel·les

Construïda per a la Federació del Partit Obrer.

Gran façana ondulant de ferro i de vidre.

Fou enderrocada l’any 1967

Casa Solvay 1895-1900 Brusel·les

Casa Horta 1898 , avui Museu Horta

Brusel·les

Un projecte de casa unifamiliar fou l’hotel Solvay, de Brussel·les de 1894. Aquí s’aprecia el seu interès pels detalls decoratius i el seu “cop de fuet”.

Dels seus edificis públics més famosos destaca la Casa del Poble, de Brussel·les, de 1899. Va ser la seu del Partit Socialista. Va fer-hi una façana de vidre i ferro que s’anticipava molts anys al desenvolupament arquitectònic. Fou derruïda el 1967.

És considerat com un dels antecedents de l’arquitectura moderna, sobre tot per l’ús d’estructures vista de ferro i façanes de vidre pla.

Hotel Baron van Eetvelde, vestíbul i façana. Brussel·les, 1895-96

París, 1925. Exposició d’Arts Decoratives. Pavelló de Bèlgica

Villa la Hublotière, d'Hector Guimard Casa esglaonada Rue Vauvin París, d'Henri

Sauvage

Estacions de metro a París i Viena

Otto Wagner

H. Guimard

OlbrichOtto Wagner

Rennie McIntosh