136
Projecte Els Camins del Saber Llengua i Literatura 3 ESO El llibre Llengua i Literatura AVANÇA per a 3r d’ESO és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Enric Juan Redal i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua realització ha participat l’equip següent: Carles Barquero Genovés Àngels Campos González Artur Folch Beltrán Ramon Guilabert Antón Roger Sarrià Batlle EDICIÓ Pere Macià Arqué ADAPTACIÓ PEDAGÒGICA Teresa Guiluz Vidal Eduard Juanmartí Generès AVANÇA

3r eso adaptacions curriculars

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: 3r eso adaptacions curriculars

Projecte Els Camins del Saber

Llengua i Literatura 3ESO

El llibre Llengua i Literatura AVANÇA per a 3r d’ESO és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Enric Juan Redal i Immaculada Gregori Soldevila.

En la seua realització ha participat l’equip següent:

Carles Barquero Genovés Àngels Campos González Artur Folch Beltrán Ramon Guilabert Antón Roger Sarrià Batlle

EDICIÓ

Pere Macià Arqué

ADAPTACIÓ PEDAGÒGICA

Teresa Guiluz Vidal Eduard Juanmartí Generès

AVANÇA

301957 _ 0001-0021.indd 1 28/07/11 13:21

Page 2: 3r eso adaptacions curriculars

2

ENS COMUNIQUEM CONEIXEM LA LLENGUA APRENEM MÉS

LECTURA TIPOLOGIA TEXTUAL ORTOGRAFIA GRAMÀTICA LLENGUA I SOCIETAT LITERATURA

1 pàg. 6

John Steinbeck, La perla

Els textos narratius literaris Els sons i les grafies del valencià

Les categories gramaticals. El substantiuGènere i nombre dels substantius

Història de la llengua (I). Els orígens

La prosa històrica: les cròniques

2 pàg. 22

Jordi Montaner,La biodiversitat, un bucle pervers

Els gèneres periodístics narratius i expositius

El diftong. L’apòstrof Els determinants

Els adjectius i els pronoms personals

Història de la llengua (II). Evolució de la llengua medieval

La prosa moral i didàctica

3 pàg. 38

Joan Francesc Mira, L’accident

Els gèneres periodístics argumentatius

L’accentuació i la dièresi El verb

La conjugació verbal. Les perífrasis verbals

Història de la llengua (III). La llengua en el segle xv

La poesia trobadoresca

4 pàg. 54

�Entrevista a Marc Gasol Els gèneres conversacionals (I)

Les consonants p/b, t/d, c/g L’adverbi

Els enllaços

Història de la llengua (IV). La llengua entre els segles xvi i xviii

El teatre medieval

5 pàg. 70

Dario Fo, Ací no paga ningú!

Els gèneres conversacionals (II)

Les esses sorda i sonora L’oració. Definició i constituentsEls complements verbals

Història de la llengua (V). La llengua en el segle xix

La prosa humanista. Bernat Metge

6 pàg. 86

L’aigua a la Comunitat Valenciana

Els textos expositius Les consonants palatals Tipus d’oracions Els àmbits d’ús i els registres El Segle d’Or (I). La lírica

7 pàg. 102

Isabel-Clara Simó,Raquel: una jove amb esperit crític

Els textos de l’àmbit personal La resta de consonants L’oració composta (I). La coordinació i la juxtaposició

La variació lingüística El Segle d’Or (II). La novel·la cavalleresca

8 pàg. 116

Joaquim Gonzàlez i Caturla, Gent de pau

Els textos de l’àmbit administratiu

Els signes gràfics L’oració composta (II). La subordinació substantiva, adjectiva i adverbial

El contacte de llengües La literatura dels segles xvi, xvii i xviii: la Decadència

Índex 3r

301957 _ 0001-0021.indd 2 28/07/11 13:21

Page 3: 3r eso adaptacions curriculars

3

ENS COMUNIQUEM CONEIXEM LA LLENGUA APRENEM MÉS

LECTURA TIPOLOGIA TEXTUAL ORTOGRAFIA GRAMÀTICA LLENGUA I SOCIETAT LITERATURA

1 pàg. 6

John Steinbeck, La perla

Els textos narratius literaris Els sons i les grafies del valencià

Les categories gramaticals. El substantiuGènere i nombre dels substantius

Història de la llengua (I). Els orígens

La prosa històrica: les cròniques

2 pàg. 22

Jordi Montaner,La biodiversitat, un bucle pervers

Els gèneres periodístics narratius i expositius

El diftong. L’apòstrof Els determinants

Els adjectius i els pronoms personals

Història de la llengua (II). Evolució de la llengua medieval

La prosa moral i didàctica

3 pàg. 38

Joan Francesc Mira, L’accident

Els gèneres periodístics argumentatius

L’accentuació i la dièresi El verb

La conjugació verbal. Les perífrasis verbals

Història de la llengua (III). La llengua en el segle xv

La poesia trobadoresca

4 pàg. 54

�Entrevista a Marc Gasol Els gèneres conversacionals (I)

Les consonants p/b, t/d, c/g L’adverbi

Els enllaços

Història de la llengua (IV). La llengua entre els segles xvi i xviii

El teatre medieval

5 pàg. 70

Dario Fo, Ací no paga ningú!

Els gèneres conversacionals (II)

Les esses sorda i sonora L’oració. Definició i constituentsEls complements verbals

Història de la llengua (V). La llengua en el segle xix

La prosa humanista. Bernat Metge

6 pàg. 86

L’aigua a la Comunitat Valenciana

Els textos expositius Les consonants palatals Tipus d’oracions Els àmbits d’ús i els registres El Segle d’Or (I). La lírica

7 pàg. 102

Isabel-Clara Simó,Raquel: una jove amb esperit crític

Els textos de l’àmbit personal La resta de consonants L’oració composta (I). La coordinació i la juxtaposició

La variació lingüística El Segle d’Or (II). La novel·la cavalleresca

8 pàg. 116

Joaquim Gonzàlez i Caturla, Gent de pau

Els textos de l’àmbit administratiu

Els signes gràfics L’oració composta (II). La subordinació substantiva, adjectiva i adverbial

El contacte de llengües La literatura dels segles xvi, xvii i xviii: la Decadència

Índex 3r

301957 _ 0001-0021.indd 3 28/07/11 13:21

Page 4: 3r eso adaptacions curriculars

4

Esquema de la unitat

Quan comença la unitat...

llegiràs un text amé i interessant, amb l’ajuda d’un requadre de vocabulari on hem definit les paraules que potser no coneixes.També trobaràs un requadre titulat «Claus de la lectura» per orientar-te abans de fer les activitats.

Després de llegir el text et proposem unes quantes activitats per comprovar que l’has entés i per traure-li el màxim de suc.

7

U N I T A T

1vor. De vegades, foragita la sort. Cal anhelar-ho amb mesura, i tenir molt de tacte per no irritar Déu o els déus. La Juana, però, va contenir la respiració. Amb decisió, el Kino va obrir la fulla de la navalla. Va mirar pensarós la ciste-lla. Potser valdria més obrir-la al final, l’ostra grossa. Va traure una ostra me-nuda de la cistella, en tallà el múscul, va furgar entre els plecs carnosos i la va llançar al mar. Aleshores va semblar que veia l’ostra grossa per primera vega-da. Es va acotar al fons de la canoa, la va agafar i la va examinar. Les valves eren d’un lluent to negre tirant a marró, i només tenien adherits uns quants barretets. El Kino no s’atrevia a obrir-la. Sabia que el que havia vist podia ser un reflex, un fragment de petxina que hi havia caigut accidentalment o una il·lusió absoluta. En aquell golf de llums incertes hi havia més il·lusions que no pas realitats.

Però sentia damunt d’ell els ulls de la Juana, que no podia esperar. Ella va posar una mà sobre el cap tapat del Coyotito i va fer, dolçament:

–Obri-la.

El Kino va introduir la fulla de la navalla entre les vores de la conquilla. Sentí la fermesa dels músculs tensos a l’interior a través de la navalla. Va moure la fulla amb destresa, el múscul va cedir i l’ostra va quedar oberta. Els llavis carnosos es caragolaren i després es van replegar. El Kino va apartar la carn i allà s’estava l’enorme perla, perfecta com la lluna. Captava la llum, la purificava i la retornava en argentada incandescència. Era tan grossa com un ou de gavina. Era la perla més gran del món.

La Juana contingué l’alè i va fer un lleu gemec. I per al Kino, la secreta melodia de la perla possible esclatà clara i bella, rica i càlida, esplèndida, llu-minosa i triomfant. A la superfície de la gran perla veia formes de somni. Va extraure la perla de la carn moribunda i la va col·locar al palmell de la mà, la va fer girar i va veure que era perfectament redona. La Juana s’acostà a mirar-la a la mà del seu home, la mateixa mà que havia colpejat el portal del metge, i en la qual les ferides dels artells s’havien tornat grisenques per l’efecte de l’aigua salada.

Instintivament la Juana s’apropà al Coyotito, que dormia damunt la flassa-da de son pare. Va alçar l’emplastre d’algues molles i mirà l’espatla del me-nut.

–Kino! –va exclamar amb veu aguda.

Ell deixà de contemplar la perla i veié que la inflamació amainava a l’es-patla del xiquet, que el verí fugia del seu cos. Aleshores el puny del Kino es va cloure damunt la perla, i l’emoció el dominava.

JOHN STEINBECK, La perla

El poble al qual el Kino pertanyia havia cantat tots els fets i totes les coses. Havien dedicat cançons als peixos, a la mar irada i a la mar en calma, a la llum i a les tenebres, al sol i a la lluna, i totes les cançons restaven en l’ànima del Kino i de la seua gent: totes i cadascuna de les cançons que mai foren en-tonades, fins i tot les oblidades. I mentre anava omplint la cistella, la cançó ressonava a l’ànima del Kino, i el ritme de la cançó el marcaven els batecs del seu cor, mentre consumia l’oxigen dels seus pulmons, i la melodia de la can-çó es trobava a l’aigua d’un verd grisós i en els animalets que s’arrossegaven al seu voltant i als núvols de peixos que s’hi arremolinaven i fugien rabents. Però en la seua cançó es refugiava una altra cançoneta secreta i recòndita, a penes perceptible, però sempre present, dolça i íntima, i persistent, quasi oculta en el controcanto, i aquesta cançó era la de la perla possible, perquè cada petxina tirada dins la cistella podia contenir una perla. Les probabilitats eren escasses, però la sort i els déus podien fer-ho possible. I sabia que a la canoa la Juana l’ajudava amb la pregària màgica, rígid el rostre i tensos els músculs per forçar la fortuna, per arrancar la sort de les mans dels déus, ja que la necessitava per sanar l’espatla unflada del Coyotito. I com que la ne-cessitat era gran i el desig encara més, la secreta i insignificant melodia de la perla possible era més forta que mai aquell matí. Frases senceres es feien sen-tir clarament i dolça a la Cançó del Fons del Mar.

El Kino, amb el seu orgull, la seua joventut i la seua força, era capaç de romandre sota l’aigua més de dos minuts sense esforç, per tant emprava aquest temps hàbilment a seleccionar les ostres més grosses. En ser molesta-des, les petxines es tancaven fermament. Una miqueta a la seua dreta s’alçava una massa de roca verda coberta d’ostres joves, no aptes per ser pescades. El Kino va acostar-se a la roca, i llavors, al costat, davall d’un petit voladís, va veure una ostra molt grossa, tota sola, a la qual no s’arrapaven les seues ger-manes. La petxina estava parcialment oberta, ja que el voladís protegia aque-lla ostra tan vella, i al bell mig del múscul que semblava un llavi el Kino va veure una resplendor espectral, i aleshores l’ostra es va tancar. El cor del Ki-no va augmentar el ritme dels seus batecs, i la melodia de la perla possible va ressonar a les seues orelles. Lentament va desenganxar l’ostra i la va prémer fermament contra el pit. Va alliberar el peu de la baga a l’entorn de la pedra, el seu cos va pujar a la superfície i els seus cabells negres brillaren a la llum del sol. Es va acostar a la canoa i hi va dipositar l’ostra al fons.

La Juana estabilitzà l’embarcació mentre el Kino hi pujava. Els ulls li bri-llaven d’emoció, però amb tota tranquil·litat va hissar la pedra i, tot seguit, la cistella de les ostres. La Juana va pressentir la seua excitació i feia veure que mirava cap a una altra banda. No és bo desitjar una cosa amb excessiu fer-

La perla

6

8 9

1. Indicasilesafirmacionssegüentssónvertaderes(V)ofalses(F).

   Kino, el protagonista de la història, havia oblidat totes les cançons del seu poble.

   Kino sabia que a la canoa Juana l’ajudava amb precs.

   El protagonista va vore una ostra molt grossa, però no va poder obrir-la.

   La perla va guarir el mal que patia Coyotito, el xiquet.

   Kino i Juana van rebre una gran quantitat de diners a canvi de la perla.

2. Ordenaelsenunciatssegüentssegonsl’ordreenquèixeneneltext.

   Juana va observar com amainava la inflamació de Coyotito.

   Kino va pujar a la superfície on l’esperaven Juana i Coyotito.

   Kino va vore una ostra molt gran al costat d’una roca.

   Kino omplia la cistella d’ostres alhora que recordava cançons del seu poble.

   Kino va obrir l’ostra grossa amb una navalla davant la mirada de Juana.

   Kino va obrir una ostra menuda.

   Juana es va acostar a mirar la perla que tenia Kino al palmell.

3. Aprofitantelsenunciatsdel’activitatanterior,fesunresumdelahistòriaquehasllegit.

4. Explicacomcreusquepotcontinuaraquestahistòriaapartirdel’emocióquesentKinoalfinaldeltext.

ACTIVITATS

La recerca de la perla per part de Kino i Juana té per ob-jecte obtenir diners per poder sanar l’espatla unflada del seu fill Coyotito. L’èxit de l’empresa contrasta, al final del fragment, amb la constatació que la inflamació ja ha baixat gràcies a l’emplastre d’algues molles que li havien aplicat. Aquest final, doncs, permet que fem diverses hi-pòtesis de continuació del relat i, per què no, que ens animem a llegir-lo sencer.

rabent: ràpid, veloç.recòndit: amagat.voladís: que surt enfora. baga: llaçada en què un dels caps del

cordó no es fa passar del tot i forma una anella.

fervor: ardor. barretet: gastròpode marí.

Clausdelalectura Vocabulari

5. Explicaelsignificatd’aquestesparaulesenelfragmentdeLa perla.Sical,potsconsultareldiccionari.

• valva  • artell  • pregària

• acotar-se  • argentat  • flassada

6. Tornaaescriurelessegüentsoracionsdeltext,substituintlaparauladestacadaperunsubstantiuambunsignificatsemblant.

• Cada petxina tirada dins la cistella podia contenir una perla.

•  Les probabilitats eren escasses, però la sort i els déus podien fer-ho possible.

•  I com que la necessitat era gran i el desig encara més, la secreta i insignificant melodia de la perla possible era més forta que mai aquell matí.

•  Juana va pressentir la seua excitació i feia veure que mirava cap a una altra banda.

•  Va moure la fulla amb destresa, el múscul va cedir i l’ostra va quedar oberta.

7. QuèetsemblaquerepresentenperaKinolescançonsquerepdelsseusavantpassats?Escullunadelesopcionssegüents.

• Una manera de distreure’s mentre busca la perla.

• La integració i la confiança en la natura que li ho dóna tot.

• Un reclam per a atraure peixos i ocells. 

• Un llegat dels avantpassats que sanarà màgicament l’espatla del Coyotito. 

8. Explicaelsignificatdel’expressiódestacadaiescriu-hiunaoració.

La petxina estava parcialment oberta, ja que el voladís protegia aquella ostra tan vella, i al bell mig del múscul que semblava un llavi el Kino va veure una resplendor espectral.

ACTIVITATS

ENSCOMUNIQUEM • COMPRENSIÓ LECTORA ENSCOMUNIQUEM • COMPRENSIÓ LECTORA

301957 _ 0001-0021.indd 4 28/07/11 13:21

Page 5: 3r eso adaptacions curriculars

5

En les pàgines de contingut i activitats...

tens els textos explicatius que et serviran per comprendre i estudiar els continguts de cada unitat. Fixa’t també en les fotografies, les taules i els requadres amb informació al marge, perquè et poden ser molt útils.

A continuació tens una pàgina amb activitats que et serviran per comprendre millor els continguts.

Els continguts estan dividits temàticament en tipologia textual, ortografia, gramàtica, llengua i societat i literatura.

10 11

1.  Què són i com són els textos narratius literaris?

Els textos narratius literaris són textos que expliquen fets reals o ficticis te-nint en compte la seva evolució temporal i que es diferencien d’altres textos narratius, per exemple periodístics i històrics, perquè estan elaborats amb una intenció estètica.

En general, tenen una estructura en tres parts:

Els personatges que ixen en el relat tenen un grau d’importància diferent.

El narrador pot ser extern, si no participa en els fets narrats i els relata en ter-cera persona, o intern, quan és un dels personatges, que pot ser el mateix pro-tagonista, qui explica la història, generalment en primera persona. El narrador extern és més objectiu i l’intern més subjectiu.

2.  Gèneres literaris narratius

Hi ha diversos gèneres narratius, entre els quals destaquen:

• La novel·la, el gènere més llarg i de temes diversos (aventures, ciència-ficció, sentimental, terror, història...).

• La crònica historiogràfica, basada en fets i personatges reals i, en general, considerats importants.

• La biografia, que relata la vida d’un personatge.

• El diari, que recull les experiències personals i els pensaments de l’autor, i ho fa per dies.

• La narració breu, que inclou subgèneres com els mites, les llegendes, els contes, les faules i les rondalles.

1.  Llig el text següent i analitza’l contestant a les preguntes següents.

  • En quina part de l’estructura narrativa (plantejament, nus i desenllaç) situaries aquest passatge? Per què?

   

  • Quins elements de la narració hi predominen: la descripció de persones o de llocs, la narració d’accions, el diàleg...?

   

  • Quin tipus de narrador hi ha?

   

  • Quins personatges s’hi esmenten? De quin tipus creus que poden ser?

   

   

   

  • A quin gènere narratiu pot pertànyer un text com aquest?

   

ACTIVITATSEls textos narratius literaris

ENS COMUNIQUEM • TIPOLOGIA TEXTUAL ENS COMUNIQUEM • TIPOLOGIA TEXTUAL

ESTRUCTURA

PlantejamentPresentació de la situació d’uns personatges en un lloc i un temps determinats.

NusAlteració de la situació inicial i inici de les accions per a resoldre el nou estat de les coses.

Desenllaç Es conclou el conflicte, es resolen les incògnites presentades i els personatges se situen en unes circumstàncies diferents.

Protagonistes Són aquells que treballen per a solucionar el conflicte.

PERSONATGESAntagonistes S’oposen a la solució del conflicte.

Principals Sobre ells gira el nucli de l’acció.

SecundarisAcompanyen els principals ajudant-los o entrebancant-los en major o menor grau durant els diferents successos que es presenten.

L’aigua del terra li mullà els peus. Il·luminà el rellotge amb la llanterna. Si el periòdic no esta-va equivocat tenia a penes trenta-cinc minuts per a tancar la caixa de Pandora. Després, i ai-xò ho sentia ben clarament, els dimonis l’ata-carien.Inicià el camí cap a l’interior. A poc a poc ana-va descendint, la humitat era més profunda, més intensa, i la foscor era cada vegada ma-jor. La roba d’Enric estava ara adherida al cos per l’aigua de la cova i per la suor freda que l’amarava. Als pocs metres, entropessà amb al-guna cosa i caigué a la foscor humida del ter-ra. Quan il·luminà el que li havia fet la traveta descobrí el cos del llibreter. El vell era deixat caure a un costat, amb els ulls mirant al cel. Enric es fixà i observà que no tenia marques de cap tret. Li obrí la camisa i veié, al centre del pit, la mateixa marca que havia vist abans al cos del Joan Peris i del pare Bontempi. En-

furit, agafà amb una mà la pistola i amb l’altra la llanterna. Ell no volia perdre l’ànima, abans es mataria.Anà introduint-se més i més cap a l’interior. Per uns instants, per-

dé la noció del temps, no pensava, no tenia por, ni tan sols es preocupava per l’espessa mirada damunt seu. No sentia.

No sabia quants minuts havien passat quan arri-bà a un lloc on s’eixamplava el camí. Aquell in-dret tenia una lluminositat estranya, la llum de la llanterna quasi no era necessària. Enric mirà al seu voltant. Es fixà que, per la part superior de la cova, hi havia un forat, una llarga escletxa per on entrava la llum de la lluna marcant un camí es-tret on només cabia el cos d’un home. Continuà avançant. Sentia al seu voltant nombroses pre-sències, com si estiguera rodejat, però no podia veure ningú. Pensà que, potser, la llum de la llu-na sí que estava protegint-lo, i procurà no eixir de la banda de llum que es filtrava a través del sostre, no volia quedar fora d’ella. No obstant ai-xò, se sentia acompanyat en aquell món obscur... cada vegada més acompanyat. Pas a pas, la cla-redat anà fent-se més gran, fins que arribà a un indret on semblava que la lluna s’havia convertit en sol. No dubtà ni un instant a saber què era aquella caixa que hi havia il·luminada a poques passes d’ell. L’havia trobada. La caixa de Pandora era al seu davant.

SILVESTRE VILAPLANA, Els dimonis de Pandora

TINGUES PRESENT

• L’ordre de la narració no sempre coincideix amb l’ordre en què han passat els fets, sinó que pot haver-hi salts enrere cap a fets més remots (flashbacks) o anticipacions de fets posteriors.

• Quan un narrador extern no ho sap absolutament tot sobre la història i els personatges és un narrador omniscient.

• En les narracions literàries, el text pròpiament narratiu se sol combinar amb diàlegs i descripcions.

12 13

TINGUES PRESENT

En el cas de les consonants, cal diferenciar els sons sords i els sonors. Per exemple, zona comença amb una consonant sonora, a diferència de sonar, que comença amb una consonant sorda. O el mateix passa amb les consonants destacades a platja (sonora) i cotxe (sorda).

Els sons i les grafies del valencià1. Classifica aquestes paraules segons que les e i les o siguen obertes o tancades.

infern • cor • plorar • colp • pols • carrer • arròs • terra • roda • penaportar • finestra • coll • serra • cosí • hivern • mosca • guerra • Dénia • moll

e oberta e tancada o oberta o tancada

2. Classifica les paraules segons que el so destacat siga sord o sonor. Recorda que el so sonor produeix una vibració lleu en les cordes vocals i el so sord no en provoca cap.

cosa • donzella • tros • disfresses • ocell • ciutat • soltera cosina • colze • Rússia • zebra • races

• Sords:

• Sonors:

3. Copia les paraules que continguen dígrafs en el text següent i encercla’ls.

4. Encercla les lletres compostes que trobes en aquestes oracions.

• Anna comprà un quilo de creïlles a la parada de Maria.

• M’agrada molt el torró de xocolate amb ametles.

• El temps és un setmanari valencià que va eixir en 1985.

• Tinc un dolor a l’espatla dreta que no em deixa descansar bé.

• La festa de la Immaculada Concepció és el 8 de desembre.

• Has llegit l’última novel·la d’Isabel-Clara Simó?

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • ORTOGRAFIA CONEIXEM LA LLENGUA • ORTOGRAFIA

1. Els sons del valencià

En valencià distingim dos tipus de sons:

• Les vocals, que són set sons: a, e oberta (com en pèssim), e tancada (com en vaixell), i, o oberta (com en porta), o tancada (com en camió) i u. Aquests set sons es representen amb cinc grafies.

• Les consonants, que són vint-i-tres sons. Te les presentem destacades dins de paraules: pare, castell, cuina, cobrar, fada, ganes, confiar, vore, sant, zebra, potser, setze, cara, roda, Xàtiva, Jaume, Conxa, metge, mel, llavar, muntó, plà-tan, ronya.

2. Les grafies

Les grafies són la forma que tenim d’escriure, és a dir, de representar gràfica-ment cadascun dels sons de la llengua.

No confondre sons i grafies és molt important. Per exemple, una mateixa grafia pot representar diversos sons (com ara la c de casa i la c de ciutat) i, per contra, un mateix so pot ser representat per més d’una grafia (per exemple, la j de jardí i la g de girafa representen el mateix so).

També hi ha vegades que dues grafies representen un únic so (gu en guerra, ny en canya, etc.). En aquests casos parlem de dígraf.

Els dígrafs en valencià són:

QU   Exemple F forqueta, anques

TX Exemple F cotxe, petxina

SS Exemple F Rússia, massa

TZ Exemple F atzar, metzina

TG Exemple F platges, jutge

GU Exemple F guepard, guerxo

NY Exemple F pinyol, anyell

LL Exemple F llanda, collir

RR Exemple F carreta, arròs

TJ Exemple F platja, mitjana

IG Exemple F roig, estiueig

No es consideren dígrafs, sinó lletres compostes, les combinacions de dues consonants o una consonant geminada, que són aquestes: mm (immune), nn (innocent), tm (setmana), tn (cotna), tl (guatla), tll (ratlla) i l·l (til·la).

La platja era d’arena daurada, però a frec de l’aigua hi havia només un amuntegament d’algues  i de petxines. Els crancs violinistes feien bombolles i removien el fons des dels seus caus  d’arena i, entre les roques, menudes llagostes entraven a les cavernes i n’eixien contínuament.El fons del mar era ple d’éssers que nadaven, s’arrossegaven o simplement vegetaven.  Les algues terroses oscil·laven a l’impuls dels suaus corrents, i les verdes herbes submarines  ondulaven com cabelleres, mentre els menuts cavallets de mar s’adherien a les llargues fulles.

JOHN STEINBECK, La perla

18 19

1. OrigenievoluciódelanostrallenguaUna llengua és un sistema viu i canviant, que va incorporant al llarg dels segles noves formes, pròpies o manllevades d’altres llengües, alhora que va deixant de banda usos fins aleshores plenament vigents. La nostra llengua actual és el re-sultat de l’evolució del llatí, que ha anat modificant-se al llarg dels segles i adaptant-se a les necessitats comunicatives dels parlants.

La major part del lèxic del valencià prové del llatí vulgar, forma col·loquial del llatí clàssic que es va introduir a la península Ibèrica en el segle ii aC, amb l’ar-ribada dels romans i la consegüent romanització. Però la nostra llengua també ha rebut influència d’altres llengües, com ara les dels pobladors anteriors als romans (iber, celta o basc), les dels pobles que van ocupar el nostre territori en èpoques posteriors als romans (germànic i àrab) i les llengües veïnes amb què va conviure o encara conviu actualment (occità, aragonés o castellà).

Observem les traces que han deixat en el nostre lèxic algunes d’aquestes llengües:

• Utilitzem paraules d’origen celta com blat, carro, camisa, trencar, o d’altres de bascoibèriques com esquerra, estalviar o carrasca.

• També hi són ben presents antropònims d’origen germànic (Albert, Carles, Guarner), a més de paraules tan habituals com guerra, blau, blanc, fang o sabó.

• L’àrab és la llengua que més ha influït en el valencià, a causa de la convivèn-cia continuada de musulmans i cristians durant quatre-cents anys al nostre territori. Aquesta herència és perceptible en topònims com Alzira, Almenara, l’Alcúdia, Vinaròs o Benicarló, o en mots de l’agricultura com séquia, almàsse-ra, aljub o albergina.

2. LesllengüesromàniquesEl llatí vulgar dels pobladors romans va anar diferenciant-se del llatí clàssic o literari i, sobretot a partir de la divisió política posterior a la desfeta de l’imperi romà, va evolucionar de formes diferents en cada territori i va donar lloc a les llengües romàniques. En la formació d’aquestes llengües han influït diversos factors:

• El diferent grau de romanització en cada territori i la proximitat a Roma, que facilitava l’arribada de les innovacions lingüístiques sorgides a la capital.

• La influència de les llengües d’altres pobladors, anteriors i posteriors als ro-mans, com hem vist en l’apartat anterior.

El primer document escrit en llengua romànica del qual es té constància és en francés i data del segle ix, ja que fins llavors el llatí clàssic va ser la llengua de la cultura i de l’administració. De fet, no és fins al segle xii que comencen a aparéi-xer amb regularitat textos cultes escrits en les diferents llengües romàniques.

En l’actualitat perviuen una dotzena de llengües romàniques a Europa, moltes de les quals, com el castellà i el francés, s’han estés per la resta del món. Altres, com el dàlmata, han desaparegut, bé per la invasió de pobles forans, bé per processos de substitució lingüística provocats pel contacte amb llengües veïnes.

Històriadelallengua(I).Elsorígens1. Completalagraellasegüentamblesparaulescorresponentsencastellàivalencià.

Portugués Castellà Valencià Francés Italià

manhã matin mattino

falar parler parlare

verão été state

sobrinho neveu nipote

medo peur paura

2. Fixa’tenelmapasegüentirespon.Coincideixenlesfrontereslingüístiquesilespolítiques?Escriuenquinspaïsosesparlacadascunadelesllengüesromàniques

3. LamajorpartdelsnomsdepoblesillocsdelterritorivalenciàquecomencenperAl(‘el’)oBen(i)(‘fillde’)tenenunorigenàrab.Escriucincexemplesdecadaund’aquestsdostipusdetopònimsdelateuacomarcaodelsvoltants.

ACTIVITATS

APRENEMMÉS • LLENGUA I SOCIETATAPRENEMMÉS • LLENGUA I SOCIETAT

TINGUESPRESENT

Les llengües anteriors a l’arribada del llatí constitueixen el substrat del valencià, mentre que les que l’influeixen posteriorment, com ara el germànic i l’àrab, són el superstrat. Pel que fa a les llengües veïnes, parlem d’adstrat.

ESPANYA

PORTUGAL

FRANÇA

BÈLGICALUXEMBURG

ITÀLIA

ROMANIA

MOLDÀVIA

M a r M e d i t e r r a n i

OCEÀ

ATLÀNTIC

832355U01P27H01

Asturià

Aragonés

Francoprovençal

Català

Francés

Castellà

Italià

Occità

Galaicoportugués

Romanés

Sard

Retoromànic

Illes Canàries

• Galaicoportugués F         

• Castellà F         

• Català F         

• Occità F         

• Francés F         

• Retoromànic F         

• Italià F         

• Sard F         

• Romanès F         

301957 _ 0001-0021.indd 5 28/07/11 13:21

Page 6: 3r eso adaptacions curriculars

U N I T A T

1El poble al qual el Kino pertanyia havia cantat tots els fets i totes les coses.

Havien dedicat cançons als peixos, a la mar irada i a la mar en calma, a la llum i a les tenebres, al sol i a la lluna, i totes les cançons restaven en l’ànima del Kino i de la seua gent: totes i cadascuna de les cançons que mai foren en-tonades, fins i tot les oblidades. I mentre anava omplint la cistella, la cançó ressonava a l’ànima del Kino, i el ritme de la cançó el marcaven els batecs del seu cor, mentre consumia l’oxigen dels seus pulmons, i la melodia de la can-çó es trobava a l’aigua d’un verd grisós i en els animalets que s’arrossegaven al seu voltant i als núvols de peixos que s’hi arremolinaven i fugien rabents. Però en la seua cançó es refugiava una altra cançoneta secreta i recòndita, a penes perceptible, però sempre present, dolça i íntima, i persistent, quasi oculta en el controcanto, i aquesta cançó era la de la perla possible, perquè cada petxina tirada dins la cistella podia contenir una perla. Les probabilitats eren escasses, però la sort i els déus podien fer-ho possible. I sabia que a la canoa la Juana l’ajudava amb la pregària màgica, rígid el rostre i tensos els músculs per forçar la fortuna, per arrancar la sort de les mans dels déus, ja que la necessitava per sanar l’espatla unflada del Coyotito. I com que la ne-cessitat era gran i el desig encara més, la secreta i insignificant melodia de la perla possible era més forta que mai aquell matí. Frases senceres es feien sen-tir clarament i dolça a la Cançó del Fons del Mar.

El Kino, amb el seu orgull, la seua joventut i la seua força, era capaç de romandre sota l’aigua més de dos minuts sense esforç, per tant emprava aquest temps hàbilment a seleccionar les ostres més grosses. En ser molesta-des, les petxines es tancaven fermament. Una miqueta a la seua dreta s’alçava una massa de roca verda coberta d’ostres joves, no aptes per ser pescades. El Kino va acostar-se a la roca, i llavors, al costat, davall d’un petit voladís, va veure una ostra molt grossa, tota sola, a la qual no s’arrapaven les seues ger-manes. La petxina estava parcialment oberta, ja que el voladís protegia aque-lla ostra tan vella, i al bell mig del múscul que semblava un llavi el Kino va veure una resplendor espectral, i aleshores l’ostra es va tancar. El cor del Ki-no va augmentar el ritme dels seus batecs, i la melodia de la perla possible va ressonar a les seues orelles. Lentament va desenganxar l’ostra i la va prémer fermament contra el pit. Va alliberar el peu de la baga a l’entorn de la pedra, el seu cos va pujar a la superfície i els seus cabells negres brillaren a la llum del sol. Es va acostar a la canoa i hi va dipositar l’ostra al fons.

La Juana estabilitzà l’embarcació mentre el Kino hi pujava. Els ulls li bri-llaven d’emoció, però amb tota tranquil·litat va hissar la pedra i, tot seguit, la cistella de les ostres. La Juana va pressentir la seua excitació i feia veure que mirava cap a una altra banda. No és bo desitjar una cosa amb excessiu fer-

La perla

6

301957 _ 0001-0021.indd 6 28/07/11 13:21

Page 7: 3r eso adaptacions curriculars

7

vor. De vegades, foragita la sort. Cal anhelar-ho amb mesura, i tenir molt de tacte per no irritar Déu o els déus. La Juana, però, va contenir la respiració. Amb decisió, el Kino va obrir la fulla de la navalla. Va mirar pensarós la ciste-lla. Potser valdria més obrir-la al final, l’ostra grossa. Va traure una ostra me-nuda de la cistella, en tallà el múscul, va furgar entre els plecs carnosos i la va llançar al mar. Aleshores va semblar que veia l’ostra grossa per primera vega-da. Es va acotar al fons de la canoa, la va agafar i la va examinar. Les valves eren d’un lluent to negre tirant a marró, i només tenien adherits uns quants barretets. El Kino no s’atrevia a obrir-la. Sabia que el que havia vist podia ser un reflex, un fragment de petxina que hi havia caigut accidentalment o una il·lusió absoluta. En aquell golf de llums incertes hi havia més il·lusions que no pas realitats.

Però sentia damunt d’ell els ulls de la Juana, que no podia esperar. Ella va posar una mà sobre el cap tapat del Coyotito i va fer, dolçament:

–Obri-la.

El Kino va introduir la fulla de la navalla entre les vores de la conquilla. Sentí la fermesa dels músculs tensos a l’interior a través de la navalla. Va moure la fulla amb destresa, el múscul va cedir i l’ostra va quedar oberta. Els llavis carnosos es caragolaren i després es van replegar. El Kino va apartar la carn i allà s’estava l’enorme perla, perfecta com la lluna. Captava la llum, la purificava i la retornava en argentada incandescència. Era tan grossa com un ou de gavina. Era la perla més gran del món.

La Juana contingué l’alè i va fer un lleu gemec. I per al Kino, la secreta melodia de la perla possible esclatà clara i bella, rica i càlida, esplèndida, llu-minosa i triomfant. A la superfície de la gran perla veia formes de somni. Va extraure la perla de la carn moribunda i la va col·locar al palmell de la mà, la va fer girar i va veure que era perfectament redona. La Juana s’acostà a mirar-la a la mà del seu home, la mateixa mà que havia colpejat el portal del metge, i en la qual les ferides dels artells s’havien tornat grisenques per l’efecte de l’aigua salada.

Instintivament la Juana s’apropà al Coyotito, que dormia damunt la flassa-da de son pare. Va alçar l’emplastre d’algues molles i mirà l’espatla del me-nut.

–Kino! –va exclamar amb veu aguda.

Ell deixà de contemplar la perla i veié que la inflamació amainava a l’es-patla del xiquet, que el verí fugia del seu cos. Aleshores el puny del Kino es va cloure damunt la perla, i l’emoció el dominava.

JOHN STEINBECK, La perla

301957 _ 0001-0021.indd 7 28/07/11 13:22

Page 8: 3r eso adaptacions curriculars

8

1. Indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F).

Kino, el protagonista de la història, havia oblidat totes les cançons del seu poble.

Kino sabia que a la canoa Juana l’ajudava amb precs.

El protagonista va vore una ostra molt grossa, però no va poder obrir-la.

La perla va guarir el mal que patia Coyotito, el xiquet.

Kino i Juana van rebre una gran quantitat de diners a canvi de la perla.

2. Ordena els enunciats següents segons l’ordre en què ixen en el text.

Juana va observar com amainava la inflamació de Coyotito.

Kino va pujar a la superfície on l’esperaven Juana i Coyotito.

Kino va vore una ostra molt gran al costat d’una roca.

Kino omplia la cistella d’ostres alhora que recordava cançons del seu poble.

Kino va obrir l’ostra grossa amb una navalla davant la mirada de Juana.

Kino va obrir una ostra menuda.

Juana es va acostar a mirar la perla que tenia Kino al palmell.

3. Aprofitant els enunciats de l’activitat anterior, fes un resum de la història que has llegit.

4. Explica com creus que pot continuar aquesta història a partir de l’emoció que sent Kino al final del text.

ACTIVITATS

La recerca de la perla per part de Kino i Juana té per ob-jecte obtindre diners per poder sanar l’espatla unflada del seu fill Coyotito. L’èxit de l’empresa contrasta, al fi-nal del fragment, amb la constatació que la inflamació ja ha baixat gràcies a l’emplastre d’algues molles que li ha-vien aplicat. Aquest final, doncs, permet que fem diver-ses hipòtesis de continuació del relat i, per què no, que ens animem a llegir-lo sencer.

rabent: ràpid, veloç.recòndit: amagat.voladís: que ix enfora. baga: llaçada en què un dels caps del

cordó no es fa passar del tot i forma una anella.

fervor: ardor. barretet: gastròpode marí.

Claus de la lectura Vocabulari

ENS COMUNIQUEM • COMPRENSIÓ LECTORA

301957 _ 0001-0021.indd 8 28/07/11 13:22

Page 9: 3r eso adaptacions curriculars

9

5. Explica el significat d’aquestes paraules en el fragment de La perla. Si cal, pots consultar el diccionari.

• valva • artell • pregària • argentat • flassada

6. Torna a escriure les següents oracions del text, substituint la paraula destacada per un substantiu amb un significat semblant. Si et cal consulta un diccionari de sinònims.

• Cada petxina tirada dins la cistella podia contenir una perla.

• Les probabilitats eren escasses, però la sort i els déus podien fer-ho possible.

• I com que la necessitat era gran i el desig encara més, la secreta i insignificant melodia de la perla possible era més forta que mai aquell matí.

• Juana va pressentir la seua excitació i feia veure que mirava cap a una altra banda.

• Va moure la fulla amb destresa, el múscul va cedir i l’ostra va quedar oberta.

7. Què et sembla que representen per a Kino les cançons que rep dels seus avantpassats? Escull una de les opcions següents.

• Una manera de distraure’s mentre busca la perla.

• La integració i la confiança en la natura que li ho dóna tot.

• Un reclam per a atraure peixos i ocells.

• Un llegat dels avantpassats que sanarà màgicament l’espatla del Coyotito.

8. Explica el significat de l’expressió destacada i escriu-hi una oració.

La petxina estava parcialment oberta, ja que el voladís protegia aquella ostra tan vella, i al bell mig del múscul que semblava un llavi el Kino va veure una resplendor espectral.

ACTIVITATS

ENS COMUNIQUEM • COMPRENSIÓ LECTORA

301957 _ 0001-0021.indd 9 28/07/11 13:22

Page 10: 3r eso adaptacions curriculars

10

1.  Què són i com són els textos narratius literaris?

Els textos narratius literaris són textos que expliquen fets reals o ficticis te-nint en compte la seua evolució temporal i que es diferencien d’altres textos narratius, per exemple periodístics i històrics, perquè estan elaborats amb una intenció estètica.

En general, tenen una estructura en tres parts:

Els personatges que ixen en el relat tenen un grau d’importància diferent.

El narrador pot ser extern, si no participa en els fets narrats i els relata en ter-cera persona, o intern, quan és un dels personatges, que pot ser el mateix pro-tagonista, qui explica la història, generalment en primera persona. El narrador extern és més objectiu i l’intern, més subjectiu.

2.  Gèneres literaris narratius

Hi ha diversos gèneres narratius, entre els quals destaquen:

• La novel·la, el gènere més llarg i de temes diversos (d’aventures, ciència-ficció, sentimental, de terror, històrica...).

• La crònica historiogràfica, basada en fets i personatges reals i, en general, considerats importants.

• La biografia, que relata la vida d’un personatge.

• El diari, que recull les experiències personals i els pensaments de l’autor, i s’estructura per dies.

• La narració breu, que inclou subgèneres com els mites, les llegendes, els contes, les faules i les rondalles.

Els textos narratius literaris

ENS COMUNIQUEM • TIPOLOGIA TEXTUAL

ESTRUCTURA

PlantejamentPresentació de la situació d’uns personatges en un lloc i un temps determinats.

NusAlteració de la situació inicial i inici de les accions per a resoldre el nou estat de les coses.

Desenllaç Es conclou el conflicte, es resolen les incògnites presentades i els personatges se situen en unes circumstàncies diferents.

Protagonistes Són aquells que treballen per a solucionar el conflicte.

PERSONATGESAntagonistes S’oposen a la solució del conflicte.

Principals Sobre ells gira el nucli de l’acció.

SecundarisAcompanyen els principals ajudant-los o entrebancant-los en major o menor grau durant els diferents successos que es presenten.

TINGUES PRESENT

• L’ordre de la narració no sempre coincideix amb l’ordre en què han passat els fets, sinó que pot haver-hi salts arrere cap a fets més remots (flashbacks) o anticipacions de fets posteriors.

• Quan un narrador extern ho sap absolutament tot sobre la història i els personatges és un narrador omniscient.

• En les narracions literàries, el text pròpiament narratiu se sol combinar amb diàlegs i descripcions.

301957 _ 0001-0021.indd 10 07/09/11 15:35

Page 11: 3r eso adaptacions curriculars

11

1. Llig el text següent i analitza’l contestant les preguntes següents.

• En quina part de l’estructura narrativa (plantejament, nus i desenllaç) situaries aquest passatge? Per què?

• Quins elements de la narració hi predominen: la descripció de persones o de llocs, la narració d’accions, el diàleg...?

• Quin tipus de narrador hi ha?

• Quins personatges s’hi esmenten? De quin tipus creus que poden ser?

• A quin gènere narratiu pot pertànyer un text com aquest?

ACTIVITATS

ENS COMUNIQUEM • TIPOLOGIA TEXTUAL

L’aigua del terra li mullà els peus. Il·luminà el rellotge amb la llanterna. Si el periòdic no esta-va equivocat tenia a penes trenta-cinc minuts per a tancar la caixa de Pandora. Després, i ai-xò ho sentia ben clarament, els dimonis l’ata-carien.Inicià el camí cap a l’interior. A poc a poc ana-va descendint, la humitat era més profunda, més intensa, i la foscor era cada vegada ma-jor. La roba d’Enric estava ara adherida al cos per l’aigua de la cova i per la suor freda que l’amarava. Als pocs metres, entropessà amb al-guna cosa i caigué a la foscor humida del ter-ra. Quan il·luminà el que li havia fet la traveta descobrí el cos del llibreter. El vell era deixat caure a un costat, amb els ulls mirant al cel. Enric es fixà i observà que no tenia marques de cap tret. Li obrí la camisa i veié, al centre del pit, la mateixa marca que havia vist abans al cos del Joan Peris i del pare Bontempi. En-

furit, agafà amb una mà la pistola i amb l’altra la llanterna. Ell no volia perdre l’ànima, abans es mataria.Anà introduint-se més i més cap a l’interior. Per uns instants, per-

dé la noció del temps, no pensava, no tenia por, ni tan sols es preocupava per l’espessa mirada damunt seu. No sentia.

No sabia quants minuts havien passat quan arri-bà a un lloc on s’eixamplava el camí. Aquell in-dret tenia una lluminositat estranya, la llum de la llanterna quasi no era necessària. Enric mirà al seu voltant. Es fixà que, per la part superior de la cova, hi havia un forat, una llarga escletxa per on entrava la llum de la lluna marcant un camí es-tret on només cabia el cos d’un home. Continuà avançant. Sentia al seu voltant nombroses pre-sències, com si estiguera rodejat, però no podia veure ningú. Pensà que, potser, la llum de la llu-na sí que estava protegint-lo, i procurà no eixir de la banda de llum que es filtrava a través del sostre, no volia quedar fora d’ella. No obstant ai-xò, se sentia acompanyat en aquell món obscur... cada vegada més acompanyat. Pas a pas, la cla-redat anà fent-se més gran, fins que arribà a un indret on semblava que la lluna s’havia convertit en sol. No dubtà ni un instant a saber què era aquella caixa que hi havia il·luminada a poques passes d’ell. L’havia trobada. La caixa de Pandora era al seu davant.

SILVESTRE VILAPLANA, Els dimonis de Pandora

301957 _ 0001-0021.indd 11 28/07/11 13:22

Page 12: 3r eso adaptacions curriculars

12

TINGUES PRESENT

En el cas de les consonants, cal diferenciar els sons sords i els sonors. Per exemple, zona comença amb una consonant sonora, a diferència de sonar, que comença amb una consonant sorda. O el mateix passa amb les consonants destacades a platja (sonora) i cotxe (sorda).

Els sons i les grafies del valencià

CONEIXEM LA LLENGUA • ORTOGRAFIA

1. Els sons del valencià

En valencià distingim dos tipus de sons:

• Les vocals, que són set sons: a, e oberta (com en pèssim), e tancada (com en vaixell), i, o oberta (com en porta), o tancada (com en camió) i u. Aquests set sons es representen amb cinc grafies.

• Les consonants, que són vint-i-tres sons. Te les presentem destacades dins de paraules: pare, castell, cuina, cobrar, fada, ganes, confiar, vore, sant, zebra, potser, setze, cara, roda, Xàtiva, Jaume, Conxa, metge, mel, llavar, muntó, plà-tan, ronya.

2. Les grafies

Les grafies són la forma que tenim d’escriure, és a dir, de representar gràfica-ment cadascun dels sons de la llengua.

No confondre sons i grafies és molt important. Per exemple, una mateixa grafia pot representar diversos sons (com ara la c de casa i la c de ciutat) i, per contra, un mateix so pot ser representat per més d’una grafia (per exemple, la j de jardí i la g de girafa representen el mateix so).

També hi ha vegades que dues grafies representen un únic so (gu en guerra, ny en canya, etc.). En aquests casos parlem de dígraf.

Els dígrafs en valencià són:

QU Exemple F forqueta, anques

TX Exemple F cotxe, petxina

SS Exemple F Rússia, massa

TZ Exemple F atzar, metzina

TG Exemple F platges, jutge

GU Exemple F guepard, guerxo

NY Exemple F pinyol, anyell

LL Exemple F llanda, collir

RR Exemple F carreta, arròs

TJ Exemple F platja, mitjana

IG Exemple F roig, estiueig

No es consideren dígrafs, sinó lletres compostes, les combinacions de dues consonants o una consonant geminada, que són aquestes: mm (immune), nn (innocent), tm (setmana), tn (cotna), tl (guatla), tll (ratlla) i l·l (til·la).

301957 _ 0001-0021.indd 12 28/07/11 13:22

Page 13: 3r eso adaptacions curriculars

13

1. Classifica aquestes paraules segons que les e i les o siguen obertes o tancades.

infern • cor • plorar • colp • pols • carrer • arròs • terra • roda • penaportar • finestra • coll • serra • cosí • hivern • mosca • guerra • Dénia • moll

e oberta e tancada o oberta o tancada

2. Classifica les paraules segons que el so destacat siga sord o sonor. Recorda que el so sonor produeix una vibració lleu en les cordes vocals i el so sord no en provoca cap.

cosa • donzella • tros • disfresses • ocell • ciutat • soltera cosina • colze • Rússia • zebra • races

• Sords:

• Sonors:

3. Copia les paraules que continguen dígrafs en el text següent i encercla’ls.

4. Encercla les lletres compostes que trobes en aquestes oracions.

• Anna comprà un quilo de creïlles a la parada de Maria.

• M’agrada molt el torró de xocolate amb ametles.

• El temps és un setmanari valencià que va eixir en 1985.

• Tinc un dolor a l’espatla dreta que no em deixa descansar bé.

• La festa de la Immaculada Concepció és el 8 de desembre.

• Has llegit l’última novel·la d’Isabel-Clara Simó?

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • ORTOGRAFIA

La platja era d’arena daurada, però a frec de l’aigua hi havia només un amuntegament d’algues i de petxines. Els crancs violinistes feien bombolles i removien el fons des dels seus caus d’arena i, entre les roques, menudes llagostes entraven a les cavernes i n’eixien contínuament.El fons del mar era ple d’éssers que nadaven, s’arrossegaven o simplement vegetaven. Les algues terroses oscil·laven a l’impuls dels suaus corrents, i les verdes herbes submarines ondulaven com cabelleres, mentre els menuts cavallets de mar s’adherien a les llargues fulles.

JOHN STEINBECK, La perla

301957 _ 0001-0021.indd 13 28/07/11 13:22

Page 14: 3r eso adaptacions curriculars

14

TINGUES PRESENT

Des del punt de vista de la variació formal, les paraules poden ser variables o invariables. Les paraules variables poden canviar de forma; per exemple, els verbs poden adoptar formes molt diverses (parlar, parlava, parlarem...). Les paraules invariables, en canvi, tenen una única forma, com els adverbis (sempre, mai...).

En la taula que tens aquí al costat marquem amb una V les categories variables.

Les categories gramaticals. El substantiu

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

1. Les categories gramaticals

Les categories gramaticals són els grups o classes de paraules que la gramàti-ca estableix tenint en compte la forma que tenen, el significat i la funció.

La taula següent recull les categories gramaticals.

CATEGORIES GRAMATICALS

nom o substantiu V arbre, Jordi, solidaritat, terra...

adjectiu V prim, valent, feliç, estret...

determinant V el, les, aquest, el meu, algun...

pronom V jo, tu, li, em, ens...

verb V ser, rebre, créixer, dutxar-se...

adverbi ací, abans, molt, gens, mai...

preposició a, de, amb, per, entre...

conjunció i, o, ni, però...

interjecció oh!, ah!...

2. El substantiu

El substantiu o nom és una classe de paraula variable que designa persones, animals, coses, conceptes o idees.

Segons el significat, els substantius es poden classificar en concrets i abstractes.

• Els substantius concrets designen éssers o coses que es poden percebre amb els sentits.Exemples F riu, motxilla, margarida...

Entre els concrets, cal distingir:

– Substantius propis: designen de manera individual un element entre tots els de la mateixa espècie. Són els noms de persones o antropònims (Robert) i els noms de lloc o topònims (Vinaròs).

– Substantius comuns: fan referència a éssers o coses que comparteixen unes característiques comunes (arbre, carrer, cotxe). Entre aquests po-dem diferenciar els substantius individuals, que en singular es referei-xen a un sol ésser o cosa (cavall, alumne, dibuix, braç), i els substantius col·lectius, que designen, en singular, un conjunt d’elements (alumnat, eixam, exèrcit).

• Els substantius abstractes designen conceptes, sensacions, qualitats o idees. Per tant, són noms que s’apliquen a realitats immaterials o mentals.Exemples F amistat, confiança, voluntat, pau...

301957 _ 0001-0021.indd 14 28/07/11 13:22

Page 15: 3r eso adaptacions curriculars

15

1. Relaciona cadascuna d’aquestes paraules amb una categoria gramatical. Al costat, anota si són variables (V) o invariables (I).

2. Subratlla tots els substantius d’aquest text i agrupa’ls per classes.

L’estiu que vaig complir quinze anys, els meus amics i jo vam abusar tant de la mar que només faltà que ens eixiren aletes i escames per convertir-nos en pei-xos. Per compensar, l’hivern següent vam decidir que faríem un poc d’excursionisme muntanyenc.Extremistes com érem en tot, no començàrem per una muntanyeta qualsevol, no, sinó que la primera excursió va ser al totpoderós Penyagolosa. Els pares no estaven gens d’acord a deixar-nos-hi anar, però hi

va haver dos factors que van decantar la balança al nostre favor. El primer va ser l’excel·lent meteorolo-gia d’aquell mes de febrer, en què feia un temps pri-maveral. El segon, les gestions de mon pare, que ha-via contactat telefònicament amb els bombers i els forestals de la zona per advertir-los la nostra arribada i pregar-los, alhora, que ens ajudaren si ensopegà-vem amb cap dificultat.

MANEL JOAN I ARINYÓ, MP, una vida de llegenda

Concrets Abstractes

Comuns individuals Propis

3. Encercla els noms propis d’aquestes oracions i digues què tenen en comú.

• L’Amazones és el riu més cabalós del món. • Organitzaran una excursió a l’Himàlaia per a l’any vinent. • Joan és el delegat de l’empresa a Indonèsia. • Napoleó va ser el primer emperador francés. • Hem anat a vore una pel·lícula de Spiderman.

■ Tenen en comú que

4. Escriu el substantiu col·lectiu corresponent als substantius individuals següents.

• soldat F  • professor F 

• abella F  • ocell F 

• nau F  • vela F 

• pi F  • branca F 

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

V I

gran • • conjuncióai! • • verb

perquè • • determinantteua • • adjectiu

estiu • • pronomnosaltres • • preposició

amagar • • interjeccióhui • • adverbi

sense • • nom o substantiu

301957 _ 0001-0021.indd 15 28/07/11 13:22

Page 16: 3r eso adaptacions curriculars

16

TINGUES PRESENT

• Hi ha substantius que tenen un gènere diferent del castellà.

– Masculins: afores, avantatge, front, corrent, costum, deute, lleixiu, llegum, pendent, senyal.

– Femenins: anàlisi, aroma, postres, resta, síndrome, sida, amargor, calor, fita, olor, suor, marató, esplendor, remor.

Gènere i nombre dels substantius

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

Els substantius es caracteritzen perquè tenen flexió de gènere (masculins i fe-menins) i nombre (singular i plural).

3. Gènere El gènere del substantiu, masculí o femení, es reconeix pel determinant que l’acompanya (normalment un article que el precedeix i amb el qual concorda: el poble, la pissarra, els ulls, les vacances, uns balons, unes finestres...).• Generalment, el femení es forma afegint una -a al masculí o canviant -e, -o

àtones del masculí per -a: gat / gata, fill / filla, alumne / alumna, viudo / viuda.

Però també hi ha altres terminacions: -na, quan el masculí acaba en vocal tònica (germà / germana, fadrí / fadrina), i -essa, -iu, -ina (duc / duquessa, actor/actriu, gall / gallina).

• En alguns substantius, el masculí es forma a partir del femení afegint -ot: abe-lla/abellot.

• Els substantius acabats en -aire (captaire), -ista (periodista), -cida (homicida), -ent i -ant (escrivent, cantant) tenen la mateixa forma per als dos gèneres.

• Finalment, hi ha substantius que tenen arrels diferents per als dos gèneres: home/dona, ase/somera, gendre/nora, cavall/egua, oncle/tia, porc/truja.

4. NombreLa majoria de substantius tenen morfema de nombre per a indicar el singular (un element) i el plural (més d’un element).

• En general, el plural dels substantius es forma afegint el morfema -s al singu-lar: peu/peus, examen/exàmens.

• Els substantius que acaben en -a àtona fan el plural en -es: casa/cases, fulla/fulles.

En aquests casos cal tindre en compte els canvis ortogràfics següents:

ç F c Exemple F plaça/places tj F tg Exemple F platja/platgesc F qu Exemple F vaca/vaques gu F gü Exemple F llengua/llengüesg F gu Exemple F plaga/plagues qu F qü Exemple F Pasqua/Pasqüesj F g Exemple F pluja/pluges

• Els que acaben en vocal tònica fan el plural afegint -ns al singular.Exemples F camí/camins, avió/avions...Excepcions F sofà/sofàs, tabú/tabús, xampú/xampús, bambú/bambús,

menú/menús, clixé/clixés, esquí/esquís...

• Els substantius que acaben en -s, -ç, -x, -ix i -tx solen fer el plural en -os: pa-ís/països, comerç/comerços, despatx/despatxos. No obstant això, hi ha casos en què s’afig al singular -s: calç/calçs, esfinx/esfinxs, fènix/fènixs, vèrtex/vèrtexs.

• Els substantius acabats en -sc, -st, -xt o -ig formen el plural afegint -os o -s: raig F rajos/raigs, text F textos/texts, bosc F boscos/boscs.

• Finalment, hi ha alguns substantius invariables, com temps, llapis, cactus, etc.

301957 _ 0001-0021.indd 16 28/07/11 13:22

Page 17: 3r eso adaptacions curriculars

17

1. Formaelfemenídelssubstantiussegüents.

• modista • sogre • baró • porc • actor

• emperador • amo • captaire • senyor • gendre

• mestre • alumne • comte • abat • heroi

• marit • home • hoste • florista • dibuixant

2. Classificalesparaulesfemeninesdel’exercicianterioroncorresponga.

Afigen -a o canvien -e,-o per -a

Tenen terminacions específiques

Són paraules diferents

Tenen la mateixa forma

3. Formaelplurald’aquestssubstantius.

• company • ovella • passeig • dilluns • país

• cor • progrés • nas • pastís • desig

• camí • capritx • examen • cactus • esfinx

4. Feselmateixambaquestsaltres.Alertaambelscanvisdegrafies.

• raça • mitja • butxaca • llengua • taca

• taronja • ventríloqua • pluja • piga • sitja

5. Completalagraella.

masculísingular femenísingular masculíplural femeníplural

llop

mestra

cavalls

enemic

cantant

comtesses

ACTIVITATS

CONEIXEMLALLENGUA • GRAMÀTICA

301957 _ 0001-0021.indd 17 07/09/11 15:36

Page 18: 3r eso adaptacions curriculars

18

1. Origen i evolució de la nostra llenguaUna llengua és un sistema viu i canviant, que va incorporant al llarg dels segles noves formes, pròpies o manllevades d’altres llengües, alhora que va deixant de banda usos fins aleshores plenament vigents. La nostra llengua actual és el re-sultat de l’evolució del llatí, que ha anat modificant-se al llarg dels segles i adaptant-se a les necessitats comunicatives dels parlants.

La major part del lèxic del valencià prové del llatí vulgar, forma col·loquial del llatí clàssic que es va introduir a la península Ibèrica en el segle II aC, amb l’ar-ribada dels romans i la consegüent romanització. Però la nostra llengua també ha rebut influència d’altres llengües, com ara les dels pobladors anteriors als romans (iber, celta o basc), les dels pobles que van ocupar el nostre territori en èpoques posteriors als romans (germànic i àrab) i les llengües veïnes amb què va conviure o encara conviu actualment (occità, aragonés o castellà).

Observem les traces que han deixat en el nostre lèxic algunes d’aquestes llengües:

• Utilitzem paraules d’origen celta com blat, carro, camisa, trencar, o d’altres de bascoibèriques com esquerra, estalviar o carrasca.

• També hi són ben presents antropònims d’origen germànic (Albert, Carles, Guarner), a més de paraules tan habituals com guerra, blau, blanc, fang o sabó.

• L’àrab és la llengua que més ha influït en el valencià, a causa de la convivèn-cia continuada de musulmans i cristians durant quatre-cents anys al nostre territori. Aquesta herència és perceptible en topònims com Alzira, Almenara, l’Alcúdia, Vinaròs o Benicarló, o en mots de l’agricultura com séquia, almàsse-ra, aljub o albergina.

2. Les llengües romàniquesEl llatí vulgar dels pobladors romans va anar diferenciant-se del llatí clàssic o literari i, sobretot a partir de la divisió política posterior a la desfeta de l’imperi romà, va evolucionar de formes diferents en cada territori i va donar lloc a les llengües romàniques. En la formació d’aquestes llengües han influït diversos factors:

• El diferent grau de romanització en cada territori i la proximitat a Roma, que facilitava l’arribada de les innovacions lingüístiques sorgides a la capital.

• La influència de les llengües d’altres pobladors, anteriors i posteriors als ro-mans, com hem vist en l’apartat anterior.

El primer document escrit en llengua romànica del qual es té constància és en francés i data del segle IX, ja que fins llavors el llatí clàssic va ser la llengua de la cultura i de l’administració. De fet, no és fins al segle XII que comencen a aparéi-xer amb regularitat textos cultes escrits en les diferents llengües romàniques.

En l’actualitat perviuen una dotzena de llengües romàniques a Europa, moltes de les quals, com el castellà i el francés, s’han estés per la resta del món. Altres, com el dàlmata, han desaparegut, bé per la invasió de pobles forans, bé per processos de substitució lingüística provocats pel contacte amb llengües veïnes.

Història de la llengua (I). Els orígens

APRENEM MÉS • LLENGUA I SOCIETAT

TINGUES PRESENT

Les llengües anteriors a l’arribada del llatí constitueixen el substrat del valencià, mentre que les que l’influeixen posteriorment, com ara el germànic i l’àrab, són el superstrat. Pel que fa a les llengües veïnes, parlem d’adstrat.

301957 _ 0001-0021.indd 18 28/07/11 13:22

Page 19: 3r eso adaptacions curriculars

19

1. Completa la graella següent amb les paraules corresponents en castellà i valencià.

Portugués Castellà Valencià Francés Italià

manhã matin mattino

falar parler parlare

verão été state

sobrinho neveu nipote

medo peur paura

2. Fixa’t en el mapa següent i respon. Coincideixen les fronteres lingüístiques i les polítiques? Escriu en quins països es parla cadascuna de les llengües romàniques següents.

3. La major part dels noms de pobles i llocs del territori valencià que comencen per Al (‘el’) o Ben(i) (‘fill de’) tenen un origen àrab. Escriu cinc exemples de cada un d’aquests dos tipus de topònims de la teua comarca o dels voltants.

ACTIVITATS

APRENEM MÉS • LLENGUA I SOCIETAT

ESPANYA

PORTUGAL

FRANÇA

BÈLGICALUXEMBURG

ITÀLIA

ROMANIA

MOLDÀVIA

M a r M e d i t e r r a n i

OCEÀ

ATLÀNTIC

832355U01P27H01

Asturià

Aragonés

Francoprovençal

Català

Francés

Castellà

Italià

Occità

Galaicoportugués

Romanés

Sard

Retoromànic

Illes Canàries

• Galaicoportugués F         

• Castellà F         

• Català F         

• Occità F         

• Francés F         

• Retoromànic F         

• Italià F         

• Sard F         

• Romanés F         

301957 _ 0001-0021.indd 19 28/07/11 13:22

Page 20: 3r eso adaptacions curriculars

20

1. Introducció a l’edat mitjana

El pensament medieval es basa en el teocentrisme, sistema filosòfic segons el qual Déu i la religió són el més important. L’església, per tant, impregnà la societat d’un esperit religiós i esdevingué el principal focus de difusió i de conservació de la cultura.

La societat medieval s’organitzava en base a un sistema feudal en què hi havia grans desigualtats, quant a poder i riquesa, entre les diverses classes socials.

• El rei era la persona més important i solia governar amb un poder absolut.

• La noblesa conformava una minoria que acumulava les riqueses i els privile-gis, i dominava la resta de classes socials.

• Els clergues, al mateix nivell que la noblesa, monopolitzaven l’escassa cultu-ra escrita i censuraven qualsevol forma de pensar diferent de la cristiana.

• Els burgesos (artesans i comerciants) vivien a les ciutats i tenien una certa quantitat, encara reduïda, de poder i de riqueses.

• El poble, la classe més nombrosa, estava format per persones analfabetes, sotmeses a una esclavitud quasi total i a unes condicions de vida miserables.

La Corona d’Aragó era un país format, inicialment, per dos territoris autò-noms: Aragó i Catalunya. El regne de València va incorporar-s’hi, després de la seua conquesta (1238), com a tercer territori confederat, i va ser repoblat per catalans i aragonesos principalment.

2. Les cròniques

Les cròniques són relats històrics que foren escrits durant l’expansió de la Coro-na d’Aragó, en els segles XIII i XIV. A banda de la narració de fets històrics, les cròniques contenen alguns episodis novel·lats d’un gran interés literari. Els nos-tres cronistes medievals van ser:

• Jaume I (1208-1276). Aquest rei conquerí els regnes de Mallorca i València, i ens contà aquestes proeses en l’anomenat Llibre dels fets, obra autobiogràfica en què destaquen la religiositat, el providencialisme i la bel·licositat. En aquesta crònica, l’estil sembla un poc desorganitzat perquè es pensa que el rei dictava als seus escrivans a mesura que li acudien els records al cap. La forma de rela-tar els fets, però, és molt viva i detallada. Així mateix, destaca l’ús de l’estil di-recte i de la primera persona amb el plural majestàtic nós.

• Bernat Desclot (segona meitat del segle XIII). Narra fets relatius al regnat de Pere II, dit el Gran, fill de Jaume I, i per a fer-ho utilitza un estil neutre i concís. Aquesta crònica destaca per la gran objectivitat i el rigor històric.

• Ramon Muntaner (1265-1336). És, potser, la crònica més extensa i impor-tant. Narra els fets ocorreguts entre 1207 i 1328 i destaca especialment les conquestes de la Corona d’Aragó a la Mediterrània per a fer una exaltació de la figura dels reis catalanoaragonesos. Muntaner escriu amb un estil bastant col-loquial i subjectiu, amb referències constants al receptor.

La prosa històrica: les cròniques

APRENEM MÉS • LITERATURA

TINGUES PRESENT

Pots comprovar que la repoblació va estar formada per catalans i aragonesos fent una ullada als cognoms dels teus companys i companyes. Segurament podreu recollir alguns cognoms provinents de Catalunya (Ferrer, Andreu, Vidal...) i d’altres d’Aragó (Blasco, Gimeno, Calatayud...).

El rei Jaume I.

301957 _ 0001-0021.indd 20 28/07/11 13:22

Page 21: 3r eso adaptacions curriculars

21

• Pere el Cerimoniós (1319-1387). Es tracta d’una crònica en què el rei intenta justificar la seua política. En aquesta crònica el rei ja no es comporta com un monarca de l’edat mitjana, sinó més aviat com un polític i un estrateg astut i, a vegades, fins i tot pervers.

1. Relaciona cada crònica amb la característica que li correspon de la columna.

Jaume I • • es justifica la política del rei.

Bernat Desclot • • s’usa l’estil directe i el plural majestàtic nós.

Ramon Muntaner • • s’escriu amb un estil col·loquial.

Pere el Cerimoniós • • destaca per l’objectivitat i el rigor històric.

2. Busca informació a internet i explica breument què representa el color lila en aquest mapa.

3. Llig el text següent i fes les activitats proposades.

El rei Jaume I, ferit prop de València

I nós, que tornàvem amb els hòmens, ens giràrem cap a la vila per vigilar els sarraïns, i un ballester ens tirà, i ens donà en el cap amb el cairell, prop del front. I perquè Déu ho volgué, no traspassà el test, i ens va eixir a la meitat del casc la punta de la fletxa; i nós, amb la ira que teníem, donàrem tal colp amb la mà en la fletxa que la trencàrem, i ens eixia la sang per la cara cap avall, i amb un drap de seda que dú-iem ens torcàrem la sang, i anàvem rient, per tal que l’exèrcit no es preocupàs. I entràrem en un reial, on ens allotjàvem, i se’ns van inflar tota la cara i els ulls, de manera que de l’ull, de la part en què nós érem ferits no hi poguérem veure per espai de quatre o cinc dies. I quan la cara se’ns va desinflar, cavalcàrem recorrent de dalt a baix tot l’exèrcit perquè la gent no es desmoralitzàs.

JAUME I, Crònica o Llibre dels fets (adaptació)

• Deus haver observat que en el text el rei parla d’ell mateix en primera persona del plural, utilitzant l’anomenat nós majestàtic. Per què penses que ho fa?

• Diries que el rei Jaume I té una mentalitat religiosa o teocèntrica? En quin fragment del text ho observes?• Quan el rei es troba ferit, intenta que els seus homes no ho sàpien. Per quin motiu?

ACTIVITATS

APRENEM MÉS • LITERATURA

Possessions de la Corona d’Aragóen el segle XV

832355U01P29H01

OCEÀ

A T L ÀN T I C

València

Barcelona

Palerm

Atenes

M a r

M e d i t er r a

n i

CORONA

D’ARAGÓ

NàpolsSaragossa

301957 _ 0001-0021.indd 21 28/07/11 13:22

Page 22: 3r eso adaptacions curriculars

22

La biodiversitat, un bucle pervers

Carlos Montes va donar a la seua conferència un títol provocador: Mites, llegendes i modes en la gestió de la biodi-versitat. Segons aquest investigador, vivim immersos en l’Antropocé, una etapa evolutiva en què els humans hem de discernir el paper que corres­pon a les espècies en perill d’extinció i als espais protegits. L’economia mana, les seues crisis condicionen to­tes les altres crisis. Montes assegura que la crisi econòmica és només la punta d’un iceberg que amaga una cri­si molt més gran: la de la gestió del planeta. La biodiversitat, assegura, no només té un valor, sinó també un preu. Només a través de taxes (o im­postos) de biodiversitat podrem ga­rantir determinades supervivències.

La inèrcia del procés d’esgotament planetari, en tot cas, és nefasta. «Paul Ehrlich i els seus col·laboradors es van equivocar en les seues estimacions de 1981, però tenien raó: estem esgotant els recursos naturals; hi ha un límit, un topall, una data de caducitat». Plantes i animals s’extingeixen a un ritme de 27.000 espècies per any, 72 per dia, 3 per hora. No obstant això, reflexiona Montes, a la ciència no li interessa tant quantes espècies s’extin­geixen, sinó com ho fan. Ocorre, ex­plica, que la globalització és molt més que una moda. «Estem canviant els processos ecològics es sen cials que de­terminen el funcionament global del nostre planeta». Els canvis són cada vegada més ràpids, intensos, univer­

sals i traumàtics. Operen a escales de temps i espai molt més grans que les dels canvis de la variabilitat natural. «Hem modificat els ritmes naturals del canvi climàtic. Les coses ja no són el que eren, ja no són el que semblen».

En opinió de l’ecòleg, la història constata que una economia mundial basada en els principis del liberalisme capitalista comporta un creixement sense límits, tot ignorant que les fonts d’energia o d’aigua potable es destruei­xen a un ritme molt més gran del que es creen. Les economies estan sumi-des en una ‘mercadolatria’ que no res­pecta els límits biofísics del planeta. Les xarxes mundials de comunicació i finances creen un enrenou que com­porta canvis profunds en les estructu­res del sistema, marcats per una mer­cantilització dels béns públics i un desequilibri demogràfic. Malgrat les crisis, el sistema impulsa un consum per capita creixent (‘consumomania’) i obvia una pèrdua greu de diversitat cultural, de memòria socioecològica. «Tot s’homogeneïtza, hi ha una frag­mentació dels paisatges i un canvi del règim natural de pertorbacions. Pot ser que les sorpreses que encara ens ofe­reix la natura no siguen totes bones».

Montes subscriu que la crisi ecolò­gica no és, de fet, un problema ecolò­gic, sinó humà. «Estem cridats a aprendre com viure sota un model econòmic sense límits en un planeta limitat». El creixement econòmic de­

La biodiversitat, un bucle pervers

La gestió mediambiental no té nord. Polítics, economistes, periodistes, eco-logistes, publicistes, comerciants, enginyers i filòsofs parlen de canvi climà-tic, sostenibilitat i biodiversitat sense solta ni volta. Per celebrar el Dia de la Terra, parlen dues de les figures més rellevants de la ciència mediambiental, Carlos Montes i Ramon Folch.

U N I T A T

2

301957 _ 0022-0037.indd 22 28/07/11 11:25

Page 23: 3r eso adaptacions curriculars

23

grada els ecosistemes i la seua biodi­versitat es posa en perill. «La resposta és, de vegades, maldestra». Les ad­ministracions creuen complir amb la seua comesa mitjançant la creació d’un centenar d’àrees protegides per any, petits reductes que delaten la manca d’un gran acord social. «Són mesures necessàries, però no su fi­cients». Montes va citar Albert Eins­tein: «Si busques resultats diferents, no faces sempre el mateix».

Montes també va criticar que es done prioritat a les espècies vistoses i rares, «sota una motivació més prò­pia de les pel·lícules de Disney que del criteri científic». Va posar l’exem­ple de Doñana, on els grans esforços se centren en la conservació del linx ibèric, mentre s’ignora que és també l’hàbitat d’un aràcnid únic i endèmic en vies d’extinció, «l’única aranya herbívora del planeta».

Va ser rotund en les seues expec­tatives: «Si hui l’escalfament global acapara titulars, la degradació dels ecosistemes ho farà demà». En el fu­tur, el planeta ja no es dividirà en ideologies d’esquerres o de dretes, se­gons Montes, «sinó en aquells que accepten els límits ecològics i els que no». Correspon ara als científics la delicada missió d’avaluar la quantitat de canvi que el sistema pot suportar sense col·lapsar­se.

Una fàbrica d’incertesa

Ramon Folch afirma que el que re­sulta preocupant no és que siguem massa gent, sinó que és impossible que tots puguem viure igual. No és que no hi haja café per a tothom, sinó que, per no haver­n’hi, no hi ha ni aigua potable. «Els fets són els fets, i la realitat és la seua percepció». Va criticar que no hi haja rigor en el co­neixement de la realitat per part dels seus gestors i que es confonguen so­

vint els termes. «El valor d’un ésser viu és absolut, el preu és relatiu». Es proposen molts fronts d’unió en favor de la natura i contra el sistema actual, però no hi ha un model a seguir que siga realista. «No és que estiguem de part de la natura, sinó que en som part». Folch va diferenciar els «reptes categòrics» de les «alarmes anecdòti­ques», tot criticant que les alarmes anecdòtiques sovint es trauen de con­text: «No som una Societat del Conei­xement, sinó de la Informació».

El canvi climàtic, va subratllar, és un repte categòric, «igual que els mo­dels energètics als quals atindre’ns». Segons aquest expert, «el petroli s’aca­barà, i no és una cosa que plantegen els ecologistes, sinó la pròpia indústria (segons un informe de Shell Oil); la data estimada és l’any 2020». Com les rates o els coloms, som una espècie plaga, «però pesem només 300 mili­ons de tones, una misèria». Suposem la mateixa biomassa que les formi­gues, tot i que per a cada ésser humà hi ha un milió de formigues. El pitjor, va insistir, no és que siguem massa gent, sinó que gastem massa energia.

Jutgem els problemes canviant l’escala, sense advertir que l’escala no la dóna la mida, sinó el caràcter dels fenòmens, dels esdeveniments. Per exemple, molt pocs aplaudiments van acompanyar la clausura de les jorna­des. Era nit de Champions i molt pocs assistents van esperar fins passades les 10 de la nit. Però la contundència dels dos conferenciants va imprimir al debat de la sostenibilitat una ener­gia poc habitual, gairebé un desfet.

JORDI MONTANER, Global Talent. Diario Digital de Ciencia e Innovación,

10 de maig de 2010 (adaptació)

301957 _ 0022-0037.indd 23 28/07/11 11:25

Page 24: 3r eso adaptacions curriculars

24

1. Detecta aquestes parts en el text. Copia o, en el cas de les parts més llargues, indica’n el principi i el final.

• Titular F

• Entradeta F

• Opinions de Carlos Montes F

• Opinions de Ramon Folch F

• Conclusió F

2. Digues amb quina de les tres últimes parts de l’activitat anterior relacionaries cadascuna d’aquestes afirmacions.

• Els recursos, per exemple els energètics, són limitats, i n’estem gastant més del compte.

• La sensibilització envers els fenòmens ecològics és desigual entre la població.

• El sistema econòmic condiciona negativament l’evolució del planeta.

3. Explica amb l’ajuda del diccionari el significat de les paraules o expressions següents del text. En el cas de les frases fetes, hauràs de buscar la paraula destacada.

• degradar • enrenou • sostenibilitat

• no tindre nord • rotund • sense solta ni volta

ACTIVITATS

Aquest text de Jordi Montaner és una crònica de la conferència de Carlos Montes i Ramon Folch en ocasió del Dia de la Terra. Temes i conceptes ecològics com biodiversitat, canvi climàtic, soste­nibilitat o ús raonable dels recursos naturals són explicats de manera entenedora per aquests dos científics reconeguts, dels quals recull les parau­les l’autor del text. Descobrirem, al llarg de la crònica i, sobretot, en el paràgraf final, les valora­cions subjectives de Montaner.

bucle: cercle tancat, repetitiu.inèrcia: hàbit, costum. ecòleg: especialista en la part de la biologia que

estudia les interaccions dels organismes entre ells i amb el medi on viuen.

sumit: enfonsat.obviar: passar per alt.maldestre: mancat d’habilitat.comesa: missió.desfet: abundància desmesurada.

Claus de la lectura Vocabulari

ENS COMUNIQUEM • COMPRENSIÓ LECTORA

301957 _ 0022-0037.indd 24 28/07/11 11:25

Page 25: 3r eso adaptacions curriculars

25

4. Contesta aquestes preguntes.

• Si bio- significa ‘vida’, què vol dir biodioversitat?

• Si -latria significa ‘adoració’, què vol dir mercadolatria?

5. Contesta aquestes preguntes després de llegir el text detingudament.

• Quins dos experts han parlat en el Dia de la Terra?

• Segons Montes, quina és la vertadera crisi que patim?

• Quina crítica fa Montes sobre la protecció de les espècies?

• Segons Montes, quines són les conseqüències d’una economia basada en el liberalisme capitalista?

• Segons Folch, què és el més preocupant del món actual?

6. Indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F).

Segons Montes, vivim en un planeta de recursos il·limitats. Montes afirma que la natura ens donarà moltes sorpreses molt agradables. Els científics han d’avaluar la quantitat de canvi que el sistema pot suportar. Segons Folch, el petroli és un recurs inesgotable. Folch critica que no hi ha un model realista per a conservar la natura. El públic que va quedar fins que acabaren les conferències de Montes i Folch era molt nombrós.

7. Llig l’afirmació següent de la lectura i fes les activitats proposades.

«Estem cridats a aprendre com viure sota un model econòmic sense límits en un planeta limitat».

• Digues situacions que exemplifiquen un model econòmic sense límits.

• Explica en quin sentit la Terra és un planeta limitat.

8. Marca. Què creus que vol dir Folch quan afirma: «No som una Societat del Coneixement, sinó de la Informació»? Hi estàs d’acord?

Som una societat molt reflexiva, que analitza en profunditat les dades obtingudes pels mitjans de comunicació.

Som una societat que obté moltes dades dels nombrosos mitjans de comunicació, però no és capaç d’analitzar-les i reflexionar-hi.

ACTIVITATS

ENS COMUNIQUEM • COMPRENSIÓ LECTORA

301957 _ 0022-0037.indd 25 28/07/11 11:25

Page 26: 3r eso adaptacions curriculars

26

1. La notícia

Una notícia és un text informatiu narratiu en què es dóna compte d’un esdeve­niment real d’actualitat.

Una de les característiques de la notícia és la immediatesa. Al lector se li faci­lita la informació clau des d’un principi i és ell qui determina si li interessa o no conéixer els detalls de l’esdeveniment llegint tot el text. La informació ha de ser rellevant, actual, sorprenent, i ha de despertar l’interés del públic lec­tor. L’estil ha de ser senzill, sense descripcions, amb oracions simples i breus i un nivell de llengua estàndard, terme mitjà entre les formes col·loquials i cul­tes. A més, la presentació de fets ha de ser tan objectiva i versemblant com si­ga possible.

L’estructura de la notícia consta dels elements següents, per ordre d’aparició:

• Titular: condensa la informació en poques paraules; els titulars són moltes vegades suggeridors i atractius per a captar l’atenció del lector.

• Subtítol (opcional): aporta informació breu addicional a la del titular. Si va abans del titular s’anomena avanttítol.

• Entrada: resumeix amb poques paraules el contingut essencial de la notícia.Sol aparéixer destacada en negreta.

• Autor o agència: abans del cos de la notícia hi ha una referència al redactor o a l’agència de notícies que han escrit el text. També pot aparéixer el nom del lloc des d’on es dóna la notícia.

• Cos de la notícia: és el veritable text narratiu dels fets; generalment, en el primer paràgraf incorpora les dades principals, que donen resposta a les pre­guntes clau que tot redactor s’ha de plantejar.

Moltes notícies es reforcen amb recursos gràfics (fotografies, diagrames, di­buixos, taules de xifres, gràfics, etc.).

2. Altres gèneres periodístics narratius i expositius

Els altres gèneres narratius i expositius principals són la crònica i el reportatge:

• La crònica pretén explicar uns fets viscuts en directe i analitzar­ne les carac­terístiques i les causes o conseqüències. Combina trets de la narració i també de l’exposició i l’argumentació, en la mesura que interpreta un fet. És un text més extens que la notícia i sobretot més subjectiu.

• El reportatge és un text informatiu, més extens que la notícia i la crònica, que inclou elements propis de la notícia, declaracions de personatges, des­cripció de llocs, situacions, etc. Encara que pot tractar notícies actuals, gene­ralment el reportatge aprofundeix en fets que van ser notícia fa un temps. Per a facilitar l’organització i la comprensió d’un text tan llarg, sol dividir­se en apartats i les fotografies i els recursos gràfics de tota mena (dibuixos, diagra­mes, gràfics) ajuden a alleugerir­lo visualment.

TINGUES PRESENT

Les sis preguntes clau que tota notícia ha de contestar són:

• Què ha passat?

• Qui hi intervé?

• On ha passat?

• Quan ha passat?

• Per què ha passat?

• Com ha passat?

Els gèneres periodístics narratius i expositius

ENS COMUNIQUEM • TIPOLOGIA TEXTUAL

301957 _ 0022-0037.indd 26 28/07/11 11:25

Page 27: 3r eso adaptacions curriculars

27

1. Llig la notícia següent i localitza-hi el que t’indiquem a continuació.

• Titular F

• Subtítol F

• Autor o agència F

• Informacions bàsiques:

– Què ha passat? F

– Qui hi intervé? F

– On ha passat? F

– Quan ha passat? F

– Per què ha passat? F

– Com ha passat? F

• En quin punt del text diries que es passa de la notícia estricta a les explicacions complementàries?

• Quina expressió del titular creus que pot incitar més a llegir la notícia?

• Quina dada del subtítol pot atraure més l’atenció del lector?

ACTIVITATS

ENS COMUNIQUEM • TIPOLOGIA TEXTUAL

Uns lladres s’emporten una escultura de Dalí d’un museu de Bruges a plena llum del diaLa peça de bronze de l’any 1964, de deu quilos de pes, està valorada en més de 100.000 euros

EFE, BRUSSEL·LES

Una estàtua de bronze de l’artista Sal-vador Dalí (1904-1989) ha sigut roba-da a plena llum d’una sala d’exposici-ons de Bruges (oest de Bèlgica), segons va comentar ahir la premsa belga. L’es-cultura La femme aux tiroirs (‘Dona amb calaixos’), de 50 centímetres d’al-çada i 30 d’amplada i un pes de 10 quilos, va desaparéixer al migdia de dimecres. Valorada entre 100.000 i 120.000 euros, l’obra de Dalí, de 1964, representa una jove estirada, que es recolza sobre el braç dret i del ventre i pit de la qual ixen sis calaixos.

Els lladres se l’emportaren ocultant-la dins una bossa, un robatori que va ser gravat per les càmeres de seguretat. La policia analitza ara aquestes imatges per identificar-ne els responsables, segons mitjans locals. Els dos agents de segu-retat de la galeria estaven també encar-regats de la venda de bitllets, per la qual cosa se sospita que un dels còmplices els va distraure.

La mostra s’exhibeix a l’interior del campanar medieval de Bruges. Malgrat que les obres de grans artistes són pràc-

ticament impossibles de vendre en el mercat de l’art, els lladres poden inten-tar l’eixida del mercat negre o reclamar diners a les asseguradores.

El robatori presenta alguns paral-lelismes amb el del Sorolla que es va registrar al Museu Benlliure de Valèn-cia. Els dos han sigut actes a plena llum, en museus menuts i amb escassa segu-retat, i sense por que les càmeres n’en-

registraren els autors.

www.levante-emv.es, 21 d’agost de 2010

301957 _ 0022-0037.indd 27 28/07/11 11:25

Page 28: 3r eso adaptacions curriculars

28

El diftong. L’apòstrof

CONEIXEM LA LLENGUA • ORTOGRAFIA

1. Els diftongs i els hiats

Un diftong és la unió de dues vocals en una mateixa síl·laba (cau/re).

• Els diftongs creixents són aquells que estan formats per q, g 1 u (que sona) 1 vocal. Exemple: qua/dre.

• Els diftongs decreixents són aquells que estan formats per una vocal forta (a, e, o) i una de feble (i, u), o per dues de febles. Exemples: ai/re, piu/la.

En canvi, els casos en què dues vocals en contacte no formen diftong s’anome­nen hiat (A/ lí /ci /a).

2. L’apòstrof i la contracció

2.1 L’apòstrof

L’apòstrof (’) és el signe gràfic que indica l’elisió d’una vocal en uns casos de­terminats.

• Posem apòstrof en els casos següents:

– En els articles el, la (i els personals en, na) o la preposició de, quan van davant una paraula que comença per vocal o h muda: l’hora, n’Emília, d’ell.

– En els pronoms febles em, et, es, el, en i la quan van davant vocal o h muda, i en algunes combinacions d’un d’aquests pronoms amb un altre: m’estima, s’esvaeix, n’ha comprat, me’n vaig.

• Vés alerta amb aquestes excepcions:

– No apostrofarem quan la h no siga muda o quan la i o la u del comença­ment de paraula van seguides de vocal: el iogurt, de Houston.

– Tampoc apostrofarem l’article femení singular ni el pronom personal la seguits d’una i o una u àtones, precedides o no de h: la hisenda, la uneix.

– Mai no es poden apostrofar els noms de les lletres: la a, la e...

– Tampoc no apostrofarem mai l’article la davant les paraules ira, host o una (quan ens referim a l’hora), ni davant paraules que comencen pel prefix a- (‘el contrari de’), per no crear confusió: la asimetria.

2.2 La contracció

La contracció és la unió d’una preposició i un article en una sola paraula.

En valencià tenim les contraccions següents: a, de, per + el, els F al/als, del/dels, pel/pels: vaig al cinema; vinc del parc; corren pels camins.

Observeu, però, que en casos en què es podria emprar l’apòstrof i també la contracció, sempre mana l’apòstrof i la contracció no es fa. Així, escriurem sempre La casa de l’amic, no La casa del amic.

au

ai

eu

ei

iu

ou

oi

ui

qua

gua

qüe

güe

qüi

güi

quo

guo

Diftongscreixents

Diftongsdecreixents

301957 _ 0022-0037.indd 28 28/07/11 11:25

Page 29: 3r eso adaptacions curriculars

29

1. Assenyala els diftongs que contenen aquestes paraules i classifica’ls en creixents o decreixents.

créixer • quotidià • aquarel·la • piragües • llengua • paraules • enguany • remei

coure • nàixer • qüestió • estiu • fauna • cuinar • lleu • obliqües

Diftongs creixents Diftongs decreixents

2. Separa en síl·labes les paraules següents i assenyala els diftongs i els hiats que hi trobes.

seqüència • precaució • estàtua • paisatge • paciència • lingüístic • buidar • guant quota • pauta • diari • quaranta • reina • ortografia • cua • viatjar

Diftongs Hiats

3. Escriu l’article que calga davant de cada cas (el, la o l’).

• elefant • Anna • hospital • Índia

• essa • histèria • amic • una del migdia

4. Tria la forma correcta en cada cas i copia-la.

• El mòbil del pare / El mòbil de el pare F

• Anem a cal Anna / Anem a ca l’Anna F

• El gos del Enric / El gos de l’Enric F

• Passem pel camí / Passem per el camí F

• Per al Ernest / Per a l’Ernest F

• A l’eixida / Al eixida F

5. Completa els buits amb la forma adequada d’apòstrof o contracció.

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • ORTOGRAFIA

vespre, la dona fatal i home irresistible es troben en un cafè amb les parets de color ocre. Es miren ulls; saben que aquest cop serà últim. Tant un com altra, des de fa setmanes se’ls ha anat fent evi-dent la fragilitat fil que els havia unit d’ençà de tres anys i que els feia trucar-se a totes hores, viure un per altre; un desfici tal que ni les tardes de diumenge no eren avorrides. Ara, el fil està a punt de trencar-se. Ha arribat el moment de posar en dubte amor que es tenen i, doncs, plegar.

QUIM MONZÓ, «El determini», dins El perquè de tot plegat

301957 _ 0022-0037.indd 29 28/07/11 11:25

Page 30: 3r eso adaptacions curriculars

30

Els determinants

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

1. Els determinants

Els determinants són les paraules que acompanyen el substantiu per determi­nar, concretar o precisar­ne el significat. Els determinants concorden en gènere i nombre amb el substantiu.

2. Classes de determinants

Hi ha set classes de determinants:

• L’article, que es col·loca davant el substantiu per presentar­lo o delimitar­lo (el rellotge, la càmera, els apunts...). Les formes de l’article són: el/l’ (masculí singular), la/l’ (femení singular), els (masculí plural), les (femení plural).

• Els demostratius, que indiquen la distància en l’espai o en el temps entre la cosa o la persona designada pel substantiu i la persona que parla. Les formes dels demostratius són aquest o este (proximitat), aqueix o eixe (distància mitjana) o aquell (llunyania), amb les formes femenines i plurals correspo­nents.

• Els possessius, que expressen una relació de possessió o de pertinença entre la persona que parla o de què es parla i el substantiu que determinen. Els possessius tenen formes tòniques (meu, vostre) i formes àtones (mon, sa). Les tòniques porten article davant quan precedeixen el nom (el meu amic). Les àtones només s’acostumen a emprar davant de relacions de parentiu (ma ma-re) i davant els substantius vida o casa (ta casa).

Les formes dels possessius tònics són les següents:

a) Quan es refereixen a un posseïdor: meu, teu, seu, amb les formes feme­nines i plurals corresponents.

b) Quan es refereixen a més d’un posseïdor: nostre, vostre, seu, amb les formes femenines i plurals corresponents.

• Els numerals indiquen la quantitat exacta (cardinals) o l’ordre (ordinals) dels substantius que acompanyen. Els numerals partitius expressen les parts o fraccions d’una cosa (mig, mitja, terç, desé...). Els numerals múltiples expres­sen la quantitat per la qual es multiplica el substantiu (triple, doble...).

• Els quantitatius indiquen una quantitat de manera aproximada. Poden ser:

– Variables, si flexionen en gènere i nombre: quant, tant, molt... Alguns quan­titatius només flexionen en nombre: bastant/bastants, gaire/gaires...

– Invariables, si tenen una única forma: massa, força, prou, més, menys...

• Els indefinits indiquen identitat o existència del substantiu que acompanyen de manera imprecisa (algun, tot, mateix, altre, qualsevol, un, cada, cap...).

• Els interrogatius i exclamatius s’utilitzen per a preguntar i per a expressar admiració o sorpresa sobre el substantiu que determinen (quin/quina/quins/quines).

301957 _ 0022-0037.indd 30 28/07/11 11:25

Page 31: 3r eso adaptacions curriculars

31

1. Subratlla els determinants que trobes en aquests sintagmes i digues de quina classe són.

• la plaça F • ma germana menuda F

• eixa bona dona F • algunes preguntes F

• tres submarins nuclears F • uns mocadors de paper F

• quants croissants? F • quin cotxàs! F

2. Digues de quina classe són aquests determinants i, després, escriu-ne totes les formes possibles, segons el model.

Determinant Classe Totes les formes

el article el, la, l’, els, les

aquest

este

aqueix

eixe

aquell

meu

teu

seu

nostre

vostre

3. Completa els buits amb la forma del possessiu adequada.

• La àvia (meua i dels meus germans) estiueja al poble (teu i de la teua família).

• El examen (de Toni) era més fàcil que el examen (meu i dels meus companys).

• casa (de tu) és més acollidora que casa (de Júlia).

• El gos (de tu) perseguia el gat (meu i de la meua família).

• La moto (d’ella) és també la (de mi) moto.

4. Subratlla i copia els determinants numerals i indefinits de les oracions següents.

• Prompte voreu alguns amics vostres. F

• El segon dia va trobar tots els plànols. F

• Va pujar a la cinquena planta cada sis hores. F

5. Completa aquestes oracions amb un determinant exclamatiu o interrogatiu segons calga en cada cas.

• camí és més curt?

• excursions havíem fet amb els nostres amics!

• Pere no sabia banc podia prestar-li els diners per pagar la reparació de la seua moto.

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

301957 _ 0022-0037.indd 31 28/07/11 11:25

Page 32: 3r eso adaptacions curriculars

32

TINGUES PRESENT

L’adjectiu es pot presentar en tres graus:

• Positiu, quan l’adjectiu expressa només la qualitat del substantiu (xiquet alt).

• Comparatiu, quan es compara la intensitat amb què dos substantius posseeixen la mateixa qualitat (xiquet més alt que...).

• Superlatiu, quan l’adjectiu expressa una qualitat en el grau màxim (maduixes dolcíssimes).

Els adjectius i els pronoms personals

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

3. L’adjectiuL’adjectiu és la paraula que acompanya el substantiu per a qualificar­lo o per a completar­ne el significat. L’adjectiu pot expressar qualitats, estats, característi­ques, procedència, etc., del substantiu que complementa.Els adjectius són paraules variables, és a dir, presenten formes diverses segons el gènere i el nombre, imposats pel substantiu que acompanyen, amb què han de concordar: home jove, casa antiga, xiquets feliços, disfresses meravelloses.Segons les terminacions de gènere i nombre, hi ha dues classes d’adjectius.

Adjectius de dues

terminacions

En singular, tenen una forma per al masculí i una altra per al femení. En plural poden tindre una única forma o dues, com en singular.

brut digne bruta digna bruts dignes brutes dignes

Adjectius d’una

terminació

Tenen una única forma per al masculí i per al fe-mení, tot i que els acabats en -aç, -iç i -oç tenen una única forma en singular i dues per al plural.

alegre feliç alegre feliç alegres feliços alegres felices

La formació del femení i del plural en els adjectius segueix els mateixos parà­metres que la dels substantius.

4. Els pronoms personalsEls pronoms personals són les paraules que fan referència a les tres persones gramaticals del discurs: la que parla (primera), la que escolta (segona) i altres éssers o objectes (tercera), sense emprar cap substantiu.Els pronoms personals es poden dividir en forts i febles.• Els pronoms personals forts poden aparéixer sols, sense dependre de cap

verb, i varien segons la persona gramatical, el gènere i el nombre.

Persona gramatical

1a 2a 3a

Nombresingular jo, mi tu, vós, vosté ell/ella/si

plural nosaltres vosaltres, vostés ells/elles/si

– Els pronoms personals forts poden fer de subjecte (jo, tu, vosté, nosaltres, ells...) i, precedits de preposició, poden fer altres funcions (a mi, a vosaltres...).

• Els pronoms personals febles són mots monosíl·labs àtons que necessiten sempre el suport del verb, amb el qual s’uneixen per a formar una unitat fò­nica; en conseqüència, van sempre immediatament davant o darrere el verb.

Els pronoms personals febles substitueixen els diferents complements verbals (em pentine, els deixaré un llibre, li ho agrairem...).

Verb començat en consonant

Verb començat en vocal

Verb acabat en diftong decreixent o consonant

Verb acabat en vocal

1a persona em / ens m’/ ens -me / -nos ’m / ’ns2a persona et / us (vos) t’ / us (vos) -te / -vos ’t / -us (-vos)3a persona el / els; la / les; li / els l’ / els; la, l’ / les; li / els -lo / -los; -la / -les; -li / -los ’l / ’ls; -la / -les; -li / ’ls3a p. (reflexiu) es s’ -se ’s3a p. (neutre) ho ho -ho -hoAdverbials en; hi n’; hi -ne; -hi ’n; -hi

301957 _ 0022-0037.indd 32 28/07/11 11:25

Page 33: 3r eso adaptacions curriculars

33

1. Classifica aquests adjectius segons que siguen d’una terminació o de dues.

ample • eficaç • fèrtil • menut • pobre • ric • humil • precoç • feble • lògic • àgil • comú

incrèdul • cru • estret • aspre • esportiu • fort • musulmà • lleuger

Adjectius d’una terminació Adjectius de dues terminacions

2. Escriu el plural dels sintagmes següents.

• estrella fugaç F • cavall coix F

• història llarga F • poble antic F

• llençol roig F • text ambigu F

■ Escriu tres dels sintagmes anteriors en grau superlatiu.

3. Substitueix les paraules subratllades per un pronom personal fort.

• M’agrada eixir amb Rosa. F

• Aquelles xiques volen la meua llibreta. F

• Tu i jo ens comprarem la casa d’allà. F

• L’amic d’Enric és d’Alemanya. F

• Són regals per a tu i per al teu cosí. F

• Carles i Pau ens van voler enganyar. F

4. Completa les oracions següents amb el pronom feble corresponent.

• Deixa (a mi) la goma, si no has d’utilitzar.

• Encara et queden diners? Jo ja no tinc.

• No sé on tinc les factures, busca bé.

• Maria (a nosaltres) va preguntar si podríem deixar (a ella) el cotxe.

• Vull donar ( a tu) una bona notícia.

5. Indica quina de les tres oracions és correcta en cada cas.

A B

Vosté hauries de demanar torn. Vostés em podràs deixar passar?

Vosté hauria de demanar torn. Vostés em podrien deixar passar?

Vosté hauríeu de demanar torn. Vostés em podríeu deixar passar?

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

301957 _ 0022-0037.indd 33 28/07/11 11:25

Page 34: 3r eso adaptacions curriculars

34

1. Com va arribar la llengua al nostre territori?Com deus recordar, l’expansió de la Corona d’Aragó durant el segle xiii cap al sud va donar forma al nou regne de València, que es considera fundat en 1238 amb la conquesta de la capital per Jaume I. Aquest nou regne va ser poblat per aragonesos i catalans, amb predomini dels darrers, que hi portaren la seua parla i que en molts casos conservaren lligams familiars amb els llocs d’origen.

La llengua que parlem, doncs, no ha evolucionat del llatí parlat al nostre territori, sinó que va ser portada durant l’edat mitjana de les terres de més al nord, com va passar amb el castellà i el portugués.

L’origen lleidatà de la majoria dels pobladors i el contacte amb l’aragonés i l’àrab (aquest fins al 1609, any de l’expulsió dels musulmans a tota la Península) confi­guraren algunes particularitats en el parlar de València. A partir d’aquell mo­ment, la llengua parlada al regne de València va ser anomenada pels parlants pla, vulgar (per diferenciar­la del llatí), català (per distingir­la d’altres llengües com el castellà, l’aragonés o el francés) o, a partir del segle xv, valencià (per diferenciar­la de les varietats de la llengua parlades a Catalunya i Mallorca i reforçar la ciutada­nia valenciana).

2. Auge i declivi de la llenguaL’auge de la llengua durant l’edat mitjana es produeix gràcies a dos factors:

• El seu conreu com a llengua oficial i administrativa de la Corona d’Aragó. En aquest sentit, la cancelleria reial fou la institució política que contribuí a crear un model unificat de llengua i d’estil.

• L’obra dels nostres escriptors clàssics, entre els quals destaquen Ramon Llull, Ramon Muntaner, Bernat Metge, Joa­not Martorell o Ausiàs Marc.

Tanmateix, les circumstàncies polítiques tren­ caren aquesta tendència expansiva de la nos­tra llengua. L’entronització de la dinastia cas­tellana dels Trastàmara (1412) i, sobretot, la unificació de la corona catalanoaragonesa amb la castellana (amb el casament de Ferran I amb Isabel de Castella en 1479) provocaren la castellanització de la cort. També les clas­ses benestants valencianes adoptaren aquesta llengua com a signe de distinció a partir del segle xv.

Tot això provocà el declivi de l’ús literari de la nostra llengua. En canvi, el castellà, en ple­na eclosió cultural i demogràfica, fou emprat per molts escriptors valencians durant el se­gle xvi.

Història de la llengua (II). Evolució de la llengua medieval

APRENEM MÉS • LLENGUA I SOCIETAT

TINGUES PRESENT

La unificació de les corones catalanoaragonesa i castellana, tot i que va comportar una castellanització de la cort i de les classes benestants valencianes, no va impedir que els dos estats es mantingueren legalment separats durant més de dos segles, encara que compartien monarques.

Ramon Llull.

301957 _ 0022-0037.indd 34 28/07/11 11:25

Page 35: 3r eso adaptacions curriculars

35

1. Contesta si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F).

El valencià actual és una evolució del llatí parlat al nostre territori.

El valencià actual és el resultat d’un repoblament bàsicament català.

La majoria de pobladors cristians del regne de València provenien de Girona.

La denominació de català per a referir-se a la nostra llengua data del segle xx.

La denominació de valencià per a referir-se a la nostra llengua data del segle xv.

Bernat Metge i Joanot Martorell escrivien en castellà i en àrab.

A partir del segle xv la llengua més prestigiosa passa a ser l’aragonés.

2. En aquest mapa lingüístic hi ha diverses llengües als regnes cristians. Unes s’han expandit cap al sud i altres no. Completa la taula amb les llengües corresponents i contesta les preguntes que se’t plantegen.

• Què penses que pot haver afavorit l’expansió d’algunes llengües i l’estancament d’unes altres?

• Quina llengua s’expandí cap a les Illes Balears? Durant el regnat de quin rei es va produir aquestaexpansió de la llengua?

3. Quin paper va tindre per a la llengua la cancelleria reial? Quina institució fa en l’actualitat el mateix paper?

ACTIVITATS

APRENEM MÉS • LLENGUA I SOCIETAT

�����������������

�������������

�����������������

����������������

��������������

����������

���������������

� � �

� � � � � � � � � � �

����

��������

��������

���������

���������

�����

�������������

����������

������

���������

������

������

�������

��������

���������

�������

������

���

�������

������������

��������

����

��������

������

����

Llengües que s’han expandit cap al sud

Llengües que no s’han expandit cap al sud

301957 _ 0022-0037.indd 35 28/07/11 11:25

Page 36: 3r eso adaptacions curriculars

36

1. Els escrits didàctics

Durant l’edat mitjana abunden les obres de temàtica religiosa, que tenien com a finalitat instruir religiosament i moralment la societat mitjançant trac­tats on s’exposaven els principis de la fe cristiana, faules que contenien ense­nyaments, etc. Entre els nostres autors, el que més destaca en aquest gènere és Ramon Llull.

2. Ramon Llull

Ramon Llull va nàixer a Mallorca en 1232, fill d’una família acomodada. Va fer vida cortesana fins que una nit, ja casat i amb dos fills, se li va aparéixer Crist crucificat. L’aparició, que es va repetir al llarg de cinc nits consecutives, va ser interpretada per ell com un senyal de Déu perquè es posara en contacte amb ell i encomanar­li una missió especial.

Abandonà la dona i els fills, vengué les propietats i repartí els guanys, i es retirà a meditar. Llull va concloure que la seua missió era convertir els infidels al cristia­nisme, raó per la qual inicià una sèrie de llargs viatges que el dugueren a Tunis, Nàpols, Xipre... i començà a redactar la seua obra. Va morir al voltant de 1316 quan tornava a Mallorca després d’un dels seus viatges.

2.1 La llengua de Llull

Fins a l’aparició de Llull, totes les obres filo­sòfiques o científiques a Europa eren escri­tes en llatí, ja que aquesta era la llengua de cultura.

L’afany didàctic i divulgador de Llull fa que siga el primer autor que utilitza la llengua vernacla per a parlar de temes importants. Per això va haver de crear moltes paraules de les quals la nostra llengua no disposava fins aleshores. En aquest sentit, Llull és el creador de la nostra llengua literària.

2.2 L’obra de Llull

Llull va escriure més de dos­cents llibres, de gran riquesa i d’una extraordinària varietat. La seua producció té, en general, un marcat caràcter didàctic, tot i que també escriu obres místiques o poètiques, ja que el seu objectiu era difondre el missatge cristià a la major quantitat de gent possible.

Les dues obres més representatives de Llull són el Llibre d’Evast e Blanquerna i el Llibre de meravelles.

La prosa moral i didàctica

APRENEM MÉS • LITERATURA

Llibre d’Evast e Blanquerna

Aquesta obra conta la història de Blanquerna, un perso­natge que es convertirà en l’exemple de cristià perfecte. Després d’una acurada educació per part dels pares (Evast i Aloma), Blanquerna triarà la vida religiosa i, dins d’aquesta, anirà passant de frare a abat, i d’abat a bisbe i a papa. Des de cada càrrec, Blanquerna emprendrà la tasca de reformar l’església, fonamentalment de dues maneres: eliminant la riquesa i la corrupció dels clergues i posant mitjans per a la conversió dels infidels.

Llibre de meravelles

En aquest llibre, Ramon Llull parla de l’existència de Déu i fa un repàs de totes les coses creades per Ell (els àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls, les bèsties, els homes, el paradís i l’infern).De cadascuna d’aquestes coses, Llull ofereix una espècie de resum de tot el que se’n sabia en aquella època. El lli­bre dedicat a les bèsties és una faula en la qual, a través dels mals comportaments del rei dels animals, el lleó, i dels seus súbdits, es fa una crítica a la corrupció de la política de l’època.

TINGUES PRESENT

Altres autors importants en aquest gènere són sant Vicent Ferrer, cèlebre pels seus sermons, i Francesc Eiximenis, autor de l’obra monumental Lo Crestià.

301957 _ 0022-0037.indd 36 28/07/11 11:25

Page 37: 3r eso adaptacions curriculars

37

1. Llig aquest text de Ramon Llull i respon.

• Qui li havien dit al Lleopard que era el culpable dels amors del Lleó amb la seua dona?

• Qui era més fort, el Lleopard o el Puma? Raona la resposta.

• Per què el Lleó va poder matar el Lleopard sense dificultat?

ACTIVITATS

APRENEM MÉS • LITERATURA

La batalla del Lleopard i el Puma

El Lleopard va anar a la cort del Lleó, i Na Renard, qui el va veure venir, digué al rei secretament aques-tes paraules:–Senyor, a causa dels vostres amors amb la dona del Lleopard, he caigut en la ira d’aquest. Per tant, si vós, davant el Lleopard, no em doneu honors i no permeteu que estiga més a prop de vós que cap altre, crec que el Lleopard em matarà.En aquell moment el Lleó féu Na Renard de son consell, i la feia estar a prop d’ell perquè el Lleopard no s’atrevís a ferir-la ni matar-la. [...] A tots els mem-bres del consell del rei i a tots els barons que estaven en aquella plaça va desagradar l’honor que el rei feia a Na Renard, i a qui més va desagradar va ser al Lle-opard, al qual havien dit que Na Renard era la culpa-ble dels amors del rei amb la seua dona.Davant el rei va anar el Lleopard acompanyat d’al-tres honrats barons, en presència dels quals el Lleo-pard culpà el rei de traïció, i va dir que el rei falsa-ment li havia arrabassat la seua muller, i que si en la cort hi havia algun baró que volgués eixir en defensa del rei, que ell el combatria. [...]Per causa del gran deshonor que prenia el rei quan el Lleopard l’acusava de traïció, i perquè el Puma aïrà el Lleopard quan el rei dels hòmens va honorar-lo més que a ell, el Puma prengué la batalla i eixí en defensa del rei. Així i tot, sabia que el rei havia fet maldat i engany contra el Lleopard, qui lleialment l’havia servit tot el temps de la seua vida.El Lleopard i el Puma van eixir al camp de batalla i tot el poble va dir:–Ara sabrem qui guanyarà, si la veritat o la falsedat.Llavors el Gall preguntà a la Serp qui li semblava

que hagués de véncer la batalla, i la Serp va dir aquestes paraules:–La batalla va ser inventada perquè la veritat derro-tàs sempre la falsedat, i Déu és veritat; per tant, qual-sevol persona que defense la falsedat, combat també contra Déu.Aquestes paraules que la Serp deia en veu baixa al Gall van ser escoltades pel Lleopard i el Puma, i per elles va restar molt consolat el Lleopard i molt trist el Puma, que tingué por de trobar deshonor i mort per culpa dels pecats del rei. Tot aquell dia fins a fer-se fosc durà el combat del Lle-opard i el Puma: aquest es defenia molt fortament contra el Lleopard, al qual hagués vençut i mort si no fos per la mala consciència que tenia, i al Lleopard la força de la veritat i la ira que tenia contra el rei li do-naven més força i l’animaven quan defallia. Tan fort era el Lleopard a causa de la creença que tenia en la seua raó que no li semblava que per cap motiu pogués ésser vençut. A la fi va derrotar el Puma i va procla-mar davant tota la cort que el rei son senyor era un fals i un traïdor. Molt confós i avergonyit va restar el rei per aquella batalla, i el Lleopard matà el Puma i tot el poble tingué vergonya del deshonor del seu senyor.En tan gran vergonya i confusió va restar el rei da-vant son poble, i tan irat va restar contra el Lleopard, qui a tant deshonor l’havia portat, que no es pogué contenir i davant de tots va matar el Lleopard, qui no es va poder defendre de tan cansat com estava. Tots quants eren en la plaça foren despagats pel falli-ment del rei, i tots desitjaren estar sota el poder d’un altre rei, perquè és molt perillós estar sota el domini d’un rei injuriós, irat i traïdor.

RAMON LLULL, Llibre de les bèsties (adaptació)

301957 _ 0022-0037.indd 37 28/07/11 11:25

Page 38: 3r eso adaptacions curriculars

L’autoritat competent, o incompetent, ens ho recorda cada dia amb imat·ges i amb frases contundents, a la televisió i als diaris: tants morts en un pont o en un cap de setmana de vacances, tants ferits, tanta ferralla amunte·gada, tantes flames i focs, o tantes desgràcies domèstiques a la cuina o al bany. De manera que aquest paper meu, cosa poc habitual, serà de col·laboració amb el govern, amb qualsevol govern, ministeri o conselleria del ram corresponent. No sé si també valdrà com a literatura, com valia aquell paper genial que Josep Pla va escriure sobre el propi infart de miocardi, una peça insuperable, magistral, que jo he glossat extensament en algun lloc. L’infart, com l’accident, és allò que habitualment els passa a altres, no a nosaltres, no a vostès ni a mi. Passa als diaris i als noticiaris, els passa als pa·rents, amics i coneguts, però a nosaltres no. Nosaltres o la major part de nosaltres, el petit jo de cadascun de nosaltres, ens mirem els accidents dels altres, l’accident no és cosa realment nostra. Per això, quan arriba, mai no podem dir que l’esperàvem, sempre és com si ens haguera tocat una rifa a la qual no hem jugat, una cosa increïble, una cosa impossible. Deu ser una con·dició substancial per sobreviure, perquè si pensàrem que l’improbable és probable, que allò que no ens ha de passar ens passarà, no eixiríem de casa i, dins de casa, faríem la vida amagats sota el llit. En fi, que quan ve l’accident, quan es presenta, quan es pateix, es pot viure com una injustícia infinita, com una irrealitat feta real, com un miracle a l’inrevés, perquè als fragments de paradís sempre pensem que hi tenim dret, però els fragments d’infern no són mai merescuts ni esperats. Una persona, per posar un cas, pot acudir a la festa d’un poblet de muntanya, sopar a la fresca amb amics i coneguts i la resta de la gent, i després tindre la idea d’entrar al bar i fer·se un cremat de rom mentre comença el ball en què no té intenció de participar. Feia anys que no havia demanat un cremat, però li’n van entrar ganes, potser perquè portava un convidat foraster, professor a Cracòvia.

L’accident

U N I T A T

3

38

301957 _ 0038-0053.indd 38 28/07/11 11:50

Page 39: 3r eso adaptacions curriculars

Demanà, doncs, el cremat a la barra, en comptes de fer·se’l portar a una taula, l’amo del bar el preparà amb competència, en uns gotets de fang, amb rom i conyac i grans de cafè, encengué la barreja, i el client remenava amb una cullereta llarga. Però com que l’amo del bar és amic volgué fer una grà·cia, millorar la barreja, i va voler afegir un licor al gotet que cremava. La con·tinuació és perfectament indescriptible: allò esclata per l’aire amb una flame-rada violenta, el client que remenava s’encén com un ninot de falla, els presents fan grans crits i donen ràpids consells ineficaços, i tot això i allò que vostès poden imaginar sense gran dificultat, perquè ho han vist en diverses variants per la televisió.

Trobar·se tot encès en flames pot durar vint o trenta segons, perquè si en dura més serà difícil d’explicar, i en un moment tan curt passen pel centre del cervell o de l’ànima un grapat de pensaments poc filosòfics, pensaments molt antics i elementals, sobre el destí i la desgràcia, sobre el dolor i l’horror, sobre la mort, el final, la negror. Uns pocs segons només per constatar que s’ha fet de sobte feroçment real allò que, en el mateix instant de patir·ho i sentir·ho, encara sembla del tot irreal. La resta ja no té cap interès remarca·ble, és cosa de metges i ambulàncies, urgències, hospitals i aquells serveis i atencions que per a l’accidentat són doloroses i noves, però que deuen ser habituals per als professionals de l’assistència mèdica. Això sí, a la sala d’es·pera de la unitat especial de cremats de l’Hospital de la Fe de València, l’acci·dentat comprova que els accidents dels altres són, ara sí, tan estúpids i tan reals com el seu, i alguns de molt més grossos i greus. És una bona manera de compartir l’antic, universal i infinit dolor de la raça humana, que va co·mençar amb Adam i Eva, i que no s’acabarà mai. De manera que vostès, per favor, facen cas dels consells de les autoritats.

JOAN FRANCESC MIRA, www.joanfmira.info

39

301957 _ 0038-0053.indd 39 28/07/11 11:50

Page 40: 3r eso adaptacions curriculars

40

1. Quin és el tema d’aquest article d’opinió? Coincideix totalment o parcialment amb el títol?

2. Quina és l’anècdota que fa servir l’autor per a reforçar la seua idea o tesi?

3. Amb quina intenció diu l’autor que escriu l’article?

4. Pensa l’autor que escriu un text literari? A quin escriptor es refereix, el qual sí que va fer un text literari sobre un accident? De quin accident es tracta?

5. Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F) segons l’autor.

Les persones pensem que els accidents passen a l’altra gent, no a nosaltres.

Els accidents solen ser esperats per les persones que els pateixen.

Davant d’un accident, els presents tendeixen a aconsellar l’accidentat.

Els accidents ens fan vindre automàticament al cap pensaments positius.

Cal fer cas dels consells de les autoritats i previndre els accidents.

6. A quina conclusió arriba l’autor al final de l’article? Coincideix amb la intenció que ha declarat al principi? Personalment, t’ha convençut o, si més no, t’ha sensibilitzat pel que fa a la prevenció d’accidents?

ACTIVITATS

La descripció d’un accident viscut és el pretext per reflexionar sobre la manera com les persones vivim aquesta qüestió dels accidents, quan afecten els altres i quan ens afecten a nosaltres mateixos. Estarem atents al caràcter argumentatiu del text i també a allò de què ens vol con·véncer l’autor, Joan Francesc Mira, un dels assagistes valencians actuals més re·coneguts.

contundent: que impressiona, convincent.

ferralla: conjunt de ferros de rebuig.

glossar: comentar, aclarir.

cremat: beguda calenta feta amb rom, café, pell de llima, sucre, etc., que es flameja fins que l’alcohol crema quasi totalment.

remenar: moure, agitar una mescla.

flamerada: flama que s’alça d’un foc i que es consumeix ràpidament.

Claus de la lectura Vocabulari

ENS COMUNIQUEM • COMPRENSIÓ LECTORA

301957 _ 0038-0053.indd 40 28/07/11 11:50

Page 41: 3r eso adaptacions curriculars

41

7. Llig aquest fragment i contesta les preguntes que el segueixen.

En fi, que quan ve l’accident, quan es presenta, quan es pateix, es pot viure com una injustícia infinita, com una irrealitat feta real, com un miracle a l’inrevés, perquè als fragments de paradís sempre pensem que hi tenim dret, però els fragments d’infern no són mai merescuts ni esperats.

• Què són els fragments de paradís? I els d’infern?

• Per què pensem que els accidents són injustos o irreals?

• Quina idea creus que vol expressar l’autor?

• Hi estàs d’acord?

8. Llig aquest fragment i respon.

L’accidentat comprova que els accidents dels altres són, ara sí, tan estúpids i tan reals com el seu, i alguns de molt més grossos i greus. És una bona manera de compartir l’antic, universal i infinit dolor de la raça humana, que va començar amb Adam i Eva, i que no s’acabarà mai.

• Quina conclusió trau l’accidentat de comparar el seu accident amb els dels altres?

• A quin dolor es refereix l’autor quan parla del dolor que va començar amb Adam i Eva?

• Què creus que vol donar a entendre amb aquesta referència bíblica?

• Estàs d’acord amb l’autor que aquest dolor no s’acabarà mai?

ACTIVITATS

ENS COMUNIQUEM • COMPRENSIÓ LECTORA

301957 _ 0038-0053.indd 41 28/07/11 11:50

Page 42: 3r eso adaptacions curriculars

42

1. Els gèneres periodístics argumentatius

Els gèneres periodístics d’opinió pretenen influir en la nostra manera de vore i interpretar les coses i els esdeveniments. Per aconseguir·ho, segueixen les pautes dels textos argumentatius. Hi ha diversos gèneres dins el periodisme d’opinió, tant escrits com orals. Heus ací els més importants.

2. L’estructura dels textos argumentatius

Els gèneres periodístics d’opinió segueixen, a grans trets, l’estructura d’un text argumentatiu. Argumentar vol dir donar raons que proven o refuten una idea o que intenten convéncer algú d’alguna cosa. L’estructura habitual dels textos argumentatius és la següent.

• Títol: pot indicar el tema o introduir l’opinió general del text.

• Introducció: s’hi exposa el tema, un esdeveniment recent o una reflexió ini·cial.

• Tesi: és la idea o opinió que volem defensar, i ha de ser breu i clara.

• Arguments: constitueixen el cos del text. Són els motius que reforcen la tesi, ordenats de més a menys importància. Han de ser justificats i sòlids. També se sol recórrer a la refutació raonada dels contraarguments, és a dir, de les opinions contràries a la tesi.

• Conclusió: es tracta d’un comentari breu on es reforça la tesi o els arguments anteriors.

TINGUES PRESENT

Els textos argumentatius tenen unes característiques particulars, com ara expressions referides a la primera persona, que representa qui opina, o bé connectors lògics (de causa, conseqüència, oposició, etc.).

Els gèneres periodístics argumentatius

ENS COMUNIQUEM • TIPOLOGIA TEXTUAL

GÈNERES PERIODÍSTICS D’OPINIÓ

Article i columna

Són textos periodístics en els quals l’autor dóna la seua interpre-tació i opinió sobre fets o temes d’actualitat. Mentre que l’article té una extensió variable (pot ser un article breu o més extens, com els anomenats articles de fons), la columna es distingeix per la for-ma, ja que ocupa normalment l’espai d’una de les columnes en què es divideix una plana de diari.

EditorialÉs un article sense signar que representa el punt de vista de la redacció d’un diari sobre fets d’actualitat.

Carta al director

Carta escrita per un lector en què comenta o expressa la seua opi-nió sobre fets d’actualitat, situacions personals o informacions publicades en el diari.

CríticaÉs l’anàlisi valorativa d’un esdeveniment cultural o esportiu, com una pel·lícula, un llibre, un partit de futbol o una exposició artística.

Debat i tertúlia

Són textos propis d’un canal oral i consisteixen en la combinació ordenada de les opinions de diversos personatges regulades per un moderador.

301957 _ 0038-0053.indd 42 28/07/11 11:50

Page 43: 3r eso adaptacions curriculars

43

1. Llig aquests dos textos i digues la tesi que es defensa en cadascun d’ells.

• Tesi del text A:

• Tesi del text B:

2. Col·loca les expressions destacades als textos en aquesta taula de recursos propis dels textos argumentatius.

ACTIVITATS

ENS COMUNIQUEM • TIPOLOGIA TEXTUAL

Sequera?

De vegades utilitzem sense adonar-nos-en paraules i expressions de forma incorrecta. No sol ser greu, en tota co-municació humana apareixen errors i interferències que no acostumen a ser percebuts o, en el millor dels casos, són obviats. El problema sorgeix quan emprem els termes equivocats sense adonar-nos-en i perpetuem així una visió falsa i distorsionada de la realitat.

Una d’aquestes paraules és la «sequera pertinaç». Tots els estius en parlem, però si ens atenim a la definició del diccionari trobarem que la sequera és «temps sec de llarga durada». És a dir, el més normal del món a la península Ibèrica, on el clima me-diterrani és predominant i es caracteritza pels estius llargs, secs i calorosos.

Així és que ara la paraula l’apliquem quan hi ha restriccions d’aigua, tant si és al camp com a les ciutats. Així, doncs, no fem sinó pervertir la realitat. Si hi ha manca d’aigua i les reserves dels pantans són baixes, potser s’haurà de pensar al revés: no és que hi haja poca aigua, és que hi ha massa gent i se so-breexploten uns recursos que són més que limitats en un clima com el mediterrani.

Hi ha sequera o hi ha un increment de població més que considerable durant l’estiu a les zones de costa? Hi ha sequera o hi ha massa camps de golf? Hi ha sequera o s’intenta sobreexplotar el camp a còpia de regar la màxima extensió possible? Potser, si ho preguntem als beduïns, ells no consideren que n’hi haja, de sequera, al desert del Sà-hara. Ara bé, posem-hi uns quants camps de golf, unes quantes urbanitzacions amb piscines individuals i uns quants camps de regadiu i probablement es començarà aleshores a dir que la «sequera» ha aparegut al desert.

FERNANDO CARRASCO NIGRA-MACCONO, www.elpais.es, 25/08/2006 (adaptació)

Recurs Exemple

Expressions i paraules valoratives

Preguntes retòriques, de resposta esperable

Connectors de conseqüència

Recursos gràfics per a destacar determinades expressions

Verbs que indiquen opinió

Text A

Beneficis pedagògics

Ahir, l’enquesta de La Vanguardia preguntava a sis persones, relacionades amb l’educació, per què ha baixat el nivell de coneixements dels escolars. Alguns venien a dir que val més això que la memorització a què abans se sotmetia l’alumne –pobret–, i que és millor donar-li els mitjans perquè aprengui per ell mateix que no pas obligar-lo a aprendre’s de memòria –quin horror!– coses tan terribles com, per exemple, noms i dates. (L’habi-tual Síndrome de la Plastilina, vaja, coneguda també com a «pedagogia moderna».) Una de les respostes –de Manuel Pais, coordinador de cicle del col·legi Peñalver– em va semblar sincera i realista: si el nivell de co-neixements dels escolars ha baixat és «per la supressió de tots els controls de qualitat, pel creixement dels continguts, per la massificació...».

QUIM MONZÓ, Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (adaptació)

Text B

301957 _ 0038-0053.indd 43 28/07/11 11:50

Page 44: 3r eso adaptacions curriculars

44

TINGUES PRESENT

Les vocals en contacte en paraules com país i països són les mateixes i formen hiat en tots dos casos. En país, però, accentuem perquè és aguda acabada en -is i economitzem la dièresi.

L’accentuació i la dièresi

CONEIXEM LA LLENGUA • ORTOGRAFIA

1. L’accent gràfic En valencià posem accent gràfic en els casos següents:

Acabades en vocal, as, es, is, os, us, en, in.

No acabades en vocal, as, es, is, os, us, en, in.

Sempre.

Paraules agudes

Paraules planes

Paraules esdrúixoles

Recorda que sempre s’ha de posar l’accent tancat (´) sobre la i i la u, mentre que sobre la a posarem sempre l’accent obert (`). En el cas de les vocals e i o, es pot posar tant accent obert com tancat, segons que la vocal siga oberta o tancada.

Val la pena recordar que les vocals e i o tòniques solen ser obertes en les parau·les esdrúixoles, mentre que en les agudes solen ser tancades.

1.1 L’accent diacrític

És l’accent que s’empra per a distingir el significat de dues paraules que s’escri·uen igual. Per exemple, be sense accent és el nom de la segona lletra de l’alfa·bet i també un sinònim de corder, mentre que bé amb accent és un adverbi de manera.

2. La dièresiLa dièresi (¨) és un signe gràfic que col·loquem damunt la u i la i en els casos següents:

• Per indicar que la u sona en els grups güe, güi, qüe, qüi. Exemples F qüestió, llengües, pingüí, terraqüi…

• Per indicar que les vocals i i u no formen diftong amb la vocal anterior, és a dir, no es pronuncien dins la mateixa síl·laba. Exemples F ra-ïm, ve-ï-na, Ra-ül…

2.1 Economia de la dièresi

Hi ha casos en què no cal escriure dièresi encara que no hi haja diftong; són aquests:

• Si la vocal sobre la qual hauríem de posar dièresi ha d’anar accentuada se·gons les normes, llavors hi posarem accent en lloc de dièresi: veí.

• En els gerundis i els infinitius: construint, construir; en canvi, hem de posar dièresi en el participi: lluït, conduït.

• En els verbs en futur o condicional: produiria, produiré.

• En els mots compostos formats amb els prefixos anti-, co-, contra- i re-: con-traindicar, reunificació.

• En els sufixos -isme, -ista i les terminacions -us i -um: ateisme, egoista, Màrius.

301957 _ 0038-0053.indd 44 28/07/11 11:50

Page 45: 3r eso adaptacions curriculars

45

1. Posa accent o dièresi en les paraules que en necessiten.

• La fotosintesi és una reaccio per la qual nomes les plantes amb una substancia especial són capaces de capturar energia del sol.

• La distancia entre Valencia i Castello és de més de denou quilometres.

• Tu hauras d’anar amb les mans netes perque si no ho embrutaras tot.

• El fet d’haver conduit tota la nit té com a consequencia que despres estiga cansada, pero crec que es recuperara quan dormira.

• L’ultim paragraf del llibre no l’enteniem, per aixo vam decidir buscar un interpret experimentat en aquelles llengues.

2. Estudia aquest quadre de les paraules que porten accent diacrític o que no en porten i, després, escriu una oració amb cadascuna de les que t’indiquem.

• bé F

• és F

• es F

• més F

• són F

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • ORTOGRAFIA

be (nom de lletra/corder)

deu (quantitat/font/verb deure)

dona (persona de sexe femení)

es (pronom feble)

feu (present verb fer/domini)

fora (adverbi de lloc)

ma (possessiu)

mes (part de l’any)

mon (possessiu)

net/nets (contrari de brut)

os/ossos (part de l’esquelet)

pel (contracció per + el)

se (pronom)

si (condicional)

soc (tronc d’arbre/mercat/calçat)

sol (astre/sense companyia)

son (possessiu/acte i ganes de dormir)

te (beguda)

us (pronom)

vens/venen (verb vendre)

SENSE ACCENT

bé (adverbi de manera)

déu (ésser suprem)

dóna (verb donar)

és (verb ser)

féu (passat simple verb fer)

fóra (verb ser)

mà (part del cos)

més (adverbi de quantitat)

món (planeta)

nét/néts (fill del fill)

ós/óssos (animal)

pèl (del cos)

sé (verb saber)

sí (afirmació)

sóc (verb ser)

sòl (pis, terra)

són (verb ser)

té (verb tindre)

ús (utilització)

véns/vénen (verb vindre)

AMB ACCENT

301957 _ 0038-0053.indd 45 28/07/11 11:50

Page 46: 3r eso adaptacions curriculars

46

TINGUES PRESENT

Alguns verbs (vestir, llegir, teixir, engolir, afegir...) es poden conjugar de manera pura i de manera incoativa.

El verb

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

1. Què és un verb?

El verb és la paraula que expressa accions, estats o processos situats en un temps determinat.

En qualsevol forma verbal podem distingir dues parts:

• L’arrel o lexema, que és la part del verb que li aporta el significat.

• Un conjunt de morfemes o desinències que contenen la informació grama·tical, ja que indiquen la persona, el nombre, el temps, el mode, l’aspecte i la veu.

Exemples F cant -àvem dorm -iràs ven -en arrel desinències arrel desinències arrel desinències

La persona fa referència a la persona gramatical de l’acte comunicatiu que realitza l’acció del verb (primera, segona o tercera).

El nombre indica si l’acció expressada pel verb la realitza una persona (sin-gular) o més d’una (plural).

El temps es refereix al moment en què té lloc l’acció expressada pel verb: passat (cridava), present (crida) o futur (cridarà).

El mode es refereix a l’actitud del parlant davant allò que expressa el verb:

• Indicatiu: presenta una acció o un fet com a real o cert (Ve demà).

• Subjuntiu: presenta el fet o l’acció verbal com a desig, dubte o possibilitat (Pot ser que vinga demà).

• Imperatiu: expressa ordres, manaments o instruccions (Vés-hi ara mateix!).

2. La conjugació verbal

La conjugació verbal és el conjunt de totes les formes d’un mateix verb. Segons la terminació de l’infinitiu, els verbs es classifiquen en tres conjugacions:

• La primera conjugació inclou els verbs que tenen l’infinitiu acabat en -ar (cantar).

• La segona conjugació està formada pels verbs que tenen l’infinitiu acabat en -er o -re (témer, batre).

• La tercera conjugació inclou els verbs que tenen l’infinitiu acabat en -ir (dor-mir, patir).

La tercera conjugació presenta dos models de verbs: els verbs purs (dormir, sentir, obrir, fugir...) i els verbs incoatius, que són la majoria (patir, servir, conduir, agrair...). Els incoatius afigen l’increment ·isc o ·eix (-ix) en les tres persones del singular i la tercera del plural dels presents d’indicatiu i de subjuntiu.

301957 _ 0038-0053.indd 46 28/07/11 11:50

Page 47: 3r eso adaptacions curriculars

47

1. Separa en aquestes formes verbals l’arrel i la desinència.

• saltar F • eixires F

• saltàveu F • eixint F

• saltaràs F • eixiríem F

2. Ordena aquestes formes verbals en la taula: escoltàrem, escoltí, escoltaren, escoltà, escoltàreu, escoltares.

1a persona del singular

2a persona del singular

3a persona del singular

1a persona del plural

2a persona del plural

3a persona del plural

3. Classifica les formes verbals següents segons que expressen un temps present, passat o futur.

havia ballat • lliurarem • temeràs • vegérem • he decidit • venies • vaig haja temut • pense • vesteixes • llig • hauré dormit

Present Passat Futur

4. Digues a quin mode verbal pertanyen les formes següents i escriu una oració amb cadascuna d’aquestes.

• véns ( ) F

• vingues ( ) F

• vine ( ) F

• vages ( ) F

• vés ( ) F

• vas ( ) F

5. Classifica les formes verbals següents segons la conjugació a què pertanyen i escriu-ne l’infinitiu al costat.

• parlareu F • perdries F • mereixies F

• bevíem F • saps F • trencant F

• digueren F • respondran F • pateixen F

• escriga F • dormien F • volaràs F

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

301957 _ 0038-0053.indd 47 28/07/11 11:50

Page 48: 3r eso adaptacions curriculars

48

TINGUES PRESENT

Anomenem verbs irregulars aquells que no segueixen el verb model de cap conjugació, sinó que presenten alteracions en l’arrel o les desinències (anar, estar, ser, haver, voler, poder, traure, eixir, etc.).

La conjugació verbal. Les perífrasis verbals

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

3. Els temps verbalsEn la conjugació verbal hi ha temps simples (arrel + desinències), temps compostos (verb auxiliar haver + participi) i temps perifràstics (verb auxi·liar anar + infinitiu).

4. Les formes no personalsLes formes no personals són aquelles que no informen sobre la persona gramati·cal que realitza l’acció expressada pel verb. Són tres: infinitiu, gerundi i participi.• L’infinitiu pot fer les funcions pròpies d’un substantiu: Llegir és apassionant.• El gerundi sol fer les funcions pròpies d’un adverbi: Anna vindrà volant.• El participi sol fer les funcions pròpies d’un adjectiu: El pare sembla cansat.

5. Les perífrasis verbalsUna perífrasi verbal és un conjunt de dues formes verbals que expressen una sola idea. Les perífrasis estan formades per un verb auxiliar conjugat i un verb en forma no personal, que aporta el significat. De vegades, entre les dues formes verbals pot haver·hi paraules d’enllaç.• Perífrasis d’obligació: expressen l’acció del verb com una necessitat i estan

formades per un verb auxiliar, un infinitiu i, en dos casos, un enllaç: – Haver + de + infinitiu: Heu de vindre.– Caldre + infinitiu: Caldrà matinar.– Caldre + que + subjuntiu: Cal que faces això.

• Les perífrasis de continuïtat o repetició, en canvi, estan formades per un gerundi i no porten cap enllaç: – Estar + gerundi: Estem acabant la faena.– Anar + gerundi: Va fent camí.

Temps simples Temps compostos Temps perifràstics

MODE INDICATIU

Present(tem)

Perfet(he temut) —

Imperfet(temia)

Plusquamperfet(havia temut)

Passat anterior perifràstic(vaig haver temut)

Passat simple(temí)

Passat anterior(haguí temut)

Passat perifràstic (vaig témer)

Futur(temeré)

Futur perfet(hauré temut) —

Condicional(temeria)

Condicional perfet(hauria temut) —

MODE SUBJUNTIU

Present(tema)

Perfet (haja temut)

Passat perifràstic(vaja témer)

Imperfet (temera)

Plusquamperfet(haguera temut) —

MODE IMPERATIU

Present (tem) — —

301957 _ 0038-0053.indd 48 28/07/11 11:50

Page 49: 3r eso adaptacions curriculars

49

1. Analitza les formes verbals següents segons el model.

prenem F prendre, 1a persona plural, present d’indicatiu, temps imperfectiu.

• parlí F

• cometéreu F

• facen F

• féiem F

• confonc F

• rebé F

• perdràs F

• escrivien F

• llija F

• voldríeu F

• tinguen F

2. Consulta una flexió verbal i conjuga aquests verbs en els temps indicats.

• Patir F present d’indicatiu

• Anar F present d’indicatiu

• Pujar F imperfet d’indicatiu

• Témer F passat simple

• Fer F present de subjuntiu

• Estar F imperfet de subjuntiu

3. Escriu les tres formes no personals que corresponen a aquestes formes verbals.

• veuen F • temia F

• vull F • havia F

• faig F • creia F

• visc F • podeu F

4. Subratlla les perífrasis verbals de les oracions següents i digues si són d’obligació o de continuïtat.

• Els teus veïns han anat moblant el pis a poc a poc.• Està estudiant tota la vesprada.• Cal que m’expliques què passa.• Hem de visitar els museus.• Hem estat anant al parc cada dia.• Cal jugar millor per a guanyar el partit.

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

301957 _ 0038-0053.indd 49 28/07/11 11:50

Page 50: 3r eso adaptacions curriculars

50

1. La llengua en el Segle d’OrDurant el segle XV, la puixança econòmica del regne de València dins la Corona d’Aragó fa possible que al seu cap i casal es desenvolupe de forma notable tant l’art com la literatura. Una de les causes principals es troba en la cada vegada més rica i present burgesia ciutadana, impulsora i lectora d’obres que confor·men el que es coneix com el Segle d’Or de la literatura de la nostra llengua.

1.1 La influència de l’humanismeEl segle XV és també el temps de l’humanisme, moviment cultural sorgit a Ità·lia en el segle XIV, que defensa l’antropocentrisme (l’home com a centre de l’existència) i la recuperació de la cultura escrita de l’antiguitat grega i romana. La cort del rei Alfons el Magnànim, establida sovint a Nàpols després de la conquesta de 1442, fou una via d’entrada dels nous corrents culturals. Els coneixements antics van ser l’objecte de recerca dels humanistes, en camps com la història, la literatura, la retòrica o la filosofia. La llengua dels textos adminis·tratius i literaris adopta molts cultismes, que en molts casos arriben al llenguatge del carrer, i imita l’estil i la sintaxi llatina. En la literatura ressorgeixen gèneres gre-collatins, com els diàlegs o les epopeies, i es recuperen mites i temes antics.

1.2 La llengua parladaEl predomini cultural del regne de València durant el segle XV significà per a la llengua el progressiu abandó, a tot el territori de la Corona, dels usos lingüís tics antics que segles abans l’havien unit més estretament amb l’occità o el francés. Per exemple, desapareixen o no s’empren tant paraules com apel·lar, atényer, cer-car, demanar, maridar, plànyer, pus, trop o tostemps i són substituïdes per altres com cridar, aconseguir, buscar, preguntar, casar, queixar-se, més, massa i sempre. És aleshores també que el contacte amb el castellà fa que es vagen introduint els primers castellanismes (amo, sombrero, despedir, retrassar...).L’autoconsciència i l’orgull de la ciutadania valenciana va anar en augment ja a la darreria del segle XIV i sobretot en el XV. És per aquest motiu que cada vegada més s’accepta el nom de valencià per a la llengua del regne i la nostra modalitat aconsegueix ser la de més prestigi dins la Corona d’Aragó.

2. L’esplendor literàriaUna mostra d’aquesta hegemonia cultural valenciana va ser l’aparició de grans obres i autors literaris durant el segle XV: el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, la poesia d’Ausiàs Marc, el Curial e Güelfa (d’autor suposadament valencià) i les obres de Roís de Corella, Jaume Roig o Isabel de Villena. Al seu costat, un gran nombre de tractats de tot tipus, obres poètiques, historiogràfiques, religioses o traduccions (com la primera de la Bíblia feta en llengua romanç a tot Europa) ens donen una bona mostra de l’efervescència d’un regne i una ciutat que en aquell temps era un dels ports més importants del Mediterrani. No debades València fou el primer lloc de la península on es va fer servir la impremta inventada per Gutenberg per a imprimir una obra literària.

Història de la llengua (III). La llengua en el segle XV

APRENEM MÉS • LLENGUA I SOCIETAT

Arc de triomf d’Alfons el Magnànim, a Nàpols.

301957 _ 0038-0053.indd 50 28/07/11 11:50

Page 51: 3r eso adaptacions curriculars

51

Història de la llengua (III). La llengua en el segle XV 1. Contesta les preguntes següents.

• Per què es caracteritza l’humanisme? Quines conseqüències va tindre per a la llengua i la literatura?

• Com va influir en la llengua el predomini cultural del regne de València? I en la literatura?

2. Llig aquest text del segle XV i analitza’l responent a les preguntes.

En la part del món a la qual encara de present de la gentil filla d’Agènor propi el nom li resta, en la feroç, bel·licosa província d’Espanya, en lo plaent i ame-nísim Regne de València, dins los murs de la seua major ciutat, regnant aquell que a l’animós troià ha succeït en igual ànim, rei don Joan, una ínclita donze-lla, en bellesa sens par, en intel·ligència passant totes les altres, amb gràcia i singularitat tan extrema que seria boig qui en sa presència alguna altra lloàs en estima de tanta vàlua, decidí, després que en el seu servei molt temps de mon adolorit viure atés havia, que els meus cansats pensaments, junt amb la meua persona, en la desitjada estrada de la seua falda descansassen.

JOAN ROÍS DE CORELLA, Tragèdia de Caldesa (adaptació)

• Com són les oracions, llargues o curtes?

• Com és la sintaxi, segueix un ordre lògic o l’altera?

• On estan situats els adjectius, davant o darrere els noms?

■ Localitza les paraules que ja no s’utilitzen hui dia i escriu-ne la forma actual.

ACTIVITATS

APRENEM MÉS • LLENGUA I SOCIETAT

301957 _ 0038-0053.indd 51 28/07/11 11:50

Page 52: 3r eso adaptacions curriculars

52

1. Qui eren els trobadors?

En l’edat mitjana floreix, a Occitània, un tipus de poesia que iniciarà una im·portant tradició. Es tracta, de fet, de la primera poesia culta d’Europa no escri·ta en llatí, sinó en una llengua romànica: l’occità.

Aquest nou tipus de poesia s’anomena poesia trobadoresca perquè és com·posta per un poeta, que rep el nom de trobador i que sol acompanyar els seus poemes d’una música, perquè siguen cantats per un joglar. En la poesia troba·doresca hi havia diversos gèneres:

• La cançó, de tema amorós.

• El sirventés, que servia per a burlar·se públicament d’un personatge, sovint aprofitant una melodia coneguda.

• La tensó, que tenia forma de diàleg cantat en què dos trobadors discutien sobre un tema establit prèviament.

• El plany, composició trista destinada a elogiar una persona important morta recentment.

2. L’amor cortés

La poesia trobadoresca va ser inventada pels nobles. Per això hi tenia un paper clau el refinament, la necessitat de l’amant per demostrar educació, cortesia i bones maneres. En canvi, la vulgaritat i la brusquedat eren considerades quali·tats pròpies de gent inculta i de classes socials baixes. L’amor cortés és un codi de comportament que, durant l’edat mitjana, establia una sèrie de normes per als amants, sense el compliment de les quals aquests no eren considerats bons amadors.

L’amant (hom), per exemple, per a ser considerat cortés havia de complir una sèrie de requisits, com ser gentil, delicat, galant, valent, alegre, generós i servici·al. La dama (midons), per posar un altre exemple, només accedia als desitjos del pretendent després de molts patiments i temps d’espera per part d’aquest; no podia ser d’altra manera, ja que, com a dona aristocràtica, havia de fer·se valdre.

3. Els trobadors de la Corona d’Aragó

El model de la poesia trobadoresca s’estengué per tot Europa i els nostres poetes també l’imitaren. L’emmirallament en la lírica provençal s’explica per les grans semblances entre l’occità i la nostra llengua, per les intenses relacions comercials a banda i banda dels Pirineus i pel prestigi que tenia la cultura occitana.

Els nostres trobadors més destacats dels segles XII i XIII van ser:

• El rei Alfons I el Cast, primer rei de la Corona d’Aragó, va compondre moltes cançons i va atraure a la seua cort els principals trobadors de l’època, que li dedicaren nombrosos poemes.

• Guillem de Berguedà destacà per les seues cançons amoroses i, sobretot, pels seus sirventesos satírics, com el que blasma el marqués de Mataplana.

La poesia trobadoresca

APRENEM MÉS • LITERATURA

301957 _ 0038-0053.indd 52 28/07/11 11:50

Page 53: 3r eso adaptacions curriculars

53

• Ramon Vidal de Besalú és conegut sobretot per Les razós de trobar, un tractat gramatical i retòric adreçat als versificadors que no dominaven la llengua.

• Guillem de Cervera, conegut també com a Cerverí de Girona, va ser un dels darrers trobadors, per això la seua obra recull les temàtiques i les formes ex·pressives de tota la tradició trobadoresca.

1. Llig el poema següent i fes les activitats proposades.

Can vei la lauzeta mover de joi sas alas contra·l rai, que s’oblid’e·s laissa chazer per la doussor c’al cor li vai, ai!, tan grans enveya m’en ve de cui qu’eu veya jauzion, meravilhas ai, car desse lo cor de dezirer no·m fon.

Ai, las!, tan cuidava saber d’amor, e tan petit en sai! Car eu d’amar no·m posc tener celeis don ja pro non aurai. Tout m’a mo cor, e tout m’a me, e se mezeis’e tot lo mon; e can se·m tolc, no·m laisset re mas dezirer e cor volon.

BERNAT DE VENTADORN

Quan veig l’alosa aletejar,joiosa, al raig matinador,com defalleix i es deixa anar,que el cor li vessa de dolçor,tan gran enveja m’ha copsatd’aquell ocell que veig joiós,que em meravell que el cor, dardatpel gran desig, no en reste fos.

Ai las, que poc que sé d’amar,tant que me’n creia sabedor!Perquè d’amar no em puc estarla qui no sap raó d’amor.Roba el meu cor, que és furt malvat,i el cor del món i el seu, tots dos,i fuig, deixant-me, en soledat,desigs ardents, cor anhelós.

Traducció

• Digues en quina llengua està escrit el poema original i compara-la amb la versió actualitzada: paraules iguals, semblants, diferents, eliminades o afegides.

• Determina el gènere a què pertany aquest poema. Justifica la resposta.

• Qui s’expressa? En quina persona gramatical ho fa?

• Centrant-te en la primera cobla, què veu el trobador en l’alosa? Quina reacció li provoca? Per què?

• Passant a la segona, a qui es refereix ara el trobador amb «la qui no sap raó d’amor»? Per què l’anomena així?

• Explica com és l’amor que sent el trobador en conjunt.

2. Digues a quin gènere de la poesia trobadoresca pertanyen aquestes dues estrofes i explica breument per què.

ACTIVITATS

APRENEM MÉS • LITERATURA

Cançoneta lleu i blana,lleugereta, gens ufana,faré jo de mon marqués,del traïdor de Mataplana,que d’engany és farcit i ple.Ai marqués, marqués, marqués,d’engany sou farcit i ple.

Guillem de BerGuedà

A

L’heroi més gloriós, flor de la valentia,el brau Ricard, rei dels anglesos,és mort. Quin malaurat succés!La mort, quin mot més amarg d’escoltar!Ben dur té el cor, qui el puga suportar!

Gaucelm Faidit

B

301957 _ 0038-0053.indd 53 28/07/11 11:50

Page 54: 3r eso adaptacions curriculars

En molts aspectes, el perfil de Marc Gasol recorda el del seu germà Pau, l’estrella dels Lakers. En talent, en compromís amb la feina, en ambició. És una qüestió de genètica. Però, des del primer moment, Marc ha escollit el seu propi camí. Conseqüència, en part, de la seua forta personalitat. En lloc del Barça, va optar per Girona. En lloc d’assentar-se a l’ACB amb un contracte milionari, es va arriscar i va buscar fortuna a l’NBA, als mateixos Memphis Grizzlies, que ja li van donar l’oportunitat al seu germà. La seua vida transcor-re a una velocitat vertiginosa. [...] En els anys a la Lliga nord-americana, la seua progressió ha resultat sorprenent, fins al punt que ja és l’objecte de desig dels grans clubs.

Han passat uns anys des de la cita del Japó [Campionat Mundial de Bàsquet], on es va produir la seua eclosió com a jugador, però sembla una eternitat.

Sí, quan vaig arribar a la selecció, ho vaig fer de rebot. Quan em va cridar Pepu Hernández, va ser com a convidat a la convocatòria prèvia. Des del 2006, quan era pràcticament un xiquet, fins a l’actualitat, que sóc un dels referents, han canviat molt les coses. Hi ha molta gent que m’ha ajudat pel camí. Però, sí, tot ha anat ràpid, molt ràpid, la veritat.

També per a l’esport espanyol, el Mundial del Japó va suposar un abans i un després: van transmetre uns valors com a equip que s’han vist reflectits al Mundial de futbol.

Comparar bàsquet i futbol es fa difícil, però sí que es pot establir el paral-lelisme en el tema de la mentalitat, en el dinamisme del grup. És una cosa que es veu. Es transmet el bon rotllo, les ganes de guanyar jugant bé i gaudint, però també emana talent. Perquè si no hi ha talent, no es pot guanyar. Si no existeix la classe de Xavi i Iniesta, si Iker Casillas no para el que para, si Puyol no apareix, si Villa no marca, és impossible sobreeixir. Si no hi ha talent, no es pot guanyar. Però s’ha d’ajuntar el talent amb aquest bon rotllo i amb les ganes de treballar. És la suma de tot.

Hi ha alguna explicació per què la selecció de bàsquet haja coincidit en el temps amb la de futbol, amb Nadal, amb Contador, amb Alonso... Efecte contagi?

Són anys de treball, sens dubte. Ningú arriba a dalt sense treball. Però, contagi? No crec que en siga l’explicació, perquè cada u és bo en el que fa. De primer guanya al seu club i, després, a la selecció. La confiança que tin-gues com a jugador és important, i també ho és la condició de guanyador. [...]

Com pensa que pot afectar l’absència de Pau Gasol en la selecció?

Aquesta pregunta és la que s’ha anat repetint des que ho va anunciar. Hem d’aprendre a ser valents, i nosaltres ho som. Som un grup molt madur i no tenim por de res. Nosaltres volem guanyar. Sabem jugar al bàsquet. Tothom

Entrevista a Marc Gasol

U N I T A T

4

54

301957 _ 0054-0069.indd 54 28/07/11 11:32

Page 55: 3r eso adaptacions curriculars

sap que Pau és un referent i que el trobarem a faltar en alguns moments. No només al camp és un exemple per a tots. Però potser això ens donarà una mica més de rebel·lia als altres, elevarà el nostre inconformisme i ens farà vo-ler més responsabilitat. Ja ho vorem. El que no podem perdre mai és el caràc-ter guanyador. És impossible perdre’l, perquè és una cosa que tenim. [...]

Coneixent Pau com el coneix, deu haver estat molt dur per a ell pren-dre la decisió d’apartar-se de la selecció.

A ell li sap molt de greu. Pau ha dit que la selecció la porta a dins, però arriba un moment en què el cos et demana parar. No pots jugar nou mesos amb el teu equip i després dos mesos més amb la selecció. Si ho fas, et queden 20 dies de vacances l’any. Quan ets jove, no passa res. Però, quan comences a fer-te gran, m’imagine que passa factura.

Hi ha molta diferència entre l’equip que va guanyar al Japó i el de Tur-quia?

No podem comparar-nos amb l’equip que va guanyar al Japó. Ara tenim més experiència i, potser, més desgast físic. Té algunes coses bones i altres de negatives.

Aquest estiu ha estat mogut a l’NBA. Temia que a vosté també li toca-ra canviar d’aires?

No ho temia. Però és una cosa que pot passar. L’NBA és un negoci, per sobre de tot. M’hauria sorprés, però no pots prendre-t’ho malament. No és res personal: és un negoci. I així és com funciona.

Després de dos anys a Memphis, no li hauria agradat un canvi?

Memphis és un bon lloc per jugar. Allà tinc un paper important. Compte amb molts minuts. Però, a més, és que els estic agraït. Ells van apostar per mi, van confiar en les meues possibilitats, i és una cosa que vull tornar-los.

El que sembla evident és que està molt adaptat a la vida americana.

No em quedaré a viure allà quan em retire, si es refereix a això. Però sí, hi estic molt adaptat. No només perquè estudiara al college, sinó perquè jo no necessite massa en cap lloc per viure. Crec que podria fer-ho a qualsevol lloc del món. Amb la meua companya, Cristina, amb uns quants llibres i amb l’ordinador, en tinc de sobres.

Això és el que el motiva a iniciar aquest pròxim curs la carrera d’Em-presarials?

No, simplement que no et pots quedar només amb el bàsquet. Has de pen-sar què faràs després, perquè la vida dels esportistes passa molt de pressa.

DOMinical, El Periódico, 22 d’agost de 2010 (adaptació)

55

301957 _ 0054-0069.indd 55 28/07/11 11:32

Page 56: 3r eso adaptacions curriculars

56

1. Explica el significat de l’expressió de rebot i marca quines de les expressions següents són sinònimes.

De sobte. De retruc. De calbot. De gaidó.

2. Marca. Tenint en compte les preguntes que se li formulen, quina faceta de Marc Gasol pretén destacar el periodista?

Marc Gasol, com a esportista d’elit. Marc Gasol, com a jugador de la selecció espanyola. Marc Gasol, com a jugador de l’NBA.

3. Enumera. Segons Marc Gasol, quines condicions són necessàries perquè un esportista triomfe?

4. Llig les afirmacions següents i indica quines són vertaderes (V) i quines són falses (F).

Marc Gasol va jugar en l’equip de València l’any 2006. Pepu Hernández és l’actual entrenador del Memphis Grizzlies. Marc Gasol creu que el futbol i el bàsquet són semblants quant a mentalitat i joc en equip. Segons Marc Gasol, l’absència del seu germà en el Mundial perjudicarà molt l’equip. Marc Gasol es troba a gust al Memphis, perquè han confiat en ell. Marc Gasol pensa quedar-se a viure als Estats Units, perquè s’hi troba molt a gust.

5. Respon. Què creus que significa l’afirmació «La vida dels esportistes passa molt de pressa»? Quines conseqüències penses que se’n deriven?

6. Explica què vol dir el periodista quan pregunta a Gasol si «temia que a vosté també li tocara canviar d’aires».

ACTIVITATS

En llegir aquesta entrevista a Marc Gasol anirem resseguint els di-ferents temes que tracta, tant els que fan referència a la seua per-sona com els que tenen més a vore amb el seu germà Pau o amb la situació actual de l’esport espanyol en general. Estarem atents als canvis de tema i al fil que ha elaborat l’entrevistador per oferir-nos una imatge completa de l’entrevistat i de les seues opinions.

perfil: conjunt de característiques d’una persona.

genètica: herència biològica.

emanar: deixar eixir.

retirar-se: deixar la competició.

Claus de la lectura Vocabulari

ENS COMUNIQUEM • COMPRENSIÓ LECTORA

301957 _ 0054-0069.indd 56 28/07/11 11:32

Page 57: 3r eso adaptacions curriculars

57

7. Explica el significat de les afirmacions següents.

■ Estàs d’acord amb aquestes afirmacions? Justifica la resposta.

8. Com es diferencien gràficament les intervencions del periodista i de Marc Gasol? Comprova si en altres revistes o diaris s’usa el mateix sistema.

9. Marca la resposta correcta en cada cas.

• Quina persona gramatical utilitza el periodista per a adreçar-se a Marc Gasol?

Tu. Vosté. Vós.

• I Marc Gasol, com s’adreça al periodista?

Tu. Vosté. Vós.

• A què creus que equival l’ús de la segona persona gramatical en respostes de Marc Gasol com la següent?

No, simplement no et pots quedar només amb el bàsquet. Has de pensar què faràs després...

Fa referència al periodista.

Equival a una construcció impersonal, com hom no es pot quedar.

Fa referència al lector.

Equival a una primera persona.

ACTIVITATS

ENS COMUNIQUEM • COMPRENSIÓ LECTORA

Pau ha dit que la selecció la porta a dins,

però arriba un moment en què el cos et demana parar.

L’NBA és un negoci, per sobre de tot.

Ningú arriba a dalt sense treball.

301957 _ 0054-0069.indd 57 28/07/11 11:32

Page 58: 3r eso adaptacions curriculars

58

1. Els textos conversacionalsUn text conversacional es fonamenta en l’intercanvi d’informació entre dos o més interlocutors que es comuniquen per mitjà d’un canal oral o escrit. Aqueststextos inclouen converses informals, gèneres periodístics com l’entrevista, o nous formats com els xats.

2. L’entrevistaL’entrevista és un gènere periodístic que segueix l’estructura d’un diàleg regu-lat entre dues persones: una que formula una sèrie de preguntes i una altra que les contesta. Normalment s’hi fa servir l’estil directe, en el qual se succeeixen les veus dels dos participants, delimitades per signes gràfics o per un estil de lletra diferent per a cada interlocutor.

Segons la finalitat comunicativa, distingim dos tipus d’entrevista:

• Les entrevistes objectives, que pretenen bàsicament informar sobre l’activi-tat o les opinions d’un personatge en relació amb un fet, bé perquè la seua professió hi està relacionada, bé perquè es considera que és una autoritat po-lítica, social o acadèmica que hi pot dir la seua.

• Les entrevistes de personalitat pretenen exposar com és un personatge mit-jançant les seues declaracions. A banda de la informació sobre fets passats o actuals, que acostuma a ser el motiu pel qual és entrevistat, es busca conéixer la persona, fer un retrat de la seua vida, el seu ambient i el seu caràcter.

3. Estructura de l’entrevistaNormalment, en una entrevista trobem l’estructura següent:

4. Els textos conversacionals en internetMentre que en una entrevista els termes de la conversa estan fixats per l’entre-vistador, en els mitjans informàtics es reprodueix més fidelment l’espontaneïtat de la conversa parlada. Amb internet hi ha la possibilitat d’establir una conver-sa amb altres usuaris de la xarxa mitjançant els fòrums, els xats o els blocs.

TINGUES PRESENT

En les entrevistes escrites el llenguatge no verbal es reflecteix amb comentaris del periodista (somriu, gesticula aïradament...). En internet, en canvi, emprem avatars (icones o requadres que identifiquen els usuaris, per exemple amb una fotografia) i emoticones, icones simples que reflecteixen estats d’ànim (per exemple, ;-) o bé :-x).

Els gèneres conversacionals (I)

ENS COMUNIQUEM • TIPOLOGIA TEXTUAL

ENTREVISTA

Presentació

Qüestionari

Conclusió

L’entrevistador situa la figura del personatge (dades per-sonals, trajectòria, motius de l’entrevista, etc.).

Pot variar segons la intenció de l’entrevistador o el tipus d’entrevista. Cal evitar una successió de preguntes i respostes freda o poc fluida, i les preguntes han d’acon-seguir la implicació en el tema i l’aportació de novetats.

L’entrevistador resumeix o valora les respostes oferides.

301957 _ 0054-0069.indd 58 28/07/11 11:32

Page 59: 3r eso adaptacions curriculars

59

1. Respon. De quin tipus és l’entrevista inicial de la unitat? Justifica la resposta.

2. Prepara una entrevista a algú del teu centre (un membre de l’equip directiu, un professor, un membre del personal no docent, un company de nivells superiors, etc.). Pensa dotze preguntes que et permetrien tindre una primera aproximació a la seua personalitat. Posa-les en comú amb altres companys i elaboreu un qüestionari que tinga com a màxim díhuit preguntes, sense repetir-ne cap. Amb l’ajuda del professor, ordeneu les preguntes i entrevisteu la persona triada.

ACTIVITATS

ENS COMUNIQUEM • TIPOLOGIA TEXTUAL

301957 _ 0054-0069.indd 59 28/07/11 11:32

Page 60: 3r eso adaptacions curriculars

60

TINGUES PRESENT

Hi ha paraules que en valencià s’escriuen amb b i en castellà amb v (basc / vasco) i d’altres que en valencià s’escriuen amb v i en castellà amb b (avorrit / aburrido).

Les consonants p/b, t/d, c/g

CONEIXEM LA LLENGUA • ORTOGRAFIA

1. Les consonants p/b, t/d, c/g a final de paraula

Els sons [p], [t], [k] a final de paraula poden ocasionar problemes ortogràfics, ja que es poden escriure, respectivament, amb p/b, t/d i c/g. Ateneu, doncs, a les instruccions següents per aclarir dubtes:

• Com a regla general, escriurem p, t o c darrere vocal tònica.Exemples F llop, estret, amic…

Excepcions

– Les paraules acabades en -etud i -itud: quietud, solitud. – Paraules com adob, club, tub, cub, fred, fluid, sud, nord, mag, estrateg, pedagog...– Els noms propis Madrid, David, Carib.

• Quan la paraula acaba en síl·laba àtona o té dues consonants finals, escriu-rem la mateixa grafia que tenen els derivats o les formes femenines.Exemples F àrab - Aràbia; serp - serpejar; ràpid - rapidesa; sort - sortejar;

llarg - llargària; marc - emmarcar…

Excepcions

– Algunes paraules planes com ànec, mànec, préssec, xàfec, fàstic...– Els presents d’indicatiu: comprenc, tinc, córrec, venc...

• Els gerundis i els participis acaben sempre en -t.Exemples F jugant, dient, sabut, decidit…

• Les terminacions cultes s’escriuen sempre amb la forma sonora (b, d o g).Exemples F polisíl·lab, hidròfob, iod, pedagog, psicòleg, ignífug…

2. La distinció entre b i v

Saber quan s’ha de posar b o v és, en general, més fàcil del que sembla. Aques-tes són les normes bàsiques.

Escrivim b

Darrere m: rumba, gamba, trombó, colombaire

En els derivats de mots acabats en p o b: llop - lloba, sap - saber, corb - corbera

Davant l i r: blau, arbre, poble, branca, biblioteca, brusa

Escrivim v

Darrere n: canviar, convidar

En els derivats de mots acabats en u: neu - nevar, escriu - escrivia

En les formes de l’imperfet simple dels verbs acabats en -ar: cantava, somiava, parlaves

En el verb haver: havia, havíem

301957 _ 0054-0069.indd 60 28/07/11 11:32

Page 61: 3r eso adaptacions curriculars

61

1. Ompli els buits amb les lletres b, d, g, p, t, c, segons corresponga.

•tími •confi •equi •aba •cabu •virtu •nàufra

•dar •joventu •pràcti •corren •biòle •inquietu •gre

2. Escriu la paraula primitiva dels mots següents tenint en compte les dues primeres regles d’escriptura de les oclusives finals.

•amigar F •verdura F •aridesa F

•acurtar F •partir F •buidar F

•dardar F •foguera F •llobató F

3. Corregeix els errors en les oclusives finals de les oracions següents.

•David ha anat a buscar un treball com a músig a Madrit.

•No sigues cabut! El contrari de dolç és amarc, no salat!

•Alfarp, poble de la Ribera, és una població d’origen àrap.

•Per a considerar-se vàlit, el salt ha de ser de més de vind metres de llarc.

•A l’institud de Sogorp hi ha dos professors de grec.

4. Escriu b o v.

•ne ar •passa a •can iar •pintà eu •tam or •no etat

•con enient •mar re •am ient •ca ut •bla or •sa erut

•ha ies •em olicar •ben ingut •cal esa •escla atge •re uda

5. Completa el quadre que et presentem a continuació.

cantar haver procurar estudiar jugar

Jo cantava

Tu estudiaves

Ell/Ella procurava

Nosaltres

Vosaltres jugàveu

Ells/Elles havien

6. Hi ha una sèrie de paraules que no s’escriuen igual en valencià i en castellà pel que fa a les grafies b/v. Tenint en compte això, completa les oracions amb les grafies adequades. Si et cal, consulta el diccionari.

•L’ad ocat de l’a i li ha fet guanyar el cas.

•M’agrada més la resquilla en almí ar que la natural.

•Se m’ha o lidat el mò il al camp.

•A orrits o ser à em el mo iment dels nú ols.

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • ORTOGRAFIA

301957 _ 0054-0069.indd 61 28/07/11 11:32

Page 62: 3r eso adaptacions curriculars

62

TINGUES PRESENT

Alguns adverbis de manera es formen a partir d’adjectius, afegint a la forma femenina de l’adjectiu la terminació –ment (digne - dignament; tranquil - tranquil·lament).

L’adverbi

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

1. Els adverbis

Els adverbis són paraules que o bé aporten informació sobre les circumstàn-cies que envolten l’acció verbal, o bé expressen afirmació, negació o dubte. Poden acompanyar el verb (vindrem prompte), l’adjectiu (estaven molt feliços) o un altre adverbi (arribàrem massa tard). L’adverbi és una paraula invariable, ja que no presenta canvis de gènere ni de nombre.

2. Classes d’adverbis

Els adverbis es classifiquen segons el significat o la circumstància que expressen:

ADVERBIS

Manera com, bé, malament, així, millor, pitjor, alhora, sols, arreu, corrents, debades...

Tempsquan, ara, abans, adés, després, ahir, hui, demà, sempre, tothora, mai, llavors, aleshores, sovint, tard, prompte, aviat, ja, encara, enguany...

Llocon, ací, allà, allí, enllà, enlloc, dins, fora, sobre, sota, damunt, davall, davant, darrere, avant, arrere, amunt, avall, dalt, baix, prop, lluny...

Quantitat quant, poc, molt, més, menys, tant, bastant, massa, força, quasi, prou, gens...

Afirmació sí, també...

Negació no, tampoc...

Dubte potser...

3. Les locucions adverbialsLes locucions adverbials són grups de dues o més paraules que tenen un sig-nificat conjunt i que fan la mateixa funció que un adverbi.

LOCUCIONS ADVERBIALS

Maneraa corre-cuita, a dojo, a peu coix, a contracor, a (les) fosques, de colp i volta, de grat, a cau d’orella, a la força, de bat a bat, de gom a gom, de tot cor, de reüll, xano-xano, fil per randa, a ulls clucs, a tort i a dret...

Tempsa hores d’ara, a la llarga, a poqueta nit, de bon matí, d’ara endavant, d’hora, de dia, a la nit, de moment, de seguida, l’endemà, despús-ahir, de tant en tant, en acabant, al capvespre...

Lloca dins, a fora, a dalt, a baix, a la vora, al davant, al darrere, amunt i avall, de dalt a baix, pertot arreu, a sobre, a la dreta, a l’esquerra, a la vora, al voltant, al capdavall, al capdamunt...

Quantitatuna mica, no gaire, si més no, a més a més, d’allò més, bona cosa, gens ni miqueta, més o menys, com a màxim, com a mínim, no gens, un grapat...

Afirmaciófins i tot, de segur, en efecte, i tant, sens dubte, de veritat, de debò, de veres...

Negació de cap manera, en absolut, no pas, no gens, en ma vida...

Dubte si de cas, si molt convé, tal vegada, tal volta, qui sap...

301957 _ 0054-0069.indd 62 28/07/11 11:32

Page 63: 3r eso adaptacions curriculars

63

1. Classifica els adverbis següents en la columna corresponent.

immediatament •possiblement •també •prou •així •gens •debades •avall•prompte •enlloc •millor tampoc •sí •potser •molt •hui •fora •corrents •adés •suaument •tothora •bé •massa •ací

alhora •dins •pitjor •quasi •darrere •feliçment •almenys •poc •tant

Manera Temps Lloc Quantitat Afirmació Negació Dubte

2. Subratlla els adverbis d’aquestes oracions i indica quin significat aporten.

•Mai trobarem les claus de la moto. F

•No voleu arribar els últims? Doncs passeu avant! F

•Els meus cosins viuen lluny. F

•Encara no ha arribat el tren. F

•Ho vam saber després. F

•Probablement vorem el partit en ma casa. F

•A ella li agraden massa les llepolies. F

•Potser tindrem sort! F

3. Forma adverbis en -ment a partir dels adjectius següents.

• alegre F • seré F

• lleuger F • simpàtic F

• solemne F • animat F

• vistós F • feliç F

4. Uneix les locucions adverbials següents amb les expressions sinònimes.

de bat a bat • • en veu baixa, secretament a cau d’orella • • en aquest moment a hores d’ara • • molt a prop a corre-cuita • • totalment obert de gaidó • • amb molta pressa a la vora • • de costat

5. Escriu una oració amb cada una de les locucions adverbials següents.

de gom de gom • a la babalà • de sobte • d’aleshores ençà • al cap i a la fi

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

301957 _ 0054-0069.indd 63 28/07/11 11:32

Page 64: 3r eso adaptacions curriculars

64

TINGUES PRESENT

Els enllaços coordinants donen lloc a oracions compostes amb coordinació d’oracions. En canvi, els enllaços subordinants produeixen oracions compostes amb subordinació d’oracions.

Els enllaços

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

4. Les preposicions i les conjuncions La preposició i la conjunció tenen una funció semblant, ja que serveixen per a enllaçar unes paraules amb altres dins una oració. Així, poden relacionar dues paraules, dos sintagmes i, fins i tot, la conjunció pot enllaçar dues oracions per formar-ne una altra de composta. Són dues classes de paraules invariables, és a dir, no tenen ni gènere ni nombre.

4.1 Les preposicionsLa preposició serveix per enllaçar paraules amb el seu complement. Prece-deix normalment un substantiu o un sintagma nominal, amb el qual forma el sintagma preposicional.

Viuen en un poble costanerS. Prep.

.

Les preposicions es classifiquen en dos grups:• Àtones o febles: a, amb, de, en, per, per a.• Tòniques o fortes, que poden ser simples (contra, entre, fins, malgrat, segons,

sense, sobre, ultra, vers, vora...) o compostes (cap a, des de, fins a...)

Les locucions preposicionals són grups de dues o més paraules que fan la mateixa funció que una preposició: a força de, a excepció de, al costat de, grà-cies a, en comptes de, a fi de, a través de, d’acord amb, a causa de, per culpa de...

4.2 Les conjuncionsLa conjunció serveix per a enllaçar paraules, sintagmes i fins i tot oracions. Les locucions conjuntives són grups de dues o més paraules que fan la ma-teixa funció que una conjunció. Les conjuncions i les locucions conjuntives poden ser de dues classes:

• Les conjuncions i locucions coordinants enllacen dos o més elements que estan al mateix nivell sintàctic dins una oració, o bé oracions diferents que tenen la mateixa importància i que podrien funcionar de manera indepen-dent.

Exemple F No volia anar al cine, però va anar-hi. La conjunció coordinant però enllaça dues oracions que estan al mateix nivell sintàctic: No volia anar al cine i va anar-hi.

• Les conjuncions i locucions subordinants relacionen oracions en les quals la que és precedida per la conjunció depén de l’altra, que és la principal.

Exemple F Marta pregunta si veniu a dinar. La conjunció subordinant si intro-dueix l’oració veniu a dinar com a complement del verb de Marta pregunta.

De conjuncions i locucions coordinants n’hi ha amb diversos significats. Per exemple, i indica suma d’elements (copulativa), o expressa elecció (disjuntiva), però significa oposició (adversativa), etc.També passa el mateix amb les conjuncions i locucions conjuntives subordi-nants. Per exemple, perquè indica causa o finalitat, si expressa condició, enca-ra que significa concessió, etc.

301957 _ 0054-0069.indd 64 28/07/11 11:32

Page 65: 3r eso adaptacions curriculars

65

1. Completa els buits de les oracions següents amb les preposicions àtones adients. Posa atenció a les possibles contraccions.

•A l’hivern aniré a esquiar la meua família.

•Elles volien anar el concert.

•Ens van cridar telèfon.

•Va retallar la revista les tisores.

•Estudiem un institut prop València.

2. Subratlla les preposicions que hi ha en les oracions següents.

•Ho vam aconseguir mitjançant un gran esforç. •Pujàrem a la muntanya sota la pluja.

•No sabrem la nota fins la propera setmana. •No vages amb moto sense el casc.

•Heu d’anar cap a l’eixida. •Entre nosaltres i aquells xics vam fer la festa.

•Pere és amic dels meus pares. •Durant la setmana mai prenia dolços.

3. Encercla els enllaços coordinants d’aquestes oracions, digues si són conjuncions o locucions conjuntives, i indica quins elements enllacen.

•Fa molta calor, per tant et pots llevar la camisa. F És i enllaça

amb

•No ho has fet tu, sinó jo. F És i enllaça

amb

•Voleu carn, peix o bé pasta? F És i enllaça

amb

•No volia eixir al carrer ni vore la televisió. F És i enllaça

amb

•Són molt amics, fins i tot fan vacances junts. F És i enllaça

amb

4. Encercla els enllaços subordinants d’aquestes oracions, digues si són conjuncions o locucions conjuntives, i indica quina és l’oració principal i quina la subordinada.

•Si vols estudiar Història, anirem a la biblioteca. És F

Proposició principal F

Proposició subordinada F

•Ho va comprar encara que li semblava car. És F

Proposició principal F

Proposició subordinada F

•Ens van dir que vindrien. És F

Proposició principal F

Proposició subordinada F

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

301957 _ 0054-0069.indd 65 28/07/11 11:32

Page 66: 3r eso adaptacions curriculars

66

1. La llengua en l’edat modernaDiversos canvis socials i polítics van provocar la davallada de l’ús culte de la nostra llengua. La unió amb Castella va comportar l’arribada de governants, funcionaris i bisbes castellans, i la progressiva castellanització de les classes nobles. A més, en el terreny literari, Castella viu una època d’esplendor, i molts dels nostres autors volgueren imitar els grans autors del moment i ho feren en la llengua de moda, el castellà.

Al final del segle XVI, a València continua havent-hi un moviment literari culte i minoritari. Quasi totes les obres que en sorgeixen són en castellà i només al-guns autors, com Joan Timoneda, escriuen algunes obres en valencià.

Per això els segles XVI, XVII i XVIII conformen el que s’ha anomenat decadèn-cia literària. Aquesta denominació fa referència al descens en la quantitat i la qualitat literària de les obres d’aquesta època. Predomina la literatura popular (cançoners, romanços, obres religioses com els goigs, la poesia satírica o el teatre còmic) ja que, en general, es considerava que la literatura culta s’havia de fer en castellà. També la cancelleria reial, que havia unificat la llengua ad-ministrativa i culta a tota la Corona d’Aragó, perd força a partir de la unió amb Castella.

Per tot plegat, a partir del segle XVI, es produí una dialectalització progressi-va de la nostra llengua, que tens exemplificada en el quadre de l’esquerra.

2. Evolució política i socialA València la influència del castellà fou més intensa que a la resta del territo-ri. Una de les raons d’aquest fet va ser el repoblament de l’interior del regne, arran de l’expulsió dels moriscos en 1609, fet fonamentalment amb caste-llans i aragonesos. L’expulsió dels moriscos va afeblir l’economia del país: va desaparéixer de colp un terç de la població i la producció agrícola se’n va ressentir greument. El país visqué una refeudalització a favor de la noblesa i a València la burgesia començà a entrar en decadència. El desastre de la revolta de les Germanies, iniciada en 1519, la prohibició a la Corona d’Aragó del comerç amb Amèrica i el desplaçament d’aquest comerç a l’Atlàntic, la pira-teria o el pagament de les contínues guerres a Europa van enfonsar finalment l’economia.

La gota que féu vessar el got va arribar entre 1700 i 1714: la derrota de valen-cians, catalans i aragonesos (partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria) enfront dels castellans (que preferien Felip de Borbó) en la guerra de Successió va comportar la desaparició de la Corona d’Aragó i, amb els decrets de Nova Plan-ta, l’abolició de totes les institucions i legislacions pròpies dels seus territoris i la implantació de les castellanes. A més, durant els segles XVIII i XIX s’acumula-ran lleis prohibitives de l’ús de la nostra llengua en actes públics i religiosos, així com en l’ensenyament.

Història de la llengua (IV). La llengua entre els segles XVI i XVIII

APRENEM MÉS • LLENGUA I SOCIETAT

Catalunya

Pèrdua de les r finals en síl·laba tònica (pensar/pensà).

Es neutralitzen les o i u àtones (cum ençà en comptes de començà).

Evolució diferent del subjuntiu (que jo senta/séntia/senti).

Balears

L’idioma es queda estancat en l’època medieval.

Reapareixen per escrit formes que durant el XIV i el XV només s’usaven en la parla, com l’article salat (es carrer, ses finestres).

Regne de València

Apareix l’apitxament (ensordiment de sons: *machor, *cassa...).

Els castellanismes hi entren en més quantitat: ja es constaten els mots, encara hui habituals, entonces, después, hasta, pues...

301957 _ 0054-0069.indd 66 28/07/11 11:32

Page 67: 3r eso adaptacions curriculars

67

1. Llig el text següent, escrit en el segle XVIII, i respon a les preguntes proposades.

Tot prové de no tindre una y altra una Gramàtica o Vocabulari ben copiós, hon se faça crisi de les veus que podem usar en les matèries sèries y de les que devem abandonar de les conversacions polítiques, fent al mateix temps un escorcoll ben rigurós de quines espressions i maneres de parlar són circumspectes y dignes d’hò-mens sabis y quines són vulgars y proporcionades solament per a la gent més baixa y ordinària.

LLUÍS GALIANA, Rondalla de rondalles

• Quin problema exposa Galiana en el fragment?

• Quina devia ser la situació de la llengua en aquell moment?

• Quines raons històriques expliquen que no hi haguera una gramàtica i un diccionari en la nostra llengua en 1776?

2. Fes un esquema amb totes les dades que tens sobre les causes de la decadència del regne de València. Agrupa-les en polítiques, econòmiques i socials.

• Causes polítiques F

• Causes econòmiques F

• Causes socials F

3. Quines conseqüències creus que degué comportar la crisi de la burgesia per a la nostra llengua i la nostra literatura?

4. Creus que la situació de predomini del castellà sobre el valencià es manté encara en l’actualitat? Argumenta’n el perquè.

ACTIVITATS

APRENEM MÉS • LLENGUA I SOCIETAT

301957 _ 0054-0069.indd 67 28/07/11 11:32

Page 68: 3r eso adaptacions curriculars

68

1. Introducció a l’edat mitjana

El teatre medieval era un instrument de propaganda política i religiosa. Era un teatre pensat per a ser representat com a espectacle públic i, per tant, se n’han conservat pocs textos. Segons el tema, distingim teatre religiós i teatre profà.El teatre religiós es classifica, segons el tema, en quatre cicles:• El cicle de Nadal, sobre el naixement de Crist (Cant de la Sibil·la, per exem-

ple, a Mallorca).• El cicle de Pasqua, sobre la mort i la resurrecció de Crist (Passió de Cervera).• El cicle hagiogràfic, centrat en vides de sants (Misteri d’Adam i Eva, a València).• El cicle marià, protagonitzat per la Verge Maria, sobretot la seua mort i as-

censió al cel com a Mare de Déu (Misteri d’Elx).El teatre profà inclou totes les obres teatrals que no tractaven temes religiosos:• El teatre d’entreteniment. Podia consistir en jocs malabars, danses, mims o

acrobàcies, sempre a càrrec de joglars i destinat a un públic popular.• El teatre del poder civil. Eren processons, tornejos cavallerescos, festes cor-

tesanes, etc., que transmetien la idea de poder associada a determinades elits civils o religioses que, amb la solemnitat, pompa i grandiositat d’aquests ac-tes, promocionaven la seua ciutat, govern o confraria.

2. El Misteri d’ElxEs tracta de la mostra més important del nostre teatre medieval. Recrea la mort i l’ascensió al cel de la Verge Maria, i es representa cada any coincidint amb la fes-tivitat de l’Assumpció, els dies 14 i 15 d’agost, a l’interior de la basílica de Santa Maria de la ciutat d’Elx.El Misteri destaca per ser l’única obra de teatre del món que va sobreviure a les normes del Concili de Trento, que prohibien la representació d’obres de teatre dins les esglésies. És una manifestació cultural important pel text, però també per la música polifònica que l’acompanya i la valuosa varietat de vestits i aparells escènics que són part integrant de la posada en escena. L’argument del Misteri es desenvolupa durant dos dies, la vespra i la festa. • En començar la vespra, la Verge manifesta el desig de morir per poder acom-

panyar el seu fill, que es troba al cel. Llavors el primer aparell escènic, la ma-grana, baixa de la cúpula de la basílica amb un àngel dins que comunica a Maria que el seu desig es farà realitat. Com a plasmació de la seua última vo-luntat, els apòstols són transportats de forma màgica davant la Verge, que mor davant d’ells. La vespra es tanca, llavors, quan un altre aparell, l’araceli o recè-lica, baixa del sostre per emportar-se al cel l’ànima de la Verge difunta.

• La festa, d’altra banda, comença amb l’adoració que els apòstols fan del cos sense vida de la Mare de Déu. Aleshores entren en escena uns jueus, dispo-sats a profanar el cos sant, però una misteriosa força els paralitza les mans abans que puguen tocar-lo. Convertits al cristianisme a causa del miracle, els jueus s’uneixen als apòstols en l’adoració. Poc després, baixa del cel de nou la recèlica, que s’emporta el cos de la Mare de Déu, la qual, ja en les altures, és coronada com a reina del cel i la terra.

El teatre medieval

APRENEM MÉS • LITERATURA

TINGUES PRESENT

El seguiment de la tradició del Misteri d’Elx, mantinguda viva pels il·licitans durant segles, ha merescut que l’obra haja sigut declarada per la Unesco patrimoni de la humanitat.

Representació del Misteri d’Elx.

MARIAGran desig m’ha vengut al cordel meu car Fill ple de amor.Tan gran que no hu podria dir,on per remei desig morir.

Acabada esta cobla, obren la porta del cel i devalla lo núvol ab l’àngel. I comen-çant a eixir per la porta, s’ha de disparar l’artilleria. Sonaran l’orgue, ministrils i campanes mentres lo núvol devalla algu-na distància i, en parar l’artilleria i los demés instruments, obre’s lo núvol i comença a cantar l’àngel les següents co-bles.

ÀNGELDéu vos salve Verge imperial,Mare del Rei celestial.Jo us port saluts e salvamentde vostre Fill omnipotent.

Lo vostre Fill, qui tant amaue ab gran goig lo desitjau,Ell vos espera ab gran amorper ensalçar-vos en honor.

E diu que al terç jorn, sens dubtar,Ell ab si eus vol apellaralt, en lo Regne celestialper Regina angelical.

E manà’m que us la portàs,aquesta palma i eus la donàs;que us la façau davant portarquan vos porten a soterrar.

APARICIÓ DE LA MAGRANA

301957 _ 0054-0069.indd 68 28/07/11 11:32

Page 69: 3r eso adaptacions curriculars

69

1. Situa en aquest mapa de la Comunitat Valenciana les següents tradicions de balls i processons amb un elevat contingut teatral.

•El Sexenni de Morella.

•Les danses guerreres de la Todolella.

•La festa de la Mare de Déu de l’Ermitana de Peníscola.

•La processó del Corpus de València.

•El ball de la Carxofa de Silla.

•La processó de la Verge de la Salut d’Algemesí.

•Les danses de Titagües.

2. Llig aquest fragment del Misteri d’Elx i respon.

ACTIVITATS

APRENEM MÉS • LITERATURA

•A quin moment del Misteri creus que pertany aquest fragment, a la vespra o a la festa? Justifica la resposta amb el contingut d’algun vers.

•Per què en el text paraules com Fill o Rei porten majúscules quan no es tracta de noms propis?

•L’àngel dóna a Maria una palma, signe de santedat i símbol dels màrtirs. Quina relació té, però, aquest símbol amb la ciutat d’Elx, lloc on es fa la representació?

ACTIVITATSACTIVITATS

832355U06P150H03

MARIAGran desig m’ha vengut al cordel meu car Fill ple de amor.Tan gran que no hu podria dir,on per remei desig morir.

Acabada esta cobla, obren la porta del cel i devalla lo núvol ab l’àngel. I comen-çant a eixir per la porta, s’ha de disparar l’artilleria. Sonaran l’orgue, ministrils i campanes mentres lo núvol devalla algu-na distància i, en parar l’artilleria i los demés instruments, obre’s lo núvol i comença a cantar l’àngel les següents co-bles.

ÀNGELDéu vos salve Verge imperial,Mare del Rei celestial.Jo us port saluts e salvamentde vostre Fill omnipotent.

Lo vostre Fill, qui tant amaue ab gran goig lo desitjau,Ell vos espera ab gran amorper ensalçar-vos en honor.

E diu que al terç jorn, sens dubtar,Ell ab si eus vol apellaralt, en lo Regne celestialper Regina angelical.

E manà’m que us la portàs,aquesta palma i eus la donàs;que us la façau davant portarquan vos porten a soterrar.

Acabada esta cobla, arriba l’àngel i ageno-lla’s en lo cadafal, prop la Maria i besa la palma i posa-la sobre lo cap i dóna-la-hi. I la Maria pren dita palma, fent la mateixa cerimònia, i respon al to de Vexilla Regis. Dic al to de Gran desig.

MARIAÀngel plaent e il·luminós:si gràcia trob jo davant vós,un do vos vull demanar,prec-vos no’l me vullau negar.

Ab molt ser, si possible és,ans de la mia fi jo veéslos apòstols ací justarper lo meu cos a soterrar.

Acabada esta cobla, respon l’àngel mun- tant en lo núvol.

ÀNGELLos apòstols ací serani tots ab brevetat vendran,car Déu, qui és omnipotent,los portarà sobtosament.

I puix, Verge, ho demanau,lo etern Déu diu li plauque sien ací sens dilacióper vostra consolació.

Acabada esta cobla, es tanca lo núvol i entra en el cel i es tanca la porta d’aquest. I tornen a sonar els ministrils, campanes i los demés instruments.

Luis Quirante, El Misteri d’Elx. Edició de la consueta del 1722

APARICIÓ DE LA MAGRANA

301957 _ 0054-0069.indd 69 28/07/11 11:32

Page 70: 3r eso adaptacions curriculars

ESCENA DESENA (a)

ANTÒNIA. ¿Vosté? ¿Quina broma és aquesta?

G. CIVIL. ¡Les dues quietes! Ara sí que us he pillat. Ací estan les du-es, embarassades de sobte. Però, i com creixen les panxes última-ment! Ja fa temps que ho havia descobert. ¿Què us pensàveu?

ANTÒNIA. Però, ¿què diu aquest ho-me? ¿Què ha descobert?

MARGA. (Es deixa caure sobre el llit.) ¡Ho sabia, ho sabia!

G. CIVIL. (A MARGA.) Veig que no ha perdut el xiquet. I vosté, senyora, enhorabona: en cinc hores s’ha quedat embarassada i està ja a punt de parir. ¡Quina velocitat!

ANTÒNIA. Senyor guàrdia, l’avise que comet un greu error.

G. CIVIL. L’error l’he comés abans, quan m’he cregut tot el numeret del part. ¡Vinga, fora les coses que han robat!

ANTÒNIA. Està boig. ¿De què parla?G. CIVIL. No faça la sabuda. Ja han

jugat prou. Els homes ixen a fer neteja i passen els sacs a les do-nes, que es fabriquen una panxa, i ja està. Estic tot el dia veient do-nes embarassades. Però, ¿és pos-sible que totes les dones del barri s’hagen quedat prenyades al ma-teix temps? Puc entendre tot això de la reproducció de l’espècie, però açò ja és massa. Dones ma-dures, joves, xiquetes... Fins i tot una velleta de vuitanta anys. ¡L’he vista amb els meus ulls,

amb una panxa que pareixia que duia bessons!

ANTÒNIA. ¡Ah, ja! Però tot això és per la santa patrona.

ESCENA DESENA (b)G. CIVIL. ¿Quina santa patrona?ANTÒNIA. Sí, santa Eulàlia, ¿sap? Era

una santa que no podia tenir fills i, quan va fer seixanta anys, el Se-nyor li va fer la gràcia que queda-ra embarassada.

G. CIVIL. ¿Amb seixanta anys?ANTÒNIA. Sí, i el marit en tenia més

de vuitanta. G. CIVIL. ¡Quines coses!ANTÒNIA. L’home va morir al poc de

temps. La força de la fe, ja se sap. De manera que, per recordar aquest miracle, totes les dones del barri passegen durant tres di-es amb una panxa postissa.

G. CIVIL. ¡Quina tradició més precio-sa! I per això assalten supermer-cats, ¿no? Per poder omplir-se les panxes. Les coses que es veuen per la fe religiosa del poble. ¡Bé, ja n’hi ha prou! Ensenyeu-me les coses que heu furtat o acabaré per perdre la paciència.

ANTÒNIA. ¿I què farà, si la perd? ¿Ens arrancarà la roba? L’avise que si ens toca un sol cabell, o si continua entossudit a veure les nostres pan-xes, serà víctima de la maledicció.

G. CIVIL. No em faça riure. ¿Quina maledicció?

ANTÒNIA. La mateixa que va caure sobre l’home de la santa. Com

ACTE SEGON

Ací no paga ningú!

U N I T A T

5

70

301957 _ 0070-0085.indd 70 28/07/11 11:29

Page 71: 3r eso adaptacions curriculars

que era un incrèdul, li va dir: «Santa Eulàlia, vine ací i ense-nya’m la panxa. Deixa’t estar de romanços, perquè jo no sóc el pare». Aleshores, santa Eulàlia es va obrir el vestit i, segon mira-cle!, del ventre li va brollar... una cascada de roses!

G. CIVIL. Molt bonic, el miracle...ANTÒNIA. Encara no s’ha acabat. Al

vell se li ennuvolà la vista de sobte. «¡No m’hi veig, no m’hi veig! –cridava–, estic ceguet. Déu m’ha castigat». «¿Ara ja t’ho creus?», li preguntà la santa. «¡Sí, crec!» I, aleshores, tercer miracle! Entre les roses aparegué un xiquet de deu mesos, que ja parlava, i que va dir: «Pare, el Senyor et perdona; pots morir en pau». Li tocà el cap amb la ma-neta i el vell va morir. Però molt tranquil, ¿sap?

G. CIVIL. ¿Ja ha acabat? Ara ensenye’m les roses...

ANTÒNIA. Molt bé. De manera que vosté també és un incrèdul...

G. CIVIL. Sí, molt.ANTÒNIA. ¿No tem la maledicció?G. CIVIL. Ja li he dit que no.ANTÒNIA. Com vosté vulga. Després

no em diga que no l’he avisat. (A MARGA.) Vinga, alça’t, que ens descobrirem al mateix temps. (ANTÒNIA i MARGA reciten.)Santa Eulàlia del bon tracte,qui no crega en el miracle,caiga en la maledicció.Qui faça la mala accióde voler mirar les panxes,que s’atinga a les conseqüències.

Fes que tinga, santa honrada,nit i boira en la mirada.(Les dues dones s’obrin els abrics.)

G. CIVIL. ¿Què és això?ANTÒNIA. Jo diria que és verdura.G. CIVIL. Verdura...ANTÒNIA. Sí, és verdura: encisams,

endívies, porros i, fins i tot, ¡cols!MARGA. Jo també portava cols.G. CIVIL. Però, ¿es pot saber per què

han amagat totes aquestes verdu-res?

ANTÒNIA. Nosaltres no hem amagat res. ¡Encara serà un miracle!

G. CIVIL. Sí, el miracle de les cols. ¿On paren les roses?

MARGA. És que van molt cares.ANTÒNIA. Escolte, senyor guàrdia,

cadascú fa els miracles segons l’estació. I, a tot açò, ¿hi ha algu-na llei que diga que un ciutadà, sobretot si és una dona, no pot dur endívies, encisams i cols en la panxa?

G. CIVIL. Clar que no hi ha cap llei.ANTÒNIA. ¿No? Si és així, ja hem

acabat. ¡Adéu, passe-ho bé!G. CIVIL. ¿Com que adéu? ¡Vull saber

per què duien tota aquesta ver-dura amagada en les panxes!

ANTÒNIA. Ja li ho hem dit: per re-cordar el miracle de santa Eulà-lia. I, qui no s’ho crega, més tard o més prompte serà víctima de la maledicció. (Baixa lentament la llum.)DARIO FO, ¡Ací no paga ni Déu!

71

301957 _ 0070-0085.indd 71 28/07/11 11:29

Page 72: 3r eso adaptacions curriculars

72

1. Resumeix breument l’argument d’aquest fragment teatral de Dario Fo.

2. Indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F).

El guàrdia civil diu que està tot el dia veient dones embarassades.

Per recordar el miracle de santa Eulàlia, totes les dones del barri passegen amb una panxa postissa durant 15 dies.

La causa de tantes dones embarassades és que recorden el miracle de la santa Isabel.

Segons Antònia, l’home de la santa es va quedar cec per no creure en el miracle.

El guàrdia civil ja ha detingut altres dones embarassades.

Les dones protagonistes porten diverses classes de verdures amagades a les panxes.

El guàrdia civil sospita que Antònia i Marga han robat al supermercat.

3. Contesta aquestes preguntes sobre el text.

• Quins personatges intervenen en les dues escenes?

• Què ha fet sospitar al guàrdia civil de les dues dones?

• Quina és l’actitud del guàrdia civil al llarg de tot el fragment? En algun moment observes que canvia la seua manera de pensar?

• Quina de les dues dones mostra des del començament una actitud de preocupació en vore’s acusada pel guàrdia civil?

• Què fan les dues dones per intentar enganyar el guàrdia civil?

• Quins productes amagaven les dones sota l’abric?

• Per quin motiu creus que ho feien?

• Quina és la maledicció que Antònia presagia al guàrdia civil?

ACTIVITATS

ENS COMUNIQUEM • COMPRENSIÓ LECTORA

En aquesta escena de l’obra ¡Ací no paga ni Déu!, del dramaturg italià Dario Fo, el guàr-dia civil sospita que les panxes embarassades d’Antònia i Marga són postisses i que amaguen material furtat pels seus marits. Elles intentaran enredar l’agent de l’autoritat, especialment Antònia, que és qui porta la veu cantant.Procurarem imaginar l’escena, fixant-nos en les acotacions i en el mateix desenvolupament del diàleg.

Claus de la lectura fer neteja: furtar.Vocabulari

301957 _ 0070-0085.indd 72 28/07/11 11:29

Page 73: 3r eso adaptacions curriculars

73

4. Explica els tres miracles a què fa referència Antònia per convéncer el guàrdia civil de l’autenticitat dels embarassos de les dues dones.

5. Explica el significat de l’expressió destacada. Després, escriu un parell d’oracions en què la utilitzes.

«Santa Eulàlia, vine ací i ensenya’m la panxa. Deixa’t estar de romanços, perquè jo no sóc el pare».

6. Explica el significat dels versos destacats.

«Santa Eulàlia del bon tracte,qui no crega en el miracle,caiga en la maledicció.Qui faça la mala accióde voler mirar les panxes,que s’atinga a les conseqüències.Fes que tinga, santa honrada,nit i boira en la mirada.»

7. El personatge del guàrdia civil es caracteritza al llarg del fragment per una actitud entossudida. Subratlla tots els sinònims de l’adjectiu entossudit que trobes a continuació.

• avar • obstinat • tossut • caparrut

• tenaç • extenuat • enginyós • intransigent

• neguitós • mordaç • negligent • pertinaç

8. Digues quines de les expressions següents serveixen per a definir aquest text.

• text dialogat • comèdia • text narratiu • debat

• text argumentatiu • tragèdia • text dramàtic • entrevista

ACTIVITATS

ENS COMUNIQUEM • COMPRENSIÓ LECTORA

301957 _ 0070-0085.indd 73 28/07/11 11:29

Page 74: 3r eso adaptacions curriculars

74

1. Els textos teatrals i cinematogràficsEls textos teatrals i cinematogràfics són conversacionals pel fet que quasi tota la informació ens és donada per mitjà dels diàlegs dels personatges, sense narrador.

Aquests textos comparteixen algunes característiques amb els textos narratius, com ara l’estructura, però presenten unes diferències substancials.

Entre els textos teatrals i els cinematogràfics també hi ha algunes diferències:

Els personatges teatrals i cinematogràfics, com els narratius, poden ser bàsi-cament de dos tipus: plans o redons. Els personatges plans es caracteritzen per un únic tret i no evolucionen al llarg de la història (per exemple, el roí, el gra-ciós, el fatxenda, la dona innocent, el policia cruel...). Els personatges redons, en canvi, tenen una personalitat molt definida que s’acosta bastant a la comple-xitat humana en les seues reaccions i evolucions.

TINGUES PRESENT

• Per a reproduir un diàleg en estil indirecte cal fer servir els anomenats verbs de dicció: dir, preguntar, contestar, cridar, ordenar, demanar, insistir, afirmar, exclamar, replicar, aclarir, suplicar...

• Els personatges redons, que solen ser els principals, necessiten una construcció molt acurada, ja que no tenim les indicacions del narrador per a explicar com són o què pensen. El diàleg, l’acció i la bona caracterització són fonamentals per donar-nos a entendre com són.

Els gèneres conversacionals (II)

ENS COMUNIQUEM • TIPOLOGIA TEXTUAL

El narrador explica tota la informació i regula tot el que hem de saber.

Textos narratius

L’autor dóna les informacions per mitjà de les acotacions: descriu el lloc i el temps de l’obra, informa del moviment i el comportament dels personatges...

El narrador pot reproduir els diàlegs en estil directe o bé integrar-los en el seu propi discurs mitjançant l’estil indirecte.

Com que no hi ha narrador, els diàlegs es presenten sempre en estil directe.

Textos teatrals i cinematogràfics

El text s’organitza en actes, que es divideixen en escenes, en cada una de les quals l’acció ocorre en el mateix temps i espai i amb uns mateixos personatges.

Textos teatrals

El text s’organitza en seqüències,que són una successió d’accions amb unitat temàtica. Les seqüències es divideixen en escenes que es desenvolupen en un mateix temps i espai.

En els textos teatrals, les acotacions descriuen el lloc, el temps, les accions, les entonacions o els gestos. Els directors teatrals i el seu equip completen la informació restant: vestuari, il·luminació, música...

En els textos cinematogràfics la informació addicional es presenta detallada en el guió tècnic: localitzacions, durada de les escenes, indicacions sobre els personatges, so d’ambient, efectes, banda sonora, il·luminació, moviments de càmera i plans. Al costat del guió tècnic hi ha el guió gràfic, una mena de còmic sense diàleg on es dibuixen les escenes per plans: general, mitjà, primer pla, pla de detall...

Textos cinematogràfics

G F

G F

G F

G F

301957 _ 0070-0085.indd 74 28/07/11 11:29

Page 75: 3r eso adaptacions curriculars

75

1. Explica breument les diferències entre aquestes parelles de conceptes.

• text narratiu / text teatral:

• text teatral / text cinematogràfic:

• acte / escena:

• guió tècnic / guió gràfic:

2. Observa els plans següents i explica les diferències que hi ha.

■ Escriu A, B, C o D, segons corresponga. Quina finalitat narrativa creus que té cada un dels quatre tipus de plans anteriors?

Destacar l’expressió corporal del personatge en una situació determinada.

Situar l’acció general.

Centrar l’atenció en un objecte o una acció molt concreta.

Destacar les expressions gestuals dels personatges.

3. Posa exemples de personatges plans i redons en novel·les, obres de teatre o pel·lícules que hages llegit o vist últimament.

ACTIVITATS

ENS COMUNIQUEM • TIPOLOGIA TEXTUAL

Pla general Pla americà Primer pla Pla de detall

A B C D

301957 _ 0070-0085.indd 75 28/07/11 11:29

Page 76: 3r eso adaptacions curriculars

76

TINGUES PRESENT

Quan una paraula acaba en -s i la paraula següent comença en vocal o en una consonant sonora, la s es pronunciarà sonora: tres novel·les, les amigues.

Les esses sorda i sonora

CONEIXEM LA LLENGUA • ORTOGRAFIA

En la nostra llengua, distingim una essa sorda (sopa) i una essa sonora (cosa). Ara vorem les grafies que poden representar cada so.

1. La essa sorda

Aquest so pot ser representat mitjançant diverses grafies, depenent del lloc que ocupe en la paraula.

A principi de paraula• Amb c, davant e, i: ceba, cigró • Amb s: sabata, sépia, sirena, sofà, sud

Entre consonant i vocal

• Amb c, davant e, i: encetar, narcís• Amb ç, davant a, o, u: començar, cançó, forçut• Amb s: dansa, molsa

Entre vocals

• Amb c, davant e, i: cacera, edició• Amb ç, davant a, o, u: puça, açò, traçut • Amb el dígraf ss: tassa, passar• Amb s, només en alguns casos de prefixació

i sufixació: asimètric, antesala, homosexual

A final de paraula • Amb ç: feliç, capaç• Amb s: pastís, esbós

2. La essa sonora

Aquest so, a diferència del de la essa sorda, no existeix en castellà. En valencià es representa amb les grafies següents, depenent del lloc que ocupe en la pa-raula.

A principi de paraula

z

Exemples F zenit, zona, zebra, zoomorf

Entre consonant i vocal

Exemples F pinzell, colze, AlziraExcepció F derivats de dins (endinsar), fons

(enfonsar) i trans (transistor)

Entre vocals s

Exemples F casa, posar, andalusa, brisaExcepció F mots d’origen grec com amazona,

trapezi, esquizofrènic i paraules amb els sufixos -zou, -zoide, -zoic (protozou, espermatozoide, paleozoic)

3. La pronúncia de les esses sorda i sonora

A l’hora de llegir un text, totes les normes que has aprés se simplifiquen molt:• La z és sempre sonora.• La c, la ç i la ss són sempre sordes.• La s entre vocals és en general sonora, i en altres posicions és sempre sorda.

301957 _ 0070-0085.indd 76 28/07/11 11:29

Page 77: 3r eso adaptacions curriculars

77

1. Completa les paraules següents amb la grafia o el dígraf corresponent (s, ss, c o ç).

• el • emblar • arago a • abata • iutadà

• énia • pi arra • bra os • mi a • pa os

• ro inyol • dan a • ar uela • con í • peda

2. A partir de les paraules donades, mira de completar els derivats que t’indiquem.

• veloç F velo itat • velo es • velo os • velo íped

• avanç F avan ar • avan ada • avan em • avan eu

• feliç F feli os • feli itat • infeli • feli ment • feli es

• vers F ver icle • ver ar • ver os • ver ador • ver ejar

• tros F tro ejar • destro ar • tro os • tro ets

• pas F pa ar • pa eig • pa os • pa ets • pa ada

• gros F gro a • engro ir • gro ària • gro et

3. Completa, a partir de l’exercici anterior, la regla següent.

Quan una paraula acaba en ç, forma els derivats amb les lletres i/o

En canvi, quan la paraula acaba en s, forma els derivats amb i/o

4. Completa els buits de les paraules següents amb la grafia adequada de la essa sonora.

• mu eu • de embre • quin e • ebra

• sen ill • ro ella • hi enda • revi ió

• proto ou • trape i • tre or • pai atge

• esmor ar • anàli i • bron e • enit

5. Esbrina si aquestes paraules contenen s sonora o s sorda i posa’ls s, ss, ç, c o z.

• prince a • co ina • don ella • oltera

• tro os • o ell • ru a • ra a

• on e • pu a • ombi • ona

• disfre es • ama ona • col e • pa ió

6. Ompli l’espai en blanc per reconstruir el nom d’aquestes poblacions valencianes.

• Algeme í • Ma amagrell • Guada uar • edaví • irat • Valèn ia

• Ca es Altes • Alma ora • Burja ot • Al ira • orita • Beni a

7. Llig aquestes oracions fixant-te en la pronunciació de les esses.

• Si baixen molt els sous els treballadors perdran poder adquisitiu.• No es pot fer una truita sense trencar i batre els ous.

■ Explica la diferència que hages trobat entre les dues paraules destacades i a què es deu.

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • ORTOGRAFIA

301957 _ 0070-0085.indd 77 28/07/11 11:29

Page 78: 3r eso adaptacions curriculars

78

TINGUES PRESENT

Si el subjecte no apareix explícitament sinó que se suposa, parlem de subjecte el·líptic: Ahir (nosaltres) vam anar al cinema.

L’oració. Definició i constituents

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

1. L’oració

Una oració és un enunciat o conjunt de paraules que expressa una idea o un pensament complet, i que conté almenys un verb en forma personal. Les fra-ses, en canvi, són enunciats que no contenen cap verb en forma personal.

Exemples F La pel·lícula començava a les sis de la vesprada = oració Quina sort! = frase

Les oracions s’organitzen en sintagmes, que són paraules o grups de paraules que s’estructuren al voltant d’una paraula que actua com a nucli i que acom-pleixen una funció determinada en l’oració. Hi ha cinc tipus de sintagmes:

• Sintagma nominal (SN). Exemple: una obra teatral.• Sintagma verbal (SV). Exemple: feien tard.• Sintagma adjectival (SAdj). Exemple: molt avorrida.• Sintagma adverbial (SAdv). Exemple: prou bé.• Sintagma preposicional (SPrep). Exemple: de la meua germana.

2. Els constituents de l’oració

Els constituents bàsics de l’oració són el subjecte, que sol ser un sintagma no-minal, i el predicat, que és sempre un sintagma verbal. El subjecte i el verb han de concordar en nombre i persona.

• El subjecte és el sintagma nominal que designa la persona, animal o cosa de qui es parla en l’oració. El nucli, que sol ser un substantiu o un pronom, pot anar precedit d’un determinant i seguit d’uns complements.

SN subjecte

ElDet.

cotxeNucli

de RobertComplement

del nom

té uns seients molt còmodes.

• El predicat és el sintagma verbal que expressa tot allò que es diu del subjec-te. Està format per un nucli, el verb, que és l’element clau de qualsevol oració i que pot anar acompanyat de complements.

SV predicat

El nostres amics van descobrir Nucli (verb)

l’amagatallComplement

.

Podem distingir dues classes de predicats: el predicat nominal i el predicat verbal.

• El predicat nominal o atributiu és aquell que té com a nucli un verb atribu-tiu (ser, estar, semblar o paréixer), que actua com un enllaç entre el subjecte i l’atribut, l’element amb més càrrega de significat del predicat (Aquelles dones semblaven distretes).

• El predicat verbal és aquell que té com a nucli un verb predicatiu, que ex-pressa una acció o un procés que afecta el subjecte. Els verbs predicatius po-den anar sols, encara que normalment van acompanyats d’un o diversos complements (Pere juga amb els seus amics).

301957 _ 0070-0085.indd 78 28/07/11 11:29

Page 79: 3r eso adaptacions curriculars

79

1. Subratlla les expressions següents que tenen un sentit complet i, per tant, són enunciats.

• Eva ha anat al circ. • Alícia treballa a la fàbrica.

• Vosaltres teniu. • Quina calor!

• Arròs amb menjarem Pere. • Vine, Maria.

2. Subratlla els verbs en forma personal d’aquests enunciats i indica al costat quins són oracions.

• I tant que sí! • Segur que no.

• Vols dir que m’ha entés? • La piscina està oberta a partir de les deu.

• Xocolate. • Entrenem tres dies cada setmana.

3. Classifica aquests sintagmes en la taula següent.

tres mandarines • trenca les cadenes • de goma • ràpidament • salta • bastant amable • una vesprada calorosa gens divertida • supera els adversaris • per a Josep • en 1945 • malament • amb les seues amigues

un llapis de color roig • competent

SN SV SAdj SAdv SPrep

4. Assenyala el subjecte i el predicat de les oracions següents. Després, indica’n els nuclis.

• L’ordinador de Xavier té un virus molt perillós.

• Ahir la meua família va anar amb tren a Oriola.

• Durant els exàmens elles es trobaven nervioses.

• Mai va saber admetre la derrota l’excampió de motociclisme.

• La gravació d’aquelles imatges va permetre la detenció de tots els assaltants.

5. Subratlla el verb de les oracions següents i indica quines tenen un predicat nominal (PN) i quines un predicat verbal (PV).

• Les pel·lícules de la setmana passada van ser molt interessants.

• Ella sempre confonia els noms dels carrers.

• L’alumne va alçar la mà després de l’explicació.

• Tots aquells bolígrafs són rojos.

• La dependenta semblava obsessionada.

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

301957 _ 0070-0085.indd 79 28/07/11 11:29

Page 80: 3r eso adaptacions curriculars

80

Els complements verbals

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

Els complements verbals són aquells sintagmes que completen la significació del verb. Segons la funció que fan dins l’oració, els complements del verb po-den ser atribut, complement directe, complement indirecte, complement de règim verbal, complement predicatiu o complement circumstancial.

Atribut

L’atribut és el complement dels verbs atributius o copula-tius (ser, estar, semblar o paréixer), que expressa una qua-litat o característica del subjecte.Pot ser un SN, un SAdj, un SPrep, un pronom o un parti-cipi.

Els actors semblen nerviosos

Atribut

.

Complement directe

El complement directe (CD) és un sintagma nominal que designa l’objecte o la persona sobre la qual recau l’acció expressada pel verb. Els verbs que necessiten un CD per a tindre un significat complet s’anomenen verbs transitius.Per a reconéixer el sintagma nominal que fa la funció de complement directe podem substituir-lo pels pronoms fe-bles em, et, ens, us, el, la, els, les, en i ho.

Ahir vam trobar la motxilla

CD

al parc.

Ahir la vam trobar al parc.

Complement indirecte

El complement indirecte (CI) és el sintagma que indica el destinatari de l’acció expressada pel verb. El CI sempre va introduït per les preposicions a o per a, i per a identificar-lo dins l’oració podem fer al verb les pre-guntes a qui? o per a qui? Els pronoms febles que poden substituir el CI són em, et, li (es) / ens, us, els (es).

Pau va escriure una carta al seu cosí

CI

.

Pau li va escriure una carta.

Complement de règim

verbal

El complement de règim verbal (CRV) és un sintagma pre-posicional introduït per una preposició exigida pel verb. Aquest complement és necessari perquè el verb tinga sentit complet. El CRV es pot substituir pels pronoms febles en (quan va introduït per la preposició de) i hi (si la preposició és a, en o amb).

Maria sempre es queixa de la roba

CRV

.

Maria sempre se’n queixa.

Complement predicatiu

El complement predicatiu (CPred) és un complement ver-bal que expressa una qualitat del subjecte o del comple-ment directe. Generalment és un SAdj que acompanya un verb predica-tiu en funció atributiva, i que ha de concordar en gènere i/o nombre amb el nucli del subjecte o del complement di-recte.

Els meus amics tornaren il·lusionats

CPred

.

Complement circumstancial

El complement circumstancial (CC) és un complement ver-bal no obligatori que aporta una informació específica sobre circumstàncies de lloc, temps, manera, quantitat, instru-ment, companyia... de l’acció verbal.En general, el pronom feble que substitueix els CC és el pronom hi. Però quan el CC va introduït per la preposició de, el pronom és en.

Aniré demà a València

CC Lloc

.

Hi aniré demà.

301957 _ 0070-0085.indd 80 28/07/11 11:29

Page 81: 3r eso adaptacions curriculars

81

1. Assenyala els complements directes de les oracions següents.

• Van trobar el paquet al magatzem.

• El director va demanar els informes a la secretària.

• Ells ens van recomanar aquests còmics.

• Ahir no es va acabar les postres.

• Nosaltres sempre reguem els arbres del jardí.

• Aquest migdia he tret de la butxaca els papers.

• Abans li déiem tota la veritat.

■ Substitueix els complements directes per un pronom feble.

2. Escriu cada oració on corresponga segons la funció del complement subratllat.

• Joan sempre parlava de la faena.• Els germans de ma mare semblaven cansats per culpa del viatge.• Jordi va demanar un entrepà de formatge al cambrer.• Acabe de comprar un regal a mon pare.• Després de la pluja, l’aigua del riu baixava bruta.• A les deu del matí començaran els actes festius.

Atribut

Complement directe

Complement indirecte

Complement de règim verbal

Complement predicatiu

Complement circumstancial

3. Separa el subjecte i el predicat d’aquestes oracions i analitza’n els complements del verb.

• La meua germana ha dissenyat molts vestits a actrius famoses.• Aquells actors s’han acostumat a l’èxit ràpidament.• Aquest matí repararé l’ordinador als nostres veïns.• Júlia va escriure ahir un missatge als seus amics de Benicàssim.• Marta i Gemma han aprovat el projecte de final de carrera.• La professora ens ha explicat tots els problemes a la pissarra.• L’advocat ha portat tots els documents als jutjats.

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

301957 _ 0070-0085.indd 81 28/07/11 11:29

Page 82: 3r eso adaptacions curriculars

82

1. El marc històric i literari: la Renaixença

Al segle XIX comença la lenta formació d’un estat liberal modern a tot Espanya, fet que en el terreny cultural suposa una uniformització en una mateixa llengua i cultura, la castellana. Durant aquests anys continuen les lleis que centralitzen el poder polític, l’administració, la justícia, la cultura, l’exèrcit i l’economia. El castellà és la llengua única de l’educació i la prohibició de les altres llengües arriba fins i tot al seu ús per telèfon en 1896.

Tot i això, el segle XIX és també el moment de l’inici de la tímida recuperació cultural de la nostra llengua. Políticament, els moviments de recuperació d’un estat pluricultural dins l’Espanya liberal començaren amb el federalisme de la segona meitat del segle. A més, a Catalunya la nova burgesia industrial s’en-frontà per interessos econòmics amb l’estat. Al mateix temps, intel·lectuals, es-criptors i polítics promogueren la recuperació de la cultura pròpia com un signe diferencial i encetaren el moviment de la Renaixença.

A València no hi hagué una burgesia enfrontada amb l’estat com a Catalunya, però començà una certa reivindicació de la nostra llengua sense arribar a l’ac-tuació política. Es van crear associacions de defensa i promoció de la llengua i la literatura pròpies, com Lo Rat-Penat (1878), o certàmens literaris com els Jocs Florals (record dels antics que se celebraven durant l’edat mitjana). Autors com Teodor Llorente, Venceslau Querol i Constantí Llombart van escriure obres en valencià i van iniciar així una tasca de normalització de l’ús literari de la llengua, encara que des de perspectives diferents: mentre que els dos pri-mers pretenien la recuperació de la llengua antiga, Llombart entenia que havia d’adequar-se també als usos populars i pròxims a la gent.

2. La llengua dels renaixencistes

El gran debat lingüístic de l’època es trobava en la disputa entre l’ús de dos models de llengua diferenciats:

• Els defensors del «valencià que ara es parla» escrivien en una llengua que tot el món entenia, però que era plena de vulgarismes (abundants en obres populars com els sainets, els col·loquis, les auques, els romanços...).

• Els partidaris de les formes antigues i literàries, en canvi, escrivien en una llengua arcaica, que pocs entenien del tot, i reivindicaven usos literaris quasi perduts o propis de parlars que no havien sigut influïts pel castellà.

Mentrestant, la llengua continuava sumant castellanismes (chispa, luego, enfer-metat, abarcar, bulto, embustero, llimpiar...). En els textos escrits, el valencià i la resta de parlars començaren a diferenciar-se una mica més. En valencià s’incor-poraren algunes mostres d’ortografia castellana (y, ch) i es consolidaren formes actuals com els demostratius simples (este, eixe), el canvi dels pronoms febles (lo hi done, la hi done/li la done) i determinades terminacions verbals (patixc, cantara, dormira...).

Història de la llengua (V). La llengua en el segle XIX

APRENEM MÉS • LLENGUA I SOCIETAT

TINGUES PRESENT

A Catalunya i les Illes Balears es van consolidar també les formes actuals dels seus parlars, raó per la qual posteriorment, ja al segle XX, calgué recuperar una llengua unitària.

Teodor Llorente.

301957 _ 0070-0085.indd 82 28/07/11 11:29

Page 83: 3r eso adaptacions curriculars

83

Història de la llengua (V). La llengua en el segle XIX 1. Llig aquest fragment d’una carta que dirigí Teodor Llorente a Marià Aguiló i contesta

les preguntes que el segueixen.

Teníem, ací a València, una llengua viva i una literatura morta; perquè encara que mai s’ha deixat d’escriure en valencià, els populars au-tors de romanços i col·loquis, i els que després portaren esta llengua al teatro i al periodisme satíric i festiu, la usaren sense estudi ni poli-ment algú, corrompuda i rebordonida com la trobaven en los llavis de la gent indocta, i bàr-barament castellanitzada en la ciutat, on no ha pogut defendre’s, com en los pobles més reti-rats, de la invasió de l’idioma oficial. Una llen-gua en tal estat és impròpia de tota poesia que

no siga completament familiar. Hi ha que re-lligar la tradició literària i açò té dificultats. ¿S’han d’adoptar de nou les paraules perdudes i oblidades? ¿S’ha de renunciar, per por a no ser comprés, al nom valencià propi, quan aquest ha estat substituït per un altre castellà? [...] Hi ha un muntó de diccions que s’han per-dut en uns punts, i en altres es conserven; que els ciutadans de València ja no empleen, i al-guns no les coneixen, i que aixís que eixim a l’horta, les trobem vives i significatives. [...]

TEODOR LLORENTE, Poesia valenciana completa

• Explica l’afirmació inicial del fragment en relació amb la decadència de la llengua i la situació d’aquesta al segle XIX: «Teníem, ací a València, una llengua viva i una literatura morta».

• Explica les diferències entre la situació de la literatura popular i la literatura culta, i les diferents necessitats expressives d’una i altra manifestació cultural.

• Com creus que respondria Llorente a aquestes preguntes retòriques que formula ell mateix?

a) «¿S’han d’adoptar de nou les paraules perdudes i oblidades?» F

b) «¿S’ha de renunciar, per por a no ser comprés, al nom valencià propi, quan aquest ha estat

substituït per un altre castellà?» F

• Quina diferenciació geogràfica i quina solució al problema del model de llengua planteja l’autor al final del text?

• Copia algun barbarisme que hages detectat en el text i escriu la forma correcta actual.

ACTIVITATS

APRENEM MÉS • LLENGUA I SOCIETAT

301957 _ 0070-0085.indd 83 28/07/11 11:29

Page 84: 3r eso adaptacions curriculars

84

1. L’humanisme a la Corona d’AragóEls humanistes són aquells escriptors que, a partir del segle XIV, comencen, prime-rament per Itàlia i després per tot Europa, a recuperar la rica cultura dels grecs i ro-mans, que havia estat oblidada durant segles. Aquest corrent filològic i filosòfic situà l’home al centre de l’univers (antropocentrisme) i afavorí actituds basades en el rao-nament humà (racionalisme) i en la capacitat humana de dubtar (escepticisme).

Tot i la proximitat amb Itàlia, en la nostra literatura l’humanisme tingué un des-envolupament limitat per raons ideològiques i per l’ús del llatí o del castellà per part de molts dels autors considerats humanistes. Tot i això, destaquen es-criptors com Joan Roís de Corella, Antoni Canals i, sobretot, Bernat Metge.

2. Bernat MetgeVa nàixer a Barcelona, entre els anys 1340 i 1346, i va treballar com a notari en la cort del rei. Aficionat des de jove a les lletres, va traduir del llatí a la nostra llen-gua algunes obres importants d’humanistes reconeguts, com ara el Valter e Grisel-da, de l’escriptor florentí Francesco Petrarca. La seua obra principal és Lo Somni.

2.1 Lo SomniDesprés de la misteriosa mort del rei Joan I, Bernat Metge, juntament amb altres funcionaris reials, va ser culpat d’estar implicat en l’assassinat del rei i del fet que aquest morira sense confessió. El van tancar a la presó i, després d’eixir-ne, va escriure la seua obra mestra, Lo Somni, amb l’objectiu d’exculpar-se de l’assassi-nat i de guanyar el favor del rei i de la cort per a recuperar el seu lloc de treball com a funcionari. L’èxit del llibre va fer que aconseguira els seus objectius.

En Lo Somni Bernat Metge conta que el rei Joan I se li apareix en somnis i li diu que la seua mort no va ser fruit de cap assassinat ni complot, sinó que va ser natural. En les dues parts finals del llibre, a més, fa un elogi de les dones, cen-trat especialment en les dones de la cort reial.

Els elements humanistes de Lo Somni són:

• El llibre pren la forma de diàleg, molt emprada per grecs i romans.

• En les seues pàgines ixen personatges de la mitologia clàssica, com ara Orfeu i Tirèsies, que parlen amb l’autor i el rei.

• En Lo Somni veiem que la literatura no té com a preferència la difusió de certes idees religioses o polítiques, sinó que serveix una persona i els interessos d’aquesta. Es tracta, doncs, d’un llibre antropocentrista.

3. Altres autors de l’època humanista a la Corona d’AragóAquests altres autors no es poden considerar del tot humanistes ja que, malgrat que tenien interés per les obres clàssiques i les van imitar formalment en molts casos, el seu pensament continuava sent essencialment medieval.

• Antoni Canals (regne de València, 1352-1419) va traduir al valencià autors llatins com Valeri Màxim o Sèneca, però la seua ideologia era medieval.

• Joan Roís de Corella (Gandia, 1433-1497) va dedicar una bona part de la seua joventut a versionar obres clàssiques, especialment d’Ovidi.

La prosa humanista. Bernat Metge

APRENEM MÉS • LITERATURA

TINGUES PRESENT

Dos humanistes importants de la Corona d’Aragó foren el valencià Lluís Vives i el barceloní Jeroni Pau, que s’expressaren en llengua llatina.

Lluís Vives.

301957 _ 0070-0085.indd 84 28/07/11 11:29

Page 85: 3r eso adaptacions curriculars

85

1. Llig el fragment següent, pertanyent a Lo somni, i respon a les preguntes que el segueixen.

• Indica en aquest text d’on a on va la part narrativa i d’on a on la part dialogada.

• Explica breument què li ocorre al narrador i protagonista en el primer paràgraf. Precisa com és el seu son.

• Quin és el fet cabdal que es produeix en el segon paràgraf?

• Completa aquest quadre amb les opinions dels dos personatges que dialoguen.

• Quina de les dues ideologies et sembla més pròpia del món medieval?

• Amb quin d’aquests conceptes identificaries l’actitud del narrador pel que fa a l’esperit?

antropocentrisme (l’home, centre de l’univers)

racionalisme (confiança absoluta en el raonament humà)

escepticisme (dubte de tot el que no siga científicament demostrable)

humanisme (recuperació dels clàssics grecs i romans)

teocentrisme (Déu, centre de l’univers)

ACTIVITATS

APRENEM MÉS • LITERATURA

Un divendres a mitja nit, estudiant en la cambra on jo havia acostumat estar, la qual és testimoni dels meus pensaments, em vingué gran desig de dormir, i alçant-me en peu passe-gí un poc per la dita cambra; però sobtat de molta son, vaig gitar-me sobre el llit, i sobtosament, sense despullar-me, m’adormí, però no pas en la forma acostumada, sinó en aquella que els malalts o famejants solen dormir.Estant així, se m’aparegué un home de mitjana estatura [...] i per a mi fou evident que estava davant el rei En Joan d’Aragó, de gloriosa memòria, que feia poc de temps que havia mort, i al qual jo llongament havia servit. I dubtant de qui era, m’espaordí terriblement. Llavors ell em digué:–Allunya tota por de tu, perquè jo sóc aquell que et penses.–Oh, Senyor! Com sou vós ací? No vau morir l’altre dia?–No, sols deixí la carn a sa mare, i doní l’esperit a Déu, qui me’l va donar.–Com l’esperit? –diguí jo–. No puc creure que l’esperit siga res ni que puga tenir altre camí sinó aquell que la carn té.–I doncs, què creus que sóc jo? No saps que l’altre dia passí de la vida corporal en què era?–Ho he escoltat –responguí–, mes ara no ho crec, perquè si haguéreu mort no seríeu ací, e entenc que sou viu. [...]

–La fama és certa, que jo he pagat el deute de natura; i el meu esperit és aquest qui parla amb tu.–Vós, Senyor, em podeu dir el que us plaurà; mes, parlant amb vós, jo no creuré que sigueu mort, perquè els hòmens morts no parlen.–Veritat és –digué ell– que els morts no parlen; però l’esperit no mor, i per consegüent no li és impossible parlar.–No em pareix –diguí jo– que l’esperit siga res després de la mort, perquè moltes vegades he vist morir hòmens i bèsties i ocells, i no veïa que esperit ni altra cosa els isqués del cos, per la qual jo pogués conéixer que carn i esperit fossen dues coses distintes; sinó que sempre he cregut que el que hom anomena esperit i ànima no fos altra cosa sinó la sang o la calor natural que és en el cos. [...]–Molt t’enganyes –digué ell–, pareix que no faces diferèn-cia entre una classe d’esperit i l’altra.–No, perquè veig que totes les coses animades moren d’una mateixa manera.

BERNAT METGE, Lo Somni (adaptació)

Què és... ... la carn o el cos... ... l’ànima o l’esperit...

... per al rei En Joan?

... per a Bernat Metge?

301957 _ 0070-0085.indd 85 28/07/11 11:29

Page 86: 3r eso adaptacions curriculars

L’aigua a la Comunitat Valenciana1. La pluviositatA la nostra Comunitat, la pluviositat és escassa, amb pluges estacionals, curtes i intenses que provoquen inundacions i molta erosió. Generalment plou més a la costa que a l’interior, a excepció de les zones muntanyoses, en què plou amb certa intensitat. A la serra d’Espadà, la Tinença de Benifassà, el Penyagolosa, la serra d’Aitana i la Safor s’arriba als 700-800 mm/any; en canvi, a la meitat sud de la província d’Alacant només s’assoleixen els 300 mm/any.

2. Els rius i les ramblesA la Comunitat Valenciana hi ha dues classes de rius:

• Els rius al·lòctons naixen en altres comunitats i desemboquen al Mediterrani. Són al·lòctons els rius Millars, Túria, Xúquer i Segura. Es tracta de rius llargs i cabalosos, amb aigua que s’utilitza sobretot per al regadiu.

• Els rius autòctons naixen a les nostres serres. Entre altres, són rius autòctons el Palància, el Serpis i el Gorgos. Aquests rius són curts i poc cabalosos, ja que les capçaleres estan prop del mar Mediterrani, on desemboquen, i proce-deixen de serres amb altituds inferiors a 1.500 m.

Les rambles són barrancs que naixen amb l’aigua de la pluja caiguda torrencial-ment a la primavera o a la tardor. L’erosió que provoquen és molt gran, ja que inunden, de colp i volta, terrenys que s’assequen del tot després d’alguns dies.

3. Els aqüífersUna part important de l’aigua de pluja es filtra en la terra i s’acumula, cosa que fa amerar les roques permeables i forma aqüífers. A la nostra Comunitat, els aqüífers es disposen al llarg d’una franja propera al litoral. D’aquests aqüífers s’extrau aigua per al reg i per al consum humà des de fa segles, i això n’ha pro-vocat la sobreexplotació. També sofreixen salinització per intrusions marines i una contaminació elevada per l’abús de fertilitzants en l’agricultura.

4. Les zones humidesEn certs llocs de la Comunitat Valenciana l’aigua s’acumula i forma zones hu-mides, com les albuferes i les llacunes, que són reserves naturals per a la nidi-ficació i el descans d’ocells migratoris. Així mateix, serveixen de refugi a pobla-cions d’animals i vegetals que només viuen a la nostra Comunitat: les anomenades espècies endèmiques.

U N I T A T

6

86

301957 _ 0086-0101.indd 86 28/07/11 11:35

Page 87: 3r eso adaptacions curriculars

Aquestes zones humides es conserven en estat natural per la pressió social, que fa que els governs dicten lleis per promoure’n el manteniment i la recuperació. D’aquesta manera s’evita la seua degradació, a causa de la pressió urbanística, l’extracció d’aigua per a regadius, l’acció industrial i els sediments que, a poc a poc, s’hi van depositant.

A la Comunitat Valenciana hi ha dos tipus de zones humides:

• Zones humides litorals. Es tracta d’albuferes, maresmes i marjals separades del mar per barreres arenoses o restingues. En gran part dels casos presenten una o diverses obertures –les goles– que permeten la comunicació amb el mar i, per tant, la renovació de l’aigua i el manteniment de la vida aquàtica. Les zones humides litorals més importants de la nostra Comunitat són les albuferes de València, Calp, Elx-Santa Pola i Peníscola; les maresmes del Prat de Cabanes; les marjals de Xilxes-Almenara, el Puig-Puçol, Cullera i Pego-Oliva; i les llacunes litorals de la Mata i Torrevella.

• Llacunes interiors. Són acumulacions d’aigua de pluja o de regadiu, o brolla-dors subterranis que omplin depressions del terreny. Les més importants són les llacunes de Salines, Villena i el Fondo d’Elx-Crevillent. L’aigua els arriba per naixements d’aigua, fonts, ullals i brolladors, a partir dels aqüífers.

5. El problema de l’esgotament de recursosFins fa poc, l’ésser humà extreia de la naturalesa tot el que podia per al seu profit, sense pensar que algun dia aquests recursos podrien esgotar-se. Entre aquests recursos, el més valuós és l’aigua.

Actualment, les necessitats d’aigua a la Comunitat Valenciana són molt eleva-des, a causa, bàsicament, del ràpid creixement de la població per la immigració i el turisme. Aquest creixement ha motivat una major necessitat d’aigua per als usos agrícoles, per a la indústria i per al consum domèstic.

Però la quantitat d’aigua que ens ofereix la naturalesa és cada vegada més bai-xa. L’extracció d’aigua dels aqüífers és tan alta que alguns s’han esgotat i d’al-tres s’han omplit d’aigua marina. D’altra banda, la contaminació de les aigües fa que una gran part no es puga fer servir per al consum per la qualitat tan baixa que presenten.

Tot això ens obliga a pensar en aquest problema per buscar-hi una solució: l’estalvi d’aigua domèstica és fonamental; el reg gota a gota, una necessitat, i el reciclatge de l’aigua que utilitzen les indústries, una mesura eficaç contra la contaminació.

JOSE MANUEL CASAS I ALTRES, Supernova, Ciències de la Naturalesa 1r ES0

87

301957 _ 0086-0101.indd 87 28/07/11 11:35

Page 88: 3r eso adaptacions curriculars

88

1. Digues quina creus que és la finalitat d’aquest text.

2. Busca en el text un exemple de definició i un de classificació.

• Definició F

• Classificació F

3. Fes un esquema del text que en reculla les idees principals.

ACTIVITATS

En aquest text expositiu distingirem dues parts: la primera, més extensa, descriu els recursos hidrològics de la Comunitat Valenciana; la segona, més breu, resumeix els problemes princi-pals que la utilització humana de l’ai-gua planteja en el nostre territori. Fa-rem atenció a entendre el conjunt de termes específics de la matèria a mesu-ra que els anem trobant en la lectura.

pluviositat: quantitat de pluja.erosió: desgast que es produeix en el sòl.amerar: penetrar un líquid, generalment aigua, a un objecte. aqüífer: formació geològica on s’emmagatzema i circula

aigua subterrània.albufera: llacuna litoral tancada per un cordó arenós. endèmic: que viu només en una regió determinada. maresma: costa baixa inundable per les aigües del mar

o d’un riu. marjal: aiguamoll litoral.

Claus de la lectura Vocabulari

ENS COMUNIQUEM • COMPRENSIÓ LECTORA

301957 _ 0086-0101.indd 88 28/07/11 11:35

Page 89: 3r eso adaptacions curriculars

89

4. Contesta aquestes preguntes després de llegir detingudament el text.

• A quines zones de la Comunitat plou més i a quines plou menys?

• Com es formen les rambles?

• Què són els aqüífers? Com s’aprofiten?

• Per a què utilitzen les zones humides els ocells migratoris?

• Què permeten les mesures de protecció de les zones humides?

5. Explica les diferències que hi ha entre els rius autòctons i els rius al·lòctons.

6. Indica el problema que es deriva de les crescudes de les rambles.

7. Assenyala què ha motivat el creixement de les necessitats d’aigua a la nostra Comunitat.

8. Indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F).

A la meitat sud de la província d’Alacant plou molt.

Els rius Millars, Túria, Xúquer i Segura són al·lòctons.

Els aqüífers valencians estan situats en una llarga franja propera a la costa.

Les llacunes interiors són albuferes, marjals i maresmes separades per barreres arenoses.

La contaminació de l’aigua fa que cada vegada se’n puga aprofitar menys per al consum humà.

9. Explica el significat de l’afirmació següent.

Aquestes zones humides es conserven en estat natural per la pressió social, que fa que els governs dicten lleis per promoure’n el manteniment i la recuperació.

ACTIVITATS

ENS COMUNIQUEM • COMPRENSIÓ LECTORA

301957 _ 0086-0101.indd 89 28/07/11 11:35

Page 90: 3r eso adaptacions curriculars

90

1. Característiques dels textos expositius

Els textos expositius són aquells que tenen la intenció de transmetre objecti-vament informació amb una finalitat essencialment didàctica i divulgativa. Po-dem trobar aquest model de textos en els fullets explicatius, els llibres de text, les obres de divulgació científica, les obres de consulta, les conferències, les explicacions a classe...

Els textos expositius poden presentar la informació de dues maneres:

• De forma resumida i clara, perquè ens fem una idea general del tema de què es parla. És el cas, per exemple, dels diccionaris, les enciclopèdies, els tríp-tics... En aquests textos són importants els esquemes, tant per a organitzar millor els continguts com per a sintetitzar-los.

• També la poden presentar de forma àmplia, per a aprofundir en el coneixe-ment dels continguts de què es parla. Aquests textos solen incloure apartats i subapartats per a organitzar la informació. És el cas, per exemple, de les obres de consulta especialitzades (manuals, llibres de text, articles especialitzats, etc.).

2. Estructura dels textos expositius

Els textos expositius solen presentar l’estructura següent:

3. Estil dels textos expositius

Els textos expositius han de ser clars, senzills i ben organitzats. Amb aquesta finalitat, hi són freqüents aquests recursos:

• L’ús d’un lèxic adequat al contingut i comprensible per al receptor a què s’adreça. Convé explicar els termes especialitzats sempre que calga.

• La disposició de la informació dels continguts en apartats i subapartats en cas de treballs extensos, o en paràgrafs en cas d’escrits més breus.

• La presència d’elements gràfics que ajuden a entendre l’exposició: esque-mes, diagrames, fotografies, il·lustracions... Moltes vegades, una imatge sintetitza de manera més comprensible el que es descriu amb paraules.

• Finalment, hem de tindre en compte els connectors textuals que utilitza-rem segons l’estructura en què hàgem organitzat el text.

Els textos expositius

ENS COMUNIQUEM • TIPOLOGIA TEXTUAL

Introducció

Conclusió

DesenvolupamentESTRUCTURA

Conté un resum de les idees exposades i, de vegades, una valoració personal.

S’hi presenta el tema de què es parlarà i el propòsit que es persegueix.

S’hi exposa la informació que volem trans-metre segons l’ordre establit i amb exemples.

TINGUES PRESENT

En l’àmbit escolar o acadèmic en general abunden els textos expositius, tant escrits (llibre de text, treball monogràfic) com orals (classe magistral, exposició oral).

301957 _ 0086-0101.indd 90 28/07/11 11:35

Page 91: 3r eso adaptacions curriculars

91

1. Relaciona cadascun d’aquests grups de connectors amb un tipus.

és a dir, en altres paraules... •

dalt, baix, al voltant, en primer terme, al fons, enmig... •

per tant, així, ja que, per això, per aquesta raó... •

però, en canvi, al contrari, amb tot... •

de primer, a continuació, tot seguit, després, finalment, aleshores, mentre, llavors, més tard... •

pel que fa a, d’altra banda, a més a més, en relació amb, quant a, d’acord amb... •

per exemple, com ara… •

en resum, per acabar, en definitiva... •

•connectors espacials

•connectors temporals

•connectors per a concloure

•connectors per a canviar de tema

•connectors de causa-efecte

•connectors d’oposició

•connectors per a aclarir

•connectors per a posar exemples

2. Llig aquest text i resol les activitats que s’hi proposen.

La desertificació al Mediterrani europeu

La regió del Mediterrani Nord constitueix un complex mosaic de variats paisatges. Una gran part de la regió és semiàrida i està sotmesa a sequeres estacionals, gran variabilitat de la plu-viositat o sobtats i intensos ruixats. Es caracteritza per l’explotació continuada del territori des de fa més de 8.000 anys, per l’elevada densitat de població, per la producció agrícola in-tensiva, per les grans concentracions industrials, per ser una important destinació turística... A tot això caldria afegir la terrible escalada d’incendis forestals que en el període de 1976 a 1999, i en el cas concret de la Comunitat Valenciana, va arrasar dos terços de la superfície forestal.La degradació de les terres al Mediterrani es relaciona amb freqüència amb pràctiques agrícoles inadequades o amb la utilització de zones marginals en principi poc aptes per a l’agricultura. En aquestes condicions el terreny s’erosiona, perd matèria orgànica, se salinitza i, gradualment, disminueix la seua capacitat productiva com a resposta a aquesta combinació de riscos natu-rals –sequeres, inundacions, incendis forestals– i a les esmentades activitats humanes. Con-tribueixen a agreujar la situació els canvis socioeconòmics i l’estat de crisi i abandó que en aquests últims anys ha travessat l’agricultura tradicional, amb les consegüents migracions de les zones rurals a les urbanes.

JOSÉ LUIS RUBIO, «Els processos de desertificació en un context de canvi global», Mètode, núm. 34 (estiu, 2002)

• Digues la intenció o finalitat d’aquest text.

• Digues de quina de les dues maneres es presenta la informació en aquest text.

• Busca una expressió que serveix per a afegir una nova dada a les anteriors.

• Busca una expressió que serveix per a introduir una conseqüència d’una idea anterior.

ACTIVITATS

ENS COMUNIQUEM • TIPOLOGIA TEXTUAL

301957 _ 0086-0101.indd 91 28/07/11 11:35

Page 92: 3r eso adaptacions curriculars

92

PRONÚNCIA FRICATIVA

PRONÚNCIA AFRICADA

PRONÚNCIA FRICATIVA

PRONÚNCIA AFRICADA

Les consonants palatals

CONEIXEM LA LLENGUA • ORTOGRAFIA

1. Els sons palatals

Aquest quadre recull les consonants que es pronuncien acostant la llengua al paladar:

ConsonantsSonores

(vibren les cordes vocals)Sordes

(no vibren les cordes vocals)

Fricatives (l’aire frega en els òrgans bucals)

Grafies: g / jExemple: menjar

Grafies: x / ixExemple: reixa

Africades (primer moment d’oclusió i segon moment de fregament)

Grafies: tg / tjExemple: rellotge

Grafies: x / tx / -igExemple: motxilla

2. Les consonants palatals sonores: les grafies g/j i tg/tj

3. Les consonants palatals sordes: les grafies x/ix i x/tx/ig

g

Davant les vocals e, i: general, mengen, verger, girar, enginyer, regióExcepcions F • Davant els grups -ecc- i -ect-: injecció, objecte • En noms de procedència bíblica: Jesús, Jeremies • En algunes paraules per raons etimològiques: jerarquia, jersei,

jeroglífic, majestat

j Davant les vocals a, o, u: japonés, menjar, pijama, jove, bajoca, aljub, dejuni

tg• Davant les vocals e, i i sempre entre vocals: garatge, rellotge, paisatgístic• Totes les paraules acabades en -atge, -etge, -otge i -utge i derivats s’escriuen amb

tg.

tj• Davant les vocals a, o, u i sempre entre vocals: platja, pitjor, fetjut• Les paraules derivades d’altres que duen -tg- o acaben en -ig se solen escriure

amb tj.

x

• A començament de paraula: xocolate, xica, xicletExcepcions F Paraules provinents d’altres llengües: txistu, Txad, txapela

• Darrere de consonant: anxova, perxa, elxà, panxa• A final de paraula, si va darrere de consonant: Elx, ponx, Barx

tx• Entre vocals: metxa, cotxe, clòtxina, motxilla• A final de paraula (si els derivats s’escriuen amb tx): capritx, despatx

ig • A final de paraula (si els derivats s’escriuen amb g/j, tg/tj): assaig, roig

x• A començament de paraula: xilòfon, xeringa, xarop• Darrere i o au: guix, rauxa

ix• Entre vocals: reixa, maduixa, eixam• A final de paraula: calaix, peix, moix, fluix

301957 _ 0086-0101.indd 92 28/07/11 11:35

Page 93: 3r eso adaptacions curriculars

93

1. Completa les paraules següents amb g, j, tg o tj.

• nete ar • aponés • in ecció • ent • reporta e

• pa e • diumen e • a udant • me e • esús

• persona e • eriàtric • ro a • se ell • pe ada

• eneral • via ar • ma estat • rebu ar • mi à

2. Ompli el quadre següent seguint l’exemple.

Present d’indicatiu Pret. imperfet Condicional

viatjar Jo viatjaria

passejar

desitjar Jo desitge

menjar

jutjar Jo jutjava

netejar

3. Posa x, tx o ig a les paraules següents, segons calga.

• pun a • despa • pu • ina

• car ofa • ta a • uplar • cartu

• fa • oc • ca alot • ocolate

• opar • Con a • empa • emeneia

4. Escriu la paraula a què es refereix cada definició.

• Color de la sang. F

• El contrari d’alt. F

• Natural de Txèquia. F

• Entrepà fet amb pa de motle. F

• Malla teixida d’una porteria. F

• Persona que ha perdut l’enteniment. F

5. Completa el text següent amb les grafies dels sons palatals adequades.

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • ORTOGRAFIA

El pas de les plataformes era saludat amb crits pels iquets que corrien darrere d’elles reclamant: «un pe et, un pe et, encara que siga icotet!». Els més pillets anaven amb gan os per poder agarrar-ne algun. Per evitar-ho, una persona vi ilava les ca es al llarg del tra ecte. Eren aquelles vesprades d’estiu en què tots estaven a la fresca. Els ma ors raonaven. Els iquets ugaven o pas-se aven els fanals que els seus pares els havien fet, buidant un meló d’Al er i decorant-li la corfa. A meitat dels anys quaranta, la subhas ta de pe començà a fer-se en l’edifici de la llo a d’El Progreso Pescador.

PEP MARTORELL, El món mariner del Cabanyal

301957 _ 0086-0101.indd 93 28/07/11 11:35

Page 94: 3r eso adaptacions curriculars

94

Tipus d’oracions

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

1. Segons l’estructuraL’oració és un conjunt de paraules que expressen una idea o un pensament complet, independent sintàcticament, i que conté, almenys, un verb en forma personal. Els constituents bàsics de tota oració són el sintagma nominal (sub-jecte) i el sintagma verbal (predicat).

Segons el nombre de verbs en forma personal, les oracions poden ser simples o compostes.

• L’oració simple és la que es construeix amb un sol verb en forma personal.L’amiga d’Anna va vore

verb

uns ocells amb plomes grogues.

• L’oració composta és la que conté més d’un verb en forma personal i, per tant, més d’un predicat.

A l’hivern cada dia enceníem verb

el foc perquè feia verb

molt de fred.

Les oracions compostes poden contindre proposicions. Una proposició és una oració simple formada pel verb i el complement o complements que l’acompa-nyen.

• Juxtaposades. Robert ja no ve a casa nostraoració 1

: deu estar enfadat.oració 1

• Coordinades. Li agradava el teatre oració 1

però els amics preferien el cine.oració 1

• Subordinades. Els amics de Laura deien oració principal

que aprovarien tot el curs.oració subordinada

2. Segons l’actitud del parlantL’emissor pot plasmar la seua actitud davant el missatge amb diferents mecanis-mes: l’ús de signes gràfics, l’ús d’un mode verbal o un altre, l’ordre de les parau-les, l’ús de marcadors lèxics (adverbis, pronoms i conjuncions) o el tipus d’ora-cions que utilitze. Segons l’actitud del parlant podem classificar les oracions en:• Enunciatives. Presenten la informació com si fóra real. Poden ser:

– Afirmatives: Josep ha trencat les ulleres.– Negatives: No sabem on vius.

• Interrogatives. Serveixen per a formular preguntes. Poden ser:– Directes, si acaben amb un signe d’interrogació: Quan has eixit de classe? – Indirectes, si van introduïdes per un verb: No sé què teníem a les mans. – Totals, si es responen amb un sí o un no: Has sabut la lliçó?– Parcials, si demanen com a resposta una paraula o un grup de paraules dis-

tintes de sí i no: Qui ha portat l’agenda?• Exclamatives. Expressen emocions: Com se l’estimava!• Imperatives. Expressen una ordre, un prec o una prohibició: Preneu la llet!• Dubitatives. Presenten un fet com a possible: Potser són estrangers.• Optatives. Expressen un desig: Tant de bo anares d’excursió!

301957 _ 0086-0101.indd 94 28/07/11 11:35

Page 95: 3r eso adaptacions curriculars

95

1. Subratlla els verbs en forma personal que trobes en aquest text i destria les oracions simples de les compostes.

Els treballadors en assemblea van decidir continu-ar les mobilitzacions fins que no se solucionara el problema. Estaven desesperats. Van acordar una vaga general i a més a més van decidir tancar-se a la fàbrica, amb ells a dins no s’atrevirien a des-mantellar-la. El bloqueig continu de l’autopista va

provocar no solament problemes de proveïment al poble sinó també a la ciutat, en quedar bloqueja-da una de les seues principals vies de sortida. Els veïns i les veïnes de la comarca portaven amb re-signació les conseqüències negatives de la protesta.

GEMMA PASQUAL I ESCRIVÀ, La fàbrica

Oracions simples Oracions compostes

2. Classifica les oracions següents segons el tipus d’oració composta de què es tracte.

•Va caure un bac i es va trencar una cama. F

•Fem el dinar o anem al mercat. F

•Sempre que volia llegir un llibre es posava les ulleres. F

•Estan molt tranquils; deuen tindre un bon dia. F

•Veniu a la festa del meu aniversari perquè ens ho passarem molt bé. F

•No aniré al concert: estic cansat. F

3. Indica de quin tipus són aquestes oracions segons l’actitud del parlant.

• Anireu al cine després de fer els deures? F

• Tots els carrers del centre estaven plens de brutícia. F

• Quina por que tenia! F

• Tant de bo poguera anar al cinema amb tu. F

• On hi ha una bústia? F

• Torneu a casa ara mateix! F

• No llances els papers al terra! F

4. Transforma aquesta oració enunciativa afirmativa en els tipus següents.

Vicent escolta aquesta cançó.

• Enunciativa negativa F

• Exclamativa F

• Interrogativa total F

• Interrogativa parcial F

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

301957 _ 0086-0101.indd 95 28/07/11 11:35

Page 96: 3r eso adaptacions curriculars

96

TINGUES PRESENT

Segons la veu del verb també es poden distingir oracions actives (Pere ven cotxes), passives (Els cotxes són venuts per Pere) i passives pronominals (Es venen cotxes).

Tipus d’oracions

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

3. Segons els constituents de l’oració

Atenent els constituents bàsics de l’oració (subjecte i predicat) i la naturalesa del predicat, distingim entre oracions atributives, predicatives i impersonals.

• Oracions atributives. Són aquelles que tenen un predicat nominal, és a dir, un predicat constituït per un verb atributiu o copulatiu (ser, estar, semblar, paréixer) i un atribut. Els verbs atributius actuen com un simple enllaç entre el subjecte de l’oració i l’atribut, que el complementa i n’expressa una carac-terística, una qualitat o un estat. Així doncs, l’atribut és l’element amb més càrrega de significat del predicat.

La meua germanaSubjecte

semblavaVerb atributiu

il·lusionadaAtribut

.

• Oracions predicatives. Són les que contenen un predicat verbal, format per un verb predicatiu i un complement o més, en cas de tindre’n. Les oracions predicatives poden ser transitives, intransitives, reflexives i recíproques.

• Oracions impersonals. Les oracions impersonals són aquelles que no tenen subjecte explícit ni el·líptic. Solen estar formades per verbs relacionats amb fenòmens atmosfèrics, el verb haver-hi, el verb ser acompanyat d’un CC de temps, els verbs semblar o paréixer seguits d’una oració introduïda per que i verbs impersonals formats amb el pronom es.

Fa fred. Hi havia molta gent. És tard. Sembla que vindran. S’hi està bé.

Oracions transitives

Són aquelles oracions que porten un complement directe (CD). Els verbs que admeten CD s’anomenen verbs transitius.

DanielSubjecte

ha compratV. transitiu

pa.CD

La iaiaSubjecte

amoixaV. transitiu

el gatCD

.

Oracions intransitives

Estan formades per verbs que no porten complement directe. Habitualment es construeixen amb verbs que expressen moviment (eixir, anar, tornar, córrer...) o estat (dormir, viure, créixer...).

El pareSubjecte

ha vingutVerb

ací.CC Lloc

MariaSubjecte

viuVerb

molt bé.CC Manera

Oracions reflexives

Són aquelles oracions en què el subjecte executa i rep alhora l’acció verbal. Sempre es construeixen amb un pronom personal (em, et, es, ens, us), que fa funció de CD o de CI.

JaumeSubjecte

esCD

pentina.Verb

ImmaSubjecte

esCI

rentaVerb

les mans.CD

Oracions recíproques

Són un tipus d’oracions reflexives en què el subjecte està compost per diverses persones o coses, que executen i reben mútuament l’acció verbal.

Roland i CarmeSubjecte

esCI

telefonaven.Verb

301957 _ 0086-0101.indd 96 28/07/11 11:35

Page 97: 3r eso adaptacions curriculars

97

1. Classifica aquestes oracions en atributives i predicatives. En el cas de les atributives, subratlla’n l’atribut.

• Hem convençut la teua germana. F

• L’oficina de Correus estarà oberta tot el dia. F

• El meu gat estava malalt. F

• Demà comprarem clòtxines al mercat. F

• El seu amic sembla molt espavilat. F

• El secretari recollia un paper de terra. F

• Carles és molt valent. F

2. Relaciona cada tipus d’oració amb la característica i l’exemple que li corresponga.

3. Indica si les oracions següents són transitives o intransitives. Després, subratlla el CD de les oracions transitives i transforma-les en passives. Segueix el model.

Model F La mestra va corregir els exercicis a la pissarra. La mestra va corregirels exercicis

CD a la pissarra. F Oració transitiva.

Els exercicis van ser corregits per la mestra a la pissarra.

• El meu pare llegia el diari tots els matins. F

• Els alumnes parlaven amb l’escriptora d’Alcoi. F

• Hui han podat una palmera al pati de l’institut. F

4. Digues si aquestes oracions són impersonals, reflexives, recíproques o passives pronominals.

• Hui hi ha molts núvols. F

• Ella es pentinava els cabells amb un raspall. F

• Enric i Pau s’envien missatges amb el mòbil. F

• Al meu edifici es lloga la planta baixa. F

• Hui ha plogut al sud de la Comunitat Valenciana. F

• Els teus germans s’estimen moltíssim. F

• S’ha subhastat un quadre de Sorolla de l’última etapa. F

• El jugador es dutxà després del partit. F

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

Oracions actives

Oracions passives

El subjecte pateix l’acció del verb.

El subjecte executa l’acció del verb.

Maria rega els geranis.

Els geranis són regats per Maria.

301957 _ 0086-0101.indd 97 28/07/11 11:35

Page 98: 3r eso adaptacions curriculars

98

Els àmbits d’ús i els registres

APRENEM MÉS • LLENGUA I SOCIETAT

1. Els àmbits d’ús

L’àmbit d’ús és el marc sociocultural en què té lloc l’acte comunicatiu: famili-ar, educatiu, administratiu, professional, judicial, literari, dels mitjans de co-municació, etc. Atenent les variables següents, en cada situació comunicativa utilitzarem una variant de la llengua o una altra.

• L’individu i la relació amb l’interlocutor: el discurs varia per motius del sexe del parlant, l’edat, la formació, l’ocupació o la relació que s’estableix amb el destinatari de la comunicació.

• El tema: segons que el tema siga general (com ara una conversa sobre esport) o especialitzat (si es fan servir termes específics d’una matèria o ciència), el lèxic i les expressions canvien.

• El canal en què es produeix la comunicació condiciona la forma dels missat-ges (la ràdio, el carrer, la línia telefònica, internet...).

• La intenció comunicativa (convéncer, explicar, informar, donar ordres, emocionar...) també condiciona la forma del text.

2. Els registres

Per a adequar-nos a cada àmbit d’ús utilitzem models de llengua diferents que configuren els registres. El quadre següent recull els principals:

REGISTRES FORMALS:

nivell de formalitat alta

• Es dóna en àmbits cultes:

a) Cientificotècnic: llenguatge molt clar i precís, amb abundants termes propis de cada especialitat i tecnicismes.

b) Administratiu: llenguatge amb moltes fórmules fixes establides i tecnicismes. Per exemple, el llenguatge jurídic.

c) Literari: llenguatge més elaborat, ple de recursos retòrics i amb una intenció estètica.

REGISTRE ESTÀNDARD:

nivell de formalitat mitjana

• Supera les diferències geogràfiques i socials de la parla, és neutral.

• S’usa sobretot en els mitjans de comunicació i la publicitat.

• Recentment, tendeix a incorporar lèxic de registres més formals, pel desenvolupament tecnològic i la globalització de la informació.

REGISTRES INFORMALS:

nivell de formalitat baixa

• Es donen sobretot en situacions de comunicació oral.

• Són més improvisats i espontanis, amb bastants barbarismes i vulgarismes, oracions inacabades, incorreccions gramaticals, etc.

• Inclouen els àmbits familiar i d’amistat o coneixença amb confiança.

• Contenen els nivells familiar, col·loquial i, fins i tot, vulgar.

301957 _ 0086-0101.indd 98 28/07/11 11:36

Page 99: 3r eso adaptacions curriculars

99

1. Llig els textos següents i respon.

• Com creus que són els individus que participen en aquests actes comunicatius? En el text 1 i el text 3 no hi ha aparentment interlocutors, però sabries dir a qui van adreçats?

• De quins temes es parla? Pertanyen a un àmbit culte o més informal?

• Quina és la intenció comunicativa de cada text?

• Per què creus que en cada text s’usa un tipus de llengua diferent?

2. Classifica les paraules segons que s’utilitzen en un registre formal (F), estàndard (E) o informal (I).

• pispar robar furtar

• pusil·lànime covard gallina

• pasta diners capital

• ric forrat adinerat

• finar morir dinyar-la

ACTIVITATS

APRENEM MÉS • LLENGUA I SOCIETAT

Text 1

L’ús de nanopartícules d’or es coneix des de fa uns 1.700 anys, [...], encara que sembla que va ser Faraday, l’any 1857, qui va intentar explicar per primera vegada el color rogenc de l’or present en els vitralls de les es-glésies associant-lo a un efecte de grandària. [...] Faraday tam-bé va ser el primer a sintetitzar per primera vegada en un labo-ratori els primers col·loides de nanopartícules d’or usant una reacció de reducció dels ions AuCI4 amb fòsfor.

JUAN MARTÍNEZ-PASTOR, GUILLERMO MUÑOZ-MATUTANO

I RAFAEL ALBARGUES, «El majúscul impacte d’allò minúscul», Mètode,

núm. 65 (estiu de 2010)

Text 2

–Ei! Xavals! Com anem?–Genial. Ja s’ha acabat aquest mal-son. [...]–Ostres! Sembles la de sempre.–Sí! Ja n’hi ha prou, de fugir. Tri-niti ha mort, torna Llum!–Això! Tornem de nou. S’acaba el malson, comença la vida.–Ei! He de començar a estudiar. Només queda un mes de classes.–Tia, para! Avui ho celebrarem.–D’acord!–Llum, Dani m’ha dit que tens un joc nou que és genial.–Sí, tia! És una passada. Hi ju-guem? [...]–Guai! Açò ja s’assembla als vells temps.

GEMMA LLUCH, el-joc.com

Text 3

La Universitat de València obri les biblioteques 24 hores al dia

L’entitat acadèmica amplia l’horari pels exàmens de setembre

Les biblioteques de la Universitat de València de Ciències Socials (al campus de Tarongers), de Ciències (Burjassot) i d’Humanitats (Blasco Ibáñez) obriran les 24 hores del dia a partir de hui dilluns i fins les 21 h del pròxim 10 de setembre.

L’ampliació extraordinària de l’ho-rari respon «a la necessitat dels es-tudiants de disposar d’espais on preparar les matèries per als prò-xims exàmens de setembre», indi-quen des de l’entitat acadèmica. [...]

avui.elpunt.cat, 23 d’agost de 2010 (adaptació)

301957 _ 0086-0101.indd 99 28/07/11 11:36

Page 100: 3r eso adaptacions curriculars

100

El Segle d’Or (I). La lírica

APRENEM MÉS • LITERATURA

TINGUES PRESENT

Els poemes d’Ausiàs Marc s’agrupen segons el tema: cants d’amor, cants de mort, cants morals i Cant espiritual. Dins els cants d’amor, hi ha diversos cicles segons l’apel·latiu poètic amb què es refereix a la dona.

1. Ausiàs Marc

Ausiàs Marc és, possiblement, el poeta més important de la nostra literatura. De la seua vida sabem que va nàixer a Beniarjó, al costat de Gandia, l’any 1397 i que descendia d’una família noble molt aficionada a les lletres. De fet, son pa-re, Pere Marc, i el seu oncle Jaume van ser també poetes importants.

De jove va servir a Itàlia en l’exèrcit del rei Alfons el Magnànim. Després, va tornar als dominis de la família, el senyoriu de Beniarjó, a administrar-los. Es casà dues vegades i les dues va vore morir les esposes sense haver tingut cap fill. Així i tot, a la seua mort (València, 1459) havia reconegut com a propis cinc fills tinguts amb altres dones.

Els temes principals dels 128 poemes que configuren l’obra de Marc són l’amor, viscut com un conflicte permanent entre l’esperit i el cos; la mort, que li permet reflexionar sobre el destí de l’ànima; les seues emocions i contradic-cions, i també la seua relació amb Déu, com un home que, penedit i turmentat pels seus pecats, n’implora la misericòrdia.

L’originalitat i la importància de la poesia de Marc deriva del canvi que repre-senta respecte a la poesia trobadoresca. A diferència dels trobadors, el con-flicte principal ja no és el que enfronta el poeta amb l’estimada, sinó les con-tradiccions interiors del mateix poeta. Pel que fa a la dona, ja no és una simple imatge idealitzada, sinó una persona humana, amb defectes i virtuts. Una altra novetat és la formulació de preguntes filosòfiques sobre la naturalesa i el destí de la persona. La dimensió més humana i íntima de la poesia de Marc l’allunya de l’edat mitjana i l’acosta al Renaixement.

2. Altres poetes

Jaume Roig va nàixer a València, ciutat on va viure tota la vida i on exercí com a metge. El llibre més important que va escriure és la narració en vers anome-nada Espill, una mostra de literatura misògina, que se centrava en la crítica a les dones, a les quals considerava éssers demoníacs i causants de tots els mals de la humanitat. Però la misogínia és un pretext per contar un seguit d’his-tòries quotidianes amb gran realisme. L’Espill és, doncs, una obra fruit de la mentalitat de la burgesia (comerciants, funcionaris o metges), cosa que també es reflecteix en el llenguatge, que reprodueix perfectament la forma del parlar valencià de l’època.

Joan Roís de Corella pertanyia a una família valenciana noble, la dels comtes de Cocentaina. La seua escassa afició a les armes va motivar que des de jove escollira la carrera eclesiàstica. Mestre en teologia i home molt culte, va desen-volupar una producció literària important i diversa, tant en prosa com en vers i tant en temes religiosos com profans. El cim del seu art és l’obra Tragèdia de Caldesa, on descriu un desengany amorós utilitzant la primera persona narrativa. De l’estil de Roís de Corella podem destacar el llenguatge adornat, preciosista i exquisit, i l’ús del vers blanc, és a dir, un tipus de vers en què es manté constant el nombre de síl·labes però no hi ha rima.

Ausiàs Marc.

301957 _ 0086-0101.indd 100 28/07/11 11:36

Page 101: 3r eso adaptacions curriculars

101

1. Llig el text següent i contesta les preguntes que el segueixen.

•De què confessa que té por el poeta en l’última estrofa?

•Per què té por d’aquest fet?

•El poeta està segur de l’amor de la seua estimada? Justifica-ho amb una citació d’aquesta última estrofa.

•Quin estat de la mar descriuen les dues primeres estrofes?

•Què té a vore amb el conflicte plantejat a l’última?

ACTIVITATS

APRENEM MÉS • LITERATURA

Veles e vents han mos desigs complirfaent camins dubtosos per la mar.Mestre i ponent contra d’ells veig armar:xaloc, llevant, los deuen subvenir,ab llurs amics lo grec e lo migjorn,fent humils precs al vent tremuntanalque en son bufar los sia parciale que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,mudant color e l’estat natural,e mostrarà voler tota res malque sobre si atur un punt al jorn.Grans e pocs peixs a recors correrane cercaran amagatalls secrets:fugint al mar on són nodrits e fets,per gran remei en terra eixiran.[...]Jo tem la mort per no ser-vos absent,per què amor per mort és anul·lats,mas jo no creu que mon voler sobratspusca esser per tal departiment.Jo só gelós de vostre escàs volerque, jo morint, no meta mi en oblit.Sol est pensar me tol del món delit,car, nós vivint, no creu se pusca fer.

AUSIÀS MARC

Les veles i els vents han de satisfer els meus desitjosfent camins incerts per la mar.Els vents Mestre i Ponent s’armen contra ells:el Xaloc i el Llevant els deuen ajudaramb els seus amics, el Gregal i el Migjorn,pregant humilment al vent de Tramuntanaperquè amb el seu bufar els siga favorablesi perquè els cinc duguen a terme el meu retorn.

El mar bullirà com una cassola al forncanviant el color i l’estat natural,i mostrarà malvolença a qualsevol cosaque sobre ell s’ature un sol moment.Els peixos, grans i menuts, correran a amagar-sei buscaran amagatalls recòndits,fugint del mar on van nàixer i es van criar,eixiran a la terra com a única salvació.[...]Jo tem la mort per no ser absent de vós,perquè l’amor és anul·lat per la mort,però jo no crec que el meu voler puga ser superat per tal separació.Només tinc por que el vostre escàs voler,quan jo haja mort, em pose en oblit.Aquest és l’únic pensament que em lleva la felicitatperquè, vivint nosaltres, no crec que això passe.

Versió actualitzada

301957 _ 0086-0101.indd 101 28/07/11 11:36

Page 102: 3r eso adaptacions curriculars

102

2 d’abril

Érem l’altre dia a ca l’Oriol, amb l’Anna i la petita Pati, i la mare donava el pit a la menuda. Era una escena entendridora, i, quan hem sortit, ho he comentat amb l’Oriol. I va i em diu que això és l’essència de la feminitat. Que, vulguem o no vulguem, estem fetes per ser mares, i que cap dona no és completa fins que no té fills. Que contra natura no valen les teories. M’ha alarmat moltíssim el to en què ho feia. «Tu has vist la cara de l’Anna, mentre la nena mamava?» Sí, l’he vista, i estava extasiada, i em sembla molt bé. A més, no tinc res en contra de la mater-nitat en general, però d’això a dir que l’essència de la feminitat és la maternitat... Li he preguntat si ell creu que l’essència de la masculinitat és la paternitat, i ha dit que rotundament no; [...] i que les dones podem –i, per sort, que hi tenim tot el dret– treballar, accedir a tots els llocs, i que tenim raó quan diem que estem capacitades per a fer qualsevol tasca, però, això sí, sempre que la professió no intercepti la nostra funció de mares. Ha puntualitzat que ell també està en contra que només fem de mestresses de casa, i que la natura no ens ha marcat per a això, que, sí, és només fruit del costum i dels prejudicis, perquè no hi ha cap tret natural que ens capaciti especialment per rentar els plats –home, moltes gràcies–, però que la maternitat sí que està escrita en el nostre codi genètic.

La discussió l’ha guanyada ell. Segurament perquè jo, encara que tingui una cosa molt clara, no sé discutir massa bé. En primer lloc, perquè m’apassiono, i, en segon, perquè els contraarguments se m’acudeixen després.

16 d’abril

Mai, mai en tota la vida no havia estat tan desconcertada com estic ara. Bé, la paraula no és «desconcertada», sinó angoixada, perplexa... Feta un embolic, vaja.

Ja no entenc res. Ni tan sols sé què està ben fet i què mal fet (per més que m’ha-via semblat perfecta la moral kantiana que hem donat a filo). I, a més a més, tinc la més total incapacitat per explicar-ho a ningú. A l’Oriol jo l’estimo, encara que siguem tan diferents, però, una cosa així, no la hi explicaré. No sé per què, però senzillament no puc. A més, la seva reacció no em farà cap bé. Com l’altre dia que, després de pensar-m’ho molt i de fer molts esforços –per què he de ser tan tancada?– li vaig dir que faig un diari. Era com compartir amb ell una cosa meva. Doncs va i es clava a riure. I va dir que ja no tinc edat de fer aquestes bestieses, i es va posar molt tendre però en idiota, fent això de parlar-me com si jo fos una nena petita: «La meva Raquel! Apa, reina, no t’enfadis que et poses lletja», i xor-rades d’aquestes. Així, de superior a inferior, de persona madura a criatura. Jo li vaig dir que mai més li contaré res meu. I que és tan ignorant que no sap que hi ha hagut grans escriptors que han fet diaris. I va i m’ho nega. Diu que això no

U N I T A T

7Raquel: una jove amb esperit crític

301957 _ 0102-0115.indd 102 28/07/11 11:32

Page 103: 3r eso adaptacions curriculars

són «diaris» sinó dietaris, i amb aquesta imbecilitat ens hem passat una hora discutint. Jo li he citat uns quants autors –bé, només dos: el Marià Manent i el Josep Maria Castellet– que han publicat els seus diaris. I com que s’ha quedat sense arguments (perquè això meu també és «dietari», no?), ha dit que faci el que em doni la gana i que, al capdavall, els diaris només els fan les xiques. «Com ho saps? Has fet una enquesta?», i ell m’ha preguntat si és que conec algun noi que en faci, i jo, és clar, no en conec cap. «Les dones sou més sentimentals i ne-cessiteu abocar-ho tot en algun lloc. I més tu, que ets tan introvertida. Però els tios passem, d’això.» A mi m’ha sonat a tòpic tronadíssim: això és de xica, això altre de xic... Per què? Qui ho ha decretat? Ah, misteri...! I diuen que ara ja som iguals! Que ens eduquen de la mateixa manera! I un rave! [...]

29 d’abril

Hem fet un exercici, a la classe de llengua, que m’ha sortit molt i molt bé. Doncs la profa m’ha cridat i m’ha dit que el meu treball era boníssim. La profa de llen-gua és mallorquina, i parla com si et demanés perdó. Fins i tot, quan està enfa-dada, es queixa que nosaltres passem d’ella, però és que ni t’adones que estigui enfadada. Bé, doncs amb aquell seu parlar una mica planyívol, m’ha dit que és el millor treball que ha corregit mai. Bufa! Que li ha agradat tant que l’ha ensenyat als companys de seminari i tot, i que tothom ha dit el mateix: que era boníssim de contingut i de forma. A mi em feia gràcia, sentir-la parlar així, com si li fes vergonya dir-me unes coses tan agradables. I ha dit que està tan ben redactat que veu claríssim que serveixo per escriure. Que ha sentit a dir que vull fer biològi-ques, i que m’ho pensi bé, perquè tinc uns dons que és una llàstima desaprofitar-los. [...] Deia que una carrera d’humanitats encaixaria molt millor en el meu temperament, que podria ser escriptora. Aleshores li he dit que la literatura pot ser un plaer, però no un ofici; que és molt agradable llegir, i que sí, que escric amb facilitat, però això no ho ensenyen a cap facultat. I li he dit una cosa que m’he penedit de seguida d’haver-la dita, perquè, a més no ho penso de debò: que la societat pot passar dels escriptors, però que els científics són necessaris. S’ha posat com trista, com moixa, perquè era una bufetada a la seva pròpia carrera i a la seva pròpia funció en la societat, i ha replicat que estic equivocada, que hi ha lloc i necessitat de tot, i que, mirat així, l’ofici més important és el de pagès i el d’escombraire. I ho és molt, ha afegit precipitadament, encara que no li donem massa valor social, però que cal de tot: sabaters i músics, químics i escriptors, paletes i mestres. Que menysprear una activitat, la que sigui, és una mica vil... He reconegut que té raó, però he insistit que, gràcies per les seves lloances, però vull estudiar biològiques. Fins i tot he estat a punt de confessar-li que sí que es-cric de gust, perquè faig un diari, però m’ha semblat massa confidencial.

ISABEL-CLARA SIMÓ, Raquel

103

301957 _ 0102-0115.indd 103 28/07/11 11:32

Page 104: 3r eso adaptacions curriculars

104

1. Digues a quin dia del diari de Raquel correspon cadascuna d’aquestes tres afirmacions.

• La igualtat entre els dos gèneres és encara teòrica, perquè tenim massa prejudicis.

• La decisió sobre els estudis a seguir és una opció molt personal.

• La maternitat no és l’essència de la feminitat.

2. Escriu una altra afirmació relacionada amb cadascun dels fragments, on isca Oriol o laprofessora de llengua.

• 2 d’abril F

• 16 d’abril F

• 29 d’abril F

3. D’acord amb la lectura, indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F).

Oriol creu que les dones només haurien de fer de mestresses de casa.

Oriol i Raquel són molt semblants de caràcter.

Oriol considera que escriure un diari és cosa de xiques.

La professora de Llengua creu que la carrera més digna és la d’Humanitats.

4. Explica en quins tòpics sobre les dones es basen les idees d’Oriol.

5. Enumera els arguments que dóna la professora a Raquel perquè estudie Humanitats.

ACTIVITATS

En aquests tres fragments del diari Raquel, d’Isabel-Cla-ra Simó, redescobrirem aquest gènere que solem associ-ar a l’etapa juvenil de la vida, però que també ha estat conreat per escriptors adults reconeguts. Pel que fa als temes, ens podrem aproximar a les diferències de gène-re, sovint agreujades per raons culturals, i al tema de l’orientació acadèmica en funció de les aptituds, els in-teressos personals i les exides laborals.

interceptar: posar obstacles.

puntualitzar: remarcar bé, punt per punt.

perplex: dubtós, que no sap cap a quina opció decantar-se.

tronadíssim: molt fet malbé, molt antiquat.

vil: menyspreable, de baixa condició.

Claus de la lectura Vocabulari

ENS COMUNIQUEM • COMPRENSIÓ LECTORA

301957 _ 0102-0115.indd 104 28/07/11 11:32

Page 105: 3r eso adaptacions curriculars

105

6. Què expressa Raquel amb el comentari que hi ha entre guions en aquest fragment? Marca i justifica la tria.

Ha puntualitzat que ell també està en contra que només fem de mestresses de casa[...], perquè no hi ha cap tret natural que ens capaciti especialment per rentar els plats –home, moltes gràcies–, però que la maternitat sí que està escrita en el nostre codi genètic.

Felicitació. Agraïment. Sarcasme.

7. Creus que el títol del text s’ajusta al seu contingut? Justifica-ho.

8. Llig amb atenció el fragment següent del text i respon.

I com que s’ha quedat sense arguments (perquè això meu també és «dietari», no?), ha dit que faci el que em doni la gana i que, al capdavall, els diaris només els fan les xiques. «Com ho saps? Has fet una enquesta?», i ell m’ha preguntat si és que conec algun xic que en faci, i jo, és clar, no en conec cap. «Les dones sou més sentimentals i necessiteu abocar-ho tot en algun lloc. I més tu, que ets tan introvertida. Però els tios passem, d’això.»

• En quins casos fa servir el discurs directe per introduir les paraules d’Oriol? Quines marques tipogràfiques ho indiquen?

• En quins casos fa servir el discurs indirecte per introduir les paraules d’Oriol? Marca’ls en el text.

• Creus que en algun moment Raquel interpel·la a un possible lector? En cas que la resposta siga afirmativa, copia’n el fragment.

9. La novel·la Raquel es va escriure l’any 1991. Creus que en l’actualitat continuen presents els mateixos conflictes entre xics i xiques? Justifica-ho.

ACTIVITATS

ENS COMUNIQUEM • COMPRENSIÓ LECTORA

301957 _ 0102-0115.indd 105 28/07/11 11:32

Page 106: 3r eso adaptacions curriculars

106

Fins ara hem vist textos amb diverses finalitats comunicatives: entretindre, in-formar, mostrar una opinió, reproduir una comunicació oral o exposar un tema. Si aquests textos tenien una dimensió clarament pública, ara ens centrarem en uns altres que, dins d’un àmbit privat, tenen una finalitat comunicativa molt més relacionada amb l’expressió dels fets, les idees i els sentiments de l’autor.

1. Els diarisUn diari és un text en què l’autor pretén explicar una sèrie de fets que ha viscut en una successió de jornades. Tanmateix, representa més una forma de reflexió personal a partir del dia a dia que una simple notificació d’esdeveniments. És un exercici de raonament i d’autoreflexió que serveix més per a l’autor que per a un hipotètic lector. Hi predomina la funció expressiva o emotiva del llenguatge, és a dir, fer partícips els altres dels pensaments propis. Tot i que no hi haja una voluntat de fer el text públic, molts diaris s’arriben a publicar.

2. Els blocs d’internetEl bloc consta de diversos textos (els articles o posts), organitzats de diverses maneres: segons el dia en què estan escrits, el tema de què parlen, etc. I també, com en un diari, els autors dels blocs, anomenats blocaires o webloggers, solen exposar en les seues pàgines personals les opinions, inquietuds o descripcions dels esdeveniments de la seua vida.La diferència essencial entre un diari i un bloc és que aquest es publica en inter-net, i això fa que qualsevol persona el puga llegir i, fins i tot, fer comentaris dels articles publicats. D’aquesta manera, les aportacions de tots els lectors ajuden a la reflexió col·lectiva dels temes plantejats en el bloc. Per això els blocs han su-perat el format de diari i ara es fan servir no solament per a l’expressió individu-al, sinó també per a altres coses, com ara intercanviar informacions, comentaris, fotografies o propostes entre una colla d’amics; donar a conéixer les activitats d’entitats culturals, com bandes de música, grups de teatre, clubs de lectura, etc., o comentar i reflexionar sobre temes o fets de l’actualitat científica, política, esportiva, cultural, artística, etc.

3. Els dietarisEls dietaris presenten la mateixa estructura en jornades que els blocs o els diaris, però a diferència d’aquests només pretenen reflectir els esdeveniments que ocorren sense cap voluntat de fer-hi cap reflexió personal. Els textos s’acosten, per tant, més a una crònica de successos que a l’autobiografia. Els dietaris al·ludeixen al context en què es troba l’autor, és a dir, la seua funció és més referencial o representativa que expressiva.En l’actualitat, els dietaris no són tan habituals com fa segles, quan eren co-munes les anotacions en les institucions eclesiàstiques o en algunes famílies nobles. En la nostra literatura hi ha molts exemples de dietaris personals: el Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim (segle XV), el Calaix de sastre, del Baró de Maldà (segles XVIII-XIX), o el Dietari de Pere Joan Porcar, que comprén referències diàries de la ciutat de València des de 1589 fins a 1628.

Els textos de l’àmbit personal

ENS COMUNIQUEM • TIPOLOGIA TEXTUAL

301957 _ 0102-0115.indd 106 28/07/11 11:32

Page 107: 3r eso adaptacions curriculars

107

1. El Diari d’Anne Frank és un dels diaris personals publicats més coneguts. Llig-ne aquest fragment, busca informació i contesta les preguntes que el segueixen.

Dissabte, 20 de juny de 1942

Per a algú com jo és una sensació molt estranya escriure un diari. No tan sols perquè mai no he escrit res, sinó perquè em fa l’efecte que més endavant ni a mi ni a ningú altre li interessaran les con-fidències d’una col·legiala de tretze anys. Però això en realitat no importa, tinc ganes d’escriure i molt més encara de desfogar-me i traure’m de sobre unes quantes espines. «El paper és més pacient que els homes.» Vaig recordar aquesta frase un d’aquells dies mig malenconiosos en què estava asseguda amb el cap repenjat a les mans, avorrida i desganada, sense saber si eixir o quedar-me a casa, i finalment em vaig posar a rumiar sense moure’m d’on era. Sí, és cert, el paper és pacient, però com que no tinc cap intenció d’ensenyar mai a ningú aquest quadern de tapes dures anomenat pomposament «diari», si no és que alguna vegada en la meua vida tinc un amic o una amiga que es converteixen en l’amic o amiga «de l’ànima», el més probable és que no interesse a ningú.

ANNE FRANK, Diario (adaptació)

• Qui era Anne Frank?

• En quines circumstàncies va escriure el diari?

• Com creus que la va poder ajudar el fet d’escriure una mica cada dia?

• Per què no havia escrit mai res Anne fins aquell moment? I per què va començar a escriure aleshores?

2. Segur que a la teua comarca hi ha blocaires. Fes una recerca en google de blocs de persones de la teua zona i posa’ls en comú a classe, valorant-ne els elements gràfics i temàtics.

3. A quin tipus de text de l’àmbit personal pertanyen els fragments següents? Argumenta-ho.

2414 Nevar / Dimecres a 31 de giner 1624, a les huit hores de la nit, començà a nevar i no parà en tota la nit, que hi havia en molts car-rers de València dos pams de neu, i durà en los carrers tot lo endemà per los carrers [sic] la neu, que es tiraven uns ab altres pelles de neu. I nevar tant no hi havia memòria dels hòmens haver vist tanta neu.

2418 Crida de les taronges / Dilluns a 5 de dit [mes] féu crida lo Jus-tícia criminal de València que es recordassen los olvidats de no tirar aigua i taronges lo dia de Carnestoltes sots certes penes.

ACTIVITATS

ENS COMUNIQUEM • TIPOLOGIA TEXTUAL

301957 _ 0102-0115.indd 107 28/07/11 11:32

Page 108: 3r eso adaptacions curriculars

108

La resta de consonants

CONEIXEM LA LLENGUA • ORTOGRAFIA

1. La ela geminada S’escriuen amb ela geminada (l·l):• Les paraules que comencen en les síl·labes següents, i els seus derivats:

al- ▶ al·legoria, al·lèrgia, al·lucinar... mil- ▶ mil·lèsima, mil·lenni... col- ▶ col·laboració, col·lecció, col·lega... sil- ▶ síl·laba, sil·logisme... il- ▶ il·lògic, il·lusió, il·luminar...

• Les paraules que acaben en les terminacions següents, i els seus derivats: -el·la ▶ aquarel·la, novel·la, passarel·la... -il·la ▶ goril·la, clorofil·la, tranquil·la... -il·lar ▶ cavil·lar, oscil·lar, vacil·lar...

• Alguns mots d’origen culte com cristal·lí, mal·leable, metàl·lic, instal·lar, constel·lació, el·lipse, circumval·lació, libèl·lula, medul·la, mol·lusc, pol·len, cèl·lula, penicil·lina, excel·lent, intel·ligència, rebel·lia, pàl·lid, sol·licitar, pel·lícula, bèl·lic, cal·ligrafia, satèl·lit, paral·lel...

2. La erra forta en paraules derivades i compostesEn els casos de paraules derivades, si el prefix acaba en vocal i el lexema co-mença per r no duplicarem aquesta per indicar que la r sona com a vibrant múltiple: antireumàtic, preromà.En els casos de paraules compostes, si el primer element del compost acaba en vocal i el segon comença per r, separarem els dos elements amb un guionet: cama·roja, Vila·real.

3. Les grafies m i n• Davant b o p sempre escrivim m (embús, empitjorar), mentre que davant v sem-

pre posarem n (canvi), amb alguna excepció, com ara tramvia o circumval·lació.• Recorda també que paraules que en castellà escrivim amb nm (Inmaculada,

conmover), en valencià porten sempre doble m (immillorable, commoció), amb l’excepció d’algunes poques paraules compostes, com enmig i tanmateix.

4. La grafia hLa grafia h és un cas peculiar, ja que no porta cap fonema associat, és a dir, no sona. Simplement serveix per a indicar que determinades paraules s’escrivien amb h en llatí. Per exemple, home ve del llatí homine, i hui de hodie.No hi ha unes regles fixes que indiquen quan s’ha d’escriure h. Tot i això, cal recordar algunes paraules que sempre en porten:• El verb haver i les seues formes (havia, haurà).• També en porten les paraules que comencen per un so aspirat, generalment

provinents de l’anglés (hippy, holding...) o onomatopeies (ha, ha!).• Comencen també per h els prefixos hiper·, hidro-, hetero-, hipo-, homo- i els

derivats consegüents (hipoglucèmia, hipermercat...).

301957 _ 0102-0115.indd 108 28/07/11 11:32

Page 109: 3r eso adaptacions curriculars

109

1. Escriu l o l·l en les paraules següents.

• a ucinogen • mi èsim • monosí ab • a egria

• si abejar • a èrgia • i ògic • i usió

• i ícit • co aborar • ce ebrar • e egir

• a umne • mi enni • mi ímetre • co eccionar

2. Fes el mateix amb aquestes altres paraules.

• reve ar • conste ació • nove ista • exce ent

• satè it • para elisme • rebe ió • rebe ia

• pà id • gori a • tranqui itat • pi a

• fi a • ti a • passare a • aquare a

3. Relaciona amb fletxes i anota en la columna de la dreta la paraula resultant.

malva • •racista F

pre • •retrat F

anti • •roba F

penja • •rus F

auto • •renaixement F

pro • •rosa F

4. Localitza els errors de les oracions següents i copia-les de nou corregides.

•El tranvia número huit arriba al port agafant la circumval·lació oest.

•Emmig de la foscor i del silenci, començà a sentir-se el so d’un tinbal.

•L’anbaixador de Colòmbia es va conprometre a ajudar els inmigrants del seu país.

•Després del colp, li van immobilitzar la cama i l’entrenador va demanar un camvi inmediat.

•La inmaduresa sols es pot conbatre amb la lectura i l’experiència.

5. Escriu la paraula corresponent a cada definició. Totes contenen la lletra h.

•Ganxo que serveix per a pescar. F

•Massa ovalada i plana de carn picada de vedella o porc. F

•Succeir un difunt en la propietat d’alguna cosa. F

•Conjunt de dues vocals que no formen diftong. F

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • ORTOGRAFIA

301957 _ 0102-0115.indd 109 28/07/11 11:32

Page 110: 3r eso adaptacions curriculars

110

L’oració composta (I). La coordinació i la juxtaposició

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

Copulatives i, ni Expressen una suma o addició.

Exemples F Joan menja gelat i Maria beu un refresc.No mirarem la televisió ni escoltarem la ràdio.

Disjuntives o, o bé, o si no

Indiquen una elecció. Exemples F Heu de llegir el llibre o no podreu aprovar

l’assignatura. Podeu pagar-ho en efectiu ara o bé ajornar-ho fins al gener.

Distributives

ara... ara, ni... ni, així... com, tant... com, l’un... l’altre, no solament... sinó

Expressen distribució o alternança.Exemples F Ara plou, ara fa sol.

Ni volen fer una reclamació, ni volen tornar el producte.

Adversatives

però, sinó, no obstant això, tanmateix, mentre que, encara que, amb tot

Expressen oposició.Exemples F Hem anat a comprar raïm, però no n’hi havia.

Estava molt il·lusionat, encara que no ho manifestava.

Il·latives

doncs, en conseqüència, així doncs, així és que, per tant, de manera que

Expressen conseqüència.Exemples F Elles no coneixien el seu secret, per tant, mai no

podien revelar-lo. Mireia no eixirà hui de casa, així és que no l’espereu més temps.

Explicatives o siga, això és, és a dir

Expressen un aclariment.Exemples F Vosaltres mai mengeu carn, és a dir, sou vegetarians.

Ell és agnòstic, això és, no creu en les veritats absolutes.

Continuativesi encara, així mateix, fins i tot, ni tan sols

Expressen successió o continuïtat.Exemples F Va aprovar totes les assignatures i encara va traure

dues matrícules. M’ho va donar tot, fins i tot em va regalar un rellotge.

TINGUES PRESENT

Els nexes coordinants són les paraules que enllacen dues oracions coordinades. Poden ser:• Conjuncions

coordinants (una sola paraula). Ex.: però.

• Locucions conjuntives coordinants (un grup de paraules). Ex.: no obstant això.

Com hem vist en la unitat anterior, les oracions compostes es poden classificar en tres grups: compostes per coordinació, compostes per juxtaposició i com-postes per subordinació.

En aquesta unitat treballarem les oracions coordinades i les juxtaposades, men-tre que les oracions subordinades les vorem en la unitat següent.

1. Les oracions coordinades Les oracions compostes per coordinació estan formades per dues o més ora-cions sintàcticament independents i enllaçades per mitjà d’un nexe coordinant (i, ni, però...). O1 O2

Nosaltres no trobàremverb

el camí i nexe

vosaltres hi arribàreuverb

massa prompte.

El quadre següent recull els diferents tipus d’oracions coordinades.

301957 _ 0102-0115.indd 110 28/07/11 11:32

Page 111: 3r eso adaptacions curriculars

111

1. Digues si les oracions següents són simples o compostes.

•Volíem anar-hi tant si nevava com si plovia. F •La televisió és un gran instrument d’informació i de comunicació. F •El meu veí va traure el cotxe del garatge a mitjanit. F •Aboqueu la verdura a la cassola i afegiu-hi mig litre d’aigua. F •Ahir vam jugar a escacs amb les teues germanes després de les classes. F

2. Separa cada una de les proposicions que formen les següents oracions compostes coordinades i subratlla’n els nexes.

•Anirem a la pastisseria i comprarem una dotzena de pastissos. •M’han regalat un rellotge, però encara no me l’he posat. •Hem passat les vacances d’estiu al poble dels nostres pares, és a dir, hem estat envoltats de muntanyes. •Ara portava un vestit elegant, ara vestia amb roba esportiva i informal. •Els alumnes feien molt de soroll al pati de l’institut, així és que el professor va haver de cridar durant

l’explicació.

3. Transforma aquestes oracions compostes per juxtaposició en oracions compostes per coordinació.

•La ballarina saludava satisfeta: estava contenta. F •Estudia per als exàmens; no perdes el temps. F •No anirem al castell d’Alacant; no hi vorem l’exposició d’art modern. F

•Miquel va al cine; Marta prefereix el teatre. F •No sabem encara el resultat de l’anàlisi; estem molt neguitosos. F

4. Assenyala les conjuncions i les locucions coordinants de les oracions següents i indica a quina classe pertanyen.

•El seu iaio ni dorm ni deixa dormir. F •No solament ens va agradar el sopar, sinó que vam deixar els plats ben nets. F •Hem estudiat molt aquest trimestre, per tant aprovarem el curs. F •Volia escoltar una música tranquil·la, però no en teníem cap. F •No mengeu massa llepolies ni tampoc mengeu dolços. F •Agafa un taxi o compra el bitllet del metro. F •L’una estudiava informàtica, l’altra treballava a l’hospital. F •Estudiem ESO, és a dir, educació secundària obligatòria. F

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

2. Les oracions juxtaposadesLes oracions compostes per juxtaposició són les que estan formades per oraci-ons sintàcticament independents, relacionades únicament pel sentit, sense que hi haja cap enllaç o nexe entre l’una i l’altra.

Miquel s’ha alçat tard; hui no arribarà a temps a l’institut.

Les dues proposicions se solen separar amb un dels signes de puntuació se-güents: coma, punt i coma o dos punts.

301957 _ 0102-0115.indd 111 28/07/11 11:32

Page 112: 3r eso adaptacions curriculars

112

La variació lingüísticaLa llengua és un sistema canviant, que es transforma al llarg del temps i que és diferent segons els llocs, les situacions o el tipus de persones que la parlen.Aquesta diversitat de produccions de la llengua s’anomena variació lingüística i, segons el punt de vista des del qual l’analitzem, podem distingir-hi diferents varietats.

1. Les varietats diacròniquesLes varietats diacròniques, anomenades també varietats històriques, corres-ponen als diversos estadis pels quals ha passat la llengua, des dels orígens fins a l’actualitat, a causa de les influències de les altres llengües amb què conviu i l’evolució segons la voluntat dels parlants.

2. Les varietats diatòpiques Les varietats diatòpiques, anomenades també varietats geogràfiques, són les maneres de parlar pròpies dels pobles, les comarques o les comunitats. La nos-tra llengua té dos dialectes generals, l’oriental (parlat al Rosselló francés, les illes Balears, la ciutat sarda de l’Alguer i les comarques de Girona, Barcelona i nord de Tarragona) i l’occidental (parlat a Andorra, Lleida, el sud de Tarrago-na, l’est d’Aragó i la Comunitat Valenciana). Aquest quadre inclou una divisió més detallada dels dialectes principals.

3. Les varietats diastràtiquesLes varietats diastràtiques, anomenades també varietats socials, depenen de la procedència social dels parlants (nivell de formació acadèmica i cultural, lloc de residència, professió o ocupació, edat…).

4. Les varietats diafàsiquesLes varietats diafàsiques, anomenades també registres, estan determinades per l’àmbit d’ús en què té lloc la situació de comunicació; així, no és el mateix adre-çar-se a un amic que a un metge o a una institució oficial. El registre que supera totes les varietats lingüístiques és l’estàndard.

Dialectes occidentals Dialectes orientals

Valencià (Comunitat Valenciana)

Nord-occidental (Lleida, Andorra

i sud de Tarragona)

Central (Nord de Tarragona, Barcelona i Girona)

Balear (Illes Balears)

Present d’indicatiujo parle / parlo ell parla / parle

jo parlo ell parle

jo parlo ell parla

jo parl ell parla

Articles el / lo, la, els, les lo, la, els, les el, la, els, les es, sa, ets, ses

Demostratiuseste, esta, estos, estes

aquest, aquesta, aquests, aquestes

aquest, aquesta, aquests, aquestes

aquest, aquesta, aquests, aquestes

SubjuntiuSense i: que jo parle / vingaque tu parlares

Amb i: que jo parli / vinguique tu parlessis

Amb i: que jo parli / vinguique tu parlessis

Amb i: que jo parli / vinguique tu parlessis

APRENEM MÉS • LLENGUA I SOCIETAT

TINGUES PRESENT

A part d’aquestes varietats de la llengua, cada parlant té el seu idiolecte, és a dir, una manera pròpia de parlar la llengua.

301957 _ 0102-0115.indd 112 28/07/11 11:32

Page 113: 3r eso adaptacions curriculars

113

1. Relaciona cadascuna d’aquestes situacions amb una varietat lingüística: diacrònica, diatòpica, diastràtica o diafàsica.

• Un alumne es dirigeix a un professor desconegut que acompanya uns alumnes que han vingut a fer un intercanvi a la seua escola. F

• Un grup de xiquets mallorquins parlen a la plaça del seu poble. F

• Un cavaller s’adreça al rei Jaume I en el moment de la conquesta de València. F

• Un professor i un llaurador valencians conversen sobre un tema d’actualitat. F

2. Dóna exemples d’aquestes varietats.

• Una varietat històrica anterior a la nostra actual F

• Una varietat geogràfica fronterera amb el valencià F

• Una varietat social determinada pel lloc de residència F

• Una varietat social determinada per l’edat dels parlants F

• Un registre que neutralitza les diferències dialectals i socials F

3. Indica quina informació pots extraure de les varietats diatòpiques, diastràtiques i diafàsiques usades en aquests textos.

Text 1MESTRE

¿Repetir-la? ¡Xiqueta, si amb esta ja en van sis! ¡Si la sabeu molt bé, filla meua! Els que no les saben són els altres: ¡l’un darrere les tórtores, i l’altre en el colomer, tocant el violó, i el quefe buscant plets als altres, i a mi maldecaps per-què li dirigisca les seues obretes! I les dones igual. Poquetes, però escollides. La so Tomasa,

de carrer en carrer, contant històries i buscant picos pardos per eixos mons de Déu... de bra-cet de l’alcaldessa, que també, eixa també és una bona peça.

RODOLF SIRERA, «A l’Edén me’n vull anar (o el judici celestial del Virgo de Visanteta)»

dins Revistes valencianes

Text 2El genoma és el conjunt del material heredita-ri d’un organisme, la seqüència de nucleòtids que especifiquen les instruccions genètiques per al seu desenvolupament i funcionament i que són transmeses de generació en generació, de pares a fills. A més dels gens pròpiament dits, s’hi inclouen regions espaiadores, regions reguladores, restes de gens antany funcionals i

moltes seqüències més de funció o paper enca-ra desconegut, si és que en tenen cap. De fet, en el genoma humà, a penes l’1,5% del materi-al hereditari té una funció codificant, és a dir, correspon al que solem entendre per gens.

FERNANDO GONZÁLEZ, «Què és el genoma?», Mètode, núm. 32 (hivern, 2001/2002)

ACTIVITATS

APRENEM MÉS • LLENGUA I SOCIETAT

301957 _ 0102-0115.indd 113 28/07/11 11:32

Page 114: 3r eso adaptacions curriculars

114

El Segle d’Or (II). La novel·la cavalleresca

APRENEM MÉS • LITERATURA

1. El llibre de cavalleries i la novel·la cavallerescaDurant l’edat mitjana, les novel·les que van tindre més èxit van ser les que con-taven aventures i fets heroics de cavallers. La narrativa cavalleresca va passar per dues etapes diferenciades, el llibre de cavalleries i la novel·la cavalleresca.• El llibre de cavalleries és la més antiga i més fantasiosa. Hi trobem fades,

encanteris, dracs, gegants, mags i altres elements imaginaris. Les aventures del protagonista són l’ingredient més important. Els primers llibres de cavalleries tingueren l’origen en les llegendes sobre el rei Artús, els cavallers de la taula redona i el mag Merlí (matèria de Bretanya).

• La novel·la cavalleresca és més moderna i més realista que la novel·la de cava-lleries. El cavaller ja no emprén gestes increïbles, sinó que són més realistes, com els llocs on transcorren. En les novel·les de cavalleries també hi té un paper im-portant l’amor. En la nostra literatura tenim dos bons exemples de novel·la cava-lleresca: Curial e Güelfa, d’autor anònim, i Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.

2. Curial e GüelfaCurial e Güelfa és una novel·la cavalleresca anònima del segle XV. Els experts opinen que l’autor podria ser valencià pel dialecte que utilitza. La novel·la con-ta la història de Curial, jove d’origen humil que haurà de recórrer el món per guanyar mèrits cavallerescos que el facen digne de l’amor de Güelfa, jove vídua de rica família. La relació dels protagonistes passa per moments angoixosos, fins que al final es casen.És una de les primeres obres considerades «novel·les modernes», no sols per les característiques de l’heroi o per les ambientacions reals, sinó també perquè l’autor s’adreça directament al lector.

3. Tirant lo BlancTirant lo Blanc, escrita entre 1460 i 1468, representa per a molts autors el mo-ment d’esplendor màxima de la nostra literatura. Llegidíssima per persones de totes les èpoques, traduïda a nombrosos idiomes, adaptada al cinema, lloada per autors com ara Cervantes (qui en va dir que era «el mejor libro del mundo») i Shakespeare, el Tirant és, ara i adés, un símbol del Segle d’Or de la nostra llengua.De l’autor del Tirant, Joanot Martorell, en sabem poques coses: va ser un cavaller nascut a Gandia, viatjà per molts llocs d’Europa i morí relativament jove, deixant sense publicar la novel·la, la comercialització de la qual va servir perquè la famí-lia compensara alguns dels deutes econòmics que l’embargaven.El Tirant se’ns mostra com una novel·la extraordinàriament realista, amb per-sonatges rics en matisos psicològics. L’aspecte militar del llibre també resulta tremendament realista. El final no és precisament feliç: no guanyen els bons, sinó els espavilats, potser com en la vida mateixa. L’heroi que ha estat capaç de derrotar els musulmans és vençut per un simple refredat i l’imperi que tant ha costat de conquerir a la fi és dirigit per un simple oportunista com Hipòlit. Així doncs, el Tirant anticipa una visió del món moderna i realista, lluny de la su-perstició i el teocentrisme medieval, i prop de l’antropocentrisme i l’empirisme que definiran el Renaixement.

301957 _ 0102-0115.indd 114 28/07/11 11:32

Page 115: 3r eso adaptacions curriculars

115

1. Llig aquest resum en cinc parts de l’argument de Tirant lo Blanc i el fragment proposat a continuació, i contesta les preguntes que hi ha després.

•En quina de les cinc parts situaries l’episodi?

•Quin és el «llaç en què no basta la força humana per resistir-lo»?

ACTIVITATS

APRENEM MÉS • LITERATURA

Mentre deia l’emperador tal o semblants paraules, les orelles de Tirant estaven atentes a les raons i, d’altra part, els ulls contemplaven la gran bellesa de Carmesi-na. I per la gran calor que feia –perquè havia estat amb les finestres tancades– estava mig descordada, mos-trant en els pits dues pomes del paradís que pareixien cristal·lines, les quals donaren entrada als ulls de Ti-rant que, a partir d’aquell moment, no trobaren la por-ta per on eixir i quedaren empresonats per sempre en poder de persona lliure, fins que la mort dels dos els va separar. [...]

L’emperador prengué per la mà la seua filla Carmesina i la tragué fora d’aquella cambra. I el capità prengué del braç l’emperadriu i entraren en una cambra molt ben ornamentada i tota historiada de les següents amors: de Floris i de Blancaflor, de Tisbe i de Piremus, d’Eneas i de Dido, de Tristany i d’Isolda i de la reina Ginebra i de Lancelot, i de molts altres, els amors dels quals estaven representats en aquella subtil i artificial pintura. I Tirant digué a Ricard:

–No hauria cregut mai que en aquesta terra hi hagués tantes coses admirables com veig.[...]

Tirant demanà llicència a tots i se n’anà a la posada, se n’entrà en una cambra i posà el cap sobre un coixí als peus del llit. [...] Diafebus, que veié que Tirant no ei-xia, entrà en la cambra i li digué:

–Capità senyor, us pregue pel meu amor que em di-gueu quin és el vostre mal, perquè si puc donar-vos algun remei ho faré de molt bona voluntat.

–Cosí meu –digué Tirant–, de moment, no necessiteu saber el meu mal. I jo no tinc altre mal sinó l’aire de la mar, que m’ha trastocat tot.

–Oh, capità! I de mi us voleu amagar, que de tots els mals i béns que heu tingut jo n’he estat l’arxiu, i ara de tan poca cosa em bandegeu dels vostres secrets? [...]

I, de vergonya, es girà cap a l’altra part, perquè no gosà mirar Diafebus en la cara i no li pogué eixir una altra paraula de la boca sinó que digué:

–Jo ame.

Acabant-ho de dir, dels seus ulls destil·laren vives llà-grimes mesclades amb sanglots i sospirs. Diafebus, veient el vergonyós comportament de Tirant, cone-gué la causa per la qual Tirant reprenia tots els del seu llinatge i, fins i tot, a aquells amb qui tenia amis-tat. Quan venia el cas que parlaven d’amor ell els de-ia: «Sou ben folls tots aquells que ameu, no teniu ver-gonya de llevar-vos la llibertat i posar-la en mans del vostre enemic, que us deixa morir abans que tenir-vos pietat?», i de tots feia gran burla. Però jo veig que ell ha caigut en el llaç en què no basta la força huma-na per resistir-lo.

JOANOT MARTORELL, Tirant lo Blanc (adaptació)

Com Tirant fou ferit en el cor amb una fletxa que li tirà la deessa Venus

• Tirant a Anglaterra. El jove cavaller Tirant, nascut a Bretanya, emprén un viatge a terres angleses, on rebrà una formació cavalleresca.

• Tirant a Sicília i Rodes. Després de la seua formació, ja fet cavaller, marxa a aquests dos llocs per ajudar els reis cristians a lluitar contra els musulmans.

• Tirant a l’imperi grec. A causa de la seua bona fama, és reclamat a l’imperi grec, que està amenaçat pels turcs. Allotjat en la cort grega per l’emperador, s’enamorarà de la princesa Carmesina i partici-parà, amb els seus cavallers, en molts jocs amorosos que subratllaran l’aspecte còmic de la novel·la.

• Tirant al nord d’Àfrica. Després d’un naufragi, Tirant apareix en terres africanes, on lluita a favor del cristianisme i derrota definitivament els infidels.

• Tirant torna a l’imperi grec. Després del seu èxit a Àfrica, torna a Grècia, on derrota els turcs i, final-ment, esposa Carmesina i consuma la seua passió per ella. Poc després, però, un simple refredat posa fi a la vida de l’heroi i, de retruc, a la de Carmesina, que mor de tristesa. Després de morir l’empera-dor, la corona passa a Hipòlit, amic de Tirant, que manté una relació sentimental amb l’emperadriu.

301957 _ 0102-0115.indd 115 28/07/11 11:32

Page 116: 3r eso adaptacions curriculars

Gent de pauJo no volia acceptar aquest càrrec de cap manera. Però tothom va insistir-hi,

i a última hora, em van nomenar secretari de la comunitat de veïns de l’edifici Pèrgola, carrer del Cid Campeador, número quatre, Alacant.

Després, a casa, la meua dona deixà caure que, ja que era el secretari, podia fer que posaren un parell de testos ben grans al racó de l’entrada. Veient que la idea em deixava fred, afegí: «I si tens un poc de mà esquerra, ja que t’agraden tant els esports, pots aconseguir que posen una antena parabòlica». Reconec que em va seduir aquella idea de la parabòlica, però el cas és que ara mateix he de redac-tar l’acta d’una reunió que hi va haver l’altre dia i encara no sé com començar.

La reunió es va celebrar als baixos de l’edifici. Si tot anava com esperava, al final de la reunió, jo pensava plantejar això dels testos i la parabòlica. Les pa-raules del president tallaren les meues cavil·lacions:

–Veïns i amics, els he convocat a aquesta reunió per un motiu molt concret. Al paperet de la convocatòria posa «problemes d’higiene». Ara, entre nosaltres, ho diré més clarament: les pixarrades dels gossos. La veritat és que tots els dies trobem pixums de gossos per totes bandes. Jo he pensat de comprar sofre i po-sar-ne per tot el pati, però cal considerar que també hi ha xiquets i que això pot resultar molt perillós. I ara jo calle i demane als presents que opinen i diguen quina pot ser la solució al problema.

Com s’esperava, prengué la paraula una de les veïnes del sector anticaní més aferrissat. La dona exposà que estava més que farta de veure l’ascensor ple no sols de pixarrades, sinó de les baves d’un gos que vivia a la seua escala, sense oblidar que no s’hi podia entrar a causa de la pudor. Mentre acabava el seu dis-curs, llançà una ostensible mirada acusadora a un matrimoni que viu al cinqué D, uns que tenen una carnisseria a la plaça. La carnissera s’alçà i contestà que més pudor feien les bosses d’escombraries del quart F que les treien al replà de l’esca-la quan volien i les baixaven quan els rotava. Respongueren els al·ludits que ells feien això perquè els seus veïns del costat sempre tenien bombones de butà al replà i que això sí que era perillós i antihigiènic. «De perills, volia parlar jo –saltà el de les bombones–, què em dieu dels testos de geranis del segon H, que qual-sevol dia cauen i causen una desgràcia?». La del primer H rematà l’acusació dient: «A més de sollar-me a mi la roba». La dels geranis rebotegà que no se li sollaria la roba si no estenguera a la façana, en comptes de fer-ho al pati interior, que és on s’havia de fer. Llavors, l’altra explicà que ella estenia a la façana perquè algunes penjaven la roba tota xopa i li banyaven la seua i que per això...

No m’agradava com anava la reunió, la troca s’enredava cada vegada més i una alenada inquietant planava per la sala. Llavors intervingué el president i pregà que ens atinguérem al tema de la reunió.

«Doncs ja que parlem de pixarrades –era el del tercer B–, ja m’agradaria sa-ber qui és el fill de sa mare que pixa al racó del garatge que hi ha al costat del meu cotxe». De sobte, una velleta va dir que això solia fer-ho el xicon del segon

U N I T A T

8

116

301957 _ 0116-0136.indd 116 28/07/11 11:53

Page 117: 3r eso adaptacions curriculars

C. El pare de l’esmentat s’encengué com la pólvora i preguntà amb sarcasme si és que l’espiava. Aquestes paraules emprenyaren l’home de la velleta, que acusà l’altre de no tenir vergonya.

Amb dificultats, el president aconseguí imposar silenci, cosa que aprofità Miquel, el meu veí del costat, per demanar moderació i educació als del cinqué I, perquè els xiquets d’aquell pis tenien per costum de jugar al futbol al corre-dor. El pare dels futbolistes contraatacà dient que com era que no el molestava l’equip de música de la seua pròpia filla, que sempre el posava a tal volum, que semblava que la casa s’enfonsara. Miquel es defensà recordant que, en qualsevol cas, molt més emprenyava la lladradissa de tots els gossos de la casa, quan es quedaven sols els diumenges.

Mare meua! Els gossos una altra vegada!

Quan ja semblava impossible que allí es poguera tornar a parlar, ressonà enmig del rebombori la veu de la veïna del sisé G, una dona amb aires de mar-quesa, que tothom coneixia com la madrilenya. La dona va dir que ja feia més de dues hores que allí no es deien més que pardalades i que, en canvi, no s’ha-via plantejat un tema vertaderament important: la calefacció. Llavors, el del sisé B, un que és mecànic, digué en to irònic que abans de demanar excessos, ell demanava a la «marquesa de Montflorit» que pagara les quatre mensualitats que devia a la comunitat i, de passada, la factura del cotxe que li havia reparat feia dos mesos. L’assemblea acollí aquestes paraules amb un murmuri recriminatori dirigit a la marquesa, la qual replicà que no pensava contestar a les paraules d’aquell senyor perquè ella només entenia el castellà i que si no li ho traduïa, no podia saber què havia dit. Llavors l’altre, més roig que un titot, amollà que, si esperava que li ho traduïra, podia començar per tocar-se la f... Ai, mare! Això sí que ho va entendre, i aquella l’insultà i l’altre li tornà la flor. Allò es calfava.

En això, la policia irrompé en la reunió. Sense més presentacions, el sergent preguntà amb veu de tro: «Què passa ací?». Els veïns, amb aire d’innocents, respongueren tots a una veu: «Res!».

Havia renascut el silenci i el president aprofità l’avinentesa per parlar:

–Senyor agent, ací no passa res. Únicament parlàvem de les nostres coses i com que som tants... Pot anar-se’n ben tranquil. Som tots gent de pau.

Els policies examinaren la situació i finalment se’n van anar. El president prengué de nou la paraula:

–Amics, trobe que ja hem parlat prou per hui. El senyor secretari ja els envi-arà un escrit amb els acords adoptats. Bona nit.

I ara jo he de redactar aquesta maleïda acta i no sé ni com començar. La meua dona m’ha dit que no em calfe més el cap, i que pose això dels testos per a l’entrada i l’assumpte de la parabòlica. Em pense que això faré.

JOAQUIM GONZÀLEZ I CATURLA, Els colors de la solitud (adaptació)

117

301957 _ 0116-0136.indd 117 28/07/11 11:53

Page 118: 3r eso adaptacions curriculars

118

1. Explica el significat que tenen en sentit figurat les expressions següents del text.

• La troca s’enredava cada vegada més. F

• Allò es calfava. F

• I l’altre li tornà la flor. F

• Que no em calfe més el cap. F

2. Respon a les preguntes següents.

• Què van celebrar els veïns de l’edifici Pèrgola?

• De què anaven a parlar en aquesta reunió?

• Es van cenyir tots els veïns a l’assumpte de la reunió?

• De quines altres qüestions van parlar?

• Qui va irrompre en la reunió al final? Per què?

3. D’acord amb la lectura, indica si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F).

La carnissera pertanyia al sector anticaní. L’encarregat de redactar l’acta era el secretari de la comunitat. Per a la madrilenya el tema més important de la comunitat era la calefacció. El xicon del segon C posava la música a un volum molt elevat. El secretari anomena «marquesa de Montflorit» la madrilenya.

4. Busca en el diccionari les definicions de convocatòria i acta més adequades al context de la lectura, i copia-les.

• Convocatòria F

• Acta F

ACTIVITATS

La narració presenta una escena de costums ambientada en l’època contemporània, com és una reunió d’una escala de veïns en una capi-tal de província, en aquest cas Alacant, amb la tendència a enrevessar-se que tenen aquest tipus de trobades, especialment en el punt de l’ordre del dia reservat per al final. Estarem atents als diferents regis-tres utilitzats i als estils narratius del text.

anticaní: contrari als gossos.aferrissat: que combat amb

molta força. rebotegar: contestar amb

paraules irades o de disconformitat.

Claus de la lectura Vocabulari

ENS COMUNIQUEM • COMPRENSIÓ LECTORA

301957 _ 0116-0136.indd 118 28/07/11 11:53

Page 119: 3r eso adaptacions curriculars

119

5. Explica. Per què la reunió no transcorre com s’esperava, segons la convocatòria?

6 . El problema del protagonista és la redacció de l’acta. Quina penses que és la dificultat més gran?

7. Tria l’opció correcta en cada cas.

A

El narrador relata en 1a persona del singular. El narrador relata en 2a persona del singular. El narrador relata en 3a persona del singular.

B

La narració segueix un desenvolupament lineal del passat al present. La narració fa diversos salts en el temps. La narració segueix un desenvolupament lineal del present al passat.

C

El narrador reprodueix les paraules dels personatges en estil directe. El narrador reprodueix les paraules dels personatges en estil indirecte. El narrador reprodueix les paraules dels personatges combinant estil directe i estil indirecte.

8. El narrador pretén reproduir el to col·loquial de les reunions de veïns. Posa’n algun exemple i escriu-lo després en un to més formal.

ACTIVITATS

ENS COMUNIQUEM • COMPRENSIÓ LECTORA

Expressió col·loquial Expressió formal equivalent

301957 _ 0116-0136.indd 119 28/07/11 11:53

Page 120: 3r eso adaptacions curriculars

120

Els textos administratius són aquells que adrecem a una institució, una em-presa o un organisme oficial (la Generalitat, una conselleria, un ajuntament...) o que es redacten dins d’aquests. Tenen una intenció comunicativa diversa: sol·licitar informació, demanar una ajuda, recórrer en contra d’una acció insti-tucional... També poden tindre finalitats comercials o professionals. Cal tin-dre en compte que en aquests escrits s’ha de fer servir un llenguatge molt for-mal i cal seguir una estructura textual tancada.

1. La sol·licitud

A l’hora d’adreçar-nos a una institució, el més habitual és escriure una sol-licitud o instància. En la sol·licitud reflectim per escrit una demanda sobre una matèria reglada que inicia un procediment administratiu. La sol·licitud es redacta amb una sèrie de raons ben detallades.

L’estructura més habitual d’aquest tipus de text presenta els apartats següents:

PRACTICA-HO

Redacta una sol·licitud adreçada al teu ajuntament en què els demanes que es milloren les condicions d’accés al teu institut. Exposa possibles causes per a la petició. Introdueix-la a l’ordinador seguint l’estructura del model que tens en aquesta pàgina.

Els textos de l’àmbit administratiu

ENS COMUNIQUEM • TIPOLOGIA TEXTUAL

Joana Arlandis i Soler, amb DNI 24384957W, major d’edat, que visc a Castelló de la Plana, al carrer de la Mar, núm. 4, CP 12001, mare de Lluís Doménech i Arlandis, amb DNI 79384958Y, alumne de tercer d’ESO de l’IES Ribalta de Castelló durant el curs 2010-2011.

EXPOSE: Que, tenint en compte l’Ordre de 14 de desembre de 2010, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports, per la qual es convoquen ajudes per a l’adquisició de llibres de text per a l’alumnat d’educació primària i educació secundària obligatòria en centres finançats amb fons públics, per al curs 2011-2012, i atesa la situa-ció de família nombrosa (quatre germans) en què es troba el nostre nucli familiar,

SOL·LICITE: Que es valore aquesta situació familiar a fi de poder rebre ajudes per a l’adquisició de llibres durant el curs 2011-2012.

Castelló de la Plana, 20 de febrer de 2011

Documentació adjunta: Títol de família nombrosa i declaració de la renda 2009.

DIRECCIÓ TERRITORIAL D’EDUCACIÓ, CULTURA I ESPORTS DE CASTELLÓ DE LA PLANA

Inclou el nom, els cognoms, el document d’identitat, el domicili, el districte postal i la localitat.

Dades personals

S’hi exposen els motius que justifiquen la sol·licitud.

Exposició de motius

Exposició del que es demana.

Sol·licitud

En cas que siguen necessaris, reforcen l’exposició.

Documents adjuntats

Signatura

Lloc i data

Entitat a qui s’adreça

301957 _ 0116-0136.indd 120 28/07/11 11:53

Page 121: 3r eso adaptacions curriculars

121

PRACTICA-HO

Busca en el diari ofertes de treball. Tria’n una i inventa un currículum ideal per a poder aconseguir el lloc que s’ofereix. Introdueix-lo a l’ordinador seguint l’estructura del model que tens en aquesta pàgina.

ENS COMUNIQUEM • TIPOLOGIA TEXTUAL

2. El currículum

Quan ens adrecem a una empresa o un organisme per sol·licitar un lloc de tre-ball, hem de presentar una carta de sol·licitud en la qual hem de detallar per quin mitjà ens hem assabentat de l’oferta laboral i per quins motius creiem opor-tú que l’empresa ens ha de seleccionar. Per justificar aquest últim punt, hem d’adjuntar el currículum, document on es detallen tant les nostres dades perso-nals com els mèrits acadèmics i professionals que l’empresa o la institució ha de valorar per a acceptar-nos. Aquest document també té un esquema formal tancat que cal seguir sempre.

CURRÍCULUM

DADES PERSONALS

Nom i cognoms: Pere Marqués i OrtellsLloc i data de naixement: València, 23 d’octubre de 1979DNI: 94528493DDomicili: Carrer de Miró, 23, 4t-2a València 46009Telèfon: 963098989Adreça electrònica: [email protected]

DADES ACADÈMIQUES

Títols oficials: – Diplomat en ATS, Escola d’Infermeria de la Universitat de València, 2001.– Grau Superior d’Anglés de l’EOI de València, 2004.– Grau Superior de Valencià per la Junta Qualificadora de Coneixements de

Valencià, 2000.

Cursos:– Tècniques de primera assistència (100 hores), Universitat d’Alacant, 1999.– Atenció sanitària a l’esport (60 hores), Escola d’Infermeria de la Mútua Va-

lenciana, 2008.

DADES PROFESSIONALS

– ATS interí a l’ambulatori de la platja de Gandia, 2002-2010.– ATS als Campionats Juvenils d’Atletisme de Gandia, 2003-2006.

ALTRES DADES

– Voluntari de la Creu Roja des de l’any 2001.

IDIOMES

Castellà, valencià i anglés parlat i escrit molt bé.

València, 27 de febrer de 2012

S’hi detallen tant els títols aconse-guits en organismes oficials o ben acreditats, com els cursos de per-feccionament sobre l’àrea de treball que se sol·licita.

Dades acadèmiques

Cal ordenar-les cronològicament.

Dades professionals

Reforcen la valoració positiva per a accedir al lloc sol·licitat; és impor-tant consignar el coneixement d’idi-omes i detallar tots els aspectes de la competència lingüística (entendre, llegir, parlar i escriure).

Altres dades

Signatura

Títol i fotografia

Dades personals

Lloc i data de redacció del document

301957 _ 0116-0136.indd 121 28/07/11 11:53

Page 122: 3r eso adaptacions curriculars

122

ENS COMUNIQUEM • TIPOLOGIA TEXTUAL

3. La convocatòria i l’acta

3.1 La convocatòria

En les reunions que es duen a terme en les empreses, les institucions públiques i la major part dels col·lectius (esportius, socials, culturals o polítics) s’utilitzen una sèrie de documents en què es fan constar els assumptes que s’hi han deba-tut. En primer lloc, les persones que s’han de reunir reben un text, la convoca-tòria, en què s’informa tant de l’organisme que la promou, com del lloc, la data i els continguts de la reunió. Aquests continguts configuren el que s’anomena l’ordre del dia o, el que és el mateix, tots els apartats d’informació i debat en els quals es basarà l’assemblea.

L’estructura de la convocatòria és la que segueix:

ASSOCIACIÓ DE MARES I PARES D’ALUMNES DE L’IES DE CASTALLA

Convocatòria d’Assemblea General Ordinària

Es convoca Assemblea General Ordinària de l’Associació, que tindrà lloc el pròxim dia 19 de novembre de 2012, a la sala d’usos múltiples de l’Institut de Castalla, a les 18.00 hores, i en segona convocatòria a les 18.30 hores, al mateix lloc, amb el se-güent

Ordre del dia

1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta anterior.2. Aprovació, si escau, dels comptes del curs 2011-2012.3. Aprovació, si escau, del pressupost del curs 2012-2013.4. Exposició de la programació d’activitats del curs.5. Torn obert de paraula.

El president

Santiago Peiró i Llopis

Castalla, 6 de novembre de 2012

Identificació de la institu-ció o de l’òrgan que fa la convocatòria.

Text de la convocatòria, on s’indica el lloc i la data de la reunió i es diu si és ordi-nària o extraordinària.

Ordre del dia, en què es resumeixen els punts que es debatran:1. Lectura i aprovació de l’acta anterior: es llegirà l’acta de la darrera reunió i la redacció se sotmetrà a votació entre tots els assis-tents amb dret a vot.2. Temes de la reunió orga-nitzats per seccions. 3. Torn obert de paraula: període obert d’interven- cions destinat a peticions i preguntes que es vulguen fer.

Càrrec, signatura i nom i cog-noms de la persona que convoca i la datació, que consta de la lo-calitat i la data (dia, mes i any).

A peu de pàgina es poden afegir referències a documents adjunts per a oferir més infor-mació sobre la convocatòria o recordatoris per als participants.

PRACTICA-HO

Redacta una convocatòria per a una assemblea dels delegats de les diferents classes del teu centre. Els continguts poden referir-se a l’estat de l’aula, propostes de viatges, acords de peticions als professors, funcionament de les instal·lacions de l’institut… Introdueix-la a l’ordinador seguint l’estructura del model que tens en aquesta pàgina.

301957 _ 0116-0136.indd 122 28/07/11 11:53

Page 123: 3r eso adaptacions curriculars

123

ENS COMUNIQUEM • TIPOLOGIA TEXTUAL

PRACTICA-HO

Inventa’t una acta amb un company o companya de la classe. Procura que tinga almenys set de les huit parts en què s’estructura una acta.

Per fer-ho, pots utilitzar aquest fragment de la lectura inicial de la unitat. Mira de fer servir expressions més formals i neutres i d’evitar els detalls innecessaris.

3.2 L’acta

Una vegada feta la reunió oficial (en la qual es prenen decisions que afecten els participants o altres persones), sempre es deixa constància dels punts debatuts perquè n’hi haja un testimoni escrit. Aquests textos s’anomenen actes: són els documents en què es redacten les informacions, els debats, les opinions o vo-tacions d’aquestes assemblees col·lectives. Com en molts escrits administratius, el llenguatge utilitzat pretén descriure els fets i les intervencions dels partici-pants amb tanta objectivitat com siga possible, per això l’estil ha de ser concís i clar, prescindint de continguts irrellevants i sense fer-hi cap valoració personal. La redacció de l’acta és a càrrec del secretari de l’entitat organitzadora, que va agafant notes durant el temps que dura la reunió.

Una acta segueix també una estructura fixa, amb apartats que s’han d’omplir obligatòriament. Les paraules en majúscula són els títols que encapçalen cada punt del text.

1. Identificació de la reunió (amb el nom de l’organisme), el lloc, la data i l’hora d’inici.

2. ASSISTENTS amb nom i cognoms (i càrrecs, si en tenen), i tam-bé les persones absents.

3. L’ORDRE DEL DIA exposat en la convocatòria.

4. Resum de les INTERVENCIONS més significatives en els debats sobre les qüestions tractades (no cal redactar-les totes, només les que aporten informació rellevant).

5. ACORDS o decisions preses en la reunió.

6. Conclusió amb una fórmula típica: El/la president/a alça la sessió a les ... hores, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta.

7. Signatura del secretari i vistiplau del president o director.

8. Annexos (relació de documents annexos a l’acta).

La dona exposà que estava més que farta de vore l’ascensor ple no sols de pixarrades, sinó de les baves d’un gos que vivia a la seua escala, sense oblidar que no s’hi podia entrar a causa de la pudor. Mentre acabava el seu discurs, llançà una ostensible mirada acusadora a un matrimoni que viu al cinqué D, uns que tenen una carnisseria a la plaça. La carnissera s’alçà i contestà que més pudor feien les bosses d’escombraries del quart F que les treien al replà de l’escala quan volien i les baixaven quan els rotava. Respongueren els al·ludits que ells feien això perquè els seus veïns del costat sempre tenien bombones de butà al replà i que això sí que era perillós i antihigiènic.

301957 _ 0116-0136.indd 123 28/07/11 11:53

Page 124: 3r eso adaptacions curriculars

124

Els signes gràfics

CONEIXEM LA LLENGUA • ORTOGRAFIA

1. Els signes de puntuació Aquesta taula recull els usos dels signes de puntuació principals:

2. El guionetEl guionet és un signe gràfic que utilitzem en els casos següents:• En els numerals, per a separar les desenes de les unitats i les unitats de les cente-

nes (regla del D-U-C): quaranta-tres, cinquanta-huit, tres-cents, quatre-cents.• En els mots compostos, quan el primer element acaba en vocal i el segon co-

mença per r, s o x: Vila-real, cama-roig, penya-segat, para-xocs.• En els compostos en què es repeteix, parcialment o totalment, un constituent,

un patró rítmic o un significat, i en certs estrangerismes: pengim-penjam, xino-xano, boogie-boogie, talk-show.

• En els compostos on hi ha punts cardinals: sud-est, nord-oest. • Quan el compost sense separar pot induir a lectures errònies (pit-roig) o quan

el primer element del compost du accent gràfic (pèl-curt, mà-llarg).• Amb l’adverbi no usat com a prefix quan el segon element és un substantiu: no-

violència, no-agressió, no-verbalitat.• En compostos com despús-ahir, abans-d’ahir, despús-demà...• En els pronoms febles, quan van darrere el verb, per a enllaçar amb el verb o

amb altres pronoms febles, llevat dels casos en què cal escriure apòstrof: dóna-li-la, aneu-vos-en.

Punt [.]

L’utilitzem quan acabem una oració completa. Si l’oració que va després continua amb la mateixa idea, escrivim el punt i seguit. Si, per contra, introdueix un canvi d’idea o de punt de vista, aleshores escrivim el punt i a part i comencem l’oració següent en un paràgraf a banda. Quan volem acabar un text, escrivim un punt i final.

Coma [,]La utilitzem per a marcar pauses dins una oració. Aquestes pauses poden respondre a aclariments, enumeracions, incisos...

Dos punts [:]Tenen la funció de precedir una enumeració; a més, poden precedir les paraules literals d’alguna persona.

Punt i coma [;]Serveix per a separar diferents enumeracions i per a introduir pauses en oracions massa llargues i complexes.

Punts suspensius [...]Indiquen que hem deixat una enumeració sense tancar o una idea sense acabar.

Cometes [« »]Serveixen per a indicar que se cita literalment el que ha dit alguna persona.

Parèntesis [( )]Indiquen que, dins una oració, fem un aclariment necessari al fil del que diem.

Exclamació i interrogació [! ?]El signe d’exclamació s’utilitza per a expressar emoció o donar una ordre, i el d’interrogació per a fer una pregunta.

301957 _ 0116-0136.indd 124 28/07/11 11:53

Page 125: 3r eso adaptacions curriculars

125

1. Escriu el signe de puntuació adient en cadascun dels espais de les oracions següents.

• Al mercat he comprat de tot tomaques peres un encisam i un pollastre

• Demà anirem al mercat a comprar verdures

• El meu cosí que és cap d’una filada mora m’ha convidat a Alcoi

• A la festa van vindre Xavier Enric Pere Carles

• Lluís em digué Vindràs a la festa

• Al menjador havia de netejar la taula les cadires i les butaques a les habitacions havia de fer els llits netejar els armaris i plegar la roba a la cuina havia de fregar el terra i guardar la vaixella Quanta faena que dóna una casa

• Neus va dir No teniu vergonya ni la coneixeu

• Joan Timoneda famós poeta del segle XVI va nàixer a València

• Quina sort que he tingut

2. Posa els signes de puntuació adequats en el text següent. Escriu majúscula quan calga.

L’altre dia vaig anar al mercat al que està a la plaça de Jesús prop de ma casa allí hi havia diferents llocs de venda a la parada de fruita hi havia melons d’Alger peres i pomes a la de flors hi havia orquídies pensaments i lilàs a la del peix hi havia orades calamars aladrocs que bonic que era tot quan vaig acabar de com-prar devien ser més o menys les dotze aleshores sabeu què em va passar que vaig entropessar amb la vorera i em va caure al terra tota la compra quin desastre

3. Escriu les paraules següents. Segons calga, separa-les amb un espai, amb un guionet, o bé ajunta-les.

• poti + poti F • Riba + roja F

• pèl + roig F • tres + mil F

• para + xocs F • setanta + set F

• hiper + mercat F • ex + nóvio F

• dos + cents F • recolza + caps F

• nord + americà F • sud + oest F

4. Uneix les dues columnes per trobar el compost més adient i, en acabant, indica quins porten guionet i quins no n’han de portar.

sud • •mut

guarda • •paquistaní

sis • •demà

sord • •africà

indo • •bosc

despús • •cents

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • ORTOGRAFIA

5. Completa les combinacions següents de verbs i pronoms febles amb els guionets i els apòstrofs que consideres adients.

•Va portar me l. •Torneu li l.

•Perdona ns ho. •Vés hi

•Pentinant se ls. •Esperant los hi.

•Rebaixar li la. •Deixa li les.

301957 _ 0116-0136.indd 125 28/07/11 11:53

Page 126: 3r eso adaptacions curriculars

126

TINGUES PRESENT

Els nexes subordinants són les paraules que enllacen una oració subordinada amb la seua oració principal. Poden ser:

• Conjuncions subordinants (una sola paraula). Ex.: que.

• Locucions conjuntives subordinants (un grup de paraules). Ex.: abans que.

L’oració composta (II). La subordinació substantiva i adjectiva

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

En les oracions compostes per subordinació hi ha sempre una proposició principal i una proposició subordinada que fa la funció de complement d’al-gun element de l’altra i que, per tant, no té independència sintàctica. Les pro-posicions subordinades gairebé sempre van unides a la proposició principal per mitjà d’un nexe subordinant.

Segons la funció que desenvolupen dins l’oració principal, hi ha tres tipus d’oracions subordinades: les substantives, les adjectives i les adverbials.

1. Les subordinades substantives

Les proposicions subordinades substantives fan les mateixes funcions que el nom (o el sintagma nominal). Per tant, poden fer la funció de subjecte, de complement directe, de complement indirecte, de complement de règim ver-bal, d’atribut i de complement del nom, de l’adjectiu i de l’adverbi.

Els meus amics volien que els convidara a un sopar. Prop. subord. substantiva (CD)

Els nexes que solen introduir les subordinades substantives són les conjunci-ons que i si, els pronoms interrogatius què, qui, com i altres pronoms, precedits o no de preposicions.

També es consideren subordinades substantives les proposicions que tenen com a nucli un infinitiu, precedit o no de preposició, ja que es comporten com un sintagma nominal però presenten complements propis d’un sintagma verbal.

M’agradaria viureVerb

a París CC Lloc

.

Prop. subord. substantiva (Subjecte)

2. Les subordinades adjectives

Les proposicions subordinades adjectives s’anomenen així perquè fan les funcions pròpies de l’adjectiu dins l’oració principal, és a dir, generalment ac-tuen com un complement del nom.

També s’anomenen de relatiu perquè el nexe que les introdueix és un pronom relatiu (que, què, qui, el qual, on...). A més d’unir la proposició adjectiva a la principal, el relatiu sempre substitueix un element de la proposició principal, que anomenem antecedent, i realitza una funció dins l’oració subordinada.

Els electrodomèstics que estalvien més energia Prop. subord. adjectiva

tenen ara un preu interessant.

Així, en l’oració de l’exemple, el relatiu que té com a antecedent els electrodo-mèstics (Els electrodomèstics estalvien més energia) i fa la funció de subjecte dins la proposició subordinada.

301957 _ 0116-0136.indd 126 28/07/11 11:53

Page 127: 3r eso adaptacions curriculars

127

1. Llig les oracions compostes següents i subratlla les subordinades substantives que hi ha. Després, assenyala’n el nexe.

•M’agrada que em telefones tots els caps de setmana. •No sabíem què feien allà. •Hem sabut que el València va guanyar el partit. •Anna i Sandra volien que portàreu les sabates de taló alt. •Montse es queixava que sempre ha de treballar a l’estiu.

2. Subratlla les oracions subordinades substantives que trobes en aquestes oracions compostes i digues la funció sintàctica que fan respecte a la principal.

•Ens fa molta il·lusió que isca bé la representació teatral d’aquesta vesprada. F

•Als estrangers no els agradava que hi haguera tanta brutícia. F

•M’he acostumat a tindre la casa ordenada. F

•No ens va dir què havia trobat darrere la porta del garatge. F

•La nostra intenció era deixar enllestida tota la faena pendent. F

3. Subratlla les subordinades adjectives d’aquestes oracions i assenyala’n l’antecedent.

•Els xics que has conegut hui són de Castelló. F

•Les tisores amb què vaig retallar la notícia les té ma mare. F

•L’habitació on dorms té els mobles moderns. F

•No coneixíem l’assumpte de què parlàveu. F

•El professor que has saludat explica la literatura d’una manera molt divertida. F

•No coneixíem les conclusions a què van arribar. F

4. Completa amb una oració subordinada adjectiva o de relatiu.

•Vam vore un partit

•Anna ha trobat les ulleres

•Aquesta és la notícia

•Porta el llibre

•Hem visitat el museu

5. Assenyala el nexe de les oracions compostes següents i escriu si introdueixen una oració subordinada substantiva (OSS) o una oració subordinada adjectiva (OSA).

•No vull que mires tant la televisió. •El disc de què parles m’agrada molt. •M’agrada la roba que té molts adorns. •Coneixíem una cantant que tenia els cabells

rossos. •Diuen que l’ocupació hotelera ha augmentat

a tota la costa.

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

•Només dos alumnes sabien què significava aquella paraula.

•Les persones que vulguen fer el curs d’informàtica han de matricular-s’hi abans del dia 15.

• Aquelles xiques tan sols volien prendre el sol a la platja.•Mai he sabut com resoldre el problema de la

contaminació.

301957 _ 0116-0136.indd 127 28/07/11 11:53

Page 128: 3r eso adaptacions curriculars

128

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

L’oració composta (II). La subordinació adverbial

3. Les subordinades adverbials

Les proposicions subordinades adverbials solen equivaldre a un adverbi o un sintagma adverbial i, per tant, solen fer la funció de complement circums-tancial.

Així, hi ha oracions subordinades adverbials de temps, de lloc, de manera i comparatives.

Quan tornàvem de la platja Prop. subord. adverbial (CC Temps)

vam vore una posta de sol meravellosa.

En aquest exemple, la subordinada adverbial fa la funció d’un complement cir-cumstancial de temps de la principal.

TIPUS DE PROPOSICIÓ NEXES SUBORDINANTS

De temps •Anterioritat: abans que•Simultaneïtat: quan, mentre (mentres), sempre•Posterioritat: fins, fins que, després, des que

De lloc on

De manera com, així com, com si, segons que, tal com, sense

Comparatives

•Igualtat: tan, tan ... com, tant ... com, igual que•Superioritat: més ... que, millor que•Inferioritat: menys ... que, pitjor que•Proporcionalitat: com més ... més/menys...

TIPUS DE PROPOSICIÓ NEXES SUBORDINANTS

Causalperquè, ja que, com que, per tal com, a causa que, per raó que, atés que, vist que

Final perquè, a fi que, a fi de, per tal que, per tal de

Consecutiva així que, de manera que, fins al punt que

Condicionalsi, posat que, mentre, mentre que, sempre que, en cas que, a condició que, llevat que

Concessivaencara que, per bé que, tot i que, a pesar que, si bé, malgrat que

D’altra banda, hi ha subordinades adverbials que poden expressar altres cir-cumstàncies que no poden substituir-se per un adverbi, com ara condició, cau-sa, conseqüència, finalitat o objecció.

Lluís s’ha comprat un ordinador perquè el necessitava per al seu treball. Prop. subord. adverbial (Causal)

Si us agrada llegir Proposició subord.

adverbial (Condicional)

us comprarem una col·lecció de llibres.

En aquest tipus d’oracions, les conjuncions i les locucions conjuntives més fre-qüents són les següents.

301957 _ 0116-0136.indd 128 28/07/11 11:53

Page 129: 3r eso adaptacions curriculars

129

1. Assenyala les proposicions subordinades adverbials d’aquestes oracions i classifica-les segons el tipus de circumstància que expressen.

a ) Mentre eixia de casa, prenia un entrepà de pernil. b ) M’agrada passejar per on estiuegen els meus oncles. c ) Escrivia una instància com ho havia aprés a l’institut. d ) Fins que no hages dinat, no podràs mirar la televisió. e ) Com més gran és, més lent es fa. f ) Anirem on vulguen els pares. g ) No hem eixit de casa des que ens vas avisar. h ) Balla més que canta. i ) Després de rebre una telefonada, va enviar el seu currículum.

Temps Lloc Manera Comparació

2. Subratlla les proposicions subordinades adverbials i indica quines són causals, consecutives, finals, condicionals o concessives.

•Encara que estiga cansat, faré el treball. F

•Hem estudiat molt, de manera que traurem bones notes. F

•Heu de deixar un seient buit a fi que hi puga cabre la càrrega. F

•Com que no tenia mai sort, no es va creure la notícia del premi. F

•Haureu de consultar-ho en el diccionari si voleu estar-ne segurs. F

•Elles coneixien tots els detalls, així que no els va sorprendre la notícia. F

•Comprarem un mòbil perquè pugues estar localitzable. F

•Tot i que li agradava la faena, no li van renovar el contracte. F

•Si aneu a la reunió de delegats, podrem conéixer les vostres reivindicacions. F

3. Subratlla les subordinades d’aquestes oracions compostes i classifica-les segons que siguen substantives, adjectives o adverbials.

•A pesar que feia una calor sufocant, elles van passejar-se per la platja. F

•Els programes televisius que més m’agraden són les sèries espanyoles. F

•Aquelles xiques que tenen un pírcing són estrangeres? F

•Llorenç ens va dir que la seua família era de Castelló. F

•Els meus veïns arribaren quan nosaltres eixíem de casa. F

•Compreu el llibre abans que estiga exhaurit. F

•El meu germà ha amagat les claus on no les puga trobar. F

•Sempre que els meus pares tornen d’un viatge, em porten molts regals. F

ACTIVITATS

CONEIXEM LA LLENGUA • GRAMÀTICA

301957 _ 0116-0136.indd 129 28/07/11 11:53

Page 130: 3r eso adaptacions curriculars

130

La majoria de llengües estan en contacte amb altres llengües per diverses raons: perquè s’estudien com a llengües estrangeres, perquè conviuen en un territori o per la influència cultural o política d’unes comunitats lingüístiques sobre unes al-tres. La llengua reflecteix aquest fet en els barbarismes o en els préstecs acceptats.

1. El bilingüismeUna de les conseqüències més importants de la convivència de dues llengües és el bilingüisme d’una gran part dels parlants. En teoria, això significa que els in-dividus tenen una competència lingüística (parlen, entenen, lligen i escriuen) igual de bona en dues llengües, però en la pràctica els fets demostren que aques-ta afirmació no és certa, ja que la major part dels parlants bilingües sol dominar més una llengua que l’altra i sol fer-les servir en contextos diferents. D’aquesta situació sol derivar el bilingüisme diglòssic, en què una llengua ocupa unes funcions de prestigi determinades, mentre que l’altra queda relegada quasi pràc-ticament a l’àmbit familiar o col·loquial.

2. La diglòssiaLa diglòssia consisteix en el desplaçament, per raons polítiques o socials, d’una llengua per una altra de més valorada en determinades funcions públiques.Generalment, el parlant utilitza una de les llengües, la de prestigi, per als àmbits d’ús més formals (educació, literatura, burocràcia, mitjans de comunicació, etc.) mentre que utilitza l’altra, la minoritzada, quasi exclusivament per als usos infor-mals (relacions amb familiars i gent pròxima).

3. La normalitzacióLa diglòssia pot arribar a provocar a llarg termini la substitució d’una llengua per una altra (com va ocórrer amb l’iber i el celta, substituïts pel llatí a la Penín-sula) si no es manté una lleialtat lingüística per part dels parlants envers la llen-gua minoritzada i/o s’inicia un procés de normalització lingüística que equipa-re les dues llengües i fomente la minoritzada.A la nostra Comunitat el valencià ha mantingut contacte amb altres llengües: de primer amb l’àrab i l’aragonés i més endavant amb el castellà. Des de la desapari-ció de la Corona d’Aragó el castellà ha anat desplaçant el valencià en els usos oficials fins a les darreres tres dècades. Tanmateix, el valencià va recuperant a poc a poc els àmbits que antigament tenia, gràcies a un procés de normalització amb tres fites principals:1. Acceptació en 1932 de les Normes de Castelló, normes lingüístiques adapta-

des a les particularitats del valencià, que segueixen bàsicament les creades per Pompeu Fabra per fixar un codi modern i actual.

2. Aprovació en 1983 de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, que regula com s’ha de promoure el valencià en l’educació, l’administració, els mitjans de comunicació i la vida pública.

3. Creació en 1998 de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, màxim òrgan a la nostra Comunitat que té, com una de les funcions principals, vetlar per l’ús normal del valencià.

El contacte de llengües

APRENEM MÉS • LLENGUA I SOCIETAT

TINGUES PRESENT

El bilingüisme pot evolucionar negativament en una situació de diglòssia, que minoritza la llengua del territori, o positivament si hi ha un procés de normalització lingüística que fomente la llengua minoritzada.

301957 _ 0116-0136.indd 130 28/07/11 11:53

Page 131: 3r eso adaptacions curriculars

131

1. Compara els límits polítics i lingüístics que hi ha a Europa i respon a les preguntes següents.

•Hi ha països en què es parla més d’una llengua? Anomena’n tres.

•Què creus que pot passar als territoris on hi ha llengües minoritàries?

2. Hi ha bilingüisme diglòssic a la Comunitat Valenciana? En quines edats sobretot? Què ajuda a fer que aquest fenomen disminuïsca?

3. Repassa unitats anteriors i indica quins motius polítics i/o històrics coneixes que hagen sigut la causa de la diglòssia que hi ha entre valencià i castellà.

4. Explica. Per què creus que és necessari un procés de normativització (establiment de normes lingüístiques; elaboració de gramàtiques, ortografies, diccionaris...; establiment d’un registre estàndard, etc.) perquè una llengua puga tindre usos normals? Què passaria si no n’hi haguera?

ACTIVITATS

APRENEM MÉS • LLENGUA I SOCIETAT

�������

�������

�������

������

����

�����

������

������������

�� ����

�����

�������

������

�������

�������

�����

�������

�������

������

������

����

��������

��������

�������

������

����

�����

��������

����������

�������

������

������

�������

�����

����

����������� �������

���

����

����������

����

����

������������

� � �

� � � � � � � � � � �

����

��������

��� � � �����

832355U08P222H01

���

����

�����

�������

����

301957 _ 0116-0136.indd 131 28/07/11 11:53

Page 132: 3r eso adaptacions curriculars

132

1. L’evolució política i la castellanització

En 1469 el matrimoni entre Isabel de Castella i Ferran d’Aragó significarà la unificació de les dues corones. A partir d’aquest moment, el regne de València vorà subordinats els seus interessos als d’un enorme imperi del qual serà ja no-més una part mínima. En l’aspecte lingüístic, el castellà es convertirà, a partir del segle XVI, en la llengua de prestigi, ja que era la llengua del rei i dels nobles, enfront del valencià, que era la llengua que continuava parlant el poble. Això fa que la literatura culta en la nostra llengua es trobe en una etapa de decadència.Al principi del segle XVIII la victòria de Felip V en la guerra de Successió va fer que el regne de València vera desaparéixer les seues corts i els seus furs, i que les lleis de Castella s’imposaren al nostre territori. Des del punt de vista lingüístic també va ser imposat el castellà com a única llengua oficial. L’ús del valencià va quedar prohibit en l’ensenyament, el govern, la justícia i l’església. El valencià quedà marginat en els àmbits cultes i limitat a l’ús familiar i popular.

2. La literatura culta durant els segles XVI, XVII i XVIII

Durant la Decadència, la literatura culta es va fer sobretot en castellà. Hi hagué, però, algunes excepcions. En el segle XVI és important la poesia en la nostra llen-gua, amb els exemples del valencià Joan Timoneda i de Pere Serafí. Els dos autors són representants del Renaixement, que es caracteritza per un llenguatge senzill i harmoniós, amb constants referències als escriptors clàssics grecs i llatins.Durant el segle XVII sorgeix el barroc, moviment que substitueix la senzillesa i l’harmonia renaixentista per un llenguatge recarregat i per l’expressivitat i el gust pel desequilibri. Representants d’aquest moviment en la nostra literatura són Francesc Fontanella i Francesc Vicent Garcia.Finalment, en el segle XVIII sorgeix el neoclassicisme, que, com indica el seu nom, suposa un retorn als clàssics. En aquest moviment destaquen Joan Ramis i el valencià d’Ontinyent Lluís Galiana.

3. La literatura popular durant els segles XVI, XVII i XVIII

Dins d’aquest tipus de literatura destaquen dos gèneres:• Els dietaris. Mentre les classes socials poderoses es passaven al castellà, el po-

ble continuava utilitzant la seua llengua, per exemple en els dietaris privats, que es redactaven en la intimitat i no estaven pensats per a ser publicats, sinó com a entreteniment personal. En molts casos hi llegim crítiques als gover-nants i aspectes de la vida quotidiana i diària de les persones del poble.

• Els col·loquis. Són poemes, generalment còmics però sovint portadors d’un missatge polític, que eren recitats de poble en poble pels col·loquiers, una es-pècie de còmics ambulants que atreien l’atenció del públic de forma simpàtica i sense un vestuari massa cridaner ni una escenografia complexa; de fet, vestien de forma habitual i simplement s’enfilaven a una taula o una cadira. Els gestos i la veu eren els seus únics instruments per a assegurar-se l’atenció del públic.

La literatura dels segles XVI, XVII i XVIII: la Decadència

APRENEM MÉS • LITERATURA

TINGUES PRESENT

Durant els regnats dels Àustria (segles XVI-XVII) s’unifiquen les corones però es mantenen les institucions valencianes. En canvi, a partir dels regnats dels Borbó (segle XVIII), amb els Decrets de Nova Planta se substitueixen les institucions pròpies per d’altres de castellanes.

301957 _ 0116-0136.indd 132 28/07/11 11:53

Page 133: 3r eso adaptacions curriculars

133

Sonet

Ai, Déu com no m’ha fet arbreperquè no sentís dolor,i lo cor de pedra marbreperquè no sabés d’amor.

Guanyara sent insensible lo que perd en sentiment perquè sent tan gran turmentque lo viure és impossible;i així volguera ser arbreo altra cosa pitjor,i lo cor de pedra marbreperquè no sabés d’amor.

En edat florida i tendratant lo foc d’amor me cremaque té per estall i temade fer-me tornar en cendra,molt més valguera ser arbreper a passar tal ardor i lo cor de pedra marbreperquè no sabés d’amor.

Jo ame essent desamatsens jamés fer-ne mudança,servisc fora d’esperançade poder ser remediat,convertixca’m doncs en arbresec sens profit ni verdor,i lo cor de pedra marbreperquè no sabés d’amor.

JOAN TIMONEDA, Flor d’enamorats

1. Llig aquest poema culte i contesta les preguntes posteriors.

•Sobre quin aspecte de l’amor es parla en el poema?

•Quin estat d’ànim del jo poètic es reflecteix en aquests versos?

•Per què vol el jo poètic ser arbre?

2. Llig aquest fragment d’un dietari i resol les activitats que el segueixen.

ACTIVITATS

APRENEM MÉS • LITERATURA

Batiste Vallcaneda, mort

A 12 de dits [juny de 1662], a les quatre del matí, trobaren mort al licenciado Batiste Vallcaneda, chitat de llarch a llarch, al cantó que entra de la plasa del Campanar de la Seu als Brodadors [...]. Lo que es digué fonch que venint ab son cavall a la casa del cantó que vi-via el canonche Font, per los Brodadors venia don Tal Sentafé y Vivetes, y com sentiren pasos de cavall pensaren que era algun soldat de la guarda que anaven a ronda y sinse mes asigurarse, li tiraren una caravinada. Asò es digué perquè els mateixos fadrinets se alabaren de haver-o fet y se hausentaren. Però, lo més cert fonch que ells se alabaren de assò perquè eren molt inquiets y desicha-ven tenir ocasió per a fer-se bandolers, com ab tot efecte es feren; perquè a hon lo trobaren, que digueren el mataren allí, no troba-ren en terra rastre de sanch, ni en lo vestit que portava damunt.

JOAQUIM AIERDI, dins V. J. ESCARTÍ, Memòria privada

•Destaca alguna paraula en què s’aprecie la influència del castellà.

•Destaca alguna grafia que mostre l’evolució fonètica del valencià.

•Explica. Per què podem dir que aquest fragment pertany a la literatura popular?

301957 _ 0116-0136.indd 133 28/07/11 11:53

Page 134: 3r eso adaptacions curriculars

134

NOTES

301957 _ 0116-0136.indd 134 28/07/11 11:53

Page 135: 3r eso adaptacions curriculars

135

NOTES

301957 _ 0116-0136.indd 135 28/07/11 11:53

Page 136: 3r eso adaptacions curriculars

Direcció d’art: José Crespo

Projecte gràfic: Portada: Pep Carrió Interiors: Manuel García Imatge de coberta: Antonio FernándezIl·lustració: Giner Bou - Grua Gràfics

Cap de projecte gràfic: Rosa MarínCoordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera, Roger SarriàCap de desenvolupament de projecte gràfic: Javier TejedaDesenvolupament gràfic: Rosa María Barriga, José Luis García, Raúl de Andrés

Direcció tècnica: Ángel García Encinar

Coordinació tècnica: Jesús Muela, Laura Gil de TejadaConfecció i muntatge: Eduard Cánovas, Pedro RodríguezCartografia: José Luis Gil

Correcció: Alba Vila, Neus Vicens, Lluïsa MarchDocumentació i selecció fotogràfica: Mercedes Barcenilla

Fotografies: C. Contreras; F. Ontañón; GARCÍA-PELAYO/Juancho/CENTRE COMERCIAL SUPERDIPLO; J. C. Muñoz; J. Jaime; J. M. Gil-Carles; Krauel; Larrión-Pimoulier; ORONOZ; Prats i Camps/ IES Carrús. Elx, Alacant; R. Blasco; Roca-Madariaga; A. G. E. FOTOSTOCK/IFPA; AGENCIA ESTUDIO SAN SIMÓN/A. Prieto; CONTIFOTO/COMPIX/MIRAMAX/Sparham; DIGITALVISION; EFE/A. Estévez, SIPA-PRESS/ARCHIVES TALLANDIER/SIPA ICONO SIPA-PRESS/SIPA; FACTEUR D’IMAGES/Fabien Malot; GETTY IMAGES SALES SPAIN/NBAE/Joe Murphy; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; I. Preysler; ISTOCKPHOTO; BIBLIOTECA DEL REIAL MONESTIR D’EL ESCORIAL; BIBLIOTECA NACIONAL D’ESPANYA/Laboratorio Biblioteca Nacional; MATTON-BILD; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o trans-formació d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels seus ti-tulars, llevat de les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

© 2011 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.C/ València, 44 – 46210 Picanya (València)PRINTED IN SPAINImprés a Espanya en

ISBN: 978-84-9807-496-3 CP: 301957Depòsit legal:

301957 _ 0116-0136.indd 136 28/07/11 11:53