4. El desplegament dels objectius estratègics en sí . El desplegament dels objectius estratègics…

  • Published on
    10-Apr-2019

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

<p>4. El desplegament dels objectius estratgicsen sntesi </p> <p>En aquest apartat es presenta una sntesi de les principals poltiques i lnies dactuaci des-envolupades per la Diputaci lany 2016, que shan ordenat dacord amb els diversos objec-tius estratgics del Pla dactuaci de mandat de la Diputaci de Barcelona 2016-2019. Es tracta, doncs, duna explicaci breu de les decisions ms rellevants que shan pres i de levoluci de les poltiques ms significatives que han realitzat les rees de la corporaci, que lgicament complementa altres documents que ofereixen una explicaci sistemtica i exhaustiva de lacci de govern, com la Memria corporativa per a lany 2016 o, quan estigui disponible, lInforme de liquidaci del pressupost. </p> <p>Atesa la previsi que els objectius estratgics del Pla es desplegaran coordinadament amb altres plans transversals de la Diputaci, com el Pla Xarxa de Governs Locals 2016-2019, en lmbit de lassistncia i la cooperaci, i el Pla digualtat de gnere i el Pla de responsa-bilitat social en lmbit de la gesti interna de la corporaci, shan incls referncies concre-tes al desplegament actual en relaci als objectius estratgics corresponents. </p> <p>Tamb es far esment en aquest apartat dels recursos pressupostaris liquidats que la cor-poraci ha orientat a lassoliment dels objectius estratgics definits al PAM. Una bona part de les actuacions que concreten i permeten avanar en lassoliment dels objectius establerts per lequip de govern requereixen un impuls pressupostari. A lexercici 2016 van ser gaireb 745 milions deuros els destinats a portar a terme accions vinculades amb les lnies dac-tuaci que despleguen els objectius estratgics. La taula 1 i el grfic 1 mostren la distribu-ci daquests recursos pressupostaris liquidats per objectius estratgics. </p> <p>Taula 1. Obligacions reconegudes del pressupost 2016 per objectius estratgics</p> <p> Obligacions reconegudes 2016 %</p> <p>1. Facilitar lestabliment dun model territorial equilibrat i sostenible 123.116.518,92 13,70</p> <p>2. Impulsar lestructura productiva local i el foment de locupaci 72.543.575,50 8,07</p> <p>3. Promoure la cultura, leducaci i lesport com a eines de cohesi i progrs 122.162.182,51 13,60</p> <p>4. Fomentar poltiques socials orientades a la cohesi i la reducci de les desigualtats 85.600.093,68 9,53</p> <p>5. Consolidar una Administraci pblica, transparent i professional, al servei dels governs locals i de la ciutadania 100.228.616,04 11,16</p> <p>6. Contribuir activament al procs de transici nacional apostant per una Administraci local que tingui garantides lautonomia i la suficincia financera 240.787.984,05 26,80</p> <p>Bestreta de tresoreria ORGT 130.468.964,20 14,52</p> <p>Deute 23.569.513,39 2,62</p> <p>Total 898.477.448,29 100,00</p> <p> 4. El desplegament dels objectius estratgicsen sntesi 15</p> <p>Grfic 1. Obligacions reconegudes del pressupost 2016 per objectiu estratgic (sense deute ni bestreta de tresoreria a lOrganisme de Gesti Tributria)</p> <p>El primer objectiu estratgic que es planteja al Pla s facilitar lestabliment dun model ter-ritorial equilibrat i sostenible. La lluita contra el canvi climtic s un dels principals reptes del nostre mn, i un dels principals factors de risc per a la nostra societat. Aix ho ha reconegut lOrganitzaci de les Nacions Unides en considerar-lo un dels 17 objectius de desenvolupa-ment sostenible de lAgenda 2030. Al mateix temps, s tamb un dels casos ms clars de fenomen global amb conseqncies locals, i amb solucions locals, ja que gran part de les emissions de gasos amb efecte dhivernacle provenen dels anomenats sectors difusos (principalment mobilitat, habitatges i serveis). I s precisament en els sectors difusos on les poltiques municipals i les accions de govern local poden ser efectives en la mitigaci del canvi climtic.</p> <p>El mn local ha sabut reaccionar davant daquest repte de lluita contra el canvi climtic, i el 2008 ja es va constituir el Pacte dalcaldes i alcaldesses (Covenant of Mayors), que la Diputaci de Barcelona coordinadora des del seu comenament. El desembre de 2015 es va signar el nou acord del clima a nivell mundial, lAcord de Pars, en qu per primer cop es recollia el paper del mn local en la governana climtica mundial i es reconei-xien els esforos fets amb iniciatives com el Pacte dalcaldes i alcaldesses. Enguany el Pacte sha renovat fent el salt dEuropa a tot el mn i ha incorporat, com ha fet lAcord de Pars, ladaptaci al canvi climtic, que ha afegit a la mitigaci de les emissions. El nou Pacte ha entrat en vigor l1 de gener de 2017, assumint ambdues dimensions alhora.</p> <p>La Diputaci de Barcelona tamb ha entomat el repte, i el mateix desembre de 2015 va aprovar una moci de suport a lAcord de Pars. Alhora, es va comprometre a redactar el Pla estratgic de canvi climtic de la corporaci, que ha desdevenir un marc ordenador de les diferents iniciatives deficincia energtica que ja duu a terme la instituci.</p> <p>1. Facilitar l'establiment d'un model territorial equilibrat i sostenible </p> <p>123,12 M 14%</p> <p>2. Impulsar l'estructura productiva local i el foment </p> <p>de l'ocupaci 72,54 M </p> <p> 10%</p> <p>3. Promoure la cultura, l'educaci i l'esport com a eines de cohesi i progrs </p> <p>122,16 M 16%</p> <p>4. Fomentar poltiques socials orientades a la cohesi i la </p> <p>reducci de les desigualtats 85,60 M </p> <p>12%</p> <p>5. Consolidar una Administraci pblica, </p> <p>transparent i professional, al servei dels governs locals i de </p> <p>la ciutadania 100,23 M </p> <p> 13%</p> <p>6. Contribuir activament al procs de transici nacional </p> <p>apostant per una Administraci local que tingui </p> <p>garantides l'autonomia i la su cincia nancera </p> <p> 240,79 M 32%</p> <p> 4. El desplegament dels objectius estratgicsen sntesi 16</p> <p>En aquest sentit, sha potenciat la biomassa per a usos trmics en equipaments pblics, una aposta estratgica de la Diputaci de Barcelona per a acomplir els objectius de mitiga-ci del canvi climtic del Pacte dalcaldes i alcaldesses. Tamb sha promogut la gesti forestal sostenible i la prevenci dincendis, que permet aprofitar recursos forestals de proximitat i generar llocs de treball. Per aquesta ra, sha elaborat un estudi de demanda potencial de biomassa en centres o administracions publiques de la demarcaci de Barce-lona, que analitza el potencial desenvolupament daquesta lnia dactuaci, que shaur dexplorar mitjanant noves frmules de collaboraci institucional.</p> <p>Una altra iniciativa empresa durant lany 2016 s la creaci de BCN Smart Rural, un projec-te per a impulsar estratgies intelligents de desenvolupament del territori no metropolit de Barcelona i reconnectar la Barcelona urbana amb el mn rural. Emmarcat en el programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020 promogut per la Uni Europea, sarticula a partir duna economia verda i circular. Aquesta iniciativa t per objectiu reivindicar els productes agraris i del bosc, i la comercialitzaci del sector agroalimentari, i tamb potenciar el mn rural i fer viable econmicament el territori no metropolit. Sestructura en quatre projectes temtics: el Banc de serveis i transferncia contnua dinnovaci, que impulsa lespecialit-zaci i la competitivitat en el mn rural amb la utilitzaci de les TIC; Bosc Verd-Bosc Viu, que t per finalitat la gesti forestal, impulsant la biomassa km 0 i incorporant innovacions tecnolgiques en la cartografia i la fotografia aria; Agrosilvopastura, amb limpuls dactivi-tats productives dalt valor ecolgic amb laprofitament de pastures i camps de conreu, i Rural actiu, un programa de promoci econmica a travs de la valoraci dels productes agroalimentaris locals i de qualitat.</p> <p>Un altre projecte europeu s el Life Montserrat, de restauraci forestal i millora de la biodi-versitat, que se centra en lactivitat ramadera tradicional i la converteix en una potent eina de prevenci dincendis i de gesti dhbitats. Es desenvolupa en 14 municipis de la demar-caci amb lobjectiu dimplantar-lo a tot el pas i que serveixi de model a la resta de la Me-diterrnia.</p> <p>Un altre instrument important de reequilibri territorial s lgicament la tasca que duu a terme la Diputaci en el manteniment i millora de les infrastructures viries i la mobilitat. Durant lany 2016 la Diputaci de Barcelona ha continuat treballant en el manteniment, la conser-vaci i la implantaci de mesures de seguretat en el conjunt de la seva xarxa de carreteres, amb una inversi anual que supera els 40 milions deuros. Aquesta inversi es destina, bsicament, al desplegament de mesures per a la seguretat viria i la reducci de la sinis-tralitat, com sn els ferms adherents, les proteccions laterals, amb una especial implantaci de barreres de protecci per a motoristes, les millores en la senyalitzaci vertical i la reduc-ci de velocitat en zones urbanes. En els 1.585 quilmetres de xarxa de la Diputaci hi circulen diriament uns 750.000 vehicles, i la inversi en seguretat i millora ha perms que progressivament es vagin reduint els ndexs daccidents amb ferits greus o mortals.</p> <p>Un tercer gran eix dacci en aquest mbit s la gesti i millora de la Xarxa de Parcs Natu-rals de la Diputaci, amb lobjectiu de conservar-ne la biodiversitat i aprofitar-ne el potenci-al turstic i de desenvolupament econmic de proximitat. Des daquesta perspectiva, cal destacar la importncia de desenvolupar estratgies conjuntes amb els ajuntaments que integren els parcs. En especial, iniciatives que aportin progrs en aquests municipis, tant </p> <p> 4. El desplegament dels objectius estratgicsen sntesi 17</p> <p>en lmbit agrcola com tamb en el desenvolupament dactivitats econmiques al voltant del turisme, amb projectes com el Parc a Taula o lacreditaci de la Carta Europea de Tu-risme Sostenible del Parc Natural del Montseny i de Sant Lloren del Munt i lObac. </p> <p>A ms a ms, els 12 espais de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona dis-posen duna aplicaci prpia per a tauletes i telfons mbils, on es pot trobar informaci diversa sobre rutes, serveis i activitats, i els punts dinformaci. En lmbit de la conserva-ci s destacable el projecte europeu Life Trit, nascut loctubre del 2016, amb lobjectiu de millorar lestat de conservaci del trit del Montseny i el seu hbitat de ribera. Tots els projectes esmentats sn exemples concrets de lesfor continu per a la millora ordinria dels parcs, el seu estat, la seva accessibilitat i laprofitament del seu potencial com a eina de desenvolupament.</p> <p>Les actuacions que tenen ress pressupostari daquest primer objectiu estratgic estan agregades en cinc programes pressupostaris que es mostren a la taula 2; habitatge i urba-nisme, medi ambient, cultura (en la vessant del patrimoni arquitectnic), infraestructures (considerant les carreteres i la vialitat local) i altres actuacions de carcter econmic (vincu-lades a la gesti cartogrfica local). </p> <p>Taula 2. Obligacions reconegudes el 2016 dels programes pressupostaris de despesa vinculats a facilitar lestabliment dun model territorial equilibrat i sostenible</p> <p>1. Facilitar lestabliment dun model territorial equilibrat i sostenible Obligacions reconegudes 2016 %</p> <p> 15000 Millora dels equipaments pblics i espais urbans 26.634.481,05 21,63</p> <p> 150 Administraci general dhabitatge i urbanisme 26.634.481,05 21,63</p> <p> 15100 Gesti urbana i territorial 4.549.357,15 3,70</p> <p> 151 Urbanisme: planej., gesti, exec. i discip. urban. 4.549.357,15 3,70</p> <p>15 Habitatge i urbanisme 31.183.838,20 25,33</p> <p> 1721A LIFE CLINOMICS 187.836,53 0,15</p> <p> 1723B LIFE Trit Montseny 0,00 0,00</p> <p> 17200 Gesti forestal i prevenci dincendis 9.323.958,53 7,57</p> <p> 17210 Mitigaci del canvi climtic i sostenibilitat 3.002.768,69 2,44</p> <p> 17220 Avaluaci i gesti ambiental 1.704.426,41 1,38</p> <p> 17221 Sensibilitzaci i divulgaci ambiental 1.711.367,32 1,39</p> <p> 1722A Euronet 50/50 max 332.418,70 0,27</p> <p> 17230 Planificaci i gesti despais naturals protegits 19.334.469,93 15,70</p> <p> 17231 Infraestructures parcs i espais fluvials 4.314.073,31 3,50</p> <p> 1723A Projecte LIFE +2013 452.342,59 0,37</p> <p> 172 Protecci i millora del medi ambient 40.363.662,01 32,78</p> <p>17 Medi ambient 40.363.662,01 32,78</p> <p> 33310 Palau Gell 2.210.186,97 1,80</p> <p> 333 Equipaments culturals i museus 2.210.186,97 1,80</p> <p> 33600 Actuaci en el patrimoni arquitectnic 4.754.635,84 3,86</p> <p> 4. El desplegament dels objectius estratgicsen sntesi 18</p> <p>1. Facilitar lestabliment dun model territorial equilibrat i sostenible Obligacions reconegudes 2016 %</p> <p> 336 Protecci i gesti del patrimoni historicoartstic 4.754.635,84 3,86</p> <p>33 Cultura 6.964.822,81 5,66</p> <p> 45300 Manteniment de la xarxa local de carreteres 30.554.667,27 24,82</p> <p> 45301 Millora de la xarxa local de carreteres 9.380.202,14 7,62</p> <p> 45302 Vialitat local 2.464.728,30 2,00</p> <p> 453 Carreteres 42.399.597,71 34,44</p> <p>45 Infraestructures 42.399.597,71 34,44</p> <p> 49200 Gesti cartogrfica local 2.204.598,19 1,79</p> <p> 492 Gesti del coneixement 2.204.598,19 1,79</p> <p>49 Altres actuacions de carcter econmic 2.204.598,19 1,79</p> <p>Total 123.116.518,92 100,00</p> <p>Tant les infraestructures viries com les actuacions en medi ambient sn les que tenen un major impacte pressupostari en el pressupost liquidat 2016 de la Diputaci de Barcelona, com es mostra en el grfic 2: sn aproximadament un ter dels recursos liquidats destinats a facilitar lestabliment dun model territorial equilibrat i sostenible. </p> <p>Grfic 2. Obligacions reconegudes el 2016 dels programes pressupostaris de despesa vinculats a facilitar lestabliment dun model territorial equilibrat i sostenible </p> <p>Per a avanar significativament cap a un model territorial equilibrat i sostenible sha de promoure un desenvolupament econmic inclusiu, que aprofiti tot el potencial del territo-ri de la demarcaci, de les estructures productives locals i del capital hum mitjanant el foment de locupaci, que s el segon gran objectiu estratgic que sha plantejat la cor-poraci. </p> <p>15 Habitatge i urbanisme 31,18 M </p> <p>25%</p> <p>17 Medi ambient 40,36 M </p> <p> 33%</p> <p>33 Cultura 6,96 M </p> <p> 6%</p> <p>45 Infraestructures 42,40 M </p> <p> 34%</p> <p>49 Altres actuacions de carcter econmic </p> <p>2,2 M 2%</p> <p> 4. El desplegament dels objectius estratgicsen sntesi 19</p> <p>En aquest mbit, resulta destacable durant lany 2016 limpuls notable que ha rebut el pro-jecte Vies Blaves Barcelona, que s un dels projectes estratgics del PAM. Les Vies Blaves neixen com un instrument per a la dinamitzaci turstica de les conques fluvials dels rius Llobregat, Cardener i Anoia a partir de ladequaci de 300 km dun itinerari parallel als es-mentats rius. s tamb una aposta per la potenciaci dels recursos naturals i culturals dels pobles i un impuls a la dinamitzaci econmica. Aquest projecte, que t un pressupost glo-bal de 25 milions deuros, pretn fer daquesta infraestructura natural un atractiu turstic global, aprofitant els milions de turistes que visiten Barcelona. </p> <p>Tamb cal fer referncia al comproms de la Diputaci per la sostenibilitat turstica. Lany 2015 es va signar...</p>