4t Programacio d'aula barcanova.doc

Musica 2 – Cicle Mitjà d’Educació Primària

PROGRAMACIÓ D’AULA

EN COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Competències bàsiques (pròpies i transversals), objectius, continguts, activitats d’aprenentatge, criteris d’avaluació...

Música 2Cicle Mitjà d’Educació Primària

1


El currículum de l’Educació Primària

Competències bàsiques

La finalitat de l'educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d'intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa, i en continu canvi, que els ha tocat viure. A més de desenvolupar els coneixements, les capacitats, les habilitats i les actituds (el saber, saber fer, saber ser i saber estar). necessaris, els nois i les noies han d'aprendre a mobilitzar tots aquests recursos personals (saber actuar). per assolir la realització personal i esdevenir així persones responsables, autònomes i integrades socialment, per exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaços d'adaptar-se a noves situacions i de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.La necessitat de plantejar com a finalitat educativa la millora de les capacitats de les persones per poder actuar adequadament i amb eficàcia fa que sigui imprescindible centrar el currículum en les competències bàsiques per aconseguir, en primer lloc, integrar els diferents aprenentatges tot impulsant la transversalitat dels coneixements. En segon lloc, centrar-se en les compe-tències afavoreix que l'alumnat integri els seus aprenentatges, posant en relació els distints tipus de continguts i utilitzant-los de manera efectiva en diferents situacions i contextos. I, en tercer lloc, això orienta el professorat, en permetre identificar els continguts i criteris d'avaluació que tenen caràcter bàsic per a tot l'alumnat i, en general, per inspirar les distintes decisions relatives al procés d'ensenyament i aprenentatge.La finalitat central de cadascuna de les àrees curriculars és el desen-volupament de les competències bàsiques, tot tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, a la vegada, cada una de les competències bàsiques s'assolirà com a conseqüència del treball en distintes àrees. Per tant, l'eficàcia en la consecució de les competències bàsiques depèn d'una bona coordinació de les activitats escolars de totes les àrees curriculars. I per aconseguir-ho és clau l'organització del centre i de les aules: l'articulació dels diferents àmbits d'organització del professorat com els cicles i cursos; la participació de l'alumnat en la dinàmica del centre i en el propi procés d'aprenentatge; la complementació del treball individual i el treball cooperatiu; l'ús de determinades metodologies i recursos didàctics, com la concepció, organització i funcionament de la biblioteca escolar; l'acció tutorial amb atenció especial a les relacions amb les famílies; i, finalment, la planificació de les activitats complementàries i extraescolars.Perquè el currículum sigui coherent amb els plantejaments que s'acaben de proposar cal contemplar dos grups de competències bàsiques: unes són les més transversals, que són la base del desenvolupament personal i les que construeixen el coneixement, entre les quals cal considerar les comunicatives per comprendre i expressar la realitat, les metodològiques que activen l'aprenentatge, i les relatives al desenvolupament personal; i un segon grup, les més específiques, relacionades amb la cultura i la visió del món, que farà que

2


les accions dels nois i noies siguin cada vegada més reflexives, crítiques i adequades.Per aconseguir un desenvolupament d'aquestes competències, cal tenir en compte que totes elles estan en estreta relació i complementarietat: la visió de la realitat social i física és una construcció cultural que es produeix en les interaccions humanes que requereixen competències personals i socials de la comunicació i metodològiques. Alhora, aquestes competències no es poden desenvolupar si no és omplint de significat, de contingut significatiu per als infants, la seva exercitació en les activitats escolars i fent-los útils en la resolució de les situacions que planteja el món físic i social. És a dir, l'educació ha de desenvolupar harmònicament la competència d'actuar com a persona conscient, crítica i responsable, en el món plural i divers que és la societat del segle XXI.

Per a l'educació obligatòria, s'identifiquen com a competències bàsiques les vuit competències següents:

Competències transversals

Les competències comunicatives:1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual2. Competències artística i cultural

Les competències metodològiques:3. Tractament de la informació i competència digital4. Competència matemàtica5. Competència d'aprendre a aprendre

Les competències personals:6. Competència d'autonomia i iniciativa personal

Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic8. Competència social i ciutadana

Competències pròpies de l’àreaEls continguts dels dos blocs (Explorar i percebre – Interpretar i crear). desenvolupen directament les competències comunicatives i, en especial, la competència artística i cultural, atenent a la manera que l’art commou, el que suscita i el que explica de les dones i els homes en general i de nosaltres mateixos i mateixes en particular. El coneixement dels diferents codis artístics i l’ús de les tècniques i recursos que són propis de l’àrea ajuden l’alumnat a iniciar-se en la percepció i comprensió del món que els envolta. També li permeten ampliar les seves possibilitats d’expressió i comunicació amb els altres per mitjà dels recursos que li proporcionen els llenguatges artístics, promovent la iniciativa personal, la imaginació i la creativitat. L’apropament a les diverses manifestacions culturals i artístiques que propicia l’àrea educa en el respecte per altres formes d’expressió i pensament, ja que

3


dota l’alumnat d’eines per valorar-les i formular opinions fonamentades que contribueixen a configurar criteris personals vàlids en relació amb els productes culturals i ampliar així les seves possibilitats de lleure.

4


La Programació d’aula

L’elaboració de la Programació d’aula, entesa com un conjunt de decisions planificades, inclou dues fases. En primer lloc, la programació elaborada per l’equip de cicle d’acord amb les finalitats expressades en el Projecte Educatiu de Centre. I en segon lloc, la Programació d’aula elaborada per cada mestre, tenint en compte les característiques, qualitats i necessitats del seu grup-classe.

La programació d’aula de la matèria Música 2 de Cicle Mitjà explicita i concreta els components bàsics del procés d’ensenyament-aprenentage. I, per tant, inclou:

a) Les competències pròpies de l’àrea i l’aportació de l’àrea a les competències transversals o específiques que fixa el currículm per a cada curs.

b) Els objectius didàctics, és a dir, allò que s’espera obtenir de l’alumnat en acabar la unitat de programació.

c) Els continguts de cada unitat de programació.d) Les activitats d’aprenentatge, que possibiliten l’aprenentatge dels

continguts, l’assoliment dels objectius i el desenvolupament de les competències bàsiques.

e) Els criteris d’avaluació com a referents fonamentals per valorar el grau d’assoliment de les competències bàsiques.

Així, per ajudar el professorat en aquesta tasca, proposem una programació orientativa, a partir de la qual cada mestre pugui afegir, modificar o suprimir qualsevol dels elements que la formen, per tal de crear la seva pròpia programació d’aula.

5

Música 2 – Cicle mitjà d’Educació Primaria

UNITAT 1. A QUATRE TEMPS

Objectius Continguts

Explorar i

percebre

Llenguatge

musical

Portar amb el gest de les mans el compàs de 4/4 tot cantant la cançó El màgic doctor Pins.Conèixer i practicar el compàs de 4/4.Conèixer i practicar la rodona i les diferents combinacions de figures ja conegudes en compàs quaternari, a partir de les activitats i les cançons proposades.Escoltar, imitar, practicar i escriure les figures rítmiques dins del compàs de 4/4.Adquirir, experimentar i utilitzar el vocabulari específic referent als termes de tempo.Analitzar, descobrir i reconèixer en les cançons els elements bàsics del llenguatge musical i la seva estructura.Adquirir i utilitzar el vocabulari bàsic dels termes musicals apresos.

El compàs quaternari de 4/4: temps forts i temps febles. Figures rítmiques: la rodona.Equivalències en compàs de 4/4.L’escala de do major.Els indicadors d’intensitat.Els compassos simples de 2/4, 3/4 i 4/4.Termes de tempo: presto, allegro, andante, adagio, lento. Cançó a l’uníson: El màgic doctor Pins, de Rafael Ithier.Cançons en cànon: Cànon de l’enfadós i Jolikà, populars.

Audició

Escoltar amb atenció i silenci.Escoltar de manera activa, receptiva i reflexiva.Conèixer i seguir visualment l’esquema formal de l’obra El rellotge sincopat de L. Anderson.Analitzar, descobrir i reconèixer els elements musicals, de l’estructura, la mètrica, la melodia, els plans sonors, els instruments o agrupacions que intervenen en l’obra El rellotge sincopat de L. Anderson.Practicar i sincronitzar, amb el gest de les mans, el moviment de portar els compassos de 2/4, 3/4 i 4/4 en l’escolta d’audicions.Analitzar, descobrir i reconèixer els diferents compassos de les obres Peter Gunn, Moon River i Pie in the Face Polka.Mostrar interès i sensibilitat per escoltar les produccions musicals mantenint l'atenció fins al final d'una audició breu.Conèixer les obres Peter Gunn, Moon River i Pie in the Face Polka, dient el nom de l'autor i l'obra.Conèixer les fonts de producció musical, especialment les tècniques i els materials dels instruments de vent.Conèixer i utilitzar terminologia específica: bufar, vibrar, vibració, tub, agut-greu i embocadura.Conèixer i distingir els cinc tipus d’embocadura dels instruments de vent: de bisell, de bec, de llengüeta senzilla de canya, de llengüeta doble de canya i de broquet.Identificar, reconèixer, escoltar i distingir el so i altres característiques dels instruments de vent d’arreu del món: flauta de Pan, ocarina, tiktiri, sac de gemecs i trompa dels Alps.Exercitar la memòria i l’audició interior.

El compàs quaternari de 4/4.Estructura formal: Rondó (ABACA).El rellotge sincopat, de Leroy Anderson. El compositor i la seva obra: Henry Mancini. Peter Gunn, Moon River i Pie in the Face PolkaEls compassos simples de 2/4, 3/4 i 4/4.Els instruments de vent.Embocadures dels instruments de vent: bec; bisell o tallavent; llengüeta senzilla de canya; llengüeta de doble canya i broquet.Instruments de vent d’arreu del món: flauta de Pan, ocarina, tiktiri, sac de gemecs i trompa dels Alps.

Cançó i veu

Respectar i participar en el treball col·lectiu.Aprendre les cançons i cànons de memòria, escoltant, imitant i interpretant.Parar atenció a les indicacions del mestre o la mestra.

Cançó a l’uníson: El màgic doctor Pins, de Rafael Ithier.Cançons en cànon: Cànon de l’enfadós i Jolikà, populars.

Moviment

i dansa

Interpreta

r i crear

Llenguatge

musical

Portar el compàs quaternari de 4/4.Interpretar polirítmies i obstinats corporals col·lectivament.Afinar, reconèixer i solfejar l’escala de do major.Escoltar, imitar, afinar, conèixer, llegir i escriure les notes de l’escala de do major.Interpretar i escriure les figures rítmiques dins del compàs de 4/4.

El compàs quaternari de 4/4: temps forts i temps febles. Figures rítmiques: la rodona.L’escala de do major.Els compassos simples de 2/4, 3/4 i 4/4.

6


Solfejar els cànons Cànon de l’enfadós i Jolikà a partir de la seva partitura escrita, assegurant-ne l’afinació.Combinar, de manera creativa, els elements apresos.Fer dictats ritmics senzills.


Audició

Portar el compàs quaternari atenent-se a l’estímul sonor.Seguir i interpretar l’esquema de l’audició El rellotge sincopat de L. Anderson.Sincronitzar la batuda dels compassos simples de 2/4, ¾ i 4/4 mentre s’escolten les obres Peter Gunn, Moon River i Pie in the Face Polka.

El compàs quaternari de 4/4.El rellotge sincopat, de Leroy Anderson. El compositor i la seva obra: Henry Mancini. Peter Gunn, Moon River i Pie in the Face PolkaEls compassos simples de 2/4, 3/4 i 4/4.

Cançó i veu

Memoritzar i cantar col·lectivament la cançó El màgic doctor Pins.Cantar col·lectivament el cànon Cànon de l’enfadós a quatre entrades.Cantar el cànon Jolikà, a l’uníson, acompanyant-se d’un obstinat corporal.Cantar amb bona dicció i articulació del text.Cantar les cançons cànons amb el caràcter adequat.


Moviment i

dansa

7


Activitats d’aprenentatge Criteris d’avaluació

Explorar i

percebre

Llenguatge

musical

Escoltar la cançó El màgic doctor Pins a partir de l’enregistrament del CD i l’observació del text en el llibre (act. 1, pàg. 8).Presentar el compàs quaternari de 4/4: experimentar i practicar els temps forts i febles (pàg. 9).Praticar el gest de portar el compàs de 4/4 dient «avall, a dins, a fora, amunt; un, dos, tres, quatre; compàs de quatre» (act. 2, pàg. 9).Portar amb el gest de les mans el compàs de 4/4 tot cantant la cançó El màgic doctor Pins (act. 2, pàg. 9).Experimentar i practicar un obstinat corporal per acompanyar la cançó El màgic doctor pins (act. 3, pàg. 9).Llegir ritmicament un fragment de la tornada de la cançó El màgic doctor pins (act. 4, pàg. 9).Presentar la figura rítmica de rodona i observar l’equivalència entre les figures rítmiques ja conegudes (pàg. 10).Escoltar, practicar per imitació, experimentar i memoritzar els cinc primers graus de l’escala de do major, la figura rítmica de rodona i el compàs de 4/4 en el context de la cançó Cànon de l’enfadós (act. .6, pàg. 10).Observar, experimentar, llegir i practicar l’equivalència entre les figures rítmiques en compàs de 4/4, i els conceptes de temps i accent de compàs (pàg. 11).Llegir i practicar rítmicament amb les noves combinacions (act. 8 i 9, pàg. 11).Llegir, practicar, reconeixèixer i memoritzar les notes de l’escala de do major, els compassos simples de 2/4, 3/4 i 4/4 i els indicadors d’intensitat (pàg. 12).Practicar, a partir de la lectura, una frase ritmicomelòdica amb acompanyament rítmic (act. 10, pàg. 12).Conèixer, experimentar, llegir i practicar sis motius rítmics que combinen les figures rítmiques conegudes en compàs quaternari (act. 13, pàg. 14).Practicar, a través de la lectura i/o de la imitació, polirítmies a dues veus i obstinats a dues mans, en compàs de 4/4 (act. 14 i 15, pàg. 14).Llegir i adquirir el vocabulari específic referent als termes de tempo (pàg. 15).Escoltar i posteiorment interpretar i memoritzar el cànon Jolikà, a l’uníson (act. 17, pàg. 15).Escoltar, practicar per imitació i experimentar, a través d’un obstinat per acompanyar el cànon Jolikà, diferents tempos (act. 17, pàg. 15).Analitzar formalment els elements nous treballats a la unitat al Quadern.

Valorar la participació activa.Utilitzar el vocabulari bàsic dels termes musicals apresos.Respectar i participar en el treball col·lectiu.Conèixer i practicar el compàs de 4/4.Imitar, practicar, reconèixer i escriure les figures rítmiques dins del compàs de 4/4.Conèixer i utilitzar el vocabulari específic referent als termes de tempo.Analitzar, descobrir i reconèixer en les cançons els elements bàsics del llenguatge musical i la seva estructura.

Audició Sincronitzar el moviment de portar el compàs quaternari de 4/4 amb

l’audició de l’obra El rellotge sincopat de Leroy Anderson (act. 1, pàg. 64).Escoltar de nou l’obra El rellotge sincopat i observar l’esquema formal. Seguir-lo assenyalant les pulsacions que corresponen al primer temps de cada compàs de 4/4 (act. 3, pàg. 65).Observar i comentar l’estructura de Rondó de l’audició El rellotge sincopat (act. 4, pàg. 65).Escoltar l’audició El rellotge sincopat i seguir el seu musicograma (Material d’aula).Presentar el compositor Henry Mancini i de les característiques de les seves obres (pàg. 66). Practicar el gest de portar els diferents compassos simples fins aconseguir-ne l’automatització (act. 1, pàg. 66).Practicar i sincronitzar el moviment de portar els compassos de 2/4, 3/4 i 4/4 en l’escolta de Peter Gunn, Moon River i Pie in the Face Polka de Henry Mancini (act. 2, pàg. 67).Llegir, identificar i reconeixèixer les característiques dels instruments de

Esforçar-se per escoltar amb atenció, interès i silenci.Reconèixer, identificar i diferenciar els diferents temes de l’obra El Rellotge sincopat.Portar, amb el gest de les mans, els compassos de 2/4, 3/4 i 4/4;Reconèixer, identificar i diferenciar els diferents compassos de les obres Peter Gunn, Moon River i Pie in the Face Polka.Reconèixer les obres Peter Gunn, Moon River i Pie in the Face Polka, dient el nom de l'autor i l'obra.Conèixer la funció dels diferents

8


vent i els diferents tipus d’embocadures: bisell, bec, llengüeta senzilla de canya, llengüeta de doble canya i broquet (pàg. 68-71).Escoltar, identificar i reconeixèixer alguns instruments de vent d’arreu del món: flauta de Pan, ocarina, tiktiri, sac de gemecs i trompa dels Alps (act. 1, pàg. 72-73).

tipus d’embocadura en els instruments de vent.Utilitzar la terminologia específica: bufar, vibrar, vibració, tub, agut-greu i embocadura.Conèixer i diferenciar els diferents tipus d’embocadura: bec; bisell o tallavent; llengüeta senzilla de canya; llengüeta de doble canya i broquet.

Cançó i veu

Cantar individualment i col·lectivament a l’uníson, i tenint en compte la precisió rítmica i melòdica i el text de la cançó, les melodies de les cançons El màgic doctor Pins (act. 1, pàg. 8) i els cànons Cànon de l’enfadóss (act. 6, pàg. 10), Jolikà (act. 18, pàg. 15). a partir de la imitació.

Participar en la interpretació de les cançons.Esforçarçse per mantenir una bona postura corporal.

Moviment

i dansa

Interpreta

r i crear

Llenguatge

musical

Interpretar els cinc primers graus de l’escala de do major, la figura rítmica de rodona i el compàs de 4/4 en el context de la cançó Cànon de l’enfadós (act. 6, pàg. 10).Solfejar la partitura de la cançó Cànon de l’enfadós (act. 6, pàg. 10).Interpretar una frase ritmicomelòdica amb acompanyament rítmic (act. 10, pàg. 12).Solfejar melodies composades en els compassos de 2/4, 3/4 i 4/4 i basades en l’escala de do major (act. 11, pàg. 13).Interpretar sis motius rítmics que combinen les figures rítmiques conegudes en compàs quaternari (act. 13, pàg. 14).Realitzar dictats rítmics senzills (Quadern).Interpretar polirítmies a dues veus i obstinats a dues mans, en compàs de 4/4 (act. 14 i 15, pàg. 14).Utilitzar, llegir i escriure ritmes i melodies (Quadern).Analitzar formalment els elements nous treballats a la unitat al Quadern.

Conèixer i utilitzar el compàs quaternari de 4/4 i la figura rítmica de rodona.Solfejar cançons sabudes amb els elements rítmics i melòdics estudiats. Interpretar polirítmies a dues veus col·lectivament.Conèixer, afinar i escriure les notes de l’escala de do major.Afinar, reconèixer i solfejar les notes de l’escala de do major. Activitats del Quadern de treball vàlides per a l’avaluació: 2, 4, 5, 6 i 7.

Audició

Escoltar l’audició El rellotge sincopat i seguir els temps de compàs tot imitant el so de la caixa xinesa. Adonar-se que en alguns moments la regularitat de la pulsació queda alterada per l’efecte de contratemps (act. 2, pàg. 65).Sincronitzar el moviment de portar els compassos de 2/4, 3/4 i 4/4 en l’escolta de Peter Gunn, Moon River i Pie in the Face Polka de Henry Mancini (act. 2, pàg. 67).

Portar el compàs quaternari atenent-se a l’estímul sonor.Seguir i interpretar el musicograma de l’audició El Rellotge sincopat.Sincronitzar la batuda dels compassos simples de 2/4 , ¾ i 4/4 amb l’escolta de les obres Peter Gunn, Moon River i Pie in the Face Polka.Activitats del Quadern de treball vàlides per a l’avaluació: 8 i 9.

Cançó i veu Memoritzar i interpretar, a l’uníson, la cançó El màgic doctor Pins

(act. 1, pàg 8).Cantar col·lectivament la cançó El màgic doctor Pins amb acompanyament d’un obstinat corporal (act. 3, pàg. 9).Interpretar la cançó Cànon de l’enfadós, a quatre entrades (act. 7, pàg. 10).Cantar col·lectivament a l’uníson del cànon Jolikà acompanyant-se d’un obstinat corporal (act. 17, pàg. 15).Solfejar la partitura del cànon Jolikà (act. 18, pàg. 15).Interpretar el cànon Jolikà a dues entrades (act. 18, pàg. 15).

Esforçar-se per cantar amb bona tècnica vocal i amb naturalitat. Cantar amb bona dicció i articulació del text.Memoritzar i cantar col·lectivament i individualment a l’uníson la cançó El màgic doctor pins.Memoritzar i cantar

9


col·lectivament els cànons a quatre i dues entrades: Cànon de l’enfadós i Jolikà.Cantar el cànon Jolikà, acompanyant-se d’un l’obstinat corporal.

Moviment i

dansa

1


Aportació de l’àrea a les competències bàsiques

Competència transversal Objectiu

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual Adquirir i utilitzar un vocabulari musical bàsic.

2. Competències artística i cultural Ser capaç d’observar i escoltar activament.

4. Competència matemàtica Identificar i utlitzar les proporcions rítmiques (rodona, blanca, negra, corxeres i semicorxeres).Identificar i utlitzar els compassos simples de 2/4 i 4/4.

5. Competència d'aprendre a aprendre Capacitat de cooperar i d’autoavaluar-se en la interpretació de cançons i activitats rítmiques.Respectar les normes acordades en la pràctica de la música.

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Ser capaç de desenvolupar accions individuals i col·lectives amb confiança i creativitat.

8. Competència social i ciutadana Ser capaç de treballar en grup de forma cooperativa.

Competències pròpies de l’àrea

Comprensió artística Conèixer un repertori de cançons tradicionals del propi país, d’arreu del món i d’autor.Identificar el llenguatge musical i entendre els seus missatges.Conèixer alguns dels elements bàsics de l’escriptura musical: A nivell ritmic: els compassos simples de 2/4, 3/4 i 4/4; figures rítmiques: rodona, quatre semicorxeres. A nivell melòdic, l’escala de do major; i els indicadors d’intensitat.Reconèixer, en les audicions, els diferents elements musicals: elements expressius i dinàmics, la mètrica binària, ternària i quaternaria i, l’estructura.Reconèixer, en les audicions, els diferents instruments o veus.

Expressió artística Cantar, individualment i col·lectivament, amb un treball adequat de veu i cos.

Coneixement adquirit Interpretar ritmes i melodies.Utilitzar l'escolta com a mitjà de construcció del seu pensament musical.

Actitud davant del fet artístic Valorar la participació pròpia i aliena i la consciència del treball en grup en la realització d'activitats musicals.Participar de forma activa en les experimentacions i activitats que es proposen, respectant i compartint les aportacions dels altres.Mostrar capacitat d’atenció i escolta davant les diferents manifestacions musicals.

1


UNITAT 2. A RITME AMB PUNT


Explorar i

percebre

Llenguatge

musical

Respectar i participar en el treball col·lectiu.Conéixer i utilitzar els signes de perllongament, la lligadura i el punt, així com el grup rítmic de negra amb punt-corxera.Experimentar i practicar el grup rítmic de negra amb punt-corxera a través d’activitats rítmiques, polirítmies i cançons.Escoltar, practicar i experimentar motius rítmics en compàs 4/4.Conèixer la funció de la tònica.Reconèixer i analitzar, a través de les partitures de les cançons i les activitats, l’estructura de la frase en pregunta-resposta.Practicar, memoritzar i afinar intervals melòdics de tercera dins l’escala de do major.Observar i analitzar els elements que configuren les partitures de les cançons.Llegir afinadament i reconèixer motius melòdics basats en els intervals de tercera que es formen en l’escala de do major.Practicar /a partir de cançons i activitats rítmiques). i conèixer els termes de tempo: Andante, moderato, allegro i presto.Mostrar respecte envers les pròpies interpretacions i les dels altres.Practicar acompanyaments instrumentals per a la cançó El Noi de la Mare.Tenir cura i utilitzar correctament els instruments perquè funcionin de manera òptima.Esforçar-se per aconseguir: bona atenció, escriptura correcta, hàbit de memorització i sensibilitat musical.Adquirir i utilitzar el vocabulari bàsic dels termes musicals apresos.

Figures rítmiques: la negra amb punt-corxera.Signes de perllongament: la lligadura i el punt.Melodia: intervals melòdics de tercera.Funcions tonals: la tònica.Estructura de la frase musical: final suspensiu i final conclusiu (pregunta i resposta).Tempo: Andante, moderato, allegro i presto.Cançons a l’uníson: Oh, Susanna, Tres tristes tigres, L’home dels nassos i El Noi de la Mare.

Audició Escoltar de manera activa, receptiva i reflexiva.

Conèixer les característiques de l’embocadura de bec.Conèixer la flauta de bec soprano i identificar el seu timbre.Conèixer la configuració del quartet de flautes de bec.Conèixer i identificar l’embocadura de bisell.Reconèixer i identificar el timbre de la flauta travessera.Identificar el timbre de la flauta de bec contralt i el la flauta travessera en el Largo del Concert en mi menor de G. P. Telemann. Conèixer les característiques de l’embocadura de llengüeta senzilla de canya.Identificar visualment i auditivament el clarinet i el saxòfon.Utilitzar el vocabulari específic: pavelló, mecanisme de claus i forats, bec i llengüeta senzilla de canya.Conèixer la configuració del quartet de flauta de bec i el quartet de saxòfons.

Embocadura de bec i embocadura de bisell.Els instruments de vent de fusta: la flauta de bec i la flauta travessera.Els autors i les seves obres: William Babell, Concert per flauta de bec soprano i orquestra. Henry Mancini, La pantera rosa. W. Amadeus Mozart. Versions per quartet de flautes de bec i quartet de saxòfons.Les petits riens i Georg Philipp Telemann, “Largo” del Concert en mi menor, de G. P. Telemann. “Rondo” del Concert per a clarinet en la major, de W. A. Mozart. Directe al cor, de D. Sanborn.Embocadura de llengüeta senzilla de canya.Instruments de vent-fusta amb llengüeta senzilla de canya: el clarinet i el saxòfon.Agrupacions instrumentals: el quartet de flautes de bec i el quartet de saxòfons.

1


Cançó i veu

Aprendre les cançons Oh, Susanna, Tres tristes tigres, L’home dels nassos i El Noi de la Mare de memòria, escoltant,imitant i interpretant.Parar atenció a les indicacions del mestre o la mestra.Cantar tenint en compte la precisió rítmica i melòdica, i el text de les cançons.

Cançons a l’uníson: Oh, Susanna, popular americana; Tres tristes tigres, de Jos Wuytack; L’home dels nassos, de Noè Rivas i El Noi de la Mare, popular catalana. Cançó a l’uníson amb acompanyament instrumental: El Noi de la Mare, popular catalana.

Moviment

i dansa

Conèixer i practicar la dansa Vals Mexicà.Parar atenció a les indicacions per aconseguir un moviment corporal harmònic.Coordinar els moviments propis, en parella i en grup mentre es balla.Identificar i diferenciar auditivament el compàs ternariDesenvolupar l’adaptació al grup i el treball en comú.

Interpreta

r i crear

Llenguatge

musical

Mostrar interès per aconseguir musicalitat i precisió en les interpretacions musicals.Interpretar el grup rítmic de negra amb punt-corxera a través d’activitats rítmiques, polirítmies i cançons.Interpretar i reconèixer motius rítmics en compàs 4/4.Interpretar i afinar intervals melòdics de tercera dins l’escala de do majorSolfejar les partitures de les cançons Oh, Susanna, Tres tristes tigres i L’home dels nassos.Interpretar polirítmies col·lectivament.Interpretar acompanyaments instrumentals per a la cançó El Noi de la Mare.Fer dictats melòdics senzills.

Figures rítmiques: la negra amb punt-corxera.Melodia: intervals melòdics de tercera.Estructura de la frase musical: final suspensiu i final conclusiu (pregunta i resposta).Tempo: Andante, moderato, allegro i presto.Cançons a l’uníson: Oh, Susanna, Tres tristes tigres, L’home dels nassos i El Noi de la Mare.Cançons a l’uníson: Oh, Susanna, popular americana; Tres tristes tigres, de Jos Wuytack; L’home dels nassos, de Noè Rivas i El Noi de la Mare, popular catalana. Cançó a l’uníson amb acompanyament instrumental: El Noi de la Mare, popular catalana.

Audició

Cançó i veu

Memoritzar i cantar col·lectivament i individualment a l’uníson les cançons Oh, Susanna, Tres tristes tigres, L’home dels nassos i El Noi de la Mare.Cantar la cançó El Noi de la Mare, acompanyant-se d’obstinats instrumentals.Cantar les cançons amb el caràcter adequat.Cantar amb bona dicció i articulació del text.

Cançons a l’uníson: Oh, Susanna, popular americana; Tres tristes tigres, de Jos Wuytack; L’home dels nassos, de Noè Rivas i El Noi de la Mare, popular catalana. Cançó a l’uníson amb acompanyament instrumental: El Noi de la Mare, popular catalana.

Moviment i

dansaMostrar interès per aconseguir justesa, precisió i harmonia en el moviment. Adoptar una bona postura corporal, en la dansa. Experimentar la dansa com a objecte de plaer, recreació i aprenentatge.Conèixer i ballar la dansa Oh, Susanna.

Dansa: Oh, Susanna.

1

Música 2 – Cicle mitjà d’Educació Primaria 1



Explorar i

percebre

Llenguatge

musical

Copsar sensorialment el grup rítmic de negra amb punt-corxera, en el context de la cançó Oh, Susanna (act. 1, pàg. 16).Presentar i observar els signes de perllongament –la lligadura i el punt– com també del grup rítmic de negra amb punt-corxera (pàg. 17).Practicar la nova agrupació rítmica, tot dient les seqüències sil·làbiques i marcant la pulsació (pàg. 17).Experimentar el grup rítmic de negra amb punt-corxera a través d’una polirítmia a dues veus (act. 2, pàg. 17).Escoltar, practicar per imitació, experimentar i llegir sis motius rítmics en compàs 4/4 (act. 4 pàg. 18).Presentar i practicar el concepte de tònica (pàg. 19).Copsar i experimentar sensorialment l’estructura de la frase en pregunta-resposta, en el context de la cançó Oh, Susanna. (act. 7, pàg. 19).Escoltar, practicar per imitació, experimentar i afinar els intervals melòdics de tercera dins l’escala major (act. 9, pàg. 20).Escoltar, practicar per imitació, experimentar i afinar, llegint en pentagrama, els intervals melòdics de tercera que es formen dins l’escala de do major (act. 10, pàg. 20).Analitzar els elements que configuren la partitura de la cançó Oh, Susanna (act. 11, pàg. 20).Llegir afinadament i reconèixer sis motius melòdics basats en els intervals de tercera que es formen dins l’escala de do major (act. 11, pàg. 20).Analitzar la partitura de la cançó Tres tristes tigres (act. 13, pàg. 21).Practicar, experimentar i llegir les figures rítmiques conegudes en compàs ternari a diferents tempos (act. 15, pàg. 22).Practicar a partir de la cançó L’home dels nassos els tempi: Andante, moderato, allegro i presto (act. 15 i 16, pàg. 22).Analitzar els elements que configuren la partitura de la cançó L’home dels nassos (act. 16, pàg. 22).Llegir i/o imitar i practicar acompanyaments instrumentals per la cançó El Noi de la Mare (act. 17, pàg. 23).Memoritzar els acompanyaments instrumentals per la cançó El Noi de la Mare (act. 17, pàg. 23).

Valorar la participació activa.Conèixer i utilitzar els signes de perllongament –la lligadura i el punt–, i també el grup rítmic de negra amb punt-corxera.Practicar i memoritzar els intervals melòdics de tercera dins l’escala de do major.Reconèixer i experimentar l’estructura de la frase en pregunta-resposta.Conèixer la funció de la tònica.Observar i analitzar els elements que configuren les partitures de les cançons.Conèixer, practicar i distingir diferents tempi: Andante, moderato, allegro i presto. Mostrar respecte envers les pròpies interpretacions i les dels altres infants.Practicar els acompanyaments instrumentals per a la cançó El Noi de la Mare.Participar, cooperar i respectar els membres del grup per tal d’aconseguir els resultats desitjats.Utilitzar el vocabulari bàsic dels termes musicals apresos.

Audició Escoltar la cançó Oh, Susanna, a partir de l’enregistrament del CD i de

l’observació i seguiment del text en el llibre (act. 1, pàg. 16).Llegir els textos exposats i adquirir nocions sobre les característiques de la flauta de bec (pàg. 74).Escoltar atentament l’Allegro del Concert per flaura de bec soprano, op. 3, núm 1 mentre s’observa la forma i les parts de la flauta de bec soprano (act. 1, pàg. 74).Observar la fotografia referent al quartet de flautes de bec i llegir el nom de cada una de les flautes que el conformen (act. 2, pàg. 74).Escoltar l’audició La pantera rosa, versió per quartet de flautes de bec i copsar el timbre i sonoritat característic de l’agrupació de cambra (act. 2, pàg. 74).Llegir els textos exposats i adquirir nocions sobre les característiques de l’embocadura de bisell i dels trets més característics de la flauta travessera (pàg. 75).Escoltar l’Andantino de l’obra Les petits riens, de W. A. Mozart, mentre s’observa la forma i les parts de la flauta la flauta travessera (act. 3, pàg. 75).Escoltar el “Largo” del Concert en mi menor, de G. P. Telemann i posteriorment dialogar sobre la música escoltada, què els suggereix l’audició, què han escoltat, quins instruments han identificat, etc (act. 4, pàg. 75).Llegir els textos exposats i adquirir nocions sobre les característiques del clarinet, el saxòfon, i el quartet de saxòfons (pàg. 76-77). Escoltar, a partir de la mostra enregistrada en el CD del mestre, la sonoritat del clarinet i observar les fotografies (act. 1, pàg. 76).

Esforçar-se per escoltar amb atenció, interès i silenci.Conèixer i identificar la flauta de bec i lla configuració del quartet de flautes de bec.Reconèixer auditivament i visualment la flauta travessera;Discriminar el timbre de la flauta de bec contralt i la flauta travessera en el context de l’obra “Largo” del Concert en mi menor, de G. P. Telemann. Conèixer, identificar i diferenciar el clarinet i el saxòfon.Utilitzar els termes específics de pavelló, mecanisme de claus i forats, bec i llengüeta senzilla de canya.Distingir el timbre del clarinet i el saxòfon en el context de conjunts instrumentals i de les obres escoltades.Conèixer la configuració del quartet de saxòfons.

1


Escoltar, a partir del model enregistrat en el CD del mestre, la sonoritat de dos clarinets per tal de poder-ne identificar i diferenciar el registre (act. 2, pàg. 76).Escoltar atentament el Rondó del Concert per a clarinet en La Major, de W. A. Mozart, per conèixer i reconèixer la sonoritat del clarinet dins de l’agrupació instrumental de l’orquestra (act. 3, pàg. 76).Escoltar l’obra Directe al cor, de David Sanborn, i identificar, reconèixer i diferenciar el timbre característic del saxòfon dins d’una agrupació instrumental actual (act. 5, pàg. 77).Observar els quatre saxòfons (soprano, contralt, tenor i baríton) i comentar-ne les similituds i difrències entre ells (pàg. 77).Escoltar l’obra La pantera rosa, interpretada per un quartet de saxòfons, i posteriorment comparar la sonoritat i les característiques del quartet de saxòfons amb les del quartet de flautes de bec (act. 5, pàg. 77).

Cançó i veu

Cantar individualment i col·lectivament a l’uníson, i tenint en compte la precisió rítmica i melòdica i el text de la cançó, les cançons Oh, Susanna (act. 1 pàg. 16), Tres tristes tigres (act. 13, pàg. 21), L’home dels nassos (act. 16, pàg. 22) i El Noi de la Mare (act. 17, pàg. 23) a partir de la imitació.

Participar en la interpretació de les cançons.Esforçar-se per mantenir una bona postura corporal.

Moviment

i dansa

Escoltar la dansa Oh Susanna (pàg. 98).Obsevar les il·lustracions i l’exemple del mestre o la mestra per comprendre els punts i els moviments que cal fer per ballar la dansa Oh Susanna (pàg. 98 i 99).Respondre corporalment als estímuls sonors amb coordinació dels moviments propis i en grup.Conèixer, practicar i interioritzar els punts de la dansa: pas d’scottish endavant i endarrere i salt.Automatitzar els punts de la dansa: pas de vals, balanceig i rístol.

Valorar les activitats i les tasques motores concretes que s’hagin treballat i que van lligades als objectius que es pretenen assolir.Valorar l’execució de la dansa amb una coordinació dels moviments propis, els de la parella i del grup, mantenint una postura corporal correcta i adequada al moviment i a la música.Acceptar la relació amb els companys i les companyes.Coordinar els moviments propis, en parella i en grup mentre es balla.Ballar la dansa Oh Susanna i distingir-ne les parts i les evolucions.

Interpreta

r i crear

Llenguatge

musical

Interpretar el grup rítmic de negra amb punt-corxera a través d’una polirítmia a dues veus (act. 2, pàg. 17).Interpretar sis motius rítmics, que contenen el grup rítmic de negra amb punt i corxera, en compàs 4/4 (act. 4 pàg. 18).Realitzar dictats rítmics senzills (Quadern).Solfejar i entonar petits motius i frases melòdiques que contenen el grup rítmic de negra amb punt-corxera (act. 5 i 6, pàg. 18).Solfejar i afinar els intervals melòdics de tercera que es formen dins l’escala de do major (act. 10, pàg. 20).Solfejar la partitura de la cançó Oh, Susanna. (act. 11, pàg. 20).Interpretar, afinar i reconèixer sis motius melòdics basats en els intervals de tercera que es formen dins l’escala de do major (act. 11, pàg. 20).Realitzar dictats melòdics senzills (Quadren).Solfejar les partitures de les cançons: Tres tristes tigres (act. 13, pàg. 21). i L’home dels nassos (act. 16, pág. 22).Interpretar la cançó L’home dels nassos a diferents tempi: Andante, moderato, allegro i presto (act. 15 i 16, pàg. 22).Interpretar amb instruments de percussió una polirítmia a tres veus per acompanyar la cançó El Noi e la Mare (act. 17, pàg. 23).Acompanyar amb instruments la cançó El Noi e la Mare (act. 17, pàg. 23).

Interpretar el grup rítmic de negra amb punt-corxera en el context d’activitats rítmiques i melòdiques.Afinar i memoritzar els intervals melòdics de tercera dins l’escala de do major.Solfejar les partitures de les cançons Oh Susanna, Tres tristes tigres, i L’home dels nassoa, assegurant-ne l’afinació i el ritme.Interpretar i distingir diferents tempi: Andante, moderato, allegro i presto. Mostrar interès per a una escriptura ritmicomelòdica acurada.Realitzar dictats rítmics i melòdics senzills.Interpretar polirítmies col·lectivament.

1


Analitzar formalment els elements nous treballats a la unitat al Quadern.

Activitats del Quadern de treball vàlides per a l’avaluació: 2, 5, 8, 9, 10, 11 i 14.

Audició

Escoltar de manera activa, receptiva i reflexiva.Activitats del Quadern de treball vàlides per a l’avaluació: 16 i 17.

Cançó i veu

Cantar col·lectivament i a l’uníson les cançons Oh, Susanna (act. 1 pàg. 16), Tres tristes tigres (act. 13 pàg. 21), L’home dels nassos (act. 16 pàg. 22) i El Noi de la Mare (act. 17, pàg. 23), tenint en compte la presició rítmica, melòdica i el texts de les cançons. Cantar individualmet i col·lectivament la cançó El Noi de la Mare i interpretar acompanyaments instrumentals per a la cançó (act. 17, pàg. 23).

Esforçar-se per cantar amb bona tècnica vocal i amb naturalitat. Cantar amb bona dicció i articulació del text. Memoritzar i cantar a l’uníson les cançons Oh, Susanna, Tres tristes tigres, L’home dels nassos i El Noi de la Mare.Interpretar la cançó L’home dels nassos a diferents tempi.Interpretar la cançó El Noi de la Mare, acompanyant-se dels obstinats instrumentals.

Moviment i

dansa

Ballar la dansa Oh Susanna adaptant-se al sentit musical (pàg. 98-99).Coordinar la interpretació pròpia amb la del grup, amb finalitats estètiques i expressives (pàg. 98-99).

Ballar col·lectivament la dansa Oh Susanna.

1




1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual Parlar, escoltar, exposar i dialogar per aprendre.Observar i escoltar activament.

2. Competències artística i cultural Valorar la llibertat d’expressió i la realització d’experiències artístiques compartides.

5. Competència d'aprendre a aprendre Autoavaluar-se, acceptar les errades i aprendre de i amb els altres.

6. Competència d'autonomia i iniciativa personal Imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions individuals o col·lectives amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític.


Comprensió artística Conèixer i cantar el repertori de cançons de la unitat.Identificar i conèixer instruments de vent fusta (flauta de bec, flauta travessera, clarinet i saxòfon).Conèixer els quartes de flautes de bec i de saxòfons.Reconèixer, en les audicions, els diferents elements musicals: elements expressius i dinàmics, mètica i timbre.

Expressió artística Cantar, individualment i col·lectivament, amb un treball adequat de veu i cos.Ballar danses pròpies del país i d’arreu.Potenciar la capacitat de lectura, anàlisi i interpretació.Cantar individualment i col·lectivament, ballar danses, assolir l'hàbit de l'escolta, participar en la vida musical de l'escola i de l'entorn i iniciar-se en la lectura i l'escriptura de diferents compassos, de les figures rítmiques de blanca amb punt, blanca, negra, dues corxeres i els seus silencis.

Coneixement adquirit Interpretar ritmes i melodies.Realitzar l'acompanyament d’una cançó (obstinats instrumentals i corporals). Utilitzar l'escolta com a mitjà de construcció del seu pensament musical.

Actitud davant del fet artístic Participar de forma activa en les experimentacions i activitats que es proposen, respectant i compartint les aportacions dels altres.

1


UNITAT 3. NOTES AGUDES


Explorar i

percebre

Llenguatge

musical

Respectar i participar en el treball col·lectiu.Escoltar, practicar, experimentar i memoritzar l’ampliació de l’escala de do major en el registre agut (notes re’ i mi’). i l’escriptura de les pliques.Conèixer la col·locació al pentagrama de les notes re’ i mi’.Practicar i aconseguir justesa en l’afinació de les notes agudes.Conèixer i practicar la corxera sola i el seu silenci i les diferents combinacions de figures ja conegudes en compàs binari, a partir de les activitats i les cançons proposades.Practicar i conèixer els començaments tètic i anacrúsic.Escoltar, imitar, practicar i escriure les figures rítmiques conegudes i el començament anacrúsic de corxera.Practicar i aconseguir regularitat i precisió en la interpretació de la corxera sola i el seu silenci.Escoltar, imitar, afinar, llegir i escriure l’interval melòdic de quarta que es forma del cinquè grau de l’escala cap a la tònica.Observar, analitzar i comparar partitures.Esforçar-se per aconseguir una bona atenció, una escriptura correcta, l’hàbit de memorització i sensibilitat musical.Adquirir i utilitzar el vocabulari bàsic dels termes musicals apresos.

Melodia:- Ampliació de l’escala de do major en el registre agut. Notes: re’ i mi’ (re4 i mi4).- L’interval melòdic de quarta (sol-do).Ritme:- El mig temps.- Figures rítmiques: la corxera sola i el seu silenci.- Començaments tètic i anacrúsic.- L’anacrusi de corxera.Cançons a l’uníson: Els Raftmans, popular canadenca; Caram, d’on véns? i Dalt del diri, populars catalanes.

Audició

Escoltar amb atenció i en silenci.Escoltar de manera activa, receptiva i reflexiva.Conèixer dos dels instruments de vent de fusta d’embocadura de llengüeta de doble canya: l’oboè i el fagot.Verbalitzar, reconèixer i utilitzar els termes de pavelló, mecanisme de claus i forats, bec, llengüeta de doble canya i tudell.Comprendre el funcionament dels instruments.Adonar-se de la presència de la música tradicional en les festes.Conèixer el flabiol, el tible i la tenora i reconèixer-ne el timbre.Conèixer una de les agrupacions instrumentals característica del nostre folklore i única: la cobla.Conèixer, escoltar i observar els instruments que formen la cobla.Desenvolupar l’afecció i l’interès per a la dansa popular: la sardana.Escoltar i conèixer l’agrupació instrumental de la cobla i l’estructura formal de la sardana a partir de l’audició de la sardana Festa major d’Enric Morera.Seguir i interpretar el musicograma de l’obra Festa major d’Enric Morera.Adquirir una cultura musical amb una perspectiva multicultural, donant també una particular atenció al coneixement del patrimoni musical i les festes tradicionals de Catalunya.

Embocadura de llengüeta de doble canya.Instruments de vent-fusta: l’oboè i el fagot; el flabiol, el tible i la tenora.Agrupacions instrumentals: la cobla.Manifestacions i balls populars: La sardana.L’autor i la seva obra: Enric Morera. Sardana Festa MajorAudicións enregistrades:– “Larghetto” del ballet Les petits riens, de W. A. Mozart. – Marxa fúnebre per a una marioneta, de Ch. F. Gounod. – Festa major, sardana d’Enric Morera. – Mostres d’instruments: L’oboè, el fagot, el flabiol, el tiple i la tenora.

Cançó i veu

Aprendre a cantar a l’uníson les cançons Els Raftmans, Caram, d’on véns? i Dalt del diri, a partir de la imitació.Assegurar l’afinació i l’expressió.

Cançons a l’uníson: Els Raftmans, popular canadenca; Cara, d’on véns? i Dalt del diri populars catalanes.

Moviment

i dansa

Interpreta

r i crear

Llenguatge

musical

Interpretar les diferents combinacions de figures ja conegudes, a partir de les activitats i les cançons proposades.Interpretar els començaments tètic i anacrúsic, a partir d’activitats i cançons. Mostrar interès per aconseguir musicalitat i precisió en les interpretacions musicals.Aconseguir justesa en l’afinació de les notes agudes.

Cançons a l’uníson: Els Raftmans, popular canadenca; Cara, d’on véns? i Dalt del diri populars catalanes.Melodia:– Ampliació de l’escala de do major en el registre agut. Notes:

1


Interpretar la corxera sola i el seu silenci i les diferents combinacions de figures ja conegudes en compàs binari, a partir de les activitats i les cançons proposades.Aconseguir regularitat i precisió en la interpretació de la corxera sola i el seu silenci.Interpretar l’interval melòdic de quarta que es forma del cinquè grau de l’escala cap a la tònica.Interpretar col·lectivament la polirítmia La simbomba.Solfejar les partitures de les cançons Els Raftmans, Cara, d’on véns? i Dalt del diri, i assegurar-ne l’afinació i el ritme.

re’ i mi’ (re4 i mi4).– L’interval melòdic de quarta (sol-do).Ritme:– Figures rítmiques: la corxera sola i el seu silenci.– Començaments tètic i anacrúsic.– L’anacrusi de corxera.

Audició

Cançó i veu

Memoritzar i cantar les cançons Els Raftmans, Caram, d’on véns? i Dalt del diri.Cantar les cançons amb el caràcter adequat. Participar, cooperar i respectar els membres del grup per tal d’aconseguir bons resultats en les interpretacions.

Cançons a l’uníson: Els Raftmans, popular canadenca; Cara, d’on véns? i Dalt del diri populars catalanes.

Moviment i

dansa

2



Explorar i

percebre

Llenguatge

musical

Escoltar la cançó Els Raftmans, a partir de l’enregistrament del CD i de l’observació i seguiment del text en el llibre (act. 1, pàg. 26).Copsar sensorialment l’anacrusi de corxera en compàs 2/4, i l’ampliació de l’escala en registre agut (notes re’ i mi’), en el context de la cançó Els Raftmans (act. 1, pàg. 26).Observar i conèixer l’ampliació de l’escala major en el registre agut (notes re’ i mi’). i l’escriptura de les pliques (pàg. 27).Conèixer, escoltar, practicar per imitació, experimentar i memoritzar l’ampliació de l’escala major en el registre agut (notes re’ i mi’) (pàg. 27).Experimentar i llegir en pentagrama l’ampliació de l’escala major en el registre agut (act. 3 i 4, pàg. 27).Conèixer i observar el concepte de mig temps i la figura rítmica de corxera sola i el seu silenci (pàg. 28).Observar i llegir el concepte de començament anacrúsic de corxera. (pàg. 28).Practicar a través de la lectura i/o de la imitació, motius ritmicomelòdics i frases de ritme i llenguatge en compàs de 2/4, que contenen les noves combinacions rítmiques (act. 6, 7 8 i 9 pàg. 28-29).Practicar i experimentar col·lectivament els elements rítmics apresos: anacrusi de corxera i silenci de corxera-corxera a partir de la polirítmia a dues veus La simbomba (act. 10, pàg. 30).Experimentar i llegir en pentagrama l’interval melòdic de quarta. (act. 12, pàg. 31).Analitar i solfejar diferents motius melòdics i ritmicomelòdics que configuren la partitura de la cançó Els Raftmans, assegurant-ne l’afinació (act. 14, pàg. 31).Analitar i solfejar les partitures de les cançons Caram, d’on véns? i Dalt del diri (act. 16, pàg. 32-33).Analitzar i reconèixer en les cançons els elements bàsics del llenguatge musical i la seva estructura (act. 17, pàg. 33).

Valorar la participació activa.Practicar i aconseguir justesa en l’afinació de les notes agudes.Conèixer i practicar al pentagrama les notes re’ i mi’.Conèixer i practicar la corxera sola i el seu silenci i les diferents combinacions de figures ja conegudes en compàs binari, a partir dels exercicis i les cançons proposades.Conèixer i diferenciar els començaments tètic i anacrúsic.Practicar i aconseguir regularitat i precisió en la interpretació de la corxera sola i el seu silenci.Escoltar, imitar i afinar l’interval melòdic de quarta que es forma del cinquè grau de l’escala cap a la tònica (notes sol-do).Observar, analitzar i comparar partitures.Col·laborar en l’assoliment de climes adequats necessaris en la vivència musical, i valora la importància del silenci en el moment de l’escolta.Utilitzar el vocabulari bàsic dels termes musicals apresos.

Audició Llegir les característiques de l’embocadura de llengüeta de doble canya

i observar les il·lustracions i fotografies (pàg. 78).Llegir els textos i observar el mecanisme de producció de so de l’oboè, el material de què està fet i de les seves parts (act. 1. pàg. 78).Escoltar, a partir del model enregistrat en el CD del mestre, la sonoritat de l’oboè per tal de poder-ne identificar i diferenciar el timbre característic (act. 2, pág. 78).Escoltar atentament el Largetto del ballet “Les petits riens”, de W. A. per conèixer i diferenciar la sonoritat de l’oboè dins de l’orquestra (act. 3, pág. 78).Llegir els textos i observar el mecanisme de producció de so del fagot, el material de què està fet i de les seves parts (act. 4, pàg. 79).Escoltar, a partir del model enregistrat en el CD del mestre, la sonoritat del fagot per tal de poder-ne identificar i diferenciar el timbre característic (act. 5, pág. 79).Escoltar la Marxa fúnebre pera una marioneta, i copsar-ne la sonoitat dels dos instruments que la interpreten (piano i fagot) (act. 6, pág. 79).Llegir els textos exposats sobre les característiques dels instruments de vent de fusta característics del folklore català (Flabiol, tible i tenora). i de l’agrupació instrumentral de la Cobla (pàg. 80-81).Escoltar, a partir dels models enregistrats en el CD del mestre, les sonoritats del flabiol, el tible i la tenora (act. 1, pàg. 80).Escoltar la sardana Festa Major i identificar-ne el timbre del flabiol, el tible i la tenora (act. 2, pàg. 81).Presentar de l’autor i a la seva obra: Enric Morera i Viura (act. 2, pàg. 81).Escoltar la sardana i seguir i interpretar el musicograma de l’obra Festa major d’Enric Morera (Material d’aula).

Escoltar de manera activa, receptiva i reflexiva.Adquirir l’hàbit d’escoltar en silenci.Conèixer les característiques de l’embocadura de llengüeta de doble canya.Conèixer i identificar visualment i auditivament l’oboè i el fagot.Utilitzar els termes de pavelló, mecanisme de claus i forats, bec, llengüeta de doble canya i tudell.Identificar el timbre dels instruments en el moment en què sonen.Conèixer el flabiol, el tible i la tenora i identificar-ne el timbre.Conèixer l’agrupació instrumental característica del nostre folklore, la cobla.Conèixer els instruments que formen la cobla.Seguir i interpretar l’esquema (el musicograma). de la sardana Festa major, d’Enric Morera.

2


Cançó i veu

Aprendre a cantar individual i col·lectivament a l’uníson, a partir de la imitació, les cançons:– Els Raftmans (act. 1, pàg. 26).– Caram, d’on véns (act. 16, pàg. 30).– Dalt del diri (act. 16, pàg. 31).

Participar en la interpretació de les cançons.Esforçar-se per mantenir una bona postura corporal.Aprendre les cançons de memòria, escoltant, imitant i interpretant.

Moviment

i dansa

Interpreta

r i crear

Llenguatge

musical

Llegir en pentagrama l’ampliació de l’escala major en el registre agut (act. 3 i 4, pàg. 27).Interpretar motius ritmicomelòdics i frases de ritme i llenguatge en compàs de 2/4, que contenen les noves combinacions rítmiques (act. 6, 7 8 i 9 pàg. 28-29).Interpretar a dues veus els elements rítmics apresos: anacrusi de corxera i silenci de corxera-corxera a partir de la polirítmia a dues veus La simbomba (act. 10, pàg. 30).Afinar motius melpodics que contenen l’interval melòdic de quarta (act. 12, pàg. 31).Solfejar la partitura de la cançó Els Raftmans (act. 15, pàg. 31).Solfejar les partitures de les cançons Caram, d’on véns? i Dalt del diri (act. 16, pàg. 32-33).Fer les activitats d’escriptura i d’ identificació del quadern i analitzar formalment els elements nous treballats a la unitat.

Interpretar col·lectivament les figures rítmiques conegudes a partir de frases de ritme i de llenguatge i de polirítmies.Aconseguir justesa en l’afinació de les notes agudes.Llegir i escriure al pentagrama les notes re’ i mi’.Interpretar la corxera sola i el seu silenci i les diferents combinacions de figures ja conegudes en compàs binari, a partir dels exercicis i les cançons proposades.Interpretar amb precisió la corxera sola i el seu silenci.Interpretar col·lectivament la polirítmia La simbomba.Afinar, llegir i escriure l’interval melòdic de quarta que es forma del cinquè grau de l’escala cap a la tònica (notes sol-do).Solfejar les partitures de les cançons Els Raftmans, Caram, d’on véns? i Dalt del diri, assegurant-ne l’afinació i el ritme.Fer les activitats d’escriptura i d’identificació del Quadern vàlides per a l’avaluació: 2, 4, 5, 6, 7, 8 i 11.

Audició

Cantar col·lectivament i memoritzar les cançons:– Els Raftmans (act. 1, pàg. 26).– Caram, d’on véns (act. 16, pàg. 30).Dalt del diri (act. 16, pàg. 31).

Fer les activitats d’escriptura i d’identificació del Quadern vàlides per a l’avaluació: 9, 13 i 14.

Cançó i veu Participar en la interpretació de les cançons.

Esforçar-se per mantenir una bona postura corporal.Aprendre les cançons de memòria, escoltant, imitant i interpretant.

Esforçar-se per cantar amb bona tècnica vocal i amb naturalitat. Cantar amb bona dicció i articulació del text. Memoritzar i cantar col·lectivament i individualment a l’uníson les cançons Els Raftmans, Caram, d’on véns? i Dalt del diri.

2


Moviment i

dansa

2




1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual Ser capaç d’aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar per aprendre.Ser capaç d’observar i escoltar activament.

2. Competències artística i cultural Percebre que a través de la participació i de l’interès s’arriba a la satisfacció en l’experiència artística.

4. Competència matemàtica Identificar i utlitzar les proporcions rítmiques.

5. Competència d'aprendre a aprendre Ser capaç d’anar desenvolupant metodologies de treball que potenciïn esdevenir una persona autònoma, eficaç, responsable, crítica i reflexiva.

6. Competència d'autonomia i iniciativa personal Imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions individuals o col·lectives amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític.

8. Competència social i ciutadana Ser capaç de treballar en grup de forma cooperativa.


Comprensió artística Conèixer i cantar el repertori de cançons de la unitat.Identificar instruments de vent fusta (oboè, fagot, flabiol, tiple i tenora).Identificar el llenguatge musical i entendre els seus missatges.

Expressió artística Cantar, individualment i col·lectivament, amb un treball adequat de veu i cos.Interpretar partitures senzilles amb la veu o un instrument.

Coneixement adquirit Interpretar ritmes i melodies.Utilitzar l'escolta com a mitjà de construcció del seu pensament musical.

Actitud davant del fet artístic Saber gaudir de la música en la vida quotidiana.Valorar la participació pròpia i aliena i la consciència del treball en grup en la realització d'activitats musicals.

2


UNITAT 4. NOTES GREUS


Explorar i

percebre

Llenguatge

musical

Escoltar, imitar i afina l’escala de do major i les notes greus si„ la„ sol.Conèixer la funció de les línies addicionals i la col·locació en pentagrama de les notes greus si„ la„ sol.Conèixer i practicar les notes greus, l’interval de quarta (sol,-do), i les diferents combinacions de figures conegudes a partir de les activitats i les cançons proposades.Practicar i aconseguir precisió en l’afinació de les notes greus i l’interval de quarta (sol,-do).Analitzar i comparar els començaments de les partitures dels cànons Frère Jacques i Blue Brother Jake.

Melodia: – Ampliació de l’escala de do major en el registre greu. Notes: si„ la„ sol,.– Les línies addicionals.– L’interval melòdic de quarta (sol, -do).Cançons en cànon: Frère Jacques, popular francesa i Blue Brother Jake, de Trixie Field.Cançons a l’uníson: Marieta Cistellera i En Pere Gallerí, populars catalanes.

Audició

Escoltar la música de manera activa, receptiva i reflexiva.Conèixer i reconèixer els instruments de vent de metall amb embocadura de broquet: la trompeta, el trombó de vares, la trompa i la tuba.Observar de prop la forma de la trompeta, del trombó de vares, la trompa i la tuba, les seves parts principals i la forma de tocar els instruments.Utilitzar i comprendre les funcions dels termes de vàlvules de pistó, broquet, tudell i sordina.Distingir i diferenciar el so conjunt de l’orquestra amb l’actuació dels solistes.Diferenciar i reconèixer les obres escoltades pel seu caràcter i estil.Captar l’expressivitat i el caràcter de les obres escoltades.Seguir i interpretar els esquemes de les obres.Conèixer la formació instrumental del quintet de metall.Conèixer les característiques més rellevants del què és una versió.Diferenciar i reconèixer les versions escoltades d’ En Pere Gallerí pel seu caràcter i estil.Observar auditivament diverses versions d’una mateixa obra per captar-ne la diferent sonoritat.Identificar i reconèixer els canvis o modificacions musicals de cada una de les versions.

Embocadura de broquet.Instruments de vent-metall amb embocadura de broquet: la trompeta, la trompa, el trombó la tuba.Agrupacions instrumentals: el quintet de metall.Audicions enregistrades:– Mostres del timbre dels instruments de vent-metall amb embocadura de broquet: la trompeta, la trompa, el trombó la tuba. – Concert per a trompeta en mi bemoll, “Tercer moviment” de F. J. Haydn.– Bolero, de M. Ravel. – “Allegro Alla Hornpipe”, de la Música Aquàtica, de G. F. Händel. – “Bydlo” de Quadres d’una exposició, de M. Mussorgski. – El predicador, d’H. Silver.– En pere Gallerí. Versió instrumental interpretada per instruments de vent-fusta, i, versions vocals interpretades pels grups “La trinca” i “Pomada”. La versió.

Cançó i veu

Aprendre les cançons Marieta Cistellera i En Pere Gallerí i els cànons Frère Jacques i Blue Brother Jake,de memòria, escoltant, imitant i interpretant.Cantar en un registre còmode i amb una intensitat moderada.

Cançons en cànon: Frère Jacques, popular francesa i Blue Brother Jake, de Trixie Field.Cançons a l’uníson: Marieta Cistellera i En Pere Gallerí, populars catalanes.

Moviment

i dansa

Posar atenció a les indicacions per aconseguir un moviment corporal harmònic.Coordinar els moviments propis i en grup mentre es balla.Desenvolupar l’adaptació al grup i al treball en comú.Practicar els punts nous, aconseguir precisió en els girs, els canvis de direcció i controlar els desplaçaments.Experimentar la dansa com a objecte de plaer, recreació i

Sardana curta Marieta cistellera.Punts de dansa: punt curt i punt llarg.

2


aprenentatge.

Interpreta

r i crear

Llenguatge

musical

Afinar i escriure l’escala de do major i les notes greus si„ la„ sol.Aconseguir precisió en l’afinació de les notes greus i l’interval de quarta.Solfejar la partitura del cànon Frère Jacques, assegurant-ne l’afinació.Aconseguir regularitat i precisió en la interpretació de polirítmies.Fer dictats rítmics i melòdics senzills (Quadern).Interpretar obstinats col·lectivament i individualment.

Melodia: – Ampliació de l’escala de do major en el registre greu. Notes: si„ la„ sol,.– Les línies addicionals.– L’interval melòdic de quarta (sol, -do).Cançons en cànon: Frère Jacques, popular francesa i Blue Brother Jake, de Trixie Field.Cançons a l’uníson: Marieta Cistellera i En Pere Gallerí, populars catalanes.

Audició

Seguir i solfejar el tema del 3er. moviment del Concert per a trompeta en mi bemoll.

Concert per a trompeta en mi bemoll, “Tercer moviment” de F. J. Haydn.

Cançó i veu

Memoritzar i cantar col·lectivament i individualment els cànons Frère Jacques i Blue Brother Jake i les cancons En Pere Gallerí i Marieta Cistellera tenint en compte la precisió rítmica i melòdica, l’expressió i el text de la cançó.Cantar les cançons amb el caràcter adequat.

Cançons en cànon: Frère Jacques, popular francesa i Blue Brother Jake, de Trixie Field.Cançons a l’uníson: Marieta Cistellera i En Pere Gallerí, populars catalanes.

Moviment i

dansa

Conèixer i ballar la dansa Marieta Cistellera. Sardana curta Marieta cistellera.

2



Explorar i

percebre

Llenguatge

musical

Escoltar el cànon Frère Jacques, a partir de l’enregistrament del CD i de l’observació i seguiment del text en el llibre (act. 1, pàg. 34).Copsar sensorialment l’ampliació de l’escala en registre greu (l’interval de quarta sol, -do,), en el context del cànon Frère Jacques (act. 1, pàg. 34).Llegir els textos i observar l’ampliació de l’escala major en el seu registre greu (act. 2, pàg. 35).Escoltar, pràcticar per imitació, experimentar i memoritzar les notes greus do,, si,, la,, i sol, (act. 2, pàg. 35).Experimentar i llegir en pentagrama l’escala de do major en el registre mitjà tot comparant-la amb el registre greu (act. 3, pàg. 35).Llegir i observar l’ampliació de l’escala major en el seu registre greu i l’interval de quarta que es forma del cinquè grau per sota cap a la tònica (act. 5, pàg. 36).Escoltar, practicar per imitació, experimentar i memoritzar les notes greus i l’interval de quarta sol,-do, (act. 5, pàg. 36).Llegir i practicar rítmicament el text del cànon Frère Jacques tenint en compte els indicadors de dinàmica (act. 8, pàg. 37).Llegir melòdica i ritmicomelòdicament els motius que configuren la partitura de la cançó Frère Jacques (act. 9, pàg. 37).Experimentar, llegir, analitzar i practicar sis motius ritmics en compàs de 2/4 (act. 12, pàg. 38).Practicar a través de la lectura i/o de la imitació polirítmies instrumentals a dues veus i obstinats a dues mans (act. 13, pàg. 38).Experimentar, llegir, analitzar i practicar sis motius melòdics que contenen l’interval de quarta en registre greu i agut i intervals de tercera (act. 14, pàg. 39).Analitzar sis motius melòdics que contenen l’interval de quarta en registre greu i agut i intervals de tercera (act. 15, pàg. 39).Seguir i practicar el ritme del cànon Blue Brother Jake (act. 18, pàg. 40).Llegir els textos i adquirir nocions sobre les característiques de la versió i dels modes major i menor (pàg. 41).Analitzar i comparar els començaments de les partitures dels cànons Frère Jacques i Blue Brother Jake (act. 19, pàg. 41).

Valorar la participació activa.Conèixer la funció de les línies addicionals i la col·locació al pentagrama de les notes greus si„ la„ sol,.Conèixer i practicar l’interval de quarta (sol,-do), i les diferents combinacions de figures ja conegudes a partir dels exercicis i les cançons proposades.Aconseguir precisió en l’afinació de les notes greus i l’interval de quarta.Analitzar i comparar els començaments de les partitures dels cànons Frère Jacques i Blue Brother Jake.

Audició Llegir atentament els textos exposats sobre les característiques dels

instruments de vent de metall: l’embocadura de broquet, el mecanisme de producció de so de la trompeta, el material de què està feta i les seves parts (pàg. 82).Llegir i copsar les característiques i funcions de la sordina i observar-ne diferents tipus (pàg. 83).Escoltar la sonoritat de la trompeta sola, i la d’una trompeta amb diferents sordines. (sordina straigth, sordina copa i sordina Wah-wah) (act. 1, pàg. 83).Escoltar i observar la partitura del tema del “tercer moviment” de l’obra Concert per a trompeta en mi bemoll, de F. J. Haydn i identificar el tema cada vegada que soni (act. 2, pàg. 83).Observar i seguir l’esquema del fragment de l’obra “tercer moviment” de l’obra Concert per a trompeta en mi bemoll, de F. J. Haydn (act. 3, pàg. 83).Llegir atentament els textos exposats sobre les característiques del trombó de vares (pàg. 84), la trompa (pàg. 85) i la tuba (pàg. 86). Observar-ne les parts principals i la tècnica per fer-los sonar.Escoltar la sonoritat del trombó de vares i la tècnica de glissando característica d’aquest instrument (act. 1, pàg. 84).Escoltar un fragment del Bolero, de Maurice Ravel, per conèixer i diferenciar la sonoritat dels trombons dins de l’orquestra (act. 2, pàg. 84).Escoltar la sonoritat de la trompa i observar les fotografies i il·lustracions (act. 3, pàg. 85).Escoltar, observar i seguir l’esquema de l’obra “Allegro Alla Hornpipe”,

Esforçar-se per escoltar amb atenció, interès i silenci.Conèixer i saber explicar les característiques més rellevants dels instruments de vent de metall i l’embocadura de broquet.Verbalitzar i utilitzar els termes de vàlvules de pistó, vares, broquet, tudell i sordina.Distingir i diferenciar el so conjunt de l’orquestra amb l’actuació dels instruments solistes.Retenir els títols de les obres i les observacions que es creguin més importants.Captar l’expressivitat i el caràcter de les obres escoltades.Seguir i interpretar l’esquema de les obres.Conèixer la formació instrumental del quintet de metall.Conèixer les característiques

2


de la Música aquàtica, de G. F. Händel. Identificar la sonoritat de la trompa en el transcurs del fragement (act. 4, pàg. 85).Escoltar la sonoritat de la tuba i observar les fotografies i il·lustracions (act. 5, pàg. 86).Escoltar l’obra “Bydlo” de Quadres d’una exposició, de M. Mussorgski mentre s’observen les il·lustracions. Seguir el musicograma, identificar el so de la tuba i observar els canvis d’intensitat existents (act. 6, pàg. 86).Llegir els textos, observar les fotografies i conèixer les caracteristiques de l’agrupació instrumental, el quintet de metall (pàg. 87).Escoltar, observar i seguir l’esquema timbric de l’obra El predicador, interpretada per un quintet de metall, acompanyat per una bateria (act. 7, pàg. 87).Escoltar la cançó En Pere Gallerí I posteriorment aprendre-la a cantar (act. 1, pàg. 88).Escoltar, seguir, identificar i reconèixer diferents versions de la cançó tradicional catalana En Pere Gallerí (act. 2, pàg. 88).

més rellevants del què és una versió.Diferenciar i reconèixer les versions escoltades d’ En Pere Gallerí pel seu caràcter i estil.

Cançó i veu

Cantar col·lectivament, primer a l’uníson i després a quatre entrades, el cànon Frère Jacques, a partir de la imitació, tenint en compte la dinàmica, la precisió rítmica i la melòdica i els textos en català i francès del cànon (act. 1, pàg. 34).Escoltar i després cantar col·lectivament, primer a l’uníson i després a dues entrades, el cànon Blue Brother Jake a partir de la imitació tenint en compte la dinàmica, la precisió rítmica, melòdica i el text en anglès (act. 17, pàg. 40).Aprendre a cantar la cançó En Pere Galleri i memoritzar-ne les diferents estrofes (act. 1, pàg. 80).

Participar en la interpretació de les cançons i cànons.Esforçarçse per mantenir una bona postura corporal.

Moviment

i dansa

Escoltar la sardana Marieta Cistellera (pàg. 100).Observar les il·lustracions i l’exemple del mestre o la mestra per comprendre els punts i els moviments que cal fer per ballar la la sardana Marieta Cistellera (pàg. 100-101).Practicar i automatitzar el punt curt i el punt llarg (pàg. 100-101).Conèixer i llegir les característiques de la sardana (pàg. 100-101).

Valorar les activitats o les tasques motores concretes que s’hagin treballat i que van lligades als objectius que es pretenen.Mostrar agilitat en fer el punt curt i el punt llarg.Coordinar els moviments propis i en grup mentre es balla.

Interpreta

r i crear

Llenguatge

musical

Cantar entonadament, llegint en pentagrama les notes greus do,, si,, la,, i sol, (act. 2, pàg. 35).Llegir en pentagrama l’escala de do major en el registre mitjà i en registre greu (act. 3, pàg. 35).Cantar entonadament, llegint en pentagrama les notes greus si„ la„ sol„ i l’interval de quarta sol,-do (act. 6, pàg. 36).Cantar a dues veus a partir de la lectura en pentagrama. Una veu canta l’escala de do major i l’altre l’interval de quarta sol,-do, (act. 7, pàg. 36).Solfejar la partitura del cànon Frère Jacques (act. 10, pàg. 37).Interpretar sis motius ritmics en compàs de 2/4 (act. 12, pàg. 38).Interpretar polirítmies instrumentals a dues veus i obstinats a dues mans (act. 13, pàg. 38).Interpreatr sis motius melòdics que contenen l’interval de quarta en registre greu i agut i intervals de tercera (act. 14, pàg. 39).Realitzar dictats rítmics i melòdics senzills (Quadern).Interpretar el ritme del cànon Blue Brother Jake (act. 18, pàg. 40).Realitzar les activitats d’escriptura i d’ identificació del quadern.

Solfejar cançons sabudes amb els elements rítmics i melòdics estudiats. Fer dictats melòdics i rítmics senzills (Quadern).Interpretar i memoritzar motius ritmicomelòdics que contenen l’interval de quarta sol,-do’.Conèixer, llegir, afinar i practicar l’escriptura en pentagrama de les notes greus si,, la,, i sol,.Fer les activitats d’escriptura i d’identificació del Quadern vàlides per a l’avaluació: 2, 3, 5, 6 i 7.

Audició Llegir la partitura del tema del “tercer moviment” de l’obra Concert per a

trompeta en mi bemoll, de F. J. Haydn i identificar el tema cada vegada que soni (act. 2, pàg. 83).

Seguir i solfejar el tema del 3er. moviment del Concert per a trompeta en mi bemol.Fer les activitats d’escriptura i d’identificació del Quadern vàlides per a l’avaluació: 8, 9, 10 i 11.

2


Cançó i veu

Interpretar els cànons :– Frère Jacques, acompanyant-lo d’un obstinat rítmic a dues mans (act. 10, pàg. 37).– Blue Brother Jake (act. 17, pàg. 40).Interpretar les cançons:– En Pere Gallerí (pàg. 120).– Marieta Cistellera (act. 1, pàg. 100).

Esforçar-se per cantar amb bona tècnica vocal i amb naturalitat. Cantar amb bona dicció i articulació del text. Memoritzar i cantar col·lectivament els cànons Frère Jacques i Blue Brother Jake I les cançons En Pere Gallerí i Marieta cistellera tenint en compte la precisió rítmica i melòdica, l’expressió i el text de la cançó.

Moviment i

dansa

Ballar i memoritzar la sardana Marieta Cistellera (pàg. 100-101). Ballar la dansa Marieta Cistellera.Executar la dansa Marieta Cistellera amb coordinació dels moviments propis, i els del grup, mantenint una postura corporal correcta i adequada al moviment i a la música.Acceptar la relació amb els companys i les companyes a l’hora de ballar conjuntament.

2




1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual Ser capaç d’aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar per aprendre.

2. Competències artística i cultural Saber què cal fer per cantar bé.

5. Competència d'aprendre a aprendre Ser capaç de conèixer les pròpies capacitats i carències, traient profit de les primeres i tenint motivació i voluntat per superar les segones des d’una expectativa d’èxit.

6. Competència d'autonomia i iniciativa personal Saber-se orientar dins les evolucions del moviment i la dansa.

8. Competència social i ciutadana Desenvolupar l’adaptació al grup i al treball en comú.Ser capaç de treballar en grup de manera cooperativa.


Comprensió artística Conèixer i cantar el repertori de cançons de la unitat.Identificar el llenguatge musical i entendre els seus missatges.Conèixer alguns dels elements bàsics de l’escriptura musical: intervals melòdics, notes greus, compassos i ritmes.Reconèixer, en les audicions, els diferents elements musicals: elements expressius i dinàmics, elements referents a la mètrica i ritme i l’estructura.

Expressió artística Potenciar la capacitat de lectura, anàlisi i interpretació.Cantar individualment i col·lectivament, ballar danses, assolir l'hàbit de l'escolta, participar en la vida musical de l'escola i de l'entorn i iniciar-se en la lectura i l'escriptura musical.Experimentar la dansa com a objecte de plaer, recreació i aprenentatge.Interpretar partitures senzilles amb la veu o un instruments de percussió.

Coneixement adquirit Interpretar ritmes i melodies.Conèixer i ballar danses pròpies del pais i d’arreu.Utilitzar l'escolta com a mitjà de construcció del seu pensament musical.

Actitud davant del fet artístic Valorar la participació pròpia i aliena i la consciència del treball en grup en la realització d'activitats musicals.Aconseguir l'hàbit de cantar incorporat a la vida quotidiana.Valorar l’expressió corporal i la dansa com a vehicle de comunicació i manifestació d’afectivitat.

3


UNITAT 5. QUINES FORMES!


Explorar i

percebre

Llenguatge

musical

Conèixer i practicar el signe de repetició D.C. al Fine i les diferents combinacions de figures ja conegudes en compàs quaternari de 4/4, a partir de les activitats i les cançons proposades.Practicar l’estructura formal ABA a través d’una polirítmia corporal a dues veus.Escoltar, imitar, afinar i reconèixer l’escala de do major i els intervals melòdics ascendents i descendents de tercera, quarta, quinta i octava que es formen dins de l’arpegi de do major.Practicar i aconseguir precisió en l’afinació de l’arpegi de do major.Exercitar la memòria i l’audició interior.Observar i aprendre les característiques formals de l’estructura d’estrofa i tornada, i del rondó.Conèixer i practicar l’estructura de la forma rondó.Experimentar i memoritzar melodies i polirítmies corporals seguint les estructures ABA i de rondó.Adquirir i utilitzar el vocabulari bàsic dels termes musicals apresos.

Estructures formals: ABA i rondó.El signe de repetició: Da Capo al Fine.Melodia: – l’arpegi de do major.– Intervals melòdics ascendents i descendents dins l’arpegi: tercera, quarta, quinta i octava.Cançons a l’uníson: Els ocells han arribat, de Hoffmann von Fallersleben, i El maridet, tradicional catalana.

Audició

Escoltar amb atenció i en silenci.Seguir i identificar l’estructura ABA a través de l’escolta i el seguiment del musicograma de l’obra «Scherzo» de la sonata Primavera de Ludwig van Beethoven.Identificar i reconèixer com està organitzada estructuralment l’obra.Seguir i reconèixer el musicograma de l’obra «Scherzo» de la sonata Primavera de Ludwig van Beethoven.Analitzar, descobrir i reconèixer els elements musicals, de l’estructura, la mètrica, la melodia, els plans sonors, els instruments o agrupacions que intervenen en l’obra Scherzo» de la sonata PrimaveraExperimentar sensorialment l’estructura de rondó a través de l’audició «Els torejadors» de la suite núm. 1 de Carmen de Georges Bizet.Seguir i observar l’evolució general de l’obra «Els torejadors», l’ordenació de les seves parts i el tema principal (la tornada).Reconèixer i distingir la tornada de les estrofes en l’escolta de l’audició «Els torejadors».Reconèixer l’estructura musical de rondó.Memoritzar els noms dels l’autors i alguna dada referida a les obres escoltades.

Estructures formals: Forma ABA i Rondó.El compàs ternari de ¾.Els autors i les seves obres: – «Scherzo» de la sonata Primavera de Ludwig van Beethoven. – «Els torejadors» de la suite núm. 1 de Carmen de Georges Bizet.

Cançó i veu

Aprendre les cançons i els cànons de memòria, escoltant, imitant i interpretant.

Cançons a l’uníson: Els ocells han arribat, de Hoffmann von Fallersleben, i El maridet, tradicional catalana.

Moviment

i dansa

Interpreta

r i crear

Llenguatge

musical

Interpretar l’estructura formal ABA a través d’una polirítmia corporal a dues veus.Solfejar, interpretar i escriure l’escala de do major i els intervals melòdics ascendents i descendents de tercera, quarta, quinta i octava que es formen dins de l’arpegi de do major.Aconseguir precisió en l’afinació de l’arpegi de do major.Fer dictats melòdics senzills basats en les notes de l’arpegi de do major.Solfejar la partitura de la cançó Els ocells han arribat assegurant-ne la rítmica i l’afinació.Crear acompanyaments rítmics, seguint l’estructura de rondó per a la cançó El maridet.

Melodia: – l’arpegi de do major.– Intervals melòdics ascendents i descendents dins l’arpegi: tercera, quarta, quinta i octava.Cançons a l’uníson: Els ocells han arribat, de Hoffmann von Fallersleben, i El maridet, tradicional catalana.

3


Interpretar el rondó rítmic col·lectivament.Esforçar-se per aconseguir bona atenció, escriptura correcta, hàbit de memorització i sensibilitat musical.

Audició

Interpretar el musicograma de l’obra «Scherzo» de la sonata Primavera de Ludwig van Beethoven. Taral·lejar, seguint la partitura rítmica, el tema A de l’audició «Els torejadors» de la suite núm. 1 de Carmen de Georges Bizet.

«Scherzo» de la sonata Primavera de Ludwig van Beethoven. «Els torejadors» de la suite núm. 1 de Carmen de Georges Bizet.

Cançó i veu

Memoritzar i cantar col·lectivament i individualment a l’uníson les cançons Els ocells han arribat i El maridet.Cantar les cançons amb el caràcter adequat.

Cançons a l’uníson: Els ocells han arribat, de Hoffmann von Fallersleben, i El maridet, tradicional catalana.

Moviment i

dansa

3



Explorar i

percebre

Llenguatge

musical

Escoltar la cançó Els ocells han arribat, a partir de l’enregistrament del CD i de l’observació i seguiment del text en el llibre (act. 1, pàg. 44).Copsar sensorialment l’arpegi de do major i de l’estructura formal ABA, en el context de la cançó Els ocells han arribat (act. 1, pàg. 44).Conèixer, observar i practicar el signe de repetició Da Capo al Fine (act. 2, pàg. 45).Experimentar i practicar l’estructura ABA a través d’una polirítmia corporal a dues veus (act. 2, pàg. 45).Conèixer i observar en pentagrama les notes que conformen l’arpegi de do (pàg. 46).Recitar el nom de les notes escrites en pentagrama i picar de mans els accents (act. 5, pàg. 46).Solfejar i afinar les notes accentuades i posterior anàlisi (act. 6, pàg. 46).Escoltar, practicar per imitació, experimentar i memoritzar l’arpegi de do major i els intervals melòdics que el conformen (act. 7, pàg. 46).Escoltar, experimentar, llegir i practicar sis motius melòdics que combinen els intervals dins l’arpegi de do major (act. 8, pàg. 47).Entonar les notes que formen l’arpegi de do major (act. 9, pàg. 47).Recitar i picar el ritme de la frase A la cançó Els ocells han arribat (act. 10, pàg. 47).Analitzar els elements que configuren la partitura de la cançó Els ocells han arribat (act. 11, pàg. 47).Escoltar la cançó El maridet, a partir de l’enregistrament del CD i de l’observació i seguiment del text en el llibre (act. 12, pàg. 48).Copsar sensorialment l’estructura d’estrofa i tornada en el context de la cançó El maridet (act. 12, pàg. 48).Conèixer, observar i llegir les característiques formals de l’estructura rondó (pág. 49).Escoltar, practicar per imitació, experimentar i memoritzar melodies i polirítmies corporals seguint les estructures ABA i de rondó (act. 15 i 16, pàg. 50-51).Llegir, tot dient el nom de les notes el nom de les notes que conformen els intervals melòdics que formen part de l’arpegi de do major (act. 17, pàg. 51).

Valorar la participació activa.Esforçar-se per afinar i aconseguir regularitat en la interpretació melòdica.Adquirir i utilitzar el vocabulari bàsic dels termes musicals apresos.Conèixer i practicar el signe de repetició D.C. al Fine i l’estructura ABA.Conèixer, identificar i escriure l’escala de do major i els intervals melòdics ascendents i descendents de tercera, quarta, quinta i octava que es formen dins l’arpegi de do major.Conèixer i practicar l’estructura de la forma rondó.Experimentar i memoritzar melodies i polirítmies corporals seguint les estructures ABA i de rondó.

Audició Observar la imatge del compositor L. van Beethoven i presentació dels

trets més característics de la seva vida i de la seva obra per part del mestre o la mestra (pàg. 89).Escoltar l’obra «Scherzo» de la sonata Primavera de Ludwig van Beethoven i acompanyar-la tot portant amb el gest de les mans, a tall de director d’orquestra, el compàs de 3/4 (act. 1, pàg. 89).Escoltar i observar l’esquema (el musicograma) de l’obra «Scherzo» de la sonata Primavera i seguir-lo assenyalant les pulsacions que corresponen al primer temps de cada compàs de 3/4 (act. 2, pàg. 89).Experimentar sensorialment l’estructura ABA a través de l’audició del «Scherzo» de la sonata Primavera de Ludwig van Beethoven (act. 2, pàg. 89).Observar la imatge del compositor G. Bizet i presentació dels trets més característics de la seva vida i de la seva obra per part del mestre o la mestra (pàg. 90).Escoltar atentament el tema A de l’obra Els Torejadors i seguir-lo tot portant el compàs de 2/4 amb el gest de les mans, mentre s’observa el ritme exposat (act. 1, pàg. 90).Seguir rítmicament el tema A del rondó de l’obra Els Torejadors i, tot escoltant-lo, picar el ritme corresponent als plats, posant especial atenció als diferents símbols de reptició (act. 1, pàg. 90).Experimentar sensoriament l’estructura de rondó a través de l’audició «Els torejadors» de la suite núm. 1 de Carmen de Georges Bizet (act. 2, pàg. 90).Observar i seguir, en el transcurs de l’audició, l’esquema de rondó de l’audició «Els torejadors» de la suite núm. 1 de Carmen (act. 2,

Esforçar-se per escoltar amb atenció, interès i silenci i amb una bona postura corporal.Conèixer i saber explicar els trets més rellevants de les estructures formals ABA i Rondó.Identificar i reconèixer com està organitzada estructuralment una obra musical que segueixi les estructures ABA i Rondó.Seguir i identificar l’estructura ABA a partir de l’escolta i el seguiment del musicograma del «Scherzo» de la sonata Primavera de Ludwig van Beethoven.Conèixer i seguir visualment una partitura de cambra.Experimentar i reconèixer sensorialment l’estructura de rondó a través de l’audició «Els torejadors» de la suite núm. 1 de Carmen de Georges Bizet.Reconèixer i distingir la tornada de les estrofes.

3


pàg. 90). Retenir els títols de les obres, algunes dades sobre el seu autor i les observacions que es creguin més importants.

Cançó i veu

Aprendre a cantar, individual i col·lectivament, a l’uníson les cançóns Els ocells han arribat (act. 1, pàg. 44) i El maridet (act. 12, pàg. 48) a partir de la imitació i tenint en compte la precisió rítmica i melòdica, i el text de la cançó.

Participar en la interpretació de les cançons i cànons.Esforçar-se per mantenir una bona postura corporal.Aprendre les cançons de memòria, escoltant, imitant i interpretant.

Moviment

i dansa

Interpreta

r i crear

Llenguatge

musical

Interpretar una polirítmia corporal a dues veus seguint l’estructura ABA (act. 2, pàg. 45).Solfejar els intervals melòdics de tercera, quarta, quinta i octava que es formen dins l’arpegi de do major (act. 7, pàg. 46).Interpretar sis motius melòdics que combinen els intervals dins l’arpegi de do major (act. 8, pàg. 47).Realitzar dictats melòdics senzills (quadren).Solfejar la partitura de la cançó Els ocells han arribat assegurant-ne la rítmica i l’afinació (act. 11, pàg. 47).Inventar i interpretar acompanyaments rítmics, seguint l’estructura de rondó per a la cançó El maridet (act. 13, pàg. 48).Interpretar melodies i polirítmies corporals seguint les estructures ABA i de rondó (act. 15 i 16, pàg. 50-51).Interpretar afinadament i a dos grups els intervals melòdics que formen part de l’arpegi de do major (act. 17, pàg. 51).Utilitzar, llegir i escriure ritmes i melodies, i anàlisi formal amb nous elements treballats a la unitat al Quadern.

Afinar l’arpegi de do major.Realitzar dictats melòdics senzills basats en les notes de l’arpegi de do major.Interpretar polirítmies col·lectivament.Solfejar cançons sabudes amb els elements rítmics i melòdics estudiats. Crear i interpretar acompanyaments rítmics, seguint l’estructura de rondó per a la cançó El maridet.Interpretar melodies seguint les estructures ABA.Interpretar un rondó rítmic col·lectivament.Esforçar-se per aconseguir una bona atenció, una escriptura correcta, un hàbit de memorització i una sensibilitat musical.Fer les activitats d’escriptura i d’identificació del Quadern vàlides per a l’avaluació: 2, 4, 5, 7, i 8.

Audició

Interpretar, seguir i identificar, a partir de l’observació de la partitura i el musicograma, els temes A i B de l’obra «Scherzo» de la sonata Primavera (Musicograma. Material d’aula).Memoritzar i cantar tot taral·lejant el tema A del rondó de l’obra Els Torejadors (act. 1, pàg. 90).Interpretar, a partir de la lectura, l’esquema ritmic del tema A l’audició «Els torejadors» de la suite núm. 1 de Carmen (act. 1, pàg. 90).

Interpretar el musicograma de l’obra «Scherzo» de la sonata Primavera de Ludwig van Beethoven. Retenir el tema A (tornada). i taral·lejar-lo seguint la partitura rítmica de l’audició «Els torejadors» de la suite núm. 1 de Carmen.Fer les activitats d’escriptura i d’identificació del Quadern vàlides per a l’avaluació: 9 i 10.

Cançó i veu Interpretar col·lectivament a l’uníson la cançó Els ocells han arribat

(act. 1, pàg. 44).Interpretar col·lectivament a l’uníson la cançó El maridet i memoritzar els textos de les diferents estrofes (act. 12, pàg. 48).

Esforçar-se per cantar amb bona tècnica vocal i amb naturalitat. Cantar amb bona dicció i articulació del text. Memoritzar i cantar

3


col·lectivament les cançons Els ocells han arribat i El maridet.Participar, cooperar i respectar els membres del grup per tal d’aconseguir els resultats desitjats.

Moviment i

dansa

3






5. Competència d'aprendre a aprendre Capacitat de cooperar i d’autoavaluar-se en la interpretació de cançons i cànons i d’activitats rítmiques.Respectar les normes acordades en la pràctica de la música.

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Ser capaç de desenvolupar accions individuals i col·lectives amb confiança i creativitat.Ser capaç d’autoavaluar-se, d’acceptar les errades i aprendre de i amb els altres.


Comprensió artística Conèixer i cantar el repertori de cançons i cànons de la unitat.Identificar el llenguatge musical i entendre els seus missatges.Conèixer alguns dels elements bàsics de l’escriptura musical: el signe Da Capo al Fine. Reconèixer, en les audicions, els diferents elements musicals: elements descriptius, expressius i dinàmics, elements rítmics i mètrics i les estructures ABA i rondó.

Expressió artística Potenciar la capacitat de lectura, anàlisi i interpretació.Cantar individualment i col·lectivament, assolir l'hàbit de l'escolta, participar en la vida musical de l'escola i de l'entorn i iniciar-se en la lectura i l'escriptura musical.Expressar-se musicalment i de manera creativa.

Coneixement adquirit Incorporar i utilitzar progressivament grafies no convencionals i grafies musicals convencionals en la lectura, la interpretació i la creació de partitures senzilles. Incorporar i utilitzar progressivament la terminologia que s’empra en la pràctica i la vivència de la dansa i la música. Utilitzar l'escolta com a mitjà de construcció del seu pensament musical.Interpretar ritmes i melodies.

Actitud davant del fet artístic Participar de forma activa en les experimentacions i activitats que es proposen, respectant i compartint les aportacions dels altres.Mostrar capacitat d’atenció i escolta davant les diferents manifestacions musicals.

3


UNITAT 6. SÍNCOPES I INTERVALS


Explorar i

percebre

Llenguatge

musical

Conèixer i practicar l’agrupació rítmica corxera-negra-corxera a partir de les activitats rítmiques, obstinats a dues mans, exercicis de ritme i llenguatge i polirítmies. Practicar i conèixer l’efecte rítmic de la síncope.Conèixer, practicar i llegir combinacions rítmiques en compàs de 2/4.Conèixer i afinar els intervals melòdics que es formen en l’escala major a partir de la tònica cap a la resta de graus de l’escala.Experimentar i llegir al pentagrama els intervals melòdics ascendents que es formen de la tònica cap a la resta de graus de l’escala de do major: l’uníson, la 2.ª, la 3.ª, la 4.ª, la 5.ª, la 6.ª, la 7.ª i la 8.ª Adquirir coneixements sobre la classificació quantitativa dels intervals melòdics.Esforçar-se per aconseguir una bona atenció, una escriptura correcta, un hàbit de memorització i una sensibilitat musical.Adquirir i utilitzar el vocabulari bàsic dels termes musicals apresos.

Ritme:Agrupació rítmica: corxera-negra-corxera.Efectes rítmics: la síncope.Melodia:Intervals melòdics que es formen de la tònica cap a la resta de graus de l’escala major: uníson, la 2.ª, la 3.ª, la 4.ª, la 5.ª, la 6.ª, la 7.ª i la 8.ª, en forma ascendent i descendent.Cançó a l’uníson: Funga alafia, popular de Libèria.

Audició

Conèixer el funcionament i les característiques de l’orgue de tubs i de l’orgue electrònic.Verbalitzar i reconèixer els conceptes de registres, pedaler, tubs i teclats, referents a l’orgue.

Instruments de vent insuflats mecànicament: l’orgue de tubs.L’orgue electrònic.Els autors i les seves obres: J. S. Bach,Tocata i fuga. Jimmy Smith, Delo’ns Blues.Instruments de vent: l’harmònica, l’acordió cromàtic i l’acordió diatònic.Els instruments harmònics.

Cançó i veu

Aprendre les cançons, de memòria, escoltant i imitant, i parar atenció a les indicacions del mestre o la mestra.Assegurar l’afinació i l’expressió.

Cançó a l’uníson: Funga alafia, popular de Libèria.

Moviment

i dansa

Posar atenció a les indicacions per aconseguir un moviment corporal harmònic.Coordinar els moviments propis i en parella mentre es balla.Propiciar la realització d’activitats en petits grups.Desenvolupar l’adaptació al grup i al treball en comú.

Dansa amb estructura formal de rondó: Funga alafiaDansa tradicional: Ball francès.

Interpreta

r i crear

Llenguatge

musical

Interpretar l’agrupació rítmica corxera-negra-corxera a partir de les activitats rítmiques, obstinats a dues mans, exercicis de ritme i llenguatge i polirítmies. Interpretar l’efecte rítmic de la síncope.Solfejar la cançó Funga alafia a partir de la partitura escrita, assegurant-ne l’afinació.Solfejar combinacions rítmiques en compàs de 2/4.Fer dictats rítmics senzills.Afinar els intervals melòdics que es formen en l’escala major a partir de la tònica cap a la resta de graus de l’escala.Llegir al pentagrama els intervals melòdics ascendents que es formen de la tònica cap a la resta de graus de l’escala de do major: l’uníson, la 2.ª, la 3.ª, la 4.ª, la 5.ª, la 6.ª, la 7.ª i la 8.ª Solfejar els intervals en forma descendent: l’uníson, la 2.ª, la 3.ª, la 4.ª, la 5.ª, la 6.ª, la 7ª i la 8.ª, en pentagrama, utilitzant la síncope.

Ritme:Agrupació rítmica: corxera-negra-corxera.Efectes rítmics: la síncope.Melodia:Intervals melòdics que es formen de la tònica cap a la resta de graus de l’escala major: uníson, la 2.ª, la 3.ª, la 4.ª, la 5.ª, la 6.ª, la 7.ª i la 8.ª, en forma ascendent i descendent.Cançó a l’uníson: Funga alafia, popular de Libèria.

3


Audició

Cançó i veu

Memoritzar i cantar col·lectivament i individualment a l’uníson la cançó Funga Alafia amb una veu natural, no forçada, tenint en compte la precisió rítmica i melòdica, l’expressió i el text de la cançó.Moviment i dansaBallar la cançó Funga alafia seguint l’estructura formal de rondó a través del moviment corporal.Ballar la dansa Ball Francès amb una coordinació dels moviments propis i els de la parella, mantenint una postura corporal correcta i adequada al moviment i a la música.Experimentar la dansa com a objecte de plaer, recreació i aprenentatge.Alegria a l’hora de ballar i esforç per mantenir una bona postura corporal de forma constant.Promoure l’adquisició d’una cultura musical amb una perspectiva multicultural, i fer també una atenció particular al coneixement del patrimoni musical i de les danses tradicionals de Catalunya.

Cançó a l’uníson: Funga alafia, popular de Libèria.

Moviment i

dansa

Dansa amb estructura formal de rondó: Funga alafia.Dansa tradicional: Ball francès.

3



Explorar i

percebre

Llenguatge

musical

Escoltar la cançó-dansa Funga alafia i copsa-ne l’estructura de rondó (act. 1, pàg. 52).Repassar les característiques formals del rondó, i posteriorment experimentar –amb el moviment del propi cos– la cançó-dansa Funga alafia seguint l’estructura de rondó (act. 2, pàg. 53).Copsar sensorialment l’agrupació rítmica corxera-negra-corxera en el context de la cançó-dansa Funga alafia (act. 2, pàg. 53).Conèixer, observar i practicar l’agrupació rítmica corxera-negra-corxera (act. 3, pàg. 54).Conèixer, practicar i copsar el concepte rítmic de síncope (act. 4, pàg. 54).Fer dos grups i practicar l’efecte rítmic de la síncope tot dient les seqüències sil·làbiques i marcant la pulsació (act. 5, pàg. 54).Experimentar l’efecte ritmic de síncope a través d’activitats de ritme i de llenguatge i polirítmies a dues veus (act. 6 i 7, pàg. 55).Conèixer i observar la formació dels intervals melòdics que es formen des de la tònica cap ala resta de graus de l’escala de do major (act. 9, pàg. 56).Escoltar, practicar per imitació, experimentar i memoritzar els intervals melòdics que es formen de la tònica cap a la resta de graus de l’escala de do major: l’uníson, la 2.ª, la 3.ª, la 4.ª, la 5.ª, la 6.ª, la 7.ª i la 8.ª (act. 10, pàg. 56).Experimentar, llegir i practicar motius ritmicomelòdics extrets de la cançó-dansa Funga alafia (act. 13, pàg. 58).Analitzar els elements que configuren la partitura de la cançó-dansa Funga alafia (act. 14, pàg. 58).Coneixer, experimentar, llegir i practicar sis motius rítmics que combinen les figures rítmiques conegudes en compàs quaternari (act. 16, pàg. 59).Practicar per imitació, experimentar i memoritzar obstinats corporals a dues mans (act. 17, pàg. 59).

Valorar la participació activa.Conèixer i practicar l’agrupació rítmica corxera-negra-corxera a partir dels exercicis rítmics, obstinats a dues mans, exercicis de ritme i llenguatge i polirítmies proposades.Conèixer i afinar els intervals melòdics que es formen en l’escala major a partir de la tònica cap a la resta de graus de l’escala.Llegir en pentagrama, assegurant-ne l’afinació, els intervals melòdics ascendents que es formen de la tònica cap a la resta de graus de l’escala de do major: l’uníson, la 2.ª, la 3.ª, la 4.ª, la 5.ª, la 6.ª, la 7.ª i la 8.ª. Adquirir i utilitzar el vocabulari bàsic dels termes musicals apresos.

Audició Llegir els textos i explicació posterior per part del mestre o la mestra de

les característiques de l’orgue, del mecanisme de producció de so i de les seves parts (pàg. 92).Presentació del compositor J.S. Bach, dels trets més característics de la seva vida i de la seva obra per part del mestre o la mestra (pàg. 92).Escoltar l’obra Tocata i fuga i copsar la sonoritat de l’orgue de tubs (act. 1, pàg. 92).Llegir els textos i explicació posterior per part del mestre o la mestra de les característiques de l’orgue electrònic, del mecanisme de producció de so i de les seves parts, així com també de la figura de l’organista de jazz Jimmy Smith (pàg. 93).Escoltar el fragment de l’obra Delon’s Blues, de Jimmy Smith i copsar la sonoritat de l’orgue electrònic, mentre s’observa la seva forma a traves de les fotografies (act. 2, pàg. 93).Seguir i interpretar l’esquema de l’obra Delon’s Blues, de Jimmy Smith, interpretada per un orgue electrònic (act. 2, pàg. 93).Llegir atentament els textos i explicació posterior per part del mestre o la mestra de les característiques de l’acordió-piano (també anomenat acordió cromàtic), l’harmònica i l’acordió diatònic (pàg. 94-95).Escoltar un fragment de l’obra Room to move interpretada per John Mayal mentre s’observa la forma de l’harmònica diatònica a traves de les fotografies (act. 1, pàg. 94).Escoltar un dúo d’acordions cromàtics interpretant un fragment del vals Sur les rives du Doubs d’ André Nicolet, mentre s’observa la forma de l’acordió a través de les fotografies (act. 2, pàg. 94).Escoltar l’obra Java, tradicional, i reconèixer la sonoritat i el timbre de l’acordió diatònic (act. 4, pàg. 95).Llegir els textos, observar les ilustracions i conèixer les característiques i diferenciar els instruments harmònics dels melòdics (act. 4, pàg. 95).

Conèixer les característiques de l’orgue de tubs, l’orgue electrònic, l’harmònica, l’acordió-piano i l’acordió diatònic.Escoltar, identificar i reconèixer els instruments: l’orgue de tubs, l’orgue electrònic, l’harmònica, l’acordió-piano i l’acordió diatònic.Verbalitzar i utilitzar els conceptes de registres, pedaler, tubs, botonadura, manxa i teclats.Escoltar i seguir l’esquema de l’obra Delon’s Blues.Relacionar la música que escolta amb el seu moment històric.

3


Cançó i veu

Aprendre a cantar, individual i col·lectivament, a l’uníson la cançó-dansa Funga alafia a partir de la imitació i tenint en compte la precisió rítmica i melòdica, i el text de la cançó (act. 1, pàg. 52).

Participar en la interpretació de les cançons.Esforçarçse per mantenir una bona postura corporal.

Moviment

i dansa

Escoltar la dansa Funga alafia i copsar-ne l’estructura de rondó (act. 2, pàg. 53).Observar les il·lustracions i seguir l’exemple del mestre o la mestra per comprendre els punts i els moviments que cal fer per ballar la dansa Funga alafia (act. 2, pàg. 53).Practicar i automatitzar els moviments per ballar la dansa Funga alafia seguint l’estructura de rondó (act. 2, pàg. 53).Escoltar i copsar els tres temes musicals que conformen la dansa Ball francès.Observar les il·lustracions i l’exemple del mestre o la mestra per comprendre els punts i els moviments que cal fer per ballar la dansa Ball francès (pàg. 102-103).Practicar i automatitzar el punteig, el rístol i el galop (pàg. 102-103).Sincronitzar el moviment amb la música (pàg. 102-103).Coordinar la interpretació pròpia amb la de la parella amb finalitats estètiques i expressives (pàg. 102-103).

Valorar les activitats o les tasques motores concretes que s’hagin treballat i que van lligades als objectius que es pretenen.Mostrar agilitat en fer el punteig, el rístol i el galop.Coordinar els moviments propis i en parella mentre es balla.Acceptar la relació amb els companys i les companyes.

Interpreta

r i crear

Llenguatge

musical

Interpretar i escriure l’agrupació rítmica corxera-negra-corxera (act. 3, pàg. 54).Interpretar el concepte rítmic de síncope (act. 4, pàg. 54).Fer dos grups i interpretar l’efecte rítmic de la síncope tot dient les seqüències sil·làbiques i marcant la pulsació (act. 5, pàg. 54).Interpretar l’efecte ritmic de síncope a través d’activitats de ritme i de llenguatge i polirítmies a dues veus (act. 6 i 7, pàg. 55).Solfejar intervals melòdics descendents: l’uníson, la 2.ª, la 3.ª, la 4.ª, la 5.ª, la 6.ª, la 7.ª i la 8.ª, al pentagrama, utilitzant l’efecte rítmic de la síncope (act. 11, pàg. 56).Interpretar motius ritmicomelòdics extrets de la cançó-dansa Funga alafia (act. 13, pàg. 58).Solfejar la partitura de la cançó-dansa Funga alafia (act. 15, pàg. 58).Interpretar sis motius rítmics que combinen les figures rítmiques conegudes en compàs quaternari (act. 16, pàg. 59).Realitzar dictats ritmis senzills (Quadren).Interpretar obstinats corporals a dues mans (act. 17, pàg. 59).

Precisió en la interpretació de l’efecte rítmic de síncope.Solfejar la cançó Funga alafia a partir de la seva partitura escrita, assegurant-ne l’afinació.Realitzar dictats rítmics senzills.Interpretar les figures rítmiques conegudes, a partir de polirítmies, lectures rítmiques i obstinats corporals.Fer les activitats d’escriptura i d’identificació del Quadern vàlides per a l’avaluació: 2, 3, 4, 5, 6, 8 i 9.

Audició

Fer les activitats d’escriptura i d’identificació del Quadern vàlides per a l’avaluació: 12 i 13.

Cançó i veu

Cantar col·lectivament i a l’uníson, amb una veu natural, no forçada, la cançó Funga alafia, tenint en compte la presició rítmica i melòdica i el text de la cançó (act. 1, pàg. 54).

Memoritzar i cantar col·lectivament i individualment a l’uníson la cançó Funga alafia, amb una veu natural, no forçada, tenint en compte la precisió rítmica i melòdica i el text de la cançó.Esforçar-se per cantar amb bona tècnica vocal i amb naturalitat. Cantar amb bona dicció i articulació del text.

Moviment i

dansaBallar i memoritzar la cançó-dansa Funga alafia (act. 2, pàg. 53).Interpretar la dansa Ball francès adaptant-se al sentit musical (pàg. 102-103).Experimentar la dansa com a objecte de plaer, recreació i aprenentatge (pàg. 102-103).

Seguir i interpretar l’estructura de rondó en el ball de la dansa Funga alafia.Executar la dansa Ball francès amb una coordinació dels

4


Ballar i memoritzar una dansa viva popular catalana (pàg. 102-103). moviments propis i els del grup, mantenint una postura corporal correcta i adequada al moviment i a la música.Ballar la dansa Ball francès i distingir-ne les parts i les evolucions.

4






4. Competència matemàtica Identificar i utlitzar les equivalències ritmiques i l’efecte rítmic de sícope.Adquirir i utilitzar les relacions intervàliques

5. Competència d'aprendre a aprendre Capacitat de cooperar i d’autoavaluar-se en la interpretació de cançons i activitats rítmiques.Respectar les normes acordades en la pràctica de la música.


Comprensió artística Conèixer i cantar el repertori de cançons de la unitat.Conèixer els elements bàsics de l’escriptura musical: notació, efectes rítmics, compàs, melodia.Conèixer i ballar danses pròpies del país i d’arreu.Incorporar i utilitzar progressivament la terminologia que s’empra en la pràctica i la vivència de la dansa i la música.

Expressió artística Expressar-se musicalment i de manera creativa.Elaborar coreografies senzilles a partir d’una determinada música.Cantar, individualment i col·lectivament, amb un treball adient de veu i de cos.Interpretar partitures senzilles amb la veu.

Coneixement adquirit Incorporar i utilitzar progressivament grafies musicals convencionals en la lectura, la interpretació i la creació de partitures senzilles. Incorporar i utilitzar progressivament la terminologia que s’empra en la pràctica i la vivència de la música. Utilitzar l'escolta com a mitjà de construcció del seu pensament musical.Conèixer i ballar danses pròpies del pais.

Actitud davant del fet artístic Participar de forma activa en les experimentacions i activitats que es proposen, respectant i compartint les aportacions dels altres.Aconseguir l'hàbit de cantar incorporat a la vida quotidiana.Valorar l’expressió corporal i la dansa com a vehicle de comunicació i manifestació d’afectivitat.Valorar la participació pròpia i aliena i la consciència del treball en grup en la realització de les activitats musicals.

4

Documents

4t Programacio d'aula barcanova.doc