CURS 2012-2013

Benvolgudes famílies,

Aquest llibre és el resultat del treball elaborat per tots els nens i nenes de la classe de quart A de l’escola “Les Fonts” d’Argentona en motiu de la festa de Sant Jordi del curs 2012-2013.

Per tal que conegueu millor el treball que us presentem, us animem a la seva lectura, ja que és el resultat del nostre treball i esforç a les classes del taller de llengua. Estem segurs que les entrevistes que hem realitzat us ajudaran a descobrir persones excel·lents amb treballs, hobbies i dedicacions molt interessants.

Esperem que aquest llibre us agradi quan el mireu perquè nosaltres l’hem fet amb molta il·lusió.

Per últim, volem donar especialment les gràcies a totes les persones que han col·laborat desinteressadament amb nosaltres per fer les entrevistes.

Moltes gràcies a tots!

Classe de “Les Guineus”

ENTREVISTA

Maria Aiguadé Moure La meva entrevista li he fet a en Mauri Romero

Moure. És el meu tiet. Té 47 anys i viu a Mataró.

És carter i li agrada anar a la muntanya a

buscar bolets.

1. T'agrada fer de carter ?

Sí, perquè treballo només al matí.

2.Per què vas triar aquesta feina ?

Perquè és una feina còmoda per a mi.

3. Amb quin transport vas per repartir les cartes?

Vaig amb una moto petita.

4.A on i a quina zona reparteixes les cartes ?

Reparteixo a la secció 8 de Vilassar de Mar.

5. Feies alguna altra feina abans de ser carter ?

Abans, treballava en un bar de copes.

6.Quan fa que t'hi dediques a la feina de carter?

Doncs, fa ja uns quinze anys.

7.Quin horari fas ?

El meu horari és de set del matí a dues del migdia.

8.Algun dia de la setmana tens festa ?

Sí, els caps de setmana tinc lliure per descansar.

9.Digue'm el nom d'una altra persona que treballa amb tu.

La Montse.

10.La Montse fa les mateixes hores que tu?

Sí, com tothom.

11.La Montse i tu us heu conegut a la feina?

No, quan vam entrar ja ens coneixíem.

12.Què ha de fer una persona per ser carter? Vas suspendre alguna

vegada?

Oposicions i exàmens, per tant, estudiar molt. El control el vaig fer el

2003. No he suspès mai. Vaig aprovar la primera vegada que em vaig

Presentar a les proves.

13.Què feu amb les cartes perdudes ?

Les posem en un dipòsit durant cinc anys, si no les reclamen les cremem.

14.Hi ha moltes queixes de cartes perdudes ?

No, hi ha poques.

15.Les cartes urgents, en quants dies les entregueu ?

Les entreguem en un dia.

16.I les normals ?

Les normals en dos o tres dies.

17.Qui va a buscar les cartes de la bústia ?

Les va a buscar el mateix carter.

18. Les factures les doneu en mà o a la seva bústia corresponent ?

Les posem a la seva bústia corresponent.

19.T'agradaria treballar d'una altra feina?

No, ja estic bé fent la meva feina. M’agrada.

20.Explica'm alguna anècdota que t'ha passat a la feina.

Un dia em vaig quedar mitja hora pujant i baixant tancat dins un

ascensor.

ENTREVISTA

Èric Cosor Oltra

En Kim Queralt Puig és un dibuixant de còmics.

Fa uns dibuixos ben xulos amb tinta xinesa.

1.Per què vas decidir ser dibuixant?

Des de petit m’agradava molt dibuixar. Vaig

tenir un professor de dibuix, el senyor Ayné, i

després vaig estudiar Belles Arts.

2.T’agrada molt dibuixar?

Sí, evidentment, és la meva feina.

3. La gent et reconeix pel carrer?

Al dibuixant de còmics pel carrer no el reconeixen, però qui compra

còmics sí sap qui ets.

4. Aproximadament quan trigues en fer un còmic?

Un còmic americà són unes vint-i-quatre pàgines, i normalment el

contracte que signem és d’un mes. Tenim aquest mes per fer-ho.

5. T’agrada el teu treball?

Moltíssim, és tota la meva vida.

6.Quan vas començar a dibuixar?

A dibuixar als cinc o sis anys i, professionalment, als divuit anys.

7. On guardes tots els teus dibuixos que fas?

Els originals estan guardats a l’estudi de casa, però ara tots estan

digitalitzats i guardats en un disc dur.

8. A on has treballat?

Vaig dibuixar per a Marvel a Londres i a editorials pel país.

9. Fas dibuixos amb color?

No, ocasionalment si m’ho demanen.

10.Tens algun personatge preferit de tots els que dibuixes?

El còmic Defcon 4, és un grup japonès.

11.Quin és el teu còmic preferit?

Sandman, és un còmic per adults escrit per un irlandès.

12.T’agraden els dibuixos de monstres?

Jo n’he fet força, no em desagraden.

13.Què és el que més t’agrada dibuixar?

No és el fet de dibuixar i prou! El que més m’agrada és la relació que hi

ha amb el guionista que és el que m’explica què haig de dibuixar.

14.Ens expliques alguna anècdota?

Al saló del còmic de l’any 1993 em va venir un noi disfressat d’un

personatge que jo havia dibuixat i volia que li dibuixés amb un

retolador permanent la cara del personatge al front.

ENTREVISTA

Abril Bachs Lloansí

En Xavier Lloansí és el meu tiet. És metge

i viu a Sabadell.

1.Tagrada la feina que fas?

M'agrada molt, de sempre .

2.Quants anys fa que treballes?

Fa vint-i-tres anys que faig de metge. Abans

però, feia classes i traduccions.

3.Ets metge de nens o d'adults?

Sóc metge d'adults, però a vegades,també visito a nens.

4.Quins problemes té la gent que ve a la teva consulta?

De tota mena! Sobretot, venen infeccions com la grip, mal de coll i

refredats.

5.La teva feina és complicada?

Alguns pacients són més complicats que d’altres però, normalment, molts

d'ells tenen el mateix.

6.Quantes hores dediques a la teva feina?

Normalment, treballo unes dotze hores cada dia.

7.Tens algun ajudant?

Tinc una secretària a la consulta que sempre em fa un cop de mà quan ho

necessito.

8.On està la consulta on treballes?

Al matí faig visites a domicili i a la tarda treballo a la consulta de

Sabadell.

9. Has fet alguna operació al quiròfan?

No sóc cirurgià però, he estat dins el quiròfan varies vegades.

10.Guanyes molts diners?

Normal, per anar vivint.

11.Portes una roba especial?

Al consultori sempre porto una bata blanca i al quiròfan roba verda

estèril i mascareta perquè no s'infecti res.

12.Com vas saber que volies fer aquesta feina?Des de quan ho vas

saber?

Ho sé de sempre. De ben petit veia als metges i la feina que feien i

m'agradava.

13.Hem pots explicar alguna anècdota?

Una senyora va anar a venir al consultori perquè es marejava. Li vaig

donar unes gotes perquè es trobés millor i, en comptes de beure-les, se

les va posar a l'orella.

ENTREVISTA

Berta Colomer Carrau

L’escriptora Lola Casas és la meva àvia. Tota la seva

vida ha treballat com a mestra. Actualment, va

visitant escoles d’arreu de Catalunya per explicar

alguns dels seus llibres.

1. Quant fa que et dediques a escriure llibres?

Fa dotze anys.

2 .Quants llibres has escrit?

Molts! He escrit uns quaranta llibres més o menys.

3 .Quin any vas començar a escriure llibres?

Vaig començar a l’any 2000.

4. Per què vas elegir aquesta feina?

Perquè al fer de mestra, vaig veure que m’agradava escriure per a nens.

5. Has anat a alguna escola a explicar algun llibre?

Sí, he anat a gairebé a cent escoles de tot Catalunya i de la resta de

l’estat espanyol.

6. Has vingut a la nostra escola a explicar algun llibre?

Sí! I tant! Fa uns quatre o cinc anys.

7. Quin tipus de llibre escrius?

Normalment, escric contes i poemaris.

8. Qui t’ajuda a fer les il·lustracions?

Doncs, il·lustradors tant bons com Pere Burell, Gusti o Carme Queralt.

9. Per què no vas triar una altre feina?

Perquè m’agrada escriure i comunicar-ho als nens.

10.Els teus llibres els publiquen en una sola editorial o a moltes?

Els meus llibres s’han publicat a diferents editorials. La Galera, Baula,

Castellnou, el Cep i la Nansa o Santillana són algunes d’elles.

11.T’agrada aquesta feina?

Sí, m’agrada molt.

12.Per a qui escrius els llibres, per nens o per adults?

Escric per nens entre cinc i dotze anys.

13.Quin ha estat el millor llibre que has escrit?

A mi m’agraden tots els llibres però, sobretot, aquells amb els que

treballo de gust amb l’ il·lustrador.

14.Has sortit a la televisió a fer una entrevista?

Sí, però no m’agrada sortir a la televisió. M’agrada molt més la ràdio.

15. Pots explicar alguna anècdota?

Aquest curs amb l’escola de les Germanes Bertomeu de Mataró farem

un concert amb l’ Orquestra Nacional de Catalunya a l’auditori de

Barcelona.

ENTREVISTA

Cèlia Calvo Cruxent

La meva tieta es diu Elisabet Calvo Vergés.

Viu a Argentona. És metge i s’encarrega de

cuidar els nens i nenes que la van a visitar.

1.Quan vas començar a ser pediatra ?

Vaig començar l’any 1980.

2. Per què vas decidir dedicar-te a aquesta feina ?

Perquè m’agraden molt els nens.

3.Quina és la malaltia que hi ha més ara ?

Ara hi ha molta grip.

4. És molt difícil saber que algú té una malaltia?

Primer, li has de preguntar què li passa i després fer–li una revisió.

5. Quin és el cas més difícil que has trobat?

Doncs, el d’un nen amb diabetis.

6.Quina és la malaltia més rara que has vist?

Un nen amb encefalitis.

7.Hi ha alguna malaltia que s’hagi extingit?

La verola.

8. Quin és el nen més petit que has visitat?

Un nen prematur de trenta setmanes.

9. Tens algun consell per què els nens no es posin malalts?

Els nens haurien de tenir bons hàbits de dormir, de menjar bé i de

rentar-se les mans i les dents.

10. Són iguals les malalties d’ara que les de fa vint anys?

Les malalties són iguals però, gràcies a les vacunes ja no es presenten

aquells microbis . En veiem d’altres malalties, sobretot, altres que són

importades.

ENTREVISTA

Yaiza Rojas López

En Francisco Rojas Espinola és el meu avi. Està

jubilat. Té 75 anys. Ha fet coses ben curioses amb

pinyols i closques de nous.

1. Quan eres jove, on vas treballar?

Vaig treballar en el camp i a fàbriques.

2. Per què et vas dedicar a això?

Perquè on vaig néixer, només hi havia camps i fàbriques. O treballaves en

una cosa o en una altra.

3. Amb quants anys vas començar a treballar?

Vaig començar a treballar quan era un nen. Només tenia set anys.

4. Si vas començar amb set anys a treballar, quan vas anar a l’escola?

No vaig anar a l’escola. Recordo que només vaig anar una setmana.

5. Com vas tenir la idea de fer sabates, cistellets, etc… amb els

pinyols de les olives?

Perquè m’avorria a la meva feina i vaig pensar que m’aniria bé per

distreure’m. Va ser el meu “petit” hobbie per passar l’estona entretingut.

6. Ara mateix que estàs jubilat, fas alguna altra cosa?

Sí, faig deures diàriament per exercitar el cervell .

7. Jo sé que t’agraden les endevinalles...

Sí, m’encanten! Per passar el temps llegeixo moltes endevinalles i, fins i

tot, de tant en tant, m’invento alguna.

8. Has pensat en tornar a fer cistellets o sabates?

No, ja no tinc ganes de fer més. Requereix molta vista i molta paciència.

9. Has sortit per televisió ensenyant les teves petites manualitats ?

No he sortit mai per la televisió.

10.Qui et va ensenyar a fer les coses que feies?

Ningú. Va ser una idea que vaig pensar jo sol.

ENTREVISTA

Jordi Moraleda Mérida

En Jordi Moraleda Gallego és el meu pare. Té 43

anys. Li agrada moltíssim la informàtica i els

ordinadors. Quan té temps lliure, passem l’estona

fent partits de futbol.

1. Què és el que t’agrada més de la teva

feina?

A mi m’agrada més conduir els camions a la feina

que recollir la brossa.

2. On treballes a Mataró o Argentona?

Jo treballo a la zona de Mataró.

3. T’agrada el teu treball?

Sí, perquè condueixo els camions de la feina.

4. Quan vas començar a treballar?

Vaig començar a treballar el dia 30 d’abril de 1991.

5. Per tant, fa ja molts anys que treballes?

Sí, ja fa uns vint-i-dos anys més o menys.

6. Guanyes molts diners?

Guanyo més de mil euros al mes.

7. Quantes hores treballes al dia?

Normalment, treballo sis hores i mitja al dia.

8. Per què has triat aquest treball i no un altre?

Perquè ja havia treballat el meu pare i també treballava el meu oncle.

9. I ,actualment,tens algun familiar a la feina?

Sí, el meu oncle i el meu cunyat.

10.Has fet amics al treball?

Sí, he fet molt amics. És normal perquè compartim moltes hores de feina.

11. Quina roba fas servir a la feina?

Faig servir roba amb colors ben visibles com el taronja i unes cintes

anomenades catadiòptriques.

12. Portes roba especial per la teva feina?

Sí, és el que t’explicava abans. Tots fem servir colors molts vius i unes

cintes reflexives perquè ens vegin de nit i no ens atropellin mentre

treballem.

12. Què feu amb la brossa que recolliu amb el camió, la llenceu o la

recicleu?

Cada cosa que recollim, es recicla “sí o sí”.

14. Creus que la gent recicla bé o no?

Encara es podria reciclar molt més. Cal que la gent sigui més conscient i

col·labori més activament.

ENTREVISTA

Lorena Muiños Dieguez

En Toni Dieguez Rodríguez és el meu tiet. Té

negoci propi i, a més a més, es dedica a

participar en torneigs de pòquer.

1. Quan vas començar a jugar al pòquer?

Fa més o menys uns quatre anys.

2. Quant de temps dediques a jugar a

pòquer a la setmana?

Unes vint hores normalment. A no ser que

tingui un torneig, que aleshores serien unes

quaranta hores.

3.Normalment hi ha moltes persones jugant alhora una partida de

pòquer?

Tot depèn del torneig. Poden ser entre tres-centes o sis-centes persones

més o menys.

4.Quants torneigs jugues en un any ?

Una mitja de trenta o quaranta.

5.Et diverteixes jugant?

Sí, encara que sigui molt sacrificat perquè s’han de fer molts viatges i

sovint estàs fora de casa...

6.Has fet amics en aquesta professió?

Sí que es fan amics. Passem moltes hores junts asseguts a la taula de

joc, en els hotels…

7.Has conegut algun famós en aquests torneigs?

La veritat és que hi ha gent famosa que, de tant en tant, juga en

algun torneig, però... no et diré qui són! Alguns no volen que es sàpiga….

8.Quant de temps lliure tens durant un torneig?

Durant un torneig tenim molt poc temps lliure ja que cada dia del torneig

juguem unes onze o dotze hores i tenim descansos durant tres hores o

menys.

9.Viatges molt per jugar els torneigs?

Sí, viatjo força sovint i moltes vegades a l’estranger. He estat a països

com ara Croàcia, Bèlgica o Marrakech.

ENTREVISTA

Joel Carmona Pons

La Mariona Gúma viu a Girona. Treballa com a

mestra en una escola bressol i li encanta fer

manualitats amb els nens més petits.

1.Quants anys fa que treballes de mestra a

l’escola bressol?

Porto cinc anys treballant com a mestra de

guarderia.

2. A quantes escoles diferents has treballat?

Fins ara, he estat a tres guarderies diferents.

3. Quant de temps portes en aquesta última escola ?

En aquesta guarderia porto ja tres anys.

4.T’agrada aquesta feina?

Siiiii..... M’agrada mooolt!!

5. Per què?

Perquè m’agraden molt els nens, sobretot, els més petits.

6. Els nens es porten bé?

Doncs....Hi ha de tot!! Hi ha que es porten bé i d’altres que no tant...

7. Quants mestres sou a la vostra escola?

Actualment, a l’escola som nou mestres.

8. I a la teva classe?

A la classe som dues mestres....Quatre mans, millor que dues!!

9. I nens?

A la meva classe hi ha quinze nens.

10.Quins horaris fas?

Treballo de dilluns a divendres de 8:45 a 17 h, però un dia a la setmana

acabo a les 19:30.

11.Recomanes aquesta feina?

Sí, sempre que t’agradin els nens perquè has de passar moltes hores amb

ells. S’ha de tenir molta paciència!

ENTREVISTA

Marina Lladó Obón

Entrevisto a la Sandra Obón Bayod.

És la meva tieta i treballa com a perruquera

cap a “La Pelu” d’Argentona.

1.Quan vas començar a treballar de perruquera?

Vaig començar a treballar a prop dels quinze anys.

2.Abans de ser perruquera havies fet altra feina?

No. No vaig treballar de res més. Només de perruquera.

3.Per què vas decidir ser perruquera?

Perquè des de petita m’ha agradat pentinar. Sempre pentinava nines, a la

meva mare i també a la meva germana gran.

4.Què fas a la perruqueria?

Doncs... jo a la perruqueria pentino, organitzo les coses i penso les tasques

que poden fer les altres perruqueres.

5.Quins horaris fas?

Faig l’horari de dimarts a dissabte de 9:00 fins a 13:00 i de 15:00 fins a

les 20:00.

6.Què fas quan no hi ha clients?

Doncs me’n vaig a fer gestions.

7.T’agrada aquest treball?

Sí, molt. Perquè des de petita m’ha agradat pentinar.

8.Què fas quan un client es queixa d’alguna cosa i tu estàs treballant?

Escolto la seva queixa i intento arreglar-la perquè el client se’n

vagi content.

9. Quants anys portes treballant de perruquera?

Porto treballant aproximadament uns vint anys.

10.Com és la perruqueria on treballes?

La veritat és que és un espai bastat gran. Està distribuït en diferents

espais. Tenim un magatzem de xampús i de coses per la cara o pel cabell,

una sala de relaxació, la sala de rebudes, l’espai de neteja de caps i de

pentinar i un lavabo.

ENTREVISTA

Hugo Pérez Bolívar

En Pedro Bolívar és el meu avi. Té 66 anys i viu

a Badalona. De tant en tant, va a Girona on té una

casa i un hort. És la seva gran afició des de que va

deixar de treballar.

1.Com ho fas per mantenir tantes plantes

a la vegada?

Doncs, traient-li totes les males herbes, posant-li

fems i regant-les quan cal.

2.Quantes hores dediques a l'hort aproximadament?

A l'estiu i a la primavera dedico tres o quatre hores diàries i a la tardor i

a l’hivern una mica menys perquè no tinc molta cosa plantada.

3.Què és el què més t'agrada de la feina a l'hort?

El que més m'agrada de la feina a l'hort és quan comencen a sortir brots

de la terra. Veus la recompensa al teu esforç!

4.Per què vas decidir dedicar el teu temps lliure a un hort?

Perquè m'agrada molt estar en contacte amb la natura.

5.Em podries dir algun consell per cuidar un hort?

Fer adob amb les restes de menjar vegetal i amb les fulles i herbes de

tots els arbres.

6.T'agrada el teu treball a l’hort, per què?

Sí, perquè després ens mengem tot el que recollim.

7. Hi poses productes químics?

No, faig servir productes naturals.

8.Quines coses plantes?

Doncs... Deixa’m pensar!Tomàquets, faves, pèsols, enciams, patates,

maduixes...

9. Has plantat mai alguna flor o només plantes verdures?

Flors no he plantat mai, però... Pensa que quasi totes les plantes tenen

flors!

10.Vens els teus productes o els regales?

No, ens els mengem nosaltres i els repartim a la nostra família. Mai he

pensat en vendre a ningú.

11.De què treballaves abans de jubilar-te? I què havies de fer?

Treballava de tècnic elèctric. M’encarregava de vigilar que tothom

tingués llum.

12.Tens algun hobby a més a més de l'hort?

Sí. M’agrada molt anar en bicicleta fins a Montserrat, al Montseny, al

Tibidabo, per la Conreria, etc... i jugar amb els meus néts!

ENTREVISTA

Marc Garcia Gil

En Carles García López és el meu pare. Té 41 anys i viu a Argentona amb la

seva família. Dedica moltes hores a la seva feina i és la seva gran passió.

1. Quin és el càrrec que tens a l'AVE?

A la meva feina m’encarrego de supervisar els mecànics de l'AVE.

2.En què consisteix la teva feina?

Revisar que tot funcioni perfectament.

3.Quantes hores estàs treballant?

Normalment treballo deu hores però, estic disponible al telèfon les 24

hores.

4.Tens ajudants?

Sí, bastants. Tinc quinze operaris a Barcelona i quinze més a Madrid.

Aquests operaris sempre estan revisant i reparant averies.

5.Has vist a gent famosa viatjant a l’AVE?

Tots els dies veig gent famosa. Des de futbolistes, periodistes, cantants

i gent de la televisió, com per exemple, presentadors.

6.T´agrada el teu treball?

Sí, m’agrada molt perquè treballo amb allò que m’agrada més.... Els trens!

7.Podries conduir tu mateix l’AVE?

Sí, però hauria d’estudiar la legislació de Renfe.

8. Com s’ho fa el conductor per veure bé i conduir quan neva o plou

molt?

Per una pantalla que indica la velocitat i que t'informa del que et vas

trobant pel camí.

9.Et truquen sovint per arreglar coses de la feina?

Sí, molt sovint em truquen per telèfon . Pensa que he de coordinar tot

l’equip de treball.

10.Tens molts amics a la feina?

Sí. Tinc amics de la feina de Madrid. De Barcelona,també tinc uns

quants!

11.Has sortit per televisió?

Sí, he sortit a la televisió! L’última vegada a la inauguració de la línea

Barcelona-Figueres amb el Rei d’ Espanya.

12.Ens pots explicar alguna anècdota?

Em va fer molta il·lusió acompanyar als jugadors del Barça en un viatge.

Tota l’estona em feien preguntes sobre el funcionament del tren i em

vaig fer una foto amb cadascun dels jugadors.

ENTREVISTA

Emma Begum

Entrevisto a la Vanesa Giménez Pons. Fa molt

poc, ha obert una nova botiga de llaminadures

al Carrer Gran d’Argentona. Quan té temps

lliure es dedica a fer manualitats amb les

llaminadures.

1. En que consisteix el teu treball ?

Bàsicament consisteix a vendre llaminadures

a les persones.

1. T’agrada el teu treball ?

Sí...molt! Perquè treballo pels nens.

2. T’agraden els nens ?

Sí, perquè m’ajuden molt.

4.A tu t’agraden les llaminadures?

Sí, perquè m’agraden molt les coses dolces.

5.Creus que és difícil el teu treball?

Sí, perquè hi ha moltes coses a la botiga i s’han de vigilar les llaminadures

per no quedar-te sense cap producte.

6.Qui et porta els productes de la botiga?

Moltes persones, perquè hi ha moltes marques! Cada marca porta el seu

producte.

7.Què és el que vens més?

Pops de sucre que és el que el agrada més als nens.

8.Quan hi ha festa al poble decores la teva botiga?

Sí, perquè hagi ambient i, tot plegat, faci més goig!

9. Quan de temps fa que treballes a la botiga de llaminadures?

Fa poquet temps. Només porto un mes i mig i, per això, encara hi ha coses

que em costen.

10.Em pots explicar alguna anècdota?

Sí! Un dia van venir uns quants nens a jugar a la botiga i un del nens fa

fer de director i encarregat de botiga.

ENTREVISTA

Berta Sánchez Aguayo

Entrevisto a la Marta Sánchez Martí. Viu a

Argentona. Té 34 anys. És la meva tieta. A més

de dissenyar roba, li encanta ballar.

1.Quan vas començar a treballar?

Vaig començar a treballar quan vaig acabar els

estudis. Més o menys tenia uns vint anys .

2.Quants anys portes treballant?

Porto treballant uns catorze anys més o menys.

3. La teva feina és fàcil?

Sí, per mi és fàcil perquè m'agrada dibuixar i tinc molta experiència

perquè ja porto catorze anys fent el mateix. És qüestió de pràctica.

4.Quantes hores treballes?

Normalment, treballo vuit o nou hores al dia.

5.Quin és el teu horari laboral?

El meu horari laboral és de dilluns a dijous a 9:30-17:30 i

divendres de 9:30-15:00.

6.Treballes amb altres persones?

Sí, treballo amb molta més gent, al voltant d'unes seixanta-tres

persones.

7.T'agrada el teu treball?

Sí, moltíssim!

8. Per què vas triar aquest treball?

Perquè sempre m’ha agradat dibuixar, sobretot, dibuixar i dissenyar

roba.

9. On treballes exactament?

Doncs, treballo a Mataró, a una empresa anomenada Hallotex.

10.Guanyes molts diners?

No gaire. Considero que el meu sou és normal. Puc viure bé!

11.Tens algun familiar en el teu treball?

Sí, en tinc tres familiars, dues cunyades i el meu germà. La meva

cunyada es va quedar a l'atur i com necessitava treballar, el meu germà

li va oferir la feina. Li va agradar i es va quedar!

12.Has de dur uniforme per treballar?

No en porto. Puc anar vestida com jo vulgui.

13.Per quines botigues fas disseny?

Per OYSHO i ZARA.

ENTREVISTA

Arnald Cabot Estivill

En Ramon Margalef és el meu tiet. Viu

a Riudoms. És entrenador de hoquei d’un

equip de Reus.

1. Per què vas decidir ser entrenador de

hoquei?

Perquè ja havia jugat a hoquei com a jugador i m'ho van proposar. Ho

vaig provar i em va agradar.

2.T'agradaria ser entrenador de l’equip de hoquei de Barcelona?

Sí, molt! El Barça és el millor equip del món i sempre vols anar als

millors clubs.

3.A tu t’agrada més jugar a hoquei o ser entrenador?

M'agrada més ser entrenador perquè gaudeixo veient com molts nens

petits aprenen l'esport gràcies a mi.

4.Per què vas triar aquest esport?

De petit, quan jo encara no sabia quin esport volia, els meus pares em

van apuntar a hoquei i... mira! Em va agradar.

5.Tu que vols ser: porter, defensa o entrenador?

He sigut de tot i em quedo amb entrenador.

6.Quan tu jugaves de porter els teus companys d'equip et deien

coses o no?

Quan guanyaves mai et deien res i quan perdíem era culpa meva.

7. Et va bé ser entrenador de Reus? Per què?

Sí, perquè l’equip de Reus de hoquei és el millor equip.

8. Et vas lesionar alguna vegada quan eres jugador?

No, mai. Vaig tenir sort!

9.A quina posició esteu a la vostra lliga? Amb quants punts?

Anem els segons de la lliga amb seixanta-dos punts.

10.Vas empatat amb alguns equips. A quants?

Sí, amb els primers, que també van amb seixanta-dos punts.

ENTREVISTA

Adrià García Cuenda

La Paqui Cuenda Campos és la meva mare.

Treballa a una botiga de roba. Li agrada

prendre un cafè i una magdalena quan té

temps lliure. És molt simpàtica i sempre està

contenta.

1.T’agrada el teu treball?

Sí, perquè m’agrada la roba i estar cara al públic.

2.Quants diners guanyes al mes o menys?

Normalment, nou-cents euros al mes.

3.Per què has triat aquest treball?

Perquè m'agrada la moda des de petita.

4.A vegades t'equivoques comptant els diners tan ràpid quan dónes

canvi als clients?

Normalment no. Tinc molta pràctica!

5.T’agrada estar amb les companyes que estàs?

Sí, perquè hi ha un bon grau de companyonia.

6.Com et trobes millor a la botiga, amb les teves companyes o sense

elles?

Amb elles estic molt millor perquè és millor treballar acompanyada i no

sola.

7.T’agrada l’uniforme que portes?

Sí, perquè el puc triar de la roba de la mateixa botiga on estic treballant.

8. Què fas en el teu temps lliure?

Depèn. Hi ha dies que em poso a llegir, altres dies vaig a córrer o estic

amb la meva família.

9. T’ho passes bé a la botiga?

Sí, perquè coneixes a molta gent i perquè sempre fem coses diferents.

10.T’agradaria fer un altre treball?

A vegades penso que sí, perquè m’agradaria no treballar els dissabtes.

11. El nom de la botiga t’agrada?

Sí, és divertit perquè la botiga és francesa i es diu “Cache-cache” i

traduït al català es diu a “les amagades”.

ENTREVISTA

Julie Fruchet Segura

La Paloma Nieblas és la meva tieta.

Viu a Mataró. Té un fill petit de cinc anys.

És maquilladora professional.

1.Quant fa que treballes de maquilladora

professional?

Fa quinze anys.

2.A quina edat vas començar a treballar?

Quan tenia vint-i-vuit anys.

3.A quines persones conegudes has maquillat?

A tots els actors de “Vent del Pla”, una sèrie Catalana de TV3. També

als Cobala, Moreno i Malchon. Actors com Emma Vilarasau, Carlos

Cuevas, Georgina Latre, Ana Barraxina, Rosa Vila, Marc Cartes, Pep

Cruz,Boriz Ruiz…

3. I tu has sortit a la televisió?

Sí, he sortit a la sèrie “Vent del pla”.

4. Volies treballar de maquilladora des de petita?

Sí, m’agradava maquillar i em vaig dedicar al maquillatge de ficció.

5. Què fas servir per maquillar?

Tinc moltes coses....Faig servir cremes, base de maquillatge, ombra d’ulls,

coloret, rímel, llapis d’ulls, pinzells, esponges...

6. T’agrada la teva feina? Per què?

Sí.... M’agrada moltíssim!!

7. Per què?

Perquè m’agrada molt posar ben guapa a la gent.

ENTREVISTA

Jordi Batlle Ferreres

En Joan Pera és actor de cinema i teatre.

També fa doblatge de pel·lícules. És nascut a

Mataró però, viu a Argentona.

1.Quant fa que ets actor?

Ja fa uns quaranta anys.

2.Què has fet com actor? Què fas ara?

He fet de tot. Teatre, televisió, cinema. Ara mateix estic fent teatre.

3.Quins dies treballes?

Ara mateix porto treballant tres mesos seguits.

4.Per què vas decidir ser actor?

Doncs... Perquè m’agrada i perquè crec que serveixo per ser actor.

5.Has fet alguna altra feina?

Sí, abans feia de professor.

6.Com actor, que t’agradaria fer que no hagis fet ?

M’agradaria fer de tot el que pot fer un actor.

7.T’agrada la teva feina?

Sí, m’agrada molt perquè és molt divertit.

8.Has sortit per la televisió?

Sí, fent sèries i programes.

9.Què és el que has fet durant més temps?

Una obra de teatre anomenada “La estraña pareja’’. La vaig fer durant

cinc anys seguits amb el Paco Morán, una gran actor i un gran amic.

10.A quin actor t’agrada doblar?

M’agrada doblar en Woody Allen.

ENTREVISTA

Sergio Deulofeu Febrer

Entrevisto a la meva àvia que es diu MªÀngels.

El seu pare, que és el meu besavi, es deia Santiago

Deulofeu. Quan era jove, jugava a l’Espanyol.

La meva àvia sovint m’explica moltes coses sobre ell.

1.De quina posició jugava a l’equip el teu pare?

Jugava d’extrem esquerra.

2.Va guanyar alguna copa?

Sí, l’any 1944.

3.Vas veure com i on jugava el teu pare?

No, perquè a l’any 1944 vaig néixer i era massa petita.

4.Quan va deixar de jugar al futbol?

Doncs, quan es va fer gran.

5.Et va portar a veure un partit?

No, mai vaig anar a veure cap partit.

6.A la teva mare li agradava o jugava a futbol?

No, no li agradava. La meva mare era empresària.

7.Quin número tenia?

El meu pare jugava amb el número onze.

8.Es va lesionar greument algun cop?

Sí. Una vegada es va fer mal al menisc a la cama esquerra.

ENTREVISTA

Paula Castillón Guijarro

En Carlos Pérez és un amic de la família.

Té 39 anys i viu a Argentona. Treballa amb

formigó. Li agrada molt el bàsquet.

1.Quants anys fa que treballes amb el

formigó?

Ja fa uns tretze anys.

2.Treballes sol o acompanyat?

Hi ha molta gent que té el mateix treball que jo però, treballo sol.

3.Llavors, ets el teu propi cap?

No, jo no sóc cap. Hi ha una altra persona que mana.

4.Alguna vegada han anat els teus fills amb tu al camió per ajudar-te?

Sí, alguna vegada. Però, només el meu fill gran de nou anys. L’altre fill

encara és massa petit per anar al camió.

5.Què fas exactament a la teva feina?

Porto al camió el formigó a les obres. El necessiten quan estan fent cases,

Edificis, supermercats...

6.T’agrada la teva feina?

Sí, m’agrada molt!

7.Quants viatges fas al cap d’un dia?

Depèn del dia i el lloc on hagis de portar el formigó.

ENTREVISTA

Sara Canal Ambròs

El meu pare és en Constantí Canal. Té 46 anys.

Quan té temps lliure, gaudeix passejant en

bicicleta i caminant per la muntanya.

1. A quina ciutat o poble treballes?

Visc a Argentona però, treballo a la ciutat de Mataró.

2. Com es diu el lloc on treballes?

Treballo a una empresa que es diu Gestoria Beltran.

3. Quina és la teva feina en aquesta empresa?

Doncs, treballo d’informàtic.

4. T’agrada la feina que fas?

Sí, m’agrada molt la meva feina.

5. Quantes hores treballes?

Normalment, treballo nou hores diàries.

6. Quin horari tens?

Treballo de dilluns a divendres de 9:00h a 14:30 i de 16:00 a 19:30h.

7. Quants anys fa que hi treballes com a informàtic?

Fa uns vint-i-un anys que treballo d’informàtic.

8. La feina que fas és molt complicada?

Sí, la meva feina és bastant complicada perquè tinc molts ordinadors al

meu càrrec.

9. De quants ordinadors ets responsable?

M’encarrego d’uns setanta-tres ordinadors.

10. Com vas saber que tenies capacitat per fer aquesta feina?

Ho vaig saber perquè m’agradava i vaig estudiar per fer-ho.

11.Tens amics o amigues a la feina?

Sí, tinc amics i amigues per compartir estones de descans i dubtes de

feina.

ENTREVISTA

Laia Carbonell Masriera

En Joaquim Carbonell és el meu tiet. Viu a Mataró. És bomber i

responsable d’un grup de bombers.

1.Quants anys fa que treballes com a bomber?

Treballo de bomber des de fa vint-i-cinc anys.

2.Quants incendis has apagat?

Aproximadament he ajudat ha apagar uns tres-cents vint-i-cinc incendis.

3.Per què vas decidir treballar de bomber?

Vaig decidir-ho perquè des de petit volia ser bomber. Em sembla una feina

molt interessant.

4.Què fas mentre no hi ha cap alarma d’incendi?

Quan no hi ha cap incendi faig manteniment del material i també cursos de

formació.

5.Per apagar un incendi, quants bombers hi aneu?

Normalment som entre set o vuit bombers el que hi anem.

6.Fas alguna feina més ?

Sí, dono classes a l’escola de bombers.

7.T’agrada treballar de bomber?

Sí que m’agrada, encara que a vegades, passes moments molt complicats.

8.Quin horari fas?

El dia que em toca treballar faig vint-i-quatre hores seguides.

9. Quins dies treballes i quins no?

Treballo un dia si i tres no.

10.Quants bombers sou en tot el Parc de Bombers?

En total som quaranta-cinc persones fent tres torns diferents.

11.Quin incendi ha estat el més complicat d’apagar?

El incendi més perillós i més gran va ser el de la Muntanya de la Creu, de

Cabrera de Mar fa ja uns vuit anys.