7.PREVENCIÓ I CONTROL DE MALALTIES HORTA

Prevenció i Control de Malalties a Horticultura Ecològica

Per. Xavier PérezTècnic Agrícola

1) Que és una malaltia i com es genera

2) Principals Malalties del cultius hortícoles

Primera Part: les Malalties


D’origen parasitari:

Danys causats per fitopatògens (patògens que ataquen als vegetals)

Grups de patògens que poden provocar malalties:

•Fongs (MICOSIS) ex.: cendrosa, mildiu, ...

•Bacteris (BACTERIOSIS) ex.: prodritures aquoses,...

•Virus (VIROSIS) ex.: Virus del Bronzejat,etc

•Micoplasmas (micoplasmosis) ex: Stolbur




Mecanismes de penetració del patogen al vegetal

Mecanisme Patògen Mecànicament FONGS ( i Nemàtodes) DIRECTE Químicament (substàncies que digereixen els teixits vegetals)

Apertures naturals de les plantes (estomes,...)

INDIRECTE

Ferides (d’esporga, pedregada, sortida d’arrels sucundàries)

TOTS (Única via per Bacteris)

Malalties NO PARASITARIES (FISIOPATIES)

• Alteració o desordre no desitjat produït per efecte de factors no biòtics

(Climàtics, nutricionals, fisiològics, etc. )

• (Sovint) Efecte directe o actuació conjunta de varis factors interelacionats

• El comportament i ajust de la varietat escollida a determinades condicions de

cultiu es sovint un bon sistema per evitar fisiopaties

• Més pròpies de Agronomia i Fisiologia que de Patologia vegetal

o Carències (veritable o induïda) (ex.: carències de Ca: “cul cagat” del

tomàquet)

o Excés de Nutrients (ex: mal cabdellat de l’enciam per excés de N)

o Accidents climàtics (ex.: glaçades, pujada a flor,...)

o Salinitat excessiva (sòl i aigua de reg)

o Efecte de contaminants (pesticides, ozó, ....)


Tip burn

Mal cadellat

Pujada flor

Fisiopaties: Enciam i Escalora

Fisiopaties: Tomàquet

Plantxat de sol

“Cul Cagat”


Alteracions dels fruits


Esquerdes

Carències

Fisiopaties: Cucurbitàcies

Ratllat fruit

Deformacions fruit

Abortament fruit

Fisiopaties: Cucurbitàcies

Insolació intensa

Excés salinitat


Característiques principals FONGS Patògens • Causen el MAJOR número de malalties vegetals

• Estructura general: MICELI, ESPORÀNGIS, ESPORES

• Reproducció

o Vegetativa (asexuada; forma Imperfecta)

Tipus espores:

� Disseminació passiva: Conidies (Conidiofors);

Clamidospores

� Disseminació activa: Zoospores (amb flagels)

o Sexual (forma perfecta):

Ex.: Oospores, Zigospores, Ascospores, Basiodiospores

• Organs de conservació: Espores (p.ex.Clamidiospores), Esclerocis

“MILDIUS” (“malura”, “llampadura”) • Fongs causants i cultius afectats:

o Fongs del gènere Phytophthora que s’han adptat a la vida aèria

� Mildiu de la Patata i la tomaquera (Phytophthora infectans)

o Peronosporàcies (paràsits estrictes)

� Mildiu de l’enciam (Bremia lactucae)

� Mildiu de les cucurbitàcies (Pseudoperonospora cubencis)

� Mildiu de les crucíferes: (Peronospora parasitica)

� Mildiu de la ceba (Peronospora destructor)

� Mildiu de l’espinac (Peronospora farinosa)

• Simptomes i danys:

o Sobre fulles i també fruits

o Desenvolupament intern: El micel·li evoluciona dins del teixit vegetal enviant

òrgans succionadors a l’interior de les cèl·lules (destrucció del teixit vegetal)

o Taques grogues que presenten pel revers un “polsim blanc” (Conidiofors

arbusculars amb espores) que posteriorment s’assequen (moren)

o Localització inicial dels símptomes (principalment)a les parts baixes de la planta

• Infecció, desenvolupament i dispersió de la malaltia:

o Òptimes (varien per cada espècie): Aigua líquida, poca radiació, temperatures de

10 a 20ºC (condicions de primavera i tardor)

o Desenvolupament molt ràpid en condicions òptimes (es pot tancar el cicle en 7

dies)

o Les espores es poden dispersar pel vent o per contacte entre plantes mullades

Mildiu del Enciam

Mildiu de les cucurbitàcies

Mildiu tomàquet i patata


Mildiu terrestre en fruit

Mildiu aeri en fruit

Mildiu en tubercle


OIDIS (“Cendrosa”) • Fongs causants i cultius afectats:

Fongs de la família dels Erisifacis:

o Leveillula taurica (Oidi de la tomaquera)

o Sphaeroteca fuliginea i Erysiphe cichoracearum (Oidi de les

Cucurbitàcies)


o Sobre fulles principalment

o Desenvolupament EXTERN: El micel·li evoluciona sobre la fulla dins

del teixit vegetal enviant òrgans succionadors (haustoris) a l’interior

de les cèl·lules superficials

o Taques rodones de polsim blanquinós que poden confluir i donen

“olor de fong”


o Òptimes: absència a de pluges, humitat relativa baixa, temperatures

relativament altes (condicions d’estius secs)

o El Microclima de l’Hivernacle es molt favorable pel seu

desenvolupament.

o Tendència regresiva en condicions de pluja o regades per aspersió

Oidi del tomàquet

Oidi de les cucuribitàcies


ANTRACNOSI • Fongs causants i cultius afectats:

Fongs del gènere Colletotrichum sp.

o Colletotrichum lindemuthianum (Artracnosi de la mongeta)

• Símptomes i danys:

o Taques fosques, arrodonides o ovals, i deprimifrd sobre els fruits

(tavella) Sobre les fulles les taques s’estenen sobre les nervadures

adquirin forma de quadrícula o de rombe.

o Colletotrichum coccodes provoca en tomaqueres necrosis radiculars


o Condicions òptimes: temperatures temperades (óptima 20ºC),

Primaveres i tardor mediterrànies.

o Disseminació per la pluja (més encara si

va acompanyada de vent fort)

Antracnosi de la Mongeta


ALTERNARIOSIS • Fongs causants i cultius afectats:

Fongs del gènere Alternaria sp.

o Alternaria dauci (Alternariosis o cremada de les fulles de pastanaga)

o Alternaria solaci (Alternariosis de la patata, tomàquet i altres solanàcies

en menor grau)

o Alternaria porri (Alternariosis del porro)

o Alternaria sp. (Sapròfit: ataca a fruits amb ferides o esquerdes)


o Taques negres i ben delimitades més o menys circulars sobre fulles.

o Lesions a les tiges que en el cas de plàntules poden portar a la seva

mort.

o Taques negres a fruits (principalment madurs i/o amb ferides)


o Espores molt resistents a la sequera i gran longevitat

o Es conserven sobre restes de plantes malaltes i més difícilment al sòl

o Particularment afavorides per les alternances de pluja i sol

o Es propaguen fàcilment pel vent i la pluja

o Condicions pel desenvolupament: higrometries elevades,

temperatures entre 18ºC i 25 ºC. , precipitacions (encara que sigui

febles, però repetitives)


Alternaria sp. a fruits de tomaquera


Alternaria a patatera

Alternària a tomaqueraAlternaria a pastanaga


FONGS DEL SÒL (Paràsits de llavors, arrels i coll d e les plantes) • Fongs causants i cultius afectats:

o Pitiacies : Phytium sp, Phytophtora sp: Phytophtora capcisi (“tristesa” del pebrot)

Phytophtora nicotinidae (Mildiu terrestre del tomàquet; que també ataca a fruits)

o Fusarium: Fusarium solani, Fusarium oxysporum sp radicis

o Rizoctonia: Rhizoctonia violacia, Rhizoctonia solani (Rizoctonia parda)

o Sclerotinia: Sclerotinia sclerotiorum, (Podritura blanca coll d’enciams,

pastanagues i altres), Sclerotium cepivorum (Podritura blanca de les liliacies)

o Altres: Macrophomina phaseolina, Thielaviopsis basicola, Didymella licopersici,

“Corcky root” (Pyreonochaeta lycopersici), Colletotrichum coccodes, Botrytis

cinerea, Etc.


o “Marras” de naixença: atacs a llavors abans de germinar

o Damping-off (mort de les plàntules) :per atacs a l’arrel i al coll de plantes petites

o Taques necròtiques de formes i colors diversos a arrels i coll i fulles baixes

(enciams)

o Podritures d’arrels, coll i fulles baixes (Sclerotinia, Brotrytis, etc.)


FONGS DEL SÒL (Paràsits de llavors, arrels i coll d e les plantes)


o La majoria de fongs del sòl es mantenen en formes de resistència (esclerocis,

clamidospores, etc) sobre les restes vegetals i no poden subsistir en forma de

micel·li.

o Condicions de temperatures fresques i humides (sols humits i freds)

o En general en forma de roderes i sovint definida pel tipus de distribució de l’aigua

de reg

Fusariosis a tubercles de patataRizoctonia a l’enciam


Botrytis planter d’enciam

Pythium sp a planter enciam


Botrytis al coll de tomaquera

“Corcky root a arrels de tomaquera

Fusariosis al coll de tomaquera


Sclerotinia a enciam


MICOSIS VASCULARS (TRAQUEOMICOSIS) • Fongs causants i cultius afectats:

o Fusarium oxysporum (Fusariosis vascular de tomaquera, meló, cogombre,síndria i

altres)

o Verticillium dahliae (Verciliosis d’alberginia i altres solanàcies)


o Son deguts a l’invasió del conductes llenyosos de la planta per part del fong

o Marsiment, esgrogueïment i necrosis de fulles amb asimetria espacial (localitzats

a una part d’una fulla o una part de la planta).

o Gomosis a les tiges

o Secció de la tija que presenta alteracions del color (bandes fosques o necrosis)

o Mort de la planta col·lapsada.


o Les clamidospores (Fusarium) i el microesclerocis (Verticillium) es conserven

durant llargs períodes de temps al fons de sòl.

o Penetren per les arrels. Poden aprofitar ferides de les arrels o atacs de

nemàtodes.

o Amb poc germens es suficient per contaminar i matar una planta sensera.

o Temperatures òptimes variables: 30ºC per Fusarium en tomàquet i 20ºC al meló, i

20ºC per Verticillium (per sobre de 25ºC les plantes es poden recuperar)


Fusariosis vascular en mongetera

Fusariosis vascular en meló

Fusariosis vascular en tomaquera


BOTRYTIS (PODRIDURA GRISA) • Fongs causants i cultius afectats:

o Botrytis cinera . Fong paràsit i sapròfit que afecta a molt cultius

hortícoles :solanàcies, mongeta, ceba (B. alli , B. scamosa),

cogombre, carbassó


o Sobre fulles, fruits, tiges: podridura gris


o El inocul es troba molt estès per la natura.

o Inicia l’infecció sobre parts velles o senescents del cultiu (pètals de

flors, fruits i fulles) i aprofitant petites ferides

o Condicions òptimes de desenvolupament: humitat relativa alta i

temperatures entre 15 i 20 ºC

Botrytis en tomàquet


Botrytis en fruits de

cogombre

Botrytis en tomàquet


ALTRES MICOSIS Destacables Nom micosis Fong(s) patogen(s) Cultius afectats Característiques principals SETORIOSIS Septoria apicola Api Temperatures suaus, humitat i pluja CERCOSPORIOSIS Cercospora beticola Bleda, remolatxa Condicions plujoses (tardor CLADIOSPORIOSIS Fulvia fulva Tomaquera Condicions favorables d’hivernacle

Cladiosporiosis en tomàquet

Septoriosis del api


BACTERIS (BACTERIOSIS) • No causen moltes malalties, però algunes son difícils de controlar

• Morfologia senzilla i tamany petit (manca de núcli diferenciat)

• Penetració del per mecanismes indirectes

• Simptomatologia variada:

o Traqueobacteriosis (Pseudomonas solanacearum)

o Taques “olioses” i necròtiques a fulles, tiges i fruits (Pseudomonas,

Xantomones)

o Podridures toves a fruits i tubercles (Erwinia)

• Transmissió de l’infecció per llavors


Principals BACTERIOSIS dels CULTIUS HORTÍCOLES:GÈNERES DE BACTERIS

Patogens destacats Nom comú malaltia Obserbacions

Corynebacterium sp C. michiganensis Pansiment bacterià del

Tomàquet

Es trasmet per la llavor. De recent

aparició a Catalunya. Propagació per la

pluja, reg per aspersió i operacións de

cultiu com l'esporga.

Pseudomonas sp P. syringae Taques bacterianes Taques a fulles i fruits. Propagació per la pluja, el reg aspersió, el vent (que porta gotes d'aigua) Presència de pel·licula d'aigua sobre les fulles, afavoreix bacteriosis

Xantomonas sp X. campestris Sarna bacteriana Òptim tèrmic superior a Psedomones

(25ºC). Humitat elevades i reg per

aspersió o pluja l'afavoreixen

Erwinia sp E. carotova Podritures toves de organs

carnosos

Acció d'enzims pectinolítics molt polífags

Temperatura òptima de 22 ºC i HR

elevada. Es conserva al terra sobre restes

vegetals de plantes malaltes

Streptomyces sp S. scabies Sarna del tubercle de la patata

Afecta a la pell de la patata.


Xanthomonas compestris


Pseudomonas syringae

Streptomices scabies

Pseudomonas cichorii


Clavibacter michiganensis


Erwinia carotova


VIRUS (VIROSIS) • Els patògens més simples: bàsicament informació genètica

• No hi ha tractaments curatius

• Simptomatologia variada (diagnosis molt complexa):

o Mosaic a fulles i fruits

o Esgrogueiment

o Taques necròtiques

o Bronzejat

o Filimorfisme

o Canvi de la forma de les fulles (cullera, enrotllament)

o Enanisme

o Apex en roseta

o Deformacions del fruit

• Transmissió : principalment per insectes (picadors), també per via mecànica i fongs del sòl

o Pugons

o Mosca blanca

o Trips o Cicadèlids


VIRUS (VIROSIS)

• Tipus de Transmissió :

o NO PERSISTENT: Després de picar una planta virosada pot transmetre a les següents

plantes que piqui durant un breu període de temps (algunes hores)

Ex.: Potyvirus, Cucumovirus

o PERSISTENT: Requereix un temps d’adquisició més llarg i un temps d’incubació dintre

de l’insecte perquè sigui infecciós. El període de transmissió pot ser:

• més llarg (CIRCULATIU) Ex: TSWV

• pot ser tota la vida de l’insecte (el virus es reprodueix dintre d’ell): (PROPAGATIU)


ALGUNS VIRUS IMPORTANTS DELS CULTIUS HORTÍCOLES Grup Virus Transmissió Cultius afectats Observacions Tospovirus TSWV Virus del Bronzejat del

Tomàquet Trips (F. occidentalis) (Persistent circulatiu)

Pebrot Tomàquet Enciam

No hi ha varietats resistents.

Cucumovirus CMV Virus del Mosaic del Cogombre

Pugons (No persistent)

Tomàquet, pebrot, cucurbitàcies, mongeta, etc.

Molt polífag. Hi ha varietats resistents per alguns cultius (cogombre)

Tobamovirus ToMV Virus del Mosaic del Tomàquet

Llavor i/contacte Tomàquet Pebrot

Hi ha varietats resistents

Geminovirus TYLCV Virus de la Cullera del Tomàquet

Mosca Blanca (B. Tabaci) (Persistent circulativa)

Tomàquet Hi ha varietats resistents

Potyvirus PVY Virus Y de la patata Pugons (No persistent)

Patata Pebrot Tomàquet

Hi ha varietats resistents

Potyvirus ZYMV Virus del Mosaic groc del Carbassó

Pugons (No persisitent)

Cucurbitàcies Hi ha varietats amb tolerància


Virus del Mosaic Groc del Carbassó

Cogombre

Meló

Carbassó


Virus del Mosaic del Cogombre

Carbassó

Meló

Síndria


Virus del Mosaic de la Síndria - 2 (a Carbassó)


Cogombre



TOMAQUERA


Virus Y de la Patata

PATATERA

TOMAQUERA


Virus del Mosaic del Tabac

TOMAQUERA


Virus de la Cullera del Tomàquet


Enciam

Virus del Bronzejat de la tomaquera


Virus del Bronzejat de la tomaquera

Pebrot

Segona Part: Prevenció i Control

1) Orientacions principals per PROTECCIÓ SANITÀRIA de MALALTIES

2) Prevenció i Control de MALALTIES DEL SÒL

3) Prevenció i Control de

MALALTIES DE LA PART AÈRIA

4) Prevenció de VIROSIS

5) Protecció Sanitària de malalties en Cultius PROTEGITS

Recordatori:

OBJECTIU GENERAL: Crear agrosistemes el màxim de sostenibles possibles (que depenguin el menys possible d’imputs externs)

ESTRATÈGIA A SEGUIR: LA PREVENCIÓ COM A BASE



1. MILLORAR LES PRÀCTIQUES DE CULTIU per :

• Fer-les desfavorables als patògens

• Estimular els antagonistes naturals

• Augmentar la resistència fisiològica de la planta de la planta

2. SUPRIMIR LES TRANSMISIONS PER LLAVORS I MATERIAL DE REPRODUCCIÓ

• Desinfecció

• Selecció sanitària

3. UTILITZAR MATERIAL VEGETAL RESISTENT (millora ge nètica)

4. CONTROL DIRECTE DE PATÒGENS

• Mètodes FÍSICS

• Tràctaments amb productes fungicides i bactericides

• Control BIOLÒGIC


MILLORAR LES PRÀCTIQUES DE CULTIU per :

• Rotacions

La repetició de cultius sensibles a un determinat patogen tendeix a fer augmentar el seu número al sòl

• Alternativa

Una bona alternativa de cultius pot limitar o disminuir el risc de dispersió de una malaltia a la parcel·la

• Aigua i reg

Reg per gravetat (solcs e inundació):El terra massa temps anegat afavoreix l’atac de certs fongs

del terra com Phytium , Phytophthora sp. i Rhizoctonia.

• Adobat

Aportació de Matèries Orgàniques ben compostades

Aportació de materials orgànics rics en N (impacte amoniacal): perjudica a patògens del sòl ( Phytium ,

Phytophthora sp., Sclerotinia sp. Pseudomonas solenacearum, etc.) Indicat per cultius que son tolerant i

rentabilitzen nivells alts de N assimilable al sòl (ex.: cucurbitàcies, albergínia). No aplicable a

Lleguminoses i Liliàcies.

• Retirar i compostatge de restes de cultiu (si es posible)


SUPRIMIR LES TRANSMISIONS PER LLAVORS I MATERIAL DE REPRODUCCIÓ

• Tractament de llavors

Objectius:

o Impedir el desenvolupament de gèrmens presents al material de reproducció

(llavors)

o Protegir a la planta contra patògens ja presents al sòl.

Tècniques:

o Termoteràpia (amb calor)

-Amb aigua calenta; 50ºC durant 1 h. (fongs, bacteris i nemàtodes)

-Calor sec: Ex tomàquet 80 ºC de 24 a 48 h. (per virus i algun bacteri)

o Tractament amb àcids. Ex Clavivacter michiganensis a tomaquera

o Tractament amb fungicides minerals (Cu); per Phytium


UTILITZAR MATERIAL VEGETAL RESISTENT (millora genèt ica)

• CONCEPTES:

o Resistència: Evitar l’infecció del patògen.

o Tolerància : No evita l’infecció però la malaltia no es desenvolupa de manera molt

perjudicial pel cultiu.

• MÈTODES:

o Sembrar llavors de varietats amb resistències a patògens

(Fusasium, Verticilium, etc)

o Empeltar la varietat amb un porta-empelt resistent (Solanàcies i Cucurbitàcies)


CONTROL DIRECTE DE PATÒGENS

• Mètodes FÍSICS

Desinfecció per Vapor d’aigua

SOLARITZACIÓ

o Escalfament de la superficie del sol per acció de l a radiació solar (efecte

hivernacle)

o Requeriments:

• Sòl humit

• Terreny lliure de cultius (mínim 30 dies) durant pe ríode estival (juliol –

agost)

• Cobertura amb plàstic (PE) de 150 a 400 galgues

o Efectes

• Temperatures obtingudes (Maresme): De 35 a 52 ºC (m itjana 40ºC)

• Control de fongs, nemàtodes patògens i algunes adve nticies

• No te un efecte dràstic sobre l’equilibri biològic del sòl


Temps d’exposició necessaris per reduir el 90 % de la població d’alguns fongs Fong patògen 37ºC 50ºC Verticilium dahliae 28 dies 25 min. Pytium ultimum 18 dies 33 min. Thielaviposis bassicola 34 dies 68 min.

Altres Fongs sobre els que te eficàcia o Sclerotinia minor o Rhizoctonia solani o Fusarium oxysporum o “Corcky root” o altres




Tricoderma (harzianum i viride)

o Fong del sol antagonista de fitopatògens del sòl

o Colonitza les arrels de les plantes

o Efecte secundari: increment del sistema radicular, increment de absorció

de nutrients i aigua

o Tractaments preventius (planter o substrat) per controlar atacs de Pytium,

Rhizoctònia, Fusarium, Sclerotinia, Phytophthora , etc.

3) Prevenció i Control de MALALTIES DE LA PART AÈRIA

MILLORAR LES PRÀCTIQUES DE CULTIU per :

• Rotacions

La repetició de cultius sensibles a un determinat patogen tendeix a fer augmentar el seu número al sòl

• Alternativa

Una bona alternativa de cultius pot limitar o disminuir el risc de dispersió de una malaltia a la parcel·la

• Aigua i reg

Reg per ASPERSIÓ:

Desafavoreix els atacs d’OIDI

Propaga directament bacteriosis foliars (Psudomones i Xantomones))

En general afavoreix la proliferació de micosis foliars

• Adobat

Aportació excessiva de N (augment del vigor) fa la planta més susceptible de ser atacada per patògens

• Retirar i compostatge de restes de cultiu (si es posible)

• Altres:

o Cicles de cultiu on no es donin condicions favorables pel desenvulupament de

malalties

o Plantar o sembrar una barreja de varietats.


UTILITZAR MATERIAL VEGETAL RESISTENT (millora genèt ica)

Sembrar llavors de varietats amb resistències a patògens (mildiu,etc.)



Ampelomices quisqualis

o Fong que controla oidi

o Pendent de registre (autorització d’utilització).



• Tràctaments amb productes fungicides i bactericides

o Substàncies d’origen vegetal i animal:

• Preparats vegetals casolans (purí de cua de cavall)

• Inductors de defenses (Productes comercials)

• Azadiractina (oli de neem)

• Propolis

o Substàncies d’origen mineral

• Coure

• Sofre

• Argil·les

�Pròpolis

�Substància obtinguda de les abelles�Efecte bactericida i fungicida�Aplicacions interesants en situacions on la planta pot presentar ferides que poden facilitar l’entrada de patògensd’estrés per la planta (danys per pedragades, ferides de creixement) i post-collita.

�Preparats casolans a base de plantes. �Decocció de Cua de Cavall (Equisetum arvense)

Substàncies d’origen vegetal i animal

�Extractes d’Azadiractina i olis de neem�Efecte fungicida (algun fongs del terra)

Substàncies d’origen mineralSubstàncies d’origen mineral

•Sofre

� Fungicida (contra oidis) i acaricida (aranya roja,...)�Tractaments principalment preventius, no curatiu�Actua per sublimació de les sals a vapors sofrats.�Fitotòxic a temperatures superiors a 30ºC�No pot barrejar-se amb olis minerals ni amb sabó potàssic ni altres substàncies alcalines.�Es pot reduir la fitotoxicitat barrejat amb bentonita�Tractaments més eficients en vegetació seca.�Diferents formulats:

�En pols: Menys fitotòxics. Millor per aplicacions estivals�Mullables: mes fitotòxics. Millor per aplicacions primaverals

•Coure

�Fungicida i bactericida amb efecte sobre varies malalties :(mildiu, septoria, antracnosi, alternaria,....) no sobre Oidi�Tractaments preventius, no curatiu�Relativament persistent�Fitotòxic per alguns cultius: cucurbitacies, enciam, api, pastanaga�Evitar tractaments en cultius sensibles especialment en temps fred i humid.�D’utilització limitada per la Normativa.�Diferents formulats:

�Caldo bordales (sulfat cuprocàlcic): el més pesistent però també el més fitotòxic�Oxiclorur de coure: menys persistent però menys fitotòxic.�Hidròxid de coure: major efecte de xoc.

Substàncies d’origen mineralSubstàncies d’origen mineral

•Argil·les (bentonites, caolins,...):Com a desecant i mullant de brous de tractament fúngics.

Substàncies d’origen mineral


•Conèixer els riscos de la nostre zona

•Erradicació de les fonts de virus-Utilitzar material vegetal sa (Platers)

•Restes de cultius

•Vigilar associacions (alternatives) i rotacions

•Disminució de l’eficàcia del vector

•No es possible el control de vectors (principalment quan la transmissió es del tipus No persistent

•Dissuadir que el vector arribi a la planta: acotxats blancs o al·luminitzats, tractament amb productes repel·lents

•Alternatives i rotacions amb prou diversitat

•Barreres físiques: Malles anti-trips


•Retardar la contaminació 6 - 8 dies pot duplicar la col lita

•Estratègies de posar en marxa varis mètodes de prevenció de manera simultània dona resultats superior s a mètodes aïllats.

•FONGS DEL SÒL:

Major risc d’infecció en condicions primaverals on pot haver unadiferència considerable entre temperatura del aire i del sòl (fusariosis per exemple)

•VIROSIS :

Major afectació en transmissions per contacte

Possibilitat de instal·lar malles anti-insecte vector

•MICOSIS i BACTERIOSIS DE LA PART AÈRIA

Ausència de pluja limita la difussió alguns fongs patògens: Antracnosi, septoriosi per exemple.

Les condicions higromètriques altes accentua problemetiques: Botrytis, mildiu, etc.

A l’estiu major incidència de Oidis

5) Protecció Sanitària de malalties en Cultius PROTEGITS

Documents

7.PREVENCIÓ I CONTROL DE MALALTIES HORTA