48
PINTURA i ESCULTURA PINTURA i ESCULTURA DEL SEGLE XX DEL SEGLE XX SEGONES AVANTGUARDES Expressionisme abstracte Gestualisme Pop- art Op-art Institut Montsacopa. Olot.

8. a. segones avantguardes

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Citation preview

Page 1: 8. a. segones avantguardes

PINTURA i ESCULTURA PINTURA i ESCULTURA DEL SEGLE XXDEL SEGLE XX

SEGONES AVANTGUARDES

Expressionisme abstracteGestualisme

Pop- artOp-art

Institut Montsacopa. Olot.

Page 2: 8. a. segones avantguardes

FIGURA AJAGUDA FIGURA AJAGUDA (1938), (1938), Henry MooreHenry Moore

Tate Gallery, a Londres. 1,32 m. I Gallery of Art, a Leeds

“Les característiques que m’agradaria pensar que té la meva escultura són força, intensitat, vida, una vitalitat des de dins”. Al llarg de tota la seva trajectòria, Henry Moore (1898-1986) va seguir un camí personal cercant formes i contorns vius, suggerits per l’observació de la natura i per l’estudi del paisatge o de la figura humana.

Page 3: 8. a. segones avantguardes

Anàlisi de Anàlisi de l’obral’obra

• Predomini de les línies diagonals.• Composició asimètrica.• Contrast entre la massa i el buit.• Perfil ondulat.• Escultura reclinada:

- Es més estable.- Pot ubicar-se en qualsevol superfície.- Dóna més llibertat composicional.

• Esquemàtica.

• Desproporcionada.

• Formes arrodonides.

• Ressalta els pits, el ventre i el maluc.

• Inexpressiva.

Page 4: 8. a. segones avantguardes

Figura reclinada,Figura reclinada, 1938. 1938.

8.2 x 13.3 x 7 cm. Bronze. Waddington Galleries.

Page 5: 8. a. segones avantguardes

HENRY MOORE: HENRY MOORE: FIGURA JACENTFIGURA JACENT

(1961). Bronze, 0,84 x 2,2 m. Malborough Fine Arts Limited, Londres

La figura és tractada com si fos arquitectura i adquireix un aspecte monumental. Oscil·la entre l’abstracció i la semifiguració, deforma

les formes, les quals, reduïdes al mínim, entronquen amb l’arquitectura orgànica pel desplegament de perfils corbs i ondulats que

defineixen la vitalitat i la infinitud de la naturalesa. Moore hi utilitzà, igual que Chillida i González, els espais buits. A aquesta síntesi

entre dona i natura hi incorpora el tema de les formes que cobreixen, com les grutes i el buit, excavant volums sòlids per revelar

formes internes. Massa i buit dialoguen amb una magnífica tensió en una forma viva i inert.

Moore no va canviar mai la temàtica, però sí l’estil, perquè va passar d’obres quasi rodinianes a d’altres d’allò més abstractes, i va

evolucionar de la figuració a la no-figuració fins a arribar a un síntesi profunda.

Page 6: 8. a. segones avantguardes

MARE I FILL RECLINATS (O DONA JACENT)MARE I FILL RECLINATS (O DONA JACENT)

Els models que Moore utilitza per a la

formació d’un organisme plàstic són els

animals, ossos, palets, roques, cargols,

conquilles, etc. Per això les seves figures

tenen les formes bàsiques: ovals i corbes

(arcs). El biomorfisme (formes naturals) de

l’autor afirma la continuïtat en l’espai i en el

temps de la vida mateixa. Segons Moore

mateix, «la idea incipient d’una forma a

dintre d’una altra forma potser es deu en

part al meu interès durant una etapa en què

vaig descobrir les armadures. Vaig passar

moltes hores mirant armadures a la

col·lecció Wallace de Londres.

L’armadura és una cuirassa exterior; com la conquilla d’un cargol, que serveix per protegir les formes interiors més vulnerables,

l’armadura, que és dura, protegeix el cos humà, que és feble. Això m’ha portat de vegades a la idea de la mare i el fill en què la

forma exterior, la mare, protegeix la forma interior, el fill»

Page 7: 8. a. segones avantguardes

ALTRES OBRES DE MOOREALTRES OBRES DE MOORE

Pink and Green Sleepers, 1941. Drawing,

204x165 mm .Tate Gallery, London

King and Queen 1952 – 53. 164 cm.

Bronze. Keswick Estate, Dumfrieshire, Scotland

Page 8: 8. a. segones avantguardes

ROSA SERRAROSA SERRA

MIRADA UNIVERSAL

AMAZONA

Page 9: 8. a. segones avantguardes

ALBERTO GIACOMETTI: ‘CITY SQUARE’ (1948)ALBERTO GIACOMETTI: ‘CITY SQUARE’ (1948)En les obres de postguerra, l’escultor suís

Giacometti crea símbols potents de la

soledat de l’home. En aquesta obra es

presenta una composició de figures

diminutes i demacrades que circulen,

completament inconscients l’una de l’altra,

com si fossin somnàmbuls en un espai obert.

La concepció de la forma humana de

Giacometti és diferent de la de Moore per la

manera com destrueix físicament l’estàtua

reduint-la a un motllo filiforme

al qual s’han adherit uns quants residus de bronze que semblen gotes de cera.

Contràriament a la poètica de creixement de Moore o Arp, no és l’estàtua la que fa l’espai sinó l’espai el que

desfà l’estàtua. En els escultors anglesos posteriors a Moore el procés de desfiguració s’accelera, l’estàtua es

converteix en una forma anormal i enigmàtica que desprèn un alè d’ambigüitat. L’espai es converteix en el

lloc de totes les ambigüitats, de les combinacions més estranyes de matèria i imatge.

Home travessant la plaça

Page 10: 8. a. segones avantguardes

SEGONES AVANTGUARDES. SEGONES AVANTGUARDES. 1945 a 19801945 a 1980CONTEXT HISTÒRICLa Segona Guerra Mundial marca un punt d'inflexió en molts aspectes del món contemporani: divisió del món en dos blocs antagònics, lideratge indiscutible dels Estats Units sobre tot el món occidental, dissolució dels imperis colonials i aparició, en l’escena mundial, dels països de l'anomenat Tercer Món, generalització (en el món no comunista) del tipus de vida americà basat en la producció i el consum sense límits, etc. Aquest predomini dels EUA afecta també el terreny artístic, i en aquest sentit és ben significatiu el fet que París deixa de ser la capital artística del món en benefici de Nava York, la ciutat americana per exce·lència. L'exili de molts artistes europeus que van haver de fugir de les dictadures i dels horrors de la guerra, juntament amb l'impuls vitalista de la jove societat americana va configurar el còctel que dona lloc als moviments artístics de la segona postguerra mundial. Per tal d'ordenar una mica les diferents tendències que es desenvolupen entre 1945 i 1980, s’han agrupat en quatre blocsa) Les tendències informalistesb) Les tendències neorepresentativesd) Les tendències tecnològiques i neoconcretesc) L'art conceptual

Page 11: 8. a. segones avantguardes

Panorama artísticPanorama artísticQualsevol aproximació a l'art dels darrers cinquanta anys ha de fer-se tenint molt presents tres aspectes clau:1) La proximitat cronològica fa que sigui molt difícil aventurar quins moviments i quins artistes tindran una influencia decisiva en l'evolució de l'art quan es puguin jutjar amb una perspectiva històrica més amplia. L’historiador de l'art Ernst Gombrich ens fa aquesta reflexió aclaridora: Imaginem un crític obert i apassionat que el 1890 hagués volgut actualitzar la historia de l'art. Ni amb la millor voluntat del món hauria pogut saber que les tres figures que esta ven fent historia en aquell moment eren Van Gogh, Cézanne i Gauguin2) El nombre d'artistes, grups i tendències que semblen importants és aclaparador. La capacitat de producció i de reproducció d'objectes, suposadament artístics, s'ha multiplicat, així com la quantitat de publicacions que se'n fan ressò. Resulta extremament difícil fer un estudi mínimament sistemàtic i ordenat de tot aquest complex panorama i reduir-lo a unes tendències fonamentals3) L'art és un element més en una societat basada en la producció i el consum massius. L'obra artística, excepte l'arquitectura, ha perdut la referència útil: política, religiosa, de retrat, etc. i ha esdevingut un article el valor del qual depèn de la cotització que li atorguin crítics i galeristes. S'ha produït un divorci molt acusat entre una minoria culta que “entén” l'art i la gran majoria de la població que viu d'esquena a l'art d'avantguarda, excepte quan els mitjans de comunicació converteixen una exposició o un certamen artístic en un esdeveniment social

Page 12: 8. a. segones avantguardes

Expressionisme abstracteExpressionisme abstracteForma part d'un corrent artístic més ampli, l'informalisme, que es va anar gestant en el món occidental, tant a Europa com a Amèrica, a partir del 1945, acabada la 2a G. M. Dins de l'informalisme es poden traçar unes quantes tendències ben distintes entre elles, però que tenen un tret comú: que és l'espectador qui ha d'acabar de determinar el significat de l'obra; així, mai no representaven cap mena de forma que estigués relacionada amb la realitat o amb la geometria. Van renunciar a tota elaboració racional de l'obra per tal de confiar en els mecanismes irracionals, en la projecció lliure de l'expressivitat de l'artista damunt el quadre. Cal assenyalar, entre les tendències informalistes, la pintura sígnica, la pintura matèrica i l'expressionisme abstracte, també denominat pintura d'acció.L'expressionisme abstracte va tenir el seu principal centre de producció en la ciutat de Nova York i, si bé es va anar gestant durant els anys 40, no va atènyer la maduresa fins a la dècada dels 50. Alguns dels seus components no eren d'origen americà, com Willem de Kooning (holandès) o Mark Rothko (letó), encara que ho eren els altres com, per exemple, Jackson Pollock, Franz Kline o Robert Motherwell. Tots, això sí, presenten uns trets comuns:

1.Van rebre la influència dels artistes europeus que s'havien traslladat a Nova York a conseqüència de la Segona Guerra Mundial; sobretot, dels surrealistes. 2.Van ser influïts pels muralistes mexicans, que treballaven en obres de contingut clarament progressista. 3.Van col·laborar en els programes estatals que el president Roosevelt impulsava, en el marc de la seva política del New Deal. 4.Van elaborar composicions de gran format. 5.Alguns van practicar les tècniques del “degoteig” i del gest automàtic, com Pollock, mentre que els altres van treballar en un estil expressionista, de colors encesos, i no van abandonar la figuració com, per exemple, De Kooning.

Page 13: 8. a. segones avantguardes

NÚMERO 1. NÚMERO 1. 1950. 269x530 cm. J. Pollock1950. 269x530 cm. J. Pollock

A partir del 1947, Pollock situava les seves futures obres a terra i, bo i movent-se al voltant o fins i tot per damunt de la tela, anava llançant o deixant que gotegessin des d'un recipient i d'una manera fortuïta les pastes de colors, que en arribar a la tela es barrejaven a l'atzar. Aquesta tècnica és coneguda sota la denominació degoteig i esquitx. Tot el cos del pintor entrava aleshores en acció i la pintura deixava de ser la tradicional conseqüència del moviment de la mà, de la mateixa manera que, en treballar sobre el sòl del seu estudi, va abandonar l'ús del tradicional cavallet. Aquestes tècniques revolucionàries identifiquen tots els pintors que les van practicar com a pertanyents a l'action painting (pintura del gest).

Page 14: 8. a. segones avantguardes

InfluènciesInfluències

Com a precedents de l'obra de Pollock, s'han assenyalat les obres dels surrealistes automàtics com ara Masson; Kandinski en la seva etapa d'abstracció lírica, en obres com Composició IV, i la sèrie Constel·lacions·, de Miró. També s'ha esmentat la influència dels ritus indígenes dels navajos, que escampaven terres acolorides per tal de realitzar dissenys molt elaborats que destruïen un cop acabada la cerimònia. També s'ha vist, en Pollock, la influència de Jung i de la psicoanàlisi, teràpia a la qual l'artista va sotmetre's durant una etapa de la seva vida.

Constel·lacions, J. Miró

Full Fathom Five

Page 15: 8. a. segones avantguardes

Altres obresAltres obres

Autumn Rhytmn, 1950

Lavender Mist, 1950

Page 16: 8. a. segones avantguardes

RADIACIÓ RADIACIÓ CIUTADANACIUTADANA. 1944. M. Tobey. 1944. M. Tobey

No hi ha en la seva obra el gest violent que caracteritzarà la tècnica de l'action painting de Pollock, per exemple, però sí la de l'all-over painting, segons la qual el pintor cobreix tota la superfície del quadre sense deixar-hi cap espai lliure.La principal aportació de Tobey és pintar amb signes cal·ligràfics que no tenen sentit com a escriptura, perquè n'ha eliminat el codi que permetria llegir-los per transformar-los en expressió plàstica. Va començar a dur a terme aquest tipus de pintura a partir del 1935, després de viatjar a l'Orient Llunyà. Es coneixen amb el nom de white writings ('escriptures blanques') les obres pertanyents a aquest període, considerades, d'altra banda, les més interessants dins la producció de l'artista.

Page 17: 8. a. segones avantguardes

Altres obresAltres obres

Circ Transfigurat

Broadway, 1936

Una altra de les aportacions de Tobey és el seu important paper com a integrador de la cultura oriental en l'occidental. A diferència de l'actitud de Pollock, que dóna tanta prioritat al gest físic de pintar com a l'obra enllestida, en una actitud de violència i de rebel·lia contra el sistema, Tobey proposa el punt de vista oriental de l'acceptació per dissoldre's l'individu en l'univers i formar-ne part en una osmosi total, tal com prediquen les creences bahaistes, amb les quals el pintor se sentia identificat. En l'obra Circ transfigurat afloren les seves creences en una realitat suprema que no deixa que apareguin les diferències, i el seu interès per l'espai, que concep com un immens dipòsit d'energia.

Page 18: 8. a. segones avantguardes

Altres Altres obresobres

Familia, 1952Testament, 1944

D. Street, 1958

Page 19: 8. a. segones avantguardes

DONA IIDONA II.. 1952. (190x147 cm)1952. (190x147 cm) W. de W. de

KooningKooning

Forma part de la sèrie de DONES.Són retrats de cos sencer, amb ulls i dents enormes, i els trets femenins molt marcats; ocupen un gran espai en la superfície del quadre i van ser pintats amb pinzellades violentes i colors encesos. Els personatges estan absolutament mancats de les habituals nocions de bellesa femenina: res més lluny del concepte de Venus tradicional.

Les Dones van ser pintades per De Kooning sobre fons abstractes que no aporten cap mena de referència espacial a l'obra; serveixen més aviat per destacar les violentes imatges femenines.

Els trets de lletgesa són marcats amb una tan acusada feredat i estridència, que les Dones acaben resultant extremadament poderoses davant la mirada de l'espectador, talment les deesses prehistòriques de la fertilitat. També són representació de sentiments íntims i inquietants que el pintor sent envers el gènere femení, així com expressió de rebel·lia i de ràbia davant d'un món absurd.

Page 20: 8. a. segones avantguardes

DONESDONES

Dona I

Dona V

Dona VI

Page 21: 8. a. segones avantguardes

Altres obresAltres obres

Excavació, 1950

Sense títol, anys 80-90

Page 22: 8. a. segones avantguardes

MUTACIÓ. EDUARDO CHILLIDAMUTACIÓ. EDUARDO CHILLIDA

Informalisme. 1959-1963. Acer forjat, 23,5 x 19 x 23 cm. Gal. Maeght. París

Mutació correspon a la primera etapa artística de Chillida. És una obra

poc coneguda però significativa: permet veure la força que l’escultor

sap extreure dels materials, en aquest cas l’acer, i la contundència de

les formes, les quals no tenen un suport ben bé iconogràfic, no

representen una forma concreta. Els noms de les obres de Chillida

expressen conceptes més que objectes materials, com es veu en

Mutació, que vol dir 'transformació', 'evolució' o 'variació'; per tant un

procés de canvi. Les formes, sense el suport de la realitat, han renovat

el lèxic escultòric. Aquesta és una innovació del segle XX: l’abstracció.

El nucli essencial de l’obra de Chillida és l’espai com a punt de

partença i origen, i al mateix temps, límit. Chillida es formula

bàsicament quatre conceptes: el límit, el buit, l’espai i l’escala. Tots

estan subjectes entre ells i relacionats amb la matèria.

Page 23: 8. a. segones avantguardes

MODULACIÓ DE L’ESPAI IMODULACIÓ DE L’ESPAI I

La manera com Chillida modela l’espai és

modulant els materials. En aquesta obra del

1963, treballada amb ferro forjat i soldat,

l’escultor intenta conquerir l’aire, emmotllant

l’espai i establint noves relacions entre la

construcció i l’espai.

El límit, segons ell, és el principal protagonista

de l’espai com també el present, un altre límit,

és el principal protagonista del temps

Page 24: 8. a. segones avantguardes

ELOGI DE L’AIGUA. ELOGI DE L’AIGUA. (Parc de la Creueta del Coll a Barcelona,1987)(Parc de la Creueta del Coll a Barcelona,1987)

L’obra va néixer allí mateix, al peu de la muntanya, perquè van muntar l’encofrat a l’indret triat per l’escultor. Constitueix una mostra de

les seves intervencions als espais naturals, que ell desafia, complementa i reinterpreta. No imita pas la natura sinó que hi busca una

complicitat, l’elogia i procura que la seva intervenció quedi reduïda al mínim.

Aquesta obra és una interpre-tació

molt personal del mite de Narcís:

l’aigua on es veu reflec-tida

l’escultura col·labora en la creació

de l’altra meitat de l’o-bra. Està

situada en un espai buit, com si fos

un absis al re-vés, d’una antiga

pedrera. Es tracta d’una massa

escultòrica enorme suspesa en

l’espai, a molt poca distància de

l’aigua, i subjectada per quatre

cables d’acer en la roca, amb una

breu oscil·lació que hi dóna vida.

És feta de formigó armat, pesa 54

tones i fa 6 x 7,8 metres d’ample i 4

metres de llarg.

Page 25: 8. a. segones avantguardes

GRAVITACIÓ NÚMERO 12GRAVITACIÓ NÚMERO 12

Els darrers anys va fer servir materials tan lleugers com el paper i la corda, tal com es veu en la sèrie de

collages anomenats Levitacions (1988-1992). «En una línea el mundo se une, con una línea el mundo se

divide, dibujar es hermoso y tremendo.» (E. Chillida)

Page 26: 8. a. segones avantguardes

OOp- artp- art. . Art cinèticArt cinètic

Plantejament artístic preocupat fonamentalment pels aspectes visuals, o també corrent pictòric

especialitzat en un fet tan genèric com el problema òptic, d'on deriven totes les seves contradiccions i

ambigüitats internes. El terme op art es va començar a emprar arran de l'exposició «The Responsive Eye»,

celebrada l'any 1965 al MOMA (Museum of Modern Art) de Nova York, amb obres de V. Vasarely, Cruz

Díez, F. Stella, K. Nolland, A. Reinhardt, Davis, Riley i Dorazio, és a dir, amb representants de tots aquells

plantejaments en els quals el factor òptic es considerava decisiu. Cal insistir en el fet que el terme Optical

art és força confús, atès que pot tenir diferents accepcions. La paraula va ser una creació de J. Canaday

dins el repertori de les noves etiquetes difoses durant els anys cinquanta i seixanta.

A més dels ja esmentats, també són representants destacats d'aquest corrent Yaacov Agam, Rafael Soto,

Eusebi Sempere i el GRAV (Groupe de Recherche d'Art Visuel).

Page 27: 8. a. segones avantguardes

LLEÓLLEÓÉs un animòbil del Circ de Calder. Al primer quart de segle hi va haver una gran moda del circ. Calder en va crear un i en va fer moltes representacions pertot arreu, que el van popularitzar molt i li van permetre de conèixer molta gent i establir relacions. Era un gran aficionat a aquest espectacle i des de molt jove s’havia dedicat a construir tota mena de ginys. Calder, que s’havia format com a enginyer mecànic, va començar fent figures de circ de filferro en miniatura (cavalls, elefants, girafes...), d’un gran enginy i habilitat. El circs, famosos a tot a reu, no el van allunyar d’una labor artística caracteritzada per una gran creativitat, l’humanisme, l’optimisme i la ingenuïtat. El seu esforç creatiu era immens i va arribar fins i tot a dissenyar avions i automòbils, pintats amb uns colors alegres que denoten una posició optimista. Tot i que era un inconformista, no va dirigir mai l’humor contra l’art, sinó tot el contrari.

Volia fer coses que fossin divertides de veure, sense cap valor propagandístic. Les seves obres estan en la línia de Bracusi i Miró per la ingenuïtat (naïf) i l’amor pell joc.Les seves arrels es troben en el surrealisme i conductivisme (moviments de les primeres avantatges). En les seves obres hi domina la lògica geomètrica i l'espontaneïtat, la fantasia, l’humor, la sensibilitat i la ingenuïtat.Després de la Segona Guerra Mundial va començar a fer diverses versions monumentals dels mòbils i dels estables o stabiles, els quals romanen agafats a terra com formes antropomorfes.Calder no fou pas l’iniciador de l’art cinètic en l’escultura, sinó que va a ser l’artista constructivista Naum Gabo el primer a introduir el moviment en una escultura abstracta. Hi ha autors que atribueixen a M. Duchamp aquesta aportació en la seva Roda de bicicleta (1913). Calder va ser, però, el primer a crear un art en moviment.

Page 28: 8. a. segones avantguardes

BMX-CALDERBMX-CALDER

Pintures d’automòbil sobre BMW 3’0 csl. BMW Museum, Munic.

Page 29: 8. a. segones avantguardes

Font de mercuri. 1937 Font de mercuri. 1937 (Pavelló espanyol. París)(Pavelló espanyol. París)

Page 30: 8. a. segones avantguardes

Mòbils Mòbils Estables-mòbilsEstables-mòbils

Estables

Page 31: 8. a. segones avantguardes

LA GRANDE VITESSE (1969)LA GRANDE VITESSE (1969)

Des dels anys seixanta realitza grans escultures stabile, en contraposició amb els mòbils, sobretot en les escultures a l’aire lliure, per les

quals l’espectador es pot passejar. Els estables o stabiles que es poden veure en places públiques de diferents ciutats (a Barcelona n’hi

ha un davant la Fundació Miró) semblen oposats als mòbils, però encara que siguin estables hi ha un sentit de moviment en el disseny:

comencen sent estrets i acaben sent molt amples. El vermell és el color preferit de Calder per a aquestes obres.

Page 32: 8. a. segones avantguardes

CALDERBERRY BUSH (1932)CALDERBERRY BUSH (1932)

Els primers mòbils de Calder eren accionats per una maneta o un

motor. Posteriorment va voler que les escultures es moguessin per

elles mateixes sense recórrer a la mecanització. Volia enriquir

l’escultura abstracta.

Page 33: 8. a. segones avantguardes

STABILE-MOBILE.ALEXANDER CALDERSTABILE-MOBILE.ALEXANDER CALDER

1963. Planxa metàl·lica pintada, barnilles, 341 cm. Withney Museum of American Art, Nova York.

L’escultura representativa de l’art cinètic es va desenvolupar, en part, gràcies a les aportacions de l’enginyer i artista nord-americà Alexander Calder.Les seves escultures més populars són els mòbils o estructures penjades que es caracteritzen per ser fetes de planxes de metall retallades i pintades de colors primaris, planxes que un conjunt de filferros metàl·lics uneixen en equilibri i que es mouen amb el pas de l’aire de manera que s’aconsegueixen variacions tridimensionals. El balanceig els fa canviar de forma i els converteix en orgànics i provisionals, com si fossin joguines.Els mòbils introdueixen la idea del temps en l’escultura gràcies al moviment.Els primers són dels anys 1930 i el nom, mòbil, el va plantejar Marcel Duchamp, que va ser un dels representants principals del dadaisme (primeres avantguardes).Calder dividia els mòbils en tres categories: drets, murals i suspesos. Sembla que la idea de fer escultures com aquestes la hi suggerí un quadre de Mondrian que li va fer pensar com es veurien aquells rectangles de colors si es poguessin moure. Primer va experimentar amb escultures motoritzades i impulsades amb manetes, però des del 1932 creà els ameboides en suspensió moguts pel vent. L’escultura cinètica inspira formes que s’aguanten d’una manera inestable sobre un precari punt de suport i giren amb el vent o es mouen per un sistema descompensat de pesos. Potser recorden la idea constructivista segons la qual l’art en moviment constant pot representar la vida.Les formes mironianes (va ser molt amic de Miró) semblen haver influït en aquest artista de manera que algunes obres seves són com pintures de Miró fetes escultures.

Page 34: 8. a. segones avantguardes

TRIONDTRIOND. . 19731973. . VV.. VASARELY VASARELYVasarely construeix les seves obres amb elements geomètrics –en aquest cas, quadrats– que, gràcies a un efecte molt ben calculat de perspectiva, van agafant volum: les línies paral·leles dels quadrats es van acostant i formen tres esferes que sembla que es desplacin per un espai indefinit, construït mitjançant petits quadrats més foscos, gairebé negres. Els colors de les esferes contribueixen també a l'agrupament perceptiu dels elements i a definir les esferes. Un dels trets més freqüents de l'op art és el contrast de colors –en aquesta obra, el blanc i el negre, amb el vermell, el blau i el verd–, fet que produeix uns contorns clars i nets.La perspectiva, element renaixentista poc emprat en la majoria d'obres abstractes, s'utilitza com un joc visual que permet fer veure a l'espectador una forma visual, l'esfera, encara que no aparegui en el quadre.

Page 35: 8. a. segones avantguardes

Altres Altres obresobresARAN. 1964

En aquesta obra, contraposa zones de color amb tonalitats que contrasten enèrgicament, però que tenen un valor tonal idèntic. Si mirem la mateixa pintura en blanc i negre, es veuen tonalitats de gris gairebé idèntiques.

LAVA. 1984 Mitjançant la repetició de formes geomètriques i les gradacions i l'alternança dels colors, intenta simular el moviment. Cal observar, igual que a Triond, que l'esfera i les quatre petxines dels angles constitueixen, gràcies a la utilització de la perspectiva, una mena de joc visual.

Bridget Riley: CURRENT. 1964 Els artistes òptics, generalment, fan les formes obscures de la mateixa mida que les clares. El resultat és que les línies negres produeixen postimatges retinals blanques, mentre que les línies blanques produeixen postimatges negres. Aquestes postimatges de visió intenten sobreimposar-se a la pintura i, com que l'ull és incapaç de fer-ho exactament igual, es produeix una sensació de moviment vertiginós i canviant.

Page 36: 8. a. segones avantguardes

Altres Altres obresobres

HOMENATGE A MALEVIC. 1948Pintura en la qual l'artista només va emprar els colors neutres –blanc, negre i gris– i dos quadrats en perspectiva en forma de rombes. Hi copsem la idea de dinamitzar la forma del quadrat emprada per l'artista abstracte rus, al qual ret homenatge. Cal recordar que Mondrian i Malevic van ser els veritables inspiradors de la seva obra, i tant en la pintura com en els escrits es veu la gran influència que van tenir en el seu pensament artístic. La pintura suprematista de Malevic Blanc sobre blanc, on l'artista ucraïnès expressava la idea que tenia sobre la pintura, va atraure molt Vasarely.

ZETT-KEK. 1966Un dels enginys o trucs típics de Vasarely consisteix en la utilització de dos sistemes de perspectiva, cosa que palesa clarament el caràcter marcadament arquitectònic de la seva obra.

Page 37: 8. a. segones avantguardes

Pop- Pop- artart

És un art realista i figuratiu, molt directe, que es nodreix dels elements propis de l'entorn i que utilitza

mitjans mecànics o semimecànics per produir les obres. És típic dels anys seixanta. Apareix, en primer

lloc, a Anglaterra i, després, als Estats Units, com una reacció davant del subjectivisme, de

l'irracionalisme i de la intel·lectualitat que, segons els seus defensors, representava l'expressionisme

abstracte de Jackson Pollock. El seu nom, 'art popular', designa ben clarament els objectius que s'havia

fixat: crear un art que arribés a tothom, crear una nova cultura popular entenedora perquè se'n

coneixien els continguts: els objectes quotidians.

Page 38: 8. a. segones avantguardes

200 LLAUNES de SOPA CAMPBELL’S200 LLAUNES de SOPA CAMPBELL’S. . 19621962..A. A.

WarholWarholJa en les seves primeres obres va introduir objectes i productes comercials molt populars en la societat americana (llaunes de sopa, detergent, ampolles de Coca-cola...), reproduïts en pintura o serigrafia com si es tractés d'una fotografia o d'un anunci publicitari. A partir de les representacions singulars o úniques d'una mateixa cosa, els mòduls, Warhol va passar als múltiples, on repetia moltes vegades la mateixa imatge, utilitzant un procediment mecànic, la serigrafia, que li permetia obtenir la mateixa composició tantes vegades com calgués.

Page 39: 8. a. segones avantguardes

Altres Altres obresobres

GREEN COCA-COLA BOTTLES. 1962.

En aquesta imatge múltiple, reprodueix 210 ampolles de Coca-cola, en moltes de les quals es poden apreciar les diferències que l'artista hi va anar introduint; així, va aconseguir un cert caràcter d'espacialisme, que li donava la veladura del color en què estampava, en negre o en colors terrosos, el motiu fotogràfic que, en aquest cas, era l'ampolla. La llum submergeix els objectes en una mena d'esfumat.

LA CADIRA ELÈCTRICA, de la sèrie Orange disaster. 1963. És una obra basada en un seguit d'imatges, en aquest cas la cadira elèctrica, l'instrument d'execució dels condemnats a mort més utilitzat als Estats Units. Té altres sèries semblants, amb temes com ara accidents de carretera o bé imatges de maltractaments i d'aldarulls racistes. Amb aquesta mena de quadres pretenia criticar la falta d'emoció provocada per la contemplació d'un excés d'imatges: “En observar un espectacle pertorbador molt de lluny, des d'un punt de vista determinat, deixa de produir efecte i mai més no es pot concebre com quelcom real”.

Page 40: 8. a. segones avantguardes

Marilyn MonroeMarilyn Monroe , , 19671967,, Mao Zedong Mao Zedong. 1983.. 1983.

En aquest múltiple es reprodueix la imatge de la més popular i mítica actriu del sex symbol americà, Marilyn Monroe. També va dur a terme altres múltiples amb el rostre de Liz Taylor o Mick Jagger. Els colors sempre són vius i brillants.

Retrat polític, singular i únic, del líder comunista xinès Mao Zedong, que impressiona per les grans dimensions i per l'atreviment en la tria dels colors. En aquesta mateixa línia destaca la popular Jacqueline Kennedy, muller del president dels Estats Units mort en atemptat l'any 1968.

Page 41: 8. a. segones avantguardes

Obres relacionadesObres relacionades

ROY LICHTENSTEIN: MIENTRAS YO ABRÍA FUEGO,1964. Tècnica mixta sobre tela (3 plafons d’1,73 x 2,47 m)

TOM WESSELMANN: COLLAGE A LA BANYERA/1. 1963. Oli, vernís acrílic sobre tela i diversos objectes (1,225 x 1,525 m).

Page 42: 8. a. segones avantguardes

Obres Obres relacionadesrelacionades

JAMES ROSENQUIST: PRESIDENT ELECTE, 1960-1961. Tríptic, oli sobre isorel (2,228 x 3,66 m). Centre Pompidou, París.

EQUIP CRÒNICA: AMÈRICA AMÈRICA, 1965. Linòleum (0,747 x 0,60 x 0,70 m). IVAM (Institut Valencià d'Art Modern), València.

A Espanya els representants més significatius del pop-art van ser els valencians Rafael Solbes, Manuel Valdés i J. Antoni Toledo, agrupats en l'Equip Crònica, fundat el 1964. Sovint treballaven sèries senceres dedicades a un sol tema. A partir dels anys 1967-1969, van desenvolupar sèries els temes i personatges de les quals s'inspiraven en la tradició espanyola.

Page 43: 8. a. segones avantguardes

CLAES OLDENBURG: CLAES OLDENBURG: MISTOSMISTOS

Pop-art. 1992. Acer, alumini, fibra de vidre i

plàstic, pintada amb poliuretà esmaltat, 20,73 x

10,6 x 3,21 m.

Vall d’Hebron, Barcelona

La capsa de mistos es presenta mig oberta, amb el contingut desordenat i

fins i tot n’hi ha alguns d’escampats per les vores. Crida l’atenció per que

es presenta a una escala molt gran, pel gran realisme i per la vistositat

dels colors. La col·laboradora del projecte, iniciat l’any 1987, va ser Coosje

van Bruggen, que explica que quan finalment van tenir la maqueta del

model de l’escultura acabada van intentar desxifrar-ne el contingut.

Coosje no podia pensar en Barcelona sense oblidar la Guerra Civil, que

sembla simbòlicament reflectida en els colors de l’escultura -negre, groc,

vermell i blau- i en la disposició de caos i desordre en què es presenten els

mistos. La flama, de color blau, oneja com una bandera i els mistos, com

soldats o manifestants, van avançant o caient. Hi ha altres temes amb els

quals aquesta obra es podria relacionar, per exemple, els molins, suggerits

per l’escala de l’escultura i les formes dels mistos suspesos al damunt.

Això porta directament a Don Quijote i Cervantes. Els colors dels mistos

són el vermell i el groc, els de la senyera. El simbòlic tema del foc es pot

veure en una forma tan corrent com el misto que passa d’una mà a l’altra,

amb sol·licitud o violència, i que, com un cigarret acabat, es pot doblegar

o no depenent del costum de cadascú.

Page 44: 8. a. segones avantguardes
Page 45: 8. a. segones avantguardes

SANITARI TOUSANITARI TOU

En aquesta obra, del 1966, sembla que Oldenburg

segueix els passos del dadaista M. Duchamp, que

quasi 50 anys abans havia presentat un urinari en

una exposició de Nova York. El fet de representar

un objecte d’ús domèstic tan vulgar obeïa a una clara voluntat d’escandalitzar (La font, 1917).

El sanitari d’Oldenburg, però, es presenta en un context totalment diferent i sorprèn per la

grandària, molt més voluminosa que la d’un de real, i per la manera com el pinta. Oldenburg

deia que realitzava les obres basant-se en experiències diàries perquè podien ser

extraordinàries i causar perplexitat.

Page 46: 8. a. segones avantguardes

PALAPALA I I

Es tracta d’una gran pala, enorme com totes les d’Oldenburg, clavada a

terra. Un estri tan quotidià com una pala representada en la funció en què

se'n fa ús habitualment (recollir terra) es converteix a mans de l’artista en

un objecte inútil, per exemple, una escultura, que té com a única finalitat

que el contemplin

Pala I

Pintallavis-tanc

Page 47: 8. a. segones avantguardes

(25.2 m)Museum of Contemporary Art Los Angeles

(9 x 15.7 x 4.1 m)Minneapolis Sculpture Garden, Walker Art Center, Minneapolis

Imperdible

Pastís de pisos

Page 48: 8. a. segones avantguardes

PASSAR O NO PASSAR. GEORGE SEGALPASSAR O NO PASSAR. GEORGE SEGAL

Segal fa buidatges de figures de la vida

urbana. Va utilitzar durant molt de temps el

guix com a únic material. Situa els seus

personatges, sempre de mida natural, en

contextos quotidians. Aquest entorn els

proporciona un autèntic caràcter

fantasmagòric. Segal sempre s’ha

considerat més afí a Duchamp i el dadaisme

que no pas al pop-art, amb el qual sempre

l’han associat.