Click here to load reader

9. Els pronoms febles - Pagina de delfos · PDF file3 9. Pronoms febles Els pronoms febles són elements constituïts per una síl laba àtona que es pronuncien junt amb el verb al

  • View
    254

  • Download
    3

Embed Size (px)

Text of 9. Els pronoms febles - Pagina de delfos · PDF file3 9. Pronoms febles Els pronoms febles...

  • 1

    Els pronoms febles

    Singular Plural

    Primera persona me m' em 'm nos ens 'ns

    Segona persona te t' et 't vos us

    Tercera persona

    mascul lo l' el 'l los els 'ls

    femen la l' les

    neutre ho

    datiu li (hi) los els 'ls

    reflexiu se s' es 's

    Adverbials ne n' en 'n

    hi

    ORDRE DE COLLOCACI DELS PRONOMS

    1r 2n 3r 4t. 5 6

    3a reflexiva 2a persona 1a persona 3a persona Adv Adv

    se te, vos, us me, nos, ens li, els el, la, els les, ho

    en hi

    SUBSTITUCI PRONOMINAL

    CD complement directe SUBSTITUCI PRONOMINAL

    Determinat

    Si el CD s un nom propi o s determinat per un article, un demostratiu o un possessiu

    El, la, els, les (l,ls, l, -lo, -los) Aquest... Meu, teu, seu...

    T tots els nmeros. Els t tots. Lliura aquest llibre aviat. Lliurals aviat.

    Ideterminat

    Si el CD no va determinat o va determinat per un numeral: un, tres, mig, un quart, el doble, el triple un quantitatiu: molt, poc , gaire, fora, gens, ms, menys, tant, bastant, massa, prou

    o un indefinit: tot , algun , un , cap , cadascun , altre , qualsevol , ambds , sengles , tal , mateix

    En (n, -ne)

    Vol una bicicleta. En vol una.

    Neutre

    Oraci subordinada

    Si el CD t un carcter neutre (pronoms aix o all o tota una oraci que pot ser substituda per aix)

    Ho

    Ara est fent aix. Ara ho est fent. Explicam qu et passa. Explica-mho.

  • 2

    primera o de segona persona

    Si el complement directe CD s de primera o de segona persona Me, te, nos, vos (em,

    et..., m, t..., m, t...)

    El Joan sempre em renya.

    Penso que ens odia.

    reflexiu o recproc

    Si el CD s reflexiu (s a dir, coincideix amb el subjecte) o recproc

    Es, -se, s, s. No shan reconegut a la fotografia.

    CI Complement indirecte

    Singular Li

    Dona els documents a la funcionria.

    Dna-li els documents.

    Plural Els (ls, -los)

    Explica loperaci a les infermeres.

    Els explica loperaci

  • 3

    9. Pronoms febles Els pronoms febles sn elements constituts per una sllaba tona que es pronuncien junt amb el verb al qual van adjuntats com si formessin una sola paraula. Presentaci dels pronoms febles a partir de la funci sintctica que desenvolupen. Els pronoms febles generalment substitueixen un element sintctic de la frase per evitar de tornar a repetir aquest mateix element sintctic en un context determinat. Aix, doncs, sn elements que

  • 4

    poden alternar en alguns casos amb els noms i que compleixen funcions sintctiques i discursives equiparables a les dels noms ja que la funci sintctica daquests s la mateixa que faria lelement substitut en el mateix context.

    - Li[CI] han posat[V] una multa[CD] perqu no duia el casc[CD] posat [pred]. -Ja s estrany, perqu sempre lhi duu. [ l= el casc, CD; hi=

    posat, pred] Per hi ha pronoms febles que no fan cap funci sintctica concreta, i no fan sin donar un mats de significat al verb, a qu van adjunts.

    Den de loperaci que no hi sent gaire b. [Sentir sentir-hi] Compte! malgrat la concepci tradicional (substituts dels noms) la seva funci fonamental no s substituir noms sin substituir sintagmes

    Els licors dolos? Els odio El pa amb tomquet? Lodio Els israelians i els palestins sn violents. Els odio

    (especialment sintagmes nominals per tamb altres tipus de sintagmes)

    Diuen que en Carles s molt simptic per a mi no mho sembla ho = molt simptic = SAdj

    Tamb pot substituir (referir a) clusules (oracions subordinades)

    En Joan diu que lassass s el majordom. Jo no mho crec ho = que lassass s el majordom = clusula

    Hi ha dos trets bsics que defineixen els pronoms:

    1- Sn substituts funcionals dun sintagma o duna clusula 2- No tenen referncia autnoma, s a dir, noms poden ser

    interpretats a partir dun context. Hi ha dos tipus possibles de context, que determinen dos tipus possibles de pronoms:

    2.1 El context extralingstic pronoms dctics 2.2 El context lingstic pronoms frics El llibre, no el vaig comprar pas jo el = el llibre = fric jo = la persona que parla = dctic

  • 5

    CARACTERSTIQUES (a) Tipus de classe lxica: els pronoms sn una classe tancada (b) Variabilitat morfolgica:

    La variabilitat morfolgica dels pronoms s heterognia. Hi ha pronoms: 1- invariables: en , hi , ho 2- variables en gnere i nombre: el ( la , els , les ) 3- variables en persona: jo ( tu , ell ) 4- variables en cas: jo ( em )

    (c) Variabilitat fontica i sintctica (relacionades)

    Hi ha pronoms que tenen accent dintensitat (pronoms forts: jo) i pronoms que no en tenen (pronoms febles: em)

    Hi ha pronoms que tenen una distribuci sintctica anloga a la dels sintagmes (els pronoms forts) i pronoms que tenen la seva distribuci sintctica limitada, ja que noms poden actuar com a morfemes o cltics verbals (els pronoms febles)

    (d) Variabilitat semntica-pragmtica

    Com hem dit, els pronoms poden tenir referncia lingstica (frics) extralingstica (dctics) i tamb referncia indefinida (alg , quelcom...)

    Ho he trobat interesant. Bon cap de setmana.

    Compte! 1. Davant del verb: Mai gui, apostrofarem cap a la dreta. Mel dna, Me nhe anat 2. Darrere del verb: 1r gui + pronom + gui + segon pronom + gui + tercer pronom... Els alumnes van demanar explicacions i jo vaig donar-los-en Excepci: Si el verb acaba en vocal i el pronom s: et, ens, o els, sapostrofar. Ajudans-hi, Acostals-els, emportat COMBINACIONS INCORRECTES *

    Sn agramaticals, sols se substituir un dels dos elements. *HO + EN : Ha dut de casa all que li vam demanar. Ho ha dut de casa. Nha dut all que li vam demanar. *HO + HI : Deixa aix a lescudellar. Deixa-ho a lescudellar.

  • 6

    *EN + EN : Trau sis pots de la nevera. En trau sis pots. *HI + HI : A la discoteca balla com un s. Hi balla com un s. * LA + HO *LILS

    9.1 LA SUBSTITUCI PRONOMINAL.

    [En aquesta lli es veu com les diferents funcions sintctiques dins l'oraci poden ser exercides per pronoms febles.]

    9.1.1 EL SUBJECTE

    El subjecte designa ssers, coses, fets, etc. dels quals es diu alguna cosa. El subjecte d'una oraci designa la persona o la cosa a la qual s'atribueix el predicat, s a dir, l'acci expressada pel verb (El subjecte i el verb concorden en persona i nombre).. La funci del subjecte la fa el sintagma nominal (SN), ja que el nucli del subjecte s un nom o b una paraula substantivada.

    Recordem lestructura del SN: SN = (Det) + Nom + (CN): El riu Francol. (Det) = Determinant que pot o no aparixer. (CN) = Les paraules o grups de paraules que en una oraci acompanyen al nom i nexpressen alguna qualitat fan la funci de CN. Complement de Nom que pot o no aparixer.

    Normalment aquesta funci la fan:

    Un sintagma preposicional: El carrer de l'escola. Coques amb pinyons.

    Una oraci: Una can que magrada fora. El carrer on vivem abans. La dona que

    ven globus...

    Un altre nom o sintagma nominal (en aquest cas es denomina aposici): El carrer

    Balmes

    Un adjectiu o equivalent: El carrer estret, Plats metllics.

    Un mtode per esbrinar si una paraula fa de complement del nom, s eliminar de la

    frase el nom en qesti, si deixa de tenir sentit s que complementa efectivament a

    aquell nom.

  • 7

    A) ELEMENTS QUE HI REALITZEN LA FUNCI 1. Nom o paraula substantivada i/o precedida dun determinant Els pirates van arribar a lilla - Nom o substantiu El roig s el color que ms magrada -Susbstantivaci (adjectiu) El s ha guanyat per majoria -Substantivaci (adverbi) 2. Pronom personal fort o tnic

    Nosaltres anirem al parc -Pronom personal 3. Un determinant Aquell ho sap tot -Demostratiu Alguns no sho creuen -Indefinit Dos sn els causants de laccident -Numeral 4. Una oraci Escoltar ensenya molt -Subordinada dInfinitiu Els que van a morir et saluden -Relativa substantiva B) SUBSTITUCI PRONOMINAL Per un pronom en una certa mena doracions en qu apareix darrere dalguns verbs intransitius que solen indicar esdeveniment, existncia, moviment, etc. 1. En tots casos Adverbial en n n - ne Qu ha arribat cap convidat? No, encara no nha arribat cap. de V S convidat. Falten tres setmanes per al final de curs, o en falten quatre? de setmanes. Fa cinc anys que no ha vingut... o potser ja en fan sis. danys que no ha vingut. Com hem vist el subjecte pot ser substitut pel pronom feble en, per noms en determinades circumstncies. En un subjecte partitiu, per el quantificador shi mant, el pronom feble s EN. Avui noms han entrat tres clients./ Avui noms nhan entrat tres.

  • 8

    Amb els verbs ergatius, que sn verbs intransitius el subjecte dels quals sassembla molt al complement directe. Aquest subjecte pot aparixer sense determinant, i en aquest cas ha danar darrere el verb i no pot ser ellptic:

    Han comparegut alguns.

    * Alguns han comparegut. [incorrecte] * Han comparegut. [incorrecte] Nhan comparegut.

    En oracions com aquestes, si volem anteposar el subjecte al verb, haur danar precedit de la preposici de i haur de ser representat tamb pel pronom en: Dalguns, nhan comparegut. La substituci pel pronom en noms s possible quan el subjecte no du cap determinant o quan va determinat per un numeral, un quantitatiu o un indefinit (els anomenats quantificadors): Arriben avions. Narriben. V S Arriben tres avions. Narriben tres. V S Arriben pocs avions. Narriben pocs.

Search related