A L ESCOLA - agora.xtec.· AJEDREZ PARA NIÑOS, William T. McLeod i Ronald Mongredien, il·lustrat

Embed Size (px)

Text of A L ESCOLA - agora.xtec.· AJEDREZ PARA NIÑOS, William T. McLeod i Ronald Mongredien, il·lustrat

  • A LESCOLA JUGUEM A ESCACS

    1

    A LESCOLA

    JUGUEM A ESCACS!

    CURS 2013-14

  • A LESCOLA JUGUEM A ESCACS

    2

    NDEX:

    1.- PRESENTACI 3

    2.- MARC TERIC 4

    3.- ACTIVITATS I MATERIALS

    4.- SESSIONS PROGRAMADES

    5.- BIBLIOGRAFIA

  • A LESCOLA JUGUEM A ESCACS

    3

    1.- PRESENTACI La nostra escola t un nou projecte de centre en el que, entre altres propsits, volem impulsar els escacs entre el nostre alumnat. Aquest projecte respon a tots els plantejaments rectors del nostre

    Projecte Educatiu i es recull a la Programaci General.

    Estem engegant el projecte de la segent manera: dues mestres de

    lescola estan rebent la formaci per a impulsar el projecte, i

    aquestes mestres fan el trasps a la resta del claustre. Estem

    comenant a programar les primeres activitats del projecte, amb un

    calendari daplicaci i un horari. Els/les alumnes de primria

    comenaran amb el joc dels escacs dintre de lhorari escolar amb

    una sessi quinzenal.

    Horari escacs curs 2013-2014 Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 9:00 a 10:15

    3r A i B

    11:30 a 12:30

    4t A i B

    1r A i B 2n A i B

    15:00 a 16:30

    5 A i B

    6 A, B i C

    Se sap que la prctica dels escacs aporta habilitats de gran valor

    pedaggic - millora l'atenci, la memria, la creativitat, el clcul

    mental, lorientaci espacial, les habilitats lingstiques o la resoluci

    dels propis problemes i la posterior presa de decisions a ms a ms

    d'oferir nombroses ocasions per a la reflexi sobre aspectes

  • A LESCOLA JUGUEM A ESCACS

    4

    matemtics i lgics. s per aquest motiu que s'est portant a terme

    aquesta iniciativa en una centena d'escoles del nostre pas, entre

    les quals una s la nostra, i es fa a partir de primer curs de primria,

    amb la voluntat de donar-li continutat en la resta de cursos.

    En una partida descacs els jugadors constantment estan prenent

    decisions, sense cap ajuda externa, per tal daconseguir una

    estratgia guanyadora i aix superar les dificultats que els adversaris

    plantegin durant les partides. Aquestes decisions requereixen de

    reflexi i danlisi prvies per poder trobar la millor soluci en cada

    moment i, alhora, poder preveure les futures respostes del

    contrincant.

    Independent de si es guanya o es perd, lescaquista augmenta

    lautoestima, ja que va constatant que milloren les seves capacitats

    intellectuals i dautocontrol emocional. s a dir, no solament es

    valora guanyar o perdre, sin tamb la capacitat de fer

    combinacions artstiques i brillants, la millora en el nivell de joc. A

    ms, el fet de progressar, ser reconegut i valorat dins el grup

    contribueix a millorar lautoestima del qui juga.

    Les persones que aprenen a escollir la millor soluci davant dun

    problema seran ms autnomes i responsables.

  • A LESCOLA JUGUEM A ESCACS

    5

    2.- MARC TERIC

    Tot jugant a escacs: OBSERVEM PENSEM JUGUEM

    A classe, a casa, al carrer, als exmens i en la presa de decisions:

    OBSERVAREM PENSAREM ACTUAREM

    Es treballen totes les competncies bsiques:

    COMUNICATIVES Lingstica i audiovisual Artstica i cultural

    METODOLGIQUES Tractament de la informaci i competncia digital. Matemtica. Aprendre a aprendre.

    PERSONALS Autonomia i iniciativa personal.

    CONVIURE I HABITAR AL MN Coneixement i interacci amb el mn fsic. Social i ciutadana.

  • A LESCOLA JUGUEM A ESCACS

    6

    Alguns dels objectius que treballarem, relacionats amb les competncies bsiques:

    COMUNICATIVES

    Desenvolupar diverses habilitats cognitives i socials. Pensar i comunicar. Millorar les habilitats de comunicacin dels nens i laptitud en el reconeixement de patrons. Aprendre a respectar el propi torn i saber esperar. Treballar les capacitats de concentraci, atenci, clcul mental, creativitat i imaginaci, lateralitat i orientaci espacial. Millorar les habilitats lectores dels infants.

    METODOLGIQUES

    Aprendre el moviment de les peces i les normes bsiques del joc dels escacs. Incrementar les habilitats cognitives. Millorar el rendiment acadmic de lalumne. Millorar la capacitat de pensar racionalment. Transferncia del pensament escaqustic a altres rees destudi. Aprendre a resoldre problemes i prendre decisions. Saber acceptar els propis errors i treuren aprenentatges positius. Exercitar diferents tipus de memria, en especial la visual. Afianar relacions de causa-efecte en referncia a models de soluci de problemes.

    PERSONALS

    Descobrir solucions als problemes que anem trobant. Tenir iniciativa. Ser i actuar de manera autnoma. Inculcar lautoconfiana i lautoestima. Fomentar valors com el respecte, lhonestedat i lempatia.

    CONVIURE I HABITAR AL MN

    Educar en valors. Fomentar una activitat molt viable, econmicament parlant. Fomentar la integraci i les relacions entre les persones.

  • A LESCOLA JUGUEM A ESCACS

    7

    Aspectes generals de desenvolupament integral que millorarem en els nostres alumnes:

    LA LECTURA LES HABILITATS VERBALS

    LORIGINALITAT LA CREATIVITAT LENRIQUIMENT

    CULTURAL LA MADURESA INTELLECTUAL

    LAUTOESTIMA

    LES HABILITATS MATEMTIQUES LA CAPACITAT EN LA RESOLUCI DE

    PROBLEMES LES HABILITATS DE PENSAMENT CRTIC

    LA CONCENTRACI LA MEMRIA

    EL RENDIMENT ACADMIC

    Millorarem la capacitat lectora. La lectura comprensiva i jugar b a escacs sn activitats complexes i amb procesos similars, com ara: observaci de la paraula o frase / jugada descodificaci, integraci daquesta informaci en un context preexistent per obtenir un significat, ambdues activitats involucren la presa de desicions. Millorarem la resoluci de problemes. Hi ha analogies entre la forma de pensar reflexiva i la forma en qu pensa un escaquista per resoldre els problemes que van sorgint a la partida: coneixement de la complexitat del problema (tema a tractar), definici del problema, consideraci de suggeriments o hiptesis, raonament de les conseqncies de cada hiptesi i seleccionar hiptesis per a la soluci del problema. Millorarem lorientaci en eixos de coordenades i grfics de tota mena. Acceptar la derrota i la victria, i reconixer-les com a font de creixement i reflexi. Respectar el torn i ser pacients. Fomentar lencaixada de mans, com a eina de respecte igualitria entre rivals.

    3.- ACTIVITATS I MATERIALS

  • A LESCOLA JUGUEM A ESCACS

    8

    Exemples dactivitats que podem fer en altres rees:

    Materials:

    Pgines web dinters:

  • A LESCOLA JUGUEM A ESCACS

    9

  • A LESCOLA JUGUEM A ESCACS

    10

    4.- SESSIONS PROGRAMADES El projecte dels escacs es realitza, en aquesta primera fase daplicaci, en sessions quinzenals on saprofita una clase de matemtiques. A les primeres sessions, el mestre, juntament amb els qui ja en saben una mica, exposen la programaci guiada daprenentatge inicial. Ms endevant lalumnat ja juga i pregunta, i els nens i nenes sensenyen i aprenen els uns dels altres, amb el suport i la guia dels mestres. El desenvolupament del projecte ha de ser flexible, depenent de levoluci dels interessos del grup clase, i de les connexions que el mestre pugui oferir, respecte a les altres rees del currculum. No obstant, i sobretot per les primeres sessions, hem preparat un recorregut ms guiat:

    SESSI 1 Presentaci del tauler i les peces.

    Activaci de coneixements previs, qu en sabem daquest joc? Qui sap jugar?

    Expliquem la llegenda del tauler descacs. http://www.xtec.cat/~dobrador/cv_excel/llegenda.pdf Segons el nivell, el mestre llegir la llegenda ms o menys resumida segons cregui convenient. Als alumnes sels hi pot proporcionar el text en format paper o no.

    SESSI 2 Ens familiaritzem amb el tauler i els hi presentem el nom descaquer (tauler), lobservem i en diem tot el qu veiem. (nombre de caselles, columnes, files diagonals, rectes, colors, lletres, nombres, etc.)

    Treballem les coordenades amb el tauler mural (lletra-nombre), posem peces i ells han de dir la coordenada, diem coordenada i posen la fitxa, ho podem treballar tipus joc de cronmetre per grups, etc.

    Presentem les peces, expliquem una mica perqu estan aix collocades i les posem. Els hi mostrem a la pantalla exemples mal posats i han de veure lerror. Finalment els han de collocar al seu tauler.

    http://www.xtec.cat/~dobrador/cv_excel/llegenda.pdf
  • A LESCOLA JUGUEM A ESCACS

    11

    SESSI 3 Pintem el nostre propi escaquer. Els hi podem donar lescaquer ja fet per en blanc o els ms grans el poden pintar ells. Desprs dhaver-lo fet podem treballar figures geomtriques utilitzant les caselles. Ho podem fer utilitzant fitxes del parxs o trossets de papers de colors, es tracta de fer el mxim de figures geomtriques posibles.

    SESSI 4 La puntuaci de les peces. Els hi diem quan val cada pea en cas dempat o no poder acabar la partida. Els hi fem calcular els punts en diferents peces i variant tamb el nombre de peces. (tipus problema). Els de 1r i 2n no s si s convenient que facin aquesta activitat.

    SESSI 5 Moviments del pe, treballem com es mou el pe. Ho expliquem i desprs juguen partides noms amb els peons. Expliquem la promoci dels peons.

    SESSI 6 Moviments de la torre, treballem com es mou la torre. Ho expliquem i desprs juguen partides noms amb les torres. Podem afegir els peons.

    SESSI 7 Moviments de llfil, treballem com es mou llfil. Ho expliquem i desprs juguen partides noms amb els lfils. Podem afegir els