A.E. Talaia BRC19881000 222

A.E. Talaia BRC19881000_222

KodakPRO D UCT ES

CALCATS -B O S S E SCO fV1PLE fvlEN TS

Caputxi n s. 11 . Telefon 893 21 Ll 5

San t G r e g o ri , 3

V I L _~NOVA I L A GELTRU ( B a r c e lon a )

P lac;:a de le s C ol s, 2Te l. 893 67 64

08800 - VILANOVA I LA GELTRU(Barcelona)

,

OPTICA ORTIZRELLOTGERIA \JOIERIA

Caputxins, 19Telefon 893 05 6308800 Vilanova i la Geltru

AGRUPACIO ~tft;;} l~~EXCURSIONISTi1~G7&/8[10 ~~1/

l A-LAIA- Ct. Comer~. n.o 4 -LlA)(j:/~C~Tel. 8931257 L

VILANOVA I -LA GELTAU

Butlleti per als socis ~ N~ 12 ~

OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE 88

EDITORIAL

LA QU ADRA DE LA COS TA 0 DE SOL SONAI NOVE S DADES SOB RE LA GELTRO

UNA AL TRA TAR DOR AL BERGUED~

EL BOSC ENCISA T

RIM PFI SCHHORN, 4199

CRONICA DEL COTARRb TALAIENC

COMENTARIS HEDICS DE L'EXPEDICIO SKI-TUKUCHE 87

I X TRAVESSA MATA GALLS-MO NTSERRA T

L'E SPEL EOLOGIA ( l a PART)

NoTICIES DEL GR

AL CANIGO, PAS A PAS

TROBADA D'ESCALADORS DEL PENEDES-GARRAF

NOT !CIE S I COHENTARIS

L'ETIHOLOGIA DEL TOPONIM FOIX

EDITORSPRESIDEN TSECR ET ARI

Equip de Red accio

Vicenc;; Carbonell

Blanca For gas

Antoni Ordo vas

J . Ha . J or ba i Cre mades

Equip de Redaccio

J . Ma _J or ba i Cremad es

Eduard Mont ane

Josep Volta

Agustl Poch

Bl an c a For ga s

Toni Castello

Jo an Virell a

19n asi Ma . Huntaner

~grupacio Excursionista Tal ai aSalvador Butr i Papi olAnton i Sagarra i Ha s

PORTADA :Un a vista de Ru piti del Sal t de la Minyona(H are de Deu de l Cingle)amb un grup de participantsal GR (Fot os: Hanel Vidal )

REDACCIO BU TLL ET!DI RECCIO I HU NT ATGEEDI CI O I PUBL I CITAT

EQUIP DE CO~LABORADORS

IMPRESSIO

Sec c i o de Cul tu r aJose p Bla nesBla nca For gasXav ie r CapdetOrio l Ven t os aVirt ut Cas t roMa. Ca rm e Barce l oJoan Vire l laVicenc;; Carbonel lJosep VoltaToni SagarraGraf iques Llop ar tc /.Sant Antoni,63Sant Sadurnr d'Anoia

1

Durant molt s anys, i a causa de les circum stanciestan anormals que a molts ens va tocar viure , l ' excur s i onis me, els excurs ioniste s , hem hagut de f er f einesde supl enci a. Activi t at s com l' educaci o ci vi ca del sin f ant s , la prom ocio turi stica del pai s, la div ulgaC1 0 cultural, etc., que en un pais norm al correspondri en a estame nts ofic i als, en gran mesura han estatdut es a terme per entit ats excur sioni stes com l a nost r a.

De fet no ens en penedim, ans al cont r ar i, este m orgu110505 dlhaver f et un ser vei al nostre pais en el moment en que aquest va necessit ar-ho.

Pero, per sort, el s t emps han canviat i, encar a queamb un~ mica de retard, l'educ acio del l l eure inf antil i juvenil comen~a a ser una cosa de l' adminis tr acio. La cultura amb molt mes poca mesu r a ens es of erta cada vegada mes de forma norm al i la promoc io turls t ica del pais la fan orga nis mes competents. Potseres que comencem a ser un pai s nor mal ; ens n' al egr em.

Pero tot aixo compor t a re nuncies, i moltes vegadesla gelosia del pi oner , que veu que llobra c o men ~ a da

per ell amb tant d'esfor~ es acab ada per altre s, esmolt dol or osa ,

Hem de res ig nar-nos i d ' al egr ar -no s que ara no siguemels excursi oni st es els re sponsa bl es de mantenir elniv ell cul t ur al del pai s, ni el s que eduquem el s in fant s en l es seves sor t i des i primere s excur~ions,

per alXO cal gent espec i ali t zada i que ha rebu t unaf orm aci o adequada dur ant un peri ode de l a seva vid a

que son prof essi onals . Ningu voldri a que el seuf ill tingu es per mest r e a l' esc ol a un afe cc io nat quea hore s perdudes s l hi dediqu es, encar a que f os am bt ota la bona volunt at i amor del mon o

L'educaci o que un i nf ant pot r ebr e durant una excursio es molt sovi nt t ant 0 mes i mp ort ant per a l a f or maClO de la seva per sonalita t que l a que pot r ebr ea l'esc ol a .

Esta cl ar , despr es, en el moment en que un jove manlFesta l a se va vocaci o excurs i onis ta , nosaltre s ja elpr eparar em t ecnic am ent . Hem de ser consci ents que espot donar e l cas que una per sona excel1 ent r esul tique ni I i agra di anar d'excursio ni ball ar sard anes.

Tambe hem de renunciar a coses com la pr omoci o i manteniment del GR , de f et , hi cont i nuare m parti ci pant ,pero com a t ecnic s , i per aixo s ies ta cre ant l'A s sociacio Catal ana de Sender s de Gr an Recor r egut, al marge, pero amb l a coHaboracio del s excurs i onis t es .

La promocio turistica i el manteniment de l es estruct ures, els camins que recorrem, igualm ent que l es ca~

r eteres que ens hi porten, son coses de l es in s ti t ucions.

En tornarem a par la r , pero per ara:

editorial

BON NADA L MIL LOR 1 9 B9

••

LaQuadradela Costa 0 deSolsona inoves dadessobre LaGeltr'u

Continua ignorant-se llelllpl~

~amen~) A Illes, el "Fogatge de1553" no fa lIIencio de ningu ambel cognom "Costa" entre els trent a- t r es focs que hi havia a LaGe ltru.

Hem d'analitzar el "Cap~~eu

de 1951" per reso ldre quelcolII :

Pau Montserrat, pages de Vilanova, posseix 3 j orn al s de terr a "a la .Magdalena, sobre la Quadra de la Costa"( F 74v},els quaIsaf rontaven a llevant "ab 10 camlqui va a la Magdalena" i a migdia"ab 10 caml qui va de dit camla l a Torra den Mont ser r at ". I "lapar tida dita La Costa" er a s i t ua-

noyes dade's nodetaIls, un ~,

la Cosprop del

1485, "Lo

1421, "Mas de1456, "un erlll

Costa"; i anyLa Costa".

Anyta"; anyMas de laco vocato

Recentmenthan ap0l;)at mesun lloc:

Fins aci les referencies sonmi nses . L'any 1962 ~s va ~yblicar

"El fogaje de 1365-1370", i di~

tre .de 11aparta t dI"Hollens esparces aXl desg leya COli de Caval Ier spobl at s dins el t er me de Castellsqui han accustumat de contribuirper ells mateys", pedes veure a"Ber t r an costa del Mas de Solsona , del t er ae del Castell de .!.!Gu ia ltrun", am b un fo c, i nt er pr et ant - se per "home espars" aquellque no fo rmava par t del senyoriud' un castell , en aquest cas deLa Geltru. Me~ el termes s' invert i en: un pages de cognom CostaV1Vl a en un mas que 'po rtava elnom de Solsona.

1a Ge ltru: "D Ialtres que es troI, ben, en antics documents se nIhaI perdut el rastre, com per exemple' el que es deia Mas de la Costa

o "Quadra de Solsona", que eraI d'una Comunitat

2}defrares resi

dent a Solsona".

Dins de la relacio dequadres i masos antics, ~'exis

teix un grup la situacio geograflca del qual es fa diflcildeterminar. N'hi ha per totel Penedes i son motiu de diverses elucubracions per part dlunamin or i a dlinvestigadors. Els segl es , han originat que denominaci ons prete rites hagi n desaparegut dels docum~ts actual i ara,amb l es poques dades antigues deque es disposa, sli nte nta d'esbrlnar a quin li oc conegut correspon avui di a,

Pero slesdeve que,q uan menyshi penses, es troben notlciesdlun toponim del qual ja haviesper dut ~ e s esperances. I a partirdl aquel l moment has de canviard' opi ni o, si es que ja la t eniesf et a, ~s aquesta la tasca delscur i osos en histor ia i en la re cer ca ~l pa~s~t: aclari r els du~

t es , s igui n pr opi s 0 d' al tr es ,i si son dlaques ts darr er s, in t e~

t ar de f er-ho amb et i ca, mirantde no f er i r l a dig nitat i l es qu~

li t at s de l es per sones implic ades .

Fet a aquesta br eu in trod ucci o, anem al tltol i subt l t ol del'en c a p ~ a l a m e n t .

La primera vegada que tr obemcom ent ar i s sobre l a quadra de LaCo s t a es 11any i 915: "La Quadrade Sol sona con el manse (que actualm ent e no existe ) denomi nado Ma;de la Costa , gravado es te cotocon un censo de reducida pens io n,sin derechos dominicales a favorde l a comun idad de los monjes r esident ' s en la ciudad de su nombre" . No es fin s el 1949 quanse 1n to r na a par l ar tot come ntantles case s de camp i l a seva s it u~

cio din s el t erme de Vilanov a iTorre de l 'Onclet (1965) (Foto V.Car bonell)

3

Possible fesomia de l Cas t e l l de l a Gel t r u (Dibui x de Rosa Al t es )

4

da entre "10 caml qui va de Vilanova als Crespallins" (ar a Taco)per la part de ponent (F 22v),"10 Caml VeIl qui va a Sta. Magdalena" a llevant (F 5Iv), i "10Caml Moliner qui va a la Madalenail a migd ia (F 26v). A m~s, MagITorrents declarava un jornal lienla Costa, sobre . l a Quadra delabat de Solsona", la qual, pelcanto de ponent, llindava amb "10caml qui va de la Creu de la Geltru als Crespallins" (F 88v); Joan Roig, . pag.s de La Geltru, pagava per' dos jornals i mig lien 10Caml de la Magdalena part de laqual es dins la Quadra de Sol so- .~", terra que afrontava igualment "ab 10 caml de la Magdalena"a ponent, i per tramuntana "abla restant part de terra situadaen dita Quadra de Solsona ll(F47v).

Finalment, Joan Costa, pag.s deLa Geltru, casat llany 1579 ambAngela Poll.s, i curador dlElisabet (filla de Montserrat Costa,difunt el 1577), possela 3 jornals "a la Costa" , afrontant aponent "ab el carol Moliner quiva de Ribes al Moll" i a tramuntana "a l di t caml migen<;ant laqual ~s situada part dins la Quadra de Solsona" (F 28).

Si delimitem l a partida enun mapa del terme municipal , observem que les citades terres id'altres "a la Costa", corresponlen a la zona que hi ha entrellactual barriada del Taco (abansels Crespallins) i Santa Magdalena, 0 sigui, bona part de la fabrica de ciment i la torre del'Onclet. Per altre canto, si examinem algunes dades m~s, com sonque Gabriel Torrents era propietari de quatre jornals lien la Magdalena" que a ponent arribaven"ab 10 caml qui va de la Magdalena a la Torr~ Galvanya"(F 43),

que podem considerar que erala llIateixa "Torra den Montserrat"(F 7;~), per tenir-la Pau Montserrat 0 tal ve%1da anys enreraMontserrat Costa ,identificadala fortificacio per "torre d'§~

Mestre" en el Cadastre de 1739

coneguda des del seglO)XVIIIper "torre de 11 Ond et ,noseria res estrany que aquesta fosl'antiga "Quadra de la Costa 0

de Solsona".

El cert ~s que el monestirde Solsona ten ia drets sobre unaamplia demarcacio geltrunenca ;fins i tot existeix una relaciode propietaris 0 "terratinents"que 11 any 1628 pagaven delmeslt~

ja aleshores Bisbe de Solsona.Es la segUent:

"Gabriel Sa~~,s, pag.s; JoanLlorens, sabater ; Mathia Montserrat y sa muller; Honofre Montserrat; Gabriel Vidal; i~}zabeth

Alegret y Pau son fillI 2);

PereGasso dit de la Pl2,sa i PereSoler de la Parra ; France~~~

Oliver; Barthomeu Montserrat;Antoni Guardiola de la y~~anova,

i Antoni Sola, mariner ", quetotalitzen catorze arrendatarisinclosos lao"mull er" i el "fill".

Hi ha tots els indicis quel a vinculacio amb els monjos deSolsona ve de molts segles enrere, concretament de l'any 1092.Pero aquesta dada no 1'~3' obtinguda fins fa pocs dies. Aquellreculat any, el senyor de Ribes i

de la Geltru, Ramon Mir, fill delf amo s Mir Geribert, va fer donacio a Santa M~ de Solsona, dlunmas anb les seves dependenc i esi que tenia Sunyer Gu ifred.Aquestmas l'havia heretat dels seus pares i era situat "infra terminoskastro Gui daltrudi S", afrontant

. per llevant "in termino kastroMirapiscem", a migdia "in fluminemaris", a ponent "in terminos Cubelles" i pel canto de cer-c , "intermino kastro Ribes". Entre elstestimonis signava "Petri Aianrici" castla de Ribes en el testament de GUili~)Gombau, muller deMir Geribert.

El document ~s molt important per a la historia de La Geltru. Despr~s de les citacions dela "Villa Episcopale" dels anys999 i 1002, de la mencio de lIipsaGuisaltrud" en el testament deGuilia Gombau de Besora de mit jansegle XI, i de lIipsa Guis·altrudqui primum vocabatur Bischal" coma possessio de Ramon Mir de lesdarreries del mateix segle, ~s

la primera vegada que slesmentael castell de La Geltru (IlkastroGu i dal tr-udi s"} en el senti t det er menat i llindant amb altrescastells veIns del mateix senyoriu, com eren Miralpeix i Ribes.

cer;,sive in

El dubte es el segUent: iAques t "castrum Episcopale" erael castell de Ribes que va infeudar el bisbe l'any 990 com "castrum nuncupatum bell loco, quevocitantur ribas", 0 era una fortificacio que ja existia on despres s'anomena "villa Episcopale"els anys 999-1002 i que finalmentfou coneguda per "ipsa Guisaltrud qui primum vocabatur Bischal"?

Es dificil esbrinar-ho sino es tenen mes ,pr oves . Si 'estracta del castell de Ribes, esuna dada que cal tenir en compteper esser anterior a la seva infeudacio que aviat fara mil anys.I si volgues r-efer i r-vse al ~tell de La Geltru, el seu mi~le

nari s'hauria esdevingut el 5 desetembre d'enguany, i encara hopodriem celebrar.

Aque~tes son les ultimes notlcies que oferim de la que fou"quadra de Solsona" i del castellde la Geltru. Agrairem qualsevolinformacio d'ambdues qUestions.En bescanvi, tal vegada podriemcorrespondre amb qualque lloc 0

toponim pe~ identificar. Ho farl~

em sense cap pretensio, ja queper nosaltres la co~laboracio esun deure.

Deixant momentaniament elfet, podem comprovar que l'extensio del mas cedit a Solsona eramolt gran, des dels lImits ambMiralpeix fins als de Cubelles(ben segur que al torrent de laPastera), i des del mar fins alsde Ribes (possiblement a la torredel Veguer i el mas de les Catal~

nyes), practicament tot el quefou terme del castell de la Geltru. El mas aleshores equivaliaa cases i terres annexes (el doc~

ment menciona terres i vinyes,cultius i erms, cases i barraques, horts i hortets, prats, pa!tures~ garrigues, fonts i fontetes, etc.). Els monjos ho devienrepartir entre diversos pagesos,i alguns d'ells potser van emancipar-se del monestir, quedant finalment una partida coneguda per"Has de la Costa" i altres quedesconeixem, esdevenint un minifundisme que seguia pagant delmes

censos. Durant la crisi delssegles XIV al XVI, concretamentl'any 1554, nomes eren cinc terratinents, i l'extensio sols erade 10 jornals, 3 quarteres i vinyes, amb unes rendes totals de6 quarteres d'ordi, 29 sous i 4gallines. En canv~, el 1596, laQuadra ,de la Costa erY55epartidaentre 14 terratinents. ' Aques tmateix nombrY11'arrendataris erenl'any 1628. En el Cadastre de

1739 no hi ha refer~ncies de "laCosta" ni de "Solsona", sigui pe!:qu~ el lonestir ja no hi t eni adrets, sigui perqu~ les propietats eclesiastiques no tributavenen el repartiment imposat pel r~

gim de Felip V.

tornant a La Geltru. Tenlem ben clar que la primera notlcia del lloc de "ipsa Guisaltrud"era de la meitat del XI; que lie!glesia de "Guisaltrud" era documentada l'any 1154; i com hem pogut veure en aquest escrit, elcastell de "Guidaltr~dis" 'ja tenia terme l'any 1092. Pero, vetaqui el que comentavem a la intr~

duccio. Enllestit practicamentaquest treball, ens arriba el da!:rer fascicle d'una bona co~lec

CIO, i un dels diplomes transcr-it s ' ens fa meditar altre cop.En una permuta que feu el comteBorrell a.b la seva muller Eimeruda, l'any 988, del seu castellde l'Eramprunya per un alou situat a Tuixen, les afrontacions del"kas tr ua meum propium Rudanes que'avocitatur nomine Eraproniano" sonfor;a precises: pel canto d'orient, "in alveo Lubricato et dirivatur usque in ipsa mare"; amigdia, "in ipsa mare magna. etsic transit usque ad ipso Farello" (un escull?, un "far", laTrinitat?); d'occident, "J..,n terminio Olerdola sive in locuS que

dicunt ' cas t r um'Epi scopal e" , i de"in terminio de CerviHQnecastro de SUbiradus".16)

NOTESViceng Carbonell

1.- AURELI O. "Al ga sobro 01 cas ti l lo do la Goltrull, caaent ar i per i od i s t i c pub l i cat a1 ItO!ARI D DE VILLANUEVA Y GELTRU".i~-Juliol-1915

(El s subratllats gonoral.ent s6n nostros).

2.- Albort VIR ELLA I 3LO QA. "Vilano.a i la Geltr~. l.atges de la Ciutat i ~e l a Co.area l l

,

pag. 159. 19~9

3. - J.jGLfSIES I FORT."EI Fogajo de 1365- 1370" ,a l'Acad•• ia do Ciencias 'i Artes de Barcol~

na", Volu. 3~. n~•. 11. 1962

4.- M! LluIsa ORRIOLS I VIDAL, "Al9uns aspoctesdo la Geltr~ a la Bai.a Edat Mitjana",p"9s.30, 31 i 87, 19B7

5.- J . IGLfSIES I FORT. "EI Fogatge de 1553".pa9s. ~12-~13. 1979

6.- "Llibre del Capbreu del Castell de )a GeItr~

de I'any 1591". de IIAr.iu Municipal de Vilanova.

7.- Els Montsorrat enregistrats a.b aquest cogno. s6n :

1484, Joan del Pal.erar. pare d'altre Joan(V. ORRIOLS, p.56, i any 1591

1553, Antoni de la Goltr~ (V. 1591); Da.iado la Goltr~ (V. 1591); Pau de ViIanova (V. 1591).

1591, Antoni ...reader del lias Mussarro ;Bartho.eu, pages de la Goltr~; Bar tho.ou.dol Pont. pages de la GeItr~

(V. 162B); Da.ia, pages, a.b un jornal "en la Costa" pel gendre lIagi

5

Roig; Gas par , pages f il l de Bar th ol eudel Pont; Joan, s er r-a l l er : Joan , pa

ges de l a Geltr u, que vi vi a al car r er del seu nOI ; Joan, pages de Vilanova , "ar a de l a Gel t r u" , f i l l del de 14B 4; Magr , pages de la Ge ltr u ;Math eu, pages de l a Ge l t ru , batlleel 161 1 ( V.162B); ("pi asa de Mat euMon cer rat " , act ual pla ~ a Bar o, en unpl snoI de I' any 1633); Pau, pages deVi l anova , j ur at el 1569, alb 3 jar nal s "a la Ma9dal ena, sabr e la £.!!..!...dr a de l a Cos t a" .

162B , Bar t hceeu (del Pont d 1591), Hono f r e i Mat hia, t er r at in ent s de la Quadra de Solsona .

D. - A . b ~ ! preno. Montserrat es tro ben e is segUe nt s:

1553, Clile nt, Torre nts i Torres, tots deVi lanova, el darrer batlle l'any 1557

1591 , Ballester del Vall, lariner da laGelt r u; Cost a, di funt el 1577, pagesde l a Ge l tru i casat alb ~ngela, pares de Magdalena lul ler de Bernat Soler, i d ' El i sabet, de Ia qual ':;S cu=r adar Joan Cos t a , pages de la Gel t r uI casat al b An g<la Pol l es el 1579," 3j or na l s a l a Cos t a" • •"par t di ns l aOuadr a de~; i f i nal l ent . Har06, pages de l a Gel t ru .De t ot s ells, I'unic que ten ia pr o pie t at s a l a Costa era J oan Cos t a ,probable f ill de Montserrat Cos t a .

NOT r CI ES DEL GR

g. - EI 1739, "Ia Torr a den Mestr e" era propie t at de Raeon Alegr et i Miro. Hi ha ~

vi en dos II Mes t re ll que tenien ter resprop er es: Jaule , pages, al Cali delMolr de Vent i a l a Mas ia d'en Rafecas, t ocant al Cal r Mol i nant . De lai denti fi caci o de l a torre sabre uneapa del ter ee n' ha ti ngut cur a I ' aei c An ton i Sagar r a.

10.- El s Tor r ent s , i en es peci al els "Onclet" ,s e.pre hav i en posseit terr es a lil aCos t a" i I l ocs propers:

1591, Gabri el , pages de Vil anova , le nor dedi es ( r 43) , aab 4 j or nal s "en l aMagdale na" , a lI evant nab So r. Ph e d~

r ich de Av inyo" lara torre del Ve guer); a ligdia "ab 10 cali qui vade la Magdal ena a Carro", i a ponent"Ab 10 cjli qui va de la Magda lena ala Torra Galvanya".~ngela, vidua de Magi. pages de Vilanova (f 84). alb 4 jornals "en !! Costa". a ponent "ab 10 Cali delsCrespall ins" ' lara Tac·o).Magi . lariner de Vilanova (f 88v) .alb 1 jornal "en la Costa, sabre laQuadra del abat d~a. la qual':;S pertinencia de altra que t':; Bar tholeu Ballester" , a ponent nab 10cali qui va de la Creu de la Geltruals Crespall ins".

1739. Jaule "oncl et " , t er r es al Mal i deVent i en el Cal i de Vil afra nca (V.vid ua Magi del 1591); Josep "oncl et "alb te r r es al Padr uel l ; Joan "boni ch"a Sant a Magda l ena ; Oal i l "xer avia" ,al Noli de Vent i al Padrue l l ; Gabr i el "del Nas To r rents" , un tros a Santa Nagdalen a (V. 1591) ; Ja uae , "..ri ner" a l a "Tor r a dal Nestra" . al Noli do Vent ~anta Nagdale na (V.N!gi, lar i ner 1591. Ales . Ja ule "on cl et " posseIa una lasla a l a Geltru.

1790, el Sr. Papio l e....nta la "t orre delNora One let".

11.- Arxiu do Protocols de Vilafranca.

12. Son citats on al Capbreu dol Castall do 1591

13. - Antoni BACH, "Col'lactio diplolatica del Nonest ir do Sta .NI da Solsona : El Ponades i altres Ilocs del cOltat do Barcolona (segles X-XV)", 1987

14.- BACH, ibidel, doculent nU I .2 0, pag. 63

15.- BACH, ibidel , pag.4 2

16.- Eduard JUNYENT , "Oip l ol at ar i de la Cate dr alde Vic" , fascicle nUI.4, doculent nUI. 537.pag. 458, 1988

Igualada, setel bre de 1988

TRAVES S A VI LAN 0 VA CAN I G0------------------------------- CALENDARI PREVIST DE LES PROPERES ETAPES

ETAPA DATA TRAJECTE H• min km15 18-12-88 Rup it La Trona de Joanetes 4. 30 18 • 116 15-01-89 La Trona de Joanetes - Santa Pau 3.40 16. 617 12-02-89 Santa Pau Besalu 4 .55 20.018 05-03-89 Bes a Iji Sant Marti Sesserres 4.00 16 • 519 09-04-89 Sant Marti Sesserres Terrades20 14-05-89 Terrades La Jonquera21 11-06-89 Cap de Creus ?

6

Exposicions

* Tal com estava anunciat, el di vendres 9 de desembre s'inaugura

. 1' Exposi ci o de Papallones exotiques i de la peninsula iberica,presentades per Eduard Guzman.Ha tingut lloc a la Sala d'Exposicions de la Biblioteca V.Balaguerper raons d'espai i i~lu.inacio

i perque alIa disposen de vitrines adequades.A l'acte d' inaugur!cio hi assisti 9ran nombre degent ens sobta agradablement 'la presencia de molta gent joveamb bloc i llapis prenent apunts,demostrant .olt d1interes. Aixova be.

* Els dies 10 i 11 de desembre espresenta la tradicional Mostrade Bolets , aquesta es la 8a. Hihan coHaborat, com sempre, elsamics de la Societat Catalana deHicologia, i encara que la temporada no ha estat massa bona se1n ·recolliren nombroses especies.

* No hi ha encara data fixada,perc siesta treballant en una Mo!tra dlHerbari bastant voluminosa,obra del P.Vicen~ Vicent, amb co~laboracio de Lluis Forgas, i ques'exposara a llEntitat. Ben segurque sera ja cap a la primavera.Nlavisarem oportunament.

* Tambe siesta preparant una al tra mostra fotografica de l'arxiu particular de Rosa Maria Farriol, que ja exposa llestiu passat. Aquesta vegada anira d'aspe~

tes i detaIls curiosos de la ciutat: pedres de cantonada, balconsde ferro forjat, etc. Esta .previ!ta talllbe per a la primavera queve,

Coneguem Catalunya

La sortida al Congost de Mont-Rebei s'ha ajornat en princ ipi finspassat Carnaval, ja que els preparatius son mes complicats que n;es preve ien. N'infor marem.

UNA ALTRA -TARDORAL BERGUEDAEI Forat del Pendis, vint anys despre«

Fa tres anys per aquestesmateixes dates, feiem el relatemoc ionat d'una travessada perl'entranyable i meravellosa bagade Gresolet, sortida que repetirem l 'any segUent amb una collames nombrosa d'amics de l'Entitat.

Avui el fem dlun indret moltproper a aquell, i encara que diferent, no menys sorprenent i caRtivador : el Riu Pendis, l'Estretde ca l ' Escr i u, als vessants meridi onal s del Hoixero. Ens direupotser reiteratius, exageratsjnosaltres ens dirlem enamoratsde la muntanya a la tardor, i hemd'admetre que el Bergueda ens of!reix una bona seleccio de llocsper a disfrutar-hi a pIer.

Guar davem el record vivissi md'una feli~ travessia de dos diesper aquests paratges ara fa vintanYSj erem un grupet de quatre,com panys familiars, un d'ellst r i st ament desaparegut, i mesd'una vegada havlem parlat de tornar -hi. Pocs dies abans de la festa de Tots-Sants, i precisamentmentre projectavem una fuga~ anada al Montseny per a sadollar-nosde tardor, l'atzar ens va portara l es mans el butlleti d'una entitat excursionista de Barcelonaque anunciava una sortida a Greixer al Forat de Pendis, i endonava detaIls. Aixo va ser elt oc defin it iu i l 'anada al Montseny queda substituYda sense discussi o per la de Greixer, que queda fixada per la di ada de Tot s:Sant s .

Aixi, un grupet de dinou pa~

ti ci pant s , amb quatre cotxes, sort i em de Vi l anova una boirosa matTnada de pri mer de novembre. Ensaturem a esmorzar j a molt amun t,

a Baga, i arribem a l' encr euamentdel cami de Greixe r per l a carre tera de ColI de Pal. La major iabaixem i els cotxes i conductorsreculen cap a Baga a f i i efectede deixar tots els vehi cl es me nysun al proper veYnat de I IHos talet, al punt on mes tard finalitzara la travessia.

Mentre esperem el retorndels conductors, anem pujant tranquiHament a I' enclavament deGreixer, al peu del Ho ixero, onens agr uparem de nou. Hi ha unacalma sedant i una boirina quedona al paisatge de muntanya ipastura un aire de gran bucolisme (de calendari sUls, com diualg u de l a colla ).

Reun i t s tots pl egat s a Gr ei xer, emprenem la caminada quanja son les 10 tocades. Passem aprop de la Font Bona, que no veiem, i al cap de poc fem una breuparada a l 'Estanyet de Gr ei xer ,les aig Ues del qual re flecteixe nels variats colors dels arbresque l'envolten i mater ialmentslhi aboquen, i alIa comen~a jael "clic" insistent dels objectius fotogrHics, un "c l i ct'queno deixara de sentir-se fins alfinal de la caminada.

Boscos de roures i fagedesfantastiques, catifes de fullesdaurades cobrint els caminsraconades i nosaltres alIa als i q, senyorejant a cor -que 'vc l s

f ageda del Clot d'en Pere ( f ot o Blanca f orgas )

7

L'Estret del Pendis ( foto Blan ca For gas)

8

aquells paratg es de som ni . llunyen la mem or la i en l a di stanci ade bl ocs de f or mig o i car rer sd' asfalt, t el ef ons , ordinador si ma qui nes i la ru tin a de la vidaquot id i ana. Que poc que costa serf eli~, de vegades , i t an complicat com ens ho fem !

Acompan yat s d' aques t s pensamen ts, anem guanyant a l~a da l en t~

ment per o cons tant per la clo tadadlen Pere i ar r ibem per fi alCol I dlEscriu. Mal aur adament l aboira no ens deixa veure amb claredat les Penyes Altes ni altresci ms de la serra del Moixero.

Una bona estona de descansi reagrupament de la colla, i apartir d'aqui comen~a la davallada, bastant pronunciada i plenade revolts constants, fins a cal'Escriu, un mas abandonat, enca!tat en un lloc d'una panoramicai ncr eYbl e.

Passat el mas el corrio l esbifurcaj una branca, a la dreta,puja cap al refugi muntanyenc deSant Jordi, a prop de la Font delFaig, on ferem nit ara fa anysen aquella pr imera travessia. Al gu apunta la idea d'arribar-s'hi,pero, tot i que ens sap greu, hemde deixar-ho correr ja que no ensqueda prou tempsj son mes de lesdot ze. Aixi que agafem llaltret r encal l , a l'esquerra, .per anarcap al Riu de Pendlsj al fons esdivi sen ja les altes parets quef or men l'engorjat on hem de fercap, antic cami de trag i ners ipas del Bergueda a la Cerdanya.

La vegetacio es fa mes espe!sa altra vegada i es van alternant passos de corriol i creuament de rieretes tributaries alPendis. D'aqui fins a situar-nosal bell mig de l'engorjat 0 Foratde Pendis es el deliri, una borratxera de llum i color que ensfa perdre la ~ocio de tot el queno es alIa present amb nosaltres.Verds, grocs, ocres, vermells encesos i moradencs en una amalgamaesbojarrada entremig de timidsra igs de sol, rocam i salts d'aigua Els que estimeu la munt anya sabeu que volem dir! Els

companys de t ravessia celebrenla bona idea i comprenen ara lanostra i nsi s t enci a de voler repet ir aquesta excursio i en l'exaltac io del moment ja es fan proposits per a tornar-hi a la tardorvinent.

Arribem a un punt on l' amicVirella perd les cartes de navegar. Els Empedrats, aquell antic

cami de trag iners que t ant r ec o~

dem, el busquem en va; t ampocveiem el cami que baixa de Ga ll icant. S'ho va endur to t l ' ai guatdel 82 juntament amb el Bull idorde la Llet i altres vestigis . Enshan canviat la fesomia de l'Estret i ara hem d'anar-lo t ravessant per passeres precar ies enmigdel riu. Tanmateix una delicia.

Mes avaIl descobrim un petitbullidor del mateix llit de lariera, i encara hi ha algu queno abandona l'esperan~a de trobarun bolet abans d'acabar la caminada, per b, cal

Anem ja directes al barride l'Hostalet on fineix la caminada. A Cal Forat, ara una casa decolonies, hi trobe~ un grup deGandia.

Hem acabat ja la travessapro jectada, pero encara desitjosos de trobar mes indrets d'interes, ens arribem a les properesfonts de l'Adou del Bastareny,fins al mateix trau del bullidor.El lloc es bonic i acoll idor, pero hi t robem . menys abundanciad'aig ua que fa dos anys, quan hianarem am b l a 13a. edic io de "Coneguem Cata lunya" .

Tor nem enre ra i anem ja defi ni ti vament a descansar i a di nar , els estomacs ens avisen queja n'es hora. Dinem arreceratsales parets de Cal Forat, araja ll iure de valencians, aprof itant els darrers ra igs de sol quefinalment slha deixat veur e.

De retorn a Baga, ce le bre malXl com calla castanyada, ambels corresponents panel le ts 1 xampany, i tornem a cas a quan j a esFosco

Ha estat, com diuen ara, unaj or nada TOTAL. Aque sta es l'expressio exacta. I j a des d' aqui

ara us di em: reserveu-vos elTots-Sants de l'any que ve. Hihem de tor nar , i t ot s.

Bl a nc a =

EL BOSe ENCISATPer situar-nos en uns anys

deterlinats, farel aquest prealbul silplificat, donant unes pinzellades elelentals per latisar el ledi on estavel inclosos, ivistos naturallent des de l'areaquotidiana que ens va tocar viureo lot s'ha dit i cadascG ho potanalitzar des de caires molt diferents, pero la nostra realitatimmediata, i em refereixo al grupd1amics que ens val ajuntar perl'afeccio a l'excursionisle, sabia prou be de les dificultatsde tota mena que calia superarper sortir de l'atlosfera anodinadel .oullt,

Despres de rebre un ensenyament deliberadament aigualit, albun desconeixelent total de lallengua i del Pais, ens val posar a treballar fent d'aprenentsen aquells tallerets artesanalson sortia bona feina a lolt baixpreu, allenys per nosaltres. Elspaletes feien les pasterades delorter al lig del carrer, els boters repicaven els bocois abansde la verema, i els fusters enceniel uns bones fogaines d'encenails a la vorera per escalfarl'aiguacuit.

Es podia jaure al lig delcarrer sense por de lallenar eltransit viari i coneixiel el trontollar de les rodes, si era elrepartidor del pa 0 el distribuidor de l'oli, aquest Gltil lenysfrequent que el priler. Era unade les vessants de la postguerravitalicia, alb la c~rencia de lesnecessitats les prllarles, COlel consul de pa de loresc, distribuit per litja de cupons de lacartilla de racionalent en quantitats escrupulosalent dosificadesper evitar l'elpatx i un excesde pes ales lotxilles.

A l'estiu anavel el diulengeal lati a banyar-nos a lar,i ala tarda al cine per veure algunade l'oest 0 una altra historiapassada pel sedas, despres dlhaver-nos fUlat un cigarret de latafaluga.

Les sortides al Garraf vanser la prilera escola experimental. Algunes lasies encara lalvivien COl a can Vendrell, " CorralNou, les Piques 0 el Carxol.

Nodrits alb aquestes condicions albientals tan avantatjosesi el bagatge cultural adquirit,ens val abocar a la recerca defites les estilulants per a superar la grisor de l'entorn. La natura era un camp d'aventures isensacions que ens obria nous horitzons.

L' any cinquanta esdevingueprojectar la primera gran excursio ales Guilleries.Poc telpsabans haviel fet la descobertade Sant Miquel del Fai i del fabulos Hontseny, i ara ens preparavel per ales curtes vacances dellestiu.

La collada integrada pel Sebastia, Sanlartin, l'Albert, Vicen~, els gerlans Serra, el Ralonilpressor i el Ralon fuster, Ferran, el Josep letaHGrgic i elJosep lalpista i jo lateix, yamintentar solucionar la lanca delaterial fent-nos una tenda decalpanya nosaltres lateixos.

El Sr. M. Fortuny (E.P.D.),que les endavant hauria de serel priler president de l'Agrupacio, alguna vegada ens havia deixat una petita tenda de tres places, pero ara el grup havia crescut.

En un fabrica textil localval adquirir uns letres de robade Llencol , i un bon' dia puqeaal terrat de la casa dlen Raloni alb un guix larquel al terrael planol de la futura tenda. Ensjeiel per a calcular l'espai Gtili dibuixel l'al~ada, i sense ruliar-ho les, COlencel a tallarla roba, que per cert es va ferlassa aviat. Donel el lateriala la lare d'un dels alics per a"cosi r - l a , i els vents i les vetesde la porta. En Ralon fa uns palsde castanyer i tubs de llaut6 perelpallar-los i la tenda queda fe-

A Vic~n~ GOlez i Alelany t

tao AlgG " ens va recolanar quedonessil un bany de llet a la roba, per que te propietats ilperleabilitzants, pero ens en desdilpel dispendi que suposa.

Una nit l'anel a provar ila i nst al-lea a la pl aca de lesCasernes, vora el torrent de laPastera. Ens fiquel tots a dinsi sembla que ha d'esclatar, i albla faHera d'entrar-hi de press as'esberla un pal, al tibar Massaels vents s'aixeca estrafolarialent, i la carena fa una corbaexagerada. En reSUI, lanca teixitper algun lloc, pero de 10lentens aixopluga i estel ja a puntde fer la travessada.

El dia quatre encara veielel castell de focs de la FestaMajor, i el cinc d'agost de Iiinou-cents cinquanta sortiel devacances cap ales Guilleries,l'excursi6 les llarga fins el 10lent.

A la Pla~a de Catalunya deBarcelona pugel en el tren dePuigcerda, i al ligdia arribela Manlleu, i larxel tot seguitcap a Roda de ler.No dGiel lapes,pero si una ~etita guia per aorientar-nos dita "Canudes", ide la seva la val cOlen~ar a descobrir el Pais.

Dels nou que anavel, potsersolalent dos duien la lotxillareglalentari a Bergans, eIs al tr-eseren sililars 0 sarrons. De recipients de vidre, en feiel abGs,i SUI ant les fialbreres eren unconjunt de bonys que slencastavenales costelles. Llescudelloletreera un enginy lassa sofisticati el substituiel per algun potde la cuina, i la negra i vulgarpaella, elbolcallada en un drapper evitar la proliferacio dellanties. Aixo de la paella s'hade relarcar que era tan ilpresci~

dible si es volia bufar cullera,COl a un escalador Ii es el pio~et per atacar un couloir degla~, i la .ostra les evident eraque quasi a totes les lotxillesels sortia el lanec, per a testi-

9

--_..

10

monl ar l a procede ncia d'ex cursionist es de base. Uns pantalonscur t s per dessobre el s genoll s,per a no deix ar mass a descob ertal a cam a, es par denyes de pages 0

de t e l a f i ns al t orm el l , i al capal gun bar re t de pal la 0 dlun al tr e es ti l.

Tot te ni a el seu enca nt , .mi r at amb els ull s de l a j oventut ,

fin s i tot l a vi sio d' aquel l a·f l assada pl egada i lli gada al ci mde l a motxil la ens feia la ideaque anavem a descobrir noyes terr es , i mo l t ens havia d'agradaral per sever ar dur ant anys, f in sar r i bar a ser una im por t ant fit ade referenc ia en la nost r a vida.

Passat Roda de Ter, la primera nit acampem a ColI Terrades,prop del qual hi ha el gran meandre del riu i Sant Pere de Caserres. Despr es de sopar disfrute mdel foc de cam p i de seg ui t anema estrenar l a tenda i a dor mir,si podem. A di ntr e , no ens hi podiem moure, com les sard ines enuna ll auna, i quan un es bel l ugava ens havi em de canvia r t ot s .Sense el t err a ni dobl e sos t r e,pr egavem que f es bon te mps pers i de ca s

Llendema cont i nuem cap a St .Roma de Saui pel f orm os pont r omanic cr euem el Ter fin s ar r i baral boni c pobl et. Sant Roma encar aer a un l log ar et viu , i de l ' amen!~ a de l lembassament possibl em entno en sabia r es . Una de l es cos esque ens em oci ona es que t re pitgeml es contrades del bandoler enJoan de Ser r all onga.

Al davant s'ai xequen majest uosos , acolo r i ts d' ocr es, gr ocsi mor at s , els cingle s de Taverte ti · per un gr au d' aer i t r a~at as sol i m el poble.

El mati havi a es ta t ca loros ,per o a l a t ar da el di a s ' embr ol la

f a una ruix ad~ . Aviat s ' aclar eix fem un partit de pil ot aam b uns noiets del pobl e. El cam pde j ~c es un planell ver dos quasia ran de la ci ngler a , i amb l af arl er a del xut hem d' anar a ll aguait per que s i salta la pi l ot a • •

Aquell a ni t la pass em en unapal lis sa on ens deixen fer es tada

al dia seg uent ens ll evem voltat s de pol l et s i l a ll oca quevan picot ej ant . El di a es gr is os

emp re nem cami vers a Cant oni gr os . Sense dei xar l a guia de l ama, marx em en fil a per un viaranyfent com ent ar i s i bal adr ej ant alguna grolle ri a pel s bonys de lamotx i ll a que r ebutj a l a nostr aesque na.

Fa es to na que caminem i ensanem endinsant en un bosc defa i gs , la cl aror del dia ha anatmi nvant ca da cop mes, ment r e laboi r i na s'arrossega capriciosaper l es br anques mes altes. Poca poc, enmig de la solitud boscana , es dei xa sentir una melodiasuau, molt tenue i te el so dlunfl abi ol . Am i norem la marxa i gua~

dem un s i le nci receptiu per escolt ar amb del it l a ton ada languid ai me langi osa que puj a i baix a det onali t at ent re el mur muri de labrancada inquieta. A vegades ensacostem alIa dlon ve I lhar moniosanota i despr es l ' or ei g se l' enduudi s t ant , f l uctuant ent re l a verdor exubera nt de l es ful l es del sf ai gs cor pule nt s dle s c or ~a grisenca. Mentr es tant hem f et cami ,

la percep clo es va ext i ngi nten l a re mor del bosc. Segur amentdeu ser algun minyo pastoret 0

f in s i tot un es t i uej ant i nspi r at , pero t ambe val a di r - i afegin t una mica d'imag inacio- quebe podri a ser el matei x Pan, queamb t an bell a balada ens donesla benvi nguda al tr epi tja r el sseus dom in is bosc ans .

Arr i bare m al f r esquiv ol Canton igros, el poblat agregat ambarr els de colon ia es t i uenca , ifer em una curt a parada per adquir i r prov i s i ons .

A l a car r et er a , i al Pontde l a Rotl l ada, encetem un camienvers el Sant uar i de Cabr er a .El s ci ngl es son im pr ess io nant s,i t ambe el s dlAi at s. Des del Pasdel s Llops , en Fer r an puja en unact e dl atr evi ment per un esquerpesp adat , i e l s al t res f em el tom bi per l es escales fin al s abor dem

el pl anell del sant uar i , tot jus tquan el company sol i ta r i guanyael s darre r s me t r es de l' estimbal l. Un gos ferot ge , f er mat ambuna ca dena , guar da el passadi sentre l a casa i el Santuar i deCabr er a , i hem de passar a fr ecespaordits . Qu i na panora mi ca lAn em de sor pr esa en admiracio.Cap al nord , l a l larg a serra la dapi rinen ca es des taca com una fi t ai nabor dabl e.

A la tarda, per l a serr a dle nMateus, seguim vers l es cases deColI de Pruit, i tambe ens quedema passar la nit en una palli ssaon la pagesia ens acul l amable Ment o

El quart dia, l l i t i ner ar iprossegueix ratllant els mil metres d'altitud, i el paisatge esmol t verd. Es el Co llsacabra.

En un prat trobem una especi e de carreto de quatre rodes,pr obabl ement per trag i nar el forratge quan slasseca. Hi pugemdal t, ens arriem per un suaupendent fi ns que a bai x acabemr odol ant per la cat ifa de l a pra da. En un es tany ol i ntentem atrapar en va unes granotes per quedi uen que son mol t bones.

Ai xi f em cap al Santu ari del a Salut, i despre s de visitar 10 i adquir ir els goig s, el Ramonf a unes fot os d' aquel l es peti t es

negr es .

Segui m cap al ColI de Co ndr eu d'aci , per una pis t a det er r a , fi ns al r enomenat Santuar idel Far, s it uat en un merave l l osmi r ador voltat per un mar d'abismes o A mi tj a t ard a, vor ejant lacorn i sa del cingl e de Cadevall,ens diri gi m a Rup i t a marxes f or~ a d e s per no fer fosc, i seguintun past or que en pro u f ei nes elpodem aconsegui r per l a dreceradi t a "del s esclops del di abl e" ,entr em a Rupit quan j a es de nit .No podem veure un l l oc per acam par , i alg u ens i ndi ca per a passar l a nit un casot esb al andr atque havia se r vi t de preso, no sabem si de presoners de guer r a,el cert es que encara hi havi a

•

baionetes de la guerra del frances.

A Rupit ferem l'estada mesllarga, 0 sigui, al cinque dia,despres de veure el poble i elfamos carrer del Fossar, anem aplantar la tenda a un quart d1hora de distancia del poble, a ladreta de la riera prop del Saltde SalIent. Avui tenim temps sobrer per fer delostracions cuI inaries sense gaires pretensionsi les paelles rendeixen al laxilfregint patates i unes alberg!nies tan velles que les llavors feien el so de la maraca. Pero elfoc de les tiratge es el del Vicen~. (s clar, com es paleta! Ta~

tes fogaines que hav!em ences elsexcursionistes i en acabar lesdeixavem ben apagades, i lai hihavia incendis.

A la tarda pesquem uns galbots a la riera, que resulten sercrancs de riu iamb tomaquet son

· exqui s i t s . Al vespre gaudim dlunbon foc de camp i perllonguel laxirinola fins tard; almenys a fora no sIesta tan encongit COl ala tenda, que si plou no podremni tocar el sostre, perque sino ••• aigua.

La sisena jornada al lat!explorel les rodalies del campalent, adlirant l'abrupta fondalada on serpenteja el Ter per aspres congosts. A la tarda anem

a Rupit per fer algun provellenti aprofitar per acabar de coneixer el bonic poble. Cap al tardSOl a la pasare~la penjada mirantla riera i veiem com uns anecsque nedaven fugen de sobte. Negres nuvolades presagien una gropada, i aquesta no triga a arribar. Des de dalt el pont guaitelCOl una onada ilpetuosa i brogentbaixa terrosa, arrossegant branques i omplint el llit de la rierae L'aiguat ja deu haver esclatat a la cap~alera de la vall,a llalt Collsacabra. Ac! encarano plou, pero marxem capficatsi de pressa en direccio al calpament abans que ens enxampi el xafec.

Ja fosqueja i pel cam! enssurten al pas unes fal!lies queestaven acalpades vora la ribade la riera i ens demanen ajudaperque el nivell de l'aigua pujaperillosament. Els vuit que anem,ja que en Vicen~ rOlandria sola la tenda, baixem i COlenCel adesmuntar el paraments, larfeguesi andromines i tots junts, ambvailets agafats de la ma, ens dirigim cap al mas de SalIent, onens deixen aixoplugar a la pal lera i ac! passar la nit. La tendaes al davant, a l'altra vora, iel Ferran intenta creuar la rieraa gual per sobre d'unes pedresque fan de passera, pero ara noes veuen per la ~ujada de nivell.

Intentem fer-lo desistir pel riscque representa, ja que a cinquanta metres la riera s'estimba enel famos Salt de SalIent, a granfondaria. Fornit dlun llarg bastotanteja les pedres i, amb llaiguames amunt del genoll, travessael ·cor r ent i va on es troba enVicen~, arraulit dins de la tendamig caiguda.

Llendema passe. la resta del. grup vora el migdia aixequemel .campament, i per decisions pr!ses anteriorment, sis companysse1n van cap a Aiguafreda. Vicen~, Ferran i jo seguim vers St.Joan de Fabregues i davallem aSusqueda, poblet que anys a venirtambe seria engolit per l'embassalent. Seguil deu 0 dotze quiloletres per una pista fins El Pasteral, on tornem a passar la niten una pall era.

El vuite i darrer dia, pugemal carrilet d'Olot, un tren dejoguina, i al ligdia arribem aGirona. Dine. a la frondosa Devesa, i a la tarda continuem capa Barcel~na. A l'estacio de Fran~a ens retrobem alb els altrescOlpanys, i tots junts arribarela Vilanova. Per cert, en aquellaepoca, mes d1una vegada ens hav!em de sentir, en concret per partdels joves, cOlentaris de cairedespectiu COl a110 de: "Estan grillats, i a mes de dormir a terra~

es fan un fart de caminar".

I aix! acaba l'excursio perles Guilleries i el Collsacabra, ·que ens forniria d'una experiencia de positives vivencies ques'aniria aferlant en els anys vinents.

Antoni Ordovas

Novemore de 19BB -

11

••i.tl~~li'J.ii'il~Bil.ll.lfti.1RIMPFISCHHORN,4j99 m.Un quatremilpoe canegut,pels muntanyencsde casa nastra

Per J 0 s e pM. J 0 r b a Cremades

Pujant al Rimpfis:hhorn . Al fans el Breithorn (foto Josep M'! Jorba)

12

Habitu alment quan es va als Alps ,s 'aprof ita l' ~for ~ de f er ta ntsquilometres per i ntentar cims 0vies conegudes~ Tan sols despr'sd 'anys de correr per aquestes m u~

tanyes, passada ja la febreadolescent de l' a l ~ a d a , cri denl latenc io altres cims cons ideratsmenys importants 0 secundar is.

Aixi mateix, s i es t' un companyde cor dada que s'ha recorreguttots aquests cims i mpor t ant s , comva ser el meu cas, 's fac il anara "r edescubrir" una mica els cimsoblidats pel s nostres mun tanyencs .

Ouan aquest estiu vam anar de vacances fam il iars per les vallsde Saas-Fee, Chamon i x i la ValFer re t, no va obl i dar les cor des ,bot es i la "f er r all a" per si sortia lloportunitat d'emparrar-nosper algun cim 0 altre. Va ser aSaas-Fee , en pIe Mischabel (Sul ssa), a l' est ar envoltats de cimsext raordinar is ( Nadel horn 4327m, Lenzpit ze 4294 m, Dom 4545 m,T ~ s chh orn 4491· m, Al phubel 4206m, All alinh orn 4027 m, We issmies4023 m, Laggin horn 4010 mFl etchh orn 3996 m) , no vam poderr esi st i r pujar- ne alg un.

En Francese Carul la i jo ens i ncl in em pel Rimpfischhorn, que desde Saas- Fee no es veu, pero ten imnot i ci es que l a via nor mal comb i nada amb l a travess ia de l ' ar est a~s cons iderada per Mich el Vaucheruna de les 100 millors asce ns i onsdel Valais .

Les mosses, la Susanna i l'Assum£ta, aprofitaran el dia de l'asce~

S10 per fer esqui d"t' sobre laimp r essi onant gelera nor d del ' Al l al i n, a 3770 m.

Nosal t r es , el dia abans, pugemam b el te l eferic f i ns a Felsk i n

a 2991 m, i des d'alla anem a dormir a l a Br itan iahutte ( 3030 m)~

d'o n ja podem contemplar l a muralla granitica del Rimpf isch horncaient fins a la gel er a de l'All~

lin i el cim glacial del Strahlhor n de 4190 m.

En Fra ncese recorda l a seva pr imera asce nS10 am b esqui s alStrahl horn , ment r e vei em tres cabres llepar les parets del crematori de deixall es del refugi o Reposem , deixant que l'adaptaciofaci els seus efectes . L'ombradel s punxegut s ci ms va cobrintcada vegada m's l es esquerdadesgel eres fins arribar al magim moment de la posta de so li tot de

sobte parant-se el vent i donantuna sensacio mister iosa a aques taal~ada. Ja re fresca i anem a lacabana a sopar.

A les 9 de la nit j a som alssacs. Al costat hi ha uns sUlssosque, com nosa l tre s, aguanten ambres ignac i o l a "buf a" dl un grupd' al emanys que cel ebr a l' ascens i oal St r ahlh orn , f i ns i t ot n'hiun que ens r egal a un vomi t agre .Pensem que rea l me nt als llocs defacil ace's , com aquest refugi,puja gent de t ot ti pus. Per fia le s 10 de l a nit el sil enci' s obl i gator i i els alemanys hores pec ten, ador mi nt-se en el seuson et i l ic. - I 's que l a cervesade 10Q es not a a 3000 m !

Ales tres del mati ens aixequel,hem dormit d'una tirada sense estar neguitosos per llascensio.Volem cOlplir l'horari per trobar-nos alb les dones quan acabind'esquiar. Despres de beure 3/4de litre de llet aiguada alb cafei sucre, i lenjar pa, la~tega,

lelmelada i formatge, ens equipelalb el material i comencel a caminar, frontal ' al cap. Son lesquatre del mati.

Tot seguit veiel rere nostre unafilera de frontals sobre la glacera de Hohlaub. La majoria esbifurquen a la dreta cap a l'All!lin 0 a l'esquerra cap al Strahlhorn. Ens retrobem amb la parellade sUlssos de l'habitacio, i totsplegats anem cap al Rimpfischhorn. Ben aviat cOlence. a perdretelps, que ens fara allargar l'h~

rari, ja que ens posem en un campd'esquerdes que ens fan reculara tots. El dia, pero, co.en~a aclarejar, i estem a 3400 m, despres d'haver sifonat per arribara la gelera Allalin (Allalingletscher). Pode. gaudir una vegada mes dels colors taronjatsi groguencs de la llum del solsobre les geleres, sota un celencara l l et Ss,

La progressio es facil sobre laneu dura fins l'Allalinpass (3564m).En aquest :coll s'obre · una vista formidable: Cervi, Breithorn,

Castor, Pollux Mont Rosa. Lagelera cau cap a Zermatt. Aquiganyipel, el fred es intens i lesmans canvien de color ' al treureins els guants, pero "tornena la vida" poc despres d'estardins el folre polar.

Fem una travessia horitzontal perla vessant sud del Cil, traspassant la cresta d'un gran gendarme. Aqui hi ha un pas delicat perles condicions de la neue Per 50

ta dels couloirs que pugen 350400 I alunt .f i ns a 'l ' ar est a , arribem a una cubeta glaciar per~ontinuar per la via ,normal iambfort a pujada fins a la Rimpfischsattel (3990 I), on l'al~ada colen~a a notar-se • .

L'ascens io acaba amb un pendentde neu i en travessia cap a l'esquerra, s'enfila fins a un gendarIe alb una successio de passossobre roca, neu dura i terrenymixte, lai dificils pero aeris,que fan gaudir de la vertical itat, guardant una sensaClO de seguretat amb el terreny iamb tulateix.

Una vegada a l'avan tcil, quedenuna cinquantena de metres d'unatravessia aerla, pero segura sino fa vent. A la dreta la tara NEdel cim que cau 400 m sobre lagelera, i a l'esquerra la caraSO on els couloirs s'arrien arri-

bant fins a la cubeta per on hempassat. El cil es lolt petit, ino hi caben les de 5 0 6 persones, donant una vertadera sensacio de cil. De fet, el cim es tansols el gendarme mes elevat d'unacarena que va des de l'Allalinpass a l'Adlerpass.

La satisfaccio es gran i lanitidesa del cel ens perletde veure fins i tot les falosesluntanyes de l'Oberland al nord,i als nassos , tot el Mont Rosa!

Fem una baixada feixuga sobre unaneu estovada pel sol. En dues OC!sions el company s'enfonsa finsa la cintura ales escletxes delglaciar. Semble. saltilbanquis.L'altre que assegura esta alatentalb el piolet en una la i les ll!~ades de corda a l'altra.

Les dues sifonades que hem de to~

nar a fer fins arribar a la cabana Britania, encara que son curtes, es fan molt pesades, ja queel sol pica fort i perque hem begut molt poc en tot el dia.

Un cop al refugi, bebem un bonlitines i rapidament continuemavall a agafar el teleferic. Hengel al camping de Saas-GrUnd.

Aquesta zona ens ha deixat un bongust de boca i pensem tornar-hia l'hivern, ja que els famosos4000 de Saas-Fee, Allalin, Alphubel i Strahlhorn, son atacablesamb esquis.

Strah1horn 4.190 m. Rimpfischhorn 4 .199 ~. i Allal inhorn 4023 m.

13

REP ARACIO NS AL L0 CAL CARNE TS DES 0 CI N0 USI CAR NET S FED ER AT IUS

VINT-I-CIN C ANYS DE SOCI

Aquest passat div endres di a 9 dedesembre, es van repartir en unabreu cerimonia, a l a Sala d'Actesdel nos t r e l ocal , l es medallesdel 25 Anivers ar i com a socis del ' Ent i t at als qui encara aguant endes de l ' any 1963. El s i mpat i cact e es va cloure amb un r epor ta!ge de diaposi t 'i ves r etro spect iv es.

Mesos enr er e us comuni cavem queal local teni em got er es 0 mesaviat inundacions. Be, doncs, despres de posar-nos d'acord amb elsveIns de l'immoble, vam donar unul timatum al nou administr adorde la fin ca.Pocs di es me s tard, una 'empr esad' obr es procedi a a r epar ar el sdesperf ect es a teul ades i t err at s

a . f ~r un r ef or , als bai xos , isobr etot a desemb ussar desguass osi baixant s . Si be hom cr eu quel 'edific i no ha canvi at i conti nua essen t veI l i t r onat, almeny ss'ha evit at l ' augm ent del deteri or.Per alt ra banda, el cel r as del a Sala d'Act es t am be s'ha re par at, l a Seccio de Cu l t ura haarr anj at el seu tr os habilitantel l l oc que ocupava l a Fotografica per convert ir-h o en Bi bl iot ecai Arxi u. Tambe l a Seccio de Muntanya es podr a i ncor por ar al se ul l oc un cop r epari n les entradesal passadi s que me na a la Secci o.

Com que els antics carnets de soci s'havien esgotat, hem impresuna nova remesa , mes vist osos idel tam any d'un a t arg et a de cr edit. A fi de poder -los r enovar ,el s socis que vulg ueu podeu port ar el carn et antic i dues fo tosde car net actu al itzades , a Secre t ar i a de 7 a 9 del vespr e, dil l uns , dim ecr es i di vendres, ius el canvi ar an. Els nous soc isdel s dar re r s mesos el ti ndr eui gual ment di sponi bl e a Secretari a. Cal r ecor dar-vos que, en vistes del pr oper any 1989, els quidesitgeu t enir la t arj a de f eder at de l a FEEC de bon pri nci pi ,alXl com l es assegura nces de laMut ual Espor ti va 0 be de l a Phoenix 0 , Sun-All iance, no espereupas a darr er a hor a , per que l a tr~

mitaci o tri ga bastan ts dies, sobretot el s pr i mers meso s de l' an ~

ASS EHBLEARIA DE LA

EXTRA OR DINAF • E • E • C

14

PREPARACIO DE LA HARXAD'ORIENTACIO PER DESCRIPCIO

Ja slhan fet les primeres sort ides preparatories d'aquesta Marxa(XXX Social) i sembla que la Col i ss i o ha triat un itinerari proper a la Serra de la Mussara. Calque reserveu, en principi, la data del 12 de mar, proper, tantsi penseu participar com a marxadors 0 be coHaborar com a control.

FEDERACIO D'ENTITAT SDE L CAR NAV AL VILAN Ovf

La nostra Ent i t at s'ha i nt egr atcom a membre fundador de la Federacio d'Ent itats del Carnaval Vilanovi , que no es altra cosa quel'antiga Comiss io de Carnaval queara es converteix en Federac ioper ten ir estatus juridic i poderrealitzar legalment totes i cada!cuna de les contractacions i gestions que aquestes festes comporten.Mentrestant, la Com issio de Carn~

val de l a Talaia esta preparantel que sera el programa del 89

us assegura que hi haura sorpreses. No us ho perdeu! Enguanyserem els millors!

El passat 3 d'octu~re ass i sti re ma l ' Assem bl ea Extraord i nar ia del a Federac io d'Entitats Excur s i oni stes de Catalunya , en que s' apr ovar i en els tres punt s object i ude l a convocatoria. El pr imer foudonar conformitat a ' la creaClOde l'Associacio Catalana de Senders GR, on el Comite de Sendersde la Federacio s'integrara il'Assoc iacio portara la part bur~

cratica i economica, que alhoracomptara amb les aportacions dela Generalitat.Un altre punt fou el de donar suport al Comite Olimpic Catala.Va esser aprovat per unanimitat.El darrer punt era per donar elvist- i ~plau a una nova Federacioesport iva, com es la d'Orientering, una nova activitat a migcami entre l ' At l et i sm e i llExcursionisme. Ta.be fou aprovat, ambel vot en contra de la U.E.C.

.C.,o.aiCr.a....d.fll':CQTA.8B.~:t.a.la.i~n-~-.-.~-.-.-. -.-v»-•••••-•••••••-.-•••••••-.-.~-.-.-•.•-•.~.•~.•.•~••.•~.~ •••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••.••••·.·.·.·.···.·.·.·.·.·.·.·.·.·.·iZJ.·.·.·.·.·.·.·.·.·.·.·••••;M:;~ :,., "'.Il••••:-s.:.e;;'tIJ:~.:-> ....,•••••••••·······~···..•••..:=~··:,.,·"'..··r-:····I··-.;,j",-iI'••••••J!.••if.,.J:::~:::::::::::::::::::::::::::::.:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::~:::: ••::::::::::-;::::::::::::::::·:::::::'$:::::::·:::::::::··~::·.··:"J:.~f(::::~ez(J');::~:~~:::::::::::::::·::~a::::~'S::·ff$·:·:~·*~· ~:::::~::~••~~•••••••• .1'•••• . . .. . . . . . . . . . . .".••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••>••••••••~••••••••'i(••••••••••••~-:.·~·fI!.·.f(·.·.·.'(f(·.·.·.·.·.·iI!..r;;;·;,r.·;·r!:lZ.·.·.·.·.·.·.·.~ .•.•~ ....~~..~«~-.;:(~ .. .x.. ~*.~ ~.:.:.:.:.:.:.:::::::::::.:~::.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:•••:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:•••:.:.:.:•••:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:•••••••:.:•••:.:.:.:.:•••:.:.:.:.:.:.:.:•••:~~...~••:-:.:.:.:.:~<:-:«- ••)I.~".';~~:::~ ••:. ~.-=...:-:-:«~;';.:j~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~.~ •.•~.~.~.~.~.:.~.:.:.:.:.:.~.:.:.:.:.:.:.:.~:.:.:.~.~.:.:.~.~.~.~.:.~.~.~.~.~.:.~ .:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:::.:.:.:::.:.:.:.:.:::.:.:.:.:·:-:.:·:::'.\(-:·:·:-:::·:·:·:·:·:·:·.·:·:·:-:·:-:·:::::·;.t"n.·:-:-:.:.:.:.:.:-:-:.:-:-:-:.:.:.:••'

L'ORDINADOR JA FUNCIONA

Despres que els experts donessin.enjar al nou nat ordinador deSecretaria, aquest no ha tingutl es re.ei que pencar i ja ens fales etiquetes a.b les adrecesdels socis de les Seccions ,llistats dels lateixos classificats COl vulgue., els rebuts anuals, trimestrals i lensuals, etc.Estem a punt d'introduir la co.ptabilitat perque ens doni el balan~ i el co.pte de resultats,aixi COl l'inventari del que teniDI.COl que es molt possible que, enintroduir les dades, s'hagin produYt errors de transcripcio 0 queaquestes dades ja foss in incorrectes abans, cal que els socisens cOluniqueu si adreces, nUleros, quotes, nOls i cognols sonreallent els que us corresponen.En tot cas, veniu al local elsdilluns, di.ecres 0 divendres,al vespre, 0 si no telefoneu al8931257, cOlunicant la variac ioobservada.

LIALCALDE VISITA LIENTITAT

EI passat 1B de novelbre val tenir la concertada visita de l'AIcal de de la ciutat, en Jaume Cas!noyes, a qui en el seu programade contactes directes alb les ent i t at s ciutadanes, corresponguedialogar alb la Ta laia.Despres d'una breu introducciodel president Salvador Buti, enJaule Casanovas feu una curta exPOS1C10 del futur de la ciutat,per passar posteriorlent a la r oda de preg untes, que una seixantena de socis que o.plien la salad'actes escolta amb gran atencioi que resulta un exercici de ciutadania molt reeixit. En altrespaglnes d'aquest Butlleti s lamplien detaIls del que f ou l 'acte.

ASSEMBLEA GE~iRAL DE SOCIS

Reserveu la data del 21 degener, dissabte, al vespre, perl'Asselblea General de Socis quetindra lloc al nostre local. Passat festes us enviare. la convocataria oficial. Penseu que l'helpassat a un dissabte per aixi poder aprofitar els diulenges peranar d'excursio.

CAMINADA POPULAR DEL MlcLENARI

Siesta preparant pel proper 22de gener el que sera la CalinadaPopular, que enguany, a.b lotiudel Mirlenari de Catalunya, portara aquest nOI, alhora que l'itlnerar i passara pels llocs on hiha els vestigis lirlenar is de lacatalanitat de les n~stres contrades.La Caminada, volel que sigui e.inentment popular i tothol hi hade poder participar, des dels mespetits als les grans. Es una passejada matinal per la muntanyai no una cursa. Totho. podra anaral . seu rit.e, i no es obligatorianar corrent ni a poc a poc. Tindreu docu.entacio histarica i unplanol del recorregut i altrescoses meso Doneu veus a tothomi veniu a inscriure-us al local.

NOU PRESIDENT DEL GRUP D'ESCALADA

A partir del mes d'octubre, s'hafet carrec de la presidencia delGrup d'Escalada i Alta Muntanya(GEAM) en Lluis Carrasco, quesubstitueix en Jordi Lozada, queha plegat per motius particulars.Desitgem al nou carrec una tascaple na d'encerts.

DOS AUT 0 CAR S PER ANAR

A ESQUIAR A FRANf.A....

La Seccio d'Esqui ha organitzatuna sortida a Valthorens, en combinacio a.b la co.panyia SKYBUS.Malgrat el desgavell que ha ocasionat la desfeta del "pont" del5 de dese.bre, dos autocars d'esquiadors han tastat les prileresneus de la telporada.Per l'activitat de la resta dela te.porada, rebreu progra.esespec i al s ,

NECR0 LbGI CA

Hem rebut la trista noticia del'abit de la nostra associada Adela Montaner, que a les de les seyes .bones qualitats ostentava lad'esser del grup de socis fundadors de l'Entitat, conjuntalentalb el seu espas n'Enric Valldos!ra, a qui. des d'aquestes paginesIi Fe. arribar el nostre profundcondol, que fem extensiu a la seva Filla i parents. Descansi enpau.

JA TENIM CONSERGE

Despres de la jubilacio del Sr.Llaverias, havie. donat veus persi algu podia fer-nos aquest servei.Doncs, be, a partir d'ara us trobare~, saludant-vos al vestibull'Anna Carbonell',que :sera.laqui realitzara aquestes tasques,obrint el local a partir de les7 fins ales 10, atenent-vos elsencarrecs i al telefon, i alhora,endre~ant una mica el local.Que per molts anys la puguem veure alli !

15

IX TravessaMatagalls-Montserrat

Ai.xO no ha. estat res!DI af}I..Ii' a des anys, tomem-hi •

Eduard

vol tant del ~ per 1CXl. Ib erafocil fer tants quilemetres decop, • • es notava un fort cansament, sobretot als peus, En JosepCordi i el Franc Alcaraz ens deixaren en aquest punt de l' i tinerari.

H3. valgut la pena.?Fs una ba1a exper-iencia, perO noacabes de treure'n tot el rendinent, Part del recorregut el fasde nit --d I Aiguafreda fins a SantLlorenc Savall- i part el fas migcansat, pensant nc:rnes en arribar.

La rrarxa contiruava - f altavenmes de trenta quilemetr'es- totdir-igirrt-oos cap a la !obla~timobstacle irrportant del recorregut-. El cansarent no perdona.vaperO la poca distaneia fins al'arribada. ens encoratjava. Jafalta poe! Entrada la tarda arrib8.rem davant el lblestir. J-b havfem fet en IreI'1}'S de 24 heres! lhaestrarwa sensacid d 'esgotamenti d' alegria ens va ccupar. L I organitzacio ens c:la18. un bcnic recor=datori de la gesta -Un relleu orografdc en guix de tot el recorre=gut-.

D'un quart de sis fins a un quartde vuit del vespre es podia anarsortint; Ul1S 00 feiem tranquillament, pero d 'altres anaven pel"record" de I' edicio anterior,que s' ha.via fixat en IreI'1}'S de deubores,

Sortiem de Vilanova arrb tren finsa .Barcelooa , i d "al.Ia amb autocarfins a Coil Formi c (al, peu del!.atagalls). La travessa carenc;;avadalt del cim, al.Ia hi ha.via elcentrol de sor-tada, M§s de desmil participants ens hi aplegim:mdisposats a ccmenc;;ar la petdtaaventura.

L' i tinerari seguia la SerraladaPre-litoral des del lb1tserw finsa lbltserrat, passant, entre d'al:.tres, pel Pla de la Calrra, elsCingles de Berti, Sant Llorencdel l-\.mt, Serra de l'ctac•••L 'organitzacio foo del tot~ta --servei d 'aigua, avituallaments, Creu Roja, emissores deradio•••- La travessa, pero, erallarga i calia prendre-s 'ho ambcalJra; un dels nrrrents dif:i:cilsfeu L'arnibada al poble de SaritLlorenc Savall, molts decidirenabarrl:nar, si no 00 ha.vien fetabans; han calcula ''baixes'' al

Aquesta IXa.edicio(prova biennal)va celebrar-se durant el rres desetarbre, els dies 17 i 18.lhs quants socis i ames varemenirrar-oos a anar-hi , Tot corencaUl1S rresos abans, durant la travessa del GR; al.la sortf a la cenve£sa la pcssibilitat que hi participes un grup de L'enta.tat; ens ~

grescaren en Josep Volta i I'~ti Poch -ells ja hi ha.vien participat 'en edicioos anterdore-, Totanava endavant. Pees dies abansforoalitzaran la Inscrdpcfo: enJosep Llosa, 1 'Agusti Poch, elFranc Alcaraz, el Josep Gordi il'Eduard 1·b1tane. Ens esperavauna llarga jomada. a peu, ccncretament 79 kin 743 m a fer d'unatirada.

"La travessa lla tagall s--f.rnestirde I'rntserrat es una prova no ~petri0.va de resisteneia per m.m~nya que te per cojectau efectuaraquest recorregut en menys de 24bores,L'organiza el Club Excursionistade Gracia, en lTl€Ili>ria del granexrnrsionista que feu !·tssen Jaurre Oliveras , el q.Jal la realitzaper primera vegada, el 4 d I agost;de 1!l)4."

~ J""@

I@

l I @ @0' e:t' 0" 0'

{) fJ 0 0 0 0!~ 0

<{}> -(? <l? <{? ~ -(? ¢> ~I I I I I ,J I I I I I <>

NI @ I I , I ~

I U · e~I I? J @ Ie 15 .. ~0 ~ I.. , u I .. · I ~

0; ..I .. ..

-e ~ .<>-;0 .. ~ e I

:> c. · . ~ 0> '> .. u :>:.. 0 <t . ~ ~ J · v'" 0 -c C > I a:

'" u .. .. ~ e~ ~ ~

e :! ~ "c ~ ~ > -g .. ." I~ 0

~

~~ .. 0 .. ' 0 -!! ." ;;;

" "0 Z ~0

"."

~... > g a. · .. I ~

~ '" " c · ~ c c. "0 0 .. .. w 0 0

v; :>: v a: v v "' r :>: :>:J J I I I 1

,I . ,

I 1 ,I I J I I I I 1

1 I 1 I 1 1, 1 I 11

,1 I,

~

,N .. ~ g '" '" M

" '" N ~ Oi0 ~ " ~ m 0 '" ~'? ~ ~ 0- N N M~

" "' '" OD~ .- ~

0 I 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Krn .

I I I i I I I I I I I

IX TRAVESSA MATAGALLS-MONTSERRAT

I I @0-

I fr fr 0 0 \"1

~~-{}o o{? <l?IJ

I I

e 6 9 9 '·J J· . , ~ ,I _ ;; s .. . , :: ' I

" I ~ ::l:' 0 » '" '"'" ~

0 ~ . :: ' I

'"v • . . a: '" -

E1 -;;; -;' :> .... 0 VI~.. U "0 -0 0: "0 c

.~.:! 0.. ~ '" ...... ~I c

E I ~ ~ ~ ~ .. ~ . ~ ..· ." ~ "0 "0 ~ ~ ...DO ;; I ~ '~ -:0 · .,, - 0:· ...

I u 0. C :> ....'"

.. ; I c· "0 .'" 0 DO ~ 0 · 0 0 t~ .:>: v ~ "' 0.. 4 v u v v <J :...un I u

I I I ; 1 I I · I I 1 I1800 I I 1 II J 1 I 11600 I I 1I I140 0 ,120 0

I 1

10008006 00 I ·1 · ·:400200

1 ·I · · .0 .. M '" :' :g 0>

M <> .,~ '"

M ~'"

"," M ~ 0> '"~.z

:;lNO> N M

~~ .z "". <>

"N N ~ M MM .z~ .,

~ Crf>U Roj ~ fl!J Av il uJt I.~mpn t is> CONTROL

-eJ A i g u~ I Emissor~ df' R~dio

'C:P Brau

16Perfil de "itlnerarl

Comentaris medics delexpedicio Ski=Tukuche87

Per Jos e p M. Jorba i Cremades

No son poc s e ls coneguts ,q u etot >: e rrant ment r e ' fem elcafe, m'insiste i xen que esc r i g u i quatre paraules sabreexpe r i e n cie s persona ls ime dici n a de muntanya, despresd ' h a ver participat en l'expe dicio himalaienca del Pened es-Ga r r a f d 'ara f a u n any.Crec que les experiencies sond i ficils de comunicar, t an tl e s s ens a cion s q u e un e x pe r i men t a qua n pas s e n , c om e lrec o rd q ue de i xan . Es fac ilpec ar per d efe c t e, a e xagera r .Un c o n e g ut metge d ~expedicio

em v a d i r que: " Un a e >:per~encia h ima l aienca no esq ueda e n termes mi tjos, a n ot'ag rdd a en abso lut pe r lesp r i v ac ions i l a poca mun t a nyaq u e s' a r ri b a a f er ( e l millores la aproximaci6), a 't 'en ganxa com l ' he r o i na ' pe r to te l c u mul d'expe r ien cies e v

cra o rd in a r i es que compor t a ". Ies ve r i tat , a l ' e xpe dicionss'ha d e superar mo l t e s trave~

de c o nvivenc i a, fe r mi l i unav egada el ma teix cami pelsc amps d ' al c;ada fen t de " burrode c ar r e g a" ; pa s s a r p rivacionsd ' a limen t s , lIeure , ma 1 demuntanya , anyoran~a etc ..•Ai x i doncs , hi h a alpinistesbonissims que s6n una nul.litat en una e xpedici6 i unavegada han p r o b a t I'Himalaia,n o n1 tornen, preferint lesj orn a d e s formidables als Alpsa als Andes. Tantmateix hi haespecial1stes en e xpedicions,que en l 'ambient de muntanyano s6n considerats veritablesmuntanyencs ja , que passenmesos d'expedici6, per6 poquesvegades surten a gaudir de lesnostres muntanyes. Es evident,per6, que per arribar a ser unhi ma l a i s t e s'ha d 'haver r e c o r -

regut mol ts p a ssos dins el m6nde la muntanya , p e r6 no totsels qui hi arr iban e ls hi sat isfa, excepte , pot s e r , de" c a r a la galeria".No es estrany sentir d ir alsexpedicionaris que q uan e stand 'exped ic i6 se 'n v o l e n a nar, iel fet de fer cim, t am b e vo ldir q ue es "fot el camp " d elcamp base; i en canvi de c a s aestan t , pensem en les cas e sbones q ue y a m viu r e i hivol dr iem torna.r.Tambe hi ha qui pensa q u esempre son els matei xos, 0 a mbben poca variaci6, els que vanales e xpedicions , i a vegadesno son els mil lars a lp i n istes.Ai x6 te la seva 16 g i c a ; l aqualitat h u ma n a de la gent,l'amistat entre els e xpedicion a r i s , la prudencia per cons ideraci6 a ls a ltres, ladisposi c i6 a desfonda r -se perpre para r u n camp d'al~ada

sabent q ue n o ets e l quet i ndra l 'oportu nitat de pujaral cim; e l cone i xement delmuntanyisme d'a lta cota ;lad iferent f a ci l i t a t en que elcos s'adapta etc ••. Es perai x6 que e xped icions d 'el ite ,am b mu ltiples estrelles engeneral h a n estat u n f racas ibones e xpedicions s 'acaben apinyes ( mo l t poques vegadesconfessades ), atribuint demanera mesquina el fracas aaltres raons. Tambe hi ha bansalpinistes que no s'adapten al ' a l ~ada i altres mediocresque el seu rendiment es excellent, pot ser per que estan jaacostumats a patir per seguirals mes forts a baixa al~ada

on la falta d'oxigen no es elfactor limitador .De totes maneres, l'anard'expedici6 , com totes les'ex-

17

!11 8 cio l a amo medicaments peraques ts problemes. Una personaestaba c onvalescent d "unalux~ci6 Lr a u ma t i c a d'espatlla.Cap d e l s tres van presentarp r ob l e me s.Vem fer profiI. laxi pel tetanus i hepatitis A, ai:-:i com aq u imioprof iI . laxi an tipalGdicaa mb cloroquina i pirimetanina,ja que tot i no ser un dels] IDes de m.3 };ima endemia, eraePOed postmonz6nica i passaremd urant Cifl r: dies per zones des elva subtropical. Les probescreuades de compatibilitatsanguin ia, per si necessitavemalguna transfussi6, les vamfer a I 'Hospital Sant Camil .La xafogor dels primers diesd'aproximaci6, e ns feia sentircansats. Perdiem malta aigua isals per la suor amb la parado xa de no se sentir gairesed , tot i estant una micaqeshidratats . Aquesta apatiadels trOpics desapareix alasetmana 0 com a maxim als 15dies ~ per6 depen molt deltipU5 de roba que es porta;com historicament ens hanensenyat les colonitzacionsespanyoles i angleses. L'aiguala potabilitzavem bullint-Ia aamb iode metalic .No van ser rares les sangoneres que ens picaben alspeus a al cos, tot dei xant-secaure dels arbres al sentir l a

que ales' e};-ha problemes

l a nostra. Vamdues persones ambd'ulcera duodenal,

refor!;ar la far-

e tc ...Perque veieup e d i c i o n s hiparlarem de~-. o rt i ,.. am bantecedentsque va fe r-

periencies fortes, canvial'escala de valors de iesc ases, i tot es posa al nivel lque r e a l me n t teo La gent al"esta r aillats i sense elsc o nven c i o n al i s me s de la societ a t en q ue vivim, es comportat al com es amb tots els defect e s i q u a li t a t s . Per totsaques t~ mo t ius us recomano que5i teniu l"oportunitat d"anaru ' e x p e d i c i 6 , ' t a n t per mar compe r terra , no us ho deixeuperdr~, es clar despres dev a lo r a r les dif icultats.Prope rament, i una mica perenc~~rec d'en Joseo Blanes,d n i rc'.rl sor-t int aspectes medicsd e Ies sor-tides a muntanyes de,=!ra n al!;ada . Ai:·;i es parlara. ,en Llna serie de 4 a 5 articles , dels p r e p a r a t i u s abansde marxar, els problemes queens podem trobar durant lesaproximacions, el mal d'al~ada, la logistica de l'aclimataci6, les congelacions ialtra patologia ambiental, elti p U5 d'alimentaci6 i consellsd ietetics, la prevenci6 ia ctuaci6 d avant d'un accident ,estres psico16gic, farmaciola ,

Ge rma ns nepa l i s ( Fot o J . M" Jo r ba)

18

Nil gi r i s i Anna purnes des del Damphus Pas s ( Foto J .M" Jorba )

ca lor ( a l gun s expedicionariscreuaben e ls boscos a mb paraigOes). Le s f e r ides indolore ssangraben varies hores degut al e s substancies anticoagulantsq u e t e n en a 1a boca.Tres persones v a n tenir gastroenteritis, una d'ell es a mbdeshidrataci6 inic ial, que vafer r e s t a r el malat, el metg ei d o s portejadors d urant 36hores al poblet de Dana, enp I e Kal i -Gandak i. L 'expe d ici6per impe r a tius d e temps v ac ontinua , e ndav a n t . Do s diesDe S p r e S e ns reun i rem al pobletde Ma r p h a . Es c u r i 6 s l'ef ec tepsico1 6g ic de l me t ge, j a queal g un s e x ped i c ion ar i s jaestav en nervioso s per l a f a ltad el san ita r i p e r s i tenienalgun problema . Ai x6 es varepeti r du rant la meva l 'absencia de tres di e s del campbase.Du rant l a marx a l'al imentaci6va ser a base de p roductesa ut6ctons, i per tant for~a

h i p o c a 16 r i c a i h i p o pro t e i c a,e l que va mot i var l 'afeblimen td'alguns exped icionaris.Duran t l 'aproximaci6 tambe yamser consul tats pe ls ha b i t a n t sd el s petits poblets. Vem veurea s me s , u n a posib le hernia deh ia t u s en u na velleta, unai nsuficienc ia card i a c a en un

patriarca, moltes in f eccion scutani e s ( s o b r e t o t en nen s ) ,una f i s t u l a fre d a a l a camasuges~lva d e tu b e rcul o s i Os i ai mal de P o t t. L '"interro g a t o rie s po r ta ba a t erme mol tesvegades amb dos traductors. E lprime r trad u i a d'a l g u n dial ecte 0 del tibe t a al ne p a les , iel s egon que a cos t u maba a sere l nostre sirda r ( On g c hu Lam aSherpa) a l angl e s . A l a ba ixa da v e m d o na, l a majori a d emedicaments al me tge nepalesde Marpha, que s o b re t o t necess i t aba mo r f i n a per " redui rfrac tures i calma r e l dolord uran t els trans p o r ts . Tamb ee n s v a d e man a r a nti tuberc ulosos , ja q ue es mo lt f r e que n tla tu bercul o si, amb el d rama ti sme de s a ber el diagnOstic ino pode r tractar-Ia. Al mateixKali - Ga n d aki hi ha un petitolspensar i s ubvencionat pelsf r a n c e s os al pob let de Tatopani.P u jant a 1 c a mp base v a m trobaruns dels n o st r e s portejadorsestirat a t e r r a , junt al bidO,tot plorant i tremolant. Ensva dir que en trobar-se rodej a t per les boires tot sol, irecordar que hi havia unportejador enterrat de l 'anypassat al , Damphus Pass, teniapor de continua" ~ pel que vat ira r a vaI l .

19

~~~-ee»;-••;-.••••••••••••••~••••••-.-.;-:-•••-.-.-•••-.-. -. -. -. -. -. -.-. -. -. -.-•.•-.-.-. -.-.-•••••••-.-.-. -.-. -. -•.•-•.•-. -. -•.•.•.•.•.•.•.•.•.•.•.•.•.•-.;..;..;.•.•.•.••.• ................................. .......... ................... ...;••••••••••••••••••••••::::::·:::~::::::::::::~:;~;:-~·:·~::::::-==·~:::~m~::~:~::~::::: ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::~::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: :::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::~ ..~. -.9..- -.-fl!J;-~ ..J • • ••••e;,-J'. • •••~~._.:I .- e.- •.•..•...•.•.•.•.•.•.•.•.iI!.•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:•••~::::~:~:*~§!t~~.§~::~::§:~~*=*:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::~:::::::::::::::::::::::::::::::::::::~.;.V;.-~;.-•.;...~. • .·;...·:.e.·.e:·:·.·.~•.V;...·.-;·_• •-;••••• •~••••••~• ••••••••• • ••_• •• •••••••••• •• •• •• •• •• •• _• •• •• •• •• •• •• •• •• •• •• _• •• _••••••••• •• •• •• •• _••• •••••••••••••• •••••••••••••• •••••••••••• •••••••••••••••

A i camp base yam trobar-nosa mb la trista realitat del mald e muntan ya. Mal de cap ~

i n s o mn i , p~rdua de la gana,i n f1 6 d 'uII s , peus •• • , dis~ ~ n uc i6 de la diuresi, ides g ana · pe r fer qualsevolcusa . Ai x6 no ens va estranyarja q u e la pujada al camp based el Tukuche Peak q ue es trobaa 5 . 0 2 0 m. d 'al~ada s'ha defe r , per c o n d i c i o n am e n t s delterre ny, amb 3 dies. Amesaquest camp base estA alHidden Va lley, entre el Damphus p a s s 0 T h a p a La (5.150~ . ; i el French pass (5.300m. ) . E I nom de Frenc h pass vede l'expedici6 . de MauriceHer z o g d e 1950 q ue va con4uerir el Annapurna I . Comsabeu el p r ime r object i u erae l Da u I ha g hi r i , p e r c eisfranc ~sos a l veure la grancascada de gel i l 'extensi6 del a ocarena del Tukuche desist iren. Podeu entendre que lavall amagad a (hidden valley )es u n parany q u e e n el cas dep r obl e me s s' ha de pujar a und e ls dos colIs, ja que la va llde sortida natural va a parara1 regne prohibit del Mustang.Per permetre'ns autonomia de4-5 hores per pujar .al call desor tida a l 'hipotetic malalt,es v a decidir portar u n a ampol ia d 'oxigen a 200 atm . Quatrepe rsones no van tenir problemes, s is v a m tenir simptomesd e mal de muntanya i u n no va

adaptar-se maio Abans desortir de Vilanova algunsmembres parlaven de pujar elnombre mes grand posible adalt de l cim, pero una vegadaencarats amb la realitat delmal de muntanya, se sentiad ir: Encara que sols siguiun i avaIl ! . Per sort al 'adaptar-se els anims vantornar. EI 30 de setembre undels que es va adaptar mesrapid va presentar un edemacerebral a 5.500 m amb comaque va ser necessari evac uar.Sort de l'oxigen ja que es v a nevitar les consequenciesneurol6giques.Durant els 17 dies de campbase no vam tenir importantsproblemes de convivenc ia,encara aue no van faltar. Encanvi l 'expedici6 japonesa a lDaulhaghiri 2 de ls e xpediciona r i s van abandonar per aquestes raons. Tam b e es va presentar u n a bces perianal que esv a d e s bri d a r amb tractamentc:onse r v a d o r .A La t o rn a d a la majoria habiemperdut d e 8 a 12 Kg, i elsmenjars de Pokh~ra al Annapurn a View d 'estil . angles, i aKathmandu yam ser pan tag ruel i e s. Mamas, bistecs de bufal,verdures f resques, fruites,iogurts naturals iamb fruitesdel fam6s Didico etc ..•Ca p hem patit malalties tropic a l s a la tornada.

c X ~opticaholandesa

DESITJA A TOTS ELS SOCIS UN FELIC NADAL I ANYNOU

20

Placa dels Cotxes, 6 " ·Tf. 8934169VILANOVA I LA GELTRU

Frances: M:td..a, 92-Tf .8934046VILANOVA ·I LA GELTIU ·

Plata LIobregat, 5 - Tf. 8934196LES ROQUETES

:a.QL;L.Alfl.QBA..;ClQNS ·.·.·.·~·.·.·~·~·~·~·~·.·.·.·~ ·~·~·~·;'O~·~·~·~·.·.·~·N.·N ~·:::::::::::::::.-:-:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:-:.:.:-:.:.:.:.:..:.:.:.:.:.:.:-.-:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.-.:.:.:.:.:-:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.-.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:•• •••~:!:!.<t(•••••••••••••~~ ~••••••••••••':l' ~<•••••••••••••••~.:•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••':l••••••••••••••••••••••••••••••••~'!:.••••:-•••••••••••••••••••••••••••••••~:::::::::::~::-*:::::::::::::::.::::::::::::::::::::::::::-;:::::::::::::::::::::::::::::::::::::.:::::::::::::::::::::::::::.::::'$'$-::::::::.:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::-:::::::::::::::::::::::::::::::::::-::::::::::::::::::::::::::-::;.:::::::'1............•...•.•.........•....•...........•.•........•.•.....•...................................................•............•..:-.............................•.........•....•.•..............•.............•.•.....•......•..............•.•.•........•"....•...•.....•.•.•.•~.~.:.=.~.~.~.~.:.~.:.:.:.:.=.:.:.:.:.:.=.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:-:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.=.:.:.~:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.:.

L'ESPELEOLOGIA (f!part)

Aqu est es nocion s d'e spel eolog ia van a d re~ades als munt anyencs i, en general , a tots elsafecc io nats que desconeixen elprin cl pl de l a cienc ia de les coves i en vol en sabe r alguna cosa.

Pensem que l'espeleo logiaes una ciencia que neix deltron c de l a Geologia i d'aquf pa!sa a les branq ues de l a hi dr ogr afi a, la mor fologia , I ' ecol oqi a ,la paleo ntolog ia i d'al tres. Comes pot veure, fer-ne un estud iexhaust iu ens portar ia a un cam fque f uig de la idea d'aq ues t articl e.

Hem de conside rar l' espel eolo gi a no com un" esport per a veur e qui fa marca de profundita to de llargaria. Aques t sera unpetit trebal l per inte ntar posarvos els princip is f onam ent al s alvost r e abast i al mat ei x te mpsesperonar l'af ic io cap a l' espel eol ogi a culta, que doni uns resuI t at s cientffics pract ics alnost r e pafs i, per que no, unsnovell s espeLeb l eqs plens dLl-lusi o.

Defi nim l'E spel eologia d'unamaner a concreta: ve del gr ec SPE-LEON cova , i LOGOS = tractat ;de f et, el conjun t de coneix e-ment s que tracte n de les coves.

De la cova consi der ada ensi mateixa i com a f enomen geol ogi c en podem obt eni r molts coneixem ent s . En pr i me r l l oc, ca l conf ecci onar un mapa t opogr afic , elmes detal lat poss i ble , amb l escaracterfstiques que de bell antuvi no havfel t i ngut prou encompte, com les forles subterranies, sigui en les parets rocoseseros ionades, estalagm ites, ~ls

dipos its de blocs 0 fangs ••• Ambles observacions reco llides podr em i nt ent ar reconstruir l a hist ori a de la cova. Hem de pensarque l es coves no son un element

al 11at din s de l a l orfologi a terr es tr e , s ino que van lli gades auna ser ie de formes semblants,jun tament alb l es quaI s constitueixen l a mo r fo logia el mate ixpaisa tge de la regio.

El seu estudi sur~dels pr opis dOlinis per arribar l es enlla: per exemple, les coves delDrac, a Mallorca , son un fragmentd'una xarxa hi dr ografi ca subte rr!nia en que drena bona part de l aregio or ienta l de l'il la; l a covadel s Hams n1es un al tre f ragme nt.Altres vegades es a l 'ex terioron es t roba la sol ucio de mo ltspr obl emes plantejats en l 'estud ide l' i nter ior. Per to t aixo dedu1m que l 'estudi de l es caverneses cOlplex i per emprendre'l s'hade posseir un bagat ge de coneixeme nts cien t f f ics. Pensem que else u estud i no el fa un hom sol ;si l a cavitat es d~ poca entitatsf que pot f er - l o, per o genera l me nt son trebal l s d1equi p.

Quan ent rem a una cova desconeguda , s 'ha de fer COl a mln l men dues etapes: la primera serv ir a per f er-ne l' exploraci o, despre s n' aixeca rem un pl anell persecci ons i a continuac io es f ar anl es observ acio ns cientff iqu es .Ai xf haur em f et l a top ogr afi a il' estudi geol ogi c i bi ol ogi c del a cavi t at.

Per ci r cumstanci es amb ient al s , Ilh om e es va veure obl igata abrigar-se, i aixf s' inicia l af ase troglod ita. Les l l egendesgregues ens parI en constantmentde coves habitades per Calipso,o per Polifemo. Al Renaixementes quan comen~a l'exploracio decoves i avencs. Nagel a Moravia,el 1748, baixa 136 m, d1ells 5Qen vertical; Lloyd a Anglaterra,el 1770, Cardus a Fran~a, 1785.Es quan comen~a a despertar llinteres del Ion cientffic, pero es

M arte~ (1888) el que estructur ala mode rna Espel eologi a edifi cantpedr a sobre pedr a, alb se gure ta t ,fin s a la seva mor t l' any 1932.Gracies a Martel l' espel eol ogi aocupa ara el l loc que lereix enl es Ciencies Geologiques . Aqu{a Catalunya, l'any 1896, Puig iLar r az va pubIi car "Cavernas ysimas de Espa~a". Llavors l 'espel eol ogi a es regia per la prehist ori a , nOles i nt er essaven els de!cobriment s de l ' hole de les cave~

nes, fi ns que el pas de Martelper 8arcelona crea un grup d'esp!leolegs al Club Muntanyenc, dir igit per N. Font i Sague i prosseguit les tard per M.Faura i Sans.A par tir d'aleshores tot vare nesser grups entusiastes ocupatsen les diverses vessants de l'espeleolog ia.

Les c; aver nes s I han i nst al-latquasi to t es en l es r egi ons cal isses, perq ue ofe re ixe n les mes optimes condicions per a l a sevaformac io. La pr i le r a que f ou es t~

diada est a s i t uada a l a regi o del a Da l maci a denomi nada Kars t , perai xo aquest nom s ' ha conver titen cl assi c en l a morfologia del es calis ses.

El conjunt de f enol ens g e ol~

gics d'un a las sa cal cari a or ig i nats per l' acc i o de l' ai gua esdenomina apare l l cars t ic,del quall es cavernes const itue ixen l apart subterran ia. Priler es l'absorClO de l'aigua per l a reg iosuperf ic ial, caracteritzada perl' ext r el ada sequedat. Les f i sur esporten l'aigua a l ' i nt er i or ill!vors reapareixen a l'exterior siles condicions geologiques Ii sonfavorables. D'aquestes conduccions, se'n deriven els avencs,les cavernes i les fonts, "i laipodrem obtenir un coneixelent CO!plet d'una caverna si desconeixella resta de tot el conjunt cars tic.

21

El lassis del Garraf es unreI leu r esul t at dlun modelat mixt e entre I ' er os i S :nor mal ide·Kar st, amb zones planes CO l esel PIa de Cal pgr as, PIa de lesBasses , etc. La r esta es un pai sde COles, de cil s pl ans 0 suaul ent puj olat s , que f orl en al i neaci ons i ni vell s de munt anyes di altu ra quas i ig ual : l a Mo rella , I e;Agul l es , etc. Aq uests r el l eus est an ai llats per vall s seques ir ambl es profu ndes, tal lades engor ges, espec ialment l a vessantdel mar , valls prof undes l' excav!cio de l es quaIs s'ha f et en di f er ent s etapes, d'aq ui ve aquestmodel at mi xt e del massis.

En l'actua l i tat, el Garrafes act iu gracles a la pluvios itatde la zona, d'uns 500 .m anuals.L'exploracio dels · avencs mortsmes profunds permet arribar a lazona ·humi da 0 almenys a la selihumida que serve ix de primera co~

duccio a corrents subterranies

mes baixes . Al fo ns de l 'Avencdel Bruc hi havia existit unllac , al fons de l lAve nc dels Esquirols hi ha restes d'inundaciotemporal fins a la cota 130 I,

o en l'Avenc de l'Arcada. Aquestsson l'excepcio dels centenars queexisteixen al Garraf, COl tambeson escasses les emissions: l'Ai-

Seccio d'un conjunt karslic on

PS veu la formacio d'un avenc(Dibuix J.Volta)

g uado l~ de Sitges , la Fal coneraa Garraf , la Font d'Armena a Val l irana 0 la de Sant Pon~, a propde Sant Sadurni d'Anoia, descoberta en la construccio del terraple de la via del tren.

Josep Volta

08800 VILANOVA I LA GELTRUC/ oCampanar, 2TIna. 8935452

EI.. ORDENADOR QUE SE COItIPRA 1 VEL~~i~~~~~i~~DEMANEU DEMOSTRACIONS A:

IN FORMATICA ~!i~iil

~ LA MAQUINAATARr FANTASTICA

*yVILANOVA ILA GELTRU

22

Despres del l l ar9 i caloros pare~

tesi de ll es t i u que ens ha mantin9ut in acti us (quant a GR) gairebequat r e mesos, reemprenem avui elnostre itinerari VILANOVA-CANIGO,que havi a quedat interromput aSEVA , el 5 de j uny.Un a mi ca mandrosos per la pocaactivi t at de l'estiu i espantatspel t emps que amena~a pluja , ensretr obem a la Pla~a de llEstaciocarregat s de roba de recanvi quefa por . L1 horari de sor tida estaprevi s t per les 7 del mat i , l arealit at sera una altra ••• Avuiens to ca fer el trajecte Seva-St.Ju l i a de Vilator ta, per terresde la Plana de Vic en el seu limi t amb les Guil leries, noms quesonen a t othom com a si noni ms depai sat ge bonic, iamb aquestai dea marx em anim at s.Arrib em a Seva i esmor zem escampats per la pl a ~a on hi ha entreteniments per a la canalla i not an joves, gronxadors, roda girat ori a , etc. Altres esmorzen albar Can Rafael. Segons i nf orm enveus aut or i t zades , resulta quel a germ ana de l la mo del bar -rest aur ant de Seva es casada am b elf amos nove}li s t a Garcia Mirqu ez.Quan son 3/4 de 10 comen cem l acami nada. (Cada dia ens ho agaf emamb mes calma• • • ) . De moment enfil em la carr ete r a , que deixa r e;de seguid a . Teniem por de la pluj a i ara vei em que lluu un solque enamora. Al cap dluns 20 minde cam i , ens trobe m para}lels alcur s del r iu Gurri, que en al gunsect or forma uns gorgs bonic s deveur e.Ar r i bem al pont del Moli delsHor t s , per on passava antigamen tel cami ral que anava rde Seva aTar adel l , un pont molt pintoresc;el traves sem i segui m per llaltrabanda, aigues amunt. I sempre pu-

ens situe~ al cim Emb on (865vert ex geodes i c, on f em unade conjunt . Son l es 12 en

12a. et apa:VILAT ORTA15, 5 km j

SEVA - SANT J ULI~ DE115 participants

2 d1 0ctubre de 1988

jant arribem al punt mes el evatde l a serra de Hontmany (696 m).~mplia panoramica sobre el pobl ede Seva i voltants immediats . Ressegui m la carena que fa de limitentre els termes de Seva i Taradell; mes endavant ent r onquem ambel cami ral per la carena del PiGros i pocs minuts despres es divisa el poble de Taradell . Arribem al colI del mateix nom (830m)i aqui deixem el cami·ral. Segonsens conta el Sr. Volta, que hosap tot, entre la boscuria es poden veure els dominis del famosbandol er Joa n de Serral lon ga.Ar r ibats a l a col lada de Hansa de779 m, travessem la carret era icomencem a pujar fort per un se nder ol f ins arribar al mirador dell En clusa , un bon mi r ador, percert. Quan hi arribe ~ nosaltres(al peu), ja veiem a dalt el PituBlanes sa ludant victor ios al cost at d'una flamant senyera.Situats al mirador, aprofitem lapoca estona que ens deixen els"esga rrapamunta nyes" que van sempre al davant , per a fer un mos

gaudi r de l a panoram ica : Mo nt many, Gui l l eries , Pl ana de Vic,cast ell de Tar adell • •• De l mi r a-

dor~) ,fotopunt.De i xem el cim i cont inuem en ladireccio que portavem. Arrambatsa la cinglera podem obser var lamorfologia del terr eny, que adopta aqui for mes verit abl eme nt divertides i capritxose s.Una mitja horeta mes tard, des emboquem a l a collada del Vill ar(0 La Trona), punt de conf l uenci adel s termes de Taradell, Vil adraui Vilalleons (St.Juli a). Segui ntla "di vi sor i a ent re el s termes deVil alleons i Viladr au, podem divisar lila ciutat dels sant s" . Una altra mitja hora i arribemal Santuari de la Ma r e de Deu dePuig-l'Agulla, centre pi etos moltvisitat pels de la comarca, alvessant del Hontagut 0 pui g del'Agulla (810m), tot envoltat debosc. Davant el Santuari hi haserveis de bar i hostal. Hentreuns descansen, altres intenten(sense aconseguir-ho) comprar elsgoigs, i altres es "delecten" asbuna aigua pudenta de debo. Aixosi, l' indret de l a Font es bonic,am b taule s i ombre jat per dos cas

El g rup panicipant a1 GR a Sant Juliii de Vilatorta (Fot o BsFor' gas )

23

i que seria i nt er essant d'ar ri bar-s 'h i ho deixem carrer i seguim endavant. Trobem terreny degres.Porte m ja mes d1una hora de camiquan arribem al colI Pedris, de775 malt. Aqui deixem el termede sant Julia per entrar en elde sant Sadurni d'Osor.ort. Hagn!fica panora.ica dels voltants desant Feliu de Pla neses,i al fons,dels ci ngl es de Taverte t, Rupiti el Far. La boi r a ha comen~at

d1esvai r-se. Ara ja ens queda aldavant mateix el cingle delsMunts, amb el mi r ador de la Marede Deu dels Gingles , que abansesment avem , i el Salt de la Miny~

na en el seu extrem.Enf i l em amunt un corriol de fortpendent; mes endavant es pot div isar el pobl e de Folgueroles, l locde naix el ent de Hossen Ginto. En tre . al ter le l uni ci pal de Taver nole s . Veiem l es edif icac ions deI' Ho stal dels Gi ng les i arribemal . capdamunt de la for ta pujadaque ens por t a al mirador de l aMare de Deu dels Gi ngl es .

El mirador de T'Fnclussa (Foto M.Vidal)ja hor a apr oximadament, ar r ibemal capdamu nt del serrat de santP on ~ (652 m) , on gaudim d'una bonica panoram ica ma lg ra t la boiraque avui tenim a sobre .

Mes endavant seguim per un corri ol fortame nt pujador que discorr e ent remig dlun bosc d1alzines.La boi r ina dona un aspecte fantasias a l'entorn , ajudada pels colors de la tardor que ja ,ens

°ha visitat; els contrallums enaquestes raconades frondoses fales deliciesdels afeccionats ala fotografia.Travessem la cap~alera del SotFosc, atapeit de falgueres (mesfotografies), i passat un colletpodem distingir el mirador de laHare de Deu dels Gingles, on arrlbarem les endavant.Despres d~ passar per algun sendera bastant relliscas, que fa re=tardar un xic la marxa, arribema un collet al peu de l'encastallat monestir 0 can~ n ica de Santlloren~ del Hunt , situat a llextrem d' una cinglera al peu delpui g de Sant l lo re n ~ (856 m). Tot

Sortim com semp re de la Pla~a del 'Estacia, amb el retard que enscaracteritza i una mica de "mogudan, ja que ens trobem quehi 'hales gent que seients. Que ha passat, doncs?Arribem a Sant Julia de Vilatortai un cop esmorzats comencem lacaminada que ens ha de portar alcostat del Panta de Sau. Ens hanassegurat que sera un trajectemolt bonic i ens ho creiem, naturaIment. Son dos quarts de deuen punt quan engeguem la marxa.Sortim del frondas Parc de lesSet Fonts, on varem finalitzarl 'etapa anter ior. Trobem la carr!tera de Sant Hilari Sacalm i latravessem. Observem algunes casesque daten de f inals del s.XVIII.Sortim del poble i al cap de mit-

t anyers de l es Indies.Alguns de la coll a r ecor dem ambuna certa nostalgi a aquest pin tore sc in dre t d'una mar xa nocturnade f a molt s anys.

Dei xem el Santu ari i continu emlli ti ner ari per ' corriols i viar anys ' embro l lats fi ns a dese ~bo

car a una ampl a pi st a. Imm edi at ament vei em el poblet de Vil alleons una mica el evada l a granmasi a de La Gosta. El terra escobert de full es que anunci en jal'imminent arrib ada de la tardor.Passem a frec d'una gran masia,El Puig, s i t uada a 600 m. Tambeveiem un freixe de considerablesproporcions i ja de seguida divisem el poble de Sant Julia de Vil atorta, on finira l'etapa.Arribem al Parc de les Set Fonts;aqui es el final definitiu del'et apa i el moment d'endegar eldinar. Son gairebe 2/4 de 3. Despres, i abans de empr endr e el cami de retorn a Vilanova, fem untomb ' pel pobl e, agrad able d'all~

mes, amb cases notable s de tipusmodernista.Ales 5 de la t ar da pugem als auto cars per to rnar a casa . Hem p a~

ticipat 115 mar xador s i 9 acompalIyants .

13• •etapa: SANT JULIA DE VIlATORTA-PANT A DE SAU; 142 participants

16 ,6 km ; 23 d10ctubre de 1988

24

El Mirador del Sa l t de l a Minyona (Foto J. Ma r ti )

Des del mirador, ara que ja nohi ha boir a, t enim una vista esplendida: Vil anova de Sau i elPanta , al peu del ci ngle de T av e~

tet, on ani r em a l a pro per a etapa , mes enll a el del Far. Hipass em una bona es t onet a , aixosi, f ent torns per abocar - se al' extr em del ci ngle , perque r esult a una mi ca ju st • • • Tot pleg atun verit abl e r egal per a la vi st aTor nem a la pi s ta on er em i continuem fe nt cami. Pass em ara perdavant de l' Hosta l dels Cingle s;anem seguint la divisoria entreels termes de Tavernoles i Vi lan£va de Sau. Arribem a una cr uYl lain di cador a de GR i PRo Contin uemr ect es amunt i ens atan sem al c i~

gl e j davant veiem el poble de Vil anova de Sau i sota mateix nost r e t enim un tu ronet aYl lat, esel Cast ell Bern at . La vis ta esara tambe magnifica, dom i nant elscingl es que for men cade na fi nsal Far.Ba ixem del ci ngle per un se ndero lde f or t pendent i m a ~ c ad e s zigazagues . Quan es f a mes suau enspodem dedi car mes comodam ent aagaf ar algunes cire re tes de past or , encara que no estan pr ou alpunt . Hi ha qui I i ve sa li ver apensant j a en l a prope ra sort i da!Ar a planegem en direc cio al Cast el l Bernat, el cami es mes t ra ns itable i els esbarzers no mo lest en tant o Aviat veiem l'esglesiade Vil anova de Sau, travessem elt orr ent dels Ro man ins i pass emper una zona de cas t anyer s . Mesdlu n par e amatent aprofita permostrar el cur i os f rui t d'aquestar bre al seu fi ll , que no l' haviavi st ma i o Aixo es una ~ c a s t a nya••• ? exclama to t parat.(s l a una del mi gdi a i ja te ni mel pobl e a tocar. Tr avessem l acarr et er a de Vic al Pant a de Sau,

entrem a Vilanova de Sau pelcarrer de les Guilleries. Si ensgir em ten im una magnifica panoramica dels cingles de Vilanova deSau al peu de la serra de Puigdef ar . Ens anem a assedegar a lafont de la pla~a Major i continuem en direccio a l'esglesia deSant a Mar ia, al costat de la qualens quedem a dinar.De spr es de dinar continuem el cami que ens portara al costat de

l a presa del Pant a . La llum delsol i~lumina "ar a de pIe els cingle s que tenim a l' esquerraj esrespira un aire delic io s de tardor ; anem caminant sense pr essa.Tr avessem al t r a vegada la carr et!ra que va de Vi c al Panta de Sau,deixem can Portet i continu em pelt orr ent de l es Formigues. Co mencem a veur e j a cl ar am ent el Pant aal b Can Mat eu i La Casi ca, vor egem el Mas Frances i ara apare ixdavant nos t r e , magnific, el Pantade Sau amb el campanar romanicde Sant Roma eme rgint de les aigUes , es tampa que s 'h a fet t i pica. Aba ns de baix ar al cos t at del a r esclosa f em un curt t r ajecteper a veure mes de pr op el cam panar subme r gi t.Com encem l a l larga bai xada d' esc!l a (si no ens equi voquem comp t em475 graons ) fin s ar r i bar al cos tat mat ei x de l a res closa; alIatrobem el s autocars que ens hande tornar a Vi l anova. Marx em quanencara no son dos quar ts de Clncde l a t ard a .Avui hem pres part 142 mar xador s .SembI a que aixo s' engr esca , oi ?

14a. etapa: PANTA DE SA U (HOSTALLA RIBA) - RUPIT j 206 part icipants; 12,7 km j 20 novembr e 19B8

Decididament Rup it es un reclamque no fall a. Avui l' exit ha SUP!rat, pero , tote s l es previsions.206 marxadors mes alg uns acomp anyants , quatr e aut ocars, quat re .Aixo es desbord a. Un a cosa sembl ant no s' havia vist mai a le ssor tides del GR. A l a p l a~ a del'Est acio hi ha un ma re mag num impres s ionant i quan aconseg uim encabir tot el persona l dins elsautocars, resp i rem.. . L'horar ide sor t i da s lhav ia prev ist pera 214 de 7 del mati , pero amb totalXO , j a se sap. Avui l a sort idapromet se r mol t lo guda, i . es animats ~u e ma i , em pre nem cam i capal Pant a de Sau. A l a Pl ana Ro dona r ecollim alg un mar xador mes

"i a Vic encara s ' hi afege ix unabona col l a. Algu in si nua si esun aut ocar, 0 be un cotxe de l inia • •• ?Arrib em lig endorm is cats al Pant~

de Sau, pero com ha previst mo l t

25

be l'Agu sti Poch, que es el queman ega tot ai xo, no com encem acaminar al cost at de la r esclosa,com pertocaria, s ino que ho f emuna mica mes amunt, i ai xi elsaut ocar s ens traslladen davantmateix de IIHostal de La Riba,esta l viant-nos un tram l l arg peras f al t i pujada.Els amos de l'Hostal ens r ebenuna mica espaor di ts , i per porde no ensor ra r el loc al, alg uns ,mol t saviame nt, es queden a for a.I es que no hi cabem to ts , la veritat.Comencem a caminar ales 10 enpunt. Avui dei xare m les Guiller ies i entrare m al Cabre res 0 Coll sacabra, nucl i pr i ncipal de l aSerralada Tr ansver sal Catalana.Hem travessat el riu Ter i ensdirigim a la ci nglera de Tavertet. La pujada per la canal escoberta de vegetac io i molts arb~

~os, i com que a resultes de lagran gernacio que avui anem lamar xa es fa una mica lenta, aprofit em l' avi nent esa per menj ar l escireretes que els que van al davant de tot t enen la genti lesade deixar-nos . Apr of it ant tambel es par ades i l' estr et or del corri ol, n' hi ha un de la colla queno perd el te mps i ens at raca am bbons d1ajut per a Ni car agua -aixoens fa reco rdar que ens trobemales contrades del famos bandoler Serrallonga-.Pausadament , pero am b constancia,anem pujant. Llastima de la boiraque no ens deixa gaudir del paisatge! El darrer tram de la canales un sendero de fortissim pendent; sort de la vegetacio queens empara i de la boira que noens ho deixa veure be•••Arribem a dalt la cinglera d'oncontemplem la panoramica mig amagada per la boi r a, i entrem a Tavertet , on fe m una bona paradaper visitar l' esgl esi a i el poblet.Deixem Tavertet i enfilem direcCiO l'Avenc i Rupit. A pesar dela boira aconseguim veure el panta de Sau, que algu abans haviaconfos amb un toll •••Tot al voltant nostre es gris,gris de boira i de les tip iquesf orm aci ons de mar gues, car acte -

ristique s de la zona. L'itin er ari 'discorre per damunt les cingl er esde Coll savenc; travessem una zonaon podem admi r ar uns magnif i csexemplars de roure, i arribem perfi a l'Avenc, antic casal d'unafamilia noble, d1estil gotico-renaixentista . El conjunt es unamer avell a . Hi fem una paradet aaprofit ant tambe al guns timidsraig s de sol . Hes endavant arri bem al PIa Bo i xer , on destaca,a l' esquer r a , l a Ro call ar ga. Ensanem acostant de nou a la voradel ci ngl e , i fent cas de les recomanacions del dossier, ens aboquem a la dr et a, La panor-aaicaes admirable. A sota matei x nostr e t enim una immensa catifa d'ar 'br es , atapeYts, amb tots els colors prop is de la tardor . Fantast ic ! Ens hi delectem una bona estona.Seguim fent via, cada cop mes animats per la vegetacio que ens envolta. El paisatge es certamentboni c , i a banda i banda del camiveie m gran quanti tat de bestiar.Arr i bem a Can Rajols. Un cop passat aquest mas, ens endi nsem enun boni c bosc de fa igs ; mes endavant es tr ansfor ma en alz i nar.Poc despres j a es pot veur e , aprop , el poble de Rupi t, i hi arribem tot seguit.

El nucli antic del poble ens queda a la dreta, a l'altra bandade ri era . Malgrat els 200 i escaig que anem, el celebr e pontetpenjant resist eix l' embat. I esque som gent ci vi l i t zada i hi pa!sem de 10 en 10, t al com esta manat.Ens encabi m alIa on podem per adin ar. I es pot dir que no dinem"arrup it s", per o si encongi t s ,i aixo els que aconsegui m entraren un bar, perq ue n' hi ha ques 'han de quedar a fora el carr eri despres els veiem entrar ambcara de fred.Com que ens queda te mps, l' apr ofite m per a donar un tomb pel poble, que sempre agrada i sorpre n,i els dibuixants del GR tambe hoaprofiten per acabar de fe r elsseus apunts.De retorn a Vilanova, la ma joriaens quedem endormiscats i un autocar que havia d'aturar-se a Vi ca deixar una colla hi pass a dellarg ••• I es que ja se sap , ambtanta gent.

Malgrat la nombrosa partic i paci o,pero, tot ana molt be. I a veure,doncs , l a propera. Qu ant s sere m?Que no decai gui!

26Al peu del cingle, pujant cap a Tavertet (Foto M. Vidal)

Amb moti u d e la VITROBADA D' ESCA LA DORS ce le br a da el dia 17 de nov em br e, l 'e nt i tat o r g a ni t z a d ~

r a va convocar alguns esc~

dors de l es nos tr e s coma rques per tal de posar adebat en una taula rodonaalgun tema dlinteres pera tots els qui practiquenaquest e s por t ,

El tema va ~sser "Lesesc~les d'escalada ", temaque si ha fet parlar molt~s per que no totes les zones denominades 0 consider a de s com a escoles d'escalada reuneixen unes condicions prou adients per talde garantir el maxim deseguretat; algunes, peraixo, ja slestan posantal dia, com la nostra par e t de la Talaia, davantde Lurdes, que ja estaequipada en immillorablesc o n d i c i o n s ,

Tornem a la taula rodona, que si que va ~sser

rodona i ben gran, malgratla inassistencia d'algunsconvidats. Tot i aixi ningu no es talla i es donaren opinions per tots elsgustos .

En el primer punt queenceta la polemica, elscompanys del centre organitzador de la trobada ,que han equipat unes vies

. al MONTMELL, exposaven elseu criteri amb la uti litzacio 0 no del magnesi enaquella zona d'escalada,fent constar que cap viadlescalada havia estatobert a amb la utilitziciod'aquest mineral. Fins itot estaven disposats acotlocar un cartell anUflciador al peu de la paretper tal que se n'assabent~s el personal.

D es p r~ s d e parl ar-nemo l t no s 'a r r i ba a definirc ap post ur a c oncr eta , d ia ltra ba nd a mo l t dif ic il ,j a que alguns son part ida ris de la util itzacio demagnesi d laltres nom~s

quan la dificultat ho requere ix; pero si que sles tava m~s dlacord que l'escalador t~ dret a emprendre les seves aventurescom cregu i oportu , .entreallo no sigu i un perillper als altres.

Un altre tema que porta tamb~ cua va ~sser elde les diverses aus quehabiten en alguns reconsde les escoles dlescaladai que sembla que son enperill d'ext incio. Es deiaque no s 'escal~s en lesepoques de crian~a per talde deixar en pau els animals, i que aixi no es ve iessin en la necess itatde canviar de niu; ta mb~

es manifesta q ue si es t~

coneixeme nt d 'algun rapinyaire 0 una altra especieser ia bo cOlunicar-ho alGrup Ecologista a fi defer-ne un cataleg i vet lIar per la seva integr itat, un cataleg secret,~s clar , ja que si arrib~s

a mans dels ca~adors elshaurien de veure en foto~

antigues •

Per part d'alguns assistents es man ifesta tam b~ que el mal que farienels escaladors seria quasib~ nul cOlparat amb el quecausen realment els verjtables detractors de la natura, urbanitzacions desmesurades i i nc ont r o l a de s , in:cendis forestals, ca~adors

i una contal inac io cadacop m~s elevada.

Es t an c a e l tela a mbe l dub te de si algun d ias 'h aur a d ' imp edir l' e s c al ~

da e n a lg une s c ove s , pert al que els rapi nyairessobrev isqu i n una mica . ~ s .

En definitiva: unatuala rodona for~a mogudai ben remullada a lb loscatell i coca. M~s que 501

ventar cap cosa, esdevingu~ un recull d'opinions

d1 idees sobre uns te.esde dificil soluc io; aixosi, alIi ens tornarem asaludar amb companys delsque feia temps no en sabiem gaire cosa. Llastima,pero, que no hi erem tots.

Toni Castello

28

Un mir a d 0 r a 1 Has Gr 0 s

El tura del Has Gros es unpuj ol et de 119 m d'altitud situatent r e el torrent del Mas Bara iel Has dle n Hata, edi f i caci a quequeda e m p l a~ a d a act ual me nt dinsel cam pin9 Vi l anova Par k. Daltd' aquest ci m hi ha les r este s de .l ' edifici que dona nom al tur a.Amb pr ou f ein es s'apr ecien el sf onam ents i al seu costat hi haun xup amb volta de cana , r eompl er t " amb pedr es i dei xalles . Esdiu - sense 9aire base- que haviaes t at un ant i c host al , suposi ci aun xic capciosa j a que es trobaMas sa enlai ra t r espect e al calir al.

A l a part de ll evant d' aquest tura s 'h a forl at una populosa barriada de xal ets, casetes

h~rts f alili ars que t rav essael t or r ent i ar r i ba j ust al caliveI l del Has Bara. Els prop ie tar is han adopt at el nOI de HasGr os per a desig nar aquesta zona.Com hel dit , els hort s i nvadeix enel fondal per on passa el torrentdel Has Bara i aquest fet ocas io na una victima lortal en el cursdel sobtat aiguat del 4 d'octubrede l'any passat.

En un article publicat enun periodic local llany 1967, lanifestavem que valia la pena pujar a aquest turonet per a contelplar un extens panorala delterle municipal. Selbla que, albcert retard, hOI ha fet cas d'aquest suggerilent, i en el cursdel passat estiu s'ha obert unapista des del collet del Has dlenHata fins al cil del pujol, onhi ha els diposits de la urbanitzacia. La via d'acces recomanablees la que voreja la tanca del ca!ping, des de la carretera de llA~

bo~ al collet esmentat, i que esasfaltada. Hi ha un altre accesdes de la carretera de la Plana,pero es estret i pedregas. Ensreferil per a vehicles, natu .rahent.

Va ria n t dec a r ret era--------------------aGe r rid e 1 a Sal

Tot passant per la carreteraque transcorre pel costat de laNoguer a Pallar esa, es poden contemplar un seguit de parat ges mer avell osos . Des del congost deColl agat s f i ns a l a Vall d'Aneues vi siona una pe~l ic ula amb unscolors ben rea ls, com no podemcontelplar ni al cine ma ni a late levisia .

Actualment esta en projecteuna variant de car r ete r a per t ald' estal vi ar el pas per dins elpobl e de Gerri de la Sal, i elsdel HOPU, tir ant pel dret, la voldri en f er pas sar per sobre l estipiques salin es , ma1met ent undel s . pintor escs par atg es eSle nt at s. Els ha estat suggerit que1a vari ant passi per dalt la munt anya 0 pel dar re ra l a coHeg iatade Santa Hari a, projecte aquestdar re r que Faria necessari a l aconstrucc ia de dos pont s per sobr e la Noguera, cosa que Fariaaugmentar el pressupos t. I ja sesap, "ells" san els alos de lespessetes.

lii.redreres del Garraf

El passat mes de sete.breun diari barceloni inforlava quel a Diputacia de Barcelona haviapresentat una soHici tud formala la Direccia General d'Industriade la Generalitat per a procedira la clausura de cinc pedreressituades dins l'albit del ParcNatural del Garraf~er la sospitaque la lajori~ estan fora de reglalentacia, ja que es preceptiurenovar periodicalent la concessia, tralit que selbla que nos'ha cOlplert en alguns casos.

En un grafic adjunt, hi veiel marcades les pedreres de Vallcarca, Fondo de la Falconera, Fo~

do de Garraf, la Ginesta i .CovaFumada.

liiIIur aci a d'un sector del GR-92

El proppassat diu.enge 6 denovelbre fou inaugurat el primertr am d'aquest sender de gran recorregut que tr anscorrera per lesser r es i pl anes del litoral, desde Por t bou a Ulldec ona. Aquestprimer tr am va des de Portbou aSanta Co loma de Gramenet, on fin!l i tza en una zona propera al poblat ib eri c del Pu i g Cast ellar,on s ' i naugura va tambe un monolitcOl leloratiu. Hi assisti el President Jor di Pujol amb la seva e s p~

sa , el consel ler de Cult ura dela Generalitat, el dir ector genera l de l'E sport, pr esident s del es Diput aci ons de Girona, Tarragona i Barcelon a, batlles de Santa Coloma i Ulldecona, r epr esent ants de la maj or i a d' ent itatsexcursioni stes de Cat alunya i del'As sociaci a de Har xes a Caval 1de Cat al unya. Al fin alit zar el sactes es produi un desagr adabl ein ci dent pro tago nitzat per ungrup de veYns de Can Fran quesaque' prote staven per unes d efi c ie~

ci es del seu- bar ri completamen talienes a l a Ge neral i tat i alsexcursionistes.

Els responsables de la vegueria del Penedes, que tenen al seucarrec la recerca de llitinerarientre Sant Clilent de Llobregata Bonastre, hauran d'accelerarels seus esfor~os en establiraquesta ruta, ja que la inauguracia les alunt eSlentada constitueix un espera i un repte que noes pot defugir. E1 total del sender de GrCll Recorregut aesur-a r-auna llargada de 270 quilolet res.

En aquest ma l adminis tratpais on ens ha tocat viure,semblaque ens hagim de regir a cops dedecrets, lleis i prohibicions inflexibles i rigoroses, que despres, hom slencar regara de saltar-se menysprear. El que mesindigna es la precisi6 miHillletrica que vol imposar-se en materies on cal un estudi flexibleen la idoneitat de les mesures.Un exelllple clar del que volem dires la discutida "llei de costes".Slha posat un limit de 100 m desde la linia de les aigues del marper a poder edificar. La veri tates que encara es fan barbaritats.Hem vist fotografies de construccions a mig fer sobre lIIateix del a sorra prop de la desembocaduradel Gaia, i d'altres ran mateixde les roques on peten les onesa llAmetlla de Mar. La intenci6de la llei en principi es bona,per c poc mesurada. En aquest sent i t no podria edificar-se un fardal t dlun penya-segat coster dinsl a zona prohibitiva.

Estem completament d'acordque es precis protegir la zonadel l i t or al en contra de la cobdi ci a especuladora. Un exempleel te ni m en la zona costera entreVilanova i Sitges, que ha estatobjec te d' in teres per part de lanost r a ent itat en es tablir-hi uni t in er ar i excurs io nista. Cr ei elllque entre l a li ni a ma r it ima i laf er r i a , i f ins i t ot alguns met r es Illes amunt, no pot edi f i carslhi cap habitatge permane nt, except uant - ne alguna gui ngueta desmu nt abl e per a servir begudesf r esques en telllps estiuencs, ambl es degudes atencions sanitaries.

Ens han dit que hi havia i nt enci 6 de convertir el xalet del a Sal en "boi te" ncctur-na , proj ect e que cau plenament dins lesnorl es a pro hib i r. Ja fa algunsanys , sledif ica llanome nat poblatmariti m del Rac6 de Santa Ll uci ai alIa es cru spi r en part del ca-

minet costaner i calgue improvisar un pas , precari entre el baluart i la pisc i na. Ni ngu en protesta publicame nt, i s ' havia prodUlt una invas i6 del limit maritimo-terrestre. Un cas similares el del poblat ma r i ner de l'Aiguadol~ de Si tges .

En aques t ma te ix sentit restrictivo-permissi u citarelli elstemors que lanifesten els habitants del Pal lars Sobira per lesmesures d1alllp liaci6 de la zonad1influencia del Parc Nacionalde Sant Maurici-Aigijes Tortes.Creiem que, mes que privar quehi pasturin quatre bucoliques va~

ques 0 que es faci una tala controlada, el que t racta d1evitarse es que desapareixin boscos se~

cers 0 que es construeixin nuclishorrorosos com el de la Vaqueira.Per cert que en aquest darrerlloc ara estan canviant la qual ificaci6 urba nis t ica per tal delegalitzar l es construccions exi!tents que;al cap dlun munt d'anysslhan adonat que ere n irregulars .Fins i tot el nucli de la Pleta,on hi ha el casal on f an l es estades invernals els membres de lafamilia reial espanyola.

fi nal i t zem aquest capitolde decrets ci tant el d'expropiaCiO del fut ur pol i gon de tir d'A~

churas on, segons el ministreSerra, hi Far ia Illes lal a llambient nat ura l l a presencia del lhome que ll escl at dels obusos,miss ils i napal m. Deu ens protegeixi de l'ecolog ista Narcis!

~~~_£!~!~~l_!!~!l£~ill...Pe u de l P e d r a for c a

Darrerament s'ha decidit queper a fer re ndib les les explotacions carbon i fe res de Saldes, cal.dria establ i r una cent r al terlllic~

just a la boca de l es mines, igualcom la que funci ona a Cercs. Sitenim en compt e l es lIIalvestatsque han ocas i onat el s fums saturats de sof r e en l a vegetaci6d'aquell ent or n, cal oposar-seenergicalllent a aquest pr oj ct e i

repetir la nefasta experiencia.Salvar uns llocs de treballs esuna bona causa, perc no ha de ser.ai a compte d1ocasionar destruccions irremeiables i, a les, enun indret declarat Parc Natural.

Es diu que s'utilitzariennoyes tecniques per a evitar lacontalinaci6, perc el que no ensestalviarien seria la contalinaCiO visual. Podel illlaginar-nosl'impacte negatiu del Pedraforcavist des de la Ma~ana alb llestrafolaria baluerna als seus peus~Que no serveix per a res la declaraci6 de Parc Natural?

Qui no vol brou, dues tasses

Fa poc telps ens queixavem delpoc ress6 protestatari que ha ti~

gut el projecte de la futura aut£pista del Garraf. Encara slha dedonar la prilera paletada d'aque!ta obra, quan ja s lanuncia qued'aqui a pocs anys sera insuficien t i ~aldra obrir-ne una altrapara11ela i les cap a l ' i nt eri ordel massis. I tot hol calladet !Ni particularlllent, ni per la Diputaci6, que te cura del projectedel Parc Natural, ni mitja paraulao De lica en mica ens l'aniranredulnt a una minila extensi6 test i aon i al ,

De loment per al primer projecte hi ha bufetades per a ~bte

nir-ne la concessi6 de construcCiO i explotaci6, ja que es preveu extreure'n sucosos beneficis.Les cinc empreses que s'han pre sentat a concurs rivalitzen enrebaixar el cost, efectuant-h imillores i reduint el telps d'entrada en funcionament que, enprincipi, es preveu cap a darreries del 1991•

La nostra cOlarca en sofrirales consequencies a l'esdevenirzona d'expansi6 de Barcelona. Elstaurons de l'especulaci6 ja , deueneSlllolar les dents i estudiar lladquis i ci6 de terren ys. Plana i .unt anya, natur alment .

29

L'ETIMOLOGIA DELTOPONIM FOIX

Acceptant 'dones , com a opinio si no del tot segura aImenysmes probable, que el Foix penedesenc no es un traslla t de l'occita , i que les formes que tenim documentades no s6n Ilatinitza·cions cultes sino test imonis de I'evoluclo real del mot , passem aintentar aclarir el sentit i el proces evolutiu d'aquest toponim desdel Sell origen llad fins a la prornincia actual .

Els texros mes antics en que apareix la paraula Fois s6n elssegiients:

I. Treball en curs de publicaci6 : Ignui M: MUNTANER . EI documenlde dol4Ci6 de I'esglb ;" de 54nt Miquel d'Olhdol4, cBurUeti del Grup d 'Estudis Si(geW1'~, del nUm. 21 (desembre de 1981) endavan t.

2. Es tracta del docu menl que ha "'tat cop iat amb eI num . 277 al volum IV dels Libri An tiquit4tum Ecclesi4e C4thedr41is, qu e 56n a J'Arxiu Ca·pitu lar de la Catcdral de Barcelona .

J. Penso que aquest tema no h. estat tra€[at eneara de manc:ra aprofundida . Joa n COROMINES, Euudis de lopon lmi4 c41414n4, vol. I (BarcelonaBarcino, 196' 1, pig. 2'1, es Iimita a dir que es mossarab, encara que. segons l'explicaci6 que d6 ns aI com~mem del capitol, sembla qu e hi inelou .com en un calaix de sastre, tota mena de noms pre-iubs amb tal que nosiguin romans, pre-romans 0 germin ics. Manud de f\.10N TOLlU, Elf noms dt" Ul ; ~ls 1Ioms jluvial s ~n Itl lop oni",itl Cillalana, .B.Jtllcd de D ialc:ctologiaCata!an... 1924, pig. 13. pensa , sense donar·ne cap rw. q~e Fou ve defUM.iJ~

4 . Vegeu per a aquestes dueo da(eo eIs documcnr. a i b, clu(S me. .cndavant.

~ . La tenninaci6 ·a sembl a indicar que Foil:i p~ d'una puaula Uati.na en ·anus (d. Enric MOREU-REy , Els nostres noms Je llac (Mallo rca, Moll,1982 ), pig. 137 i ...). En eI cu concret de Foid )'origeo hauria eota t unFuscianus, que indi caria qu alita t de juscus "fosc" . De fet, a ] uvenal hi Iiaun Fuscinus com a nom de penon.. i wnbe Fuscos es un cognom Uatf cor·reno (hi ha un Cornelius Fuscos i un Aristi u. Fuscos , en tre d'a1ttes).

6. a. Monu-REy, op. ciJ., pig. II I i ...7. A. D AUZAY • 0.. ROSTAtNG , Dietio,,1Ulirt Itynl oloD41U Us " ,mrs Je

li~ e" Fr4nu (Paril 1963), a.v. Foil: .8. La dif erCncia que hi ha entre leo formes Fouao i Fode:I:o ha de teo

nit una expli caci6. Mira re de dooar-oe aIguna aI final d' aqu est arti cle.9. No aixJ Ia forma Fouexo, que podria molt be ae:r una Uatinitzaci6.

10. Ubn Antiquit41u11f EcdesUt C4Jbedr41is, vol. IV , doc. m (ArxiuCapitular de la Catedral de Barcdona.

I I. Liber 1~..JorlUll m4ior (cd. Francisco MIQUEL ROSSELL), 2 volt ., Barcelona , CSIC, 194'), doc . 229 .

12. I bid., doc . 230.13. CilTtuJllTio de 5tU1t C..,41 del V411iJ (cd . JOS<! Rrosl, 3 vola. (Bar.

celona , CSIC , 1945-471, doc . 721>.14. Ibid ., doc . 9' 2.l' Ibid ., doc. 964.16. I bid., doc . 1.009.17. EI .Ui!7re Bl4ncb~ de 5tU1tlU Cre" s, cd . Fcderia> UDtNA MuTO

llLL (Barcelon a, CSIC, 1947 ), doe . 98 . Que Berna t no , 'anomeni de Foil:sin~ de Riu de Foi. eo deu . a l'exis (Ctlcia de la !>aronia de Riuddoil:, qu e..dica en un grup de COICS Slmat a la vora del riu Fo.ix, a un quiUlmetre aINE de "actual pob"' t de Sant MartI Sarroca.

18. Ibid., doc. 141.19. Cut..lilTio, doc. 1.160.20. Joaqui m MrREY Y SANS , us ClUes de temp le" y hosp/ttders en C4

t4/uny4 (Barcdona 1910), pig. 21>7.21. CutuLtri Je Poblet (Barcdona, lEe, 1938), pig. 1'9.22. MnEY , op. cit ., pig. 228. Com es pot veure no es tracta d 'una ci·

laci6 tarual .in6 d'una referCncia. '23. Ibid.. pig. 330.

30

En esrudiar I eI document de doracio de l'esglesia de Sant MIqu el d'Olerdola, que va ser consagrada l'hive rn corr esponent klpas de I'any 99 1 al 992,' vaig veu re que entre eis diversos puntsgeogr:lfics que s'esment aven com a Ifmit de! rerrirori olerdola hihavia eI riu Foix , eI «r iuo de Fouexo», Deixant de banda la sev.iidentificacio , que no presentava cap problema, 1a forma lIatinaque eI document donava a aques t nom pe rrnetia d 'intenrar aclarirl'etimologia del toponirn.' La publicacio de la miscellania dedicadaal doctor Enric Moreu-Rey rn'ofereix ara l'ocasio de publicaraquest esrudi , que vull que serveix i per a manifestar-li la mevaestima per la seva valua ciendfica i intellectual i e! meu agraiment pel seu mestratge i per l'ajuda que en tot momenrhe rebutd~ . .

EI nu Foix ne ix a l'extrem nord-oest del Penedes, una micaaI nord de Pontons , i va a desembocar al mar , al costat de Cubelles . En eI seu recorregut passa a prop 0 al costar de poblacions com To rrelles , Sant Marti Sarroca , Els Monjos , Santa Margarida , Les Massuques i Castellet. Diversos punts geogrsfics relacionats amb eI riu tenen , com ell , el nom de Foix . De tots ells ,el rnes important historicarnent es eI castell de Foix , situat unsquatre quilornerres i mig curs avail de l'origen del riu . Aixo plante ja una primers qiiestio: la de si el nom es va donsr primer alcurs d'aigua i d 'ell va passar al castell , 0 be si el proces foul'invers . D'acord amb e1s documents , ambdues possibilitats SODadmissibles, perque l'un i l'sltre nom apareixen gairebe conternporan iement: el del riu l'any 992 i eI del castell el 1067.' De totamanera, resoldre aquest problema no es important per a I'aclarirnent de l'e tirnologia del toponim, aImenys no de manera principal. .

Fora de la cones del riu Foix , aquest nom te una presenciamolt reduida a terres catalanes. Hi ha un coil de Foix ' una micaal sud' d'lvars de Noguera, i una torre de Foix prop de Guardioia,al Bergueda. Exisleix tambe eI poble de Foid, a l'Emporda, perClot sembIa indicar que la seva etimologia no te cap relacio amb laque mes endavanl indicart~ per a la paraula Foix .l En rerum, detols e1s Foix exislents a Catalunya eI Foix del Penedes ~ _eI m~important.

Una primera possibilitat etimologica que DO pot ser rebutjadasense ser presa en consideracio seria la de suposar que eI nomFoix es. un nom importst , un tr asllat del Foix occita a terres ca·talanes . Aques ta mena de traslla ts , ben evident Cl topOnims modems (Nova York , Cartagena [d' fndiesl, Guadalajara [de Mexic],etcetera), fou tambe corrent a l'edal mitjana.' Si en aques t cas s'es·devingue aixf, no caldd pas que ens esforcem a cercar eI sentitdel Foix catala: hau ria esta t rebut , sense entendre'n el sen tit , deI'alu a banda dels Pirineus. Ara be , segons Dauza t,' en l'epoca carolingia, una mica abans dels primers testimonis catalans, el FoixoccirA es grafiava Fuxu , i en canvi el nosrre Foix tingue des delprincipi la forma de Fouexu 0 de Fodexu, preferentment la segona .- Per tant, encara que aquesta diferencia no pugui arribar acoDsti tuir una prova definitiva, cal admetre que es real, i que a1menys textuaIment no es pot donar cap argument a favor d'un pa·rentiu en tre l'un i l'altre Foix.

Un altre inconvenient , que representaria un obstacle per a peder treure conclus ions de les formes Ilatines de la paraula Foixproporcionades pels docum ents, seria la possibili tat que aquestesformes no fossin un testimoni de la manera (:om es proDunciava eItopOnim en eI perlode estudiat , des dels segles x al Xl II , sino sim·pIes Ilatinitzacions erudites , sense arrel popular. Tam poc no hi harespecte a aixo cap resposta segura i irrefutable, perC s'ha de con·venir que les varian ts Fodex , Fodexo, Foddxo, Foex, Fodc:ix notenen en absolut I'aspecte ben arreglat d 'UDS acomodaclo d'unmot catala al llad ' i mes aviat semblen ser la tranlCri pcio, inhabi!, d 'una forma vulgar . D'altre banda , aquesta documents !eDenuna procedencia molt diversa geogri./icament i cronolOgica, i nosembla lOgic.suposar que entre eserivans diferents i allunyats s'hagi arribat a formes tan semblants, i malgrat tot diferents, Ii no es

que siguin condicionades per una proDUoOa popular que s'hanvist obligats a respcctar.

a) any 992 :b ) any 1067:

c) any 1067:d ) any 1086:e] any 1143:

f) any 114' :

8 ) any 11'6:h ) any 1161:

i) any 1169:

n any 118':k ) any 1197:

I) any 1198:

m) any 1210 :

n J any 1212:

c et uadit usque in riuo de Fouao~"

c a pane meridiei affronta( in termino de cunode Fodexs"... ..de meridic in termino de kastdJo de Fodc(e)x~u .

c .. .ipso molino quod babet in rivo de Fodao~u .c .. .alodium quod sbeo et abere debeo in terminio deFoda.'"c .. . a1odium quod habeat Ot habere debebat in terminio de Fodc:x."« alodiil que sunr ., ; in terminio de Foda~"

c ego Bemardus de rivo de Fodexio, ...lignum Ber-nardi de rivo de Fodexio, ...mtrum predicti Bernardi de rivo de Fodeixos"c .. .Bemardw de rivo de Fodex, . .. lignum Geraldi,presbiteri de Fodeo-"

c et I . Marie de Foex III solidoss"c alium infra terminum cum de Fodc:ix qu i vcca-tur Rainers, . ..Eimerich de RiudefQdcyx .-c . ..dim ito GuiIle1mo de Terrachone ipsum meumcasrrum de Fodex, ...cum CCC- moraberinos quoddebet GuiIIe1mus de Terracbona per csstrum de Fodex ..l l

c . .. lIe&4 td cit4J fill G..er4.. Pere 10 catell de FOlio"eb sot Ii..,.'"c ... omnem meem honorem qu od hsbeo et habere debee in termino Sancti Martini et in termino de Foil:.'"

Resumint els canvis experimentats pel toponim Foix, i deil[ant de banda la forma Fouexo (a), resul ts que la forma predominant ha esta t l.a de Fodex (b, c, d, e, f, g, i, I), amb les variantsFodezio/Fodeixo (h) i Fodeix (k) , a mes de les formes minor itsries Foex (J) i Fodox (m). L'evoluci6 acaba en l'actual Foix (n ).

Si prenem la forma bssica Fodexo , es inevit able de veure -hiuna paraula afaiconada sobre l' arrel lIatina [od-, que te el signifi.cat d 'enfondir , excavar , i que en lIatf classic ha donal paraulescom [odio , [odo, [odico i [odin«, i en vulgar [odeo. La terrninacio-exus ha de ser la d 'un participi passat. I , en conseqiiencia, Fodexosignificaria "enfondi t, excavat ". Els participis com aquest, en .xus;corresponien en el lIat! classic a verbs que contenien eI grup-ct-,", pero si pre tenern que aixo es compleixi tarnbe amb [odexuscaldr a que aquest participi procedeixi d 'un verb [odecto , forca inversemblant. Ara be, en el lIat! classic existien els verbs anornenats incoatius que es formaven amb la inclusi6 del grup -$C . dintre d 'un altre verb,25 i aquests verbs , que inicialment van ser pocs ,van augmenur notablemcnt en el llatf vulgar i van incloure wnbeverb. tranaitiUl, aIbora que perdien el ICU carleter lncoatiu .»En l'epoca cIasaica &qucsts verbs no tenien participi passat ,perOel llatf vulgar, que nccessirava els parti cipis per a l.a formaci6dds temps compoaros i de Ie. passives , va haver de crear nouspanicipis." D 'acord ambmo, el verb lod~o degue generar un verbparaRel, lod~sco , i aque.t degue utilirzar un participi lod~scsus ,

simplificat rapidament en lod~csus ,'1J es a dir, lod~xus.:B Aques taes l.a forma que em donen l.a majoria dels documents : lod~xo ilodnc.

Pensant , com sembl.a mes adien t , que Fodexo vol dir "enfon·di t , excavat, enfo nsar ", es normal d 'intentar comprovar si real·ment al riu Foix Ii corres pon tal apeHaci6 , encara que aixo no teun inreres excessiu perque les raons que mouen el pob le a donara un lIoc un nom determinat s6n capricioses, i , a voltes , un lIocque mereixe ria amb molt a mes ra6 que no pas un alt re una adjec.tivaci6, no l.a re, i en canvi aques t alt re , sf. De tota manera , calreconeixer que quali6car el Foix d'enfonsat es ben adequat : el ri,llen el seu prim er tr am, molt a prop precisament del lIoc on hi !lael castelI, fa un recorregut d 'un quilom etre aproximadament en treparers abrupres i atalussades . ~s el trot conegut com les gorge. delFoa en que el riu COrte reaIment enfonsat , i a pa..-tit d 'aqul elnom pogue propiliar-se cun avall, fin, al mar.lD

L'evoluci6 que seguf la forma primi tiva fins a I'actual es uncam! no desproveit de dificultats que intentare resoldre de lamillor manera pouible. En el participi llatf Fodexu hi hague, enprimer lIoc, una confu si6 de la ·u final amb -0 ,31 seguida posteriorment de Ia seva caiguda .Jl ~s a dir , se seguiren els passos Fod em > Fodexo > Fodex . Aquesta Ultima paraula amb accent a laslHaba final.

E! pas segiient degue ser la perdua de la -d- pre tonica , es adir, el canvi fodex > foe.x, insisteixo, amb accent a la e. La per·dua de la -d- pretOnica es un fenome n ben esrudiat i que , segonssembla, va produir-se prime r amb el canvi de' la -d- oclusiva peruna -d- fricativa, despres amb el canvi de 1a -d. fricativ a per un sosemblant aI de la tb del mot angles this, acahant amb la seva des·aparici6.33 $egons Rasico,s' la caiguda de l.a -d- pretonica comen\aa la segona meitat del segle x i es va anar generalirzant en el transcurs d'un perlode que es prolonga fins aI segle XI! . En la documentaci6 que be presentat hi ha un exemp le de la perdua de la-d. a Foe.x, l' any 1185 (text j) . Que encara cont inui en textos posterion ha d'a tribuir.Je a I. resistencia dels documents notarials aacccptar canvis, especialment pel que fa als noms propis de lIoc.

He recordat diverses vegades que a la paraula origin al la eera l.a vocal tonic. , i en canvi a Foix l.a tonica es la O. Com quees ben coneguda l'esrabilirat de l' accent en ·tots els processos d' evoluci6 de les paraulo, hom es pregunta per qu ina ra6 ,'ha produl t el canvi de lIoc en l'accenroaci6 del mot , i cer tament aquestes el problema mes diHcil de resoldre dels que comporta l'etimologia de Foix . Hi ha dues solucions possibles. La primera consisteU: a acceptar aquest canvi com a normal . Duarte i Alsina diuen:. Qu an hi ha duea vocals en hiarus, la segona de les quais es accenroada i no posterior, I'accent es despla~ a la prim era i l.a seganaesdeve semivocal ,..lS Si, dones, apliquem aixo al nostre cas, s'hau·ria produit l.a transformaci6 F06: > F6ex > F6ix. La soluci6 &e

ria perfec ta si no hi hagues dos inconvenients. E! primer es queentre els exemples cit ats per a iHustrar aquest proces no n'hi hacap que pugui comparar·se exactament al que s'ha produit en passar de F06: a F6ix. Efectivament, hi ha casas en que el canvid' accent s'ha esdevingut despres de l.aperd ua d 'una -d- (crede!>at >cttia, benedktu > bene t , radfce > ciil ( = arrel antigament» , aI·Ires caS05 en que l.a vocal que perd l'accent es una e (jacebat >jeia, facenda > feina , dicemus > deim ) i aItres en que Ia vocal

atona que passa a tOnica es una 0 (coqufn a > cUina, bovinli >bUina, vodru > buit ), perO no n'hi ha cap en que es compleixinles tres condicions aIhora i que, per tant, sigui igual al de Foix.JI

Aixo fa temer que potser aquesta regia no sigui aplicable aI aeugrup fonetic. E! segan inconvenient es que en tots aquelIs casosen que d' aoord amb la regia esmen tada una a atona ha esdevingurtonics , la trobem convertida en u (buina, bu it, cuina ). L'explicsci6 probable . d' squest fet es que aquest canvi d'accent es produlen epocs tardana, posterior al pas de l.a a a u en slRaba atona,J7que generaJmen t es locaIirza en el segle xrv, Per tan t, cal collocsr10 en els seglea xv i XVt. PerC l.a forma FOD: esu documentadaalmenys des del comen~ent del segle zm (text n).

Hi ba, pero, una altra soluci.6 poaaible que aplicaria el canvi

24. AUf eonecto > conesus, Rceto > f!exus, plecto (i els KUS compostOl. com comp lceto , perplecto) > plexus.

2.5. Per exemple dormisco "adormir-se· , Borcsco " comcn~ar I Borir· .arlVCICO "Ier-se peu.t· , ICDCICO II envellir" , tepelCO "comencar I escalfar-se".

26. Vdltlto VWANEN, I",rodt=i6" M l4t/" tNlto (Madrid, G~1968 ), pq. 218.

27. - C. H . G aAHDCEHr, I" trod""cUS" M UJI" "oJ,., (Madrid, CSIC,1970 ), pq. W .

28 . - Cru: que cal supour oqoesu fo""" de puticipi i no I. ~ senzi-U. d. fod~scJU. Primer pcrquC la t=inaci6 de puticip i que entre les divencs pouibles podcm .plicar • aquest verb ~ la terminaci6 en -IUS, noen -ua. Seaoo, pcrque Ii IUpcem un primitiu fod~sCJU l' evoluci6 que bauriaesUt D<lCI:SIiria lim arribu • la 6.naI ·Lx de Foix bauri. esta t Ie > Iu >ia > Lx, i aqucau evo1uci6 DO es produeiJt davant de u (An tonio B ADIA M.uGoUIT, G,~ biJJ6riu CtIl.u- (Barceloo ' , Noguer, l on l), S 81).

29. Ea podria pcnsar~ per • aquest puticipi la forma fO<kscil"s.,amb i breu I, per taDt , paroula esdn1ixola. PerC • part qu e aques u participisen ·i tua erat rariaalma CI Uad vulp.r (d. GaANtlGEHT, op. cU., N . 266IS.I, d JrUp ·iI· no bauria desapuqut, Iin6 que s'bouria coaservat la .1despn!a de la c:aiguda de 1a .1- (d . BADIA, op. cU., S 86 i 93 ), de maneraque l'evol uci6 hauria eatsI fodeKitua > fodesctua > fodeatua , DO fodaus.

30. Tal com diu Joan CDIollINEs, T6pic. b~spbic., I (Madrid, G~dos , 1972 ), N . 128, ds noms fluvial. es propagu en curs .vall.

31. Lcs vocals finalJ en 1'Ed.t Mit jan. es pronu nci.ven de mane-r. molt fosca i es confonien molt fki\meot. a . GRANllGENT, Of' cil., plgi .Da 162 5.; VXANANEN, Op. cil ., N. 72, i BADIA, op. cil ., S 64 .1 .2.

32. Veaeu Phil ip D. RASlCO, ESllUiis sobr~ Z. fanolo gi. d~1 c.,tdil pr~.

Iiter-m (Barcelona, Curia1/ MOlIuertal, 1982), N . 107. Los excepcion . s6npoques i corresponen • casas molt con=u ( RA SICO, op. cil ., pig. 108 ; C.Do....tt i A . AL SINA, G,. millic. bistOric. CiZl.uM (Barcelo na, Curial, 1984).N . 109 IS.; BADIA, op. cil ., S 64 ).

33. V~ Joan eoaolllIN1ts, Uetlf~S I co"t>nus d'"" fi/oug (Bm:eloDa , Cub Editor, 1971), pqs . V3 i 298 ; RASICO , op . cil . , pq. 117; BADIA.op. cil. , S 70.11; Du....tt, op. cil ., N. 198.

34. RAS ICO, op. cil ., N . 164 .3' . I>u.un, op. cU., pia. 130 •.36. EI c:a de rillDa, que podria aemblar que DO esIi d'acord amb~

ta afirmoIci6, DO ~ ftlid pcrque DO hi ba hagut eliai6 de rooaooant, i, perwn. DO ~ aar:tamaIt~

37. Du.un, op. cU., pia. 130 ••

Gorges de l riu Foi x ( Fot o J. Vir e lla)

ICNASI M .- MUNTANER

Doctor en His t or i a pe rl ' Uni ve r sitat de Karcel ona

Autor i t zat per l #a utor de i"a r ti cle i ed itat pe rPubl i ca c i ons de l #Abadi a de Mont s e r r a t

***

46. He fel un_ iii". de loles Ie. p.roules amb 0 Ibnlca. ,reles deF. FEuEa PAsToa . Dicdo".ri de I. rim. , 2 vol•. (V. lenci., Fermar, 198081) , prescindinl de les que = roItisrnes i d'.quelles en que era eviden lj•• primer. vista que I• .0. no venit pas d 'un grop 4 . Entre 81 parowesmir.des, C'p no venia de 1·... imil.ci6 i coo trocci6 d' . questes dues vocals.

47. En .quest COl, I. 1Ii.1., feu I.mb<! d'acord amb el Dicei""",i d.14 rim. esmental , h. esl.t completa. prescindinl n~ de1l derlVlIl clan.De trenla p.r.ules. 23 et<n rolli.mes 0 neologi.mes. De les 7 rcsI.nll. ~(coenl, condacnt. racnl . proper , bo(U)eI) colTcsponien • paroulcs secundArics, i les 2 te5lanl 5 (b.rroer. joelll s6n moll d'etim ologi. ob=. I con troverl ida (vegeu el diccion ari elimolbgic calall de Coromincs, S.V . blSrroer ijuI iol4) que no permetcn trcurc'n conclusions .

48. En I. meva recere. . ben poe prod ucliva, he troha l dO! topbnim.que m'h a sembi at que pad rien ...imilar·.., . 1 de Foix. EI primer b eI deCab6. Uoc prop d'Organyl , per a! qual I. documenlaci6 d6n. l'evoluci6 Kapudeizo (5. IX) > Cabodez (•. XI) > Caboet > Cab6 (.egona Dictio"", i C. laIa-Vale"cia·B.lur. s.v. Cab6; vegeu eoaowINEs , ESludis de lopatrfml", pi~in. 33). Aque'I' evoluci6 ..,r ia exaet.menl I. que he ruposal en el c..Fou : od~ > ~ > 6 . Un . hre topbn im ..,mblanl -que cal mirar , pern , ambr~rves . perqu~ caldr ia tenir coneixemcnt docume nta l de }'evoluci6 de 1.paraula- ~s eI del poble de Sln l Boi : Ie. diferents <tl pes evolutives pD-

. drien haver e5ta, Baudilliu > BaudeH > Bodeli > !locH > !locil (per me,l·tcsi l > Boil (nom d'un llinatge caW. que ha tingul membres WUllres) >BoL

49. BADIA, op. c;I., S 81, 84.ll, 10Ull ; Du ....TE. op. til ., plgs. 138.140, 150, 183.

'0. Semb~• .que la convc:rsi6 de d en w esdevt! en posici6 final i pre.consonilnllca umcamenl. Vegeu Du....TE. op. ClI ., piss 197 i 199; eoaa"liNES. U.u"s , plg . 2' 3. i BAD'A. S 70.II .,I. E. PO' veure exemples Slgnilicaliu. d·.questa a1ecci6 d 'E~ Marc• Joan BASTAIlIlAS , NOI. sobre I. influ;nci. d.ls glow"is e" d 1/411 m~dltv.1 ,.,ala (segles X-Xl), dintre de l'o bra coHectiv. cln memoriam CarlesRib. (19' 9-1969). (Barcelon• • Arid. 1973 ). p~. 70 a.

l 8. Cf. eo~ownas . EsllUlis de 10po"lmi4, vol. Y. p~. ' 0, i Ueu res.pia. 200.

19. £s eI co de que es pol don n un. m.jor quan ,ita ' d 'exem pIes. Ve.!leu eoaoWlNEs. Ueu,"s, plgs. 199 i 296 ; Du AnE. op. cil., pigs. 124 i 128.I BADIA, op. ti l. , S 55.IV i 104.ll. Alenci6 . 1 cas de red6 segon. U eu,"s. I. c.

40. . Cf. eoaoWINES , Ueum. pia. 198 s.; Du....TE. op. cil., p~. 120. iBADIA, op. CII. , S 104.ll .

41. B.u>IA, op. cil., S 541II; Du.u.n , op. cil., pig. 124.42. eoaowINEs, Ueu,"s , pia. 201.O . Cila l per BADIA, op. tit., S 49.I.C . nota .44. BADIA, op. cil., S 49.I.C.4'. B.u>IA, op. tit., S 49.I.C. '2.VI, 55.V

Resumint . L'etimologia i l'evoluci6 del toponim deu haver estat aquesta :

Per acabar cal dir quelcom whee Ie presC:tcia insOlits en elprimer text conservat (text a) de la forma Foucxo, amb -U-, contrma a tote la resta de Ie documentaei6 que en tal Iloc poaa una:-d-, Encara que seria molt convenient, aembla que no eI pot pensar en un canvi de la -d- en ·w- com a pas previ a la IICft caiguda.SlI

Quina soluci6, dona, es pot donar ? Lames senzi1la.consisteix epensar en slgun error de I'escrid 0 del copista. De fet , no conservem l'original del documen t sin6 une cOIlis del segJ.e 1WI. L' error es possible pero no tenim cap consrsncia que hagi ocorregut.Una altra explicaci6 possible es basaria en la personalita t de I'autordel document . el jutge Ervigi Marc. No correspon fer aquila sevabiografia, nomes inte ressa saber que es un escriptor erudi t , unemica pedant . amb tendencia a fer servir paraules poe corrents ,tretes dels glossaris Ilatins." Aquest costum de fer 05tentaci6 d'erudici6 i de purisme llatf el pogue por tar a esmenar la forma, vulgar. Fodexo i a introduir un Fouexo format literariament a part irde [oue« • rasa, vall ", de significat semblant . Diffcilment , perc,sabrem mai quina soluci6 es la mes encertada.

1) La paraula pnmmva degue ser un participi del 1Iat! vulgar. lodexu . que tenia el significat d'enfonsat. excavat en el terreny .

. 2) Fodexu passa e Fooexo i posteriorment e Fooex , formatm pliament documentada.

3) Despm es produf la perdua de la -d- , que dona com a reo. ultal la forma Foex que tenia com a vocal tonica la e. En tenimun testimoni en el segle XlI.

4) El pas segiient degue ser l'assimilaci6 de la e per la apreceden t seguida de la contracci6 de lea dues o. El resultst fouIe forma Fox.

~ ) Finalment , en algun moment del proces descrit fins aqules proouI la palatalitzaci6 del grup oks. que dona el so grafiat aerualment -ix. &xo complera el pas de Fooexu a Foix.

Gor ge s de l ri u FalX ( Fo t o J . Vi re ll ,, )

d'sccent . Es ben coneguda la eapacitat d 'assimilaei6 que posseeixuna olu sobre una e proxima. Hi ha molts casas en que aixo esveu darament: l' assimilaci6 d'una e pretonica per una 01u precedents (congerninar > conjuminar , esmorteir > esmortuir)," I'assimilaci6 d'una e pre tonica per una olu tonica (redo > rodo, teix6 > toix6, berruga > borruga)," l'assimilaci6 d 'una e postt onicaper una olu tonica (pulvera > p6lvora, taurum > tore> toro ,colze > colzo)." l'assimilacid d'una e pretonica per una u semiconsonant velna (guardar > gurdar , gordar , inguinable > engonal)," 1'85similaci6 d'uns e :posrtonica per una u semivocal veIna(nitidu > nedeu > nedo, Areu > Aro )," I no Unicament quedenassimilades les e atones. sin6 tam~ . encara que sigui un fenomenmenys corrent, les e toniques : assimilaci6 d 'una e tonica per unaolu pretonica (consells > consolls )," assimilaci6 d'una e tonica peruna olu posttonica (Gavarreto > (Gavarreo ) > Gavarr6s)" i assimilaci6 d'una e tonica per una u semivocal veina (veure > voure ,creu > crou, conreu > conrou )." Es, doncs, un fenomen d 'abastmolt ampli, i es raonable pensar que tambe s'ha hagut de produira Foix: Faa > F06x > Fox. Es a dir , despres del eanvi de la eper o, les dues 0 s'han redult a una. i sense haver canviat de HocI'accent ha passat a estar siruat sobre la lletra 0 , com ve iern aFoix. cEs possible de trobar altres casos en que s'hagi prodult elmateix eanvi i que serveixin de comparaci6 i eonfirmaei6? No n'hevist cap a cap autor i aleshores he inten tat de trobar-ne algun jomateix , Una recerca entre els mots comuns en que hi ha una 0

tOnica que podria ser resultat de la eontraeci6 del grup -<>e. s'hamostrat infruetuosa ." &xo sembIerie indicer que Ie 1Iengue noacostuma a reduir el grup -oe. e -6-, i per comprovar-ho he fet unestudi d'aquelles paraulea comunes que awi contenen el grup 4.amb intenci6 de veure si tal grup pertany a I'arrel del mot i s'haresistit a contraure's en -0-. El resultat ha estat que lea paraulesamb -<>e- s6n basicament formes derivedea, resultat d'a£egir terminacions amb -e a radicals amb 0-, C85 que no te relaci6 amb el deFoix." Tot fa pensar , dones, que si no he trobat exemplea d 'wimilaci6 d'una e tonica per une 0 pretonies immediata, no ~ perque aixo s'oposi e la praxi de la 1Iengue sin6 perque tala CllIOI

deuen ser molt poes i diffcilment detectables .- Per tant , pensoque: no hi ha inconvenient a indoure l'evoluci6 de Foix dintre delmarc general de l'assimilaci6 de la 'e per una 0 proxime i a acceptar que el canvi d 'accent es produl a traves del praces Faa ·>F06x > Fox. Llastima que la forma Fooox (text m) no sigui prousegura, perque podria ser un testimoni del moment en que Foixera F06x, pensant , es dar. que la eonservaci6 de la -d- era 'unarellquia erudita atribuible a I'escriva de torn .

Rests indicar la manera com ea va formar el 10 fricatiu palatal final de la paraula Foix. No presents cap dificultat i degueseguir l'evoluci6. ben conegucla, Its > is > is> t."

32

Mampares debany i dutxa

~ Cesanaspa

@ ..t8b.....~

. VENT/KZ41®

VIDRES VILANOVAEXPOSICIOPARE GARI , 26TEL. 8938707•»c )r(r

lAS DE 8000 TITULOS EN VHS

••••••••••••••••••••••••••••

•••••••••••••••••••••••••••••Francese Mada, n.O 79. esquin. Doctor Fleming. Vilanova i la Geltru

rv ORDENADORES VIDEOSMONITORES

•..a~ 7~~......... _----. ----=~===

'Providencia,29 -0 8939770

VILANOVA·I LA GELTRO

.--plec de Tardor

,• I. I

I

Organitzaci6:

A. E. TAL A I A ,.VllANOVA IlA GElTRU

l.er premi concurs 87NElJS DOMINGO 12

Ermita de Lu es9 D'OCTUBRE DE 1988

Salutacio.Ja som a la tardor, la ciutat ha comenc;at a agafar

un nou aspecte,pelscarrers els vilanovins ens retrobemdespres deillarg parentesi estiuenc, la placidesa delmes d'octubre perrriet realitzar diverses activitats carala muntanya i molts ciutadans, amics de I'A, E. Talaia,esperem arrib il'lusi6 poder gaudir d 'un dia d 'esbarjo alvoltant de l'Aplec de Lurdes,

Avui 9 d'octubre I'esplanada de Lurdes s'omplirade gom a gom; els rries agosarats arribaran cansats ifelic;os despres d'haver partici pat en el Cross. altres prepararan les foganyes per coure els arrossos familiars.la mainada descobrira els amagatalls secrets de lesrodalies. Tothom qui mes qui menys encetara una conversa amb el vei 0 el company que fa temps que no esveu. Tot atxo, Amicsl encara que sembl i esporadic e s elque d6na carisma de poble a una comunitat. els encontresde germanor que ens fan adonar que formem partd'una gran col'lectivitat viva, alegre i dinamica,

Companys gaudim tots junts d'aquest nou Aplecde Lurdes.

ANGELS

Agra"imentA TOTS AQUELLS QUE HAN COL.LABORAT AMB NOSALTRES I HAN FET POSSIBLE L'APLEC:Regiduria de Cultura de I'Ajuntament oe Vilanova i laGeltru. ,Caixa d'Estalvls del Penedes.Sra. Montserrat L1aris6, vidua d'Estalella, propietariadel terreny , ,Delegacio de la CreuRoja de Vilanova i la Geltru.Tintoreria Alba.Cobega S.A.GrAficas Vilaseca.Galeria Prlsrna,Secci6 d'atletisme de Patronat cJ 'Esports.Ais anunciants d'aquest butlletl.Colla Sardanista Retorn de la A.V. de la Geltru .

Notes d'lnteres-No sera permesa I'entrada de cap mena de vehicledins I'Aplee . Sera habilitat un apareament degudament senyalitzat.

·Hi naura servei de refreseos .-Aigua potable a 50 metres de l'Errnita .-EI servei sanitari de rAplee estara a carrec ceiaCreu Roja .

-EI servei d'informaei6 sera a carrec dels membresde l'organitzaei6.

-Cal respeetar el 1I0e on es trova L'APLEC . NO TREN-. CANT ARBRES 0 PLANTES, NI LLANCAR LLAUNES,

PAPERS 0 QUALSEVOL ALTRE OBJECTE.

!PROHIBIT FER FOe. La organitzaci6de I'Aplec senyautzara el lIoe.-Col.laboreu en tots els aetes de L'APLEC .

·,Pr-ogr ama d'Acte. de I'AplecDia 9 d'octubre

Ales 8 del mati: Isada bandera de l'cplec,Ales 9 h. Santa Missa a I'Ermita.

A-Ies 9 h. Cross Talaia, Vilanova - Cim Talaia - Lurdes.Ales 10 h. Gimkama.

Ales '10,30 h. Concurs de dibuix rapid (infantil i juvenil) i figures defonq .Ales 1',15 h. Re pa rtiment de premis del Cross.Ales 12 h. Ballada de Sardanes a mb la Cobia NEApOLIS.

A les 13 h. Actuaci6: Minyons de Terrassa i Bordegassos de Vilanova.Ales 13 h. Repcrtirnent de prernis del Concurs de Dibuix i Gimkama.Ales 16 h. Xocolotcdo,

I· ,

Ales 17 h. Ba II vuitcentista.Ales 18,30 h, Can t dels adeus.Ales 18,45 h. Clausura de l'Aplec.

CONCURS DE.. DIBUIX RAPIDINFANTIL I JUVENIL.

. BA ,SES .

1. PARTICIPANTS: To ts e ls nens, nen es i joves, com presos entre 6 i 18 anys.Seton formats 3 g rups: de 6 a 1Oanys; dl l a 1:4 i d e 15 a 18.

2. INSCRIPCIONS: A 10 secretaria 'de l'Aplec, situa da 01 local anexe al'errnito. .Els participants seran portadors de !lapis i goma , EI paper tirnbrot ialtres estris necessaris, seran facilitats per l'organitzaci6.

3. . TEMES: Versarcin sobre l'Ermifa ; 10 natura circurndcnt 0 qualsevol aspec-te de I'Aplec. . .

4. PLA<;: L'entrega de paper i estris sera efectuada p untua lme nt ales 10'30del rnctl . Ales 1·1 '30 tornbe puntualment, els porficiponts Iliuraran 'e lstrebolls a 10 secretaria.

5. JURAT: Sera format per membres de solvencio artrstica, els quais ' deliberaran immediatament despres de 10 recepci6 dels dibuixos.

6. PREMIS: N'hi hcuro per als tres primers c1assificats de coda grup:7. EXPOSICIO: Despres de 10 deliberaci6 del jurat 'e ls treballs seran expo

sots 01 public.8 . Qualsevol circurnstcncio que no pugui esser prevista en aquestes Bases,

sera resolta per l'o rga nitzaci6.

Su""inistros cfte""a, s.CAL LE UNION, 94

TELEFONOS 893 40 26 . 893 34 98

VILANOVA I LA GELTRU

:----- ---- - _ ._-- -- - -

la Iiorteeapastisseria

Santa Eulalia, 6 - Tel. 8930299

VILANOVA I LA GELTRU

•

Documents

A.E. Talaia BRC19881000 222