35
BAIX PENEDÈS REVISTA MENSUAL GRATUÏTA Nº 3 · AGOST 2006 Com són les vacances dels nostres alcaldes? Els Mossos d’Esquadra arribaran al Baix Penedès a finals del 2007 La Generalitat desvetlla com serà el CIM Montserrat Caballé cantarà al Vendrell Les espècies més perilloses de les nostres platges Els usos i costums del Penedès rural al segle XIX Skalariak, un estil personal i inconfusible SOS del C.F. Banyeres Jasna Lesnjak PUBLICITAT

agost 2006

Embed Size (px)

DESCRIPTION

edidio espigol agost 2006

Citation preview

Page 1: agost 2006

BAIX PENEDÈS REVISTA MENSUAL GRATUÏTA Nº 3 · AGOST 2006

Com són les vacances dels nostres alcaldes?

Els Mossos d’Esquadra arribaran al Baix Penedès a fi nals del 2007

La Generalitat desvetlla com serà el CIM

Montserrat Caballé cantarà al Vendrell

Les espècies més perilloses de les nostres platges

Els usos i costums del Penedès rural al segle XIX

Skalariak, un estil personal i inconfusible

SOS del C.F. Banyeres

Jasna Lesnjak

PUBLICITAT

Page 2: agost 2006

previstes per aquell trist cap de setmana, i que aquests dies s’ha notat un to de tristor en les actuacions. A la de la Bisbal, amb les tres grans colles de sempre, i també a la diada especial dels veïns de Llorenç que van viure el passat dimecres.

És obvi que tampoc seran igual les jornades castelleres de l’Arboç (dia 27), les de Sant Felix, a Vilafranca (29, 30 i 31), ni tampoc les que es preparen aquests dies arreu del país per aquest estiu i, molt menys el concurs casteller del primer diumenge d’octubre.

La mort de la Mariona, la tercera castellera que en dos-cents anys d’història dels castells, ha perdut la vida, ha coincidit en el debat obert que encara hi ha de si l’anomenat “pom de dalt” ha de portar casc protector. És obvi que ara els pares i les mares s’ho pensaran millor alhora de deixar que els seus fi lls “pugin” castells i més, sense casc. Malgrat aquesta desgràcia

mortal, les xifres que sempre són per tenir en compte, ens diuen que la temporada passada, en la que es van carregar 6.192 castells, només van fer “llenya”, és a dir, van caure amb risc de ferides lleus o potser greus, 229 construccions, és a dir, un 0,7%. Segur que a l’etapa escolar els joves tenen més riscos i per sort, menys lesions. Ara, que quan vas al “super” et trobes productes “light” de tota mena, segur que trobarem castellers de pro que diran que un castell amb casc, és un castell “light”.

El que està clar és que fer castells té el seu risc i fi ns que no passa res, tot són fl ors i violes. Ara cal seure’s i veure què és millor perquè la mort de Mataró i anteriorment, les de Masó (1871) i Barberà del Vallès (1983), no tornin a repetir-se mai més i que puguem tornar a veure castells d’envergadura sense por, ni tristor.

Ferran RodríguezDirector

Festes majors amb dol casteller

EDITA: Produccions i Publicacions l’ESPÍGOL S.L.EDITOR-DIRECTOR: Ferran RodríguezCAP DE REDACCIÓ: Jasna LesnjakREDACCIÓ: Anna Romeu, Xavi ToscanoPUBLICITAT: Pili Mitjans: 666.51.68.09, Bea Vallo: 686.10.75.85 (Costa) DISSENY: Xavi Toscano

COL·LABORADORS: Nati Soler, Dr. Maurici Mónaco, Verónica Araunabeña i ajuntaments de la comarcaFOTOGRAFIES: Josep Vallès, Josep Gómez, Oscar Maristany, l’Espígol, ajuntaments

ADREÇA: Empar Nadal, 17, Local 10, 43881 CUNIT (Tarragona),TEL-FAX: 977-67.50.76 Mòbil: 629.39.02.45 CORREU ELECTRÒNIC: [email protected]@gmail.com

DIPÒSIT LEGAL T- 34-06IMPRESSIÓ INDUGRAF OFFSET S.A. Amb el suport de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.La revista l’ESPÍGOL no comparteix necessàriament les opinions de les cartes, ni els articles dels col·laboradors.L’opinió d’aquesta revista d’informació general només s’expressa a través de l’editorial.

PROPERA EDICIÓ: Mitjans de setembre

Aquests dies la nostra comarca en-fi la gairebé la recta fi nal de la tempo-rada festiva, quan tot just acabem de viure la Festa Major de la Bisbal, plaça castellera per excel·lència. És obvi que la “família castellera” està de dol i des del passat dia 5 d’aquest mes d’agost, quan vam conèixer la triste notícia de la jove castellera Mariona Galindo, de la colla Capgrossos de Mataró, res serà igual.

No cal dir que des de llavors, les colles van suspendre les actuacions

3

editorial

A.R.

l’equip

Gran desplegament mediàtic a l’actuació castellera de la Festa Major de Llorenç del Penedès, el passat diumenge, 13 d’agost, on els Nens del Vendrell i els Xiquets de Tarragona van utilitzar el casc protector per primer cop en una actuació pública. Les colles comencen a acceptar el casc com un element més de la seva vestimenta. “Som al segle XXI, i les mesures de seguretat també ho han de ser,” ens va comentar un dels castellers de Vilafranca. “Al segle XIX, desprès d’un accident greu, es va introduir la faixa, per protegir la zona lumbar. Ara s’està estudiant el casc, i potser dins de sis o set anys, els castellers portarem una mena de cinturó amb l’air bag, que s’infl a en cas de caiguda. Els enginyers d’Idiada ja ho estan estudiant,” explica.

O. Maristany

Page 3: agost 2006

B

AIX

PEN

EDÈS

EST

BA

IX P

ENED

ES O

EST

5 COLUMNA: Piercing: una moda trencadora, valenta i irreflexiva, per Nati Soler

6-7 DE VACANCES: Com són les vacances dels nostres alcaldes?

8-11 COMARCA: Els Mossos d’Esquadra arribaran al Baix Penedès a finals del 2007

12-13 EL VENDRELL: L’1 de setembre s’obrirà el pas pel Botafoc

15 ALBINYANA: Al setembre es construirà una nova escola de primària 16 BONASTRE: Carlota Baldrís enceta la Festa Major amb un pregó musical

17 EL MONTMELL: La Joncosa es prepara per la seva Festa Major

19 LA BISBAL DEL PENEDÈS: La Masieta ja té la Junta de Compensació 20 MASLLORENÇ: Festa sense castells

21 BANYERES DEL PENEDÈS: La Generalitat desvetlla com serà el CIM 23 BELLVEI: La Festa ja és aquí

25 L’ARBOÇ: Ribé a les llistes d’ERC l’1 de novembre

28 LLORENÇ DEL PENEDÈS: Alteració dels termes municipals

29 SANT JAUME DELS DOMENYS: El Papagai vol ser independent 31 SANTA OLIVA: La Festa de la Mare de Déu del Remei

32-33 COSTA: Calafell: Els socialistes reclamen una actuació a la zona del Mirador Cunit: Cunit adjudica les obres de la piscina coberta

35 Medi ambient: Les espècies més perilloses de les nostres platges36 El món dels animals: Què cal fer quan un ocellet cau del niu?38 Els nostres fills: Cops al cap: el més important és la prevenció40 Cultura: Montserrat Caballé cantarà al Vendrell43 Història: Els usos i costums del Penedès rural al segle XIX44 Música: Skalariak, un estil personal i inconfusible45 Esports: SOS del C.F. Banyeres

sumari

4

MA

GA

ZIN

E

PUBLICITAT PUBLICITAT

Page 4: agost 2006

5

columna

Mai l’aspecte físic dels joves havia estat tan variat. El munt de models estètics existents són, en primer lloc, un reclam per a la mirada, el qual provoca immediatament, un estrany joc endevinatori, on la sagacitat de l’observador és un valor bàsic a l’hora de determinar l’adscripció ideològica del qui porta una deter-minada indumentària. La diversitat d’estils acostuma a coincidir en un punt: en el gust pel piercing.

Tots, sense distinció de sexes

ni de pensament, s’han apuntat a aquesta moda trencadora, valenta i irrefl exiva. Trencadora perquè és un símbol de revolta contra la gene-ració dels pares; “els progres” que blasmaven les arracades com a sen-yal de l’estigmatització de la dona, i també contra la dels avis, que consi-deraven imprescindible que totes les dones portessin un penjoll a cada orella i enlloc més, tal com manava el manual de comportament esta-blert pels bons costums determinats per pocs, massa pocs. Moda valenta perquè no té marxa enrere i d’aquí uns anys els qui s’hi han apuntat seran qualifi cats d’antiquats, només per dur la marca d’un forat en alguna part del cos. Irrefl exiva, perquè els seus seguidors simplement s’han deixat arrossegar per la massa, sen-se cap altre anàlisi.

Astuta, la societat ha decidit treure

profi t de les aparences dels joves. Els ha considerat disposats a expe-rimentar un grau de dolor tolerable amb la fi nalitat d’aconseguir un ele-ment igualador, o sigui, els ha vist a punt per a fer-se un piercing.

Així doncs, els ha lloat la força, i els hi ha mesurat per la possessió o no d’una titulació superior, que els fa dignes d’aconseguir feines a preus curts per a cobrir el cost de les ne-cessitats primàries, o únicament mereixedors de sous útils tant sols per a mal dissimular-les.

Ells, bona canalla, a canvi, només han demanat un espai propi, on tro-bar-se i prendre consciència de què i com. Els ha estat negat, no fos cas que acordessin demanar igualar-se amb els joves d’altres països. Els d’aquí ja en fan prou lluint els pier-cings.Nati Soler Alcaide

Piercing: una moda trencadora, valenta i irrefl exiva

P.M.

PUBLICITAT PUBLICITAT

PUBLICITAT PUBLICITAT

Page 5: agost 2006

de vacances

Com són les vacances dels nostres alcaldes?Per aquestes dates, la majoria dels ciutadans fan les seves vacances. Alguns més, altres menys, però a tots ens arriba aquest moment de descans que ca-dascú l’emplea per a fer el que més li agrada. Segura-ment, algun cop, algú s’ha preguntat: el nostre alcal-de també fa vacances? Nosaltres hem volgut esbrinar què fan els alcaldes durant aquest període de temps.

La majoria dels alcaldes del Baix Penedès prefereixen destinar les seves vacances per descansar, degut al tipus de vida tan atrafegada que els obliga a dur durant tot l’any. Però també els agrada combinar el relax amb la cultura.

L’alcaldessa del Vendrell, l’Helena Arribas, prefe-reix les vacances per descansar i estar amb la fa-mília. Tal com ens explica, “espero fer-les la segona quinzena d’agost, ja que el Vendrell és un municipi turístic i hi ha molta feina. Cada any anem a Ei-vissa uns 10 dies. Durant l’any a vegades em puc agafar un pont i fem un petit viatge per Europa”.

Helena Arribas, alcaldessa del Vendrell, amb la família.

Pel Rafel Güell, alcalde de Masllorenç, les mi-llors vacances són al seu poble, ja que s’hi està molt tranquil. Les vacances, per a ell, són l’element de descans que necessita el cos.

L’Imma Costa, alcaldessa del Montmell, prefe-reix la muntanya; el turisme rural. Com a molt, es pot agafar de 10 a 12 dies de descans perquè tal com ella comenta, “sent alcalde no puc més i ja tinc ganes de fer-ho perquè aquest estiu és molt dur”.

La Cristina Carreras, alcaldessa de Santa Oli-va, fa molts anys que no fa vacances. A vegades, si pot, marxa un cap de setmana “dos o tres dies, no més”, diu. A ella li agrada descansar i fer diver-sos tipus d’activitats culturals. “Jo tinc canalla i ens agrada escollir un lloc per a ells, que alhora descan-sem nosaltres i que puguem fer-los conèixer coses”.

Al Magí Pallarés, alcalde de Sant Jaume dels Do-menys, li agraden un tipus de vacances molt peculiars.

A part de fer viatges culturals (d’art i història), aprofita les seves vacances per, tal com diu ell, anar a “copiar coses útils per a la meva feina. L’any passat vaig anar a veure les zones cremades dels incendis de Por-tugal i Galícia”. Ell, com a màxim, es pot agafar una setmana i aquest any ha anat a Roma. “Aquest any m’agradaria també anar a Brujes, si pogués”. Pèro el Magí Pallarés només fa dos anys que pot fer vacances.

El Josep Fonts, alcalde de Bellvei, li agrada apro-fitar les seves vacances per descansar, caminar, i viatjar a llocs tant del país com de fora. Per a Fonts “és important desconectar i fer vacances tranquil·les, però mai més de 10 dies. Aquest estiu, si puc, ani-ré al Pirineu i a l’Argentina per Nadal”, comenta.

La M. Antònia Rossell, alcaldessa de Llorenç del Pene-dès, no té massa temps per fer vacances i, tal com ens explica, “em limito a fer un viatge de dues setmanes, i m’agrada conèixer indrets culturals”. Sabem que Rossell ha anat a Egipte aquest any i l’any passat al magnífic país de l’Índia. “Els caps de setmana hi ha activitats i no puc”.

L’Avelino Menéndez, alcalde de Banyeres, prefereix passar les seves vacances amb la família d’origen, a Astúries, al Cabo de Peñas. “Passo dues setmanes en un llogarret entre muntanyes”. A Menéndez li agrada el turisme cultural; veure monuments i sobretot, la restauració, provar els plats de cada comunitat autò-noma. “Tots els plats són molt bons, vagis on vagis”.

El Carles Ribé, alcalde de l’Arboç, fa una setmana de vacances a l’any, i potser algún cap de setmana de pont. Li agrada combinar el descans amb la cultura. “Aquest any aniré una setmana a Eivissa i Formentera”, ens comenta.

Mª Antonia Rosell, alcaldessa de Llorenç, a Egipte.6

Page 6: agost 2006

de vacances

7

L’alcalde de Bonastre, el David Goda-

ll, ens explica que uns anys fa vacan-ces més descansades i altres més de tipus cultural. El que més li agrada però és “relaxar-me uns quants dies. Com que al poble és bastant difícil, per po-der desconnectar, faig algún viatge fora d’aquí o del país”. Per al David és molt complicat fer molts dies seguits, “acos-tumo a fer de 8 a 10 dies durant l’any i a vegades alguns caps de setmana”. El David Godall fa molt poc que s’ha casat i ha aprofitat per fer el viatge de lluna de mel perquè ell, les vacances, habitual-ment, les fa al setembre. “He anat a Aus-tralia, Nova Zelanda i la Polinèsia”, diu.

A l’Agnès Ferré, alcaldessa de la Bisbal, li agrada el turisme bàsicament cultural, “conèixer altres països i cultu-res i sobretot, conèixer el propi país. “Ara que el nostre fill és molt petit, ens decantem més cap al turisme rural. El que sí que hem evitat sempre, si hem pogut, són els llocs amb molta gent i els llocs turístics de platja a l’estiu”, explica. Aquest any l’Agnès ja ha marxat dos caps de setmana, a Santiago de Com-postela i a una casa rural d’Olot. “Segu-rament marxarem dos o tres dies però la resta d’estiu estarem a la Bisbal”.

David Godall, l’alcalde de Bonastre, amb la seva dona a Sidney. “Com que em vaig casar amb la Fàtima el 17 de juny, les nostres vacances van ser la lluna de mel. Vam estar a Austràlia, Nova Zelanda i Polinèsia. Tot va ser una passada i vam poder desconnectar. Si no es fan unes vacan-ces així (encara que sigui amb l´excusa del casament), és difícil poder desconnectar de la feina d´alcalde,” ens va comentar.

PUBLICITAT PUBLICITAT

PUBLICITAT

Page 7: agost 2006

comarca

8

Els Mossos d’Esquadra arribaran al Baix Penedès a finals del 2007 La consellera d’Interior, Montse-rrat Tura, que ha estat recentment al Vendrell veient els terrenys on s’ubicarà la Comissaria Comarcal dels Mossos d’Esquadra, ha avançat que la policia autonòmica es desple-garà al Baix Penedès a la tardor del 2007, és a dir, un any abans del que es preveia ara fa uns mesos. La consellera, en arribar al Ven-drell, va ser rebuda per l’alcaldessa Helena Arribas, pel president del Consell Comarcal, Benet Jané i per diferents regidors. Responent a preguntes de l’Espígol va dir que “fruit d’un rigurós treball, s’ha cregut adient que si al 2005 vam fer el des-plegament dels Mossos a Barcelona i l’1 de novembre d’enguany farem la zona del Vallès Occidental i una part del Baix Llobregat; per l’1 de novembre del 2007 ens hem marcat que la policia autonòmica arribi a la part restant del Baix Llobregat, a l’Alt i Baix Penedès i al Garraf, és a dir, el que es coneix com a Regió Metropo-litana Sud amb seu central regional a Sant Feliu de Llobregat”. Pel que fa als terrenys on

s’ubicarà la Comissaria dels Mos-sos d’Esquadra del Baix Penedès, aquesta estarà ubicada al carrer Cèsar Martinell, encara per obrir a la circulació, prop de la riera de la Bisbal, amb entrada per l’Avinguda Sant Vicenç i sortida per l’Avinguda de la Riera. En aquest solar de 13.000 metres quadrats, s’hi ubicarà la comissaria del Departament de Seguretat Ciutadana i també la de la divisió de Trànsit que ara està a la zona de la Cometa. La inversió conjunta que en farà el Departament

de Protecció i Seguretat de la Con-selleria de l’Interior per a construir en 4.000 m2 les dues divisions de trànsit i seguretat, és de 5 milions d’euros. La consellera, que també va avançar millores al Parc de Bom-bers del Vendrell, va dir que a hores d’ara s’estava fent el projecte del nou equipament de la policia autòmi-ca que estarà molt aprop de la zona dels Boulevards, on properament es construirà un nou edifici judicial de 10.130 metres quadrats amb capaci-tat per a 7 jutjats ampliables a 12.

F.R.

PUBLICITAT PUBLICITAT

PUBLICITAT

Page 8: agost 2006

comarca

Per estalviar l’aigua: “Gota a gota s’esgota!” La Diputació de Tarragona i el CAT estan promovent l’ús eficient de l’aigua, amb la campanya de sensibilització ciutadana; “Gota a gota s’esgota”, que recorrerà, durant els propers mesos, una trentena de municipis de la província de Tarragona per arribar aproximada-ment a 180.000 ciutadans. Al Baix Penedès està previst realitzar la campanya a Albinyana, Llorenç del Penedès, Cunit i el Vendrell. Els habitants d’aquests munici-pis podran adquirir un kit d’estalvi d’aigua, que està compost per una carpeta, amb l’objectiu d’arxivar les factures amb la informació necessària per interpretar les da-des de consum, dos airejadors d’aixetes i un reductor de cabal per a la dutxa, que permeten estalviar uns 50 litres per persona i dia. El kit d’estalvi d’aigua té un cost de 5 euros, que es retornaran si el ciutadà demostra que ha estalviat

aigua en els posteriors rebuts. Durant la campanya, els ciutadans rebran consells per reduir el consum d’aigua en les diferents zones de la llar, per detectar possibles fuites i per reutilitzar l’aigua mitjançant hàbits i noves tecnologies eficients amb l’ús de l’aigua. També hi haurà consells per disminuir la contaminació de les aigües residuals domèstiques, per tal de poder conscienciar la pobla-ció de la importància de reduir la

Sabies que una aixeta que goteja, perd 1.000 litres

d’aigua al mes?

Saps quanta aigua consumim?Rentant-nos les mans: 2-18 litresRentant-nos les dents: 2-12 lOmplint la banyera: 200-300 lDutxant-nos: 30-80 lFent una rentadora: 60-90 lUtilitzant el rentavaixelles: 18-30 lRentant els plats a mà: 15-30 lBuidant la cisterna del vàter: 6-10 lRentant el cotxe: 400 lRegant 100m2 de gespa: 400 litres

9

càrrega de contaminants del medi aquàtic i facilitar, així, el posterior re-ciclatge dels abocaments residuals. El principal objectiu de la campanya és fer reflexionar als ciutadans sobre la seva responsabilitat vers el consum de l’aigua i augmentar-ne l’eficiència per tal de no malgastar aquest ‘or líquid’.

__________________________________________________________________________________

J.L.

PUBLICITAT PUBLICITAT

PUBLICITAT

Page 9: agost 2006

La Diputació de Tarragona i la Unió de Pagesos de Catalunya han signat recentment dos convenis de col·laboració. Un, per l’import de 120.000 €, per fomentar la produc-ció integrada de l’avellaner, i l’altre, de 30.051 €, per donar suport als estudis i treballs tècnics adreçats als pagesos, ramaders i silvicultors de les comarques tarragonines.

La producció integrada de l’ave-llana pot ajudar a assegurar una agricultura viable i sostenible a llarg termini, alhora que contribu-eix a la millora de les condicions de vida i de treball dels pagesos.

El segon conveni serveix per sub-vencionar activitats d’informació, estudis, jornades tècniques, etc., dedicades al desenvolupament econòmic rural sostenible. Els seus objectius parcials són: obtenir una avaluació de la situació econòmica, social i ambiental del món rural i del seu potencial de desenvolupa-ment, dissenyar una estratègia de preservació i dinamització, i definir les prioritats temàtiques i territorials.

Suport als pagesos

comarca

L’Hospital Comarcal del Vendrell es prepara per posar el seu servei mater-no-infantil en plena marxa, a partir de l’octubre. Aquest servei, a partir de la tardor, comptarà amb més profes-sionals (nou ginecòlegs, nou anestesistes i tot el personal necessari), per garantir el seu funciona-ment les 24 hores diàries, tots els dies de l’any. Es preveu que a partir del mes

La maternitat en plena marxa a la tardor

d’octubre hi hagi un promig de 400 parts a l’any.Aquest hospital va començar a prestar servei el passat mes de setembre

amb la posada en marxa del servei de consultes externes, el trasllat del ser-vei d’urgències a l’hospital, l’àrea de diagnòstic per la imatge i el laboratori. A continuació van començar a funcionar la planta de medicina interna, els qui-ròfans i la planta quirúrgica, i ara, a partir de juny, el centre de rehabilitació, amb el qual ja es pot dir que funcionen tots els serveis hospitalaris.

El centre compta amb 270 treballadors dels quals 80 són metges, i es preveu que en un futur, la plantilla pugui arribar fins els cinc-cents treballa-dors. Pel que fa al volum de llits, l’hospital compta amb un centenar, que en alguns casos poden arribar a ser vint més. Actualment l’ocupació del centre hospitalari del Baix Penedès és del 50%. Un dels serveis que tenen més de-manda és el d’urgències, amb el promig de 330 urgències diàries. En aquest mes d’agost, però, aquest servei està preparat per atendre fins a cinc-centes urgències en els dies puntuals.

F.R.

11

Un col·lectiu amb el nom “Volem la millor sanitat per al Vendrell”, reclama que es reobri el servei d’urgències del Centre d’Assistència d’Urgències (CAU), que hi havia als baixos del Centre d’Assistència Pri-mària (CAP) i que va tancar quan van entrar en servei les Urgències de l’Hospital del Vendrell.

Els seus portaveus, Cati Val-verde i Remedios Rodríguez, han dit en una roda de premsa, que ja porten recollides més de 2.500 signatures reclamant l’obertura del

Un col·lectiu d’usuaris reclama que tornin a obrir les urgències de l’antic CAPservei d’urgències de l’antic CAP, “ja que a l’hospital comarcal només hi ha especialistes per al torn de matí i a les urgències s’ha d’esperar fins a cinc hores”. Tambè reclamen que a l’Hospital Comarcal del Vendrell hi hagi un ginecòleg, un traumatòleg, un cardiòleg, un ginecòleg, un anes-tesista, un pediatra i un cirurgià les 24 hores del dia. També es queixen del transport públic, “de nit no hi ha autocars i els diumenges tampoc”.

Aquest col·lectiu té el suport del partit Plataforma per Catalunya

(PxC), liderat pel pediatra August Armengol, que ha presentat una pro-posta perquè al pròxim ple es deba-teixi la sol·licitud a la conselleria de Sanitat perquè torni a obrir el CAU del Vendrell.

F.R.

__________________________________________________________________________________

PUBLICITAT

Page 10: agost 2006

El Vendrell

12

A partir d’ara, els agents del cos de la policia local del Vendrell, pa-trullaran pels carrers acompanyats d’un aparell anomenat “PDA”, que ja funciona amb èxit a Barcelona, Amposta i Montroig del Camp. D’aquesta manera, els agents poli-cials del Vendrell, quan es percatin d’una infracció, utilitzant el PDA -una mena d’ordinador portàtil- alhora que poden fer una fotografia de l’infrac-tor, tramiten al moment la infracció al departament Base de la Diputació de Tarragona. També deixen una cò-pia del document imprès al vehicle, quan és possible. Segons el regidor de Serveis Interns, Josep-Lluís Pas-cual, “és un nou sistema pel qual es guanya agilitat i s’estalvia feina”. Segons el Cap de la Policia del Vendrell, Jordi Altarriba, “aquest aparell no només serveix per agilit-zar el tema de les sancions, ja que un agent si veu alguna incidència a la via pública, com un fanal sense llum o un banc trencat, també pot fer arribar les possibles deficiències al departament corresponent”.

Al mateix acte es va presentar la memòria del cos pel que fa a l’exerci-ci de l’any passat: es van fer 14.838 serveis a requeriments dels ciuta-dans, que és una mitjana de 1.236,5 serveis al mes i 40,65 al dia. Durant l’any passat es van posar un total de 14.058 multes (sense abril i agost). La més comuna era l’estacionament del vehicle damunt la vorera (2.662) i en zones de càrrega i descàrrega (2.325).

Agilitat en les sancions

Atesa la importància històrica i el seu mal estat, es restaurarà el pont de França, que prové de l’any 1887. La Junta de Govern Local del Vendrell va acordar adjudicar la redacció del projecte de la seva conservació i restauració, amb el pressupost de 11.692,80 euros, a l’empresa LESENA (Servei Integral al Patrimoni).

La Junta de Govern Local va acor-dar, fa poc, convocar de nou el con-curs per a la construcció de la nova escola de música del Vendrell.

La nova convocatòria respon a la necessitat de construir l’escola i al fet que no es van presentar ofertes a la convocatòria anterior. S’han modi-ficat dues clàusules del plec regula-dor del concurs: la durada del dret de superfície no podrà ser superior a 30 anys i la del contracte d’arrendament no a 28 anys. També s’ha actualitzat el pressupost del projecte: ara és 4.944.997,64 euros.

L’Ajuntament del Vendrell ha arribat a un acord amb la Junta de Compensació d’Edèn Park per incorporar la xarxa d’aigua de la urbanització al Servei Municipal d’Aigües. Per tant, s’inicia el procés de comunicar als usuaris els tràmits de contractació i d’instal·lació de comptadors. A més, es connectarà de forma immediata el subministrament d’aigua en alta, per reforçar els cabals propis de que disposa la urbanització, per tal de garantir la màxima normalitat possible, del servei que avui encara presta la Junta de Compensació. Un cop finalitzat aquest procés, la urbanització es connectarà definitivament a la Xarxa Municipal d’Aigües i el servei passarà a ser gestionat per l’Ajuntament del Vendrell.

Edèn Park es connectarà a la xarxa municipal d’aigua

Restauració del pont

Nou concurs per a l’escola de música

II Concurs de grafits

Amb l’obertura de la nova via, que passarà per la urbanització Botafoc, al nord del Vendrell, es desconges-tionarà el trànsit al centre de la vila. El nou pont i la via, que connectaran l’avinguda del Baix Penedès amb la carretera de Valls, també facilitaran l’accés als barris del Tancat i Mas d’en Gual. A la nova urbanització, que s’està construint en aquesta zona, hi haurà un parc econòmic i comercial i 1.600 habitatges nous.

__________________________

__________________________

La Regidoria de Joventut, després d’un any de parada, torna a engegar el concurs de grafits del Vendrell. El període de presentació dels esbossos ja ha començat i durarà fins al 8 de setembre. Hi poden participar joves d’entre 12 a 35 anys d’arreu de Catalunya. El lliurament s’ha de fer al Centre Cívic L’Estació en un format DIN-A4 i en color. Els premis són de 200, 150 i 100 €. Més informació: tel. 977 66 32 89 i [email protected].

L’1 de setembre s’obrirà el pas pel Botafoc______________________________________________________

______________________________________________________

3d8

F.R.

NP

Page 11: agost 2006

El Vendrell

En plena “empalmada” de la Festa Major del Vendrell, es va produir un incendi d’un basar regentat per xinesos. Hi va haver veïns que es pensaven que sentien coets i foc de la Festa Major que, oficialment havia començat poques hores abans, però el cert és que s’estava cremant la nau de la planta baixa del “Bazar Oriente”. El foc va malmetre tota la nau de 240 metres quadrats i part de la coberta, cremant-se tots els productes que hi havia a l’interior, entre els quals, segons testimonis, hi havia algun coet. Segons els mateixos testimonis, el primer camió dels bombers va arribar amb un cert retard i sense escala. Poc després van arribar més vehicles i en conjunt, van treballar-hi nou. Com a mesura preventiva, es van desallotjar uns cinquanta ve-ïns. No hi havia cap ferit.

Es crema un basar xinès

___________________________________________________________________________________

El Consell de Ministres ha autoritzat un conveni entre el Ministeri d‘Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) i l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), per finançar amb 196.000 euros el seguiment de l’”efecte reserva”, en la reserva Marina de Ma-sia Blanca, en els propers quatre anys. També es durà a terme la realització de cartografies bionòmi-ques en les reserves marines de la Mediterrània.

La reserva de Masia Blanca és la més pe-tita d’entre les gestionades pel MAPA. Tota la seva extensió té caràcter de reserva integral, és a dir, zona sense usos que no siguin científics, el que confereix un major interés a la investigació. Aquest conveni permetrà obtenir una sèrie històri-ca de dades pesqueres per conèixer l’evolució de la reserva i intentar comprovar si el denominat “efecte reserva” derivat de la seva protecció, llança resultats.

S’autoritza el seguiment de la reserva Marina Masia Blanca

A l’Asunción Calleja, una madrilenya de 104 anys, que des de fa dues dècades estiueja a Sant Salvador, se li va fer un homenatge per part de l’Ajuntament del Vendrell a finals de juliol.

Homenatge a una estiuejant de 104 anys

13

______________________________________________________________________________

Reserva Marina Masia Blanca

F.R.

L’encesa del campanar fa fallida

La Comissió de Festes comunica que, durant l’encesa del campanar, hi va haver una fallada en el cablejat, la qual cosa va suposar que el 50% de la pirotècnia no s’encengués. La Comissió de Festes i l’Ajuntament del Vendrell emprendran les mesures pertinents per com-pensar aquest greuge el més aviat possible. _______________________________________

PUBLICITAT

Page 12: agost 2006

baix penedès oest: Albinyana

A finals de juliol es va celebrar l’acte central del 25è aniversari del “Club Poliesportiu Les Peces”. El club va organitzar una jornada fes-tiva amb una nodrida participació de socis d’aquesta entitat del municipi d’Albinyana. Els actes centrals de la celebració van comptar amb la presència del representant territorial de l’Esport de la Generalitat, Josep Gràcia, del president del Consell Comarcal del Baix Penedès, Benet Jané, i de l’alcalde d’Albinyana, Quim Nin. Tots ells van destacar la neces-sitat de fomentar l’esport per tal de tenir una societat sana.

En nom de l’Ajuntament, l’alcalde va lliurar al president de l’entitat, Ce-

lestí Puig, una placa de reconeixe-ment per l’activitat desenvolupada al llarg d’aquests vint-i-cinc anys de vida del club. Les activitats de celebració continuaran tot el mes d’agost amb campionats esportius, balls i amb les tradicionals competi-cions de petanca.

Al setembre es construirà una nova escola de primària Les obres començaran al setem-bre i es preveu que l’escola entrarà en funcionament a l’inici del curs 2007-2008. L’Ajuntament d’Albinyana ja ha fet la cessió definitiva dels terrenys on es construirà una nova escola de primària. Va ser el passat 24 de juliol, just un any després de que el ple municipal aprovés la cessió dels terrenys al govern de la Generalitat. Els terrenys van ser acceptats per la Generalitat el passat 30 de maig. Just abans de sortir aquesta no-tícia, el PSC d’Albinyana va trametre un comunicat, reclamant que l’Ajun-tament fes la imprescindible cessió dels terrenys. Els socialistes també han recordat que l’any 2002 l’Ajun-tament deia que pel curs següent ja

hi hauria una nova escola. “L’equip de govern ens va mentir quan va dir que els terrenys ja estaven cedits,” va acusar el PSC. L’alcalde Joaquim Nin reconeix que els tràmits han estat molt llargs. “Es van iniciar al 2002 quan al fer el nou planejament urbanístic es va acordar destinar un espai d’equi-paments just al costat del centre docent actual”. També va recordar, que el plantejament no va ser efec-tiu fins al juny del 2004. Segons ell, va ser a finals del 2004, quan es va cedir el solar. En aquell moment, el Departament d’Educació de la Generalitat va variar els tràmits ad-ministratius de cessió i va demanar al consistori variar el procediment. A les crítiques del PSC, l’alcalde

Concurs: pintura i fotografiaL’Ajuntament d’Albinyana ha con-

vocat el 8è concurs de pintura rà-pida i el 7è concurs de fotografia. Les obres serviran per il·lustrar un calendari per al 2007.

El concurs de pintura ràpida forma part dels actes de la Festa Major d’Albinyana i es farà durant el matí del diumenge 20 d’agost. El guanyador rebrà un premi de 600 euros i el segon un de 250 euros.

La convocatòria d’enguany del concurs de fotografia és sobre aspectes del terme municipal d’Albinyana: el patrimoni, societat, festes, gent o situacions socials. Les imatges poden ser en blanc i negre o en color. Les mides mínimes han de ser de 20 x 30 cm i muntades sobre un suport rígid de 40 x 50 cm. Les obres es poden presentar a l’Ajuntament d’Albinyana fins el dilluns 21 d’agost. Amb les fotografies presentades s’organitza una ex-posició dins els actes de la Festa Major de les Peces que s’escau el darrer cap de setmana d’agost. Els premis van des de 150 euros per la fotografia guanyadora fins els 50 euros dels tres accèssits. Més in-formació: 977 68 78 18 (les tardes) o [email protected].

Enderroc de les barbacoes Al juliol es van enderrocar les velles barbacoes de la zona recreativa al costat de l’ermita de Sant Antoni, perquè no s’ajustaven a la normativa vigent pel que fa a les mesures de protec-ció anti-incendis. Aquesta zona ja va ser precintada el passat estiu per l’elevat risc d’incendis, però la gent no feia cas a la prohibició.

______________________________________________________

NP

NP

15

respon: “Els socialistes deuen tenir mala consciència. Van votar en con-tra del plantejament que ha permès tenir una nova escola i ara, que veuen que serà una realitat, volen, amb cortines de fum, amagar la realitat”.

Festa pel 25è aniversari del “CP Les Peces”

La nova escola es construirà al costat del CEIP J. Perucho i reunirà a tots els alumnes del municipi.

P.M.

_______________________________________________________

Page 13: agost 2006

baix penedès oest: Bonastre

Sembla que als bonastrencs el ca-lor d’enguany no els treu les ganes de passar-s’ho bé, perquè només acabar la festa major del poble, ja continuen participant en un atractiu programa d’activitats. Dissabte 5 d’agost es va celebrar la Festa Major de la Gavatxa, amb ac-tivitats infantils, sopar de germanor, bingo i ball amb karaoke. Les activitats estiuenques van conti-

El passat divendres dia 21 de juliol es va donar inici a la Festa Major d’estiu que Bonastre celebra en honor a la seva patrona Santa M. Magdalena durant tot el cap de setmana. La compositora musical Carlota Baldrís va ser l’encarregada de llegir el pregó d’enguany i ho va fer d’una manera especial: va acabar el pregó fent participar a tots els assistents en una mena de composició musical feta amb tres notes musicals extretes de les lletres de la paraula Bonastre, i alhora, amb la música de clarinet. La Carlota Baldrís, gran amiga dels bonastrencs, manté una relació estreta amb el poble de Bonastre ja que l’any 2003 va composar la música de la sardana dedicada a aquest poble. Els actes de la Festa Major es van anar succeïnt un darrere l’altre durant tot el cap de setmana i n’hi va

haver per a tots els gustos i colors. Una exposició fotogràfica retros-pectiva que mostrava el Bonastre del s.XX, va estar oberta durant tot el cap de setmana amb gran assis-tència de públic, sobretot el dia de la inauguració. “Les orquestres i els balls van fer-nos suar de valent tant la nit del di-vendres com també la del dissabte, i la colla castellera dels Xiquets de Valls ens va deleitar amb una nota-ble actuació castellera,” comenten

nuar aquest passat cap de setmana. El divendres, dia 11, es va dur a ter-me el campionat de dards per pa-relles, a la “Llar Social” de Bonastre. El dissabte, dia 12, va començar amb la X Cursa Atlètica, i al vespre, els veïns es van ajuntar en un sopar popular, que va ser organitzat a la Plaça Major per l’Associació Cultural Bon-Astre i amb la col·laboració de l’Ajuntament, i va acabar amb una

quina popular. El diumenge va ser el dia de la diversió amb una gimcana i guerra de globus, que van ser organitza-des a la “Pista de l’Escola” pel grup de diables “Aguilots” de Bonastre. Les festivitats també van continuar el dilluns, amb el Festival Infantil, on hi van participar els pallassos Mama Lin Show, espectacle de mà-gia Struc i altres atraccions infantils.

Un agost força animat: campionat de dards, cursa atlètica i més ___________________________________________________________________________________

Carlota Baldrís enceta la Festa Major de Bonastre amb un pregó musical els bonastrencs. La paella popular amb més de 250 assistents, va ser l’acte central de diumenge, amb l’homenatge als socis de l’associació de gent gran del municipi. La festa va acabar amb la cerca-vila de foc protagonitzada pel grup local Joves Aguilots de Bonastre. La setmana anterior ja hi havia hagut el concert Jove nab’06 (Nit Alternativa de Bonastre). Cal destacar la nota-ble participació de públic en tots els actes organitzats.

NP

NP

16

Page 14: agost 2006

baix penedès oest: el Montmell

Des de principis del mes passat la urbanització del Mirador del Pe-nedès ha patit restriccions d’aigua degut a l’excesiu consum. La man-ca de pluja i la forta calor provoca que el reg de plantes es multipliqui i els pous d’aigua no donin l’abast. L’Ajuntament del Montmell ha ad-quirit uns terrenys amb un pou que aportarà 30.000 litres d’aigua per hora i es canalitzarà als dipòsits, però les obres no es fi nalitzaran fi ns l’estiu vinent. Actualment, segons el Regidor d’Urbanisme, Josep Guasch, sembla que aques-tes restriccions estan superades però no amb absoluta seguretat.

Les urbanitzacions del Montmell tot just acaben de viure les seves festes majors: la Moixeta, que enguany ha celebrat el 25è aniversari, el Mirador del Penedès i les Pinedes Altes. La Festa Major de la Joncosa es celebrarà del 18 al 21 d’agost. El divendres començarà amb el repic de campanes i el correfoc a càrrec dels diables del Vendrell. A la nit tindrà lloc l’Ovella Sound’06 amb La Suite i sessió de DJ’s amb DJ Xavi R.P.M i DJ Marc Glass, acom-panyats de la Samba Perkfusion. Dissabte hi haurà l’ofi ci solem-ne i processó del Pa Beneït. A continuació, sardanes amb la Cobla Sitgetana i un ball. El diumenge començara amb el Gasbaixmontmell 1er Slalom 2006. Al migdia hi haurà el concert Vermut

amb Small River Dixie, a la tarda un ball amb el grup Loren, i a la nit el Sopar Popular a la plaça del poble. Dilluns serà el dia per als més menuts, ja que hi haurà el Parc Infantil pel matí i a la tarda el grup “La Clau” s’encuidarà de seguir animant-los amb el seu espectacle.

Dies festius al Montmell Manca d’aigua

A l’església de la Juncosa es va fer una projecció de les antigues diapo-sitives de les festes majors.

17

_________________________

4

PUBLICITAT

Page 15: agost 2006

baix penedès oest: la Bisbal del Penedès

La junta que regirà a la urbani-tzació la Masieta, finalment es fa pel sistema de compensació.

El 19 de juliol passat, amb un decret de l’Alcaldia, es van aprovar definitivament els estatuts i bases d’actuació de la Junta de Compensa-ció de la urbanització de la Masieta, amb algunes modificacions. També es van desestimar les al·legacions presentades, en base a l’informe jurídic (fet per una Assessoria ex-terna) i l’informe de la Secretària. Com a representant de l’Ajuntament als òrgans rectors de la Junta de Compensació, va ser nominada la regidora Dolors Andreu Cordomí.

Actualment s’està notificant als veïns d’aquesta aprovació definitiva, donant un termini als propietaris no adherits per sol·licitar la incorpora-ció a la Junta de Compensació. En cas de no incorporació, s’aplicarà la reparcel.lació forçosa, informa l’Ajuntament de la Bisbal.

Una part dels veïns de la Masieta no està d’acord amb el model de Junta de Compensació i creu en la

La Masieta té la Junta de Compensació

validesa de l’acord del ple del 22 d’agost del 2005, que, segons ells, va aprovar un altre model de regir aquesta urbanització; la Junta de Cooperació.

El procés va començar al 2004Segons l’Ajuntament, aquest

procés va començar a l’octubre del 2004, quan un grup de veïns de la Masieta va presentar els escrits per poder crear una Junta de Com-pensació. Segons la llei, per poder iniciar els tràmits corresponents, els solicitants han de tenir en la seva

propietat, almenys, la meitat de la superfície de la urbanització. Com que aquesta condició es va com-plir, vàren començar els tràmits. Al juny del 2005, la Junta de Govern Local acorda l’aprovació inicial dels estatuts i les bases d’actuació de la Masieta. El següent pas va ser la notificació de tots els propietaris i l’obertura del període d’al·legacions.

_______________________________________________________

La Bisbal del Penedès va celebrar la seva Festa Major amb un variat programa d’actes que es van iniciar el passat dissabte, dia 12, amb el pregó, a càrrec del nou grup de diables de la població. El correfoc, a continuació, comptava amb la participació del Tallot i de la colla de diables del Vendrell. Hotel Cocham-bre i l’Orquestra de Mitjanit van oferir el ball d’empalmada.

Diumenge va ser el torn dels jocs infantils, del concert de Festa Major i del ball amb la cobla la Principal.

Dilluns es va fer un torneig d’escacs, un partit de futbol, i el ball amb l’Orquestra Gironina i “Los Me-jores”.

L’últim dia de festa va ser dimarts dia 15. Els actes van començar amb les matinades a càrrec dels grallers de la Societat. Després de la missa

en honor a la patrona, es va poder gaudir de la cercavila amb els ge-gants i el grup d’animació SCRB.

La diada castellera es va dur a terme amb la participació de la Colla Jove i Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca.

Balls, foc i música a la Festa Major 2006

__________________________

19

345 habitatges nousA finals de juliol es va fer

l’aprovació inicial dels estatuts i bases de la Junta de Compen-sació del SAU 1 i del Pla Parcial urbanístic d’aquest sector.

Es preveu la creació de 354 ha-bitatges de primera residència en aquesta zona, ubicada a la conti-nuïtat del nucli urbà, que disposarà d’aparcaments i zones verdes. Ac-tualment l’Ajuntament està informant als propietaris de les parcel·les, i també es va obrir un període d’al·legacions.

Aquest pas urbanístic, que té mol-ta importància per al creixement de la Bisbal, aviat serà seguit per a un altre, la zona SAU 2._________________________

Alguns propietaris demanen la Junta de Cooperació J.L.

J. Vallès

El nou grup de diables de la Bisbal, estrenant-se amb la seva primera ac-tuació a la Festa Major d’enguany.

J. Vallès

Page 16: agost 2006

baix penedès oest: Masllorenç

Masllorenç va celebrar la seva Festa Major entre el 4 i 7 d’agost amb una absència important: es va suspendre l’exhibició castellera, pre-vista per al dissabte, perquè aquell cap de setmana la família castellera estava de dol, degut a la mort d’una jove castellera de Mataró. Altres actes, però, van ser realit-zats amb tota normalitat. Entre els més destacats hi havia el campeonat de futbol, el correfoc a càrrec dels Diables de Bonastre, un espectacle pirotècnic, balls, jocs per a la mai-nada, festa de l’escuma, missa en honor a Sant Ramon de Penyafort, el concert de la Coral Vent de Dalt, sardanes, bingo, etc.

Durant els dies de la Festa Major, al centre cívic de Masllorenç va lluir amb dues exposicions, que demos-tren una forta vocació artística que hi ha en aquest poble. L’Associació de la Gent Gran va preparar l’exposició final d’un taller artístic, que va començar fa un any i mig, i es va dur a terme per la pre-sidenta de la mateixa entitat, Núria Bonastre. Nou alumnas van crear més de 40 obres en vàries tècniques (dibuix, pintura, esmalt), i tal com explica la mentora, també el curs vinent pensen continuar fent-ne, aquesta vegada experimentant amb guix, fusta, vidre, etc. L’altra exposició va ser organit-zada per les artistes Anna Hierro i Isabel Villalba, presentant les seves escultures, objectes de vidre, etc.

D’entre els esdeveniments més importants es va inaugurar el mo-nument a Mn. Josep Raventós Puig, pel 70è aniversari de la seva mort.

Absència de castells - La terras-sa del Cafè de Masllorenç, on esta-va prevista l’exhibició castellera, es va quedar així de buida. En aquells moments, totes les colles de Cata-lunya estaven a Mataro, acomia-dant-se de l’accidentada castellera de 12 anys d’edat.

Festa sense castells

Forta vocació artística

Fotos: Jasna Lesnjak

J.L.

NP

20

4

5

5

PUBLICITAT PUBLICITAT

Page 17: agost 2006

baix penedès est: Banyeres

En ple mes d’agost s’ha desvetllat com serà el projecte del CIM que ha preparat el Govern de la Generalitat, sota el nom de “Logis Penedès”.

Gairebé per sorpresa, el Secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, va presentar a primers de mes a Tarragona, el projecte del centre de mercaderies que s’im-plantarà al Baix Penedès, afectant els municipis de l’Arboç, Banyeres i Sant Jaume dels Domenys.

La compareixença es va fer a la Delegació de la Generalitat a Tarragona, davant dels mitjans de comunicació tarragonins i alguns mitjans del Baix Penedès convidats a l’acte, ja que tots no hi van ser.

A través d’una nota de premsa posterior, tramesa pel Departament de Política Territorial i Obres Públi-ques de la Generalitat, s’explica que la nova plataforma logística, que té l’objectiu de fomentar la vertebració territorial i el desenvolupament eco-nòmic del Baix Penedès i del conjunt de la demarcació de Tarragona, su-posarà una inversió de 91,3 milions d’euros i ocuparà una superfície de 128 hectàrees, 60 menys que el pro-jecte anterior que l’any 2003 havia presentat el Govern de Convergèn-cia i Unió.

Segons la mateixa documentació, “Logis Penedès” generarà més de 3.300 llocs de treball i la previsió és que aquesta plataforma logística comenci a funcionar al llarg de l’any 2008.

Manel Nadal va dir a Tarragona que el nou projecte ja ha estat pre-sentat als tres ajuntaments afectats, “i tindrà en compte les aportacions que puguin fer les administracions locals amb l’objectiu d’assolir el mà-xim consens territorial”.

Segons va dir Nadal, “la proposta que presentem és el resultat de l’es-tudi de viabilitat i redimensionament de la plataforma logística que ja ha portat a terme l’empresa CIMALSA en els darrers 15 mesos i en qual hi han participat un ampli equip pluri-disciplinar d’enginyers, urbanistes, paisatgistes i economistes”. Nadal

va afegir que “aquest nou projecte, ha atès les demandes territorials i s’ha millorat la primera proposta tant pel que fa al model de plataforma logística, que ha passat del concep-te de port sec amb àmplies zones dedicades a campes per a vehicles i contenidors, a tenir un concepte de “Logis”, que implica que les activitats logístiques es desenvoluparan ínte-grament dins de les naus”.

La Generalitat desvetlla com serà el CIM

Proposta de la plataforma logística “Logis Penedès” que promou CIMALSA.

La variant de l’AP-7 passarà per la Cobertera

De tota la informació facilitada pel Secretari de Mobilitat de la Genera-litat, s’extreu que l’autopista AP-7 que ara a tot el Penedès només té accessos d’entrada i sortida al Vendrell i Vilafranca, també tindrà un tercer accés a l’alçada de l’Ar-boç, per tal de facilitat la circulació dels 6.309 vehicles diaris que es contempla que passin per la zona (2.189 camions, 753 furgonetes i 3.367 turismes).

El projecte de “Logis Penedès” també contempla el pas de trens de mercaderies. Per això s’aprofi -tarà l’actual traçat de la línia Sant Vicenç-Vilafranca-Barcelona, i atès que l’estació de l’Arboç està a pocs metres de la futura implantació de la plataforma logística, l’actual baixador de l’Arboç es veurà des-plaçat i integrat dins del complex de mercaderies que promou la Generalitat.

De tot el projecte presentat aquests dies del mes d’agost, tam-bé s’aprecia que ja està de tot defi -nit el trajecte del desdoblament de la carretera nacional 340. Tal com ja s’havia dit, fi nalment s’ha triat l’op-ció de fer una autovia de l’autopista AP-7. Segons el projecte “Logis Penedès”, queda del tot clar que aquesta autovia arribarà al Vendrell i anirà paral·lela per l’autopista C-32 Pau Casals, fi ns arribar al terme municipal de Calafell. D’allà anirà cap a l’interior per la zona de la Co-bertera i enllaçar fi ns a la zona on es desplegarà “Logis Penedès”.

L’alcalde de l’Arboç en contraLa implantació de la plataforma lo-

gística que promou la Secretaria de Mobilitat de la Generalitat, tot i que afecta als municipis de l’Arboç, Ba-nyeres i Sant Jaume dels Domenys, és al municipi arbosenc on tindrà una major implantació.

De les 186 hectàrees d’extensió, que segons el projecte tindrà aques-ta plataforma logística, 105 hectàre-es estaran ubicades al terme de l’Arboç, (un 56,23%), més que les hectàrees que afecta a Banyeres (un 41,38%) i en menor grau al mu-nicipi de Sant Jaume dels Domenys (2,39%).

L’alcalde de l’Arboç, Carles Ribé (ERC), que al igual que el seu ante-cessor i soci al govern, Joan Plana (CiU), s’ha mostrat del tot contrari al projecte, “sempre hem dit que no volem aquesta gran infrastructura, però no per caprici, sinó perquè estem convençuts que el Baix Penedès no la necessita”. L’únic alcalde republicà de la comarca, també ha recordat que “és que ens afecta el 7,5% de tot el terme muni-cipal, és que això és molt gros”.

21

Page 18: agost 2006

baix penedès est: Bellvei

Aquest agost tots els empadronats al poble podran gau-dir d’una entrada gratuïta a la sala fitness i cardiova-scular, instal·lades al nou pavelló poli-esportiu de Bellvei, que fou inaugurat fa poques setmanes.

Es podrà disfrutar d’aquest servei els dilluns, dimecres i divendres, de 20 a 22 hores.

Guia per a joves Els joves de Bellvei ja tenen al seu abast una Guia de Serveis que ha editat l’Ajuntament en col·laboració amb el Consell Comarcal del Baix Penedès i la Secretaria General de Joventut de la Generalitat. En aquesta guia podran trobar tot tipus d’informació sobre l’oferta d’ensenyament, participació i associacionisme, treball, habitatge, sanitat, turisme o esports, entre altres.

_______________________________________________________

La Festa ja és aquí Com és habitual per Santa Maria, Bellvei celebra la seva Festa Major. Els actes van començar el passat divendres 11 d’agost amb un trian-gular de futbol de categories benja-mins, prebenjamins i alevins. Dissabte va tenir lloc un dels plats forts de la festa. Partit de futbol, mis-sa i repic de campanes van encetar els actes del dia. A continuació a la plaça de l’església, es va dur a terme el pregó de Festa Major, que enguany va anar a càrrec de Mont-serrat Barceló Muñoz. El correfoc va tenir lloc a dos quarts d’onze de la nit i va comptar amb la participació dels diables de Sant Jaume dels Do-menys, de Llorenç i els diables del municipi. Un cop finalitzat, el “Ball de Diables de Bellvei” va organitzar els tradicionals versos satànics, la carretillada i l’espectacular encesa del campanar. La juventut també es va fer el seu espai en els actes de dissabte; a la 1 de la matinada, Dj Martin K, Dj Uri i Dj Fortuny van ser els encarregats d’amenitzar la Festa Jove, organitzada per Perkfusion. Diumenge, els actes van començar a les 8 amb les matinades a toc de gralla a càrrec de la Colla Grallera de Bellvei. A dos quarts d’onze es va celebrar la setena edició de la Cursa Comarcal d’Ornis. Pel migdia, a la plaça Catalunya, va ser el torn de la macrotronada de coets, patrocinada per la Pirotècnia Catalana. L’esport va ser el protagonista a la tarda, a les sis es van enfrontar veterants de Bellvei contra TV3 i, a dos quarts de vuit, es va jugar un partit de futbol femení que va enfrontar solteres i casades. La Festa Major s’allargarà fins divendres 18 d’agost. Els actes més destacats, que encara s’han de ce-lebrar, són la cercavila d’animació brasilera, la trobada d’avions ultra-lleugers, la xeringada d’aigua i el concurs de sangria. A part, dissabte 19 d’agost la urba-nització Baronia del Mar celebrarà la seva particular Festa Major amb un ball de nit amb Montse&Joe.

La gent gran, de festa Els avis i àvies de Bellvei van celebrar, un any més, la festa de la Llar de Jubilats. Es va dur a terme el passat diumenge 2 de juliol, i ho van fer amb un be-renar i tot seguit, una cantada d’havaneres per a tots els socis.

La sala de fitness, de 90 m2, té una capacitat per a 20 persones i està totalment equipada amb maquinària específica. A més, també serà gratuït durant tot el mes, el lloguer de la pista poliesportiva per als equips del municipi.

El pavelló disposa d’una pista coberta de 45x27 m2, que es pot dividir en tres pistes transversals. S’hi pot practicar bàsquet, futbol sala, voleibol o handbol, entre d’altres esports. El nou pavelló està equipat també d’uns magatzems per a equipaments esportius i una sala de gimnàs polivalent de 120 m2, amb un aforament màxim de 35 persones i completament equipada per a tot tipus d’activitats. L’Ajuntament de Bellvei ja té preparada una àmplia oferta d’activitats per a totes les edats, que s’iniciaran a partir del setembre.

Pavelló gratuït durant tot el mes

F. Rodríguez

_______________________________________________________

NP

23

Page 19: agost 2006

baix penedès oest: l’Arboç

El passat 5 d’agost, els ciutadants de l’Arboç van demostrar la seva solidaritat remullant-se per l’esclerosi múltiple. L’acte va tenir lloc a la piscina del col·legi “La residència”. La campanya sota el lema, “mulla’t per l’esclerosi múltiple” està organitzada per la Fundació Esclerosi Múltiple i serveix

L’Arboç també es mulla

per a recaudar fons econòmics per a crear serveis per a les persones afec-tades per aquesta malaltia i donar suport a la investigació al nostre país. Samarretes, gorres clauers i tovalloles, entre d’altres, van ser els obsequis de promoció que es van repartir entre tots els assitents. A part, la piscina del col·legi “La Residència” es pot utilitzar tot l’estiu gràcies a un conveni amb l’Ajuntament de l’Arboç.

Al ple extraordinari del 13 de juliol es va aprovar inicialment el projecte d’urbanització del sector Santa Llúcia.

Fruit de les negociacions portades a terme entre l’Ajuntament i l’empresa Saint – Gobain Cristaleria, S.A., s’ha firmat el conveni urbanístic que ha permès l’aprovació del projecte d’urbanització en l’àmbit del Pla Especial de Reforma Interior del Barri de Santa Llúcia, amb la intenció de desbloquejar i finalitzar el procés urbanístic, recepció de serveis i d’espais del sector anomenat de la Cristaleria, i la seva incorporació a les xarxes de serveis municipals, que afectaria als 200 habitatges del barri i locals.

Una delegació de sis puntaires arbocenques ha participat al juliol en una exhibició puntaire a Barcelona, que ha estat organitzada en el marc de la Setmana del Comerç del districte de Ciutat Vella, per l’Associació de Comerciants de Ciutat Vella i amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Puntaires. La destresa manual de les puntaires arbocenques va ser admirada per tothom.

Carles Ribé, alcalde de l’Arboç, serà a les llistes d’Esquerra Republicana de Catalunya per a les eleccions del Parlament de Catalunya que es faran l’1 de novembre del 2006. Ribé és l’únic alcalde per Esquerra Republica-na al Baix Penedès. A més, durant aquesta legislatura, ha esdevingut un dels més forts valors de futur d’ERC a la comarca. Va arribar a l’alcaldia de l’Arborç gràcies al pacte que va signar amb Joan Plana de Convergència i Unió. En Carles Ribé ocupa la novena posició de la llista de Tarragona que està encapçalada per Ernest Benach, actual president del Parlament.

Puntaires al Campus d’estiu FESCAT El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha organitzat la 9ª edició de la Universitat Catalana de la Festa, FESCAT, que ha tingut lloc a la població pirinenca de Llívia del 9 al 23 de juliol del 2006. Entre les activitats organitzades destaca el curs de blonda catalana, a càrrec de l’Associació Catalana de Puntaires, que per segon any consecutiu ha delegat aquesta responsabilitat a les professores arbocenques, Mercè Ribas i Antònia Urpí.El curs de blonda catalana s’ha impartit del 9 al 16 de juliol i ha comptat amb l’assistència de nombroses persones vingudes d’arreu dels països catalans. Mercé Ribas i Antònia Urpí fa més de deu anys que ensenyen aquesta genuï-na tècnica a la seu de l’Associació Catalana de Puntaires a Barcelona.____________________________________________________________________________________

______________________________________________________

___________________________________________________________________________________

_________________________

25

Ribé, a les llistes d’ERC l’1 de novembre

F.R.

NP

Més de quaranta persones, membres dels “Diables de l’Arboç” i el “Drac Badalot”, van participar en l’espectacle “Duelo entre ángeles y demonios”, a Cantàbria, a finals de juliol. Aquest espectacle està dirigit artísticament per la companyia italiana “Studio Festi”, i servirà per celebrar l’any Sant Liebanego que organitza el govern de Cantàbria. Aquesta és una de les actuacions més importants, a part de la de la Festa Major arbocenca, que té aquest estiu la colla.

Diables a Cantàbria

Puntaires a BarcelonaProjecte d’urbanització del sector Santa Llúcia

Page 20: agost 2006

baix penedès est: Llorenç del Penedès

Trasllat de la seu social del Centre En el ple de l’Ajuntament del passat 13 de juliol, es va aprovar el conveni de permuta urbanística entre l’Ajuntament de Llorenç i l’Associació “El Centre”. Amb-dues parts han pactat que “El Centre” cedirà en permuta a l’Ajuntament la finca de la seva propietat de la Plaça del Castell per a usos municipals. El Consistori donarà a l’associació 2.370 m2 dels terrenys municipals ubicats a la zona d’equipaments del Pla Parcial Eixample Oest-Llorenç Park. Aquest espai que obtindrà “El Centre”, anirà única i exclusivament destinat a la construcció de la nova seu social i en equipaments i, qualsevol altre ús o instal·lació, suposarà la nul·litat de la permuta acor-

Alteració dels termes municipals La Generalitat ha encetat els tràmits per a realitzar un expedient d’alteració dels termes municipals de Llorenç i Banyeres, arran d’anomalies detectades pels tècnics del Consistori de Llorenç, principalment a les zones de les ur-banitzacions Priorat de Banyeres i Forn de l’Obra. La Co-missió de Delimitació Territorial de Catalunya va instar al Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat a iniciar un expedient d’alteració dels dos termes municipals per tal de poder corregir aquestes disfuncions. Al ple del 3 de juny del 2005 l’Ajuntament de Llorenç va aprovar els tràmits administratius per sol·licitar a la Generalitat l’alteració territorial. La zona coneguda com el Forn de l’Obra, que és a tocar amb el municipi de Llorenç, segons el cadastre, pertany a la localitat de Banyeres i hi ha una part que és d’aquest municipi i l’altra, de Llorenç. Igualment la rotonda que hi ha a l’entrada del muncipi de Llorenç està ubicada al terme de Banyeres. El conseller de Governació i Administracions Públiques, Xavier Sabaté, va suggerir als alcaldes dels dos muni-cipis que hi hagi una comissió de tècnics dels dos ajun-taments que ho estudiïn, ja que cal ressoldre aquesta qüestió de la manera més racional possible. Maria Antònia Rossell, alcaldessa de Llorenç, s’ha mostrat favorable a aquesta delimitació i l’Avelino Menéndez, alcalde de Banyeres, ha dit que això comporta un enrenou pels dos muncipis i creu que és innecessari, ja que portarà molta despesa, un temps de dedicació i moltes incomoditats.

Festa Major completa La Festa Major d’enguany va iniciar-se el diu-menge 6 d’agost amb l’exposició relacionada de gegants, sota el nom de “Baix Penedès, Ara ba-llen!”. L’exhibició castellera que havia de fer-se aquest mateix dia, es va suprimir i es va fer el dia 13, degut a la mort el passat 4 d’agost, d’una nena castellera de Mataró. L’actuació de Llorenç va ser la primera, en la que els Nens del Vendrell i els Xi-quets de Tarragona van utilitzar els cascos protectors. Els actes van continuar amb morterada i repic de campanes, cercavila amb els grups folklòrics i pregó de Festa Major a carrec del Sr. ferran Bello i Her-nàiz. També es va fer correfoc, castell de focs i la tradicional sindriada popular. Va actuar l’orquestra “La Tribu de Santi Arisa” que va empalmar fins la matinada. Es van fer sardanes, el concert de “Els Gossos” i l’actuació del “Ball de Diables”. Espec-tacles teatrals, un concert i ball amb l’”Orquestra Gironina” van tancar la Festa Major d’aquest any.

dada. La ratificació del conveni però, es durà a terme un cop estigui aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarra-gona. A més, fins que l’entitat no hagi cons-truït el seu nou edifici i durant un termini de 4 anys, l’Ajuntament li cedirà l’edifici que està utilitzant actualment.

28P.M.

F.R.

F.R.

________________________________________

Un any més, el correfoc, l’exhibició castellera i la sindriada, van ser els ac-tes amb més participació

La colla castellera de Llo-renç va descarregar: un tres de sis, un quatre de sis amb pilar, un cinc de sis a l’antiga, una torre de sis, cinc pilars de quatre i un pilar de cinc.

J.L.

J.L.

A la Festa Major de Llo-renç, els Nens del Vendrell i els Xiquets de Tarragona van utilitzar els cascos protectors per primer cop en una actuació pública.

Page 21: agost 2006

baix penedès est: Sant Jaume dels Domenys

El Papagai vol ser independent A la urbanització privada del Papagai existeix una divi-sió entre els seus propietaris; uns estan a favor de seguir sent autogestionats com fa 36 anys per ells mateixos, i altres, passar a ser de l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys. Segons comenta el Secretari de la Junta de Govern del Papagai, inscrita al Departament de la Gene-ralitat, Bernabé Martín, “nosaltres som propietaris i pro-motors de la urbanització. Aquesta pertany a la Bisbal i a Sant Jaume i aquest darrer vol controlar el tema”. Segons ens explica Martín, la urbanització compleix tots els requisits legals per constituir una Entitat Munici-pal Descentralitzada, que seria la primera al Baix Pene-dès. Una entitat d’aquest tipus, tal com explica la Junta del Papagai, la poden composar els mateixos propietaris i veïns, té competències municipals exclusives i territori propi com un Ajuntament, cobra directament els seus serveis, té personal administratiu i càrrecs elegits pel mateix sistema que s’elegeix un alcalde i els seus regi-dors. Els avantatges que tindria la urbanització, si acon-segueix aquesta independència, serien econòmics (no es pagarien quotes de manteniment ni d’Administració,

hi haurien sub-vencions per a les obres, aigua a menys cost), orga-nitzatives (serien com un Ajuntament amb eleccions mu-nicipals, partits, con-vocatòries i urnes) i legals (tot el que correspon a un Ajun-tament i l’aplicació del nou Estatut d’Autonomia).

3.000 € pels joves de Sant Jaume La regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys fomenta la participació dels joves donant 3.000 € per a què ells decideixin com i a què els volen destinar. Aquest programa, anomenat “3.000 € x tu, jove!”, de moment ja ha convocat una sèrie de reunio-ns de treball en que els joves han aportat projectes, tan de tipus cultural, com lúdic i formatiu. L’objectiu és que els joves siguin capaços d’implicar-se en la consecusió d’uns objectius participant en tots els processos orga-nitzatius i participin en el disseny de les polítiques de joventut municipals. Aquest projecte va adreçat als joves de 15 a 25 anys empadronats al municipi.

Festes Majors amb foc i agua La Festa Major de Sant Jaume dels Domenys va tenir molt èxit. Cal recalcar el 34è gran premi ciclista del Baix Penedès, que és un clàssic a Catalunya i participen equips amateurs a punt de donar el pas professional. El ball de nit amb l’Orquestra Maravella va acollir gent de tot arreu. El Parc Aquàtic, que es va fer dins les instal·lacions de la piscina municipal, va reunir molt jo-vent que va passar una jornada d’allò més divertida. Del passat dia 4 al 13 d’agost, es van celebrar les fes-tes majors del Papiolet i del Papagai. El dia 18 d’agost comença la Festa Major de la Torregassa amb un sopar de germanor, música per a totes les edats i disco mòbil. Dissabte hi hauran jocs i parc infantils, i ball de nit amb l’Orquestra Frenesí. El diumenge missa solemne, bere-nar popular i sarau de vetlla amb l’Orquestra Solimar.

Cursos d’estiu i de tardor Aquest juliol la Regidoria de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys ha organitzat un curs intensiu de sevillanes atenent la gran demanda d’interessades. Foren 26 persones inscrites, i es van fer dos grups, els dimarts i els dijous i els dilluns i els dime-cres per la nit. Les classes van ser impartides per la Sò-nia Vega i es preveu fer-ne un altre durant el curs vinent, en que també se seguiran fent els típics cursos d’anglès i cursos gratuïts d’alfabetització per a la gent gran. A més a més a l’octubre començaran uns cursos de música . Per informar-se cal dirigir-se a la Biblioteca Municipal Alfons Masseras, de dilluns a divendres de 5 a 8 de la tarda. NP

NP

NP

29

NP

_______________________________________

Page 22: agost 2006

baix penedès est: Santa Oliva

El grup dels “Dia-bles de Santa Oli-va” va fer un es-pectular correfoc a la Festa Major de les Pedreres, que es va cele-brar entre el 4 i 6 d’agost. El grup, que enguany ce-lebra el seu 25è aniversari, ja està preparant la seva sortida per la Festa Major de Santa Oliva, que serà el 30 d’agost, i comptarà amb la col·laboració dels “Diables de Calafell”, Mont-blanc, i del “Drac de La Múnia”. La celebració clourà amb un concert, a la plaça d’Europa, amb els grups “Nelp” i “La banda del coche rojo”.

Els veïns de Santa Oliva ja s’estan preparant per la Festa de la Mare de Déu del Remei, que es farà, com cada any, des de fa molts de temps, l’últim dijous d’agost. Una de les veïnes, Montserrat Garriga, explica, que a l’any 1854 hi havia una epidèmia de còlera a Catalunya, i la gent de Santa Oliva va fer la promesa a la Verge del Remei, que si parés la plaga, farien la festivitat en honor seu, cada any per aquestes dates. La còlera va parar, i els veïns encara mantenen la seva promesa. A més, ara fa dos anys, pel 150è aniversari, el poble va renovar el seu vot. Enguany la celebració es farà a la Plaça Europa, perquè l’església està en obres.

Els diables celebren el 25è aniversari

Mare de Déu del Remei

Festa Major 2006A finals de mes Santa Oliva cele-

brarà la seva Festa Major, amb un programa ben ple d’actes.

Dissabte, 26 d’agost hi haurà jocs per a la mainada durant el matí, i al vespre un ball.

Dilluns, 28, hi haurà una tronada amb els diables del poble, i el dimar-ts, 29, la cercavila amb cobrament de l’impost satànic.

Dimecres, 30, a la una de la tarda, al Castell Verge del Remei, es farà la repicada de campanes i tronada d’inici de festa. Al vespre hi haurà una cercavila a càrrec de “Els Murris”, acte d’agermanament amb “El Saucejo”, i la gran celebració del 25è aniversari dels diables. També es farà una tómbola benèfica.

Dijous, 31, després de les mati-nades amb els grallers, al migdia, s’iniciaran els actes del Vot del Po-ble, amb la sortida de la imatge de la Verge del Remei del Castell, i amb la missa a la Plaça d’Europa.

Divendres, 1 de setembre, hi haurà activitats per als nens, cer-cavila dels gegants i capgrossos del poble, una ballada de sardanes amb la Colla Dansaires del Penedès, mu-sical “El Mikado”, i el ball.

Dissabte, 2, estarà dedicat als nens, amb la ludoteca “Juguem Ju-tant” i teatre infantil a càrrec de la Companyia Fanàtik Visual. A la tarda es farà un partit del futbol i una ba-tuka. El dia clourà amb el concert del Quartet Teixidor, al castell i un ball.

Diumenge, 3, es farà concurs de pintura ràpida, campionat de petan-ca, actuació del Desastrosus Cirkus, i la Tronada de cloenda al castell.

J.L.

J.L.

J.L.

31

___________________________________________________________

J. Gómez

J. Gómez

Page 23: agost 2006

costa: Calafell

El Grup Municipal Socialista demana que amb urgència, l’equip de govern prengui una decisió i actuï a la zona coneguda com “El Mirador” on, segons uns veïns, es poden amagar persones presumptament sospitoses que no estan controlades. Després de demanar, a través d’una primera moció, la constitució del Consell Local de Seguretat, el Grup Municipal Socialista, a través d’una segona moció, demana a l’equip de govern (ADMC-CiU), que actuï amb rapidesa vers la problemàtica suscitada a la zona coneguda com “El Mirador de Segur”.

El portaveu socialista, Jordi Sánchez, acompanyat de la regidora Yolanda Almagro, ha dit que “diferents veïns pròxims a la zona, ens han dit que allà dalt hi ha molt moviment, especialment a les nits”. Algunes persones consultades per aquesta revista, que han demanat restar en l’anonimat, han reconegut que si puges de dia, allò sembla molt solitari i no passa res, però si ho fas de nit, fa por, surten gossos perillosos per tot arreu i dóna la sensació que allà s’amaguen individus que estan sota sospita”.

Els socialistes de Calafell reclamen una actuació urgent al Mirador

El jugador calafellenc Kamal Karrouch mor en un aparatós accident a Osca

El jove jugador del primer equip del Club Bàsquet Calafell, Kamal Edine Karrouch va morir fa pocs dies calcinat en un aparatós accident de circulació que va succeir a l’autovia A23, al terme municipal de Zuera, a Osca. El jove jugador marroquí, que tenia 20 anys, havia defensat la passada temporada els colors del primer equip del CB Calafell, sota la direcció de Toni Cuevas. La seva sobtada mort ha sorprès a tothom que coneixia el seu caràcter educat i elegant, tant dins com fora de la pista. Era un noi sorgit a les categories inferiors que estudiava filologia hispana, i era molt apreciat a Segur de Calafell, on vivia.

La Cantada d’Havaneres de la Costa Daurada de Calafell ja està consolidada com la més important de les comarques de Tarragona i la única de dues jornades que es fa a tot Catalunya. Prova d’això és que aquesta tercera edició, que es va fer el primer cap de setmana d’aquest mes i va reunir, en els dos dies, més de sis mil persones, a més, Televisió de Catalunya i va ser en directe. A la jornada inaugural que va seguir amb molta atenció l’alcalde Joan Olivella, també hi van assistir la cantant Núria Feliu, el president del Consell Comarcal Benet Jané i Josep Maria Pelegrí, portaveu adjunt de CiU al Parlament de Catalunya. La primera jornada de la III Cantada d’Havaneres de la Costa

Daurada, que va reunir més de tres mil persones, va començar amb la lluïda actuació del grup calafellenc “Veles i Vents”, que cada any millora el seu repertori i l’afinament de les seves veus. Després de dedicar la primera cançó al “Vell Nel.lo”, en van cantar altres cinc per tal de donar pas al grup barceloní “Port Vell” . Després de la seva actuació va ser quan es van començar a repartir les degustacions de rom cremat, que amb cassoles de fang, va dirigir el gironí Ramon Codina, que va comptar amb el suport dels tripulants del Bot Salvavides. Abans de l’inici de la segona part, es va fer l’acte d’homenatge al pescador Josep Martí i Suau, el conegut “Pepet de Cal Demus”. La

jornada inaugural va continuar amb l’actuació dels grups “Els Cremats”, “Morralla” i la cantada conjunta de les populars havaneres “El meu avi” i “La Bella Lola” per part dels quatre grups musicals. La jornada de dissabte, en la que van actuar “Marejol”, “L’Empordanet”, “Bergantí” i “Veles i Vents” que va tancar la trobada, també va reunir més de tres mil persones, que van omplir el recinte preparat a la platja. Joan Maria Triadó, regidor de Turisme i responsable de l’organització, ha fet un balanç del tot satisfactori, “en dos dies hem tingut més de sis mil persones, un 20% més que l’any passat i hem comptat amb un programa excel·lent i els millors grups”.

Es consolida la Cantada d’Havaneres__________________________________________________________________________________

32

F.R.

Page 24: agost 2006

costa: Cunit

Ja han començat les obres del futur complex cultural de Cunit, que a la zona del Parc Central, acollirà la nova biblioteca municipal i la nova escola de formació. L’acte de col·locació de la primera pedra va comptar amb la presència del conse-ller de Governació i Administracions Públiques, Xavier Sabaté, que es va fer recentment, en un acte al qual hi van assistir els representants de les entitats i associacions veïnals.

Atès que com ja s’havia avançat, la nova sala de lectura portarà el nom de la pedagoga Marta Mata, la diputada al Congrés, Assumpta Baig, en qualitat de Vice-presiden-ta de la Fundació Marta Mata, va llegir l’extens currículum de Marta

Mata, morta el passat 27 de juny a Barcelona. Després, la regidora de Cultura Judith Alberich, va llegir el currículum de la lleidatana Maria Dolors Paul Santacreu, ja que la nova escola de formació portarà el nom de qui durant vint anys, va ser professora a l’escola de Cunit.

La inversió, que es farà en aquest nou complex cultural, és de 3.284.794,97 euros, dels quals 720.000 euros provenen del depar-tament de Governació i Administra-cions Públiques de la Generalitat. La previsió és que les obres estiguin finalitzades a finals del 2007 per tal que el nou complex cultural es pugui inaugurar a principis del 2008.

En marxa el complex cultural

A la segona oportunitat s’ha aconseguit que unes empreses de contrastada solvència i experiència, es facin càrrec de la gestió de tot el complex esportiu, de la zona esco-lar i a més, construeixin la piscina coberta que es preveu estigui en ple funcionament a l’estiu del 2008. En aquesta ocasió l’Ajuntament de Cunit ha cregut adient que la millor era l’oferta presentada per la unió temporal d’empreses que formen TI-FERCA i GEAFE, que construiran la piscina coberta i alhora gestionaran tot el complex esportiu que inclou el pavelló, ja gairebé finalitzat, el qual entrarà en funcionament a la segona quinzena del mes de setembre. L’al-caldessa Dolors Carreras, ha donat tot tipus de detalls de com serà la pri-

mera piscina coberta municipal que costarà 6,3 milions d’euros. Aquest nou equipament esportiu, que es construirà al costat del pavelló i formarà l’anomenat “Complex Es-portiu” a més de la zona d’aigua que es construirà en un espai de 3.200 metres quadrats, també gaudirà de diferents serveis complementaris. La zona aquàtica també comptarà amb jacuzzi i zona de relax. El projecte de la piscina ha estat elaborat per l’arquitecte Moisés Gallego, autor de les piscines Picornell. Pel que fa a la UTE d’empreses que s’han endut la construcció i gestió, cal dir que TI-FERCA S.A serà la que construirà la piscina i GEAFE, amb 18 anys d’ex-periència, es farà càrrec de la gestió de tot el complex esportiu”.

Cunit tindrà piscina coberta l’any 2008 Toni Martínez, candidat d’IC Verds a l’alcaldiaIniciativa per Catalunya Verds (ICV) vol ser present al pròxim consistori cunitenc que es formarà a partir dels resultats de les pròximes eleccions municipals. Per això, i per evitar quedar-se fora per només un vot, com va succeir al 2003, el partit ja treballa de valent i la Comissió Política de Cunit ha presentat recentment el seu candidat a l’Alcaldia. Es tracta d’Antonio Martínez Pascual que té 35 anys i actualment desenvolupa tasques de tècnic de recursos humans al sector hoteler.

Montserrat Carreras, de nou candidata de CiUL’assemblea de militants de la Federació de Convergència i Unió de Cunit, va proclamar per unanimitat, l’actual portaveu del grup municipal, Montserrat Carreras García, com a cap de llista i candidata a l’alcaldia a les properes eleccions del mes de maig.Atès que la unanimitat va ser total, la reunió va durar ben poc. La candidata va avançar que aquest estiu configurarà la relació de membres de CiU que l’acompanyaran als pròxims comicis electorals municipals, “m’agradaria tenir-la tancada a mitjans de setembre per tal que, al mes d’octubre, tots plegats ens posem a treballar, amb la finalitat d’obtenir uns millors resultats dels que vam obtenir l’any 2003”.

F.R.

33

Page 25: agost 2006

Les espècies més perilloses de les nostres platgesOn van a parar els nostres

residus no reciclables? Quins impactes poden tenir sobre el nostre medi ambient? Aquestes preguntes les analitza l’Agència Catalana de l’Aigua, que aquest estiu i el passat duu a terme una campanya sobre “Les espècies més perilloses del Mediterrani” per les platges de Catalunya.

Quines són aquestes espècies? Són els residus llençats al vàter, al carrer, a les rieres, a la sorra de la platja o al mar i que es converteixen en destructors del fons marí i ocasio-nen molèsties als banyistes.

Aquests residus són de diversos tipus, formes i materials i, cadascun té el seu propi procés de descompo-sició i la seva perillositat, ja que els residus tenen impactes greus sobre la fauna, en ingerir-los o quedar-se atrapats per ells. Al Mediterrani, el 30 % dels peixos tenen restes de plàstics als budells i aquests residus ocupen el seu hàbitat i els causen tot tipus de ferides. Classifiquem aquestes deixalles:

-Els residus de plàstic, com poden ser les garrafes, les ampolles, les bosses, les anelles i els embolcalls de menjar. Aquests ocasionen danys greus a la fauna i flora marines, ja que són ingerits pels animals i els provoquen intoxicacions greus. La mitjana de temps per desaparèixer pot oscil·lar de 300 a 600 anys en el cas de les garrafes, les ampolles i les anelles de plàstic. De 20 a 60 anys amb les bosses de plàstic i els embolcalls de menjar.

- Les llaunes causen talls i punxa-

des a la fauna marina i als ban-yistes. Necessi-ten de 200 a 500 anys per desapa-rèixer.

-Els taps d’am-polla ocasionen problemes diges-tius a la fauna marina i els calen 300 anys per eli-minar-se.

-Els residus d’alumini, com les tapes i el paper, tenen un efecte abrasiu sobre els organismes fixats al fons marí i provoquen un efecte de recobri-ment en alguns, que els impediex l ’ a l i m e n t a c i ó . Aquest tipus de residu té una mi-tjana de vida de 5 a 10 anys.

-Els residus, com poden ser els brics, les pun-tes de cigarreta o

52

les compreses, provoquen un efecte abrasiu i impedeixen la digestió correcta d’alguns animals que els poden ingerir. La seva mitjana de vida oscil·la entre 25 i 50 anys en els brics, 10 anys en les cigarretes i 25 en les compreses.

-Els preservatius, a part de crear els mateixos problemes, tenen una mitjana de 30 anys per esvair-se.

-Les bosses de paper són les úniques que, pel seu material, no-més necessiten 4 setmanes per desaparèixer, malgrat dificulta greu-ment la digestió d’algunes espècies del mar.

- Les piles, els trossos de plàs-tics i el vidre, són els materials que tarden més en descomposar-se, ja que estem parlant de milers d’anys. El major problema és que les piles

desprenen líquids altament verino-sos, i el vidre, ocasiona talls i lesions molt greus als banyistes i a la fauna marina.

- El gasoil i l’oli de motor varia segons la quantitat abocada però, la seva toxicitat, destrueix l’hàbitat allà on arriba.

El major problema és que tota aquesta brutícia s’origina per l’acció humana. La costa catalana, amb més de 800 km de longitud, acull un dels ecosistemes més valuosos i fràgils que tenim. Aquest es troba amenaçat pels efectes de la presèn-cia humana ja que acull la meitat de la població catalana (uns 3 milions d’habitants) i durant els mesos d’estiu reb la major part del turisme.

Anna Romeu

medi ambient

35

Page 26: agost 2006

el món dels animals

Què cal fer quan un ocellet cau del niuAl costat de casa hi ha uns pins grans, on sempre viu una família de garses. Una de les seves cries acaba de caure del niu, segons sembla, sense fer-se mal, però encara no sap volar. Volia pre-guntar a la veterinària, com cuidar d’aquest ocellet, perquè es recu-peri i pugui tornar amb la seva família. Gràcies, Oscar de Cunit.

Encara que no sigui una consulta freqüent, de vegades ens trobem davant de clients que busquen in-formació sobre aus o cries d’aus que s’han trobat en el seu jardí, fent una passejada pel bosc, per la carretera o fins i tot, la platja. Hauríem de distingir abans que res de quin tipus d’ocell es tracta. Si te-nim dubtes, podem acostar-nos a un veterinari o a una botiga especialit-zada pròxima, on ens orientin sobre el que hem de fer.

Si es tracta d’una espècie pro-tegida, com per exemple una au nocturna (mussol), una cigonya, una au rapaç, etc., hem de donar part com més aviat millor al cos d’agents rurals o al Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (SE-PRONA), i immediatament passaran a recollir-lo per a la seva posterior rehabilitació, si està ferit, o per a la seva cura i alimentació fins que pu-gui ser reinserit en la naturalesa.

Buscar el niu

En molts casos els ocells que ens trobem són aus no protegides, en aquest cas, és difícil que una entitat vulgui fer-se càrrec d’ells. Si és una criatura hem de consultar sempre a un veterinari sobre la seva cura i ali-mentació. En la majoria dels casos són animals que han caigut del niu i com que encara no saben volar, els pares són incapaços de retornar-los als seus nius. El més important quan trobem una cria, és mirar cap amunt i als llocs més pròxims, a veure si som capaços de trobar el niu. En el cas que així sigui, retornar-lo com

més aviat millor. En cas contrari, si no és possible, podem acollir-lo i intentar ajudar-lo a tirar endavant, cosa que no és molt senzilla, ja que moltes vegades, i sobretot si acaben de sortir de l’ou, moren a les poques hores. Si tenim sort i és un animal actiu i no s’ha colpejat excessiva-ment, hem d’alimentar-lo i donar-li recer.

Pa amb aiguaHi ha errors freqüents en les

creences de com alimentar un ocellet. Sobretot i molt important és, que no hem de donar-li llet amb pa; és una au, no un mamífer, deixem la llet per a aquests últims, que de tots és sabut que, “ les gallines no alleten a les seves cries”.

El més adequat, si no tenim pas-ta de criatura, que podem adquirir en botigues especialitzades, se-ria el mateix pa, però amb aigua. Els ocells alimenten a les seves cries directament a la boca, amb la qual cosa no podem esperar que l’ocellet mengi sol del plat. Com a solució pràctica podem administrar-li la farineta amb una xeringa a la

boca. Hem d’alimentar-los “ad libi-tum”, o sigui, cada vegada que ens ho demanin obrint el bec i/o emetent crits que ens avisaran de la seva gana. Recordeu que les botigues especialitzades tenen pastes de cria per a les diferents espècies (insecti-vors, granívors…).

Ensenya’l a volar Si tenim èxit amb la nostra cria-

tura, a mesura que passin els dies veurem que el plomissol del nostre ocell es transforma en ploma i a poc a poc podem introduir-li menjar d’adult que ara sí, podrà menjar ell sol en la seva menjadora. Si la

J.L.

No podem donar llet a una au. El més adequat és donar-li pa mullat en aigua, directament a la boca, quan

ell ho demani.

36

Page 27: agost 2006

el món dels animals

nostra intenció és retornar l’au al seu entorn, hem d’ensenyar-li “a volar”, en una estança prou gran i sense possibilitat que se’ns esca-pi, hem de posar al nostre apre-nent en un lloc prou elevat per-què pugui fer un petit vol sense fer-se mal. En pocs dies veureu que el nostre ocell vola sense cap problema, el següent i defi-nitiu pas serà obrir-li la finestra. Quan trobem un ocell adult, nor-malment es tracta d’animals ferits o malalts, hem de dur-lo a un ve-terinari que l’examini. De vegades no és possible tirar-los endavant, però si les lesions són petites, després de realitzar les cures i el tractament adequat, podem alimentar-los a casa fins la seva total recuperació, i deixar-los en llibertat als pocs dies.

Verónica Araunabeña CoboClínica Veterinària Baix Penedès J.L.____________________________________________________________________________________

37

PUBLICITAT PUBLICITAT

PUBLICITAT PUBLICITAT

Page 28: agost 2006

Cops al cap: el més important és la prevenció

els nostres fills

Com reaccionar si el seu fill es colpeja el cap? El pediatre aconsella als pares no menysprear mai un cop, mantenir la calma, observar l’escena de l’accident i el comportament del nen, i acudir a urgències si es produeixen certs símptomes, com són molts vòmits o somni, problemes de vista, oïda o parla, dificultat per caminar…

Els cops al cap són motiu habitual de consulta als serveis d’urgències. Durant la infància ocorren molt fre-qüentment, i representen del 5 al 10% de les urgències diàries. Està demostrat que els nens es colpegen tres vegades més que les nenes. Els metges parlen del traumatisme encefalograma (TEC), que és l’agressió de les cobertes i contingut del crani per una lesió física que produeix una deterioració de la fun-cionalitat. Les caigudes accidentals representen del 50 al 70% de les causes de traumatisme en els nens petits i ascendeix al 90% o més, en la lactància.

No menysprear un cop El primer punt important és que

els pares no han de menysprear un cop important al cap, degut al fet que aquests poden presentar una mala evolució per edema (“inflama-ció”) o sagnat. A més, quan han de consultar al servei d’urgències, és important que mantinguin la calma, perquè el seu fill està espantat i els necessita.

També és molt important observar l’escena on va esdevenir la caigu-da, degut al fet que gran part dels traumatismes no són presenciats pels pares o per algun adult. Cal pa-rar esment a: si el nen va plorar de seguida, si es va fer pipí i caca des-prés del cop, si va obrir els ulls de ma-nera espontània, si reconeix on està, si obeeix ordres. Cal estar pendent dels sagnats o pèrdua de líquid “clar” pel nas o oïdes, així com també mo-viments involuntaris de peus i mans.

Observin-lo 24 hores Si el seu fill es va colpejar el cap,

vostè ha d’observar el seu comporta-ment dins de les pròximes 24 hores.

Controli’l permanentment men-tre està despert. Asseguri’s que el

nen parli i mogui els seus braços i cames normalment. Si el nen és gran, demani-li que anomeni perso-nes o joguines que ell conegui bé. Es recomana mantenir-lo amb una dieta tova i en un ambient tranquil i silenciós. Si apareix dolor, utilitzar Paracetamol per via oral. Col·locar compreses fredes 20 minuts cada dues hores a l’hematoma o bony.

Quan dorm, desperti’l cada tres hores (hauria de despertar-se amb facilitat). El seu fill ha de poder mantenir-se despert uns minuts. Si s’adorm en les primeres 8 hores després del traumatisme, un mem-bre de la família haurà de desper-tar-lo cada 2 hores si és menor de 4 anys, o cada 4 hores si és major de 4 anys.

Si bé els símptomes posteriors a un traumatisme cranial poden aparèixer dies, setmanes o mesos més tard, això succeeix amb poca freqüència. Però si vostè observa qualsevol problema o comportament estrany, consulti al seu pediatre.

Dur-lo a urgències, si… Vostè ha de consultar al seu cen-tre d’urgències si el seu fill: 1. No es desperta o està més ador-mit que de costum. 2. Vomita més de 3 vegades, en 8 hores després d’un cop. 3. Es queixa de mal de cap que em-pitjora o dura més d’un dia.4. Té convulsions o “rabietes”. 5. Té mal de coll. 6. Li surt sang del nas o de l’oïda.7. Li surt un “líquid clar” del nas o de l’oïda. 8. Diu que no hi veu bé, no hi sent bé, li costa parlar, o qualsevol ano-malia que abans no tingués. 9.Té qualsevol problema per cami-nar, debilitat, feixuguesa en un braç o cama (no té força, se li cauen les

Si el seu fill es va colpejar el cap, vostè ha d’observar el seu comportament dins de

les pròximes 24 hores.

38

J.L.

Page 29: agost 2006

els nostres fills

coses, no pot agafar objectes que fins en aquest moment sí que podia). 10. Té un comportament poc habi-tual, com plorar més que de costum, estar confós o marejat.11. Si cau d’una altura superior a l’alçada del nen.12. Si presenta alguna lesió a la pell, com un tall, un hematoma o un blau en una zona propera als ulls, a les orelles o a la zona posterior del cap.

Però recordi que la millor acció és la prevenció, no deixi el nen sol ni a cura de germans menors. Vagi amb compte amb els llocs potencialment perillosos per a aquest tipus de le-sions. Les dates pròximes a esdeve-niments familiars com natalicis, viat-ges o visites, són els moments més factibles per tenir algun imprevist. El més important és la prevenció. Dr. Mauricio MónacoÀrea Bàsica de Salut del Vendrell. Unitat de Pediatria Primària

39

PUBLICITAT

Page 30: agost 2006

cultura

40

La sisena edició de la Mostra de Folklore del Baix Penedès es recordarà com la de l’any en que la comarca ha fet més pinya que mai en acollir aquest gran esdeveniment cultural. La inauguració de la Mostra va ser el passat 28 de juliol, a la plaça del port de Segur, que era plena de gom a gom. En aquesta primera actuació van participar, junt amb l’Esbart Dansaire de Calafell, sis grups de fora: l’Agrupacion Folklórica Colexiata do Sar de Santiago de Compostela, el Grupo de Danzas Doña Urraca de Zamora, El Grupo de Danza Adolfo Castro de Cadis, el Grup de danses Alimara de València, el Grupo Folklórico El Pilar de Saragossa, Haritz Euskal Dantzari Taldea d’Elgoibar de Guipúscua. Faltava, però, La Parranda de Santa Cruz de Tenerife, que no va poder aterrar a l’aeroport del Prat per la vaga dels treballadors, i va tenir de volar cap a Madrid, i allà cercar un autocar per poder arribar amb retràs a Segur. La Mostra va continuar l’endemà amb una cercavila pel centre del Vendrell i amb actuacions a Calafell, Albinyana, l’Arboç, Banyeres, Bellvei, Cunit, Llorenç, la Bisbal i Torredembarra, ja que els grups es van repartir per les diferents localitats participants on, en alguns dels casos, també hi van participar els grups folklòrics locals. A més, a l’Arboç, on va actuar l’esbart local i el grup de Saragossa, també hi va participar un grup d’Extremadura gràcies a un intercanvi amb el grup local. La mostra va cloure diumenge a la Rambla del Vendrell. Després de l’actuació de la Cobla La Principal de Llobregat, durant gairebé quatre hores els grups de Santiago de Compostela, Zamora, Cadis, València, Saragossa, Guipúscoa, Santa Cruz de Tenerife i l’Esbart Vila del Vendrell-La Lira, van oferir els seus millors balls.

La mostra de Folklore del Baix Penedès entusiasma al públic

F. Rodríguez

F. Rodríguez

F. Rodríguez

Page 31: agost 2006

cultura

60 anys dels Dansaires del Penedès La colla sardanista vendrellenca Dansaires del Penedès, es prepara per a celebrar el seu 60è aniversa-ri. La celebració va començar amb l’excursió a Mèxic i continuarà amb el concurs de colles sardanistes de la Fira que es fa a través d’un conveni subscrit amb l’Ajuntament. L’acte central, però, serà el gran concert de la Fira que tindrà lloc el 14 d’octubre a la Lira vendrellenca, en la que els Dansaires del Penedès estaran acompanyats per la Coral Polifònica de Puig-reig. A més, s’es-tà preparant un CD, i una sortida a l’Índia per l’any 2007, perquè, com diu el president de la colla, Joan Morros, “aquest cop ens plantegem anar a ballar sardanes al Taj Majal”. Aquesta colla, que es caracteritza

Dansaires del Penedès a Mèxic, ballant sardanes per la pau als peus de la Piràmide del Sol, la més gran de tota Amèrica.

per les seves sortides internacionals, va portar les sardanes arreu del món: a Berlín Est i la Plaça Roja de Mos-

cú, al Vaticà, a la seu de les Nacions Unides a Nova York, a les cataractes del Niàgara, piràmides de Egipte, etc.

41

La soprano interpretarà la “Missa de la Coronació” de Mozart a l’es-glésia de Sant Salvador.

El pròxim 29 d’octubre la soprano Montserrat Caballé cantarà per quart cop al Vendrell: a l’església de Sant Salvador interpretarà la “Missa de la Coronació” de Mozart a l’acte central del 125è aniversari del Cor d’Infants del Vendrell.

L’artista participarà directament a la celebració de la missa can-tada que ofi ciarà l’Arquebisbe de Tarragona, Dr. Jaume Pujol. Junt amb la “diva”de l’òpera, hi cantaran quatre solistes del Baix Penedès: la soprano vendrellenca Maria del Mar Gómez, que farà el paper de la se-gona soprano, els tenors Josep Ro-vira (Calafell) i Marc Caralt (Vendrell) a més del baix penedesenc Antoni Ivern.

A més, a l’actuació hi participaran uns 340 excantaires del Cor d’In-fants del Vendrell, dirigits per Joan “Jan” Toldrà, que els dirigeix des de fa 58 anys. La part musical anirà a càrrec de l’’Orquestra Ars Antica’, de

Montserrat Caballé cantarà al VendrellCastelló de la Plana.

En aquest acte no es descarta que també hi hagi la representació de la Casa Reial, ja que els organitzadors han tramès una invitació als Reis d’Espanya.

Dijous a la fresca al Vendrell Al Vendrell tot el mes d’agost es fa el cicle d’activitats Dijous a la fresca, que està organitzat per la Regidoria de Festes. El cicle va començar a princi-pi de mes amb la projecció de la pel·lícula Memorias de una Geisha, i va continuar el dia 10 amb l’actuació del grup “Amanida Folk”. Pel que queda de mes, el dijo-us 17 d’agost, es farà cinema a la fresca amb Harry Potter i el cal-ze de foc. La projecció és entre els c/ Emili Miró i el c/ Margarida Xirgu (Ca l’Escori). El dijous següent, dia 24, hi haurà ball amb el dúo musical AL&MA a la rambla de Josep Cañas. Dijous 31 d’agost, a les pistes esportives de Mas d’en Gual, es podrà disfrutar del cine-ma a la fresca, amb la pel·lícula King Kong. Totes les activitats començaran a dos quarts d’onze de la nit. Més informació: Iolanda Gual, Regidoria de Festes, tel. 977 66 73 79.

_______________________________________________________

Page 32: agost 2006

43

Els usos i costums del Penedès rural al segle XIX Es reedita un llibre de l’any 1896, que és un valuós document sobre la història agrària del Penedès

L’any 1896, el notari vendrellenc Vic-torino Santamaría, va publicar el llibre “Recopilación razonada de los usos ru-rales del partido judicial de Vendrell”, un estudi minuciós sobre els usos i costums del món rural i agrícola en aquest terri-tori. Aquesta obra, que avui dia és un va-luós document sobre la història agrària del Penedès i Catalunya, va servir durant anys als juristes que intervenien en plets relacionats amb el món rural, i va suplir la manca de jurisprudència específi ca (en absència de Dret, el costum preval). Atès que actualment existien pocs exemplars (tots els estudiosos, però, dis-posaven de les fotocòpies), l’any passat es va fer una reedició facsímil, per ini-ciativa de l’Institut d’Estudis Penedes-encs, i amb l’ajut econòmic de l’empresa Rius & Rius Assessors i Agrinova i de la Unió Empresarial del Penedès.Els representants d’aquestes entitats van lliurar, el passat juliol, una tren-tena d’exemplars del llibre al Consell Comarcal del Baix Penedès, per a dis-tribuir-les als ajuntaments de la comarca i als centres d’ensenyament secundari.

Part essencial del dret civil català Santamaría, que a fi nals del segle XIX i principis del XX, va exercir d’advocat, notari, arxiver i jutge al Vendrell, es considera com un dels principals experts de l’època en dret consuetudi-nari. Sobretot és reconegut pels seus estudis sobre la “rabassa morta”, un antic contracte de conreu, específi c del dret civil català, que s’utilitzava sobretot, en les zones vitícoles. El seu llibre sobre els usos rurals, editat en castellà, es considera com el primer intent per recopilar i sistematit-zar les pràctiques agrícoles i ramaderes vigents en el territori, que abastava tota l’actual Comarca del Baix Pene-dès, més 11 municipis del Tarragonès i de l’Alt Camp. Per posar per escrit els usos i costums rurals vigents a tota aquesta zona, Santamaría va comptar amb l’ajut de 25 informadors. A més, es va recolzar amb els seus coneixements dels estudis semblants a l’estranger.

Foto de la portada del llibre: Verema al Penedès (Arxiu fotogràfi c Carles Querol)

història

“En Inglaterra la situación del labra-dor es muy inferior á la del español y del catalán. En nuestra comarca un labrador con hijos robustos encuentra facilmente una masovería, en la que se perpetúa y vive por más de un siglo una familia, adquirieno un bienestar que no alcanza en otras partes...”

“(El mercado de Vendrell) consiste en la venta de algarrobas, cereales, ajos en verano, y verduras en la plaza Mercado. Las algarrobas se llevan á la plaza de este nombre, en donde hay el peso de las mismas, á cargo de un pesador que tiene arrendado el peso al Ayuntamiento á pública subasta, lo cual constituye un arbítrio muni-cipal. El que vende paga al pesador medio real por cada saco pesado...”

“La forma más cómoda y justa para hacer la partición de la vendimia es por peso; pero esto exige que se vendimie á la vez toda la viña, sin considera-ción á la parte del propietario y del rabasser, satisfaciendo los gastos de la recolección propietario y cultivador en la forma pactada... Pero cuando el propietario y el rabasser vendimian separadamente, el primero tiene el derecho de escoger la tira ó línea por la cual se ha de empezar, ó la cepa... ”

“Generalmente la venta del vino se hace por medio de corredor que gusta el vino, y aceptado y hecho precio, marca las cu-bas con yeso, poniendo el nombre entero ó las iniciales del comerciante, no acos-tumbrándose á redactar contrato escrito de la venta, ni á fi rmar recibo del pre-cio; más en cuanto á este particular del recibo, los comerciantes franceses que vinieron cuando el tratado de comercio con Francia, introdujeron la costumbre de hacerlos fi rmar y lo adoptaron los comerciantes españoles que tenían unos talonarios impresos arreglados al efecto. El precio del vino se paga cuando está sacado de la bodega. Si tarda en sacarse de la misma, puede el ven-dedor ir á buscar dinero á cuenta á la casa compradora, siendo muy defi ciente la costumbre con respecto del particular, lo cual ha dado origen á muchas cuestiones judiciales, que queríamos nosotros evitar con nuestro Manual de la contratación de vinos...”

“En los pueblos de Llorens del Panadés, Santa Oliva, San Jaime dels Domenys i Bañeras se hace la siembra alter-nativamente un año legumbres i otro cereales. El año de legumbres se fanga la tierra i se pone estiércol. El año de cereales se cubre la tierra, abonándola con escrementos de tocino i guano.”

Page 33: agost 2006

música

Anys 60. Jamaica, una fantàstica illa del Carib, formava un dels estils més alegres que la música popular recorda. Es tracta de l’ska, un ritme ballable i el primer que es va comercialitzar mundialment.

Arrel d’això, neixen les sound sistems, camionetes que portaven instal·lat un equip musical i que es passejaven per Kingston (capital de Jamaica) estacionant per places i cantonades. Al voltant d’aquestes camionetes s’ajuntaven persones de totes les edats però, més endavant, van ser els Rude Boys qui s’hi acostaren més. Els Rude Boys eren nois pobres, gent de carrer i molt respectats als barris que vivien la vida al límit de les navalles. Els reis d’aquest estil són The Skatalites, formats ofi cialment l’any 1964.

Al nostre país en canvi, una de les bandes d’ska que més es coneixen provenen del País Basc. Són els Skalariak, banda creada l’any 1994 a Iruña per Juantxo i Peio Skalari fruit de la seva afecció per l’ska, del que van fi ltrar totes les seves variacions i infl uències, adaptant-les fi ns aconseguir un estil personal i inconfusible. Skalariak, que en euskera signifi ca “el que fa ska”, va actuar al Vendrell dins els actes de la festa major. Per aquest motiu, inaugurarem la secció de música parlant amb ells.

Skalariak va ser creat per donar-li força a l’escena ska del País Basc, mai ningú a Espanya s’havia posat a pensar com fer una banda amb l’escènica jamaicana dels anys 60, amb lletres de crítica social.

Des de l’any 1994 Skalariak ha editat 5 treballs: ‘Skalariak’, ‘Klub ska’, ‘En la kalle’, ‘Radio Ghetto’ i ‘Luz Rebelde’, tots cinc de bona acollida pels fans. En canvi, Juanxo Skalari (cantant) té un record espe-cial a ‘En la kalle’, perquè tal com ens comenta ell, “era l’època en que més es gaudia, quan teníem més il·lusió, ara ja som puretas”, comenta amb un somriure. Al llarg dels anys, Skalariak ha trepitjat molts esce-

naris, no solament d’aquest país, també ha viatjat fi ns a Mèxic, Itàlia, Suïssa i Xile. Tot i que aquest últim només l’han visitat un cop, ha sigut uns dels concerts en que més han gaudit. “Actuàvem a l’estadi Víctor Jara, davant de milers de persones, va ser un subidon total, allà la gent ens estima molt”.

Les seves lletres són textos majo-ritàriament inspirats en la realitat so-cial, sense perdre el toc de poesia. Els germans Peio i Juanxo són els encarregats d’escriure-les, el Juanxo ens explica que “jo m’encarrego de la part més lírica i la melodia de la veu, el Peio s’encarrega més de la part compositiva-musical”.

Skalariak trenca esquemes, i per això, amb l’edició del treball ‘Ràdio Ghetto’ va néixer paral·lelament una radio que s’emet per internet les 24 hores, fa referència al grup i a l’estil ska, vindria a ser un tipus de sound sistem interactiva. No es conformen només en treure un disc. Temps enrera, en l’època del ‘klub ska’, es van crear les ‘klub ska jaia’, que eren festes organitzades en garitos; ‘de-coràvem el garito com si fos un ‘klub ska’. Desprès, amb el disc ‘En la Kalle’, va sorgir el rotllo de fer actua-cions al carrer, vam actuar a la pri-mera manifestació anti-globalització a Barcelona, a les festes de Bilbao i als Sant Fermines”, diu Juanxo.

La banda d’Iruña va editar el no-vembre passat ‘Luz Rebelde’, un treball completament diferent dels altres quatre. El Juanxo recalca que “estem satisfets de l’acollida que li

ha donat el públic, tot i que hi ha gent que ens ha criticat per sortir una mica de la fi losofi a d’Skalariak. Vo-líem donar un aire fresc a la nostra música. Hi ha cançons, com ‘Cora-zón Rebelde’, que barreja la música celta amb l’estil punk, en canvi, ‘Luz Rebelde’ i ‘Maldito’ són més llatines. L’objectiu de la banda és crear coses noves perquè la gent no s’estanqui sempre en el mateix”.Xavi Toscano

Skalariak, un estil personal i inconfusible

El 19 d’agost es durà a terme a Cubelles (Garraf) la tercera edició de la “Mota Reggae Festival”. Ac-tuen el jamaicà Alton Ellis, Chuki Star, Kamikaze, Ranking Soldiers i Urtica Sound, entre d’altres. Les entrades tenen un preu de 12 a 15 euros. La Mota Festival s’ha convertit en una referència de fes-tivals reggae a Catalunya. Per a més informació, es pot consultar la web www.motafestival.tk. L’acte l’organitza l’entitat “El Cubell”.

44

Page 34: agost 2006

esports

El Club de Futbol Banyeres, fun-dat ara fa 75 anys, que la passada temporada va perdre la categoria i va retornar a Tercera Territorial, viu uns dels pitjors moments de la seva història. Si ara fa un any aquest setmanari ja publicava les dificultats que hi havia per a que el club es mantingués a la Segona Territorial, hores d’ara, a poc més d’un mes per l’inici de la lliga, el club està a punt de desaparèixer. Només un miracle pot fer que el pròxim 17 de setembre el club banyerenc enceti la competi-ció al camp del Masllorenç.

El descens de categoria i el des-ànim generalitzat en acabar la pas-sada temporada, van fer que ara fa un mes dimitís el fins ara president i “alma mater” del club José Anto-nio Ramos. Va presentar la seva dimissió, provocant un total buit en l’entitat que han fet que fins i tot, dos jugadors – en nom d’altres, -, Daniel Sánchez i Sergi Garcia, hagin tramès una carta als mitjans de comunicació fent saber la seva preocupació i la de molts socis i seguidors del club banyerenc.

Sánchez i Garcia, que es resis-teixen a que el club desaparegui, han dit que han trobat alguns veïns interessats en fer-se càrrec del club, “sempre i quan l’Ajuntament de Banyeres faci el manteniment del camp. D’aquesta manera els dos jugadors han anat a veure l’alcalde

Avelino Menéndez demanant-li la neteja, dos cops per setmana, del camp municipal i el manteniment del mateix, amb el compromís de pintar les línies de joc i millorar el deficient estat dels serveis, dels accessos i de la il·luminació.

El CIMUna altra de les preocupacions

d’aquests dos jugadors fa referència al camp de futbol, “l’alcalde ja ens ha dit que el famós CIM afectarà al camp ja que està previst construir-ho allà, tot i que també ens va avançar que hi ha el projecte de fer un nou camp de futbol”. Sánchez i Garcia es pregunten que si en aquest mes que resta per l’inici de la lliga són capaços de solucionar el problema, “quan es faci el CIM i mentre no es faci el nou camp, on podrem jugar a futbol?”. Els dos emblemàtics juga-dors a través del comunicat tramès a l’Espígol, han expressat la “sensació d’impotència que hem tingut a les dues reunions amb l’Ajuntament que per cert, en molts anys s’han estalvi-at molts diners en el manteniment de les instal·lacions esportives”.

Daniel Sánchez i Sergi Garcia, es-tan convençuts que si al final un grup de veïns decideix col·locar-se al cap-davant del club, es podrà encetar la lliga, “ja que no serà problema de jugadors, però ara a un mes vista, tot ho veiem molt negre”.

El CF Banyeres, a punt de desaparèixer un mes abans de la lliga

45

La lliga començarà el pròxim 15 de setembre amb el derbi Bellvei– Segur i amb altres partits molt inte-ressants que jugaran la resta dels equips baixpenedesencs. Pel que fa als dos conjunts vendrellencs que es tornaran a enfrontar, cal dir que el primer derbi es jugarà al camp del C.E.Vendrell el segon cap de setma-na de l’any vinent i, la tornada, ja al camp municipal, serà el 20 de maig.D’altra banda ja s’ha fet públic el ca-lendari del grup tercer de la Segona Territorial de la pròxima temporada. El formen els set equips de la co-marca: Sant Jaume dels Domenys, Calafell, Santa Creu, Segur, Bellvei, Tancat i Vendrell i Torredembarra, Imperial de Tarragona, la Nou de Gaià, Pobla de Montornès, Altafulla, Rayo Tarragona, Valls, la Riera i la Canonja. Pel que fa als entrenadors, es confirma que continuen Joan Vila (Sant Jaume dels Domenys), Anto-nio Caballero (Calafell), Salva López (Segur), Aleix Miravent (Bellvei), José Antonio Valverde (Tancat) i de-butarà Ramon Sicart a la banqueta del Vendrell, on ja exercia de segon entrenador junt Josep Pinyol. Es confirma la baixa de Ricard Gutiérrez a la banqueta de l’Atlètic Santa Creu, l seu lloc ja l’ocupa Rafa Caballero, que la temporada passa-da era al Segur. En quant a fitxatges es confirma que el Tancat s’ha fet amb Avelino (Segur) i Restoy (Santa Creu), a més d’altres jugadors del C.D.Ribes (Garraf) que ja havien jugat amb Valverde a la Bisbal. Pel que fa al CE Vendrell, ja se sap que el club vendrellenc recupera el davanter Chipi i al porter Selo, que retorna després del seu periple per les comarques veïnes del Garraf i Alt Penedès. Una altra de les incorpora-cions del conjunt vendrellenc que a voluntat pròpia ha baixat de catego-ria és la del defensa David Solà que retorna al Vendrell, equip que com la majoria dels casos comença aquest dimecres els entrenaments, un mes abans de l’inici de la temporada.Foto cedida per D. Sánchez

Vendrell-Tancat, altra vegada cara a cara

Page 35: agost 2006

esports

Éxit dels patinadors vendre-llencs a l’Europeu de Monza

La parella vendrellenca formada per Albert Rovira i la Carme Juncosa, va destacar al Campionat d’Europa celebrat a Monza (Itàlia), ja que van acabar al vuitè lloc de la modalitat de dansa, sent el primer cop que la compenetrada parella participava en una competició d’aquestes caracte-rístiques.

Els esportistes vendrellencs van començar molt bé ja que van ob-tenir el vuitè lloc de la classificació a la prova de danses obligatòries. Després, els dos van participar a la prova de dansa original i no van desentonar i finalment a la prova de disc, van assegurar-se el vuitè lloc de la classificació final. Cal remarcar la lluïda actuació de la parella en-trenada per Sílvia Duran, ja que els vencedors absoluts de la competició van ser els germans Enrica i Gabrie-le Gasparinni, actuals sotscampions del món.

L’altra parella espanyola, formada

per Ayelen Morales i Manuel Jesús Boza, van classificar-se al setè lloc per davant de la parella del Vendrell.

Cursa ciclista CJAM

Els passsats dies 29 i 30 de juliol va tenir lloc la “I Cursa Ciclista CJAM Santa Oliva”, organitzada pel Club Ciclista del mateix nom. Tal com ens comenta el seu Vice-president, el Manel Comes, en aquesta cursa, bastant dura, hi van participar 32 júniors i 30 cadets. La cursa sortia de Santa Oliva, passava per Llo-renç, Pla de Manlleu, Sant Jaume, la pujada a les Ventoses, Aiguaviva, la Juncosa, la Bisbal i altre cop al punt d’inici. A la trobada hi va as-sistir el President de la Federació Catalana de Ciclisme, Alfons Molist i el delegat territorial d’Esports de la Generalitat, Claudio Cattarin. Fins i tot, el seleccionador català va modi-ficar la selecció de Catalunya, arran d’aquesta prova.

El club de Santa Oliva té el projec-te de crear una escola de ciclisme al Baix Penedès per a equip júnior i un cop consolidat, fer-ne també per a cadets.

__________________________

46

PUBLICITAT