Crist serveix. Els diaques posen l'accent enaquesta presència de Jesús servidor i alhora,la importància que té per els cristians l'actitudde servei envers els més pobres.

Tots hem de pregar, ens hi juguem la nostrafamiliaritat amb Déu. Els monjos i monges

p o s e n d e r e l l e u l aimportància bàsica de lapregària i amb ella sostenenel món i l'Església.

Tots hem de ser presènciatransformadora en elsdiversos ambients. Elsreligiosos, amb carismesdiversos posen aquest accent:ma la l t s , en senyança ,missions, quart món...

Tots hem de viure la unitati l'amor que hi ha entrenosaltres, Església, i el Crist.El matrimoni cristià és cridata s e r una “e sg l é s i adomèstica” enmig d'unasocietat plural.

Tots hem de participar, des del nostre lloc,al funcionament de l'Església. Els laics ambmissió pastoral, posem l'accent en una Esglésiacorresponsable. La corresponsabilitat ha de

ARA I AQUÍCarisma d'un serveiOmplia aquest espai de la nostra revista delnúmero 73, la Pasqua del 2009. En ell empresentava com a laica amb missió pastoral imirava d'explicar-vos en què consistia a nivellpràctic. Avui voldria reflexionar sobre elcarisma d'aquest servei. Som-hi!

Tots en l'Església somdeixebles enviats per Jesús,el Mestre, a continuar lamissió que el Pare li confià.D'acord amb la vocaciórebuda, cadascú aportemalgun tret significatiu; estracta de característiquescomunes a tot cristià queaquella persona o col·lectiuviu més accentuades.

Tots som presència de Cristi tots hem de fer de pontentre Déu i els homes. Elsagrament de l 'OrdreSacerdotal consagra i enviauns cristians a fer de pont através de la presència de Jesucrist que actuaper mitjà seu, sobretot en els sagraments.

Tots hem de ser servidors i a través de tots,

aiguaviva

P a r r ò q u i a d e S a n t J a u m e , d ' A r b e c a · N ú m . 8 2 S t . J o a n 2 0 1 1

"I és que la vocació no és necessariament una feina a fer, és la identitatdescoberta i reconeguda al llarg de la vida en el si de l'Església"

ACCIÓ PASTORAL

Culte• 17 abril- Diumenge de Rams, la benediccióde palmes es va celebrar a la plaça de l'esglésiaamb molta participació de gent, la qual no vaminvar en la celebració de l'eucaristia. Totseguit en acabar la missa, l'esbart dansaireens va deleitar amb la dansa tradicional “LaMuxiranga” la qual va encantar a participantsi assistents.• Aquest any la Vetlla Pasqual s'ha celebrat aBelianes. La gent d'Arbeca va respondre ambmolta participació. Va ser una Vetlla moltfamiliar.• Pasqua de Resurrecció, missa Major a 2/4d'una del migdia amb dos batejos i laparticipació de la Coral L'Harmonia. Tot seguit,en acabar l'eucaristia, varem tenir eltradicional concert de Caramelles, que comcada anys va ser molt reeixit.• Durant tot el mes de maig i juny es va fentel mes de Maria i el del Sagrat Cor. Els diesfeiners, a les deu del matí i els diumenges ales sis de la tarda, preparats pels mateixoslaics.

Catequesi• El dia 17 de maig va finalitzar la CatequesiInfantil. En l'última trobada es va fer revisiói balanç del curs. A l'acabar, es va repartirllaminadures per a tots els assistents.

ES FA SABER...A cura de Rosa M. Sànchez Cornedó

ParròquiaA cura d'Anton Bru Borràs iConcepció Motlló Sans

DEMOGRAFIA (període dePasqua a Sant Joan)

Baptismes: 24-04-11 Marc Ribes Kovacs,i Júlia Solani Teixidó.

15-05-11 Ariadna Bajona Cercós,Susanna Fuchó Perai Anaïs Martínez Pera.

Primera Comunió: Ariadna Bajona Cercós, BernatCapdevila Tilló, Marc Culleré Cabrol, Ton CulleréNavés, Joana Elies Morlans, Paula Elies Roset, ErikGarcia Leiva, Xavier Gotsens Espina, Anaïs MartínezPera, Abril Pairada de la Fuente, Gerard QuintanaSolé, Mariona Roset Pons, Aina Sans Cabrol, GemmaSans Ferré, Ramon Sans Ribas, David Serra Subirats.

Casaments: (No n'hi ha hagut cap)

Exèquies: 19-04-11 Teresa Recasens Sans, 85 anys20-05-11 Josepa Miret Sans, 100 anys21-05-11 Maria Vidal Safont, 81 anys26-05-11 Providència Cobos Montoro, 86 anys26-05-11 Jaume Balcells Cortada, 82 anys08-06-11 Josep M. Fallada Quintana, 84 anys

ser en ella l'estil de govern i el laic amb missiópastoral la fa visible i real treballant al costatdel rector per anar conduint la parròquia.Diem que participa del ministeri del prevereen el govern de la parròquia. Això vol dirtreballar de conjunt, parlar les coses, prendrejunts algunes decisions, treballar en la mateixalínea, en el mateix projecte i anar-lo fentrealitat a través i amb la col·laboració de totsels voluntaris que es mouen en la parròquia.

Som enviats pel bisbe a exercir el nostrebaptisme, tenim una missió reconeguda i elnivell de compromís és diferent perquè ho ésel carisma; un carisma que cada vegada méss'identifica com a vocació.

A l'evangeli veiem com Jesús no anava sol, ala seva; el veiem acompanyat sempre. Aquestés el model vàlid al qual l'Església semprehaurà de tornar, en el va i ve perpetu delsseus replantejaments de funcionament.

Totes i cadascuna de les tasques que fem elslaics amb missió pastoral les pot fer un laicde la parròquia que hi estigui preparat. I ésque la vocació no és necessariament una feinaa fer, és la identitat descoberta i reconegudaal llarg de la vida en el sí de l'Església, encaraque, per alguna circumstància, et puguis veureallunyat o limitat per exercir-la.

Rosa M. Sànchez i Cornadó

de l'Hospital Residència Sant Camil de St. Perede Ribes.• També Càritas Parroquial, juntament ambl'assistent Social del CAP de les Borges Blanquesi l'assistent Social d'Arbeca, ha ingressat a enDaniel Dobra a un centre de Valls, a fi de quetingui una vida digna.• Càritas segueix ajudant a persones que honecessiten tant d'aquí del poble com de foravila, continuant així la seva tasca.

Relacions• El dia 14 de juny, Mn. Manel Fuentes, vapresentar la digitalització dels llibres de lanostra Parròquia. Des d'ara es podran consultarper internet. Els originals són a l'Arxiu del'Arquebisbat de Tarragona.

Corals• El dia 4 de juny, la Coral Infantil va obsequiarel poble amb un concert de fi de curs al'Església. Van cantar 8 cançons. També vanser vuit les peces que van tocar el grup deflautes.• Després del concert de Pasqua, l'Orfeó esva prendre tres setmanes de vacances. Peròel dia 19 de maig va reprendre els assajos decara al concert de festa major.• Fa uns quants anys que els components del'Orfeó van acordar de no fer concerts foraVila, car l'edat de la majoria dels cantairesdificulta els desplaçaments amb cotxeparticular i la mateixa assistència als concerts.Uns cantaires, però, van demanar l'actuacióde la Coral en el casament dels seus fills. Vasemblar just i natural, i es va fer excepció ala norma establerta. Últimament s'ha tornata replantejar el problema, i s'ha tornat a donarla mateixa solució: seguir la norma de noactuar fora Vila, i decidir en cada casexcepcional. El que es té clar, és que unaCoral de 106 anys d'història i de 43 anys seguitsd'actuacions regulars, mereix un esforç especialde continuïtat. També es té clar, però, quecal respectar, tant la decisió de deixar, comla de continuar a la Coral.

• També la Catequesi de Confirmació es dónaper acabada aquest any. Es deixa per l'anyvinent la celebració del sagrament per a totsaquells nois i noies que ho vulguin fer ambil·lusió.

Càritas• Càritas Parroquial hacol·laborat dins les JornadesCulturals 2011, organitzantla xerrada “Atenció al malalt

al final de la vida. L'eutanàsia i el seu sentiten la nostra societat” a càrrec d'Angel IgnacioLópez, germà de l'Ordre dels religiosos Camils

Foto: Maite Tilló. Dia de la 1a Comunió.

Foto: M. Carme Llobera. Catequesi.

Foto: M. Carme Llobera. Catequesi.

AVÍSEls dies 23, 24 i 25 de juliol, en motiu de laSolemnitat de Sant Jaume, les colectes deles misses seràn per a pagar l'Aigua Viva.

ArxiprestatA cura de Rosa M. Sánchez i Cornadó

Des de fa una colla d'anys, periniciativa de la parròquia deMaldà, s'organitza a l'arxiprestatel viatge per participar a laVetlla de Sta. Maria aMontserrat la nit del 26 d'abril.Enmig de la nombrosa

assistència, entre ells molts joves, hi haviaenguany quatre persones d'Arbeca. Esperemque el proper any hi hagi més participació.

Ha tingut lloc la darrera reunió de treball delConsell de Pastoral Arxiprestal, el dimecres15 de juny es feu una revisió de les activitatsdel curs i es dibuixà unes línies mestres pelproper, tot seguint el treball que proposa elPla de Pastoral Diocesà.

S'ha deixat la trobada de pregària i sopar ambels mossens pel proper mes d'octubre.

El diumenge 19 de juny, en la darrera activitatdel curs, ens trobàrem en Aplec de Pregàriaa La Pobla de Cérvoles. La Lloa a la Marededéude la Jonquera ens situà a les arrels de ladevoció del poble a la imatge de Maria, quepresideix l'església parroquial fent d'ella unsantuari. Tot seguit, la pregària de Vespres ila veneració de la Marededéu en el seu cambril.Una visita al museu de l'oli fou el toc culturalper acabar amb un piscolabis que donà lloc ala relació i conversa distesa.

VIVÈNCIESPregàries de llumPer què pregàries de llum? Perquè ens ajudena entrar en el propi espai interior, prendreconsciència que formem part d'un tot i alhoraens donen pau.

Podem fer-les sols o en companyia, peròsempre en silenci. Cal preparar també l'espaiexterior. Per la qual cosa, buscarem un indretagradable i tranquil, un lloc que resultiacollidor i especial. Ens donem un temps curt,30', per estar sols, per estar només ambnosaltres, sense interferències, ni mòbils, niconnexions de cap mena. Asseguts a terradescalços, per estar en contacte amb la mareTerra, sobre una catifa o una manta i ambl'esquena ben recta sense forçar-la, o, si hopreferim, en una cadira a la que en hi sentimbé. Ens podem posar música suau, o podem

Montserrat.

estar en absolut silenci, com una mena detranquil·la introspecció interior per sentirnomés la nostra suau respiració.

Comencem fent unes quantes respiracionsprofundes i complertes, prenent consciènciade cada inspiració i expiració. A continuació,ens imaginem envoltats d'una campana dellum de color blanc, una campana que ensprotegeix i acull i ens deixem envoltar peraquesta suau i harmoniosa protecció lluminosa.No pensem en res i, si venen pensaments elsdeixem marxar, no ens els quedem, perquèsón una trampa de la ment. Si els pensamentpersisteixen, tornem a començar i a fer lesrespiracions complertes.

Una vegada hem entrat en l'espai de silenciinterior i ens sentim assossegats, demanem al'àngel de la guarda o als guies espirituals,que tots en tenim malgrat no tinguem creences

GARBELLANTA cura de M. Teresa Quintana i Capdevila

L'alcohol

Més de 20.000 persones, moren cada any aEspanya, víctimes de l’alcohol. Però sónmoltes més les que malviuen o han convertitla seva llar en un infern.

La parella, els fills, tota la família,es ressenteix d’aquesta situació

Per Eduard Brich, fundador de l’ITAD( Institut d’Investigació i Tractamentde l’alcohol i d’altres drogues),l’existència d’un alcohòlic a lafamília, trasbalsa de tal forma laconducta dels seus membres, quetots ells, es converteixen en Víctimes

Només qui ha passat per aquestadolorosa experiència, ens podriadonar la mesura del seu sofriment.

La parella se sent oprimida i maltractada i elsfills cauen tot sovint en depressions, enconductes antisocials i tot sovint tenen unfracàs escolar important.

(Del fullet del calendari)

religioses concretes, que ens acompanyin iens guiïn. També els hi podem demanar consellperquè ens ajudin a resoldre qualsevol situacióque ens preocupa i els hi podem demanar ajuti ànims.

Deixem que el silenci ens impregni iens abandonem a la quietud total.

Quan hagi passat aquesta estona dela mitja hora aproximada o d'un quartd'hora si no tenim més temps, tornema fer les respiracions profundes, coma l'inici, i finalitzem la pregària donantles gràcies als essers de llum que enshan acompanyat.

Quan agafem l'hàbit d'aquests tempsde pausa i de recolliment ja no es sappassar sense perquè són molt curatiusper a nosaltres mateixos i per als queens envolten.

Que aquest temps de pregària siguimolt profitós espiritualment.

M. Carme Sans Moya

Nota: Pot ser, ara que ve el temps de vacanes,el nostre moment espiritual del dia. Tant debo!

Manuscrit trobat a Qumran (1956)

HO DIU LA BIBLIAA cura de Manel Morgades i Rosell

En altres ocasions he anat a raure a textos d'aquest llibre, conegut per la tradició llatina coma Eclesiàstic, i actualment en la traducció de la Bíblia interconfessional com a Siràcida o Jesús,fill de Sira. L'original fou escrit en hebreu i s'ha trobat - dos terços - a finals del segle passatal dipòsit de la Sinagoga del Caire. Altres fragments van ser descoberts a Qumran l'any 1955 ia Masada el 1964.

Jesús, fill de Sira, va ser un mestre de Saviesa que ensenyà a Jerusalem a finals del segle III icomençament del II abans de Crist.

ELS SAVIS VERITABLES (Sir. 37, 18-26)Del cor surten quatre branques:el bé i el mal, la vida i la mort,i qui domina sobre totes és la llengua.Hi ha homes que són prou llestos per a instruir-ne molts,però que són incapaços d'aclarir-se ells mateixos.N'hi ha d'altres que saben parlar però es fan avorrir;aquests acaben que no tenen ni menjar,perquè estan desproveïts de tota saviesa,i el Senyor no els concedeix el seu favor.D'altres són savis en profit d'ells mateixos,els fruits de la seva intel·ligència sols els aprofiten a ells.Però d'altres són savis en profit del seu poble,i els fruits de la seva intel·ligència són dignes de fe.Tothom cobrirà d'elogis un home així,i tots els qui el coneixen el proclamen benaurat.Els dies de la vida de l'home es poden comptar,però els dies d'Israel són incomptables.El qui és savi en profit del seu poble rebrà honors en herènciai el seu nom viurà per sempre més.

ENTREVISTAA cura de M. Carme Llobera i Sorribes

La nostra Parròquia fa molts anys quecol·labora amb un grup de voluntàries queformen la Pastoral de la Salut, visitant elsdisminuïts del Castell Del Remei.

L'Antonieta Roig va ser la pionera en dur aterme aquesta tasca.

1.- Perquè el “neguit” de fer aquest servei?Al tenir un fill disminuït, en Josep de 46 anys,anàvem sovint al Castell del Remei, encelebracions com la festa de fi de curs, missadel gall, entre altres. Acudien moltes personesvoluntàries que acompanyaven als residentsi, interiorment això em va anar calant finsque ho vaig proposar a mossèn Anton i li vasemblar una bona obra. Tot seguit es vaproposar a la comunitat parroquial de feraquest servei altruista obtinguent molt bonaresposta.

2.- Quin any va ser?Arbeca començà a col·laborar l'any 1992. Peròla Casa Familiar “Llar de Santa Ana” del Castelldel Remei ja porta més de 30 anys atenentpersones amb discapacitat intel·lectual i física,dirigida pels Germans Franciscans de CreuBlanca. Tot va començar sent el col·legi SantaAna, portat per les Germanes Dominiques delpare Coll internat i primera escola menagèred'Espanya on ensenyaven a les nenes a portaruna casa. Quan les portes del Col·legi estanquen definitivament, l'edifici queda uns

anys tancat i abandonat. L'ACUDAM, ja enaquell temps, buscant un lloc per fer-hi unaresidència, troba aquesta casa però tambéuna disposició testamentària dels propietarisque diu”...debe estar ocupada por unaCongregación religiosa de la Iglesia Católica,Apostólica y Romana...”La Junta de l'Acudamsap d'uns religiosos a Saragossa que podienfer-se'n càrrec i que feien una tasca semblant.Els convencen (any 1977) i aquí els tenim (any2011). Eren grans desconeguts a Catalunya,sent el Castell del Remei la primera casa aCatalunya i la vuitena a Espanya.

3.- Quantes voluntàries vareu començar? Enquè consistia la visita? Amb quina periodicitatla fèieu?Una bona colla, més de quinze persones, entredones i algun home. La visita la fèiem undijous i un divendres al mes de 4 a 6 de latarda. Les voluntàries que hi anaven el dijousrepassaven la roba, la plegaven i la col·locavenen les corresponents prestatgeries del cosidor.Les del divendres, feien també la roba i amés s'encarregaven de la cuina, concretamentfeien el sopar i preparaven el dinar del'endemà.

4.- Com veu la continuïtat del grup fentaquesta tasca d'acompanyament?La veritat és que molt bé, de fet no s'ha aturatmai de fer. Jo, al tenir cura dels néts i desprésl'aparició de la malaltia, va fer que deixesd'anar al Castell del Remei. Però sé de fontsfidedignes que el grup de voluntàries continuenanant-hi i fent el servei d'acompanyament.

5.- Aquests anys de “servei” que li hanaportat?M'han donat molta vida, il·lusió i satisfacciópersonal. Penso que el meu fill també estaràben acompanyat. També es pot dir el mateix,a nivell de grup, potser no es diu amb paraules,però es desprenen flaires de gratitud, de lesfamílies.

Antonieta Roig. Foto: M. Carme Llobera.

EQUIP DE REDACCIÓ D'AIGUA VIVA

Coordinadora: M.Teresa Quintana i CapdevilaRedacció: M. Carme Llobera i Sorribes

Rosa M. Sànchez i CornadóMn. Anton Bru i BorràsM. Teresa Quintana i CapdevilaManel Morgades i Rosell

M. Carme Sans MoyaConcepció Motlló i SansAnna M. Rovira i SoléMn. Manel Borges i Anguera

Col·laboradors: Antoni Pau i SansRobert Garsaball i SansJesús Elies i Capdevila

AVÍS ALS SUBSCRIPTORSL'Aigua Viva es podrà recollir al Quiosc Esqué. Els exemplars es lliuraran durant vuit dies.Després estaran a disposició de tothom a l'Abadia, els divendres a la tarda, al despatx Parroquialde 8 a 9 del vespre. L'Aigua Viva seguirà sent gratuïta.

6.- Faria alguna recomanació o donaria algunconsell als joves?No recordo l'any exactament, però un grup dejoves de confirmació de la nostra parròquiaanaren a fer una visita al Castell del Remei.És important que els nostres joves siguinsensibles a aquestes realitats. Els adults elshem d'iniciar en el compromís d'ajudar alsaltres més necessitats. Serà també unainversió de futur en la seva manera de veureel món que els farà més lliures i més obertsa d'altres realitats.

7.- Com ajuda la fe a superar una malaltia?M'ha donat molta força i ànims per tirarendavant. He acceptat la malaltia malgratm'ha costat molt perquè varem treure el fillde casa, doncs no podíem atendre les sevesnecessitats. Han passat els dies, les setmanesi, la malaltia ha millorat i el nostre fill hasuperat aquest impàs i tots plegats estem molt

contents. Davant l'experiència dolorosa, erafàcil caure en la por, però ens en hem sortit.És dur, i més quan no saps ven be per on tirar.Però, com diu la saviesa popular "Déu apretaperò no ofega", "Quan es tanca una portas'obra una finestra"...

8.- Creure és un consol?Creure consola. Dins el sofriment s'hi trobenmoltes preguntes on les respostes no són fàcils.Cal aprendre a acceptar realitats, a confiaren Déu abandonant-nos a les seves mans sensedeixar de lluitar, pregant. És reconfortantsaber que Déu t'escolta i acull les tevessúpliques.

Foto: Revista Acudam Informa.

L'obra humana més bella,és la de ser útil al proïsme.

Sófocles