Esplais laics i progressistes. Un esplai és: joves + xiquets i xique-

tes +pares i mares compromesos amb l’educació dels seus fills i

filles. L’Associació Esplais Valencians és una agrupació de centres

de temps lliure infantil i juvenil laics que s’organitzen assem-

bleàriament i treballen valors progressistes a les seves activi-

tats. els esplais “estan amb el món”.

Notícies sALBERGADA BENICÀSSIM I ALQUERIES

per a co·laborar

econòmicament

caixa popular

fotocòpia i difon!Telèfon: 961539530

ESPLAIS.VALENCIANS@GMAIL.COM

associació esplais valencians

publica:

contacte:3159-0022-10-

2117559720

butlletí nº6 hivern 2011

L’any comença i ja queden lluny els regals i dels menjars copiosos. Ja estem de nou en els nostres col·lectius, vam renovar els nostres compromisos, i tornem amb noves preocupacions i reptes, donant una nova imatge de color a la nostra revista que ens permeten seguir sent nosaltres mateixos. Perquè les idees van més enllà de colors i els seus vells significats.

En aquest número ens preocupen les retallades de tot tipus, especialment dels mitjans de comunicació alternatius o més reflexius, la homogenització d’idees i el pensament únic. Són instruments que fomenten la nostra reflexió i els nostres processos creatius, que ens ajuden a establir xarxes, a connectar noves iniciatives. En l’actualitat, la importància de rebre informació no manipulada és vital. Ens preocupa la solidaritat mal entesa, el donar el que ens sobra sense cercar el perquè dels problemes, perquè això és caritat. Ens preocupa que els governs actuen sense pensar en nosaltres, que pel nostre bé legislen oblidant-se que la democràcia és consens i participació directa. Com exemple, una llei que ens afecta i ens afectarà, la Llei de Joventut sense la joventut, que solament s’entén si es pensa acabar amb els espais crítics i plurals del món associatiu juvenil valencià.

Per això en aquest nombre no callem, i expressem la nostra disconformitat, per a tenir veu i reclamar la responsabilitat que tenim tots i totes a ser ciutadans actius i crítics.

Editorial

El cap de setmana del 27 al 28 de novembre l’esplai Cataflai de Benicàssim vam fer una albergada conjunta amb el Sabadacasal d’Alqueries. Són un grup de xiquets i xiquetes amb moltes inquietuds, com tots nosaltres. Vam caminar fins a uns dels seus paratges naturals per a fer una fotodenúncia i una recollida de deixalles, per la vesprada vam gaudir d’un taller de percussió amb molt ritme i per la nit, es va estrenar l’obra teatral del grup de majors de Benicàssim “L’experiment 666”.

El dissabte 18 de desembre en l‘esplai Tabalet vam celebrar la II Edició de la nostra Fira Intercultural, després de la gran acceptació de la primera edició enguany no podia fallar. Cada grup d’edat representava un continent diferent i havien de preparar una activitat o taller i a més fer un menjar típic d’un país del continent corresponent, també vam comptar amb la participació de pares i mares. El grup dels menuts va fer la dansa de “Voy en busca de un león” i la van ensenyar a tots els altres. El grup de mitjans van preparar un taller de màscares que

la volta al món en un dia en mislata

van quedar genial! El grup dels majors va preparar un taller de begudes saludables, tots sense alcohol, per descomptat! I els adolescents van preparar un joc de preguntes. Per a finalitzar la gran festa ens delectem amb tots els menjars que havíem preparat. Va estar tot genial, ens veiem en la III Edició!

Per celebrar el cap d’any 2010, l’esplai Somriure va organitzar una gran festa. Va haver de tot: els més menuts van cantar una cançó nadalenca per a sorpresa de tot el món, els mitjans ens van ensenyar els seus dots interpretatius en una obra de teatre, i els majors van gravar dos curts que, tot i no haber obtingut cap Oscar, segur que se’n duen el premi a l’originalitat i els somriures de tots els què estàvem allí. Els adolescents van preparar una mica per a picar i després del festival, tots i totes van poder gaudir d’un pica pica nadalenc ple de torró. Quan tot havia acabat, solament quedava una cosa per fer, una gran foto amb les més de 100 persones presents i així immortalitzar aqueix moment per a sempre, encara que no va ser fàcil.

el cap d’any2010 a quart de poblet

recorda! el diumengue

20 de febrer assemblea

general de tots i totes

les sòcies a la seu de

l’associació a les 11hores

impresa e

n p

aper r

ecic

lat

XiquetEs I XIQUETS Z ON VAN LES NOTÍCIES QUAN DEIXEN D’APARÈIXER

EN LA TELE?

“Quan una notícia ix en la televisió és quan la gent sent que és una mica important però quan deixa d’eixir la gent deixa de preocupar-se i s’oblida d’ella, és com si deixara de ser important i moltes vega-des no és així. Cree que no ens arriba tota la informació de les coses que passen en el món.” Pablo García (12 anys) Esplai Somriure, Quart de Poblet

Per a poder comprendre amb exactitud a que ens referim quan parlem de cultura de pau vaig observar que el concepte, com a tal, va ser definit i aprovat en una assem-blea general de l’ONU (Organització de nacions unides). En el comunicat es poden observar tot un seguit de propostes i políti-ques que ajudaran a assolir-lo. Tot això està molt bé, però el què més em preocupa és com aquests conceptes es dilueixen quan arriben al barri, al local, als

valors del ciutadà del carrer, queden reduïts al no-res i, en molts

casos, no es plantegen estratègies d’intervenció i de sensibilització que facen que conceptes com cultura de pau puguen ser traduïts a les pràctiques de qualsevol ciutadà i no a uns mers plantejaments entre nacions que queden en una carpeta oblidada. A quines pràc-tiques quotidianes em referisc? Doncs a totes aquelles que depe-nen de nosaltres en el dia a dia, no dir i rebutjar els prejudicis diri-gits a altres ètnies i cultures, col·laborar en diferents organitzacions que seguisquen aquesta línia de treball, caminar cap a la compren-sió i el diàleg amb persones d’altres cultures, rebutjar la violència com a mitjà per a resoldre els problemes, en definitiva, fer de la cultura de pau una cosa quotidiana, pròxima i realment útil.Juan Carlos Vayà González Esplai Tabalet, Mislata

“Crec que els mitjans amaguen darrere uns interessos per us que intenten influenciar-nos per a fer-nos ésser ciutadans passius, menys reivindicatius i d’alguna manera aborrallonar-nos. Nosaltres hem de cercar informa-ció alternativa per tots els canals possibles i confrontar la informació.”

Taquio Barreda Fabregat (24 anys) Esplai Cataflai, Benicàssim

Municipis amb grups fent coses g: Almassora, Alqueries, Aielo de Malferit, Benicàssim, Borriana, Manises, Mislata, Picassent, Polinyà de Xúquer, Quart de Poblet i Xirivella

“Les notícies passen de moda, la tele pensa que ja ens hem cansat d’elles i no dóna audiència, i ells sempre volen traure el mateix. Nosal-tres ens oblidem de les coses ràpid, no està bé, si alguna cosa no s’ha solucionat no cal deixar de reivindicar-la.” Izaskun Freedner (14 anys) Esplai Cataflai, Benicàssim

“Crec que quan una notícia deixa d’estar d’actualitat la major part de les persones deixen de ser cons-cients d’elles, s’obliden i és un problema per-

què moltes notícies són importants i no haurien d’oblidar-se. Hi ha notícies de les quals no ens assabentem perquè els què les saben creuen que potser són massa impactants i podrien espantar-nos.” Rubén Leiva (12 anys) Esplai Somriure, Quart de Poblet.

“Quan una notícia deixa de ser d’actualitat la gent s’oblida d’ella, deixa de ser important i és com si deixara d’existir, i moltes vegades la realitat darrere de la notícia segueix ací durant molt temps encara que no ho sapiem. Encara que estem en l’era de la informació i existeix internet, hi ha moltes notícies que no ens arriben, cree q encara existeix una mica de manipulació que decideix que podem saber i que no.”

Laura Parreó (24 anys) Esplai Somriure, Quart de Poblet

monitors i monitores P

“Són modes, com la roba, com tot,... hi ha persones que s’interessen més per programes tipus Sálvame que pel realment important. Moltes vegades ens emocionem amb activitats com Gal·les Solidàries que són un vegada a l’any i ens oblidem de treballar de continu. Està en la nostra mà interessar-nos més pel que passa en el món”.

Àfrica de la Muñoza, (21 anys) Esplai Cataflai, Benicàssim

Algunes notícies deixen d’importar-li a la gent. No ens assabentem del que passa, deixem d’enviar diners i de fer altres coses, perquè ja no emeten la notícia, perquè creuen que ja s’ha arreglat tot. Moltes vegades nosaltres no busquem informació per a saber més i solament ens informen del què a ells els interessa. Esther Peñarrubia (14 anys), Leslie Peñafiel (15 anys) i Maria Carbonell (14 anys) Esplai Tabalet, Mislata

PER QUÈ TENINT TANTA FACILITAT EN ACCEDIR ALS MIT-

JANS DE COMUNICACIÓ ESTEM TANT DESINFORMAtS?

Últimament és normal trobar-nos amb alguna notícia sobre Palestina i l’Estat d’Israel, en les quals no és d’estranyar escoltar termes com pro-cessos de pau, terrorisme, sionisme, ocupació, bloqueig de Gaza, sistema de Apartheid, Palestina lliure i boicot a Israel. És molt complicat resumir més de 62 anys d’història del conflic-te, de manera que intentarem fer un

breu acostament a la realitat actual per a fer-nos una idea de què ocorre realment en Palestina, com viu la població, quines restriccions té i què podem fer nosaltres des d’ací.

L’Estat d’Israel es va crear en 1948 pel moviment sionista (fundat per Theodor Herzl a finals s.XIX) i amb el suport de les potències colonials Europees i d’Estat Units. El sionisme té l’objectiu de crear un Estat exclusivament jueu en terra Pales-tina. És necessari aclarir que el terme “jueu” al que es refereix no correspon a les pràctiques religioses o culturals com ens imaginen, sinó que s’obté per ascendent matern jueu.

Al mateix temps, Israel és l’únic estat que no ha presentat límits en les seues fronteres, de manera que s’expandeixen i expulsen a la població palestina. Per tant, el sionisme és una ideologia racista doncs obliga que la població originària Palestina es marxen. Practica una política de colonització, expulsió i neteja ètnica, violant els drets fonamentals i polítics de la població civil palestina. Açò ho fa mitjançant infinitat d’estratègies (que són il·legals) tals com restringir els moviments de la ciutadania palestina a través de la construcció del mur de l’apartheid i l’establiment dels controls militars o check points, impedint així, poder circular lliurement i en definitiva tancant-los en la seua pròpia ciutat (mostra d’això és la zona de Gaza). També, Israel construeix els assentaments (o colònies jueves) a Cisjordània i Jerusalem, i en conseqüència, produeix el robatori de terres, humiliacions i agressions per part dels colons a la població palestina.

Així, la realitat dels i les palestines és que viuen sota un règim d’apartheid, és a dir, en una zona ocupada i controlada militar-ment per l’Estat d’Israel.

Tot això davant el silenci còmplice de tota la Comunitat Interna-cional, doncs Israel, ignora i incompleix nombroses resolucions de l’ONU i altres Organismes Internacionals que s’han creat en els denominats processos de pau (entre elles destacar que s’obliga a Israel que retire els assentaments, que destruïsca el mur i que trenque el bloqueig que exerceix sobre Gaza).

Llavors, quan els governs callen davant la vulneració dels de drets humans dels i les palestines, correspon a tota la ciuta-dania reaccionar, organitzar-se per a denunciar les situacions d’injustícia i poder canviar-les. Existeixen moltes mostres de solidaritat amb el poble palestí a nivell mundial encaminades a fer pressió als governs perquè no donen suport a l’ocupació colonial israeliana i que complisca amb la legalitat internacio-nal, i en definitiva arribar a la justícia i pau reals. Per exemple s’ha engegat la campanya internacional denominada “Rumbo a Gaza”, que continúa amb l’objectiu de trencar el bloqueig que exerceix Israel en Gaza. Segueix la línia de la “Flotilla de la llibertat” del passat mes de maig (no oblidem que l’exercit israe-lià va assaltar en aigües internacionals el vaixell Mavi Màrmara assassinant a 9 internacionals).

Aquesta iniciativa en l’Estat Espanyol salparà amb dos vaixells de dos mil tones d’ajuda humanitària per a la primavera de 2011 (www.rumboagaza.org). D’altra banda, altra campanya a nivell mundial és la de BDS (boicot, sancions i desinversions) a l’Estat d’Israel, amb l’objectiu de trencar totes les relacions amb aquest fins que complisca amb el dret internacional. Així, el fet de participar en el boicot és una acció no violenta que mostra el rebuig a l’ocupació sionista i suport al poble palestí.

Ana García Torres Castelló per Palestina

(http://castelloperpalestina.blogspot.com/)

fer esplai és estar amb el món a

Cada associació haurà de voler, saber i poder desenvolupar la seua acció. Voler, és a dir, mantenir-se fidel a l’esperit i fins que marquen els seus estatuts. Saber, per tant dotar-se de les capacitats i formació necessària per a optimitzar l’acció. I Poder, acu-mular la força necessària –humana, d’infraestructures financera, mediàti-ca,..., per a fer possible la intervenció.

Tres infinitius bàsics per a modificar substancialment l’escenari del teixit associatiu. Situar en aquesta triple estratègia la nostra actuació ens permet contar en una societat que no vol contar amb nosaltres.

Directius, tècnics capaços d’eixir al carrer i estar en el carrer. On estan els joves que han d’organitzar. On estan els joves susceptibles d’incorporar-se a un temps lliure distint. Un temps lliure que els faça lliures. Perquè encara volem canviar el món; i per a canviar el món fa falta gent. A aqueix itinerari d’amor, d’identitat i de combat hem de convocar-nos. Com companys, companyes, als quals resulta bell escoltar les síl·labes que ens nomenen, a nosaltres, privilegiats, que estem en els nostres col·lectius, que no estem, diguem-lo en veu alta, solos (Variació d’un poema de Blas d’Otero)

Jose Luis PalaciosEducador Sòcial

la brúixola j El moviment juvenil davant una nova oportunitat

per a aconseguir la publicació, entra en www.esplaicataflai.org i suscriu-te al butlletí de l’associació

Somriu llegintm

AIXÒ NO HO VeuRÀS A LES NOTÍCIESQhttp://www.fund-culturadepaz.org/

Si no tens clar que entenem per cultura de pau i vols aprofundir.http://www.culturadepaz.info/culturadepaz/suggeri-

mentsdidacticas.php

Material didàctic per a treballar la cultura de pau tant en l’àmbit formal com en el no formal.http://www.escuelaculturadepaz.org

Aquesta pàgina web mostra com un grup de professors de dife-rents instituts decideixen organitzar-se per a treballar la cultura de pau com tema transversal en l’escola. D’aqueixa iniciativa sorgeix aquest projecte.http://www.fundacioperlapau.org/arxiudocumental/

arxiudocument.php?ANEU=37.

25 arguments que hem de tenir presents per a arribar a una socie-tat en què impere la pau. http://www.rumboagaza.org/

Rumb a Gaza és una iniciativa “de societat civil a societat civil” impulsada per persones de diferents ciutats de l’estat espanyol que volen manifestar la seua solidaritat amb la població de Gaza d’una manera activa i eficaç; trencant l’injust embargament que manté ofegada a la població.

http://www.boicotisrael.net/

S’ha creat aquesta pàgina web per a proporcionar eines, compar-tir idees i iniciatives, visibilizar accions: informa, fes campanyes o accions, difon, tradueix, escriu cartes, inventa noves formes de boicot, arreplega informació, qüestiona el comportament del teu banc, el teu supermercat, els teus líders polítics, els teus representants, el teu sindicat, els teus cantants o equips favorits. Posa un banner en el teu blog, trau el tema en fòrums d’internet, fes preguntes incòmodes sempre que hi haja una ocasió de que siguen escoltades.http://www.rumboagaza.org/campanas/campana-de-

educacion/

Sota el nom “Un quadern, un llapis i un euro” per als xiquets de Gaza es llança una campanya d’educació destinada a la sensibi-lització i participació activa dels més joves. Es desenvoluparà a partir del mes de Novembre amb la col·locació de caixes per a la recollida del material escolar i que formarà part de la càrrega humanitària dels vaixells, i de guardioles per a la participació econòmica.

què pensem de la nova llei de joventut? V

Creada per Ramón Rodríguez, aquesta tira diària publicada a El País, tracta d’implicar en la defensa dels valors ecològics i el respecte als animals. Els protagonistes d’aquesta aventura són quatre cries d’hipopòtams que viuen als peus del Kilimanjaro.

hipo, popo, pota i tamo

Dijous passat 23 de desembre es va debatre i es va aprovar la nova Llei de Joventut de la Comunitat Valenciana, que afecta i afectarà directament als Esplais Valencians com a entitat i als nostres monitors/es, xiquets/es i joves, i a tot el teixit associatiu juvenil en gene-ral.

En la nostra associació estem en contra d’aquesta Llei de Joventut.La nova Llei no presenta cap novetat significativa sent de les pitjors d’Espanya, sinó la pitjor, i més aviat retalla les possibilitats dels moviments associatius. La citada Llei no s’ha treballat amb ningú, ni amb els/les joves, ni amb el Consell de Joventut de la Comunitat Valenciana, ni amb l’associació que representa als Professionals de joventut, i el seu procés d’elaboració no ha sigut públic, com cabria pel temps en que estem i pel col·lectiu al que afecta, joves que estan immersos en les xarxes socials i en el segle XXI.I si per a fer la llei de joventut que ens represente a tots i totes i siga de futur es fa així, no ens estranya que alcaldes en primera persona fustiguen i perseguisquen a joves que volen fer coses en i pel seu municipi, com ocorre en el cas d’Aielo de Malferit, a les quals i als quals els enviem els nostres ànims i solidaritat, i vos demanem que conegueu la seua situació i els feu arribar vostre anime i solidaritat.

…Corren mals temps per als joves si no els deixen fer coses, la qual cosa ens ha d’esperonar per a fer-les i cercar altres joves que vulguen fer-les…