Embed Size (px)
Citation preview
Psicopedagogia:
L’educadora
amb ÀNIMA
d’infant
Sara Hurtado Aguilera
Tutora: Cristina Montañés
(Departament de Música)
Institut Mediterrània de Castelldefels
2n Batxillerat B (Científic)
Curs 2017-2018
o Agraïments...............................................................................................pàg.1 o Motivació i objectius................................................................................pàg.2
o Introducció...............................................................................................pàg.3
1. Origen del mètode...................................................................................pàg.4-6
1.1. Qui va ser Maria Montessori?............................................................pàg.4-6
2. Com és el mètode?...................................................................................pàg.7-12
2.1. Principis bàsics de la metodologia Montessori...................................pàg.8-12 2.1.1. La ment absorbent del nen.....................................................pàg.8 2.1.2. Períodes sensibles...................................................................pàg.8
2.1.3. El paper de l’adult...................................................................pàg.8-9 2.1.4. L’ambient preparat.................................................................pàg.9
2.1.5. El currículum integrat. ...........................................................pàg.10-12 2.1.5.1. Des del naixement fins als 3 anys.....................................pàg.10
2.1.5.2. Des dels 3 fins als 6 anys...................................................pàg.10-11 2.1.5.3. Des dels 6 fins als 12 anys.................................................pàg.12
3. Tipus de materials que s’utilitzen.............................................................pàg.13-19
3.1. Treball dels sentits a través dels materials.........................................pàg.14-17 3.1.1. El gust i l’olfacte......................................................................pàg.14
3.1.2. El tacte.....................................................................................pàg.14
3.1.3. La vista.....................................................................................pàg.15-17
3.1.4. L’oïda.......................................................................................pàg.17 3.2. Vida pràctica i materials......................................................................pàg.18
3.3. Materials intel·lectuals........................................................................pàg.18-19
Índex
4. Comparació mètode Waldorf i mètode Montessori..................................pàg.20-22
4.1. Introducció al mètode Waldorf...........................................................pàg.20 4.2. Comparació dels mètodes...................................................................pàg.20-22
5. Comparació entre el mètode Tradicional i el mètode Montessori............pàg.23-24
6. Com treballa Montessori les 4 emocions bàsiques?.................................pàg.25-29
6.1. Quines són les 4 emocions bàsiques? Definicions...............................pàg.25 6.2. Com treballa Montessori la felicitat/alegria del nen?.........................pàg.26
6.3. Com treballa Montessori la ràbia/ira?................................................pàg.26-28
6.3.1. Pot de la calma........................................................................pàg.27-28
6.4. Com treballa Montessori la por?.........................................................pàg.28 6.5. Com treballa Montessori la tristesa?..................................................pàg. 28-29
7. Llibertat i límits segons la pedagogia Montessori.....................................pàg.30-33
7.1. Què és el que NO s’ha de fer segons Montessori?..............................pàg.30
7.2. Perquè s’ha de fixar límits?.................................................................pàg.30-31 7.3. Com fixar aquests límits?....................................................................pàg.31-32
7.4. Quins tipus de límits són necessaris fixar?..........................................pàg.32
7.5. Com encaixen els límits i la llibertat segons la filosofia Montessori?..pàg.32-33
7.6. Com es valoren quines actituds són les que traspassen els límits?.....pàg.33
8. Bibliografia.................................................................................................pàg.34-35
o Conclusions................................................................................................pàg.36-37 o Entrevistes-part pràctica..............................................................................pàg.38-43
- 1 -
AGRAÏMENTS
Vull agrair principalment a la meva tutora, Cristina Montañés. Va ser la que em va
“rescatar” quan vaig quedar-me sense tutor del TR. Penso que tenir una bona relació
amb el tutor del teu treball és essencial perquè és una persona amb la que hauràs
de tenir contacte durant molt de temps, amb la que treballaràs mà a mà per poder
fer d’aquest treball la seva millor versió possible.
Vull donar-li les gràcies per la seva paciència, per la quantitat d’idees que m’ha anat
aportant per acabar d’enllestir el meu treball, per la seva dedicació i perquè
literalment sense ella aquest treball no hagués estat possible, ja que va ser la que
em va endreçar les idees “presentant-me” a la Sra. Maria Montessori.
Així que una vegada més: gràcies, infinites gràcies Cris.
També vull agrair a les pedagogues que han dedicat una petita part del seu temps
participant en la meva part pràctica del TR, Noelia Fernández i Sonia de Azevedo, a
les entrevistes.
En general, agrair a totes les persones que han contribuït a ajudar-me amb aquest
treball, inclosa la meva família, qui han estat aguantant-me quan els demanava
opinió, animant-me a desenvolupar i tirar cap endavant amb les meves idees i
acompanyant-me durant tot aquest procés, així com també ho han fet les meves
millors amigues.
- 2 -
MOTIVACIÓ I OBJECTIUS
A l’hora d’escollir el tema del meu treball he tingut en compte dos aspectes sobre els
quals estava segura que volia treballar fos quin fos el tema definitiu: psicologia i nens.
En relació amb això, també m’interessaven molt els temes de pedagogia i educació pel
fet de que em sembla molt interessant investigar com, a través d’uns mètodes
específics, s’arriba a la ment del nen i com “jugant” amb la seva psicologia s’aconsegueix
la seva màxima eficiència a l’hora d’aprendre.
Des de ben jove m’han agradat molt els nens, malgrat que mai m’he plantejat dedicar-
me a treballar amb ells. Penso que treballar amb infants deu ser molt enriquidor però
no tothom pot fer-ho, en el sentit de que no totes les persones estan capacitades a l’hora
de tractar amb nens.
D’altra banda la psicologia és una ciència per la qual m’he interessat sempre molt.
Estudiar què s’amaga darrere la ment de la gent (en especial dels nens), els seus
processos mentals, el perquè dels seus comportaments ... La psicologia des del meu
punt de vista és la clau essencial per entendre la vida i l’ésser humà, i és per això que sí
he pensat en estudiar Psicologia a la universitat.
Els objectius als quals vull arribar realitzant aquest treball són molt clars: fusionar
aquests dos temes i arribar a tenir un alt grau de coneixement sobre ells una vegada
l’hagi enllestit. Per això amb l’ajuda de la meva tutora (Cristina Montañés) i amb les
idees que jo tenia al cap, hem arribat a la conclusió de que la millor manera de fer-ho és
investigant sobre el Mètode Montessori.
Estudiant aquesta metodologia espero poder complir els meus objectius i que finalment
quedi un treball net, polit, clar i entenedor.
- 3 -
INTRODUCCIÓ
La psicopedagogia és la branca de la psicologia que s’encarrega dels fenòmens
psicològics que ajuden a arribar a una formulació més adequada dels mètodes didàctics
i pedagògics. És la ciència que permet estudiar a la persona i el seu entorn en les
diferents etapes d’aprenentatge de la seva vida.
Al llarg de la història hi han hagut molts psicopedagogs que han destacat per sobre de
molts altres per les seves metodologies. És el cas de Maria Montessori, una dona
plenament entregada al seu ofici, entusiasta i protagonista d’aquest Treball de Recerca.
La seva metodologia va ser innovadora, trencava amb tota metodologia creada
anteriorment a aquesta. Triomfal pels seus recursos, materials, donava una nova visió
al camp de l’educació.
Van començar a crear-se escoles arreu del món en què es posava en pràctica la seva
pròpia pedagogia, escoles que encara avui dia continuen aplicant el seu mètode
juntament amb moltes altres noves creades recentment.
El seu mètode està basat en treballar i fomentar l’autonomia, la independència dels
infants, on el professor/mare/pare guia els seus passos sense entorpir-los. Al qual els
materials són de màxima especificitat, cosa que ajuda a l’infant a adonar-se dels seus
propis errors quan no està fent un bon ús del material en qüestió.
Montessori va deixar una gran empremta al món de la psicopedagogia, grans valors
sobre els que raonar, veritats que gràcies a ella van sortir a la llum. Hi ha molt pel que
treballar i aprendre sobre la seva pedagogia.
Materials, comparacions amb altres mètodes pedagògics de gran importància, treball
de les emocions mitjançant el seu mètode, distribució de les aules a les Escoles
Montessori , importància de l’autonomia de l’infant i més, són aspectes que es
treballaran i explicaran al llarg d’aquest treball de forma explícita.
- 4 -
1. ORIGEN DEL MÈTODE
1.1. Qui va ser María Montessori?
El mètode Montessori rep el nom de la seva creadora, Maria Montessori.
Maria Montessori, pertanyent a una família burgesa catòlica amb arrels
militars, va néixer el 31 d’Agost de 1870 en Chiaravelle, una localitat italiana
de la ciutat d’Ancona. Va ser una dona molt polifacètica, era educadora,
científica, metgessa, psiquiatra, filòsofa, psicòloga, devota catòlica, feminista
i humanista italiana.
Va estudiar enginyeria als 14 anys i més tard biologia. Temps després, va ser
acceptada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Roma, i encara que
el seu pare estigués en contra, es va graduar al 1896 convertint-se en la
primera dona metgessa d’Itàlia. Finalment, va estudiar Antropologia, va
obtenir el seu doctorat en Filosofia, i va iniciar els seus estudis de psiquiatria
com a membre de la Clínica Psiquiàtrica Universitària de Roma. A més,
durant l’època en què realitzava els seus estudis de Filosofia, va assistir a un
dels primer cursos de psicologia experimental.
Va ser contemporània de Freud i va elaborar la seva pròpia classificació de
malalties psicològiques.
Els problemes amb una antiga parella seva la van portar a formar part del
moviment feminista, del que va ser representant a nivell nacional i
internacional, sobre tot al “Congrés pels Drets de la Dona” a Berlín (1896) i
al “Congrés Internacional de la Dona” a Londres (1899). Un altre congrés,
encara que difereix en tema, va tenir la mateixa importància que els
anteriors, el “Congrés de Turín” a Itàlia (1898), on va exposar la importància
de l’educació i l’atenció a nens amb deficiències mentals.
En els discursos que va anar fent per Europa entre el 1896 i 1900 a aquests
congressos als quals assistia, destacava el seu interès per promoure la idea
de que els problemes de la societat eren el reflex de la formació familiar, fet
del qual es va adonar gràcies als seus estudis realitzats anteriorment.
Públicament va acusar al feixisme de convertir a la joventut en “petits
- 5 -
soldats” i aquesta va ser la causa per la que es va haver d’exiliar, ja que la
seva opinió va causar molèstia al règim governant.
Va marxar d’Itàlia al 1933 , d’allà se’n va anar a Barcelona i després a Holanda
on va estar vivint un temps amb el seu fill i el seu marit. Cap al 1947 va tornar
a Itàlia per reorganitzar les escoles i tornar a reprendre les classes a la
Universitat de Roma. Va ser en aquest moment quan es va començar a
interessar per la educació de nens amb deficiència mental i per l’aplicació de
mètodes experimentals per a que aquests aprenguessin a llegir i escriure. Es
va dedicar plenament a desenvolupar el potencial de nens amb dificultats als
quals no se’ls havia donat la possibilitat de que poguessin desenvolupar
habilitats útils per a millorar la seva vida i així, d’alguna manera, poder veure
quines eren les seves mancances. Una vegada va identificar quines eren
aquestes mancances, va crear el seu propi mètode d’educació que seria
revolucionari i de fàcil aplicació arreu del món. Aquest mètode consistia en
establir un patró entre l’amor, l’ambient i la relació nen-ambient.
A través de la seva pròpia pràctica professional aplicada amb l’anomenat
“Método Montessori de la Enseñanza” a la fundada “Casa dels Nens” va
arribar a la conclusió de que els nens “es construeixen a ells mateixos”, i va
basar totes les seves teories en el que va observar als nens petits fer pel seu
propi compte, sense la intervenció d’adults.
Així doncs, Maria Montessori va reformar la metodologia i la psicologia de
l’educació basant les seves idees en el respecte cap als nens i en la seva
increïble capacitat per aprendre. Els considerava l’esperança de la humanitat
i volia que a través de donar-los llibertat durant els seus primers anys de vida,
poguessin arribar a fer front a tots als problemes un cop fossin adults.
Va estar nominada tres vegades al Premi Nobel (1949, 1950 i 1951). I
finalment va morir a Holanda al 1952, amb 82 anys. El seu pensament encara
segueix vigent en moltes institucions educatives arreu del món aplicant el seu
mètode.
- 6 -
«El nen, amb el seu enorme potencial físic i intel·lectual, és un miracle front a
nosaltres. Aquest fet deu ser transmès a tots els pares, educadors i persones
interessades en nens, perquè l’educació des del principi de la vida podria
canviar vertaderament el present i el futur de la societat. Hem de tenir clar,
això sí, que el desenvolupament del potencial humà no està determinat per
nosaltres. Només podem servir al desenvolupament del nen, doncs aquest es
realitza en un espai en el que hi ha lleis que regeixen el funcionament de cada
ésser humà i cada desenvolupament ha d’estar en harmonia amb tot el món
que ens envolta i amb tot l’univers».
Maria Montessori
- 7 -
2. COM ÉS EL MÈTODE?
El mètode Montessori és un mètode educatiu caracteritzat per la importància
donada a la independència i la llibertat del nen. Els pilars fonamentals d’aquest
mètode són la llibertat, la curiositat i el desenvolupament de l’amor pel
coneixement.
Amb aquest mètode Maria Montessori volia fer un canvi revolucionari aportant
una nova visió totalment diferent de l’educació, en la que els nens poguessin
desenvolupar els seus potencials a través de la seva interacció amb un ambient
preparat, amb materials específics i infraestructures especials, fomentat per
l’afecte i el respecte. Cap teoria educativa del passat no havia donat importància
a la existència de la infantesa com a etapa de la vida amb entitat en si mateixa i
essencial per a la integritat de la vida humana. Tampoc veien la sorprenent auto-
construcció del nen que Maria havia descobert en els nens petits que estaven a
l’aula. Montessori veia l’especificitat de la infància en el desenvolupament de
l’home i la considerava com a “l’altre pol de la humanitat”. Considerava que
l’adult depenia del nen tant com aquest depenia de l’adult.
Per explicar aquesta auto-construcció va arribar a la conclusió de que tots els
nens tenien un patró per a desenvolupar-se psíquicament. Aquest patró de
desenvolupament requeria dues condicions, ja esmentades anteriorment:
- Relació integral del nen amb l’ambient que l’envolta.
- Llibertat
Si qualsevol d’aquestes dues condicions no és satisfeta, la vida psíquica del nen
no arribarà al seu desenvolupament potencial, i la seva personalitat quedarà
atrofiada.
A aquest model educatiu, l’aprenentatge del nen no té cap mena de límits.
“Sembrad en los niños ideas buenas,
aunque no las entiendan; los años se
encargarán de descifrarlas en su
entendimiento y de hacerlas florecer en
su corazón”
MARÍA MONTESSORI
- 8 -
2.1. Principis bàsics de la metodologia Montessori
El mètode es basa en cinc principis bàsics: La ment absorbent del nen;
Períodes sensibles; El paper de l’adult; L’ambient preparat i el Currículum
integrat (tot i que no tothom el considera un principi bàsic).
2.1.1 La ment absorbent del nen: La ment dels nens posseeix una capacitat
increïble d’adquirir coneixements absorbent aquests mateixos amb la
seva vida psíquica. Tot ho aprenen inconscientment, passant poc a poc
de l’inconscient a la consciència. Se’ls compara amb una esponja, perquè
tenen una capacitat d’absorció infinita.
El primer període del desenvolupament humà és el més important, ja que
és l’etapa en què el nen necessita més ajuda, no perquè se’l consideri un
ésser dèbil, sinó perquè està dotat de grans energies creatives d’una
naturalesa tan fràgil que exigeix una defensa amorosa i intel·ligent.
2.1.2 Períodes sensibles: Aquests períodes són etapes en què el nen pot
adquirir habilitats amb molta facilitat. Gràcies a sensibilitats especials el
nen es posa en relació amb el món extern d’un mode excepcionalment
intens.
2.1.3 El paper de l’adult: Dins de la metodologia Montessori l’adult té el paper
de guiar al nen i donar-li a conèixer l’ambient de forma respectuosa i
afectiva. El/la professor/a, anomenat guia, ha d’observar a cada nen, les
seves necessitats, les seves capacitats i els seus interessos, i li ofereix
oportunitats de treball intel·ligent. L’objectiu del/la guia és intervenir
cada cop menys en el desenvolupament del nen, permet al nen actuar,
estimar i pensar per si mateix, l’ajuda a fomentar la seva confiança i
disciplina interior. Quan el nen està preparat per una lliçó, el/la guia
introdueix l’ús de nous materials i noves activitats individuals o en grup.
No és el/la guia el responsable de l’aprenentatge i desenvolupament del
nen, sinó ell mateix.
A més , Maria Montessori considerava que no només els professors/es,
sinó també els pares dels nens jugaven un paper molt important a la seva
educació, i és per això que va enunciar 15 principis que els ajudarien a
fer-ho:
- 9 -
- “Recorda sempre que els nens aprenen del que els envolta.
Sigues el seu millor model.”
- “Si critiques molt al teu fill, el primer que aprendrà és a jutjar.”
- “En canvi, si ho elogies amb regularitat, ell aprendrà a
valorar.”
- “Què passa si li mostres hostilitat al nen? ell aprendrà a
barallar.”
- “Si es ridiculitza el nen de manera habitual, serà una persona
tímida.”
- “Ajuda a que el teu fill creixi sentint-se segur a cada instant,
serà llavors quan aprengui a confiar en els altres.”
- “Si menysprees al teu fill amb freqüència, desenvoluparà un
sentiment molt negatiu de culpa.”
- “Propicia que el teu fill vegi que les seves idees i opinions són
sempre acceptades, amb això aconseguim que se sentin bé
amb ells mateixos.”
- “Si el nen viu en una atmosfera on se sent cuidat, integrat,
estimat i necessari, aprendrà a trobar amor en el món.”
- “No parlis malament del teu nen/a, ni quan està a prop, ni
quan no ho està.”
- “Concentra’t en que el teu fill està creixent i desenvolupant-se
de manera òptima, valora sempre les seves coses bones, de
manera que no quedi mai lloc per a les dolentes.”
- “Escolta sempre al teu fill i respon-li quan ell s'apropi a tu amb
una pregunta o un comentari.”
- “Respecta al teu fill encara que hagi comès un error. Recolza'l.
El corregirà ara o potser una mica més endavant.”
- “Has d'estar disposat/ada a ajudar al teu nen si busca alguna
cosa, però també has d’estar disposat a permetre que trobi les
coses per si sol.”
- “Quan et dirigeixis al teu fill, fes-ho sempre de la millor
manera. Ofereix-li el millor de tu.”
- 10 -
2.1.4. L’ambient preparat: Es tracta d’un ambient preparat especialment per al
nen, que afavoreix i ajuda al seu autoaprenentatge i creixement. A l’hora
d’habituar aquest ambient es tenen en compte aspectes socials,
emocionals i intel·lectuals. Les característiques d’aquest espai permeten
al nen desenvolupar-se sense la constant intervenció d’un adult.
La decoració es basa en principis de simplicitat, bellesa i ordre. Són espais
lluminosos i càlids, que inclouen llenguatge, plantes, art, música i llibres.
L’aula s’organitza en diferents àrees de treballs, equipades amb taules i
espais oberts per a que els nens també puguin treballar al terra. Els
materials utilitzats estan organitzats de manera sistemàtica i en
seqüència de dificultat.
2.1.5. El currículum integrat
2.1.5.1. Des del naixement fins als tres anys
Els primers tres anys de vida del nen són decisius per a determinar el
seu futur desenvolupament. Maria anomena aquest període “embrió
espiritual”, perquè és quan el nen realitza psicològicament el que
l’embrió va fer físicament. Aquest procés es duu a terme a partir de
“La ment absorbent” del nen, que incorpora experiències, relacions,
emocions, imatges, llenguatge i cultura a través dels seus sentits. Tots
aquests factors en conjunt comporten la formació de xarxes
neuronals que romandran dins el cervell de la persona durant tota la
vida. Durant aquesta etapa l’educació Montessori se centra en el
desenvolupament de la parla, el moviment coordinat i la
independència, que donen confiança al nen i permeten veure les
seves capacitats.
2.1.5.2. Des dels 3 fins als 6 anys
A partir d’aquest moment el currículum es divideix en quatre àrees
de treball:
- Vida pràctica: Es realitzen activitats centrades en la cura de si
mateixos, dels altres i de l’ambient físic que habiten. Són
activitats que fan referència a tasques del dia a dia a la llar
- 11 -
com: parar taula, netejar, arreglar gerros, ... I activitats que
introdueixen el respecte i la cortesia, característiques d’éssers
civilitzats. A partir d’aquestes activitats s’assoleixen els
objectius principals que són la coordinació, el control del
moviment i l’exploració de l’entorn.
Aprenen a realitzar tasques des de
que comencen fins que l’acaben,
desenvolupen la seva voluntat,
l’autocontrol, la capacitat de
concentració i la confiança en si
mateixos.
- Sensorial: El nen aprèn més a partir dels seus sentits que a
través del seu intel·lecte. S’utilitzen materials sensorials que
refinen cadascun dels seus sentits, ja que cada sentit es
caracteritza per tenir una qualitat particular: olor, color,
textura...Com que el nen rep moltíssima informació sensorial
durant aquesta etapa, aquests materials emprats l’ajuden a
trobar ordre i sentit al món, potencien la seva capacitat de
percepció , afavoreixen l’observació i el sentit d’admiració per
tot el que els envolta.
- Llenguatge: Als 3 anys els nens ja es posen en contacte amb
l’ambient i aquest factor fa que enriqueixin el llenguatge que
ja adquirien. Fan un ús intel·ligent d’ell amb precisió i bellesa.
Aprenen a escriure gràcies als seus sentits (oïda, tacte) i com
a conseqüència natural, aprenen la grafia. Se’ls introdueix
coneixements de geografia, historia, art i música. Aquestes
àrees ajuden al nen a conèixer l’entorn que l’envolta, el porta
a sentir respecte i amor cap al seu ambient i crea un sentiment
de solidaritat cap a la seva família i el seu hàbitat.
- Matemàtica: Els materials també ajuden al nen a aprendre i
entendre conceptes matemàtics que el condueixen cap a
- 12 -
conceptes abstractes. Li ofereixen impressions sensorials dels
nombres i “imposen” les bases per a l’àlgebra i la geometria.
2.1.5.3. Des dels 6 fins als 12 anys
Inclou sis grans lliçons imprescindibles per desenvolupar estudis
específics en diferents àrees. Estan preparades i dissenyades per
fer que el nen tingui curiositat, admiració i imaginació per la
capacitat creativa i innovadora pròpia dels éssers humans.
Aquestes cinc gran lliçons són:
Grans lliçons Estudis específics en diferents àrees
Desenvolupament de
l’Univers i la Terra
Astronomia, meteorologia, química,
física, geologia i geografia
Desenvolupament de la vida Biologia, botànica, medi ambient,
evolució de la vida i zoologia
Desenvolupament dels éssers
humans
Història, cultura, estudis socials,
descobriments científics i invencions
Comunicació per signes Lectura, escriptura, lingüística,
estructures del llenguatge i literatura
Història dels nombres Matemàtiques, origen dels nombres,
sistema de nombres i geometria
- 13 -
3. TIPUS DE MATERIALS QUE S’UTILITZEN
Maria Montessori a l’hora d’elaborar els materials va pensar en crear material
didàctic que captés la curiositat del nen, que el guiés pel desig d’aprendre i que
l’ajudés a desenvolupar-se i a “autoconstruïr-se”. Aquests materials són l’eix
fonamental pel desenvolupament i la implantació del seu mètode, pensats per
destacar els quatre valors que ella considerava primordials: funcional,
experimental, d’estructuració i de relació. Es van dissenyar sota la idea de que
fos material didàctic autocorrectiu, de manera que cap tasca es pugui completar
incorrectament sense que el nen o la nena se’n adoni per sí mateix.
Com que el material és molt concret, el treball no és només un aprenentatge,
sinó una incorporació dels coneixements adquirits d’acord amb el ritme normal
del nen. El fet de que el material pugui ser manipulat pels nens fa que l’absorció
dels nous conceptes sigui molt més fàcil i ràpida, característica molt important
que ajuda al nen a diferenciar mides, pesos, colors, formes, textures, sons
musicals, olors, gustos... sense la interrupció de la professora. El nen respon al
propi descobriment, a la motivació, mai és obligat a fer alguna cosa.
Els materials utilitzats al Mètode Montessori poden utilitzar-se individualment o
en grups per participar a la narració de contes, conversacions, discussions,
esforços de treball cooperatiu, cant, jocs a l’aire lliure i activitats lúdiques lliures.
Així s’assegura la comunicació, l’intercanvi d’idees, l’aprenentatge de la cultura,
l’ètica i la moral.
En general, tots els materials posseeixen un grau més o menys elaborat dels
quatre valors esmentats anteriorment (valor funcional, valor experimental, valor
d’estructuració i valor de relació) però si algun d’aquests valors predomina, és
senyal de que és un material molt especialitzat, com és el cas del material
montessorià.
D’acord amb la delimitació que va realitzar Maria Montessori, podem trobar el
material i els exercicis estructurats individualment segons si fan referència a la
vida pràctica (material motriu amb exercicis i tasques de la cura de l’ambient i la
persona), al desenvolupament dels sentits (material sensorial), a les
matemàtiques i al llenguatge (material intel·lectual).
- 14 -
Per concloure, l’objectiu de Maria Montessori era formar bones persones
capaces d’afrontar la vida per si mateixes, ser autosuficients, independents i
lliures amb l’ajuda d’aquests materials.
3.1. Treball dels sentits a través dels materials
Montessori es basa en l’educació sensorial. Per a Maria l’objectiu de
l’educació és l’exercitació dels sentits, en totes les seves formes.
Un variat material sensorial els dóna l’oportunitat d’organitzar i classificar les
seves percepcions. Treballa cada sentit en particular, amb la idea d’aïllar
cadascuna de les qualitats sensorials.
Els materials sensorials estan agrupats per cada sentit:
3.1.1. El gust i l’olfacte
Les plantes i els perfums proporcionen la gama d’olors. El material està constituït
per productes culinaris, amb el complement d’una sèries de pots amb
substàncies oloroses.
3.1.2. El tacte
Sentit tàctil: S’utilitzen peces de fusta rectangulars recobertes de papers
de diferents tipus de textures (diferents tipus de paper de vidre, cartolina
llisa,...)
- 15 -
Sentit tèrmic: S’utilitzen ampolles que
contenen aigua a diferents
temperatures.
Sentit bàric: Utilitza tauletes
rectangulars de tres tipus de fustes
(glicina, noguera i pi)
Educació de la percepció de les
formes: Utilitza cubs de Fröebel
3.1.3. La vista
Percepció diferencial de les dimensions:
1. Puntes de cossos sòlids: Suports de fusta envernissada de color clar,
presenten cadascun peces per encaixar. Les peces són cilindres de
mida petita del mateix material, amb una mena de botó metàl·lic o de
fusta a la part superior, que permet agafar-los. Al primer suport, els
cilindres tenen la mateixa altura però
diàmetre creixent. Al segon suport, els
cilindres tenen tots el mateix diàmetre però
els diferencia l’altura. En canvi, els cilindres
del tercer suport es diferencien tant en altura
com en diàmetre.
- 16 -
2. Peces de mides graduades:
a. Gruix: Es tracta de deu prismes quadrangulars
de mateixa longitud. El major té una longitud
de 10 centímetres, la mida va disminuïnt fins
arribar a 1 cm.
b. Longituds: S’utilitzen 10 llistons de color vermell, el major té 1
metre de longitud i el menor 1 decímetre.
Cadascun d’aquests llistons el podem
construir a partir de peces d’1 dm de
longitud, per diferenciar les peces
s’alternen peces blaves i peces
vermelles:
c. Altures: S’utilitzen 10 prismes igual
d’amples. El prisma més alt fa 10
centímetres i va disminuint 1 cm per
prisma. Si posem tots els prismes per
orde d’altura, veurem que es forma una
escala regular.
d. Mides: S’utilitzen 10 cubs de fusta, el cub major té una aresta de
10 cm i el menor d’1 cm. Aquest material s’anomena “Torre
Montessori” o “Torre rosa”.
- 17 -
Percepció diferencial de formes: El material
consisteix en peces que encaixen entre sí, de
forma geomètrica en un tauler de fusta. El
conjunt de peces es troba en una caixa de 6
calaixos.
Percepció diferencial dels colors: Es tracta d’una educació del sentit
cromàtic. S’utilitzen peces rectangulars que tenen a les seves extremitats
una vora en relleu. Hi ha 8 series de colors i en cada sèrie trobem 8
matisos. Els colors són el negre (en degradació de grisos fins arribar al
color blanc), vermell, taronja, verd, blau, violeta i marró.
3.1.4. L’oïda
S’utilitzen materials que produeixen sons provocats pel moviment de
diferents cossos, com ara els xiulets de Pizzoli, cossos en caixetes,
campanetes... Les campanetes són considerades el material més important
dins d’aquest grup, aparentment totes les campanetes són idèntiques en
quant a dimensió, forma i aspecte però produeixen sons diferents.
Caixes amb cossos al seu interior Campanetes metàl·liques
- 18 -
3.2. Vida pràctica i materials
Els materials que s’utilitzen a la “Vida Pràctica” són familiars pels nens, ja que
són objectes que poden trobar a la seva vida quotidiana, o a la seva llar.
A través dels exercicis i materials de la Vida Pràctica els nens desenvolupen la
seva autoestima, seguretat i atenció.
Dins de l’àrea de la “Vida Pràctica” trobem cinc aspectes, dos dels quals
necessiten materials específics:
- La cura de la persona: trobem treballs com rentar-se les mans, netejar roba,
doblegar teles, posar-se l’abric...
- La cura de l’ambient: fan treballs com retallar, escombrar i netejar el terra,
bordar, netejar finestres, pelar fruites o verdures, entre altres activitats.
3.3. Materials intel·lectuals
Aquest grup el constitueixen bàsicament materials utilitzats per millorar i
fomentar l’ensenyança de les matemàtiques i del llenguatge.
El llenguatge matemàtic és utilitzat a diari a l’aula per realitzar activitats molt
simples. Al mètode Montessori les activitats matemàtiques estan organitzades
en seqüències de més a concret a més abstracte. A partir d’aquestes activitats
- 19 -
concretes la ment del nen arriba de forma automàtica a coneixements
abstractes, amb els que aconsegueix entendre els conceptes.
- 20 -
4. COMPARACIÓ MÈTODE WALDORF I MÈTODE MONTESSORI
4.1 Introducció al mètode Waldorf
La pedagogia Waldorf és un mètode educatiu que té com a finalitat el
desenvolupament de cada individu. La seva metodologia facilita el desplegament
de les capacitats i habilitats pròpies del nen i del jove. Dóna la mateixa
importància als continguts com als processos per arribar a ells. Així com deia el
seu fundador, Rudolf Steiner:
“A la vida, més valuós que el saber és el camí que es fa per adquirir-lo”
Com ja s’ha dit, aquest sistema ve originat per les concepcions de l’esoterista i
ocultista Rudolf Steiner, fundador de l’antroposofia. La primera escola Waldorf
va ser fundada al 1919 a Stuggartt, Alemanya. Actualment hi ha 1026 escoles
Waldorf, 2000 escoles bressol i 646 centres d’educació especial, a 60 països.
Si analitzem i comparem aquestes dues metodologies, observarem moltes
diferències però també similituds.
4.2. Comparació
Les principals similituds són:
El nen és el centre de l’aprenentatge i respecten totalment el seu ritme
evolutiu. S’aprèn sense cap mena de pressa.
L’aprenentatge el realitza el nen lliurement. El nen és qui tria què fer, no
se li imposa res, es respecten les seves motivacions i interessos.
Tots dos mètodes donen molta importància a l’ambient. Òbviament hi ha
diferències en quant a la decoració, però ambdós creen ambients càlids i
acollidors amb l’objectiu de que el nen se senti segur i protegit. Els mobles
s’adapten a les mesures del nen.
No hi ha cap mena d’exàmens. No es mesuren conceptes sinó habilitats i
capacitats humanes que el nen ha adquirit durant el procés
d’aprenentatge. Tots dos mètodes desenvolupen la cooperació i critiquen
la competició entre iguals.
- 21 -
Es treballa amb grups petits d’entre 15 i 20 nens de diferents edats dirigits
per dues professores.
El joc és la base de l’aprenentatge. Tota teoria s’aprèn a partir de la
pràctica, és a dir, a partir del joc i el moviment.
S’intenta reproduir la vida quotidiana a la llar a través d’activitats com
cuinar, anar a l’hort, tenir cura de les plantes... Encara que Waldorf indaga
molt més, es basa molt més en això, sobretot en etapes superiors.
Les principals diferències que trobem entre aquests dos mètodes són:
MONTESSORI WALDORF
Comença a apropar als nens cap a
l’aprenentatge de l’abecedari i dels
nombres a partir dels tres anys, i
sobre els 4/5 anys aprenen a
escriure i llegir.
No comença fins als set anys,
perquè abans d’aquesta edat el nen
es troba a un altre nivell i no està
preparat per això.
Respecte al paper del professor, el
professor és una guia que
acompanya durant tot el procés
d’aprenentatge, proporcionant-li
els materials i les eines per avançar
segons els seus propis interessos.
El professor és un model a seguir i
imitar, és la font de coneixement.
S’utilitzen uns materials la finalitat
dels quals és ensenyar una sèrie
d’habilitats i capacitats al nen. Són
rígids, no permeten res més que
una única opció o solució al
problema, de manera que el nen
pot auto corregir-se.
S’utilitzen materials totalment
naturals, amb els que es pot jugar
de moltíssimes formes amb cap
altre objectiu que crear.
Montessori vol desenvolupar
habilitats i capacitats que puguin
permetre al nen aprendre.
Waldorf deixa en segon pla
l’aprenentatge, se centra en el
desenvolupament espiritual del
nen.
La realització de treballs manuals
no és obligatòria, a més les
tecnologies estan totalment
prohibides.
La realització de treballs manuals sí
és obligatòria.
- 22 -
Per concloure, els nens que són educats amb la metodologia Waldorf mostren
tenir una major capacitat creativa i demostren un caràcter molt més activista a
l’hora d’aconseguir els desitjos, com apunten els especialistes Torrance i Jennifer
Gidley.
En quant als alumnes educats mitjançant el mètode Montessori, semblen
demostrar que aconsegueixen millors puntuacions en assignatures importants
com matemàtiques i llengua. I un major desenvolupament d’habilitats cognitives
i socials.
En ambdues metodologies trobem les mateixes limitacions. És difícil comprovar
quina és la capacitat dels alumnes, quan l’educació i el desenvolupament d’una
persona depenen de molts factors com: l’ambient familiar (que és una influència
impossible de controlar) i el propi estat emocional del nen a l’hora de realitzar
les proves.
Rudolf Steiner, fundador de
la pedagogia Waldorf
- 23 -
5. COMPARACIÓ ENTRE EL MÈTODE TRADICIONAL I EL MÈTODE MONTESSORI
TRADICIONAL MONTESSORI
L’aprenentatge està dirigit pel professor
i/o tutor, independentment dels
interessos i evolució del nen.
L’aprenentatge està dirigit pel nen,
segons els seus interessos i evolució.
El nen forma part passiva de
l’aprenentatge, sent el professor qui
toma el protagonisme, i la part activa a
l’aula. El nen roman assegut.
El nen forma part activa del seu
aprenentatge, sent el protagonista del
mateix. A una aula preparada per a
estimular el desenvolupament, a la que
es pot moure lliurement.
El nen aprèn per imposició del professor
i/o tutor un temari desenvolupat de
forma genèrica, segons la seva edat.
Hi ha un aprenentatge individualitzat,
que ve marcat pel ritme de cada nen.
L’objectiu de l’ensenyança és aconseguir
un aprenentatge curricular, que quedi
reflectit a una nota final.
L’objectiu de l’aprenentatge és que el
nen desenvolupi el seu potencial a totes
les àrees i sigui feliç aprenent.
Els recursos d’aprenentatge són, en gran
part, fitxes, quaderns i llibres de text o
apunts.
Els recursos d’aprenentatge són
materials i llibres que poden consultar a
la seva disposició.
S’estimula la memorització de conceptes
abstractes, sovint, per als nens.
S’estimulen els cinc sentits del nen, amb
materials, i estímuls sensorials concrets,
que el nen pot tocar, veure, olorar,
escoltar i gustar.
El nen treballa durant un temps limitat i
específic amb cada tasca que ha de
realitzar, marcat pel professor.
El nen decideix el temps que vol treballar
amb els materials i les taques escollides
per ell mateix.
Els errors dels nens venen marcats pel
professor, que sovint, els penalitza als
quaderns amb un “MALAMENT” o
“NECESSITES MILLORAR”, o bé a les
notes d’avaluació.
El nen se’n adona i aprèn dels seus
propis errors, perquè els materials
porten el control dels errors, per a que
pugui treballar de forma autònoma,
sense necessitat d’ajuda.
El nen és guiat en tot moment sobre el
que ha de fer, com fer-ho i durant quant
de temps. Quan se surt d’aquesta pauta,
és corregit pel professor i/o tutor.
El nen pren les seves pròpies decisions
sobre què fer, com fer-ho i durant quant
de temps. No és interromput en cap
moment per entorpir el seu
desenvolupament.
Es persegueix el desenvolupament del
nen principalment a les assignatures del
Es persegueix el desenvolupament del
nen a totes les àrees, incloses àrees de la
- 24 -
currículum. No s’emfatitza amb les seves
habilitats pràctiques, ni en la seva pròpia
cura personal.
vida pràctica o quotidiana, en la seva
pròpia cura i també de l’entorn. És
fonamental.
L’aula sol estar distribuïda amb pupitres
alineats, o en grup, amb una pissarra de
fons. L’aula no és el principal estímul del
nen.
L’aula i el seu ambient serè i
acuradament preparat és el principal
estímul del nen, a través de materials
d’aprenentatge disposats a la seva
altura, organitzats per àrees, i llestos per
ser utilitzats de forma autònoma.
El nen no pot interactuar amb els seus
companys, aixecar-se ni moure’s del lloc
sense el permís del professor
El nen té llibertat de decisió per
interactuar amb els seus companys i
moure’s lliurement per l’aula, que està
preparada per a treballar de forma
individual i per equips.
A l’aula els nens estan agrupats per
edats, per a seguir un currículum marcat
acord amb les mateixes.
A l’aula hi ha mescla d’edats, de tal
forma que els petits poden observar als
més grans, això fonamenta la curiositat
del nen. Es reprodueix una mini societat,
a la que hi ha un gran nombre
d’activitats i materials, que estimulen
constantment al nen.
Hi ha moltes normes que venen
marcades per imposició.
Hi ha llibertat en una ambient segur i
adaptat, pocs límits, però marcats de
forma molt clara al nen.
S’imposa una disciplina externa, que ve
marcada pel paper dominant de l’adult.
Es fomenta una auto-disciplina interna
marcada per l’ambient preparat i
adaptat al nen.
Es protegeix i s’actua pel nen, fins a edat
més avançades.
Es confia en el nen, i es fomenta la seva
autonomia, proporcionant-li un ambient
segur i adaptat a la seva mida i
necessitats.
El nen actua de forma disciplinada per la
satisfacció de rebre un premi de l’adult,
o davant el temor de rebre un càstig.
Es tracta de que el nen raoni per si
mateix les conseqüències naturals dels
seus actes. Evitant condicionar les seves
conductes per premis o càstigs.
S’educa per a l’excel·lència del nen. S’educa per a la pau, la felicitat i el
desenvolupament del nen.
- 25 -
6. COM TREBALLA MONTESSORI LES 4 EMOCIONES BÀSIQUES?
6.1. Quines són les 4 emociones bàsiques? Definició.
Ira/Còlera: Ira és una paraula llatina que fa referència a fúria i
violència. Es tracta d’una conjunció de sentiments negatius que
genera indignació i enuig. La psicologia recomana exterioritzar-la per
tal d’evitar que aquesta esdevingui una malaltia. Està íntimament
lligada a la frustració, ja que sorgeix a partir de la impossibilitat de
resoldre alguna cosa.
Tristesa: Prové de la paraula llatina “trístitia”. La tristesa és un estat
anímic que apareix a causa d’un esdeveniment desfavorable que se
sol manifestar amb signes exteriors com el plor, el pessimisme, la
baixa autoestima, entre altres estats d’insatisfacció. És un sentiment
freqüent que es pot presentar en diferents graus d’intensitat, des de
la tristesa passatgera, que finalitza quan la causa que la va ocasionar
desapareix (pot durar minuts o com a molt, hores) fins a la tristesa
profunda que pot persistir dies o setmanes, pot ser senyal d’un
problema més complex com depressió, que requereix ajuda
professional.
Por: La por és l’estat emocional que apareix com a resposta de la
consciència davant una situació eventual de perill. També amb por
fem referència al sentiment de desconfiança de que pugui passar
alguna cosa dolenta. En psicologia, la por és un mecanisme de
defensa, psicològic i fisiològic que permet a l’ésser viu assegurar la
seva supervivència davant d’una situació perillosa.
L’alegria: La paraula alegria prové del llatí alicer o alecris que vol dir
“viu i animat”. L’alegria és l’estat d’ànim produït per un
esdeveniment favorable que així com també la tristesa, sol
manifestar-se amb signes exteriors com el somriure, un bon estat
d’ànim i el benestar personal.
- 26 -
6.2. Com treballa Montessori la felicitat/alegria del nen?
Montessori defensava per sobre de tot que el propi nen desenvolupés les seves
capacitats d’una forma més lliure a partir d’un material didàctic especialitzat.
Quan un nen té la possibilitat d’evolucionar naturalment, sense ser forçat ni
coaccionat de forma autoritària des de l’exterior, el nen aconsegueix una felicitat
plena. D’aquesta manera era com Montessori volia educar a nens feliços,
simplement donant-los la seva pròpia llibertat en l’aprenentatge, deixant que els
nens portin el seu propi ritme, respectant i confiant en els seus impulsos vitals i
guiant-los per a que metòdicament vagin trobant les respostes de les seves
sensibilitats, perquè pel contrari, si forcem o no entenem com funciona aquest
desenvolupament, l’únic que s’estarà fent serà posar obstacles i aturar al nen,
provocant així que no arribi a la seva pròpia felicitat.
Un nen motivat i feliç és un nen que creix amb bons fonaments psicològics i que
estarà preparat per aprendre i desenvolupar totes les seves potencialitats.
Dada important: No es tracta de despreocupar-se de la seva evolució, sinó de
deixar-los ser i estar al seu costat per a ajudar-los.
"El nen era atret per un objecte, fixava sobre el mateix tota la seva atenció, i es
posava a treballar sense descans, amb una concentració sorprenent. I després de
treballar, llavors apareixia satisfet, feliç i reposat".
Font: El Niño, el Secreto de la Infancia; María Montessori
6.3. Com treballa Montessori la ràbia/ira?
Les “rabietes” dels nens apareixen quan volen començar a decidir, manifestar els
seus interessos, i encara no són capaços de gestionar bé les seves emocions,
trobant-se obstaculitzats constantment a les seves accions i desitjos. Aquest
sentiment d’ira també comença a veure’s quan apareix la paraula ”NO” al
vocabulari dels pares, com deia Montessori. Els adults van frenant el seu
desenvolupament natural per adaptar les necessitats del nen a les seves, fent
desaparèixer l’essència natural del nen.
- 27 -
En resum, quan el nen explota en una rabieta és perquè sent que el seu entorn
social no s’ajusta a les seves expectatives, com deia Montessori: socialització i
emoció van de la mà.
Els consells que dóna Montessori per gestionar i canalitzar les “rabietes” i la ira
en els nens són:
- “Mai s’ha de menysprear cap paraula o conducta del nen, ni tampoc el
comparis. Això l’únic que provocarà serà generar més ràbia.”
- “Fes que el nen se senti segur en cada moment, segur per parlar amb tu, segur
per atrevir-se a descobrir el món, per parlar amb altres nens, per jugar amb
respecte, per confiar i per crear.”
- “Permet que el nen s’equivoqui. Ofereix-li consell, però deixa que ell mateix
sigui qui resolgui els seus errors. Els nens necessiten fer les coses per si
mateixos per a sentir-se capaços i augmentar la seva autoestima.”
- “Quan un nen expressa ràbia o ira hi ha alguna cosa que no pot o no sap
expressar, hi ha un fet en si mateix o al seu entorn proper que hem de
conèixer i comprendre.”
És molt important que els pares guiïn al nen amb calma i paciència, sense
descuidar aquestes expressions d’ansietat i nerviosisme.
6.3.1. Pot de la calma:
El pot de la calma és una eina “construïda” en els últims anys i inspirada
en la ideologia de Maria Montessori. L’objectiu d’aquest pot és que tant
pares com fills puguin canalitzar les seves emocions negatives com estrès
i ansietat potenciant la respiració i la calma gràcies a la concentració i que
d’aquesta forma els sentiments de ràbia, ira o tristesa puguin ser
controlats.
És un producte que està dirigit als pares per
a que l’utilitzin juntament amb els seus fills
de més de 2 anys d’edat, concentrant
l’atenció d’ambdós en els moviments
relaxants de l’interior del pot.
- 28 -
És necessari que per acompanyar l’acció es realitzin preguntes en to
cordial al nen i es proporcionin instruccions sobre la respiració per a que
el nen es relaxi poc a poc. D’aquesta forma
el nen serà conscient de com és capaç ell
mateix de controlar les seves emocions i
com pot aclarir la seva ment, cuidar la
respiració i notar com els sentiments
negatius van desapareixent.
6.4. Com treballa Montessori la por?
Gestionar la por des de ben petits de manera adequada i sana és important per
a crear adults forts i segurs.
Podem ajudar a combatre les seves pors tenint en compte que:
Mai s’ha d’amenaçar al nen, ni fer-li xantatge amb les seves pors per a
que t’obeeixi.
Mai menteixis al nen
No t’inventis “homes dels sacs”, “llops”...
Respecta les seves pors, no el ridiculitzis
Valida els seus sentiments
No forcis al nen a enfrontar-se a les seves pors, poc a poc
Acompanya’l i mostra-li el teu suport per a que se senti acompanyat,
d’aquesta manera guanyarà seguretat
6.5. Com treballa Montessori la tristesa?
Alguns consells que Montessori dóna són:
Donar-li nom a la tristesa, és a dir, fer-li reconèixer aquesta emoció al
nen. Saber el que sent el pot ajudar a suportar aquest sentiment. Es pot
fer amb l’ajuda de contes, dibuixos, etc.
- 29 -
Relacionar gestos amb el sentiment de tristesa: És important que el nen
aprengui a identificar aquesta emoció en altres persones, d’aquesta
manera desenvoluparà l’empatia.
Orientar-los: Una vegada hagi reconegut l’emoció de tristesa, dóna-li
normes bàsiques per enfrontar-se a ella. S’ha d’ensenyar al nen a relaxar-
se quan estigui trist, disgustat, que respiri profund mentre compta fins a
3 i expulsi a poc a poc l’aire.
Ensenyar amb l’exemple: La millor manera de que el nen entengui com
expressar adequadament aquesta emoció és aquesta.
L’investigador Francisco Mora assegura que l’element essencial al procés de
l’aprenentatge és la emoció perquè només es pot aprendre allò que s’estima, allò que li
diu alguna cosa nova a la persona, que significa alguna cosa, que sobresurt de l’entorn.
És el que Maria Montessori va començar a dir fa més de 100 anys.
- 30 -
7. LLIBERTAT I LÍMITS SEGONS LA PEDAGOGIA MONTESSORI
Sovint molta gent, sobretot pares, tendeixen a creure que la pedagogia de Maria
Montessori es basa en un sistema massa liberal d’educació, i que la clau per a seguir
aquesta pedagogia és donar plena llibertat i permissivitat al nen, però no és el cas.
Per aquesta raó, Maria Montessori va aclarir quins eren els límits de la llibertat que
s’havia de donar al nen.
7.1. Què és el que NO s’ha de fer segons Montessori?
Ser autoritaris amb les conductes dels nens: Utilitzar frases com “Això és
així perquè ho dic jo”, “vine cap aquí que contaré fins a tres”... Aquesta
forma de disciplina i autoritat suposa la submissió i humiliació del nen en
ocasions. Està basada en la imposició de la por al nen, amb represàlies,
càstigs, crits o fins i tot, assots. El pare, la mare o l’educador d’aquesta
manera queda per sobre del nen, sense tenir en compte el ritme i les
necessitats del nen.
Ser permissius: La permissivitat suposa deixar al nen fer sense fixar-hi
límits ni conseqüències. Una actitud permissiva no actua davant de
conductes irrespectuoses o irresponsables del nen, sinó tot el contrari,
les aplaudeix, deixant que el nen arribi a pensar que fins i tot, el que està
fent és correcte. Li deixa una llibertat incontrolada.
7.2. Perquè s’ha de fixar límits?
Cal fixar límits perquè encara que no ho sembli, els límits donen seguretat
i confiança al nen, els necessiten.
Si a tu et diuen que has de seguir un camí pel bosc, però no veus cap
indicació, només tens un mapa i una brúixola que no són suficients per
guiar-te, mai podràs arribar a seguir aquest camí per trobar el destí. Però
en canvi, si cada certa distància durant aquesta ruta vas trobant senyals i
cartells amb indicacions, et donarà seguretat, algú t’estarà guiant i això
et produirà certa confiança en tu mateix.
- 31 -
Els límits són com aquestes senyals que ens guien i ens proporcionen la
seguretat que necessitem per aprendre una autodisciplina.
7.3. Com fixar aquests límits?
Per saber quins límits no es poden creuar s’ha de tenir clar on estan
aquests límits. Es porta un temps fins a saber on hi estan , però la
disciplina s’ha d’aprendre, no imposar-la.
A la ment del nen aquests límits han de ser clars, concisos i entenedors.
Per això cal que els límits estiguin preestablerts, amb la finalitat de que
el nen els pugui interioritzar.
S’han de posar els límits abans de que es produeixi la situació, i per
suposat, és molt necessari acordar els límits entre pares i tutors, ja que si
la mare permet certs comportaments i el pare no, o a l’inrevés, el nen no
acabarà d’interioritzar aquests límits, no sabrà diferenciar entre el que ha
de fer i el que no.
Una bona idea que pot ser de gran ajuda, és apuntar-los a una pissarra,
per ajudar al nen a que els tingui presents.
A ser preferible, no apuntar més de 6-7 límits, no es tracta de crivellar al
nen amb normes i límits, i d’aquesta manera tampoc serà massa
complicat assimilar-los.
A l’hora de posar límits és MOLT important tenir en compte el nivell de
desenvolupament del nen:
Si està en un primer nivell: El nen no és capaç de gestionar la seva
voluntat, ni tampoc de controlar les seves accions. Encara està
coneixent-se a si mateix, no està preparat per entendre instruccions
alienes. És probable que en algunes ocasions obeeixi, i en altres no.
Aquest primer nivell va des de els primers mesos fins als 3 anys. Hem
- 32 -
de tenir en compte que les edats en Montessori no són determinants,
sinó orientatives. Cada nen és diferent i es desenvolupa d’una
determinada manera, així que dependrà de la seva evolució.
Si està en un segon nivell: A aquest nivell el nen ja comença a
controlar les seves accions, és capaç d’assimilar límits externs, i
prendre una determinada actitud davant d’ells.
Si està en un tercer nivell: El nen ha après a través d’un hàbit adquirit
a prendre decisions de conducta, a tenir una autodisciplina, a
controlar els seus impulsos i a respectar.
7.4. Quins tipus de límits són necessaris fixar?
Hi ha tres tipus de límits que deurien tenir els nens:
Límits de respecte a les persones
Límits de respecte a les coses
Límits de respecte a l’ambient i a l’entorn
Dos trets molt importants són:
1. Els límits han d’anar evolucionant amb el nen, i si algun d’aquests
límits es fa complicat/no funciona, es pot canviar la regla o expressar-
la de forma diferent.
2. Els límits han de ser per a tots, els pares no poden tractar de limitar
al nen amb una cosa que ni ells mateixos poden complir, és a dir, no
val posar “ens hem de tractar amb respecte” i cridar al nen.
D’aquesta manera els propis pares no estaran fent cas al límit
imposat, així que no podran esperar que els seus fills no ho facin.
7.5. Com encaixen els límits i la llibertat segons la filosofia Montessori?
Una cosa va lligada amb l’altra, és a dir, per a que hi hagi llibertat ha
d’haver límits. Les llibertats individuals no han de restringir la llibertat de
la resta. Per això fixem límits. Es tracta de posar, com bé hem dit, regles
clares, senzilles i concises per a que el nen, quan hagi d’actuar, pugui fer-
lo amb llibertat i vagi aprenent a trobar l’equilibri entre la seva llibertat
i la de la resta de persones.
- 33 -
Al mètode Montessori la disciplina s’aprèn, el nen pren decisions i aprèn
a través de les conseqüències naturals i lògiques dels seus actes.
Llavors la conclusió final és: El nen fa el que vol? Sí, però dins dels límits
de respecte.
7.6. Com es valoren quines actituds són les que traspassen els límits?
Per a saber quines actituds no són les correctes, és necessari preguntar-
se amb quines actituds el nen està comportant-se de forma irrespectuosa
o irresponsable amb els altres, amb ell mateix o amb el seu entorn.
Reflexions finals:
“Anomenem disciplinat a un individu que és amo de sí mateix, i que pot,
per tant, disposar de sí mateix quan sigui precís. Seguir una línia de
conducta.”
“Els nens a la nostra escola, no fan el que volen, sinó que volen el que
fan”
Maria Montessori
- 34 -
8. BIBLIOGRAFIA
Introducció (DEFINICIÓ PSICOPEDAGOGIA):
https://definicion.de/psicopedagogia/
I. Origen del mètode
http://www.uhu.es/cine.educacion/figuraspedagogia/0_montessori.htm
https://montessorispace.com/que-es-montessori/
https://books.google.es/books/about/Psicopedagog%C3%ADa_de_las_emocio
nes.html?id=rpX0SAAACAAJ&redir_esc=y&hl=es
http://www.ub.edu/grop/wp-content/uploads/2014/03/02-
Psicopedagog%C3%ADa-de-las-emociones.pdf
http://www.fundacionmontessori.org/metodo-montessori.htm
http://mujeresconciencia.com/2017/04/07/maria-montessori-1870-1952/
II. Com és el mètode:
http://www.metodomontessori.cl/index.php/metodo
https://muhimu.es/educacion/montessori-principios/
https://montessorispace.com/principios-basicos-de-la-metodologia-
montessori/
III. Tipus de materials que s’utilitzen
http://servicio.bc.uc.edu.ve/educacion/revista/a3n22/22-11.pdf
http://mujeresconciencia.com/2017/04/07/maria-montessori-1870-1952/
http://www.educatube.es/montessori-material/
http://www.pequefelicidad.com/2016/02/guia-de-materiales-montessori.html
https://montessoriparatodos.es
Google Imatges: Material Montessori Didàctic
IV. Comparació mètode Waldorf i Montessori
http://reunir.unir.net/bitstream/handle/123456789/2518/perez.morales.pdf?s
equence=1&isAllowed=y
https://es.wikipedia.org/wiki/Pedagog%C3%ADa_Waldorf
http://3macarrons.com/waldorf-y-montessori/
- 35 -
V. Comparació entre el mètode tradicional i Montessori
http://www.pequefelicidad.com/2016/01/21-diferencias-entre-metodo-
tradicional.html
VI. Com treballa Montessori les emocions?
http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/48218/7/L’educació%20emocion
al%20per%20als%20més%20petits.pdf
https://www.guiainfantil.com/articulos/educacion/aprendizaje/como-
desarrollar-la-inteligencia-emocional-de-los-ninos/
https://www.educapeques.com/escuela-de-padres/como-desarrollar-la-
inteligencia-emocional-en-los-ninos.html
http://www.aprendiendoconmontessori.com/2016/05/la-inteligencia-
emocional.html
https://www.facebook.com/pg/Educación-Montessori-
565524310182468/posts/?ref=page_internal
https://www.facebook.com/565524310182468/photos/a.775029465898617.10
73741861.565524310182468/603085123093053/?type=3&theater
VII. Llibertat i límits segons la pedagogía Montessori
http://www.pedagogiablanca.net/la-libertad-real-y-la-falsa-libertad-en-
educacion/
Pàgines generals:
https://www.facebook.com/pg/Educación-Montessori-
565524310182468/photos/?tab=album&album_id=775029465898617
https://www.facebook.com/pg/Educación-Montessori-
565524310182468/photos/?tab=album&album_id=774495152618715
https://www.facebook.com/565524310182468/photos/a.774495152618715.1073741
859.565524310182468/759673470767550/?type=3&theater
- 36 -
CONCLUSIONS
La metodologia Montessori era desconeguda per mi abans de fer aquest treball
i ha sigut un veritable plaer investigar sobre aquest mètode, ja que quant més
aprenia del tema, més d’acord estava amb la forma de pensar d’aquesta
extraordinària dona, Maria Montessori.
M’hagués agradat poder treballar més aspectes dels que he treballat i esmentat
a aquest treball però he tractat d’investigar sobretot els punts clau per poder
entendre plenament la visió d’aquesta metodologia.
Abans de començar a fer el meu Treball de Recerca tenia uns objectius que volia
complir i els dono per més que assolits. He aconseguit ajuntar dins del meu
treball pedagogia, nens i psicologia. He après moltíssim gràcies a la investigació
realitzada, he gaudit fent-lo, fet que ha suposat que mai fos per mi una càrrega i
amb això em dono més que per satisfeta.
Al principi, abans de començar a treballar sobre el tema, tenia molt clar que
encara que m’encantin els nens, no volia treballar amb ells, i aquest treball no
només m’ha servit per complir els objectius que tenia prevists sinó que també
m’ha ajudat a canviar la meva percepció i no descartar la idea de dedicar-me a
algun ofici relacionat amb l’àmbit dels infants.
El resultat final crec que ha estat bastant bo, ho he intentat fer de la millor
manera possible amb molta dedicació i molt d’esforç. És un treball d’un gran pes,
el més important realitzat per mi fins ara i és per això que li he dedicat més del
80% del meu temps des de finals de 1r de Batxillerat fins a principis de 2n.
M’ho vaig prendre des del principi també com un repte personal, pel fet de que
soc una persona molt desorganitzada, de les que deixen tot per a última hora i
aquesta era la prova definitiva per veure si realment podia canviar aquesta part
de mi, de la que he de reconèixer que no estic massa orgullosa, i finalment he
vist que voler és poder i efectivament, he pogut.
En resum, la meva conclusió final és que el Treball de Recerca és una molt bona
eina per poder aprendre a fons sobre un tema pel qual estàs més que interessat
però sents que no el coneixes suficient. Aprens en un temps molt curt una
- 37 -
quantitat il·limitada de conceptes, idees i reflexions. I enriqueixes el teu
coneixement, que això mai està de més.
- 38 -
Part pràctica:
Entrevistes
- 39 -
ENTREVISTA SOBRE LA PEDAGOGIA MONTESSORI:
1.-Com tinc entès, treballeu dia a dia amb infants. A què us dediqueu? Què vau
estudiar?
Primer vaig estudiar un Cicle d’Educació Infantil. Després vaig estudiar la carrera de
Magisteri Infantil, i finalment Psicopedagogia. Treballo amb infants des dels 16 anys.
2.-Durant la vostra carrera us van parlar de la pedagogia Maria Montessori? O la vau
conèixer després?
No la vaig conèixer ni durant ni després, sinó abans de fer el cicle i la carrera.
3.-Quina informació us van proporcionar sobre el seu mètode? Breument.
Vaig trobar informació a algun article. I al cicle també vam treballar alguna biografia
seva.
4.-Creieu que el seu mètode seria eficient? Esteu d’acord amb la seva perspectiva
d’educació?
No treballaria només amb Montessori, però sí com a un complement perquè té molt de
material útil.
5.- El mètode de Maria Montessori és un mètode famós o deuria ser més conegut des
de el vostre punt de vista?
Si, s’hauria de conèixer per poder decidir la teva manera pròpia d’educar.
6.-Vosaltres el posaríeu en pràctica bé sigui amb els vostres fills (si no teniu, en el
hipotètic cas) o al vostre àmbit laboral?
Sí, hi ha molts aspectes que m’agraden.
7.-Heu visitat alguna vegada alguna Escola Montessori o us agradaria fer-ho? Si l’heu
visitada: On?, Què us va semblar?
Sí, a Roma. Vaig trobar molt interessant el fet de que estaven nens de variada edat a una
mateixa aula, també de la manera en què es treballen les arts plàstiques, els diferents
tipus de materials que utilitzen...
- 40 -
8.-Crearíeu una Escola Montessori més endavant? Canviaríeu algun detall a l’hora de
posar-la en pràctica?
No, Montessori només no.
9.-Hi ha molta gent que opina que posar en pràctica aquesta pedagogia significa donar
llibertat total al nen, què hi creieu vosaltres?
Prepares l’ambient per afavorir l’autonomia però sempre depèn de l’adult.
10.-Quina és la vostra opinió sobre com ha de ser un “Mestre Montessori”? Qualsevol
persona pot ser-ho o es requereixen una sèrie d’habilitats especials?
Com a mínim s’ha de tenir la formació i una sensibilitat especial per treballar l’educació.
11.-I els infants? Qualsevol infant pot formar part d’una Escola Montessori?
Sí però no a tots els infants els hi afavoreix la metodologia Montessori.
12.-La pregunta estrella: Coneixent els dos mètodes (Montessori i Tradicional), quin
dels dos us agrada més i trobeu més efectiu a l’hora d’aprendre?
Cadascú té els seus avantatges i inconvenients, per tant, agafaria allò que m’agrada de
cadascú sempre i quan pugui aportar.
13.-Quines són (per sobre) les diferències que hi trobeu més notables entre els dos
mètodes esmentats a la pregunta anterior?
El tradicional marca més directrius i el Montessori deixa més espai a la necessitat de
l’infant.
14.-En un punt del meu treball esmento també la Metodologia Waldorf, la coneixeu?
Si és així, digues un par o tres similituds que hi veus amb la metodologia Montessori.
Sí. Ambdues tenen un material concret, fomenten l’experimentació, els colors.
Entrevistada: Noelia Fernández, pedagoga de l’Institut Mediterrània de Castelldefels.
- 41 -
ENTREVISTA SOBRE LA PEDAGOGIA MONTESSORI:
1.-Com tinc entès, treballeu dia a dia amb infants. A què us dediqueu?
Soc Pedagoga i treballo en un centre psicopedagògic amb alumnes/as amb dificultats en
l’aprenentatge. Què vau estudiar? Grau en Pedagogia i Màster en Intervenció
psicopedagògica.
2.-Durant la vostra carrera us van parlar de la pedagogia Maria Montessori?
Es va parlar però molt per sobre. O la vau conèixer després? Després vaig llegir més i
em vaig interessar per la seva metodologia.
3.-Quina informació us van proporcionar sobre el seu mètode? Breument.
Que era un mètode educatiu amb l’objectiu de fomentar un aprenentatge dirigit pel nen
i on l’educador és un observador i facilitador. Es caracteritza per l’adaptació de l’entorn
de l’aprenentatge del nen.
4.-Creieu que el seu mètode seria eficient? Esteu d’acord amb la seva perspectiva
d’educació?
Sí, ja que crec que el mètode Montessori allibera el potencial de cada nen tenint en
compte el seu nivell de desenvolupament, amb això ajuda al nen a tenir un
desenvolupament integral de les seves capacitats intel·lectuals, físiques, etc.
5.- El mètode de Maria Montessori és un mètode famós o deuria ser més conegut des
de el vostre punt de vista?
Fa anys poca gent fora de l’àmbit educatiu sabia qui era Montessori, ara està més de
moda i la gent s’informa més.
6.-Vosaltres el posaríeu en pràctica bé sigui amb els vostres fills (si no teniu, en el
hipotètic cas) o al vostre àmbit laboral?
- 42 -
Sí, ja que m’agrada aquesta visió de respectar el desenvolupament del nen, no
destorbar-li massa, etc.
7.-Heu visitat alguna vegada alguna Escola Montessori o us agradaria fer-ho? Si l’heu
visitada: On?, Què us va semblar?
No, no he visitat cap Escola Montessori, però sí que m’agradaria veure el seu dia a dia,
els seus materials, etc.
8.-Crearíeu una Escola Montessori més endavant? Canviaríeu algun detall a l’hora de
posar-la en pràctica?
No. La idea és bona, però no m´he plantejat obrir una escola Montessori.
No, sinó no seria la seva metodologia.
9.-Hi ha molta gent que opina que posar en pràctica aquesta pedagogia significa donar
llibertat total al nen, què hi creieu vosaltres?
Crec que l’educador facilita l’aprenentatge del nen i aquest adquireix independència i
autonomia, amb això no vol dir que el nen tingui total llibertat. La pedagogia Montessori,
creu que per què hi hagi llibertat ha d’haver-hi límits. Es tracta de posar regles clares,
senzilles i concises perquè el nen, quan hagi d’actuar, pugui fer-ho amb llibertat, i vagi
aprenent a trobar l’equilibri entre la seva llibertat i la dels altres. Sí que el nen té llibertat,
però dins d’uns límits.
10.-Quina és la vostra opinió sobre com ha de ser un “Mestre Montessori”? Qualsevol
persona pot ser-ho o es requereixen una sèrie d’habilitats especials?
Ha de ser un mestre preparat en aquesta metodologia per tal d’oferir a l’infant les eines
adequades. Crec que qualsevol amb la formació adequada i sobretot amb vocació cap a
l'ensenyament pot ser un bon mestre Montessori.
11.-I els infants? Qualsevol infant pot formar part d’una Escola Montessori?
Sí.
- 43 -
12.-La pregunta estrella: Coneixent els dos mètodes (Montessori i Tradicional), quin
dels dos us agrada més i trobeu més efectiu a l’hora d’aprendre?
Crec que l'educació s'ha d'adaptar al nen i veure quina és la millor metodologia per a ell,
tant pot ser Montessori, com Waldorf, o tradicional.
13.-Quines són (per sobre) les diferències que hi trobeu més notables entre els dos
mètodes esmentats a la pregunta anterior?
La diferencia es que el nen es una part activa del seu aprenentatge al mètode Montessori
i a l’escola tradicional el nen es una part passiva, sent el professor el que pren el
protagonisme.
14.-En un punt del meu treball esmento també la Metodologia Waldorf, la coneixeu?
Si és així, digues un par o tres similituds que hi veus amb la metodologia Montessori.
Sí, les conec. Ambdues busquen una educació integral, no treballen per assignatures, els
materials són manipulats, es dóna una gran importància al joc lliure, advoquen per un
major contacte amb la naturalesa…
Entrevistada: Sonia de Azevedo, pedagoga del Centre Psicopedagògic SAB de Barcelona.
