Anàlisi Balanços

Centre d’aprenentatge empresarial Anàlisi de balanços

Professor: Sr. Francesc Rufas Pag.1

CENTRE D’APRENENTAGE EMPRESARIAL

APREN

ANÀLISI DE BALANÇOS I COMPTE EXPLOTACIÓ

PROFESOR : SR. FRANCESC RUFAS


Objectius de l’anàlisi del BALANÇ DE SITUACIÓ

Coneixem la situació de liquiditat de l’empresa?(podrem atendre els pagaments a curt i llarg termini? )

Coneixem la situació d’endeutament de l’empresa? ( En quant a qualitat i quantitat? )

Tenim Independència financera? ( Capacitat de invertir sense necessitar crèdits? )

Tenim Garantia? Tenim suficients garanties patrimonials enfront de tercers?

Es eficient la gestió dels actius que efectua l’empresa? L’empresa està suficientment capitalitzada?( Es correcta la

proporció entre capitals propis i deutes? ) Està el balanç equilibrat des del punt de vista patrimonial i

financer?

PER FER UN CORRECTE ANÀLISI DE BALANÇOS, ORDENAREM EL BALANÇ PROCURANT QUE:

- Balanç correspongui a la realitat ( sigui fiable)- Coneixem quins son els criteris que l’empresa ha utilitzar en la

valoració de coses com:- Els immobilitzats- Les amortitzacions.- Les provisions per insolvències, pensions....

- El balanç reflecteixi o al menys indiqui el valor de mercat REAL dels immobilitzats ( especialment en empreses un xic antigues)= EFECTE INFLACIÓ

- En el cas de grups d’empreses, sovint es transfereixen resultats les unes amb les altres, per tal de generar resultats ficticis. Cal tenir la informació de quins son els resultats reals de l’empresa.

- Cal tenir en compte VALORS MITJANS ( especialment en els estocs), que sigui representatius.

- Si pot ser, analitzem els resultats intermedis de cada trimestre de l’any. Agafarem per a l’estudi els balanços dels quatre trimestres de l’any, per tal d’analitzar-ne millor l’evolució.

- Cada empresa es diferent en funció del sector on operi, el valor ideal dels diferents ratis variarà.



ORDENACIÓ DE ESTRUCTURES DE BALANÇ

El balanç no és res més que un reflex del PATRIMONI de l’empresa,

sent el PATRIMONI : LA SUMA DEL QUE TINC + EL QUE EM DEUEN –

DEC

REFLEXANT AIXÒ : PATRIMONI= ACTIU – PASSIU EXIBIGLE

REORDENANT ELS ELEMENTS :

ACTIU = PATRIMONI (NET)+ PASSIU EXIGIBLE

INMOBILITZAT

Grup 2

EXISTENCIESGrup 3

REALITZABLEGrups 4 i 5

DISPONIBLE570, 572

PASSIU

ORIGEN DE FONS : D’ON HAN SORTIT ELS DINERS QUE TENIM INVERTITS PER TOT L’ACTIU (PART VISIBLE DE LA COMPTABILITAT)

PASSIU : NET PATRIMONIAL + PASSIU EXIGIBLE


Immobilitzat = ACTIU. Coses que tinc, que duren més d’un any, la qual cosa exclou les existències. Descomptant les amortitzacions, es a dir la part de l’immobilitzat que s’ha desgastat i s’ha devaluat.Inclou les inversions financeres a més d’un any.

Els estocs de l’empresa, i que avaluem al menys un cop l’any.

Els deutes a favor , ja sigui comercials o financeres, així com les inversions financeres a c/t

Els diners líquids, en caixa i bancs


NET PATRIMONIAL= ORIGEN DE FONS, PERÒ NO S’HA DE RETORNAR APORTACIONS DELS SOCIS ( K SOCIAL), SUBVENCIONS REBUDES (TAMPOC S’HA DE RETORNAR , I BENEFICIS (QUE GUARDEM EN RESERVES))

PASSIU EXIGIBLE = ORIGEN DE FONS , QUE SI S’HAN DE RETORNAR, SON DEUTES, ACURT I LLARG PERÒ DEUTES.

NET PATRIMONIAL

GRUP 1

PASSIU EXIGIBLE A LL/T

GRUP 1

PASSIU EXIGIBLE A C/T

GRUPS 4 i 5


DEUTES A C/T QUE TENIM QUE PAGAR TANT PER DEUTES DE GESTIÓ CORRENT COM DEUTES FINANCERS


Anàlisi de les masses patrimonials

ACTIU

EXISTENCIES 23%

REALITZABLE 11%

DISPONIBLE 8%

TOTAL : 100%

PASSIU

NO EXIGIBLE 29%

EXIGIBLE A LLARG TERMINI 13%

EXIGIBLE A CURT TERMINI 58%


INMOBILITZAT58%

PER ANAR BÉ:

1. L’ACTIU CIRCULAT HA DE SER GAIREBÉ EL DOBLE DE PE.c.t

2. SI A.C < 2PE.c.t= PERILL DE

SUSPENSIÓ DE PAGOS . Caldrà mirar les previsions de tresoreria.

SI AC< PE.ct = SUSPENSIÓ PAGOS TÈCNICA O TEÒRICA

SI PERSISTEIX L’EMPRESA POT DEMANAR LA SUSPENSIÓ DE PAGOS PER TAL DE PROTEGIR-SE DELS SUS CREDITORS.

Si AC>>2 PE.ct EXCÉS DE LIQUIDESA.

3. REALITZABLE + DISPONIBLE =

PE.c.t APROXIMADAMENT

D+R=PE.c.t = CORRECTE R+D<PE.c.t = COMPTE, POSSIBLES

PROBLEMES DE LIQUIDESA. R+D>PE.c.t =EXCÉS DE LIQUIDESA

3. ELS CAPITALS PROPIS =40-50% DE PASSIU TOTAL

Si es inferior indicaria problemes d’excessiu endeutament o

descapitalització .SI ELS NET ( PERDUES > CAPITAL +

RESERVES) SI ES NEGATIU= FALLIDA

Si el NET>>>>>>PE (Atenció a un excés de capitalització) =Molts

accionistes per a poc actiu.

A.C


Segons el que acabem de veure , aquesta empresa presentaria una sèrie de problemes:

Immobilitzat58%

Capitals propis 29%

Passiu exigible LL/T 13%

Existències23%

Passiu C/T 58%Realitzable11%

Disponible 8%

Analitzant aquesta empresa, podem dir:L’empresa té un fort problema de liquiditat, ja que l’actiu circulant és més petit que PE ct. (42% < 58% ) i el R+D < PE.c.t ( 19%<58%)

A més podem dir que l’empresa està fortament des capitalitzada, és a dir massa endeutada, ja que el no exigible només és el 29% , menys que la meitat que el passiu. Per evitar la suspensió caldrà:

- Incrementar els capitals propis per reduir el coeficient d’endeutament.

- Vendre actius propis no imprescindibles, i amb els fons, reduir deutes a c/t.

- Passar deutes de c/t a ll/t.



ANALITZAREM AL LLARG DEL TEMPS L’EVOLUCIÓ DELS PARÀMETRES

EXEMPLE D’ANÀLISI DINÀMIC

ACTIU 0 ACTIU 1 PASSIU 1 PASSIU 0

FIXFIX CAPITALS

PROPISCAPITALS PROPIS

EXISTENCIESEXISTENCIES

EXIGIBLEEXIXIBLE

REALITZABLE+

DISPONIBLEREALITZABLE+ DISPONIBLE

En aquesta evolució comprovem com en anys correlatius, l’empresa ha incrementat els deutes a c/t i ll/t , és a dir, s’ha des capitalitzat.

D’altra banda, els estocs han pujat en relació amb els D+D amb la qual cosa com a mínim un rati de liquiditat ha empitjorat.

L’anàlisi d’aquesta evolució és negativa en l’endeutament i la liquiditat.

QUINA SERIA L’ESTRUCTURA D’UN BALANÇ IDEAL?

DEPEN DEL TIPUS D’EMPRESA PERO PODRIEM DIR QUE :



EN UNA EMPRESA INDUSTRIAL

FIX CAPITALS PROPIS

DEUTES A LL/TEXISTENCIES

REALITZABLEDEUTES A C/T

DISPONIBLE


- Ac=2PE c.t- R+D= PE c.t- N=> 40-50% del passiu total


MENTRE QUE EN UNA EMPRESA COMERCIAL LA COSA PODRIA SER UN PEL DIFERENT

FIX

NO EXIGIBLEEXISTENCIES

REALITZABLE

EXIBIBLE A C/T I LL/T

DISPONIBLE

- L’actiu fix acostuma a ser menys important, en no necessitar equips productius.

- Conseqüentment no hi ha un gran endeutament a mig i llarg termini.

- Es compleixen els mateixos terminis de optimalitat de les empreses industrials però canvia la proporció d’existències.



EXEMPLE DE BALANÇ PER A ANALITZAR

ACTIU PASSIU

FIX 44,79 %EXISTENCIES 22,52%DEUTORS 24,61%DISPONIBLE 8,08 %

100%

NO EXIBIBLE 45,77%EXIGIBLE LL/T 16,65%EXIGIBLE A C/T 37,58%

100%

ESTAT D’ORIGEN Y APLICACIÓ DE FONS (EOAF)

L’estat d’origen I aplicació de fons, és un instrument útil per a

analitzar l’evolució dels balanços de situació ja que posa de manifest

les variacions que s’han produït en els mateixos durant un determinat

període de temps. Permet respondre qüestions como les següents:

- ¿Quines inversions s’ han efectuat?

- ¿Quin finançament s’ ha utilitzat?

- ¿Com es reparteix el finançament utilitzat entre accionistes,

beneficis no repartits i deute?

- ¿Quina part de el finançament és a curt i quina a llarg termini?

- ¿Existeix un equilibri raonable entre les inversions efectuades i

el finançament utilitzada?

L’estat d’origen i aplicació de fons es confecciona a partir de dos

balanços

d’ una mateixa empresa, I consisteix en la integració de totes les

variacions que s’han produït a l’ actiu i al passiu.

A continuació, se detalla la confecció d’un estat simplificat d’origen i

aplicació de fons amb un exemple:



A ) Es necessiten dos balanços d’una mateixa empresa . En el

primer balanç ja s’ha d’ haver distribuït el resultat de l’any

(augmentant o disminuint les reserves i augmenten els deutes a curt

termini amb Hisenda, en concepte d’ Impost de Societats, i amb els

accionistes, en concepte de dividends pendents de pagament

BALANÇ AÑY 2011

ACTIU PASSIU

ACTIU FIX

EXISTENCIES

REALITZABLE

DISPONIBLE

7

2

4

4

PASSIU NO EXIGIBLE

EXIGIBLE, A LL.T

EXIGIBLE A C.P

10

2

5

TOTAL ACTIU 17 TOTAL PASSIU 17

BALANÇ ANY 2012

ACTIVO PASIVO

ACTIU FIX

EXISTENCIES

REALITZABLE

DISPONIBLE

17

3

6

2

PASSIU NO EXIGIBLE

EXIGIBLE, A LL.T

EXIGIBLE A C.P

12

4

12


b) Es calculen els augments i disminucions produïts entre

els dos balanços . Les variacions de l’actiu sempre han d’igualar les

del passiu.



DIFERENCIES

ACTIVO PASIVO

ACTIU FIX

EXISTENCIES

REALITZABLE

DISPONIBLE

10

1

2

-2

PASSIU NO EXIGIBLE

EXIGIBLE, A LL.T

EXIGIBLE A C.P

2

2

7


a) Es confecciona l’estat d’origen i aplicació de fons posant a

l‘esquerra els increments d’actiu i les disminucions de passiu

(que son las aplicacions de fons) i a la dreta els increments

de passiu i les reduccions d’actiu (que son els orígens de

fons).

( COM VAREM EXPLICAR A LA PRIMERA CLASE )

APLICACIONS DE FONS ORIGENS DE FONS

DISMINUCIONS DEL PASIU

AUGMENT DE L’ACTIU

PÉRDUES

REDUCCIONS DE L’ ACTIU

INCREMENTS DEL PASSIU

AMORTITZACIONS DE L’ANY

BENEFICIS

L’ EOAF D’AQUEST EXERCICI SERIA



ACTIU FIX

EXISTENCIES

REALIZABLE

PÈRDUES DE L’ ANY

10

1

2

4

NO EXIGIBLE

AMORTITZACIÓ ACUMULADA

EXIGIBLE A LL.T

EGIGIBLE A C.T

DISPONIBLE

2

4

2

7

2

TOTAL APLICACIONS 17 17

A l’esquerra s’anoten també les pèrdues de l’exercici (perquè

originen disminucions de fons, que es lo contrari de el finançament) i

a la dreta les amortitzacions i beneficis de l’exercici (ja que son

font de fons per a l’empresa)

De l’exemple es pot concloure que aquesta empresa ha invertit

sobre tot en actiu fix i ho ha finançat bàsicament amb deutes

a curt termini la qual cosa es negativa. En principi, l’ actiu

fix ha de ser finançat amb capitals propis o amb exigible a

llarg termini.

CONCLUSIONS DE L’EOAF

L’estat d’ origen i aplicació de fons serveix per a veure en Océ ha

invertit l’empresa (actiu fix, actiu circulant, devolució de deutes,

pèrdues) i com ho ha finançat (capital, deutes, beneficis,

amortitzacions, venda d’ actius).

D’aquesta manera es pot comprovar si el creixement i el seu

finançament es equilibrat o no. En termes generals, una empresa



creix equilibradament quan els augments d’actius circulants i de

deutes a curt termini son similars, amb tendència a ser més grans els

primers que els segons .

Al mateix temps , els increments de passius fixos ( No

exigible o exigible a Ll.P ) son similars als dels actius fixes,

amb tendència a ser més grans els primers que els segons, a la fi

de disposar del fons de maniobra suficient. Quan es compleixen

aquestes s condicions es diu, sempre en termes generals, que

l’empresa te un estat d’ origen i aplicació de fons adequadament

proporcionat.

Anàlisi del compte d'explotació

Objectius de l'Anàlisi del Compte d'explotació

L'anàlisi del COMPTE D'EXPLOTACIÓ també denominada

anàlisi econòmica, permet de diagnosticar bàsicament sobre

tres qüestions següents:

- Evolució de la xifra de vendes global i per productes.

- Evolució del marge brut global i per productes.

- Evolució de les despeses d'estructura i finançament.

-- Càlcul de les vendes necessàries per a cobrir despeses i per

a comprovar la viabilitat econòmica de l’empresa.

Si hom analitza Comptes d'Explotació provisionals de futurs

exercicis podrà analitzar D’evolució del resultat futur.

Tot seguit estudiarem les tècniques més útils per a la realització

d'una anàlisi econòmica. Aquestes tècniques poden ésser aplicades

a Comptes d'explotació històrics (d'exercicis anteriors) o provisionals

(d'exercicis futurs).



Càlcul de percentatges i gràfiques.

El primer pas de l’anàlisi econòmica consistent en el càlcul dels

percentatges del Compte d'Explotació. Per a això, cal obtenir el

percentatge que representen les diferents despeses i els diversos

beneficis sobre les vendes.

Vegem-ne un exemple:

Import %

Vendes 1.200 100

-Cost de Vendes -600 50

Marge Brut 600 50

-Costs Fixos -400 33,3

Beneficis abans d'interessos 200 16,7

i imposts

-Despeses Financeres -40 3.33

Benefici abans d'Imposts 160 13.37

-Impost sobre el benefici -10 0.8

Benefici Net 150 12.57

El compte d’explotació en percentatges si es calculat en diversos

exercicis permet veure l'evolució de les diferents despeses i els

diversos beneficis.

ANY ANY ANY ANY

N (N+1) (N+2) (N+3)

Vendes 100 100 100 100

-Cost Vendes 80,9 8 1, 1 81,4 84,4

Marge Brut 19,1 18,9 18,6 15,6

-Despeses Fixes 3,7 3,6 3,6 3,6



-Amortització 4,8 4,3 4,8 4,8

Benefici Abans fin 10,6 11 10,2 7,1

-Despeses Financeres 0,6 0,5 0,6 0,6_

Benefici Abans imp 10 10,5 9,6 6,5

-Imposts 5,4 5,3 4,9 3,3

Benefici Net 4,6 5,2 4,7 3,2

En els Comptes d'explotació anteriors hom pot observar una

caiguda del Benefici Net en relació amb les vendes a causa de

l'augment del cost de les vendes , ja que les altres despeses gairebé

no han han variat. Tan sols s'han reduït els impostos sobre beneficis.

De la mateixa manera que amb els Balanços, amb els Comptes

d'Explotació també hom pot elaborar gràfics. Així, amb els Comptes

d'Explotació (N + 1) i (N + 3) de I'exemple anterior es faran els

gràfics que segueixen:



Any ( n+1 ) Any ( n+3 )

D. Fixes + Amort+ D.Fin 8.4%

Impostos 5.3%

Benefici net 5,2%

Destinació de cada 100 unitats monetàries venudes

És una varietat del càlcul de percentatges del Compte d'Explotació.

Per tal d'esbrinar la destinació de cada 100 unitats monetàries

venudes hom classifica totes les despeses de la forma que més

interessi (materials consumits, mà d'obra directa, lloguers, tributs,

etc.).

Seguidament, hom calcula el percentatge de cada despesa sobre

les vendes. Vegem-ho mitjançant el següent exemple:

Una empresa facilita els Comptes d'explotació, detallats com

segueix:


Cost de les vendes84.4%

D. Fixes + Amort+ D.Fin 9%

Impostos 3.3 %

Benefici net 3.2%


COMPTES D'EXPLOTACIÓ

en milers d’euros

ANY

ANY

N-1

N

Vendes 1.200

1.400

Materials Consumits . 400 -

500

mà d'obra directa 250 -

290

Cost de Vendes Comissions 120 -140

Amortitzacions -50 -50

Altres despeses 70 -

80

mà d'obra indirecta.. 100 -160

Despeses Fixes Lloguers............... 40 40

Llum, aigua, gas 30 -25

Tributs............... 30 -20

Imposts Societats 10

Despeses Financeres...... 50 -82

BENEFICI NET...... 50

Les dades anteriors, elaborades en forma de Compte de Resultats

financer, s'ordenarien així:

N-1 % N %



Vendes 1.200 100 1.400 100

-Cost de Vendes -890 74 -1.060 76

Marge Brut 310 26 340 24

-Costs Fixos -200 17 -245 17

Benef. abans int 10 9 95 7

-Despeses Financeres-50 4 -82 6

BAI 60 5 13 1

-Impost Societats -10 1 -2 0,2

BENEFICI NET 50 4 1 0,8

En els Comptes de Resultats anteriors podem apreciar que el

descens de la Rendibilitat del 4% al 0,8% és provocat per

I'increment del Cost de Vendes (74% al 76%) i de les Despeses

Financeres (4% al 6%).

La destinació de cada 100 unitats monetàries venudes serà:

N-1 % N %

DESPESES VARIABLES

Materials consumits 400 33 500 36

mà d'Obra Directa 250 21 290 21

Comissions 120 10 140 10

Amortitzacions 50 4 50 3

Altres Despeses Directes 70 6 80 6

DESPESES FIXES

mà d'Obra Indirecta 100 9 160 11

Lloguers 40 3 40 3



Llum, aigua, gas 30 2,5 25 2

Tributs 30 2,5 20 1

DESPESES FINANCERES 50 4 82 6

IMPOST SOCIETATS 10 1 2 0,2

BENEFICI NET 50 4 1.1 0,8

VENDES 1.200 100 1.400

100

(Suma de tots els

conceptes superiors)

Dit d'una altra manera, cada 100 unitats monetàries han estat

repartides així:

N-1 N

DESPESES VARIABLES

Materials consumits 33 36

mà d'Obra Directa 21 21

Comissions 10 10

Amortitzacions 4 3

Altres Despeses Directes 6 6

DESPESES FIXES

mà d'Obra Indirecta 9 11

Lloguers 3 3

Llum, aigua, gas 2,5 2

Tributs 2,5 1

DESPESES FINANCERES 4 6



IMPOST SOCIETATS 1 0,2

BENEFICI NET 4 0,8

100 100

Dels estats anteriors hom pot deduir que:

- L'augment total de les despeses variables del 74% al 76% ha

estat provocat per I'increment dels materials consumits (33% al

36%), malgrat la disminució de les Amortitzacions (4% al 3%).

- Les despeses fixes, si bé no han variat globalment (17% i 17%),

han enregistrat importants oscil·lacions. La mà d'Obra Indirecta ha

augmentat (del 9% a 1'1 1 %), mentre que les disminucions de la

llum, aigua, gas i tributs L’han compensada.

- Les despeses financeres s'han incrementat considerablement (del

4% al 6%).

Com a conclusió de tot l’exposat fins ara, cal remarcar que resulta

imprescindible, en revisar el Compte de Resultats, d'analitzar totes

les despeses amb el màxim detall.

ANÀLISI PER RATIS

Un rati es un quocient entre magnituds que tenen una certa relació i por això es comparen.

Ej. Benefici net/Capitals propis, ens dona el rati de rendibilitat dels capitals propis.

Els ratis no s’acostumen a estudiar sols, sinó que es comparen amb Ratis de la mateixa empresa, per a estudiar la seva evolució.



RATIS DE RENTA BILITAT

Rendibilitat econòmica

Es defineix rendibilitat econòmica o rendiment, la relació existent entre el benefici generat per l’ activitat de l’empresa i les inversions que ha realitzat (l’actiu de l’empresa).

Benefici abans de interessos i impostos (BAII)Rendiment= ________________________________________________

Total Actiu

Evidentment quan més elevat sigui aquest , millor , per que significarà que s’obté una major productivitat de les inversions de l’empresa.

El rendiment pot descompassar-se en dos ratis, la qual cosa permetrà analitzar lles causes de la variació :

BAII X VendesRendiment= __________________________________________

Actiu X Vendes

Vendes x BAIIRendiment= __________________________________________

Actiu Vendes

Rendiment= Rotació de vendes x Marge

Vaja, que el benefici depèn de la Rotació de vendes i del marge unitari obtingut.

Les estratègies per a obtenir un rendiment acceptable, per tant, serien:

1. Baixa rotació x marge elevat (vendre menys però car )

2. Alta rotació x marge reduït (vendre més però barat )



Rendibilitat financera

Es defineix com rendibilitat financera o rendibilitat pròpiament dita, la relació entre el benefici net i els capitals aportats pels propietaris.

Rendibilitat= Benefici net ( després impostos) Capitals propis

Si l’ objectiu es obtenir els màxims beneficis en relació al capital aportat a l’empresa (situació més freqüent) es desitjable que el valor d’aquest rati sigui el més gran possible.

RATIS DE RENTABILITAT

BeneficiRENTABILITAT = ______________________ * 100

Capital Invertit

La rendibilitat indicarà el percentatge, la quantitat de benefici que

s’obté per cada unitat monetària invertida.

Es la relació entre el benefici obtingut i el capital invertit.

RENTABILITAT ECONÓMICA = Benefici Net x 100

Actiu Total

S’ interpreta como el benefici que obté l’empresa por cada 100

unitats econòmiques invertides en l’actiu.

RENTABILITAT FINANCERA = Benefici Net x 100



Capital + Reserves

Aquets rati pot determinar-se bans o després d’impostos, per la qual

cosa es

distingeix entre:

> Rendibilitat financera abans d’ impostos

> Rendibilitat financera després d’ impostos

Per a les empreses , aquest es el rati mes important , donat

que mesura el benefici net generat en relació amb la inversió

realitzada pels accionistes.

El rati de rendibilitat financera s’ interpreta como el benefici que obté

l’empresa per cada 100 unitats econòmiques de capital propi aportat.

Dividend Repartit

RENTABILITAT DE L’ ACCIONISTA = _____________________ x 100

Capital aportat

La partida capital aportat, inclou el desemborsament efectuat

per l’accionista i els beneficis no distribuïts, o reserves

creades por l’empresa (Capital + Reserves )

El rati de rendibilitat de l’accionista indica el benefici que obté l’

accionista per cada 1 00 unitats econòmiques invertides a l’empresa.

RATIS DE LIQUIDITAT

RATI DE LIQUIDITAT GENERAL = Actiu Circulant

Passiu Circulant

Mesura la Capacitat de l’empresa de Pagar els seus deutes a c/T

Aquest rati relaciona l’ Actiu Circulant amb l’ Exigible a curt termini i

s’interpreta :



- Entre 1 y 2................liquiditat correcta

Rati liquiditat <1.........tècnicament en suspensió de pagaments

Rati liquiditat > 2........Actius circulants ociosos ( excés de

liquiditat )

De ratis de liquiditat DISTINGUEREM VARIS TIPUS

.................................... ACTIU CIRCULANT - EXISTENCIES

R.LIQUIDITAT.INMEDIATA = _______________________________________

PASSIU CIRCULANT

ràti =l Liquiditat correcta

rati <1 Perill de suspensió de pagaments

rati >1 Actius circulants ociosos

RATI DE TRESORERIA = DISPONIBLE

PASSIU EXIGIBLE

- entre 0'10 y O'30 tresoreria correcta

rati< 0'1 Ha d’obtenir diner líquid del realitzable

rati > 0'3 Recursos de tresoreria ociosos.

RATIS DE SOLVENCIA

RATIO DE SOLVENCIA = Actiu Circulant

ESTRICTA Passiu Circulant

Aquest rati reflexa la relació existent entre la totalitat de l’ Actiu

Circulant i els comptes a pagar a curt termini .

RATI> 1'5 solvència adequada

RATI< 1'5 problemes de solvència



RATI DE GARANTIA = Actiu Real

Exigible total

RATI >2 garantía adequada per als creditors

RATI Si es molt superior a 2 , excés de recursos propis

RATI entre 1-2 . Vincle excessiu amb els creditors ( excés

d’endeutament)

RATI < 1 Tècnicament en fallida

Ens informa de la garantía que la empresa ofereix als seus

creditors

RATI DE CONSISTENCIA = Actiu fix (INMOBILITZAT)

Exigible a Llarg termini

Ens informa de la garantía que l’empresa ofereix als creditors a

llarg termini

RATI Proper a 2 = Correcte

RATI = 2 L’empresa es finança el 50% amb

exigible a llarg termini i el 50% amb

recursos propis.

· Quan més gran sigui, voldrà dir que hi ha un més gran

percentatge e de l’immobilitza’t que és finançat per l’exigible a

curt termini ( si els recursos propis son inferiors a l’Exigible a

llarg termini ), la qual cosa pot provocar una suspensió de

pagaments tècnica. 0 be a més gran percentatge de

l’immobilitzat finançat per recursos propis ( en el cas de que

aquests siguin més grans que l’exigible a llarg termini i no es

financi amb exigible a curt termini ( demanant crèdits a c/t)).



RATI D’ESTABILITAT = ACTIU FIX (Immobilitzats )

Recursos permanents

Es la capacitat de l’empresa per a immobilitzar recursos

permanents (recursos propis ( capital, reserves.... ) , mes

exigible a llarg termini)

< 1 L’immobilitzat de l’ empresa està finançat per recursos

permanents

= 1 Els recursos permanents de l’empresa està finançant l’

immobilitzat

> 1 Tot o part de l’immobilitzat es finançat per recursos

permanents i por recursos a llarg termini .

RATIS D’ ENDEUTAMENT = Recursos ALIENS

Recursos Propis

Nos dona la relació entre els recursos aliens d’una empresa i els

seus recursos propis .

Si dona > 0' 5 El volum de deutes de l’empresa és excessiu i

està perdent autonomia financera.

Per a un rati = 0'5 Volum d’endeutament adequat -

Si es < 0'5 . Recursos propis ociosos

RATI DE LA QUALITAT DEL DEUTE

Deutes a C/T

RATI QUALITAT DEL DEUTE = _____________________

Total deutes

Un deute es considera de més gran qualitat quan més llarg sigui

el seu termini de venciment.

Quan més petit sigui el valor del rati de la qualitat , serà millor

donat que el seu venciment és més llunyà.



RATI DE CAPACITAT DE = Benefici Net + Amortitzacions

DEVOLUCIÓ Préstecs rebuts

Quan més gran sigui el l valor del rati de capacitat de devolució,

més capacitat té l’ empresa per a amortitzar préstecs .

Altres RATIS MOLT IMPORTANTS

RATIS DE POSSICIÓ PRODUCTIVA A C/T

= RATIS DE PRODUCTIVITAT

- Costos variables = Respecte Competidors= Promig o inferiors.

Vendes

- Cost de les instal·lacions que necessiten reemplaçar-se: Pocs o cap o al menys inferiors a la amortització anual.

Vendes = (comparat amb empreses del mat. sector) Igual o més Nº empleats

Vendes = Igual o més Cost total personal

Vendes = Igual o més Valor dels estocs

Indicaria millor rotació dels estocs i per tant millor gestió logística i relació entre costs i ingressos.

Vendes = Ig o + Millor relació entre volum produït i venut sobre Immobilitzat import dels immobilitzats que la resta de

complet.

Vendes = Ig o + Millor relació entre volum produït i venut sobre Actiu import de tot l’actiu. Indica la eficiència de la nostra capacitat productiva.



MOLT IMPORTANTDespeses( en cada nivell del grup 6) = Indicador de la evolució deVendes –Var.exist (o valor de la producció) determinats consums respecte a

les vendes.

RATI DE ROTACIÓ DE STOCKS

S’obté dividint les vendes pel valor dels estocs, ambdós valorats al preu de cost, ja que l’ estoc està valorat a aquest preu.

Vendes (preu de cost)Rotació de estocs = _______________________________________

Valor dels estocs ( els que hi hagi en aquell moment o mitjanes de l’any )

Quan més gran sigui la rotació de estocs, significa que es generen més vendes amb menys inversió en estocs.

PRODUCTIVITAT DEL PERSONAL

GRAU DE MOTIVACIÓ INTERNA

% DE LLOCS COBERTS PER PROMOCIÓ INTERNA = Ha de ser molt alt.

% Llocs directius coberts per promoció interna = Ha de ser molt alt.

GRAU DE CONTROL = Nº EMPLEATS = >= 9 Nº MANDOS TOTS ELS NIVELLSEs considera molt bé a partir de 15. Preocupant és menys de 5.

Si l’empresa és molt mecanitzada i de feina repetitiva estaria bé a partir de 25 i excel·lent a partir de 40.

Nº de nivells jeràrquics =

- Empresa gran 6 o 5 millor- Empresa mitjana : 5 o menys, fins a 4- Empresa petita : Entre 4 i 3.

Percentatge de Treballadors amb bon potencial de passar a mento i bona productivitat : >10% . Excel·lent entre 15-20%



RATIS DE CONTROL DEL PERSONAL

Vendes o valor producció = Indica la productivitat en volum de vendes de cada Nº empleats individu.

Vendes o valor producció = Indica la productivitat en volum de vendes de cada Cost salarial Total Euro gasat en personal.

Vendes o valor producció = Nº empl. o cost salarial d’algun sector d’empleats ( oficines)

Indica la productivitat en volum de vendes de cada individu.

Productivitat Laboral =

Nº hores perdudes en inassistències /endarrerimentsNº total hores de tots els treballadors

Productivitat Laboral = Nº de hores malversades improductives Nº total hores de tots els treballadors

POSICIÓ COMPETITIVA

RATI DEL MARGE SOBRE LES VENDES

* Vendes-Cost directe mercaderies venudes =Creixent/superior Vendes a la competència en el

Mateix sector i en condicions * BENEFICI (després impostos ) > o = AL DE LES EMPRESES DEL MATEIX Vendes SECTOR Si es superior a 7-10% està molt bé.Si es inferior al 4% es massa poc en comparació a la rendibilitat mitjana de les industries sobre les vendes.



COSTOS COMERCIALS = Ha de presentar un sentit decreixent amb el VENDES temps, i ha de presentar nivells inferiors als dels seus competidors més directes equiparables.

Més de 0,12 seria preocupant ( en una empresa industrial, no en una comercial). Menys de 0,7 seria un excel·lent rati.

INCREMENT PREU MIG DE VENDES = < 0,95 Estaria bé. INFLACCIÓ EN EL SECTORSi es superior a 1 malament, vol dir que els preus han pujat per sobre de la inflació la qual cosa pot suposar pèrdua de poder competitiu a llarg termini.Estaríem molt bé si donés igual o < a 0.8.

ALTRES ELEMENTS A ANALITZAR DINS DE LA POSICIÓ COMPETITIVA A C/T

- Participació en el mercat.- En mercats fragmentats : Augment del 20% o més .- En mercats madurs : Un increment del 5% estaria molt bé. - Preus de venda respecte a competidors de CEE : Es

mantingui o baixi.

RATIS DE GESTIÓ COMERCIAL

Facturació comptat = Igual o més Facturació Total

Clients * 100 = Indica la rotació de clients i per tant és un indicador Vendes del temps mig que tarden els clients a pagar.

RATI D’ INCOBRABLES= Incobrables x 100

Vendes Netes

RATI D’EXPANSIÓ DE VENDES:

Es calcula dividint les vendes d’un any per les de l’any anterior



Vendes any NExpansió de Vendes =______________________

Vendes any N-1

Quan més gran sigui aquest rati, millor.

Si es fa en unitats monetàries, en cas de que sigui més petit que 1, més el percentatge d’inflació, significa que les vendes decreixen.

Ej: Si el percentatge d’inflació és del 15% anual per que les vendes creixin el rati de les vendes hauria de ser superior a 1,15.

Cal tenir en compte que la inflació no afecta per igual a tots els sectors.Per tant caldrà conèixer quina es la inflació del sector al que pertany l’empresa a analitzar.

RATI DE QUOTA DE MERCAT:

Reflexa la part del mercat, en que opera una empresa, que es absorbida por

aquest. S’ obté dividint la xifra de vendes de l’ empresa per la del sector en el mateix període.

Vendes empresa (A)Quota de mercat =____________________________ *100

Vendes del sector (A+B+C+.....)

RATI DE PARTICIPACIÓ DE CADA PRODUCTE EN EL TOTAL DE VENDES:

Es calcula para a cada producte dividint. les vendes de cadascú d’aquests per les vendes globals en unitats monetàries.

Participació del Vendes producte Aproducte A en el = ____________________total de Vendes Vendes totals (A+B+C...)

Indica el pes que representa cada producte venut en el total de vendes de l’empresa.

RATIS DE POSICIÓ TECNOLÒGICA A C/T

Productes nous o modificats disponibles abans d’un any: 2 o 3 o més.



Qualitat relativa respecte a competidors CEE : Promig o alta.

Vendes de nous productes(més nous de 2 anys) = 0,25 o més Vendes Totals(Aquest rati depèn molt de l’índex de innovació tecnològica del sector per al qual es treballi. No és el mateix una empresa del sector de les tecnologies que un sector de l’àmbit de la alimentació o del manatge)

RATIS DE SALUT ESTRATÈGICA

Posició estratègica Comercial:

- POSICIONAMENT DE MARCA.

Imatge de la marca en cada factor de posicionament / Imatge de la marca de les competidores en els mateixos factors.

RENTABILITAT CARTERA PRODUCTE.

Ordre Producte Marge Brut (%)

Xifra Vendes

(en milers €)

3º A 22 15

4º B 12 40

5º C 5 15

2º D 8 25

1ºE 30 10



Marge brut

30

25

20

15

10

5

10 20 30 40

- PREUS RESPECTE A LA COMPETÈNCIA.

Preu producte A/ Preu equivalent producte competència = <o = a 1

- GRAU DE JOVENTUT DE LA CARTERA DE PRODUCTES.

Nº productes de menys de 2 anys al mercat/ Total productes

( o bé ) Vendes productes menys de 2 anys / Total de vendes

Aquest rati ha de donar valors el més alts possibles, per tal d’indicar una adequada renovació de la nostra cartera de productes. En tot cas hauria de ser superior als valors de la competència.

ALTRES INDICATIUS DE LA SALUT DE LA CARTERA DE PRODUCTES SON:

- Consistència de la cartera de productes.- Complementarietat de la cartera de productes.- Dificultat de canvi de posicionament.- Posició Estratègica Tecnològica- Grau innovació en els nous conceptes de productes.- Millores competitives respecte a producte antic.- Millores competitives respecte ala competència.- Millores en els processos.


FINANCES PER A NO FINANCERS

BLOC I

ANÀLISI DE BALANÇOS I COMPTE EXPLOTACIÓ

PROFESSOR : SR. FRANCESC RUFAS


- RENTABILITAT CARTERA PRODUCTE.

Ordre Producte Marge Brut (%)

Xifra Vendes

(en milers €)

3º A 22 15

4º B 12 40

5º C 5 15

2º D 8 25

1ºE 30 10

Marge brut

30

25

20

15

10

5

10 20 30 40

- PREUS RESPECTE A LA COMPETÈNCIA.

Preu producte A/ Preu equivalent producte competència = <o = a 1

- GRAU DE JOVENTUT DE LA CARTERA DE PRODUCTES.

Nº productes de menys de 2 anys al mercat/ Total productes

( o bé ) Vendes productes menys de 2 anys / Total de vendes



Aquest rati ha de donar valors el més alts possibles, per tal d’indicar una adequada renovació de la nostra cartera de productes. En tot cas hauria de ser superior als valors de la competència.

ALTRES INDICATIUS DE LA SALUT DE LA CARTERA DE PRODUCTES SON:

- Consistència de la cartera de productes.- Complementarietat de la cartera de productes.- Dificultat de canvi de posicionament.- Posició Estratègica Tecnològica- Grau innovació en els nous conceptes de productes.- Millores competitives respecte a producte antic.- Millores competitives respecte ala competència.- Millores en els processos.


Documents

Anàlisi Balanços