Anàlisi de la pràctica de reconeixement de glúcids de Biologia de 1r de Batxillerat

7/25/2019 Anàlisi de la pràctica de reconeixement de glúcids de Biologia de 1r de Batxillerat

http://slidepdf.com/reader/full/analisi-de-la-practica-de-reconeixement-de-glucids-de-biologia-de-1r-de 1/3

Anàlisi de la pràct ica de reconeixement de glúcids de Biologia de 1r deBatxillerat

Dimarts dia 1 de desembre de 10:30 a 12:30, el mentor em va enviar al laboratori arealitzar una pràctica amb els alumnes de 1r de Batxillerat, mentre ell es va quedar al’aula corregint exàmens. A la primera hora vaig estar amb un grup (15 alumnes) i a lahora següent amb l’altre (17 alumnes). La pràctica va consistir en posar de manifest lapresència de sucres reductors en un medi aquós mitjançant la prova de Fehling.

Durant 3 dies, vaig estar provant l’experiment, per garantir que sortís bé quan esdugués a terme amb els alumnes. En efecte, després de les proves, el mentor i jo vamdecidir fer alguns canvis a la idea inicialment plantejada. L’objectiu inicial que teníemera realitzar la pràctica de “convertir la patata en sucre”, hidrolitzant el midó de lapatata amb àcid clorhídric, per una banda, i amb saliva, per una altra. Hi vam acabarrenunciant, ja que, en contra del que esperàvem, la patata sense àcid ni saliva del

control ens donava positiu totes les vegades, quan l’escalfàvem en aigua tal commarcava el procediment. Després de repetir l’experiment vàries vegades, vam acabarpensant que el midó de la patata se’ns hidrolitzava espontàniament degut a l’escalfor.Quan posàvem a escalfar paral·lelament patata i sucres reductors, i enceníem elscremadors al mateix temps, el viratge de color de blau a roig es produïa primer en elssucres reductors i uns segons després en la patata (veure figura 1). A resultesd’aquest fet inesperat, vam decidir que, quan haguéssim de fer l’experiment amb elsalumnes, tindríem en compte d’encendre tots els cremadors alhora, i apagar-los tots almateix temps just quan els medis amb sucres reductors haguessin donat positiu.

La dinàmica de treball al laboratori amb els alumnes va ser la següent:

1. En entrar, els alumnes van trobar tot el material necessari net i a punt sobre lataula.

2. Després d’una introducció d’un minut, vaig començar a repartir tasques. Mentreuns alumnes omplien els vasos de precipitats amb aigua i els preparaven per albany maria, uns altres picaven la patata i exprimien gotims de raïm perextreure’n el suc.

3. A continuació, van anar introduint el suc de raïm, la patata picada, la glucosaen pols, la sacarosa, i la sal, en els vasos de precipitats corresponents, deixant-ne un amb aigua i prou. Mentrestant, un parell de voluntaris afegien el reactiude Fehling A i B a cada vas.

4. Finalment, uns altres voluntaris van escriure en tires de paper el contingut decada preparació, per etiquetar-les, i, entre tots, decidíem afegir un signenegatiu (-) o positiu (+) a cada etiqueta, en funció de l’expectativa de resultatque tinguéssim per a cada preparació. Com que el mentor ja havia explicat mésd’un cop l’experiment a classe, els alumnes no van dubtar pràcticament gens ivan fer prediccions correctes en tots els casos.

5. Ja estava tot a punt per començar la reacció; així doncs, un parell de voluntarisvan encendre els cremadors i ens vam quedar observant.

6. Al cap d’uns minuts, vam comprovar que les prediccions es van complir, donantpositiu tan sols el raïm i la glucosa. Seguidament, els alumnes van apagar elsfocs, van procedir a netejar el material i, en acabat, vam tornar a l’aula.



Figura 1. Una de les proves de l’experiment prèvia a la pràctica amb els alumnes. Els vasos estan

escalfant-se al bany maria i contenen, d’esquerra a dreta, aigua, aigua amb sal, aigua amb sacarosa,aigua amb patata crua picada (verd), i aigua amb glucosa (taronja), a més del reactiu de Fehling. En elmoment de la presa de la imatge, la glucosa ha donat un resultat clarament positiu mentre la patata estàfent el canvi de negatiu a positiu.

a) Anàlisi del funcionament a la classe

Vaig quedar satisfet de la rapidesa amb què els alumnes van muntar les preparacions,i vaig atribuir aquest fet a la forma amb què vaig anar repartint les instruccions, quevan ser breus, clares i oportunes. La seguretat amb què em vaig comunicar amb elsalumnes i la idoneïtat de les instruccions donades tenien a veure probablement amb elfet d’haver repetit i practicat l’experiment diverses vegades abans. En aquest cas vaig

ser jo qui va liderar el grup com un sol equip, amb la facilitat que eren relativamentpocs alumnes. Una alternativa hauria estat formar grups, repartir instruccions en paperi deixar que es dirigissin els alumnes entre ells, cosa que hauria contribuït adesenvolupar la seva autonomia i el seu lideratge; en aquest cas, l’execució de lapràctica hauria estat més lenta, i l’objectiu hauria estat més procedimental.

Em va sorprendre l’expectativa que van mantenir els alumnes mentre esperaven quees produís la reacció, un cop acabat el muntatge de l’experiment. Després de lapressió de la responsabilitat de preparar-ho tot, es van quedar relaxats i en silenciobservant amb atenció.

L’única problemàtica que vaig observar va ser un incident de manca de disciplina en

un dels dos grups, abans d’iniciar la pràctica. Quan acabàvem d’entrar al laboratori iem disposava a començar explicar el que havíem de fer, vaig sentir un crit a la mevaesquerra, em vaig girar i vaig veure que un noi li havia pres la sabata a una noia i que



no li volia tornar, mentre la noia bregava per recuperar-la. Vaig interpretar quel’objectiu no era cridar la meva atenció ni provocar-me, sinó que la baralla era unaespècie de joc entre ells dos. Tot i que vaig tenir temptacions d’expulsar-los, em vaig

limitar a mirar-los, i, quan se’n van adonar, de seguida es van aturar. Posteriorment,em vaig preguntar si la meva actuació hauria d’haver estat més contundent, sensearribar a cap conclusió fefaent.

b) Anàlisi de l’activitat/recurs proposat

Considero que la realització d’aquesta sessió pràctica va comportar en l’alumnat unbenefici principalment actitudinal. Vaig percebre que els alumnes tenien ganes d’anaral laboratori a fer la pràctica, feia dies que ho esperaven i en van sortir satisfets, demanera que vaig entendre el temps empleat com una contribució a la generació d’unaactitud positiva envers la pràctica científica, específicament les tècniques d’anàlisibioquímica. Per altra banda, els alumnes van poder veure com el treball en equip feia

més ràpida i senzilla una tasca amb diversos passos.

La càrrega cognitiva d’aquesta sessió va ser lleu, ja que els alumnes havien estudiaten profunditat els processos implicats en la reacció de Fehling en sessions anteriors al’aula, de manera que al laboratori van fer només un breu repàs de la teoria.

A nivell procedimental, els alumnes es van familiaritzar amb la utilització d’algunsmaterials del laboratori, com el morter i els cremadors Bunsen, van veure una de lesmúltiples maneres de preparar un bany maria, i es van introduir en l’ús de testosquímics, concretament reaccions de caracterització.

En relació amb el coneixement de la ciència:

• Cap indicador destacat.

En relació amb la pràctica de la ciència:


En relació amb la naturalesa de la ciència i les seves relacions amb la tecnologia i la

societat.


Documents

Anàlisi de la pràctica de reconeixement de glúcids de Biologia de 1r de Batxillerat