Anarquisme i Alliberament

8/14/2019 Anarquisme i Alliberament

1/97


2/97

Nota introductria, Collectiu Negres Tempestes . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

1. La crisis del moviment llibertari: contra la doctrina . . . . . . . . . . 112. Estat/naci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213. Pasos Catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 274. Incidncia de lestat damunt la naci: Espanya i Frana . . . . 315. Alliberament nacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

6. Migracions i Pasos Catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 597. Situaci actual: lEstado de las autonomas . . . . . . . . . . . . . . . 678. Els clssics anarquistes i els moviments

dalliberament nacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 819. Moviment llibertari i qesti nacional

als Pasos Catalans (1874-1939) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9110. Anarquisme i moviments dalliberament nacional

darreu del mn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

AnnexesAnnex 1. Entrevista al Collectiu Icria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115Annex 2. Aportaci a la revista La Lletra A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123Annex 3. Manifest per lOnze de setembre de 1981 . . . . . . . . . . . . . 127

Annex 4. Els llibertaris i la lluita per lalliberament nacionaldels Pasos Catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131Annex 5. Manifest per una CNT dels Pasos Catalans . . . . . . . . . . . . 135Annex 6. La Confederaci Nacional de l Treball

dels Pasos Catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139Annex 7. Autonomia, nacionalisme i CNT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141Annex 8. Declaraci poltica final de la I Trobada Internacional . . . . 145Annex 9. Avui, com fa 70 anys enrera

Un poble sobir, s un poble ingovernable . . . . . . . . . . . . 147Annex 10. Anarco... queee? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151

Ttol original:Anarquisme i alliberament nacional(El Llamp, Barcelona, 1987)

Present edici:juny 2007

Maquetaci i disseny: Virus editorial

Edici collectiva a crrec de:Catarko, La Ciutat Invisible,Collectiu Negres Tempestes i Virus editorial

Imprs a:Imprenta LunaMuelle de la Merced, 3, 2. izq.48003 BilboT.: 94 416 75 18Fax: 94 415 32 98c/e: [email protected]

ISBN-10: 84-96044-94-4ISBN-13: 978-84-960044-90-6Dipsit legal:

creati

ve commonsLLIC NCIA CREATIVE COMMONS

Reconeximent NoComercial-Sense ObraDerivada 2.5

- Aquesta llicncia permet copiar, distribuir, exhibir i interpretar aquest text, sempre que es compleixinles segents condicions:

Autoria-atribuci:shaur de respectar lautoria del text i de la seva traducci. Sempre es far cons-

tar el nom de lautor/a i el del traductor/a.No comercial:no es pot fer servir aquest treball amb finalitats comercials.

No derivats: no es pot alterar, transformar, modificar o reconstruir aquest text.

- Els termes daquesta llicncia hauran de constar duna manera clara per a qualsevol s o distribuci del text.

- Aquestes condicions es podran alterar amb el perms explcit de lautor/a.

Aquest llibre t una llicncia Creative Commons Attribution-NoDerivs-NonCommercial. Per consultar lescondicions daquesta llicncia es pot visitar http://creative commons.org/licenses/by-nd-nc/1.0/ o enviaruna carta a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, EUA. 2007, lautor o lautora de cada text 2007 de ledici

cc

BY

=

A

Sumari

@i alliberament.qxp 30/07/2007 16:20 Pgina 2


3/97

Aquest text vol ser una petita explicaci de per qu des delCollectiu Negres Tempestes, juntament amb altres collectius iindividualitats, hem volgut reeditar el llibre que tens a les mans.

Ja fa uns quants anys que diferents persones i collectiushem recollit el testimoni de grups com Ikria, la FACC(Federaci Anarcocomunista Catalana) o Recerca Autnomapel que respecta a lalliberament nacional des dun punt de

vista llibertari i, per tant, contrari a tot procs emancipadorque passi per la creaci dun nou estat i en el qual la pea b-sica no sigui lindividu. A la ciutat de Barcelona i comarquesproperes, el punt de trobada de totes nosaltres ha estat lano-menat Bloc Negre de la manifestaci de la tarda de lonze desetembre. Diferents collectius com Acci Autnoma (Terrassa),Catarko (el Prat) i Negres Tempestes (Barcelona) i individuali-tats han donat continutat i contingut a un bloc que fins ales-hores sorganitzava de manera gaireb espontnia.

Des del collectiu Negres Tempestes entenem, per, queamb la realitzaci daquest Bloc Negre no nhi ha prou per es-

tendre el debat i per trencar amb tots el tpics i el dogmes quearrossega lanarquisme pel que fa a lopressi que els estatsexerceixen per tal dhomogenetzar els seus territoris. El BlocNegre no s ms que una de les eines per donar a conixer lanostra visi del que entenem per alliberament nacional. Dinsdaquest conjunt deines hi incloem la publicaci de la revistaLa Rosa dels Vents. Publicaci de la qual participem alguns da-quests collectius i individualitats i que esperem que esdevingui

5

DocumentsLa Montse tamb s negre (23 dabril, 1983) . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159Mort als Estats, visquin les terres (Onze de setembre, 1983) . . . . . . . 160De lAteneu Llibertari del Poblet (Onze de setembre, 1981) . . . . . . . 161Per la independncia total i lanarquia sense lmits

(Onze de setembre, 1982) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162Contra el nacionalisme burgs,

lalternativa llibertria (23 dabril, 1983) . . . . . . . . . . . . . . . . . 164Per lanarquia i la independncia (Onze de setembre, 1983) . . . . . . . 166La Ceba (nm. 1) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 168Contra la botifleria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169

EplegIndependncia total, anarquia sense lmitsJordi Mart Font . . . . . . . 171

Nota introductria



4/97

Arran de la situaci del moviment llibertari a lany 1979 en elnostre pas, un grup de gent provinent de distints mbits delluita (antirepressius, dateneus, antimilitaristes, estudiantils,ecologistes), criem en la necessitat diniciar una discussi te-rica en forma de grup de debat, intentant danalitzar la situa-ci actual de la societat capitalista, i la del moviment llibertari,per tal de replantejar-nos les noves estratgies de lluita contra

el sistema, i a elles afegir-hi una part important en el front delluita, la part nacional prpia, vista com un revulsiu a lade-quaci de fronteres i administracions estatistes, o com unacontestaci a la uniformitzaci autoritria de lEstat; i com unacontnua sublevaci contra els desequilibris definitoris i iden-tificadors del propi sistema.

Lany 1978 esclat la crisis en el llavors pujant movimentllibertari desprs de la mort del dictador Franco a lany 1975.Una crisi centrada en lanarcosindicalisme de la CNTdEspanya, per que podia estendres a la resta dmbits daccillibertaris i ciutadans, culturals, ecologistes, antimilitaristes...

Aquesta realitat objectiva ens fu pensar en el replantejamentde les tctiques emprades, aix com de les ideologies que endonen vida. Recollir el bagatge histrico-ideolgic del movi-ment llibertari estatal espanyol i nacional catal i aprofitar-ne elque fos aprofitable; recollir altres experincies actuals internacio-nals, tant de funcionament i acci, com dideologies, i replante-

jar noves alternatives. s en aquest punt on conflueixen les ideesllibertries histriques amb les idees sobre lalliberament nacio-

7

un dels referents per a tots i totes les qui pensem que lallibe-rament dels pobles encaixa perfectament en lanarquisme.

La reedici de llibre Anarquisme i alliberament nacionaltamb lentenem com una altra eina per al debat per diferentsraons. Perqu hem constatat durant les nostres activitats querealment hi ha inters per aconseguir algun exemplar del llibrei, principalment, perqu suposa un dels comptats assaigs queduna manera extensa tracta dexplicar des del moviment anar-quista dels Pasos Catalans lalliberament nacional des dunaperspectiva llibertria.

No es tracta, per tant, de la reedici duna mena de bblia delmoviment anarcoindependentista. No participem en la reedicidaquest llibre amb la finalitat que sigui el referent, sin comuna eina ms per al debat com ho sn el Bloc Negre, la revistaLa Rosa dels Ventsi totes les activitats que portem a terme.

Encara que a la reedici shi ha afegit material actual (ma-nifests dels ltims blocs negres, articles...), queda pendent pera una possible segona reedici una part que segur que moltslectors i lectores hi trobeu a faltar: una actualitzaci del llibre,una explicaci de quines sn les nostres visions de la situaciactual als pasos catalans i al mn, etc. Esperem que la reedicidaquest llibre tamb serveixi per encetar aquesta tasca que ensqueda pendent.

Salut i bona lectura!

Collectiu Negres Tempesteswww.negrestempestes.org

6

Introducci


@i llib t 30/07/2007 16 20 P i 8


5/97

saltres, els qui pugueu arribar a llegir-los. El treball no fineixaqu i sallarga fins a la lluita i la revoluci, i aix doncs, no sms que una aportaci sense majors pretensions.

Fem esment duna part important en el tema de la recupe-raci del valor i sentit dels mots, manipulats pel mateix siste-ma, i que reclamem el dret a utilitzar mots com estat i naci,o independncia i autogesti. La bona intenci i utilitzaci detotes aquestes paraules residir en la comprensi del sentit li-neal de cadascuna delles, marginant alteracions, intoxicacionsi manipulacions que el mateix sistema ens vol introduir per taldanorrear-nos i eliminar la nostra capacitat de reacci.

Agram a tots aquells i aquelles que dalguna manera hancollaborat en els treballs de discussi per tota lajuda que enshan aportat. Especialment esmentem els ateneus llibertaris queen diferents moments ens han deixat utilitzar els seus locals.

Salut, resistncia i lluita

Innombrables dificultats en la realitzaci i sobretot en la pu-

blicaci daquest treball han fet que una part del seu contingutquedi una mica desfasat. Mentre que la veritable feina de di-vulgaci duna postura anarquista i independentista sha fet almarge del llibre.

En el primer cas, les conclusions elaborades podrien ser v-lides per a 1982-83: actualment existeix un altre Govern,aquest cop del PSOE, que requeriria tamb tota una reflexiapart; la coordinadora llibertria dels PPCC no pass dun pro-

9

nal i lindependentisme, ents aquest darrer de forma allibera-dora i antiautoritria tal com aclarirem en aquest estudi. Detotes formes, el debat fonamental per les gents del nostre pasqueda apuntat, i no noms amb les planes daquest llibre, sinamb la lluita quotidiana durant quatre anys de discussi.

Durant el temps de treball com a grup de debat no sha obli-dat una incipient per continuada acci de divulgaci del pen-sament llibertari, amb perspectives del nostre mbit nacional isempre rebutjant lautoritarisme estatista renovat. Edici doc-tavetes, cartells, adhesius, pintades, en forma dacci divulga-dora directa; participaci en debats sobre el tema en les rdioslliures, ateneus i a alguna facultat universitria, aix com tamba actes independentistes com lOnze de setembre, manifesta-cions antirepressives, ecologistes, on hem aportat el nostre po-

sicionament, cosa que per a nosaltres ha alleugerit el pes de lanecessitat dun inici de debat intern en el moviment llibertarinacional catal i estatal espanyol, per que malgrat el pas deltemps, des de linici del treball teric fins lactual 1986, elcreiem tan necessari com en el 1978. Una mica sha avanat enel qestionament del monlit dogmtic anarquista, tant per lavessant anarcosindicalista en les diferents tendncies, com finsi tot pels independentistes de tendncia comunista autoritria.Els uns comencen a interpretar el problema nacional tot i quenoms el comencen a incorporar a la idea llibertria, i els altresvan reconeixent lexistncia dels plantejaments llibertaris dalli-

berament nacional.Lalternativa no est ni en lespanyolisme obrerista, ni enlindependentisme autoritari. La independncia catalana, el fe-deralisme lliure, lautogesti, sn mots que podran tornar aprendre sentit a partir dara.

Aquestes planes, aquests fulls, no pretenen ser doctrina, niveritat nica, sin que s la nostra realitat momentnia i sub-

jectiva sotmesa a la discussi i al debat continu amb tots vo-

8


@i alliberament qxp 30/07/2007 16:20 Pgina 10


6/97

jecte; al costat de lindependentisme marxista ha aparegut lin-dependentisme socialment conservador, o si ms no, ambigu;la poltica autonmica ha experimentat canvis, etc.

En el segon cas, avui la forma dabordar el tema, especial-ment la crtica al moviment llibertari, hauria estat ms matisa-da. La feina feta al marge del llibre, tant per nosaltres com peraltres amics, ha tingut el seu ress, i una part del moviment hamodificat anteriors postures. Tanmateix, temes que al llibre hisn sols enunciats obrerisme, qesti de la majoria, novesperspectives actualment ens mereixerien un tractament msampli.

No obstant, llevat dalgunes correccions indispensables, eltext s el mateix que el de 1983. Que quedi com a testimoniduna poca dautntica crisi per als moviments radicals deBarcelona. La proposta hi s prou clara, deixem per a ms en-

davant un altre debat en el qual safegiran els temes aleshoressols esbossats.

10

El moviment llibertari est travessant ara i aqu una profundacrisi, que cal veure a diferents nivells.

Lespanyolisme

El sentiment llibertari de rebuig al poder, no sha plasmat en unapostura favorable a lalliberament nacional. Diferents factors hi

han contribut: la inexistncia dun treball teric profund que ar-ticuls lalliberament nacional dins duna proposta llibertria delluita global, un excessiu dirigisme ideolgic i anquilosament ge-neral, la por als mites de lestat catal i de linterclassisme, laconfusi obrer-immigrant/burgs-catal, etc., tots aquests aspec-tes seran tractats amb ms deteniment als segents captols.

La prctica que es desprn daix s netament espanyolista,s a dir, parallela a la de lEstat espanyol, i es manifesta a ni-vells diferents:

la reproducci exacta del marc territorial imposat per les-tat, com a marc de lluita i dorganitzaci futura.

la utilitzaci gaireb exclusiva de lidioma oficial en lapremsa i propaganda. lacceptaci de la idea dEspanya i despanyol, com a

cosa natural. la indiferncia quan no menyspreu davant la luita per la-

lliberament nacional.Aquesta postura espanyolista no s, en principi i aix ho

constatem amb tristesa un entrebanc per aconseguir adeptes

11

1.La crisi del moviment llibertari:

contra la doctrina


@i alliberament qxp 30/07/2007 16:20 Pgina 12


7/97

glsia. Aix, sovint Marx ha acabat en profeta dun nou mnparadisac, i la seva obra, en la Bblia que les diferents sectes leninista, maoista, trotskista, stalinista... safanyen a inter-pretar. I cal afegir que quelcom similar ha passat dins del mo-viment llibertari. s per aix que valorem molt positivamentqualsevol crtica i sobretot qualsevol prctica antidoctri-nal, ja sigui un fet tan brutal i meravells com lesclat insu-rreccional de lAutonomia Operaria a la Itlia de 1977 (allu-cinem Marx), o la feina realitzada perArco da Vella a Galcia,

Askatasuna al Pas Basc, o, ara, per la Coordinadora Llibertriadels Pasos Catalans.

De tota manera, i malgrat la creixent religiositat del movi-ment llibertari, volem reivindicar lanarquisme, per considerar-lo quelcom substancialment diferent a una ideologia. En pri-mer lloc, no s obra dun sol autor, sin el resultat de les diferents

aportacions dun conjunt heterogeni dautors. En segon lloc,no s un projecta acabat, sin que per la seva prpia dinmicaantiautoritria s necessariament adoctrinal i obert a les novessituacions. En tercer lloc, a partir de la idea danarquia (no-poder), ha donat prioritat a la negaci (lluita i insurrecci) quelafirmaci (la societat futura). Lanarquisme, ms que unaideologia s una actitud vital de lindividu de rebellia contratot poder.

Malgrat tot aix, dins del moviment llibertari existeix un di-rigisme ideolgic. Hi ha una veritatimmutable que tot militantha dacceptar. Si un individu s suficientment crtic com per dei-

xar de militar per a la veritat, i comenar a pensar per ell mateix,ser titllat dheretge, de dissident, revisionista, etc. La mstrista constataci de tot aix la tenim en lexpulsi de la CNTdEuskadi del collectiu llibertariAskatasuna, que definia lallibe-rament nacional i independncia dEuskadi dins duna alternati-va llibertria i global. Nosaltres som heretges, en el sentit de re-butjar qualsevol plantejament doctrinari, inclosa i aix sbsic una hipottica doctrina anarcoindependentista.

13

entre la classe treballadora. Lindependentisme, aqu als PasosCatalans, gaireb no t incidncia en el mn del treball, mal-grat els seus esforos en aquest sentit. Aix s trist, per calveure si la classe treballadora no s independentista, actual-ment tampoc no s anticapitalista. Lentrebanc est de cara auns sectors que analitzarem ms endavant, que sn els que enaquests moments porten encara un enfrontament contra el po-der, i entre els quals lespanyolisme s un revulsiu.

Sentim molt profundament lespanyolisme que impregnaels medis llibertaris, per seria un greu error atribuir la crisi aaquest nic motiu.

Dirigisme ideolgic/moral del grup

Lanarquisme s una ideologia? Aquesta pregunta ens va ser feta

a un debat realitzat a rdio Venus amb companys del movi-ment llibertari.Hem fet una entretinguda comparaci entre ideologia i re-

ligi (prenent el cristianisme com a model), i hem descobertles segents similituds:

ambdues prometen un cel, on tothom s feli i bo. tenen una jerarquia sacerdotal que aletarga els creients amb

la promesa del cel. tenen personatges santificats als quals rendeixen culte. shorroritzen davant lheretgia, com a trencament del seu

sistema de valors, com a trencament de la veritat.

mantenen determinats rituals (mting-missa, manifestaci-process, consigna-oraci, celebraci de determinades fes-tes, adoraci de lders, etc.).

necessiten una massa de feligresos a la qual puguin atontaramb el seu discurs.

simbologia, martirologia, etc.Una organitzaci o un moviment que no estigui perma-

nentment obert a lautocrtica, acaba esdevenint una nova es-

12




8/97

Manca de perspectives

El moviment llibertari, ni compta amb una mnima articulacique dinamitzi el procs revolucionari, ni t definides una estra-tgia i una tctica anticapitalista a curt, mig i llarg termini, queaccelerin aquest procs. En la situaci actual, sobreviuen algunsgrups, per en estar mancats daquestes condicions, la sevaprctica es redueix a una suma daccions allades, perfectamentineficaces per destruir un estat cada cop ms fort. Arribats aqu,el moviment llibertat pot passar a formar part dels mecanismesdassimilaci del poder, en tant que lloc on aparcar dissidents,per sense un perill de desestabilitzaci real, donada la militn-cia vegetativa i testimonial que es porta, i lanarquisme pot es-devenir religi, amb una doctrina fssil que pretn tenir res-postes per a tot i, sobretot, que permet suportar la vida amb la

promesa dun futur millor, convertint-se en ambds casos, enprctica immobilista... Un cas apart sn les CNT.

Els esquemes tradicionals

Les CNT s que presenten un projecte tant darticulaci comdestratgia: lanarcosindicalisme. Per a ms del seu espanyo-lisme, tancament doctrinal en general i conservadorisme demolts militants a nivell com famlia, sexualitat, etc. man-tenen els esquemes del s. XIX: lobrerisme i la definici de larevoluci i del mn futur en base al treball. No han comprs

que els esquemes tradicionals van morir al maig de 1968, i quedes daleshores en hem entrat en una dinmica de lluita to-talment diferent.

El mn del treball ni s ja el motor de la revoluci, ni s labase sobre la qual definir la societat futura (en el comunismellibertari el treball s una activitat marginal). La lluita obrera ssolament un dels camps dactuaci. s ms, en les societats de-mocrtiques occidentals, on el progressiu aburgesament de la

15

Quan hem plantejat assumir lalliberament nacional desduna perspectiva llibertria, hem desencadenat la fria doctri-nal dels sacerdots anarquistes. Si aix serveix perqu surtin de laseva letrgia devocional ja est prou b: un moviment solamentavana a partir dheretgies. Establir unes lnies rgides que ha deseguir una idea que vol liquidar qualsevol poder, significa inc-rrer en una greu contradicci, donat que establir aquest rigidis-me no s sin dictar uns lmits, unes prohibicions, un noupoder. I quan una idea comena a semblar-se a una religi, sque el moviment que lencarna est en franca descomposici.

Per de la mateixa manera que un estat pot perpetuar-semercs al seguidisme de la massa conformista, aquest dirigismeideolgic solament ha estat possible grcies a la passivitat i alie-naci(!) de les bases llibertries. I sobretot, mercs a la moraldel grup. Per moral del grup entenem la incapacitat crnica de

determinats individus a tenir un criteri propi, i que per tantpugui arribar a ser diferent al criteri del grup. El grup qual-sevol grup genera unes determinades pautes de conducta,uns gustos i preferncies, un vocabulari, forma de vestir, etc.Sestableix una relaci psicolgica entre amotllar-shi b ipremi (aprovaci moral del grup) i amotllar-shi malament icstig (desaprovaci del grup). Resulta desesperant constatar lapresncia i magnitud daquestes formes de poder en un movi-ment que afirma voler destruir qualsevol poder, especialmenten els anys 1976-77 (potser ara no tant perqu som menys).Lanarco-moda supos ladopci duns rols de conducte su-

posadament llibertaris, sense reflexi prvia i prpia.Si amb els sacerdots hem topat amb la fria doctrinal, ambaquesta mena descolanets lnic argument que hem trobat hanestat somriures, frases fetes i intents dapellaci al tribunal su-prem de la moral del grup, en un intent de justificar el seu cre-tinisme ideolgic. Aquest individu s feble i es refugia en lamoral del grup, com el cristi sempara en la religi.

q p / / g


9/97



10/97

concepcions progressistes en laspecte scio-econmic, perconservadores respecte daspectes com la concepci patriarcalde la famlia nuclear, basada en lautoritat del pare i la submis-si de la dona i dels fills, en lexaltaci del treball, en els seussistemes de valors, en ser feligresos de lanarquisme, etc. Ente-

nem que el comunisme llibertari no s solament un projectesocial i econmic, sin un projecte integral i alliberador, basaten un individu totalment nou.

Laltre gran mite de lanarquisme tradicional s la preocu-paci minoria/majoria. Al segle XIX podia tenir un cert valorreferencial plantejar lanarquia com una lluita dalliberamentde la majoria contra la minoria dominant. Per simplement unvalor referencial. Actualment, totes les forces poltiques inten-ten legitimar les seves propostes recolant-les en el mite de lamajoria. Per, de la mateixa manera que lanarquisme no s es-sencialment obrerista, tampoc no t per base la majoria, sinlindividu. El comunisme llibertari, lanarquia, no s pas unasimple suma de persones iguals, amb un funcionament internprogressista, sn el resultat associacionista dun seguit dindivi-dus prviament independents. Lindividu s nic, autnom,irrepetible5. Lindividu s un concepte anterior a la societat, iper tant aquesta ha dsser expressi en aquell. Solament en la-narquia la seva pertinena a una societat o millor, a una as-sociaci s permanentment voluntria i rescindible. Resnopot situar-se per damunt seu. A partir daqu, lindividu t dreta lluitar contra qualsevol forma de dominaci, sigui aquesta

19

Lanarcosindicalisme ha de tenir en teoria una actuaci a undoble nivell. En primer lloc a partir de nuclis anarquistesda-gitaci i propaganda a les empreses. I en segon lloc, dins las-semblea general dels treballadors de lempresa. La base del mo-viment obrer ser, doncs, lassemblea, i la tasca del sindicat, a

ms dagitaci i propaganda, est en collaborar en la resistn-cia, en la solidaritat amb altres sectors, en la defensa jurdica,etc. (en darrera instncia, la confederaci de sindicats serialembri de la societat futura). No obstant aix, en els anys1976-1977, la CNT es va llenar a una campanya de captacidafiliats, similar a la dels sindicats majoritaris, s a dir, basa-da en la massa obrera, no pas en lindividu anarquista, basadaen la casualitat dels companys dempresa que safilien a laCNT, com es podria afiliar a CCOO o a UGT, no estava pasbasada en la conscienciaci. A partir daqu, s a dir, a partirdel sindicalisme de masses que no s el nucli anarquista da-gitaci, per tampoc no s lassemblea dempresa, la CNT vacaure en la contradicci de crear dins de cada sindicat un nuclianarquista dirigent que era el fundador del sindicat, i unamassa dafiliats, dirigits per lesmentat nucli dirigent. Aquestamassa, com tota massa, no tenia criteris propis, era simple carnde can del nucli dirigent. En aquestes condicions, un fet comel cas Scala va significar linici de la fugida de la massa afilia-da. Sha volgut presentar aquest cas com un gran muntatge perdesmantellar el moviment llibertari, per en realitat, shi juga-va la credibilitat de la CNT contra la credibilitat de lestat, i

qui jutjava favorablement a un o a altre era el grau dimbe-cillitat de cada espectador; els que rem anarquistes abans delcas Scala desprs ho varem continuar essent; els altres erensimple massa alineada i manipulable, ahir per uns dirigents,avui per la televisi.

Lanarcosindicalisme, no solament no sha basat en lindivi-du nou pel que fa a la massa afiliada, sin que en molts casosno sempre, per els mateixos militants, parteixen dunes

18

5. Les postures individualistes, a partir dels treballs de MAX STIRNER, Lunic i laseva propietat, i de NIETZSCHE, van originar una tendncia dins lanarquisme, so-bretot a EUA, amb una trajectria sovint separada de la resta del moviment lliberta-ri. s tan erroni pensar que lalliberament de lindividu s un obstacle per lallibera-ment de la collectivitat, com que lalliberament de la collectivitat s un obstacle pera lalliberament de lindividu. Un comunisme que no sigui prviament individualistano tindria cap sentit. Cal la sntesi.



11/97

Lalliberament nacional ha topat amb reticncies entre elsmedis anarquistes, entre daltres motius, per la confusi entreels conceptes de naci i estat.

Estat institucional i estat territorial

La nacii lestatno sn pas sinnims. Ni tan sols conceptescomplementaris. Per estat, a part daltres significats aliens altema, entenem, duna banda, la instituci de govern i dadmi-nistraci, i daltra, el territori on aquesta instituci exerceix elseu govern i la seva administraci. s clar que ambds es con-dicionen recprocament, fins al punt que lun s imprescindi-ble per a la continutat de laltre, per hi ha entre ells una di-ferncia de composici, que cal assenyalar i delimitar perpoder-los oposar amb claredat a la naci.

Lestat institucional, com a forma organitzada de poder, esdesenvolupa en el temps prenent diferents formes com dicta-dura militar, democrcia burgesa, socialisme estatista, etc. (en-

cara que les diferents formes es redueixen a esquemes similars:uns grups dominants exercint el poder, uns cossos repressiusper mantenir-lo, una moneda per pagar-los, un lloc, lescola,densinistrament de la moral i comportaments del sistema, al-tres llocs la pres i el manicomi on aparcar els diferentstipus de dissidents, el treball com a activitat bsica i valor su-prem, una legislaci al servei daquesta dominaci...). Encanvi, lestat territorial es desenvolupa en lespai geogrfic i es

21

exercida per una minoria o, en ltima instncia, per una ma-joria. Aquesta reflexi no s gratuta: el mite de la democrcia(mite que ser convenientment destrut als captols segents),

juntament amb la creixent alienaci de masses, pot arribar onno havia arribat mai la dictadura militar: a identificar lestat

amb la societat. Si aix arriba, i a segons quines democrciesburgeses occidentals shi est arribant, i la present desmobilit-zaci pot ser-ne una anticipaci, les formes de lluita no assi-milables pel poder, a partir dels seus partits i dels seus sindicats,etc., seran marginades i posteriorment criminalitzades. Arribatsaqu, la decimonnica dualitat minoria/majoria perd tot sentit.(Resulta grotesc observar les estratgies populistes o obreristesde lesquerra aspirant-a-parlamentria, que vacilla entre unapostura radical que tingui una mnima coherncia anticapita-lista, i una postura moderada que sigui atractiva a la massaconformista, malgrat hagi deixat dsser anticapitalista). En re-sum: malgrat ser cert que el conformisme de la majoria s pro-ducte de lacci duna minoria, que s la realment dominant,el mite de la majoria com argument de legitimaci de posturesha de desaparixer.

Arribats aqu, solament tenim dues opcions: entendre la-narquisme com una religi i esperar el seu cel (arribar a la de-crepitud fsica i contemplar retrospectivament la gloriosa este-rilitat duna vida de militncia), o prendrel com un punt desortida duna prctica autnoma, directa i insurreccional, enpermanent autocrtica, vers el comunisme llibertari.

20

2.Estat/naci



12/97

Des duna perspectiva antiautoritria resulta inadmissiblepensar que lestat configura aquesta realitat tnica. Lestat, inclsun estat catal, ns sempre un ofegador i un entrebancador.

Estat i naci no es corresponen ni conceptualment ni terri-torialment. Sovint lestat cont ms duna naci o b una naci

es veu repartida entre diversos estats. Quan un estat s pluri-nacional, adopta com a idioma oficial i com a muntatge cul-tural en general, el duna de les nacions, iniciant aix en les al-tres, un procs de substituci de tots aquells elements queconfiguren el seu tarann caracterstic.

Ara b, pot existir una naci i un estat que es corresponguinterritorialment. Aquesta possible correspondncia no treu alestat institucional el seu carcter deina repressiva i alienado-ra, per b que la seva acci no lexerceixi sobre la identitat na-cional. En aquest cas, lexistncia daquella naci no es deur alfet de posseir un reconeixement oficial per part dels governs,sin a la mateixa presncia continuada duns individus ambunes caracterstiques prpies i comunes.

Cultura social i cultura tnica

Laparici en el text del concepte de cultura ens porta a fer al-gunes reflexions sobre el tema. Definim la cultura a un doblenivell: social i tnic.

Pel que fa a la cultura social, oposem la cultura popular, es-pontnia, lliure i creativa a la cultura oficial, estereotipada des

del poder. La cultura tnica, daltra banda, s lexpressi dunanaci, des de la llengua fins totes les altres manifestacions quela configuren com a comunitat diferenciadora. Dins lestatplurinacional, i per causes que analitzarem ms endavant, estendeix a oficialitzar la cultura tnica duna de les nacions i aimposar-la a les altres.

En la lluita per lalliberament social i nacional dels PPCC, esprodueix una confluncia entre cultura social popular i cultura

23

veu alterat en la seva extensi a partir dels conflictes interna-cionals, en definitiva, a partir del potencial bllic i financer delEstat institucional del qual s expressi.

Lestat territorial, com a resultat geogrfic de lestat institu-cional, inclou dins seu, i de forma arbitrria, gran quantitat de

contrades sovint totalment diferenciades poblacionalment. In-clou tot un seguit dindividus i els fora a tenir un devenir his-tric, social, econmic, cultural, etc., com al temps que els se-para per mitj de les fronteres de la resta de la humanitat.

Naci/estat

Lindividu enganyat, sobretot, per lescola i els mitjans de co-municaci, i sedut per exhibicions de fora o actes de patrio-tisme (duna ptria inventada per lestat), pot arribar a con-siderar lestat territorial on est incls com una cosa natural iprpia, de la qual ns una part, fins al punt de parlar decompatriotes o destrangers segons es visqui a un o laltrecostat de les fronteres poltiques. Lestat, per, est sotms acanvis que alteren el seu territori o dhuc que el fan desapa-rixer o que fan que en neixin daltres. Per tant, aquesta iden-tificaci de lindividu amb lestat, vindr delimitada per la ca-pacitat daquest a autoperpetuar-se. Daqu rau que sigui ungreu error confondre lestat amb la naci. Per naci entenemuna comunitat humana que neix de la identificaci que esconcreta en una mateixa llengua com element fonamental per

entendres.Mentre lestat es basa en la possessi duns elements depoder un mateix govern, una moneda, un idioma oficialque per b que comuns a una poblaci determinada no permetutilitzar-los com a elements definitoris daquesta, sin msaviat com a exponent de la seva submissi, la naci es basa enla possessi duns factors tamb comuns a una poblaci, perexpressen la seva realitat tnica, la seva personalitat collectiva.

22



13/97

El nacionalisme estatalista, o millor, lestatalisme, com exal-taci irracional de la ptria estatal, pren formes agressives quanveu la continutat de la ptria en perill, sent aix un entre-banc a la solidaritat internacionalista. Lespanyolisme i el fran-cesisme en sn exemples palpables destatalisme.

De la incidncia de lestat sobre la naci, intentant substi-tuir a aquesta, prov el que anomenem opressi nacional. Laincomprensi daquest fet s un dels principals motius de la in-diferncia dels anarquistes davant de la lluita dalliberamentnacional. Lopressi nacional es manifesta en dos nivells. Dunabanda en un nivell directe, amb locupaci militar, amb la im-posici de divisions administratives aberrants fins al punt departir pel mig la naci per fronteres destats amb una re-pressi oberta o camuflada sobre les manifestacions lingsti-ques i culturals, la substituci daquestes manifestacions per lesoficials de lestat, la uniformitzaci general, la persecuci delslluitadors o de qualsevol individu que es qestioni la unitat, lapau, lordre de lestat, etc. I daltra banda en un nivell indirec-te, dun forma molt ms perillosa, amb lalienaci de la pobla-ci a partir de la introducci sistemtica de lestatalisme. El re-coneixement i admissi de la ptria estatal, en tant que exercicimental castrador, serveix a lestat com a agent de despersona-litzaci, danullaci de la capacitat de raonament de lindividui, per tant, contribueix a perpetuar i consolidar el sistema.

Aix mateix, el nacionalisme que pren com a base la naci,intenta superar aquest alineament i redescobrir la identitat na-

cional. En aquest sentit i unit a una prctica anticapitalistapot esdevenir un factor progressista, i incls com un factor dedesestabilitzaci de lestat central. Ara b, en mans duna bur-gesia local que vol un estat propi per assegurar-se el seu pes fi-nancer i comercial, etc., esdev tan nefasta com el nacionalis-me estatalista.

25

tnica catalana. Qualsevol iniciativa que no parteixi daquestespremisses, amaga noves formes de dominaci. No poden ser v-lides ni una cultura catalana conservadora ni una cultura popu-lar espanyolitzant (ni molt menys, una cultura conservadora es-panyola o francesa, que s el que actualment es dna).

No es pot admetre globalment una cultura tnica, sense se-parar primer aquells aspectes que poden desenvolupar la per-sonalitat de lindividu, daquells altres que pertanyen al vellmn de lautoritat i de lobscurantisme. Aix implica un rebuiga aspectes com la religi, la moral, la famlia, etc., que tot i for-mar part del bagatge cultural duna naci al llarg dels segles,sols poden ser conservats com record daltres poques, permai com una reivindicaci per al present o per al futur.Igualment, no es pot fer una cultura social popular en la cul-tura tnica imposada. s fer un espanyolisme popular, moltms perills que loficial en venir de fonts amb ms credibilitatentre les classes populars.

Nacionalisme/estatalisme: lopressi nacional

Lestat territorial, com a realitat poltico-administrativa basadaen una unitat violenta i artificial, necessita segregar una ideo-logia patritica que el legitimi davant la poblaci. Necessitaaparentar una cohesi entre els diferents territoris que el com-posen. Distingim aqu dos tipus de nacionalisme, el que prencom a base lestat i el que es basa en la naci.

El nacionalisme estatalista es converteix en la ideologia delestat, complint dues funcions: eliminar qualsevol rastre deconscincia diferencial entre les dues nacions sotmeses peraquell, amb la finalitat devitar qualsevol intent de secessi iper tant de fraccionament del seu poder, i daltra banda, coma element de superaci dels antagonismes socials amb qual-sevol pretext patritic, s a dir, com consolidaci dun ordresocial classsita.

24



14/97

Parlar avui de Pasos Catalans suposa un gran pas endavant a l-hora de recuperar la nostra identitat nacional, donats els moltsentrebancs que hi ha hagut i que continua havent-hi. La idea dePasos Catalans s el resultat duna anlisi feta a partir dun crite-ri tnico-lingstic. Tots els altres criteris es demostren inoperants.

Contra el criteri histrico-poltic

Imaginar que els Pasos Catalans sn una naci a partir del fethistric de la possessi en el passat dinstitucions de govern idadministraci propis s un error. La naci i lestat sn fen-mens independents: la naci s un fenomen poblacional i lestatun fenomen poltic. Si pensem que tot estat ha servit semprecom instrument de dominaci de les classes dominants sobre lapoblaci i que, per tant, mai cap estat no ha sorgit com a lliureexpressi daquesta, sin ms aviat com exponent de la seva sub-missi, s equivocat parlar dinstitucions prpies, en tant quesols sn propietat de les classes dominants, i s ms equivocat en-

cara pretendre que aquestes determinin la formaci duna naci.La coincidncia geogrfica entre naci i estat s un fenomen pu-rament fortut. Per la prpia dinmica imperialista dels estats,aquestes coincidncies aviat es veuen alterades, ja siguin per lan-nexi daltres territoris poblacionalment diferenciats, o per lab-sorci per part daltres estats. En la formaci daquests estats plu-rinacionals preval oficialment lidioma i ladministraci utilitzatsper una de les nacions, generalment la primera. La Cororna

27

Estatalisme anarquista i estatisme independentista

Tant els anarquistes com els (altres) independentistes no hanconcebut lalliberament nacional fora de lestat. Aix ha portatals primers a no assumir aquest alliberament per por destar

potenciant un nou estat, i als segons, a reivindicar aquest estatcom a nica forma dalliberament nacional. Aix els ha portatuna limitaci en la seva actual lluita contra lEstat espanyol: enlanarquisme, en tant que el reprodueix en la seva extensi ter-ritorial, acceptant-ne el nom i el gentilici i prenent-lo com amarc de lluita en el present i com a unitat dorganitzaci en elfutur, i en lindependentisme, en tant que el reprodueix en elsseus esquemes repressius (exrcit, policia, pres, jutjat, mani-comi, escola, fbrica, ciutat...) per b que no lexerceixi da-munt la identitat nacional o el disfressi de socialisme.

Lestatalisme dels anarquistes i lestatisme dels (altres) inde-pendentistes suposen un llast conservador que els dos movi-ments actualment radicals duen a sobre des de fa massa temps,i que han de superar definitivament. La necessria sntesi entreanarquisme i independentisme suposa la liquidaci de lestaten qualsevol de les seves accepcions.

En el cas de lanarquisme, la incomprensi no es limita alstermes en qu plantegem lalliberament nacional, sin que sun problema molt ms de fons. Es pot parlar dun autntic na-cionalisme estatalista. Les seves tmides propostes de federalis-me (on sempre reprodueix aquest estat: federalisme dels po-

bles dEspanya o encara pitjor, lensomni imperial espanyol:federalisme ibric), unides a la seva persistent utilitzaci delidioma imposat, en premsa i propagandes, han acabat perconvertir-lo en un moviment sospits despanyolisme. Parlar (iper tant acceptar) dEspanya i/o despanyols suposa assu-mir aquesta ficci nacional com quelcom propi. Han matatlestat, per continuen essent espanyols.

26

3.Pasos Catalans



15/97

Cap a un criteri tnico-lingistic: els Pasos Catalans

La llengua catalana s la caracterstica bsica que permet defi-nir els Pasos Catalans. La llengua, en tant que vehicle de co-municaci duna poblaci, significa la possessi duna identi-

tat comuna i diferenciada de les altres. La llengua s un elementdefinitori per damunt de les divisions provincials, regionals,departamentals i estatals. En funci daquest criteri els PasosCatalans comprenen:

lactual departament administratiu francs dels PirineusOrientals, llevat de la petita zona occitana del Fenollet.

lactual regi administrativa espanyola Catalunya, llevatde la zona occitana de lAran.

la dita Franja de Ponent, sota administraci aragonesa. lactual regi administrativa espanyola Comunitat Valen-

ciana, llevat de la franja interior, de parla castellana. les Illes Balears i Pitises.

Un cas a part s lAlguer, a lilla de Sardenya. Objectiva-ment, s un vestigi del passat imperialista catal. No volem en-trar en polmica de si s o no part dels Pasos Catalans. Peruna cosa s clara: en uns Pasos Catalans reunificats militar-ment i amb tot el seu aparell estatal, la ciutat seria gaireb unacolnia dultramar; en uns Pasos Catalans confederats a partirde les unitats ms petites, aquesta ciutat pot mantenir i refor-ar tots els seus lligams amb tots els pasos catalans, al mateixtemps que ser part duna comunitat dinteressos, que s

Sardenya.Els altres casos sn el producte duna divisi administrativaaberrant. El cas ms significatiu s el del Pas Valenci. Quan,fa uns cent cinquanta anys, es va constituir com a regi admi-nistrativa espanyola, es van afegir unes comarques de parla cas-tellana als territoris de lantic regne de Valncia. Per aquestaannexi sols va ser un afegit a una de les dues comunitats quehan viscut aplegades sota una mateixa administraci des de la

29

dArag era un estat plurinacional, en el qual, donat el seu ca-rcter confederal, aquest fenomen no es va produir entre els reg-nes peninsulars inicials, per s a les posteriors conquestes tant ala pennsula com a la Mediterrnia: sexporta el model adminis-trativo-repressiu catal en uns casos i en daltres, aquest va acom-

panyat, a ms, de contingents repobladors. Aquest carcter plu-rinacional de la Corona dArag, situa els Pasos Catalans com anaci, a un nivell parallel que en lactualitat pugui estar respec-te els estats Espanya i Frana, s a dir, naci i estat no es co-rresponen, don resulta inexacte afirmar que la naci, amb unarealitat poblacional diferenciada, degui la seva existncia a lestat.

El que s que cal veure s que, malgrat tot, la incidncia delestat en la configuraci de la naci condiciona per no de-termina aquest procs. Aix, les derrotes militars catalanes delsegle XIII al nord dels Pirineus, tallen una possible continuacicap a Occitnia de lactual component tnico-lingstic catal iimpulsen aquest cap al sud peninsular i lest mediterrani. Arab, hi ha tot un seguit de fluxos i refluxos migratoris, originatsper motius no estrictament poltics (males collites, epidmies,persecucions religioses, etc.) que, indudablement, condicionenla formaci del que avui coneixem com Pasos Catalans.

En ltima instncia, segons un criteri histrico-poltic, elsactuals estats Espanya i Frana serien nacions, en tantque posseeixen institucions de govern i dadministraci sobira-nes. I per als sectors del nacionalisme catal que parteixen da-quest pressupsit, lopressi nacional dels Pasos Catalans sols

seria una inadequaci entre naci i estat, per mai no seria unaopressi sobre individus que componen la naci.Daltra banda, prendre la cultura com a element definidor

dels Pasos Catalans t una certa ambigitat. Hem definit lacultura a un doble nivell social i tnic. Del primer cal prescin-dir ara, donat que s internacional. Quant al segon, lnic tretespecficament catal s la llengua. Tots els altres sn ms omenys compartits amb les nacions venes.



16/97

Els canvis que poden alterar la fesomia i el tarann duna nacisn molt ms lents i profunds pel que fa a la seva incidnciasobre els habitants, que no pas els canvis que sovint alteren les-tat. Aix, s absurd pensar que lesdeveniment poltic consis-tent en lextinci dun estat catal independent va significarlextinci de la naci catalana. De tota manera, per, les na-cions no sn cap cosa inamobible i immune a totes les maqui-nacions poltiques. Pel que fa als Pasos Catalans, s clar quehan patit canvis i que sn susceptibles a lopressi exercida da-munt delles per part dels estats dominadors, el francs i les-panyol, i en aquest captol que els dediquem volem precisa-ment esmentar labast daquesta opressi.

Lessncia de lestat

Qualsevol estat es basa en un seguit de punts bsics, de tal ma-nera que les diferents formes destat sn solament les diferentsadequacions daquest fenomen a situacions concretes. Lestat s

un instrument en mans de les classes dominants per perpetuarlapropiaci desigual de la riquesa. Lestat socialista no s capexcepci, sin que justament s una de les formes ms elabo-rades destat.

Aquests mecanismes de dominaci es basen en uns quantspunts comuns:

lescola com a lloc de preparaci per ingressar dins del sis-tema, i per a acceptar les seves pautes de conducta.

31

fundaci mateixa del regne: la zona de parla catalana, al coster,i la zona de parla castellana, a linterior. La divisi regncolaera tan arbitrria com la regional o la departamental dara.

La tradicional divisi entre els tres Pasos Catalans, que nos altra cosa que el resultat dantigues divisions administratives,

ha de ser superada per una redefinici en base a les comarquesi a daltres unitats ms petites. Aquesta t un carcter indica-tiu, i va unida a una proposta de federalisme llibertari, queanalitzarem ms endavant.

Els Pasos Catalans sn una naci ocupada, sotmesa i es-quarterada pels estats espanyol i francs, en collaboraci ambla burgesia catalana. Intentar definir la seva realitat suposa unpas ms en el procs de recuperaci de lautoconscincia, comelement accelerador del procs de transformaci global. Lluitarpel seu alliberament s un pas ms dins daquesta alternativallibertria i global.

30

4.Incidncia de lestat damunt la naci:

Espanya i Frana



17/97

considera el proletariat immadur per a viure sense la dicta-dura de la burocrcia.

En aquest captol per, interessa ms veure laltra ideologia,el patriotisme o estatalisme. Aquesta s la ideologia que gene-ra lestat per donar una consistncia legtima als territoris reu-

nits arbitrriament sota les seves fronteres, i en ltima instn-cia per esborrar les diferncies socials internes a partir delexaltaci patritica.. En el primer cas. Un estat plurinacionalt un gran inters en eliminar el component diferencial queexisteix entre els seus territoris, per tal darribar a un modelsegur dadministraci, basat en una articulaci nacional co-hesionada. La presncia delements diferencials li resulta unanosa per acabar dimposar-se: tot all que s diferent, que tquelcom de propi, dautnom, i no s tan fcilment domina-ble. Daqu rau linters en generar aquesta ideologia, que nos una altra cosa que lexaltaci irracional de lestat territorial.I en definitiva, lestat territorial ve delimitat pel potencial mi-litar i financer de lestat institucional que, alhora, no s altracosa que un instrument en mans de les classes dominants. Sidefinim lestat territorial com lmbit dactuaci daquestesclasses dominants, el patriotisme s la consolidaci a nivell ideo-lgic dun mercat nacional (estatal). Si dins lestat territorialapareixen contradiccions localitzades entre la burgesia, per le-xercici de la seva activitat, poden aparixer patriotismes alter-natius a lestatal, vinculats a una determinada rea geogrfica,a lestatisme i a linterclassisme. Aquest tipus de patriotisme

burgs, que cal no confondre amb el regionalisme, ha de serigualment combatut perqu es basa en els mateixos pressup-sits que lanterior. No obstant, aix no implica com creuenmolts sacerdots anarquistes que tota reivindicaci nacionalestigui vinculada a un projecte de nou estat burgs. Existeixenopcions que mantenen una reivindicaci nacional unida a unprojecte dalliberament social. Ara b, aquestes opcions esbasen en (per exemple) lestat socialista dels Pasos Catalans,

33

uns cossos repressius per mantenir-los. uns llocs la pres i el manicomi on aparcar aquells que

tinguin qualsevol forma de conducta dissident. una ideologia legitimadora, ja sigui la religi, el mite del

sufragi o el mite de la dictadura del proletariat.

el treball com activitat bsica, i que, alhora, marca les des-igualtats socials.

la concentraci del poder.Fins ara, totes les revolucions solament han canviat lapa-

rena externa de lestat, per no lestat mateix, i amb ell, els me-canismes i estructures que el fan possible.

A ms a ms, tot estat exerceix la seva dominaci sobre unterritori determinat. Les ideologies que volen perpetuar tantlestat com el seu mbit dactuaci sn lestatalisme i el patrio-tisme, respectivament.

Estatisme i patriotisme (estatalisme)

Lestatisme presenta lestat com una instituci imprescindibleper a la continutat duna societat. Lestatisme pot ser feixista,democrtic, socialista, etc., i cada variant t els seus propis cri-teris de legitimaci. Qualsevol opci al marge de lestat es veutitllada dutpica, i si a ms presenta una opci de lluita con-tra el propi estat, esdev criminal, terrorista, etc.

Lestatisme, com a ideologia, es basa en lanullaci delindividu a partir de lalineaci. Pressuposa que la societat, i

al capdavant, que lindividu, no pot viure sense la tutela delestat. Des de petit inculca, en el seu cervell aquest senti-ment dimpotncia i dinferioritat. Lestat solament pot so-breviure a partir de la destrucci i submissi de lindividudall que aquest tingui de diferent, dnic. El feixisme diuque la societat ha de ser dirigida pels ms capacitats. La de-mocrcia delega la capacitat de decisi de lindividu en pol-tics professionals, a partir de la ficci del vot. El socialisme

32



18/97

Aquest procs, perseguit per lestat, danullaci de la capa-citat de decisi, podem anomenar-lo alineaci. Tot i aix, la-lienaci no s prou reeixida si aquesta anullaci no ve precisa-ment de la prdua de la conscincia nacional, en aquest cas.Lestat, amb el seu aparell militar, podria liquidar materialment

la possibilitat de decisi dels individus o de les nacions, per siun individu o una comunitat nacional mant conscincia de laseva identitat, ser un etern resistent que quan podr se sub-vertir. Lalienaci, doncs, va estretament vinculada amb laconscincia. El principal element per a la continutat o des-aparici duna comunitat nacional es troba en la conscincia.La prdua daquesta conscincia va acompanyada duna accep-taci de pertnyer a una altra comunitat, lestatal, identificadacom si fos realment la prpia naci. Daqu rau que qui hapatit ms aquest procs pugui comenar a considerar el seuidioma, la seva cultura, els seus trets nacional, com a simples

peculiaritats perifriques o folklriques. La conscincia nacio-nal ha esdevingut regional. Un pas segent s considerar queaquests trets sn marginals, inferiors, que sn ms aviat unanosa per entendres amb la resta de lagran nacin; lactitud quesen deriva s labandonament de lidioma i de qualsevol rastrediferencial. Aquest s el cas dels Pasos Catalans sotmesos perlEstat francs.

La repressi contra les manifestacions tnico-lingstiquesdels Pasos Catalans sha anat intensificant a mesura que elsmitjans per assolir-ne lalienaci shan anat perfeccionant.

Amb la introducci de lescolaritzaci obligada i, ms recent-ment, dels moderns mitjans de comunicaci la poltica dassi-milaci i dintegraci francesa i espanyola sha intensificat.

Espanya

Espanya s una abstracci jurdica i administrativa, creadaper designar els territoris reunits dins les fronteres de lEstat es-

35

alternativa sumament limitada perqu s encara estatista (elpoble catal no s considerat suficientment madur com perviure en autogesti, fora de la tutela de lestat) i patritica (esbasa en un marc territorial obligat). Daqu la necessitat dunaproposta llibertria que resolgui lalliberament nacional fora de

lestat i fora dun territori obligat (per exemple, a partir de lalliure confederaci) i que el vertebri dins de la lluita per lalli-berament global i per lindividu nou. En el captol que segueixintentarem perfilar aquesta alternativa.

Els estats espanyol i francs

Lestat francs al capdavant i lespanyol al darrera seu, han ex-cellit al llarg de la histria per una acci repressiva contra lesnacions perifriques sense cap intent de dissimular-la; daltresestats, en canvi, tot i exercir-la igualment, han adoptat un estil

ms subtil que el simple dret de conquesta. Amb tot, per, caldeduir que lestat pot tenir diferents estratgies per tal de repri-mir-les, per que sempre, duna manera o altra, hi exerceixaquesta repressi. Aix s conseqncia de la dinmica de les-tat, perqu al capdavall, aquesta no s sin un mitj dexplota-ci al servei duns individus damunt dels altres, i doncs, el pri-mer objectiu de lestat s lanullaci de la capacitat de decisidels individus oprimits. Lassoliment daquest objectiu exigeixque lestat adquireixi el control absolut de totes les parcelles depoder i estrenyi al mxim el marge en qu hom es pugui moureen llibertat. s lgic, doncs, que les nacions, que sn una agru-paci social definida en base a criteris que parteixen de lindivi-du i no pas de lestat, tamb es vegin limitades al mxim pel quefa a la possibilitat de lliure decisi com a comunitat. Fins i tot,en lmbit aparentment inocu de la cultura, lestat impedir,tant com li sigui possible, la lliure expressi daquestes nacions,a canvi duna cultura oficial que uniforma, centralitza i ajuda arebaixar la conscincia nacional de la poblaci.

34



19/97

Espanya lhagi desprovist de la seva identitat, i hagi substitutaquesta per la seva ideologia patritica. Ladjectiu espanyol nodefineix un component tnic, sin una ideologia, lligada a laperpetuaci daquest estat. La negaci dEspanya i de la nos-tra espanyolitat s la recuperaci de la nostra identitat en

front de lestat. Ara b, aquesta negaci ha de dur implcita lanegaci de tots els estatismes i de tots els estatatilsmes que pu-guin presentar-se com alternatius a Espanya.

A partir de la negaci dEspanya es pot comenar a defi-nir les nacions que composen lEstat espanyol. En aquest tre-ball, per, no sentrar en el debat entorn de les altres nacions.

Malgrat tot, lactitud de lanarquisme tradicional davantdaquest tema ha estat la dacceptaci de la ideologia patriti-ca estatalista espanyola. Parla dEspanya i despanyols.Resulta paradoxal que un moviment antiestatista sigui tan pro-fundament estatalista. Cal veure que admetre lespanyolitat

significa identificar lestat amb la societat o grup de personesque viuen sota el seu mbit de domini (aix es desenvoluparms al captol que segueix).

Frana

Lestat Frana tamb s plurinacional, per a diferncia dEspa-nya, el seu nom correspon al de la naci on primer es va assen-tar lestat. Lannexi de les altres nacions ha estat el resultat dunaofensiva bllica. Per aix, quan es parla de Frana cal delimitarla Frana estricta, la naci francesa, de la resta de lEstat francs.

LEstat francs tamb ha generat, i molt fortament, unesideologies estatista i patritica. La seva poltica dassimilaci haestat ms forta encara que en el cas espanyol. La seva adminis-traci molt centralitzada i la seva marginaci de tota cultura nofrancesa (tot all que no sigui francs s titllat de patois), hanaconseguit rebaixar fins lextrem de posar en perill dextincitotes les llenges i particularitats nacionals no franceses.

37

panyol. Lestat territorial necessita un nom que li doni una uni-tat i cohesi, que esborri els antics lmits entre les nacions i quenimposi els nous, tant de cara a lexterior com de cara a linte-rior. Aquest nom pot ser el de la naci on inicialment sassen-tava lestat, abans dannexionar-se les altres, o un nom nou.

El nom Espanya se situa en aquesta segona lnia. Aqucaldria distingir entre lEspanya com a nom geogrfic i lEs-panya amb un prets component nacional cohesionat. LEspa-nya del segle XVI i dhuc les ocasionals referncies que tro-bem en els escrits medievals responen a aquesta concepci denom geogrfic, ms o menys coincidents amb la pennsula ib-rica. Sn moments en qu les diferncies de tot tipus estan en-cara prou marcades com per intentar introduir el conceptedEspanya com a component nacional. A mida, per, quelEstat espanyol saferma ms sobre els territoris dominats,anir imposant aquest segon criteri, fins arribar a la seva cul-

minaci, ja en el segle XX, amb les interpretacions historiogr-fiques presentistes. Aquestes, a partir de la clara voluntat de le-gitimar lestat Espanya, reinterpretaren sense gaires escrpolsel passat dels territoris compresos dins lactual Estat espanyol,i establiren un seguit dantecedents imaginaris com el mite delsceltbers, de la Hispania romana que ja t un component tnicpropi, o el mateix concepte de reconquesta, etc.

Lactual estat Espanya s un estat plurinacional. Com a tal,ha segregat una ideologia estatalista tendent a suprimir qualse-vol vestigi de diferncia, i ha imposat un model administratiuuniformitzador. Incls en lactual Estado de las autonomas lapermissibilitat de les llenges no-castellanes ha estat concebudacom un enriquiment dEspanya. Com ja sha vist al captol 2,patriotisme i estatisme sn les dues ideologies de tot lestat, i ams es complementen mtuament. Daqu que lestat Espa-nya en el seu afany de presentar-se com a imprescindible decara als seus sbdits, pretengui convertir-los en espanyols. Unindividu sols pot considerar-se espanyol desprs que lestat

36



20/97

Lactitud dels anarquistes

En el plantejament llibertari tradicional, la lluita per lallibera-ment nacional no ha dsser assumida perqu respon a una ini-ciativa burgesa, i com a tal, significa enfrontar el proletariat dediverses comunitats nacionals i, implcitament, afavorir les bur-gesies locals, nacionals.

A partir de la confusi entre estat i naci, concebeix qual-sevol projecte dalliberament nacional com a reproducci dels

esquemes administrativo-repressius de lestat central, i per tant,el rebutja. Sovint amb frases com la nostra ptria s el mnsha donat per solucionat el tema.

En el captol 1 ja sha examinat lespanyolisme dins del mo-viment llibertari. Per potser lerror ms cnic hagi estat el deplantejar lalliberament nacional com un obstacle a un allibe-rament internacional. No es pot concebre aquest sense lallibe-rament previ de cadascuna de les unitats ms petites. Sha con-fs linternacionalisme, el qual sha de basar en la solidaritatentre les comunitats nacionals, amb un interestatisme, el qualreprodueix fidelment el marc territorial, el marc patritic delestat. Quan un moviment ha esdevingut estatalista s queporta dins seu un projecte que t a veure amb lestat; estatalis-me i estatisme sn dues ideologies dun mateix estat.

En aquests moments, cal recuperar lalliberament nacionaldes duna perspectiva llibertria. s erroni pensar que aquest alli-berament ve a afavorir necessriament la burgesia, que crea novesfronteres, un nou estat, que enfronta el proletariat... En aquest ca-

39

La divisi en departaments, que s anterior a les provn-cies espanyoles, no sols trenca lentitat territorial daquestesnacions, sin que, a ms, dins delles mateixes estableix tottipus desquarteracions, tot plegat per convertir-les en simplesterritoris administratius.

En el cas francs es pot parlar dun autntic colonialismeinterior1, en el qual zones senceres han estat desprovedes de laseva identitat nacional, i han estat espoliades en recursos, mdobra i lleves per als exrcits de Frana. Un cas especialmentsignificatiu s el dAlgria, en qu la mateixa esquerra nominalfrancesa insistia en el seu manteniment, sota el pretext de notrencar la unitat dels treballadors francesos amb propostes deseparaci.

Pel que fa als Pasos Catalans, la seva inclusi en part dinslestat Frana es deu al pacte dels Pirineus (1659), signatentre les monarquies espanyola i francesa. La seva situaci ac-

tual s molt precria a tots els nivells (aquest aspecte ser ana-litzat al captol 6). Aqu tamb, cal negar que els catalans siguinfrancesos i oposar la recuperaci de la identitat prpia a lesta-tisme i lestatalisme francesos.

38

1. A lEstat espanyol tamb es produeix aquest fenomen a zones com Galcia, el PasAndals i dins dels mateixos Pasos Castellans.

5.Alliberament nacional



21/97

canvi, s un fenomen poblacional. Daqu rau, que lobtencidun estat catal ens sigui indiferent, perqu continuar sentun fenomen institucional.

Lestat propi, lestat catal, lestat socialista dels PasosCatalans sn solament diferents variants administrativo-re-

pressives, per mai un fenomen poblacional.La independncia s la ruptura amb tota forma de domi-

naci, la no delegaci de la prpia capacitat de decisi i actua-ci. s per aix que la independncia s essencialment indivi-dual, abans que nacional, i per descomptat, molt abans queestatal. Prenem lindividu com a base dun projecte federatiuque vagi articulant lliurement les diferents unitats poblacionals(comuna, comarca, regi,...) a partir de la prvia independn-cia de les unitats ms petites. Aquesta s una independnciatotal, perqu es duu fins al final, fins lindividu. Arribat aqu,coincideix amb lanarquia. Per es diferencia dels projectes

anarquista i independentista en qu no parteix de models este-reotipats, com federalisme dels pobles dEspanya, federalis-me ibric o reunificaci dels Pasos Catalans, sin que con-sidera que la federaci s el resultat dunes necessitats iaspiracions collectives, que sexpressen lliurement de forma es-pontnia i que revesteix mltiples ramificacions.

Els Pasos Catalans no sn per a nosaltres un marc patri-tic (estatalista) obligat. Sn una proposta feta a partir duns lli-gams tnico-lingstics. Contra el projecte militarista de reuni-ficaci, oposem el de lliure federaci.

En la proposta anarcoindependentista, la independnciadels Pasos Catalans sentn com una suma de les prvies inde-pendncies regional, comarcal, comunal i individual. Oposemla confederaci a lestat. La confederaci sorgeix com unaforma dassociar forces enfront dun objectiu com, ja sigui ladefensa de la insurrecci, lassegurament dels subministra-ments, etc. Per es diferencia de lestat en qu s lassemblea laque pren els acords, les comissions encarregades de realitzar-los

41

ptol intentarem perfilar les bases duna proposta llibertria i glo-bal, que contempli lalliberament nacional com un punt ms.

Lactitud dels independentistes

Per a lindependentisme desquerres, que pateix tamb de laconfusi entre estat i naci, lalliberament nacional sols es potconcretar en la creaci dun nou estat, que oposi un nou apa-rell administrativo-repressiu al de lestat central. Lobtencidaquest estat catal, ni que sigui socialista, no s pas una re-afirmaci popular enfront del poder. No existeix un estatpropi, ni des duna perspectiva nacional ni des duna perspec-tiva social. La instituci estat existeix sempre per damunt icontra la poblaci que governa. Qualsevol estat s sempre la-parell duns grups dominants. Els diferents estats poden exer-cir la seva dominaci sobre diferents territoris, o en nom de di-

verses ideologies i classes, per aquest s laspecte extern delpoder. Incls podria existir un estat que territorialment es co-rrespongus exactament amb els Pasos Catalans, per seriaaquesta una correspondncia purament formal: la dominacirevestiria diferents formes i seria exercida per altres grups so-cials, per essencialment continuaria essent la mateixa.

La idea dindependncia, amb tot el contingut de ruptura ialliberador que pot tenir, es veu aix ofegada per la idea destat.

Independncia i anarquia

La idea que la independncia sols s possible a partir de la crea-ci dun nou estat s falsa. s ms, la creaci dun estat no sindependncia. Lestat sempres un fenomen administrativo-repressiu, un fenomen jurdic i institucional creat per sotmetrela poblaci. No ha existit mai un estat que sigui lliure expres-si de la poblaci, aix significaria que ha perdut les seves atri-bucions fins tal punt que ha deixat dsser estat. La naci, en

40



22/97

Catalans en la mesura que no sigui res similar al bolxevismetotalitari. Es parla dun socialisme diferent, de la revolucisegons la realitat catalana. Hi ha, per, oposicions com fede-ralisme/centralisme, assembleisme/poder, autogesti/estatalit-zaci, etc., que no admeten un punt mig.

I ecologisme radical, perqu el capitalisme ja no s nica-ment unes determinades relacions scio-econmiques, sinuna concepci globalitzadora que afecta tota activitat. La cate-goria dinstituci penitenciria sha apoderat de la societat.Lescola, la fbrica, la mateixa ciutat, sn presons ampliades.Una insurrecci anticapitalsita no pot limitar-se a canviar lesrelacions scio-econmiques. Ens basem en linesgotable es-perit de destrucci i danihilaci que s font eterna de novavida. Lalegria que ofereix la destrucci s una alegria creativa.La substituci de la ciutat pel bosc, del treball per lafici, lademolici de les diferents institucions penitenciries, lallibera-

ment dels animals del zoo, la liquidaci dels cossos repressius...una revoluci que canvi integralment la vida quotidiana.

Lecologisme radical no s nicament una proposta antinu-clear i de defensa del medi ambient. Si sota el deliri producti-vista del capitalisme, un urbanisme aberrant ha ocupat la terra,creant entre ciment i ciment zones verdes, amb el nostre de-liri, el bosc reocupa la terra, creant entre verd i verd zones in-dustrials. La comuna ecolgica i autogestionria substitueix laciutat i la fbrica. La comuna es basa en lassembleisme i en unnou comunisme llibertari, dun abast molt superior al mera-ment econmic, i en el qual lindividu s leix principal. Lescomunes i llur confederaci substitueixen i neguen lestat.

Lanarquia, per, ha deixat de ser el cel. Lanarquia quepot sorgir de les runes del vell mn, t greus limitacions, comho demostren les diferents experincies histriques. Lanarquias un nou punt de sortida. Ser indefinidament un nou puntde sortida perqu no creiem en la necessitat dun cel estable is en lencant de la utopia. I lanarquia he deixat de definir-se

43

sn constantment revocables, i sobretot en qu cadascuna deles parts, fins lindividu, pot abandonar lassociaci quan aques-ta ja no linteressi.

La nostra s una proposta comunista llibertria i ecologistaradical.

Utilitzem deliberadament la paraula comunisme. El co-munisme llibertari o comunisme anarquista s laportaci quefa a lanarquisme P. Kropotkin i que diferenciem del socialismellibertari o anarcocollectivisme de M. Bakunin. En termes es-trictament scio-econmics, mentre el segon preconitza la pro-pietat comuna dels medis de producci i la participaci de to-thom en la producci a canvi de la retribuci proporcional altreball realitzat, el primer considera aquesta retribuci com unnou salari i demana portar el comunisme no noms a la pro-ducci sin tamb al consum dels bns produts, a partir delcomunisme de labundncia i del suport mutu1. Allucinem

Kropotkin! Si a finals del segle XIX el desenvolupament tec-nolgic ja permetia parlar del comunisme de labundncia, ac-tualment no solament s possible aix, sin convertir el treballen una activitat marginal.

A partir daqu, la idea del comunisme pren una nova di-mensi, que representa una revoluci integral que afecta totsels aspectes de la vida.

El marxisme, en canvi, parla de lestat socialista com un pasprevi al comunisme. Les experincies histriques, per, de-mostren sobradament que el poder no s pas un medi, sin unfi en si mateix; lestat socialista sha convertit en una de les for-mes de dominaci ms repressives i anulladores que mai noshagi concebut. Existeix entre les bases de lindependentismecatal un cert recel sobre la idea destat socialista dels Pasos

42

1. El comunisme llibertari no es presenta com a forma excloent daltres variants, in-cloent el collectivisme.



23/97

un devenir com i a obeir els dictats duna entitat la majo-ria que s conceptualment posterior a ells mateixos, i que so-lament podria comenar a tenir un mica de sentit, si fos el re-sultat duna lliure associaci. En lacrcia, en canvi, elsindividus tenen una existncia prpia i anterior a la societat

que no s una altra cosa que aquesta lliure associaci dindivi-dus independents, que poden adoptar un mecanisme de fun-cionament intern o no, per en el qual cadasc pot optar a res-cindir la seva part de lassociaci, pot decidir no formar part.

La limitaci en aquest sentit de lindependentisme tradi-cional s que desprs dhaver negat la validesa de la sobiranianacional de lestat central, basada en una majoria forada (lapres de pobles), nicament li oposa una altra sobirania na-cional, la de lestat dels Pasos Catalans, creada a partir de laidea de ser naci, de ser una entitat prpia, diferent i nica, an-terior a lEstat espanyol, per no sap dur la negaci fins al prin-

cipi, fins a reconixer el primer esgla amb entitat prpia, di-ferent i nica: lindividu. El no reconeixement previ de laindividualitat fa que la seva sigui una independncia limitada,una independncia entre diferents sobiranies nacionals, im-pregnades ambdues destatalisme-patriotisme (un marc territo-rial obligat) i destatisme (una similar instituci administrati-vo-repressiva), per que no sigui mai un fet alliberador.

I la seva segona gran limitaci, derivada ntimament de laprimera, s que concreta el seu dret a la secessi en ledificacidun nou estat. Una vegada ms, la confusi entre estat i naci,fa que es presenti el fenomen institucional com una soluci alfenomen poblacional. Com ja sha vist ms amunt, el mite delestat propi s fals. Lestat sempre ser linstrument de lesclasses dominants sobre la poblaci, sigui quin sigui el seu marcterritorial dactuaci, la seva ideologia, la classe en el poder,etc., i la poblaci no podr mai arribar a identificar-se i fusio-nar-se amb un estat propi o no propi, perqu aix significa-ria que aquest sha dissolt en tant que estat. s per aix, que el

45

com una situaci que ocupa un espai i un temps, per conque-rir noves rees de carcter individual, que es plasmen en lab-sentisme, el sabotatge, lexpropiaci, la provocaci i el contra-poder, lalegria de ser dissident, el menyspreu a les diversionsdel sistema...

El dret a la secessi

El dret de secessi, el dret a formar o no formar part dalgu-na cosa, s el ms elemental. Els diferents drets han de basar-seen la validesa de la sobirania que volem defensar.

La secessi apareix com la ruptura dunes relacions de de-pendncia indesitjades, per part duna unitat ms petita res-pecte a una unitat ms gran.

En el plantejament independentista tradicional, el dret a lasecessi nacional apareix a partir de la negaci de la sobirania

estatal. Es considera a la comunitat nacional sotmesa, amb unaentitat prpia, diferent, nica, i que com a tal, s legtima la se-cessi, la desobedincia als dictats de lentitat ms gran. Aquestdret a la secessi es plasma en una voluntat dindependncia,limitada en un doble sentit.

En primer lloc, no satreveix a dir obertament que el plan-tejar el dret duna entitat ms petita dautoadministrar-se res-pecte duna entitat ms gran, s un dret elemental anterior a lademocrcia, a la qual no satreveix a combatre frontalment, en-lluernat com es troba pels nous mites amb els quals lestat ca-pitalista espanyol sautoperpetua. Nosaltres oposem acrcia ademocrcia. En la democrcia no solament en la democr-cia burgesa, sin en tot plantejament democrtic la societat,o reuni dindividus que han de regir-se segons el principi ma-

joritarista, existeix anteriorment als individus que la compo-nen (sigui aquesta el marc territorial de lEstat espanyol o elque sigui), negant de bon principi el seu dret a formar o noformar part, a sortir-sen quan vulguin, forant-los aix a tenir



24/97

tisme, ents en el seu contingut ms ruptural i ms dauto-afirmaci enfront dun poder.

Contra el regionalisme burgs

Parlar de nacions opressores i de nacions oprimides s unafallcia. Existeix una opressi nacional que es manifesta des dela marginaci de lidioma fins la interioritzaci dun patriotismeestatalista, per s equivocat globalitzar tota la comunitat nacio-nal com opressora o oprimida. Dins de cada comunitat na-cional existeix un antagonisme social, de tal manera que lestatcentral no s lexpressi de la supremacia duna naci sobre lesaltres, sin que s linstrument de totes les classes dominants quees troben dins lestat, per mantenir la seva dominaci social.

La perpetuaci de lEstat espanyol no es deu al mite deMadrid o una hipottica classe dominant castellana. Es

deu a una aliana entre les diferents classes dominants (burgscatal, terratinent andals,...) que sn les autntiques inspira-dores de lestat i les responsables del colonialisme interior des-crit al captol 3. La burgesia catalana no s pas la vctima delEstat espanyol, sin un dels seus puntals ms ferms. s peraix, i no nicament des duna perspectiva de revoluci social,sin tamb dalliberament nacional, que el nostre enemic prio-ritari s la prpia burgesia catalana.

En aquest context, el paper jugat pel regionalisme burgs,en el pas del capitalisme-feixista al capitalisme-democrtic, sparallel al jugat per lesquerra parlamentria i lesquerra aspi-rant-a-parlamentria. s a dir, a partir de lexaltaci dalgunsaspectes folklrics o purament nominals de la realitat catalana,ha absorbit un important sector de la massa mitja conformista(classes populars, etc.) i ha canalitzat el seu descontent versuna participaci catalana dins Espanya.

El regionalisme burgs sha revestit de nacionalisme, i totauna collecci descriptors i poltics demagogs amb accs a la

47

dret a la secessi dels (altres) independentistes, en darrera ins-tncia, no afecta en res essencial lindividu: el seu estat podrno exercir la dominaci sobre la identitat nacional, per repri-meix igualment les rees de decisi i dactuaci individual, quesn anteriors a la naci i negadores de lestat. Sols a partir do-

posar la confederaci a lestat, es pot arribar a una indepen-dncia total i a una anarquia sense lmits, es pot arribar a por-tar el dret a la secessi fins al primer esgla, lindividu.

Un cop reconegut el carcter propi, diferent i nic de totindividu i a partir daqu, el seu dret a la secessi, a no formarpart, es pot comenar a construir una associaci, sigui aques-ta el municipi lliure, la comarca, o la confederaci de comunesautogestionries dels Pasos Catalans.

Independentisme millor que nacionalisme

Lopci per lindependentisme enfront del nacionalismerespon a diversos criteris. En principi, no considerem el nacio-nalisme necessriament oposat a linternacionalisme. De fet, elsegon noms es pot entendre ni que sigui etimolgicamentcom una ampliaci del primer. Lexaltaci de la prpia nacino s pas un obstacle per a lexaltaci de les altres nacions, en-cara que el nostre objectiu no sigui exaltar res, sin alliberarquelcom que es troba reprimit. Ara b, no defensem el feno-men naci en bloc, perqu en la mesura que fenomen po-blacional, presenta dins seu totes les contradiccions de les so-cietats classistes. Al captol 2, hem oposat cultura popular acultura burgesa, tenint en compte que ambdues poden sser ca-talanes, i a ms, aqu oposem lindividu dissident al vell mn,tenint present que tamb poden sser ambds catalans. sms, donat el pes que t la burgesia catalana dins lEstat es-panyol, el vell mn catal s prou gran, i el nostre antagonis-me social amb ell prou pronunciat, com perqu ens distanciemdel nacionalisme i ens apropem al concepte dindependen-

46



25/97

Lalliberament nacional des duna perspectiva marxista

Examinant lobra de K. Marx referent a lalliberament nacio-nal, observem que no arriba mai a una formulaci terica ge-nrica sobre el tema, sin que la seva opci gira sempre entorn

de la situaci concreta de cada naci. Aix es deriva de la sevaidea sobre levoluci histrica. LEuropa de mitjan segle XIX esdebat encara entre les pervivncies del rgim feudal i lascensdel capitalisme. Marx considera que en els pasos ms enda-rrerits, lascens duna burgesia liberal, democrtica i naciona-lista s positiu, primer perqu liquida el rgim senyorial ante-rior, i segon, perqu senta les bases dun capitalisme industrialen el qual es desenvolupar el proletariat, condici necessriaper arribar al socialisme, a partir de la seva dictadura de clas-ses, i daqu, al comunisme. s en aquest context de la necessi-tat de passar pel purgatori capitalista per arribar al socialisme

i al comunisme, que cal veure la posici de Marx enfront de lesnombroses reivindicacions nacionals que es presenten durantel segle XIX.

Per a Marx, lalliberament nacional no t un dret propi, i elsubordina a lalliberament social. s a dir, si una reivindicacinacional coincideix amb una burgesia progressista que reclamallibertats democrtiques enfront dun estat central endarrerit,aleshores la reivindicaci nacional s mereix ser defensada. Arab, si lendarrerit s el poble que reclama la llibertat nacional,aleshores la seva reivindicaci no ha dsser defensada.

Marx ataca les pretensions dalliberament nacional dels po-bles eslaus respecte limperi austro-hongars, ja que sn poblesendarrerits i llur victria s un pas enrere en la lgica mate-rialista (ascens de la burgesia, formaci del proletariat, etc.) i,a ms, afavoriria la situaci de Rssia (despotisme tzarista) alEuropa oriental. En canvi, pateix dun furibund pangerma-nisme. Marx veia en lAlemanya dels anys 1870 un dels pasosen lavanguarda de la revoluci socialista: sha complert la uni-

49

premsa i als mitjans de comunicaci ens ha bombardejat i es-copetejat amb declaracions de defensa de Catalunya, som unanaci, etc. Sota tota la fraseologia, per, hi ha el mateix desempre: lautonomisme com a soluci per a la continutatdEspanya, lexaltaci regional com a superaci de lantago-

nisme social, la fragmentaci dels Pasos Catalans... La burge-sia catalana, com tota la burgesia, t per ideologia el capitalis-me, mai la naci. Si en un moment donat li pot ser til fingirque t per ideologia la naci, ho fa. Per ho fa mesquinament:no t ni lempenta de les burgesies liberals europees del segle

XIX que reclamaven la separaci poltica; la burgesia catalanas espanyolista. Els diputats i senadors regionalistes resumeixenmolt b aquesta postura, en un manifest tret del 1909, davantdels fets de la Setmana Trgica (106 morts, 1.725 processosmilitars, 5 penes de mort executades): Com a ciutadans dunpas en el que les institucions representatives obren el cam a

lordenada manifestaci de la voluntat i dels sentiments popu-lars, com catalans enamorats de la nostra terra, condemnem laviolncia contra les persones i contra les propietats per a msgran irrisi en nom del pacifisme... Protestem perqu shagi es-collit per perpetuar aquests atemptats el moment en el que elnostre exrcit lluita heroicament per sostenir en una campan-ya exterior, la dignitat i el futur dEspanya2. La burgesia re-gionalista, amb una m adula lelectorat local i amb laltra elgovern central. Vegeu si no com desprs del 23-F, el presidentde la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, posava especialmfasi a reafirmar lespanyolitat de Catalunya, en els seus dis-cursos per a altres comunitats autnomes.

48

2. Manifest dels senadors i diputats regionalistes, La nostra protesta, a El CorreoCataln de 19 dagost de 1909.



26/97

nacional, supeditar un (daltra banda inexistent) alliberamentnacional, basat en ledificaci dun nou estat burgs, a fredeselucubracions de laboratori sobre si accelera o fa retrocedir lamarxa imparable de la histria..., tot plegat fa de Marx un per-fecte desconeixedor dels continguts alliberadors que pugui arri-

bar a tenir el comunisme. En el comunisme, entenem per tal lasocietat autogestionria en la qual lestat sha extingit, els indi-vidus reafirmen i potencien al mxim tots els aspectes de la sevapersonalitat, contrriament als sistemes anteriors, en els qualsun grup dominant, organitzat en forma destat, reprimeix o ter-giversa alguns daquests aspectes per tal de perpetuar la seva do-minaci. No creiem en un comunisme estereotipat, que ha per-dut tota la seva autenticitat en la gestaci al laboratori, sin enun comunisme, o millor encara, en una anarquia, com prcticaconstant i com actitud vital. Quan Marx justifica la desaparicide pobles eslaus endarrerits per sser germanitzats, o quan jus-

tifica la penetraci colonial del capitalisme britnic a lndia,perqu eliminar el despotisme oriental i accelerar les fases deformaci duna burgesia i, posteriorment, dun proletariat revo-lucionari, no est pregonant un comunisme alliberador, sinuna monstruositat totalitria, a la qual els individus arriben des-prs dhaver perdut una important part de la seva personalitat:la identitat nacional.

Observem ara alguns dels casos en qu Marx pren una pos-tura favorable a reivindicacions nacionals.

El cas dIrlanda. A les dcades de 1840 i 1850, Marx haviademanat la uni entre el proletariat irlands i angls per ferfront a lenemic com. A partir dels anys 1860, per, afavori-r el dret a la independncia dIrlanda, tenint en compte quelautoritat dels grans propietaris terratinents anglesos dins laprpia Anglaterra es fonamenta en bona part en la situaci deprivilegi que detenen a Irlanda. En aquest sentit, recomanar atreballadors irlandesos i anglesos a intervenir favorablement enla qesti irlandesa.

51

ficaci poltica i economica, existeix una accelerada industria-litzaci amb la conseqent formaci de proletariat, aquest pro-letariat sha dotat dorganitzacions de classe, etc. Creu que lagermanitzaci, s a dir, lassimilaci alemanya dels pobles es-laus, els traur de la seva situaci dendarreriment i el dur al

cam del socialisme.En les interpretacions historiogrfiques anarquistes del segleXIX, en canvi, sobretot els treballs de Kropotkin i els germansRclus, el pas al comunisme, a lanarquia, es pot fer des de qual-sevol situaci histrica, sense necessitat de passar perodes detransici. Aix comporta tota una altra visi del fet nacional.En els pasos precapitalistes no caldr importar cap model re-volucionari de fora no hi ha una missi civilitzadorasin que ser la pagesia el subjecte revolucionari. Aquesta visidel sempre s el moment oport fa que implcitament es re-conegui lespecificitat de cada lloc i de cada situaci (panesla-

visme de Bakunin). s coneguda lafirmaci daquest autor:lestat no t ptria, s labstracci, la ficci metafsica, mstica,poltica, jurdica de la ptria. Les masses populars de tots elspasos estimen profundament llur ptria; per s aquest unamor real, natural. No es tracta duna idea: es tracta dun fet[...] Per aix em sento francament i constanment el patriota detotes les ptries oprimides3.

Ara b, tamb s coneguda lafirmaci de Marx: un pobleque oprimeix altres pobles no ser mai lliure (1870). El quecal veure s quina prctica es desprn en cada cas.

Marx, atrapat en la seva lgica, sacrifica qualsevol qestipendent al triomf final del comunisme. Un excs de cincialha convertit en reaccionari. Ignorar qu s lopressi nacional,ignorar el dret a la secessi, el dret a mantenir el carcter nic,autnom i irrepetible de qualsevol identitat, sigui individual o

50

3. BAKUNIN, M., Circular als meus amics dItlia (1871).



27/97

Lenin que vacilla encara entre reclamar-se defensor de la de-mocrcia burgesa com un pas necessari cap el socialisme o de-fensor directament del socialisme, un Lenin entre bolxevic isocialdemcrata, etc. En aquest context de vacillaci, la sevaobra es deixa guiar per les directrius marcades pel seu mestre,

quaranta o cinquanta anys enrere.Lenin s que afirma el dret de les nacions a independitzar-se. Parla de les dues grans etapes en el desenvolupament delsmoviments nacionals, a lEuropa occidental. Entre 1789-1871,hauria estat el perode de les revolucions democrtiques burge-ses i dels moviments nacionals. Lliga el sorgiment daquestsmoviments nacionals al pas dels feudalisme al capitalisme. Peral triomf de la producci mercantil, a la burgesia li calia con-querir el mercat interior, que territoris dun sol idioma adqui-rissin cohesi estatal. Afirma Lenin que La tendncia de totmoviment nacional s a formar Estats nacionals, que sn els que

millor acompleixen aquestes exigncies del capitalisme con-temporani. (s sorprenent el desconeixement de la realitat t-nico-lingstica de lEuropa occidental, tant per part dels au-tors marxistes com dels anarquistes.)

A partir de 1871, sentra a la segona etapa en la qual, uncop consolidats els estats burgesos, desapareixen els movimentsdemocrtics de masses.

Dalguna manera, lafavoriment de Lenin de lautodetermi-naci de les nacions respon a la idea que els estats nacionalsacompleixen millor les exigncies del (purgatori) capitalistacontemporani. Dalguna manera, perqu en realitat a lEuro-

pa occidental, destats nacionals els estats que es correspo-nen territorialment amb una naci, entenent per tal tota co-munitat tnico-lingstica diferenciada nhi havia i nhi hade ben pocs... El dret a lautodeterminaci continua, de fet, su-peditat a les exigncies de la transici al socialisme. El mateixLenin ho reconeix a la seva tesis La revoluci socialista i el dretde les nacions a lautodeterminaci(1906): El 1848 existien fo-

53

En ambds casos, aquesta posici favorable a les reivindica-cions nacionals es produeix nicament perqu afavoreix (teri-cament) el cam vers lalliberament social. Marx, doncs, a msde no elaborar una teoria que defensi el dret a la secessi, en elscasos en qu es mostra favorable a aquesta, s des del punt de

vista de la creaci dun nou estat burgs. Per s que a ms d-haver sacrificat lalliberament nacional en ares dun lluny alli-berament social desprs dhaver passat pel purgatori capi-talista, el tal purgatori no s cap pas per lalliberament social,sin justament la consolidaci de lnic sistema, e