2
“Els autors sempre deixem algun detall nostre en totes les obres” Santi Baró (Olesa de Montserrat, 1965) fa sis anys que va convertit el seu talent en una professió i des de llavors no ha deixat d’escriure. La seva obra es mou entre la lite- ratura juvenil i la d’adults i té gairebé una vintena de títols publicats en editorials de prestigi com Barcanova, Columna, Cruïlla, Random House Mondadori o Edicions 62. Les seves novel·les han estat reconegudes amb diversos guardons, entre els quals dos premis Barcanova de literatura juvenil, amb Nit de sang (2006) i La lluna de gel (2010) i dos premis Gran Angular, per La gran O (2011) i Fario (2014). A més, la seva obra El rei d’Uruk, va quedar finalista al Gran Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull del 2008. Quan no escriu ni imparteix con- ferències a les escoles, el podeu trobar a la muntanya o prop de l’aigua practicant dues de les seves passions: la pesca i la caça. > Acaba de guanyar el seu segon premi Gran Angular per la novel·la Fario. Què significa per a vostè aquest reconeixement? És molt important per dos aspectes. El pri- mer, que és el menys romàntic, són els di- ners. Les fonts d’ingressos d’un escriptor es limiten als drets d’autor, les xerrades a les escoles i, òbviament, les dotacions dels pre- mis literaris. Sense els premis no m’hauria pogut dedicar només a escriure i hauria d’haver estat un escriptor més dels de caps de setmana. L’altra vessant és el reconeixe- ment a la meva feina, que em permet, mica en mica, estar dins el grup d’escriptors con- sagrats i això per a mi és molt important. > Fario explica la història de l’Andrea, una noia rebel i conflictiva que és expulsada de l’institut. Hi ha alguna cosa autobiogràfica en la història? Els autors, més o menys, sempre deixem algun detall nostre en totes les obres. En aquest cas, és la connexió que té la prota- gonista amb la muntanya, amb el món de la pesca amb mosca. A més, de jove, jo també era un personatge una mica problemàtic, sense arribar al nivell de l’Andrea, però als 16 anys vaig haver de deixar l’escola, víctima d’una revolució que vaig plantar a casa. Tot i això, jo tenia una porta oberta, que l’Andrea d’aquesta història no té, que és el món de la natura. La caça i la pesca són dues passions que em van permetre veure una bellesa que el jovent d’avui no sap veure. > I quin dia decideix posar-se a escriure? Escriure m’ha agradat sempre, i jo ja veia que se’m donava bé, no només perquè m’ho deien familiars i amics, i això va fer que en- cara m’hi aboqués més. Sempre havia anat escrivint, fins que un dia vaig donar el pas d’escriure una novel·la i intentar publicar-la. > Li va costar molt aconseguir publicar la seva primera novel·la? Queda malament dir-ho, però no, perquè va a ser través d’un premi literari, el Premi Li- terari Vila d’Ascó que vaig guanyar amb Des de les seves estones lluïdes (1995). A partir d’aquí, em va publicar l’editorial Columna i ja vaig anar molt més seriosament. > Té algun ritual a l’hora d’escriure? Abans tenia un bloc de notes on apuntava idees, ara ho faig al mòbil, quan em ve algu- na cosa al cap l’anoto. I, quan repasso aque- lles idees o me’n ve alguna al cap de molt forta, em poso a treballar. Estiro la idea en una escaleta, un guió molt bàsic i resumit per capítols i veig si pot donar per novel·la o no. Si és que sí, activo el pla ritual, que con- sisteix a marxar de casa, a un lloc on esti- gui sol, tants dies com sigui possible, per fer l’arrencada de l’obra. A vegades és arrenca- da i final, i d’altres l’acabo a Olesa. Segons el llibre que escric vaig canviant el lloc, he es- tat a s’Agaró, Biosca, Andorra, Boldí Sobirà, Montserrat amb les monges benedictines... > Com a lector, té alguna novel·la de referència? Alguna lectura que l’hagi marcat? Vaig per fases vitals, però recordo molt Love Story. De jove, només llegia còmics, però un dia vaig veure a la meva mare plorant amb un llibre. Em va xocar molt que una novel·la fes plorar i la vaig llegir. L’emotivitat que em va transmetre va fer que em comencés a introduir en el món de la literatura. Escriu- re ja escrivia, però, curiosament, no llegia i, des de llavors, vaig començar a devorar novel·les i, sobretot, contes de Pere Calders. El Pere Calders a mi m’ha fet escriptor, els seus contes em van enamorar. > La lluna de gel tracta el tràfic d’éssers humans i la prostitució. En novel·la juvenil es pot parlar de qualsevol tema? No, és el gran problema que tenim els au- tors de novel·la juvenil catalans i espanyols, que les editorials tenen el fons de venda a les escoles i, per poder vendre, hem d’aconseguir que els professors l’admetin com a lectura obligada. Si hi ha paraulotes, sexe i droga, aquesta novel·la, que podria cridar l’atenció del jovent, no serà publicada. Tenim una cen- sura que sembla que estiguem en ple fran- quisme. Curiosament, les obres que vénen de fora, que són best-sellers, es publiquen parlin del que parlin i es venen, perquè van directa- ment a les llibreries. > A banda dels llibres de lectura obligada de l’escola, els joves d’avui llegeixen? Costa molt i un dels problemes és precisa- ment la prescripció escolar. A l’ESO fan lle- gir novel·les que acostumen a estimular uns valors i un alliçonament i a Batxillerat pas- sen a lectures clàssiques, com Joanot Mar- torell. És com una bufetada, et fan llegir el Tirant lo Blanc amb 16 anys i cada cop que se t’acosta un llibre marxes corrents. > Algunes de les seves novel·les són crossover, les poden llegir tant joves com adults. Quan les escriu ja ho fa pensant que seran així o és una cosa que sorgeix? Sorgeix. Jo vull explicar una història, tinc una idea i llavors sorgeix on la puc arribar a encasellar. Una novel·la crossover, la pots presentar tant a premis d’adults com ju- venils, però sé que si la porto a un premi ju- venil tindré moltes possibilitats de guanyar. En canvi, els premis d’adults són molt me- diàtics, hi ha amiguisme dels jurats, pressió dels agents literaris, interessos editorials... No importa només la qualitat literària de l’obra. > El 2012 va publicar Tres en ratlla un lli- bre que narra el dia de la proclamació de la independència de Catalunya. De moment, l’escenari que va descriure s’està complint. Té una bola de cristall? Suposo que vaig fer servir la intuïció, el que vaig escriure no és una visió de fu- tur, sinó que és l’únic camí per arribar- hi. El tres en ratlla és el moment en què s’ajunten els partits nacionalistes amb els independentistes, el poble i el reco- neixement internacional. Els dos primers ja els tenim, ara només ens falta la ter- cera creueta. > Creu que el tres en ratlla es farà aquest 2014? A mi no em preocupa massa que sigui el 2014, el 2015 o el 2016. Crec que es farà, bà- sicament perquè no hi ha marxa enrere. Em fa por que no es refredin massa les expec- tatives de la gent i, sobretot, que es barallin entre si els partits que estan tirant ara de la manta, que prevalguin els interessos parti- distes i electoralistes. Quan això passi, lla- vors pot ser que mori el procés. > I, tornant a l’àmbit professional, ja té prepara- da la seva pròxima novel·la? Sí, és una novel·la molt ambiciosa. No tinc cap novel·la totxo i aquesta, si aconsegueixo tirar-la endavant, pot ser-ho. És per a adults i només el guió, que encara no tinc acabat, ja té 30 pàgines. L’ambiento a Montserrat i és un thriller de ficció que gira al voltant de la llegenda que a Montserrat s’hi amaga el Sant Greal i l’expedició que el 1945 Hitler va enviar-hi per trobar-lo. el MÓNtserratí / novembre 2014 el MÓNtserratí / novembre 2014 29 28 Si hi ha paraulotes, sexe i droga, aquesta novel·la, que podria cridar l’atenció del jovent, no serà publicada. Tenim una censura que sembla que estiguem en ple franquisme És com una bufetada, et fan llegir el Tirant lo Blanc amb 16 anys i cada cop que se t’acosta un llibre marxes corrents Sense els premis no m’hauria pogut dedicar només a escriure i hauria d’haver estat un escriptor més dels de caps de setmana

Animes. Santi Baró

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Entrevista a l'escriptor Santi Baró a elMÓNserratí - Novembre 2014

Citation preview

Page 1: Animes. Santi Baró

“Els autors sempre deixem algun detall nostre en totes les obres”

Santi Baró (Olesa de Montserrat, 1965) fa

sis anys que va convertit el seu talent en

una professió i des de llavors no ha deixat

d’escriure. La seva obra es mou entre la lite-

ratura juvenil i la d’adults i té gairebé una

vintena de títols publicats en editorials de

prestigi com Barcanova, Columna, Cruïlla,

Random House Mondadori o Edicions 62.

Les seves novel·les han estat reconegudes

amb diversos guardons, entre els quals dos

premis Barcanova de literatura juvenil, amb

Nit de sang (2006) i La lluna de gel (2010)

i dos premis Gran Angular, per La gran O

(2011) i Fario (2014). A més, la seva obra

El rei d’Uruk, va quedar finalista al Gran

Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull

del 2008. Quan no escriu ni imparteix con-

ferències a les escoles, el podeu trobar a la

muntanya o prop de l’aigua practicant dues

de les seves passions: la pesca i la caça.

> Acaba de guanyar el seu segon premi Gran Angular per la novel·la Fario. Què significa per a vostè aquest reconeixement?És molt important per dos aspectes. El pri-mer, que és el menys romàntic, són els di-ners. Les fonts d’ingressos d’un escriptor es limiten als drets d’autor, les xerrades a les escoles i, òbviament, les dotacions dels pre-mis literaris. Sense els premis no m’hauria pogut dedicar només a escriure i hauria d’haver estat un escriptor més dels de caps de setmana. L’altra vessant és el reconeixe-ment a la meva feina, que em permet, mica en mica, estar dins el grup d’escriptors con-sagrats i això per a mi és molt important.

> Fario explica la història de l’Andrea, una noia rebel i conflictiva que és expulsada de l’institut. Hi ha alguna cosa autobiogràfica en la història?Els autors, més o menys, sempre deixem algun detall nostre en totes les obres. En aquest cas, és la connexió que té la prota-gonista amb la muntanya, amb el món de la pesca amb mosca. A més, de jove, jo també era un personatge una mica problemàtic, sense arribar al nivell de l’Andrea, però als 16 anys vaig haver de deixar l’escola, víctima d’una revolució que vaig plantar a casa. Tot i això, jo tenia una porta oberta, que l’Andrea d’aquesta història no té, que és el món de la natura. La caça i la pesca són dues passions que em van permetre veure una bellesa que el jovent d’avui no sap veure.

> I quin dia decideix posar-se a escriure?Escriure m’ha agradat sempre, i jo ja veia que se’m donava bé, no només perquè m’ho deien familiars i amics, i això va fer que en-cara m’hi aboqués més. Sempre havia anat

escrivint, fins que un dia vaig donar el pas d’escriure una novel·la i intentar publicar-la.

> Li va costar molt aconseguir publicar la seva primera novel·la?Queda malament dir-ho, però no, perquè va a ser través d’un premi literari, el Premi Li-terari Vila d’Ascó que vaig guanyar amb Des de les seves estones lluïdes (1995). A partir d’aquí, em va publicar l’editorial Columna i ja vaig anar molt més seriosament.

> Té algun ritual a l’hora d’escriure?Abans tenia un bloc de notes on apuntava idees, ara ho faig al mòbil, quan em ve algu-na cosa al cap l’anoto. I, quan repasso aque-lles idees o me’n ve alguna al cap de molt forta, em poso a treballar. Estiro la idea en una escaleta, un guió molt bàsic i resumit per capítols i veig si pot donar per novel·la o no. Si és que sí, activo el pla ritual, que con-sisteix a marxar de casa, a un lloc on esti-gui sol, tants dies com sigui possible, per fer l’arrencada de l’obra. A vegades és arrenca-da i final, i d’altres l’acabo a Olesa. Segons el llibre que escric vaig canviant el lloc, he es-tat a s’Agaró, Biosca, Andorra, Boldí Sobirà, Montserrat amb les monges benedictines...

> Com a lector, té alguna novel·la de referència? Alguna lectura que l’hagi marcat?Vaig per fases vitals, però recordo molt Love Story. De jove, només llegia còmics, però un dia vaig veure a la meva mare plorant amb un llibre. Em va xocar molt que una novel·la fes plorar i la vaig llegir. L’emotivitat que em va transmetre va fer que em comencés a introduir en el món de la literatura. Escriu-re ja escrivia, però, curiosament, no llegia i, des de llavors, vaig començar a devorar novel·les i, sobretot, contes de Pere Calders. El Pere Calders a mi m’ha fet escriptor, els seus contes em van enamorar.

> La lluna de gel tracta el tràfic d’éssers humans i la prostitució. En novel·la juvenil es pot parlar de qualsevol tema?No, és el gran problema que tenim els au-tors de novel·la juvenil catalans i espanyols, que les editorials tenen el fons de venda a les escoles i, per poder vendre, hem d’aconseguir que els professors l’admetin com a lectura obligada. Si hi ha paraulotes, sexe i droga, aquesta novel·la, que podria cridar l’atenció del jovent, no serà publicada. Tenim una cen-sura que sembla que estiguem en ple fran-quisme. Curiosament, les obres que vénen de fora, que són best-sellers, es publiquen parlin del que parlin i es venen, perquè van directa-ment a les llibreries.

> A banda dels llibres de lectura obligada de l’escola, els joves d’avui llegeixen?Costa molt i un dels problemes és precisa-ment la prescripció escolar. A l’ESO fan lle-gir novel·les que acostumen a estimular uns

valors i un alliçonament i a Batxillerat pas-sen a lectures clàssiques, com Joanot Mar-torell. És com una bufetada, et fan llegir el Tirant lo Blanc amb 16 anys i cada cop que se t’acosta un llibre marxes corrents.

> Algunes de les seves novel·les són crossover, les poden llegir tant joves com adults. Quan les escriu ja ho fa pensant que seran així o és una cosa que sorgeix?Sorgeix. Jo vull explicar una història, tinc una idea i llavors sorgeix on la puc arribar a encasellar. Una novel·la crossover, la pots presentar tant a premis d’adults com ju-

venils, però sé que si la porto a un premi ju-venil tindré moltes possibilitats de guanyar. En canvi, els premis d’adults són molt me-diàtics, hi ha amiguisme dels jurats, pressió dels agents literaris, interessos editorials... No importa només la qualitat literària de l’obra.

> El 2012 va publicar Tres en ratlla un lli-bre que narra el dia de la proclamació de la independència de Catalunya. De moment, l’escenari que va descriure s’està complint. Té una bola de cristall?Suposo que vaig fer servir la intuïció, el que vaig escriure no és una visió de fu-tur, sinó que és l’únic camí per arribar-hi. El tres en ratlla és el moment en què s’ajunten els partits nacionalistes amb els independentistes, el poble i el reco-neixement internacional. Els dos primers ja els tenim, ara només ens falta la ter-cera creueta.

> Creu que el tres en ratlla es farà aquest 2014?A mi no em preocupa massa que sigui el 2014, el 2015 o el 2016. Crec que es farà, bà-sicament perquè no hi ha marxa enrere. Em fa por que no es refredin massa les expec-tatives de la gent i, sobretot, que es barallin entre si els partits que estan tirant ara de la manta, que prevalguin els interessos parti-distes i electoralistes. Quan això passi, lla-vors pot ser que mori el procés.

> I, tornant a l’àmbit professional, ja té prepara-da la seva pròxima novel·la?Sí, és una novel·la molt ambiciosa. No tinc cap novel·la totxo i aquesta, si aconsegueixo tirar-la endavant, pot ser-ho. És per a adults i només el guió, que encara no tinc acabat, ja té 30 pàgines. L’ambiento a Montserrat i és un thriller de ficció que gira al voltant de la llegenda que a Montserrat s’hi amaga el Sant Greal i l’expedició que el 1945 Hitler va enviar-hi per trobar-lo.

el M

ÓN

tser

ratí

/ n

ovem

bre

2014

el M

ÓN

tser

ratí

/ n

ovem

bre

2014

2928

Si hi ha paraulotes, sexe i droga,

aquesta novel·la, que podria cridar

l’atenció del jovent, no serà publicada. Tenim una censura

que sembla que estiguem en ple franquisme

És com una bufetada, et fan llegir

el Tirant lo Blanc amb 16 anys i cada cop que se t’acosta

un llibre marxes corrents

Sense els premis no m’hauria

pogut dedicar només a escriure i hauria d’haver

estat unescriptor més dels de caps de setmana

ANIMES_SANTIBARO.indd 2-3 11/11/14 20:57 pm

Page 2: Animes. Santi Baró

Qüestionari

Si no visqués a Olesa, on viuria? Al delta de l’Ebre.

On el trobaríem un diumenge? A la muntanya.

Llegeix al vàter? Sí.

Quina cançó canta a la dutxa? Depèn del moment, acostumo a cantar les cançons que sonen per la ràdio.

La pel·lícula que ha vist més vegades és... “Love actually”, per a mi, una obra d’art.

Amb quin personatge del Montserratí aniria a sopar? Amb la persona que va deixar la imatge de la Verge a la Santa Cova.

A què està enganxat? A la pesca.

Una paraula que li agradi com sona... Reguitzell.

Quantes vegades ha pujat a Montserrat? 100, 200... No ho recordo, incomptables.

Què li demanaria a la Moreneta? La independència de Catalunya.

Santi Baró

el M

ÓN

tser

ratí

/ n

ovem

bre

2014

el M

ÓN

tser

ratí

/ n

ovem

bre

2014

3130

El poble de... SANTI BARÓ

Tot i que va néixer a Terrassa, als 3 anys es va

traslladar a viure a Olesa de Montserrat perquè

els seus pares van obrir-hi una joieria al carrer

d’Anselm Clavé, el mateix carrer on viu i ha viscut

tota la vida.

De petit, anava a l’escola Daina Isard i encara recor-

da la caminada que feia per arribar-hi, passant pel

mig dels camps, ara convertits en cases. Com que

ja li agradava la caça, es fixava en els caçadors que

buscaven conills i que, de tant en tant, trobava en el

seu camí cap a classe. Fins que va ser jovenet feia

d’actor a la Passió d’Olesa i hi té “un vincle afectiu

molt fort”. Des de llavors, no ha tornat a trepitjar

més l’escenari, però cada dos anys hi va a veure

l’espectacle. On va més sovint és al Cafè del

Teatre, que regenta “una granadina molt sim-

pàtica”, la Mercedes, i és el seu “lloc de perdre’s

entre birres”.

El seu racó preferit són les muntanyes que en-

volten Olesa i, especialment, el bosc del Gavatx,

on passava moltes tardes amb el seu pare,

amagats darrere un garrofer mentre caçaven

tords. “Allà vaig començar a sentir la passió

per la caça, perquè abans encara s’hi podien

caçar perdius, molts conills, tords; no com ara,

que a la muntanya només hi ha excursionistes,

els que anem a córrer o a passejar i, de fauna,

malauradament, ben poca”.

ANIMES_SANTIBARO.indd 4-5 11/11/14 20:57 pm