INFLUIR SOBRE UNA PERSONA ÉS INFLUIR SOBRE UNA PERSONA ÉS TRANSMETRE-LI LA NOSTRA PRÒPIA ÀNIMATRANSMETRE-LI LA NOSTRA PRÒPIA ÀNIMA

Oscar Wilde

" Un principi de l'art Un principi de l'art de l'educació, en el de l'educació, en el

que haurien de fixar-que haurien de fixar-se els encarregats de se els encarregats de

dirigir-la, és el que no dirigir-la, és el que no s'ha d'educar als s'ha d'educar als nens conforme el nens conforme el

present, sinó present, sinó conforme a un estat conforme a un estat

superior, més superior, més perfecte, possible en perfecte, possible en

el provenir de el provenir de l'espècie humana".l'espècie humana".

Kant

““LA CLAU ESTÀ EN CONFIAR EN ELLS”LA CLAU ESTÀ EN CONFIAR EN ELLS”

Esther Vilalta

Redactar correctament objectius generals i didàctics.

Aplicar diferents estils d´ensenyament a l´activitat física.

Identificar les parts d´una sessió pràctica.

Diferenciar les diferents capacitats motrius.

Diferenciar les habilitats motrius bàsiques i específiques.

Analitzar la complexitat de les tasques motores i seqüenciar-les per facilitar-ne el seu aprenentatge.

Conèixer els elements i possibilitats d´organització d´una sessió.

Aplicar el model de processament de la informació de Marteniuk a les diferents habilitats motrius.

Aplicar correctament les tasques motrius de Famose.

Dinamitzar activitats físico-recreatives adaptant-les al medi i ales necessitats dels participants (nens/es, tercera edat, poblacions especials, etc…).

CAPACITAT DE PORTAR UN GRUP I

TRANSMETRE… CONEIXEMENTS

El model de processament de l´informació de Marteniuk

Les parts d’una sessió

Els tipus d´objectius (generals, didàctics i operatius).

Tipus de continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals).

Les tasques motores de Famose.

Els estils d´ensenyament de reproducció.

Estils d´ensenyament de producció.

CONCEPTES 70%-Prova de conceptes final S´ha d´aprovar per fer mitjana

PROCEDIMENTS 20%-Resolució correcta de les sessions pràctiques proposades.-Participació activa i reflexiva en les pràctiques de les sessions.

ACTITUDS 10% - Respecte cap al professorat i els companys - Atenció i interès a classe - Assistència i puntualitat a les sessions del crèdit - Puntualitat en el lliurament de les activitats proposades a classe - Intervenció i participació activa a les sessions del crèdit - Acceptació dels companys i les seves possibles limitacions

*Una assistència inferior al 80% del total d’hores de classe d’aquest crèdit obligarà a l’alumnat a presentar-se a l’avaluació extraordinària.

OBSERVA ELS VÍDEOS I FES UN RECULL DE TOTS ELS COMPORTAMENTS QUE CONSIDERIS QUE NO S’AJUSTEN A LA

DIDÀCTICA DE L’ACTIVITAT FÍSICA

EDUCACIÓETIMOLÒGICAMENT

EDUCARE: Crear, nutrir, des de fora

EDUCERE:Treure, conduir, de dintre cap a fora

Formar, ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d'aconseguir el desenvolupament integral de llur

personalitat

LECTURA ARTICLE

POT SER FORMAL, NO FORMAL, O INFORMAL

PEDAGOGIA

DEL GREC PAIDAGOGIA: DERIVA DE NEN I CONDUIR/DIRIGIR

Formar, desenvolupar i conduir al nen, i per extensió a la persona humana, a través del seu progrés integral i

harmònic, i cap a seva maduresa física, psíquica, moral, cívica i social.

PEDAGOGIA EDUCACIÓ=

CONJUNT DE CONEIXEMENTS FETS I PROCESSOS

DIDÀCTICA

DEL GREC DIDASKEIN: ENSENYAR, INSTRUIR, EXPLICAR

EN LLATÍ DISCERE: APRENDRE

És l’estudi científic de la organització de les situacions d’aprenentatge que viu un educand per aconseguir un

objectiu cognitiu, afectiu o motor

OBJECTES DE LA DIDÀCTICA

FUNCIÓ DOCENT FUNCIÓ DISCENT OBJECTIUS I CONTINGUTS

RECURSOS

DIDAXOLOGIAS’esforça a través de la

investigació empírica, a elaborar un sistema coherent de

prescripcions verificables que fan referència a la optimització de

l’acció didàctica.

ACTE DIDÀCTICAcció que posa en relació al que

ensenya amb el que aprèn.

METODOLOGIAPart de la pedagogia que tracta els mètodes d’ensenyament, és a dir, de la manera racional i sistemàtica

d’ensenyar

COMPONENTS DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT

L’ALUMNE No tan sols com a un jugador que aprèn tècnica i tàcticament, sinó com a un ser humà en evolució, amb totes les seves capacitats i limitacions, peculiaritats, impulsos, interessos i reaccions.

EL PROFESSOR- MONITOR

No tan sols com a expert de l’esport, sinó com a educador apte per a desenvolupar la complexa missió d’estimular,orientar i dirigir amb habilitat l’aprenentatge dels seus alumnes

ELS OBJECTIUS Són la raó de ser, les metes que perseguim

ELS CONTINGUTSHan de ser seleccionats, programats i dosificats de tal forma que facilitin el seu aprenentatge

ELS MÈTODE D’ENSENYAMENT

Que fusiona intel·ligentment tots els recursos material i personals disponibles per tal d’assolir els objectius proposats

ELS CONTEXT D’INTERACCIÓ

Entorn social i d'instal·lacions on portarem a terme el procés

MÉS CONCEPTES!!!

HABILITAT MOTRIU

Habilitat és la capacitat adquirida per l’aprenentatge de produir uns resultats previstos amb el màxim de certesa i freqüentment amb la

mínima despesa de temps i energia (B.Knapp)

TOTA HABILITAT ÉS APRESA I ÉS QUELCOM FÍSIC

L’habilitat és igual per a tothom... La destresa és individual

TASCA MOTRIU

Representa la unitat bàsica de les activitats, exercicis, situacions i problemes plantejats, i té com a objectiu oferir als alumnes

l’oportunitat d’experimentar, de realitzar una sèrie d’exercicis amb les quals assolir les habilitats motrius (Florence)

LA PROPOSTA DEL PROFESSOR PER TAL D’APRENDRE L’HABILITAT

ACCIÓ MOTRIU

És el moviment en sí, allò que es realitza realment.

DESTRESA

Capacitat de la qual gaudeix un individu per adquirir una habilitat .

MOVIMENTS REFLEXES

Comportament motor involuntari i no conscient, caracteritzat per la seva elevada velocitat d’execució. Són innats a l’individu i, per tant,

no hi ha aprenentatge previ. Ex: reflexa de succió dels nadons, reflexa plantar, reflexa ocular

MOVIMENTS VOLUNTARIS

S’origina i es realitza de forma conscient i voluntària per l’individu

MOVIMENTS AUTOMÀTICS (AUTOMATISMES)

Es realitzen de forma inconscient, i en podem distingir dos tipus:

-Innats: no en tenim control absolut però hi podem incidir (ex: respiració, pols...)

- Voluntaris que a partir de la repetició s’han transformat en un hàbit. Permeten alliberar la consciència

És qüestió d’anatomia?

FLASH INTRODCUTORI basat en Batalla, A.

Fem un petit experiment...treballarem amb accions motrius que no hem portat a terme anteriorment...

Alguns científics creuen que el sistema de control del moviment no pensa en músculs quan dóna les ordres al

sistema motor

Doncs en què pensa?

Potser pensa en el moviment?

Seguiu aquestes trajectòries amb els dos braços alhora i d’esquerra a dreta

Les dues primeres són més fàcils perquè descriuen trajectòries idèntiques alhora

Les darrera és més difícil, doncs no s’assembla a cap forma coneguda

Mechsner et al. arriben a la conclusió que el control del moviment és de caràcter perceptiucognitiu

És a dir, el control de moviment necessita tenir una idea clara i concreta d’allò que vol fer, i el sistema locomotor tradueix, de manera automàtica, aquests conceptes en

moviments corporals

Ens fem una imatge mental d’allò que volem fer

I saber això per a què carai ens servirà?

Si el control de moviment no entén de músculs ni de moviments concrets...ens podem estalviar totes les

informacions sobre músculs que intervenen i moviments específics

Cal donar informacions que facilitin el desenvolupament de les representacions mentals

ALTRES

DEMOSTRACIONS (poques i a l’inici)

INTERVENCIONS DIRECTES SOBRE ELS COS (ex: gimnàstica)

Què ajuda més a l’aprenentatge, la repetició o la variació?

LES DUES COSES...la repetició afavoreix l’automatisme (i podem deixar lliure l’atenció conscient), i la variabilitat

establim una base motriu amplia

ATENCIÓ, L’OBLIT ENS AJUDA

Si repetim diverses vegades la mateixa activitat ho acabem fent de manera mecànica...s’aprèn més ràpid, també s’obliden abans...Per tant, és millor

plantejar situacions variades que ens obliguin a invertir més esforç.

TEORIES DE PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ

Neixen com un intent de superar les limitacions més importants del conductisme (ambientalisme, associacionisme, antimentalisme).

S’estructura a partir dels postulats propis de la psicologia cognitiva.

L’aprenent té un element actiu, més enllà de respondre a determinades característiques de l’ambient.

“El dominio cognitivo es ladiferencia fundamental entre el hombre y

los animales inferiores y se hace difícilplantear las leyes del aprendizaje

humano al margen de él”ADAMS,1971

ADAMS,1971

Es tracta del model bàsic del processament de la informació

S’inicia amb l’arribada d’un o més estímuls (inputs) d’informació a un més òrgans sensorials, a partir d’aquí

s’inicia el seu processament (caixa negra) que acaba amb l'emissió d’una resposta motora (output)

El processament de la informació no és observable

Ex: dibuixa un arbre

Es varen adonar que tot i que les entrades eren les mateixes les respostes no sempre eren

iguals, ni desitjades.

Calia detectar les fases d’aquest procés…

Per intentar donar respostes a aquests processos

Materniuk presenta el següent model:

Presenta un model on desglossa l’execució motriu en tres mecanismes o etapes. La seva interrelació és tal

que una errada en una d’elles provoca el fracàs en l’assoliment de l’objectiu.

1- MECANISME PERCEPTIU1- MECANISME PERCEPTIU

Identifica i integra dades sensorials provenen de l’entorn i també del propi subjecte.

Les informacions de l’entorn són enviades al mecanisme de decisió, però també es guarden a la memòria. Això ens permetrà identificar i interpretar

estímuls.

2- MECANISME DE DECISIÓ2- MECANISME DE DECISIÓ

Procés de decisió intern que té lloc abans d’executar qualsevol tasca motriu. Aquest procés no sempre és conscient. Intervenen les capacitats cognitives de l’individu.

El subjecte escull d’entre les respostes que té emmagatzemades la que més s’ajusta a la situació

concreta.

Moltes vegades anticipem. Coneixem els indicadors i es preveuen els estímuls que apareixen.

3- MECANISME D’EXECUCIÓ3- MECANISME D’EXECUCIÓ

Encarregat de la realització del moviment.

És el responsable de la organització motriu que coordinarà les diferents accions musculars implicades

en la resposta programada prèviament.

EXEMPLES:

MECANISME PERCEPCIÓ XMECANISME DECISIÓ X

MECANISME EXECUCIÓ X

Segons l’exemple anterior la tasca proposada presenta unes exigències en l’aprenentatge que fan

referència als tres mecanismes….

Existeixen tasques motrius diferents, i per tant requeriran un tractament didàctic diferent

WELFORD (1976) PROPOSA UN NOU MODEL:

QUATRE CIRCUITS PRINCIPALS DE FEEDBACK!

1- DECISIÓ I MEMÒRIA: Abans de donar la resposta motriu, l’individu recorre a les experiències passades o

fins i tot a la pràctica imaginada.

2- CONTROL NEUROMUSCULAR: Control automàtic de les parts o components del moviment a realitzar.

3- CONEIXEMENT DE L’EXECUCIÓ: A partir dels òrgans sensorials de caràcter kinestésic

4- CONEIXEMENT DELS RESULTATS: El resultat extern percebut a través dels sentits perifèrics (vista, oída...)

EL DIA DEL GOL

Aquells estímuls que som capaços de captar a través dels òrgans

sensorials

La interpretació de les sensacions, donant significat i organització

Cada persona construeix d’una manera exclusiva i única les percepcions recollides per estímuls. Ex:

un perfum que ens recorda...

Procés a través del qual es realitza el canvi d’energia externa per energia nerviosa, processable com a

informació per part de l’organisme, la seva transmissió als nivells de memòria, i la seva organització primària

per tal de ser identificada.

Receptors sensorials

Són els òrgans concrets que realitzen la funció de rebre l’energia externa i transformar-la en energia nerviosa.

Característiques dels receptors

Especificitat: cada receptor tan sols respon a un tipus d’estímul partícula (ex: ull---llum, oïda...ones sonores) .

Excitabilidad: nivell mínim d’estimulació necessari per provocar les reaccions químiques que mobilitzen l’impuls

cap al cervell.

Adaptació: en la mesura que l’estímul es manté constant l’excitabilitat va desapareixent i es produeix una

adaptació (ex: olor permanent)

Classificació

Pel que fa al moviment:

Els propioceptors són els receptors més específics pel que fa al comportament motor.

Els interoceptors no tenen funcions directes relacionades amb el moviment.

D’entre els exteroceptors la vista és el que té més importància per les conductes motores

GUITART

ON SOM?

ELS RECEPTORS PROPIOCEPTIUS

Informen sobre la posició de les parts del cos i el moviment.

DUES CATEGORIES

KINESTÈSICS LABERÍNTICS

Existeix gran diversitat d’informacions rebudes pels receptors sensorials propioceptius...això a l’inici

provoca...

A l’aparell locomotor i pell A l’oïda

DESORIENTACIÓ

INCERTESA

Durant el procés d’aprenentatge

integrem totes les fonts propioceptives, i

també la visual, en unitats més grans.

Procés a traves del qual el subjecte determina, filtra i es posa condicions a l’estimulació externa.

Nosaltres decidim quins dels estímuls que rebem seleccionem i organitzem en interacció amb els processos de memòria, atenció i programació.

El que en realitat fem és establir un esquema perceptiu (Piaget)

Element comú a diferents objectes i situacions

L’ús dels esquemes depèn dels aprenentatges previs

Altres autors (Arend 1980) ho anomenen atenció selectiva entesa com:

Capacitat que té el subjecte per organitzar el seu camp perceptiu. D’aquesta manera aprendrà a concentrar-se en aquells estímuls

que són realment importants, i ignorar els que no influeixen en la realització de la tasca.

Aquest filtrat està condicionat per:

Edat del subjecte

Nivell d’experiència

Característiques dels estímuls

Sobreexclusiva (5-6anys)

Sobreinclusiva (11-12anys)

Atenció selectiva (12 anys)

MECANISME DE PERCEPCIÓ

ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS

Anàlisi Comparació

MEMÒRIA

Codi

Perceptiu

Cal adaptar contínuament la

conducta motriu en relació a factors externs

No ha prendre decisions respecte a la tasca

motriu (automatitzada)

LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS

El jugador s’ha de fixar en:

CATEGORIES D’INFORMACIÓ

ADVERSARIS

COMPANYS TEMPS

ESPAI

PILOTA

REGLAMENT CAPACITATS PRÒPIES

Directa, dels companys, i intencions

Situacions i intencions

De joc i de la competició Tècniques, físiques i tàctiques

Camp i joc proper

Del partit i de la acció concreta

Ubicació i perillositat

VALORACIÓ DEL NIVELL DE DIFICULTAT PERCEPTIVA DE LES TASQUES MOTRIUS

ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT

Segons condicions entorn

Entorn estable Entorn canviant

Segons tipus de control

Feedback intern Feedback extern

Segons estat inicial de l’individu i

l’objecte

Individu i objecte estàtic

Individu i objecte en moviment

ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT

Segons el propòsit de la tasca en

relació a la mobilització d’objectes

Llançament a distància

Intercepció del mòbil buscant-nos

Colpejar objecte estàtic

Llançament en precisió

Intercepció del mòbil evitant-nos

Colpejar d’objectes en moviment

Segons el tipus d’estimulació

Petit nº d’estímuls

Baixa velocitat i màxima durada de l’estímul

Molta intensitat d’estímul

Estímuls poc conflictius

Gran nº d’estímuls

Alta velocitat i poca durada de l’estímul

Poca intensitat d’estímul

Estímuls molt conflictius

ANTICIPACIÓ

COM A PREDICCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ, FET QUE ENS PERMET

GENERAR UNA RESPOSTA PREVIA A L’APARICIÓ DE L’ESTÍMUL

Accions defensives (recuperació de pilota, ajudes...) i ofensives (desmarcatges de ruptura, furts de pilota...)

APRENENTATGE EXPERIÈNCIA ATENCIÓ

MECANISME DE DECISIÓ

LES MEVES CAPACITATS

MEMÒRIA

Codi Perceptiu

Contrastació

OBJECTIU DE LA

ACCIÓ QUÈ?

PROGRAMA D’ACCIÓ

COM?

VALORACIÓ DEL GRAU DE COMPLEXITAT D’UNA TASCA SEGONS:

Nº de decisions

A més nombre de decisions la complexitat de la tasca és major

Tasques de curta durada i amb un objectiu concret no donen lloc a moltes decisions.

Nº propostes motrius alternatives en cada decisió

En una progressió limitarem les opcions alternatives per després anar augmentant el número de respostes. Exemple: en volei

farem abans un 1+1 i que 1x1.

Velocitat requerida en la decisió

Si tenim molt temps per realitzar una acció, la tasca serà més senzilla que si no en disposem. Compte!...no confondre amb temps de

percepció (ex: un nedador disposa de molt temps per prendre la decisió, però ha de reaccionar ràpid davant l’estímul auditiu de la sortida)

En un procés d'aprenentatge a l’inici el subjecte ha de tenir molt temps per prendre decisions i mica en mica cal disminuir-lo (exemple: defensa

passiva)

Nivell d'incertesa

Quan l’execució i el desenvolupament es veuen afectats per les condicions de l’entorn. Exemple: escalada obrir una via o bé repetir-la.

Si tenim un oponent intel·ligent el grau d’incertesa serà més gran (així, podem considerar aquest és el secret de l’scouting? )

Nivell de risc

Moltes situacions es veuen condicionades per les situacions de risc mental i/o físic que les mediatitzen.

RISC FÍSIC: quan la pròpia tasca té una dificultat motriu important (objectiu i subjectiu

RISC PSICOLÒGIC: queden 10 segons i la pilota crema...

Ordre seqüencial de les accions (¿?)

Són més fàcils les accions d’ordre fix (ex: salt de longitud (cursa, batuda, vol, caiguda). Ens tornem a trobar de nou amb les tasques obertes (ordre seqüencial variable) i les tancades.

Quantitat d’informació a recordar

En la primera fase de l’aprenentatge hem d’evitar donar un excés d’informació. Pot arribar

a bloquejar l’aprenent per impossibilitat d’assimilar tants

continguts nous.

VALORACIÓ DEL NIVELL DE DIFICULTAT EN LA PRESA DE DECISIONS PER A LA REALITZACIÓ DE

TASQUES MOTRIUS

ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT

Nº de decisions Escàs nº decisions Gran nº decisions

Nº propostes motrius

alternatives en cada decisió

Proposta motriu única

Multiplicitat de propostes motrius

Velocitat requerida en la decisió

Molt temps per decidir

Temps de decisió molt breu

ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT

Nivell incertesa Els factors fixes Els factors variables

Nivell de risc No hi ha risc físic Hi ha risc físic

Ordre seqüencial de decisions

Ordre fix (programa lineal)

Ordre variable (programa ramificat)

Nº d’elements que és necessari

recordar

Pocs elements a memoritzar

Molts elements a memoritzar

MECANISME D’EXECUCIÓ

SISTEMA NEUROMUSCULAR

GEST

Característiques de la acció motriu

Fluidesa : capacitat de no interrompre el moviment .

Variabilitat : capacitat de modificar una acció que estic realitzant .

Anticipació: mentre realitzes un gest, mentalment en penses un altre.

Precisió: fer coincidir allò desitjat amb el que succeeix .

Economia: utilitzar exclusivament els músculs necessaris per aquells moviments .

Estètic : coincidència o no amb els estàndards.

VALORACIÓ DEL NIVELL DE DIFICULTAT DE LES TASQUES MOTRIUS RESPECTE AL MECANISME

D’EXECUCIÓ I CONTROL

FACTORS QUE INTERVENEN - DIFICULTAT + DIFICULTAT

Coordinació neuro-muscular

Pocs grups ms

Estructura simple

Poca velocitat execució

Poca exigència precisió

Molts grups ms

Estructura complexa

Alta velocitat execució

Molta exigència precisió

Condició física Poca exigència Molta exigència

El domini de l’activitat motriu corporal que ens capacita per crear, executar, i controlar el moviment, i ens permet posar-nos en relació amb l’entorn en els termes motrius desitjats

SEIRUL·LO

La interacció i el bon funcionament del SNC i la musculatura esquelètica durant el moviment. Le Boulch

Funcionament òptim dels músculs en la producció de l’acte motor. Fetz

CONTROL MOTOR ESPAI TEMPS

RECURSOS METODOLÒGICSRECURSOS METODOLÒGICS

LA MOTIVACIÓ

Tot allò que ens impulsa a fer qualsevol tipus d’activitat (física i/o cognitiva)

Sentiment d’inferioritat

Rendiment

FrustracióObjectius reals

Tasques significatives

InteressosEmpatia

Es pot definir també com: “el mecanisme intern o extern que dirigeix la conducta”. És com una força interna que ens provoca actuar, que ens mou, i que

ens manté en l’acció.

En l’àmbit esportiu, la motivació és un producte d’un conjunt de variables socials, ambientals, i individuals, que determinen la intensitat en la

pràctica, la persistència i el rendiment.

MOTIVACIÓ INTRÍNSECA

Lligada a l’activitat i a la pròpia personalitat

JOC

Agonisme

MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA

Lligada a la relació social i l’entorn

Éxit

Associació

Estètica

BÀSICA

QUOTIDIANA

MOTIVACIÓ BÀSICA

DETERMINA EL COMPROMÍS DE L’ESPORTISTA AMB L’ACTIVITAT. (diners, prestigi, satisfacció personal, amistats...)

GUARDA RELACIÓ AMB L’INTERÈS I L’AMBICIÓ DELS JUGADORS PELS RESULTATS ESPORTIUS, EL SEU RENDIMENTS PERSONAL, I LES CONSEQÜÈNCIES

BENEFICIOSES D’AMBDÓS (contractes, victòries, campionats...)

EX: ANY DE MUNDIAL...

MOTIVACIÓ QUOTIDIANA

INTERÈS DE L’ESPORTISTA PER L’ACTIVITAT DIÀRIA I LA GRATIFICACIÓ IMMEDIATA.

GUARDA RELACIÓ AMB L’ACTRACTIU DE L’AMBIENT DE TREBALL I LES TASQUES DIÀRIES (les relacions amb els

companys i el cos tècnic, els reptes que planteja l’entrenament, l’ambient de treball...), EL GAUDI, LA SATISFACCIÓ I EL RENDIMENT PERSONAL COTIDIANS (divertir-se jugant o

entrenant, sentir-se satisfet amb el què has fet, assolir reptes esportius concrets...); I L’OBTENCIÓ DE QUALSEVOL TIPUS DE GRATIFICACIÓ (atenció i reconeixement per part de l’entrenador,

petits premis materials...)

MOTIVACIÓ DURANT L’ENTRENAMENT

RECURSOS

FORMES JUGADES

AMBIENT DE TREBALL

TASQUES SIGNIFICATIVES

RECOLZAMENT VERBALMOTIVACIÓ ENTRENADOR

VARIABILITAT

IMPORTANT!...Si no hi ha motivació bàsica, els esportistes no assoliran el nivell de compromís suficient per afrontar reptes

ambiciosos

Amb la motivació quotidiana...

Proposa una experiència diària més grata, però incrementa el risc de caure en un estat de conformisme que frena

l’interès i l’esforç per objectius esportius més ambiciosos.

Per tal d’assolir el màxim rendiment a l’entrenament cal:

-MOTIVACIÓ BÀSICA

-MOTIVACIÓ ESPECÍFICA PER A L’ACTIVITAT

L’estancament de molts esportistes (promeses i d’èlit) es produeix perquè la seva motivació bàsica per assolir els èxits esportius que requereixen elevades dosis d’esforç, disciplina,

persistència i autocontrol són insuficients.

Cal motivar per: obtenir el màxim benefici de l’entrenament, reduir l’absentisme, aprofitar el temps, implicació

dels esportistes...

APTITUD I PREDISPOSICIÓ DE L’ENTRENADOR... Si jo no estic motivat

no transmeto.

EVITAR LA MONOTONIA DE L’ESCALFAMENT... Variants: direcció de

les curses, treball coordinatiu, jocs, d’inici amb pilota, per parelles, segons estil

tradicional....+

LES ORDRES...feedback positiu, el to de veu, reforçar...

VARIABILITAT ENTRENAMENTS

L’AMBIENT DE TREBALL

PROPOSA ACTIVITATS.... *

LA MOTIVACIÓ DEPÈN, EN GRAN MESURA, DE L’ACTRACTIU DELS BENEFICIS (diners, prestigi, satisfacció personal, diversió...), DELS COSTOS NECESSARIS PER ASSOLIR AQUESTS BENEFICIS

(hores d’entrenament, esforç físic i psicològic, patiment, disciplina...), I DE LA RELACIÓ ENTRE BENEFICIS I COSTOS

Exemple típic: equip de regional on els jugadors no cobren...

IMPORTANT: No es pot motivar als jugadors parlant tan sols dels

beneficis, han de conèixer els costos.

QUAN MÉS PETITS SIGUIN ELS COSTOS MÉS GRAN SERÀ LA MOTIVACIÓ?

NO, els costos han de ser suficientment alts per tal que l’esportista valori la importància de l’esforç personal, però proporcional al

possible benefici i, evidentment, viable per l’esportista en funció de la seva disponibilitat i les seves possibilitats reals.

CRIDAR L’ATENCIÓ

DEMOSTRACIÓ + EXPLICACIÓ

REPETIR EL MÉS IMPORTANT

FER QUE ELS ALUMNES S’EXPRESSIN

ATENCIÓ PERSONALITZADA

ACONSEGUIR EL NIVELL D’ACTIVACIÓ ÒPTIM

ESTRÈSESTRÈS MOTIVACIÓMOTIVACIÓ

VERBAL

SANCIONAR

ENTORN

VERBAL

JOC

AMBIENT TREBALL

L’alumne necessita conèixer el resultat d’allò que ha practicat, i el professor ha de trobar els errors i els

encerts per tal d’informar a l’alumne.

ASPECTES RELLEVANTS

-NO DONAR MASSA INFORMACIÓ (SATURACIÓ).

-RECOMANABLE DONAR EL FEEDBACK ENTRE ELS 5” I ELS 20” DESPRÉS DE L’ACTIVITAT.

-NO CAL DONAR EN TOTES LES EXECUCIONS FEEDBACK (deixar l’alumne que visqui els seus propis errors)

CLASSIFICACIÓ

Segons la forma de donar la informació.

-Auditiu – Gestual - Vídeo

Segons la direcció

-Individual – Grupal

Segons com s’utilitza en el temps

-Simultani – Terminal - Retardat

Segons l’objectiu

-Global – Segmentari

Segons el caràcter

-Positius (1r) – Negatius

Segons la seva intenció

-Avaluatius –Descriptius – Comparatiu – Afectiu

- Neutral - Interrogatiu

1- CONSTRUIR LA RELACIÓ DEL NEN AMB L’ENTORN: MOTRICITAT

2- CONSTRUIR LA RELACIÓ AMB LA PILOTA: INDIVIDUAL

3- CONSTRUIR EL JOC AMB ELS COMPANYS I ELS ADVERSARIS

4- DESENVOLUPAR LES NOCIONS D’ESPAI I TEMPS, RELACIONAT AMB EL JOC D’EQUIP

“...a mi me han educado desde los trece o catorce años para que conozca el futbol. Antes

jugaba porque jugaba, y creía que las cosas sucedían porque sí. Pero me han hecho entender

que suceden porque hay una lógica. Me educaron para descifrar el juego, y en cambio, a la mayoría de los jugadores nadie les ha dicho

nada. A muchos entrenadores les interesa nada de lo que estamos hablando. Desde jóvenes a los jugadores les dicen que hay que luchar, que hay

que ganar y esas cosas, y llegan a la primera división sin saber nada del juego. Esto es lo que pasa, y por eso es tan difícil que la gente hable

realmente de fútbol.” J. Guardiola

MODEL INTEGRATMODEL INTEGRAT1. DOMINI D’HABILITATS I DESTRESES BÀSIQUES

2. PRESENTACIÓ DE LA TÀCTICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE

POCS ELEMENTS TÈCNICS

2. PRESENTACIÓ DE LA TÈCNICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE

POCS ELEMENTS TÀCTICS

3. PRESENTACIÓ DE SITUACIONS DE JOC SIMILARS A L’ESPORT DEFINITIU AMB APLICACIÓ D’ELEMENTS TÈCNICS I TÀCTICS APRESOS

4. PRESENTACIÓ DE LA TÀCTICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE

NOUS ELEMENTS TÈCNICS

4. PRESENTACIÓ DE LA TÈCNICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE

NOUS ELEMENTS TÀCTICS

5. PRESENTACIÓ DE SITUACIONS DE JOC SIMILARS A L’ESPORT DEFINITIU AMB APLICACIÓ D’ELEMENTS TÈCNICS I TÀCTICS APRESOS

Castejón i López Ros,1997; López Ros i Castejón, 2005

EN RELACIÓ A L’ESPAI

•Augmentar o reduir el tamany del terreny de joc. •Augmentar o reduir el tamany, la forma, y el número de metes (porteries) •Incorporar àrees de joc restringides (àrees que no es poden trepitjar, àrees en les que tan sols hi podem estar un temps determinat...) •Delimitar zones de llançament obligatòries. •Obligar als jugadors a canviar d’espais durant el desenvolupament del joc. •Obligar a los jugadores a mantenir una distància determinada amb els seus companys

EN RELACIÓ AL TEMPS

•Limitar el temps per a realitzar determinades accions (ex: xut). •Limitar el temps de possessió de pilota. •Limitar el temps de permanència en determinades •Determinar passivitat si no s’actua amb cert ritme. •Canviar el temps d’actuació de les tasques (ex: partits a 10’...). •Augmentar/reduir el número de períodes de descanso o de joc. •Bonificar l’assoliment de determinats objectius en un temps determinat (ex: creuar mig camp en menys de x segons)•Penalitzar el retràs en la culminació de determinats objectius

EN RELACIÓ AL

REGLAMENT

•Variar el sistema de puntuació(ex: delimitar diverses àrees de puntuació en la porteria, etc.) •Jugar amb una part de les regles per simplificar-lo. •Introduir algunes normes para centrar-nos en determinats aspectes tàctics del joc (por exemples: prohibir el retrocés de la pilota, prohibir les passades recíproques, estipular el nombre de passades abans de xutar a portería...)

EN RELACIÓ A LA TÈCNICA

•Modificar el número, forma, tamany o composició del mòbil. •Determinar el número de contactes i la forma de contacte amb la pilota. •Plantejar situacions que condicionen l’ús de determinades tècniques: passar con el interior...

EN RELACIÓ A LA TÀCTICA

Variar el número de jugadors (igualtat o desigualtat numèrica). •Determinar les funciones d’alguns o tots els jugadors (atac, defensa, semioposició, neutra). •Establir una seqüència de joc abans del joc lliure (ex: còrner...) •Establir un sistema de joc. •Establir canvis de joc davant determinades circumstàncies.

http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=XYdetXI3uIs&NR=1

Explotació infantil

http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53439840616&ID_PAGINA=1810082&ID_FORMATO=9&PAGINA

Los niños toman la calle

http://www.youtube.com/watch?v=kcCwIrstIEA (pequeño genio música)

http://www.youtube.com/watch?v=WNG3len_Yw8