la PalancaNOVEMBRE 2000 Núm. 224 Preu 300 PTA - 1,8

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Rallye Artesa 2000Artesa en obres

Roger al Barça

Firade la

Perdiu

Regalem un

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDAAgenda Ciutadana. ActesMETEOROLOGIA

EDITORIALFranco (per desgràcia) no ha mort

ENTREVISTAJosep Roig, alcalde de Cubells

NOTICIARIBreus

ESPORTSAgenda Esportiva

ESPORTSRACC Rallye Artesa de Segre

FILA 7En cartellera

IN MEMORIAMEn record de Josep Maria Jusmet

IN MEMORIAMDavid Sala i Mariona Macià

IN MEMORIAMEl Mora gran ens digué adéu-siau

TEMA DEL MESArtesa en obres

CARTES A LA REDACCIÓCoses que penso de BaldomarLA NOGUERAQuè ha passat al Consell Comarcal de la Noguera?

LA NOGUERALa Noguera Antiga. Prehistòria

PARLEN LES ENTITATSCampanya de prospecció. “La Roureda”

PARLEN LES ENTITATSXXV Aniversari del Cau

PARLEN LES ENTITATSActivitats de les Artesenques ActivesXAT JOVETrobar nòvio? Fàcil!

MÚSICA, MESTRE!Les nostres cançons.22 de novembre: Santa Cecília

MUNICIPISFira de la perdiu. Vilanova de Meià

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESAPlens i Comissions de Govern. Mes d’octubre

HUMOR

IMATGES D’AHIRL’Artesa de la postguerra

Artesa en obresLes obres que s’han realitzat última-ment a Artesa han arribat a col.lapsarla nostra vida quotidiana. A la fotoprincipal de la portada, es poden veu-re algunes de les senyals de trànsit quehan estat col.locades i que han d’aju-dar a millorar la circulació viària

Foto: Ramon Giribet i Boneta

4

5

6

10

11

16

18

21

22

25

26

27

28

31

32

36

38

41

42

19

12

4

la P

alan

ca

LLLLL’a’a’a’a’agggggendaendaendaendaenda

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES D’OCTUBRE

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

Municipi d’Alós de Balaguer

Matrimonis:dia 15: Elena Batlle i Megale (d’Alòs)

David Gómez i Eroles (d’Alòs)

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 17: Júlia Cusola i Hervàsdia 28: Dídac Sellart i Barril

Defuncions:dia 1: Nativitat Marsol i Clua (89 anys) natural d’Artesadia 11: Rosa Puig i Isanta (82 anys) natural d’Argenteradia 14: Josep M. Jusmet i Riera (69 anys) natural d’Artesadia 14: Josep Mora i Martí (76 anys) natural d’Artesadia 19: Joan Puigpinós i Cuders (87 anys) natural de Baroniade Rialb

Municipi de Foradada

Matrimonis:dia 22: M. Mercè Solé i Chandre (de Foradada)

Francesc X. Velasco i Ruiz (de Balaguer)

OCTUBRERecull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

Municipi d’Artesa de SegrePer manca de dades, no podem facilitar la informació d’aquestmes.

Municipi de Vilanova de MeiàDades facilitades per l’Ajuntament de Vilanova de Meià(estació del Camp de Futbol).

Temperatura mitjana del mes: 12,8°Temperatura màxima: 23,4° (dia 4)Temperatura mínima: 4,1° (dia 7)Dies amb precipitacions: 9Precipitació màxima: 13,6 mm (dia 21)Total precipitacions: 45,2 mm

10 desembre:Artesa amb la Marató de TV3:Exhibicions del Gimnàs Altis a la Dàlia Blanca.

11 desembre:L’hora del conte a la Biblioteca Municipal d’Artesaamb Lurdes Roca i els seus Contes de Nadal (4-5anys).

22 desembre:Cantada de nadales i representació teatral al CEIPEls Planells.

Veure la programació de les Artesenques Actives ala secció Parlen les entitats.

Municipi de ForadadaDades facilitades per l’Ajuntament de Foradada.

Dies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 14 mm (dia 22)Total precipitacions 48 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorialDipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓ GENERALMiquel Mota i Pérez

CONSELL DE REDACCIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliJordi Regué i GiliSergi Valls i Jové

CONSELL D’ADMINISTRACIÓPere Batalla i SalaBartomeu Jové i SerraJordi Regué i Gili

ASSESSORS LINGÜÍSTICSCarme Barril i BrescóNúria Ribes i Novau

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓApt. de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIX: NORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE: 700 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL 2900 ptes.

ADREÇA INTERNEThttp://www.lleida.net/clients/artesa/palancae-mail: lapalanc@teleline.es

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any1998.

NOTAEstà oberta a totes les col.laboracions, encara que no hagin estatsol.licitades. Amb tot, solament s’admetran els escrits signats amb elnom, cognom, domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar les col.laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinions i criterisexpressats pels seus col.laboradors.

Amb la col.laboració del Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida, l’Ajuntament d’Artesa deSegre i el Consell Comarcal de La Noguera.

Membre de

Franco (per desgràcia) no ha mort En un no tan llunyà mes de novembre de fa 25 anys, van tenir lloc dosesdeveniments que estarien encaminats a determinar el futur de Catalunyaaixí com dels nostres veïns espanyols. Concretament, el 22 de novem-bre es procedia a la coronació de qui actualment s’erigeix com a repre-sentant màxim del sistema monàrquic parlamentari, instaurat a l’Estatespanyol: Joan Carles I, Rei d’Espanya. Prèviament a aquesta fita es vaproduir el fet que tots els demòcrates portaven esperant i desitjant des debastants anys enrere: la mort física, el 20 de novembre de 1975, deldictador i opressor Francisco Franco; fet del que commemorem el 25èaniversari i del qual molta gent no se’n vol recordar atesa la revifallaque les seves idees i el seu tarannà polític estan agafant. No passa desapercebut el fet que any rera any, i principalment des del’arribada al poder de l’actual partit governant a l’estat, s’està gestantuna nova llavor d’extremisme dretà i feixista, que ja no es limita a lesanecdòtiques concentracions franquistes del Día de la Hispanitad o del’aniversari de la mort del dictador. El control que mitjans de comunicaciópropers al govern realitzen de la informació, ens ofereix un panoramabastant distorsionat de la realitat, i així s’està iniciant una mena de rentatd’imatge de tot el que va suposar el govern franquista en la històriaespanyola i del que suposen les innombrables resquícies que del seupoder i influència encara subsisteixen. Són nombroses les viles espanyoles que encaren conserven estàtues,carrers, plaques i altres vestigis del règim anterior. I resulta curiós queels seus governants, que s’han negat a fer-los desaparèixer, sónhabitualment de caire conservador i, en molts casos, militen dins el partitdel govern. És sabut que, en el si d’aquest, hi perduren i militen vellsfòssils franquistes i baluards de la dreta més rància, encara que tambése’ls hi van sumant nous acòlits endinsats recentment en la vida políticai que propugnen doctrines que molts crèiem oblidades. Els exemples són nombrosos, fins i tot començant pel mateix presidenti la mofa amb què tracta la problemàtica del submarí britànic Tireless,en una demostració de prepotència que, al ritme que porta, el durà aimitar a Fraga i a banyar-se a les aigües de Gibraltar. La criminalització salvatge de tots el nacionalismes democràtics, iprincipalment d’un partit com el PNB, s’està erigint en estendard d’unnacionalisme espanyol, proper en les seves reinvindicacions alpatrioterisme més exacerbat de l’era franquista. En aquest sentit, calrecordar que el PNB és un dels partits més antics de l’estat espanyol ique porta més anys defensant llibertats i cultures que el PP en tota laseva història. Citarem també la prepotència i arrogància del (Sic!) ministreCañete, en declarar que el trasvassament de les aigües de l’Ebre es faràper collons i que la seva execució suposarà una mena de desfilada mili-tar. Com la d’un coronel de l’exèrcit, en declarar que en aquest no hi hamés dones ja que la seva constitució els impedeix fer una cosa tan senzillacom són les flexions, de manera que els hi resulta impossible passar lesproves físiques. I així podríem continuar i expandir-nos. Això solament és una mostraque pretén que tots reflexionem i arribem a apreciar el que de momenthem obtingut amb 25 anys de democràcia. Hem de compredre que tot espot millorar i que tard o d’hora, en moltes posicions antagòniques, espot arribar a un diàleg i a una solució; però que, amb postures com lesposades com a exemple, es pot arribar a crear més fàcilment crispació imalestar. Està clar que sempre resulta més fàcil destruir que crear i, finsara, qui ha demostrat portar-se la palma quant a retrocés i estancamentde les llibertats, no ha resultat ser un altre que el partit en el poder i lesseves enyorances franquistes

Col.laboradors del mes: Martí Regué, Jaume Regué, M. Àngels Leal,Florenci Bastús, Museu de La Noguera, Associació Cultural “LaRoureda”, Artesenques Actives, Anna Vilanova, Sícoris, Noemí Farré,Janette Solsona, M. Neus Bròvia, Rafa Córdoba i Sílvia Porta.

6

la P

alan

ca

EntrEntrEntrEntrEntreeeeevistavistavistavistavista

La Palanca (LP): Bon dia, senyorJosep Roig. Si li sembla bé, comen-çarem l’entrevista amb quatre pre-guntes biogràfiques per poderconèixer-lo una mica millor.Segons tinc entès, vostè vanéixer al mateix poble del qualara és alcalde, oi?Josep Roig Armengou (JRA):Exacte, vaig néixer a Cubells el20 de novembre de 1936.

LP: Just quan començava laGuerra Civil a Espanya. Quinesvan ser les situacions que vanmarcar més la seva infànciacom a persona?JRA: En primer lloc, la mevainfància va transcórrer en el campagrícola i a l’escola pública deCubells, que era plena de nens, onun sol mestre tenia 70 alumnes, ihavia de fer un gran esforç perarribar a tots per igual, tenint encompte que eren tots de diferentsedats, tot i que als catorze o quinzeanys s’havia de plegar d’estudiara causa de les necessitatsimperioses de les famílies is’havia d’ajudar en les tasquesagrícoles, i amb l’agreujant que tota lafeina del camp llavors era a base de màd’obra, tant la part rústica de treballarla terra com labors més manuals comcollir olives, ametlles, etc.

LP: Vostè, a quina edat va deixar elsestudis per dedicar-se a ajudar lafamília?JRA: Jo vaig deixar els estudis alscatorze anys per ajudar els meus paresi anar a jornal en el camp agrícola. Alcap de poc van començar a arribar elstractors, i amb l’ajuda d’aquests, lafeina es feia millor i menys feixuga.

LP: Actualment, Vostè està casat, oi?JRA: Efectivament, estic casat amb laBrígida Mateu des del dia 15 d’abril de1961. D’aquest matrimoni n’han sortitdues filles, la Concepció i la Montse. Ibé, sempre hem estat vivint a Cubellsllevat d’un temps en què per una ofertaque semblava bona, vam viure tres anys

Josep Roig i Armengou, alcalde de Cubellsa la carretera de Corbins, a Lleida. Allàvam tenir la nostra primera filla, laConcepció, i després vam tornar cap aCubells.

LP: Ara si li sembla bé i no vol afegirres més, passarem al vessant políticde la seva vida. En quin moment vadecidir entrar a formar part del mónpolític, presentar-se a les eleccions,com va anar exactament? Què el vaimpulsar a presentar-se com alcalde,com a cap de llista per Cubells?JRA: Jo em vaig presentar a leseleccions fa tretze anys i mig perquèdurant els anys que vaig estar de tinentd’alcalde al poble, el màxim repre-sentant de la vila en aquell moment emdonà molta confiança per anar-meintegrant en assumptes del poble. Allòem va servir per veure com funcionavala política local del moment, tan dintredel mateix poble, com en totes lesinstitucions on s’havia de fer gestió.Vaig veure que l’única manera de po-der servir al meu poble era presentar-me com a alcalde, després de dueseleccions com a segon, i volia sabertambé si els vilatans em tenien con-

fiança o no, ja que és normal que en unpoble, es voti mirant el cap de llista,tan com a persona com per la sevagestió. Llavors arribaren les eleccions,

i em vaig presentar com a cap dellista per Convergència i Unió ivaig obtenir la majoria absoluta,amb sis regidors de CiU per und’Esquerra Republicana deCatalunya. El meu repte desd’aquell moment va ser ladedicació plena al meu poble,amb tota la responsabilitat queaixò comporta i amb totes les ga-nes de fer-ho tot el millor possiblepel poble. Tot i que encara avuiem pregunto si he fet, faig i faréprou pel molt que es mereixen elsmeus ciutadans i ciutadanes deCubells.

LP: Tot i la seva gran dedicació,la tasca d’alcalde de Cubells noés de dedicació exclusiva...JRA: No, jo compaginava lameva feina política amb lad’empleat de la gasolinera deCubells. Hi vaig treballar im’agradaria donar gràcies a lameva empresa, Panadés

d’Agramunt, i a la figura del seu amoJosep Maria Panadés, qui sempre vaentendre que el fet que fos alcalde deCubells sempre volia dir robar-li algu-na hora a l’empresa, però tenia el seuvist-i-plau i el seu suport perquè jopogués fer tot el que calgués pel poblede Cubells. No és fàcil, però sí queposava totes les hores que podia i més,com ara, al servei del poble. També vaigtenir la sort que la feina a la gasolinerade Cubells és un torn continuat, és adir, o de matí o de tarda, cosa que empermetia dedicar-me millor a la tascad’alcalde. I això em passa a mi i a totsels alcaldes que el seu mitjà no és elmitjà polític, que compaginen la sevafeina laboral del dia a dia amb la feinade l’ajuntament. Jo ho valoro moltpositivament primer perquè ho herepresentat i ho represento i en segonlloc perquè a nivell d’instànciessuperiors les quals he tingut l’honor derepresentar, he pogut comprovar la gran

7

la P

alan

ca

EntrEntrEntrEntrEntreeeeevistavistavistavistavista

feina de tots els alcaldes dels pobles dela comarca.

LP: Quina valoració em faria aramateix d’aquests tretze anys i migque porta com a alcalde del poble deCubells?JRA: La valoració és molt positiva ivoldria agrair als equips de govern quehem tingut i que ens han donat suporten la gestió gràcies al qual s’hapogut fer moltes coses pel poble,però una cosa que no puc deixarde banda mai és la part del jovent,de l’associació de donesMareselva, i en global tot elconjunt humà del nostre poble.Com és normal els alcaldes, notot ho fem bé, però sí que quans’hi posa la màxima voluntat, éspossible que almenys la majorpart de les coses surtin bé.

LP: Durant els anys d’alcaldia, hatingut anys bons i positius, peròtambé altres èpoques méscomplicades, dures i difícils pelpoble...JRA: Un alcalde és com una empresa:sempre té moments de tota manera peròel pitjor és més allò que t’afectamoralment que no pas una obra que fetaamb la millor bona voluntat hagi pogutsortir no tan bé com s’esperava. Com apersones, el més important és el res-pecte entre les mateixes i aquest passaper damunt de càrrecs i institucions; i

tot i que algun m’he sentit menyspreatpuc valorar positivament el fet quedurant la major part del temps he tingutel suport del poble.

LP: Si ara mateix pogués realitzaralgun projecte de forma immediatapel poble, quins serien els primersobjectius a complir?JRA: Primer que tot, les coses no són

fàcils, mai. Però tinc la sort de poderdir que tant la Diputació com la Gene-ralitat són molt receptius i ens donenmolt suport amb les obres del nostrepoble. Què vull dir amb això? Vull dirque a tot arreu on presentem elsprojectes rebem la màxima sensibilitatperquè allò es pugui tirar endavant tot ique els mitjans són els que són i sapsque no pots fer tot el que voldries. Peròm’agradaria prioritzar que el nostrepoble en aquest moment necessitariapoder tenir l’aigua més barata, ja queactualment estem pagant l’aigua a 114

ptes/m³; a més amb l’agreujant que del’octubre al març, degut a les tanquesdel canal d’Urgell, tenim restriccions avegades insuficients per tenir aigua con-tinuada els dies que dura el tancament.Estic esperançat, sabent que elDepartament d’Agricultura de laGeneralitat està fent i té l’interès de ferembassaments de reg per la nostra zona,gràcies als quals els dipòsits del nostre

poble estaran plens en temps derestricció, quan els agricultors nonecessiten aigua, i podremabastir el municipi. Sabemtambé que hi ha en projecte elcanal Segarra-Garrigues queesperem es comenci ben aviat ique l’Agència Catalana del’Aigua té la intenció de cons-truir una canonada paral.lela al’esmentat canal a fi i efecte queels pobles tinguin aigua de for-ma contínua. Això seria una

solució i és el somni de tots els poblesque agafem aigua dels canalscorresponents. Aquesta és la primerafita que el poble de Cubells, tot i que téaigua, molt cara, però en té, preténaconseguir. La segona seria larehabilitació del Casc Antic del poble.Com? Doncs buscant equipaments perdonar servei a les persones; és necessarirehabilitar-lo perquè és la part que dónaimatge i història al poble. En primerlloc, a l’església cedida generosamentpel bisbat d’Urgell, actualment endesús, voldríem fer-hi una sala

EntrEntrEntrEntrEntreeeeevistavistavistavistavista

9

la P

alan

ca

polivalent pels nostres ciutadans iciutadanes de Cubells. Segon: fer unequipament social a la casa vella del’Ajuntament. Tercer: fer un centre detreball per la gent d’aquest equipamentsocial. Després vindria, per ordre deprioritat, i a través del Departamentd’Esports de la Generalitat, arreglar lapista poliesportiva, actualment endeficients condicions. Aquestes estanen el pla d’Obres i Serveis pels quatreanys, juntament amb altres obres queja estan començades, com el carrer dela Muralla, el carrer de la Figuera, elcarrer de Sant Miquel, l’eixamplamentde la carretera de la Torre de Fluvià,que és un perill constant a causa del fetque només medeixquatre metres d’ample ila maquinària i lavelocitat dels vehiclesd’avui en dia demanenuna ampliació de la cita-da carretera per unacirculació fluïda entre elnostre poble i el nostrepoble agregat, la Torrede Fluvià. També estàplanejat pel 2003, laxarxa de claveguerampel cantó del restaurant“La Llosa de Cubells” ila residència i les 19 ca-ses que habiten aquellcostat del poble. Ho hem demanat al’Agència Catalana de l’Aigua i ens hantractat molt bé i agraeixo a tots, elconseller Felip Puig, la directora gene-ral, i tots els que hi col.laboren, ipretenem instal.lar un conector en lestres parts del poble: la zona de laresidència, la zona de l’Ajuntament iescoles, i la zona del Casc Antic de for-ma i manera que tot aniria a parar a unamateixa depuradora. Aquests són elsobjectius que s’ha marcat l’Ajuntamenti lluitarem per aconseguir-ho. Sense labona predisposició de l’Ajuntament, lade la Generalitat i la Diputació i laimplicació i el recolzament total iabsolut de la societat de Cubells, aixòno seria possible.

LP: Durant els darrers anys s’hancreat a Cubells diverses associacionsde caire lúdic i cultural com la PenyaBarcelonista, l’Associació de Dones,

l’Associació Cultural Terres delMarquesat…és això un indicatiu del’alt nivell de vida del poble?JRA: En primer lloc, el meu reconeixe-ment absolut a totes elles. M’agradariacomençar pel jovent; no fóra possibleaconseguir una Festa Major com la quees fa a Cubells si no fos per l’entu-siasme i dedicació exclusiva del nostrejovent, tan els que hi viuen com els quevenen a l’estiu. Seria impossible tambétirar endavant un programa de la FestaMajor, sense la col.laboració i dedicacióabnegada de la Penya Barcelonista deCubells. Gràcies a ells s’ha fet un pro-grama molt digne de tenir-lo i guardar-lo, i també gràcies a les cases

comercials que hi han col.laborat.Aquest programa s’envia a 280 famíliesque tenen algun vincle amb el poble deCubells. Estiguin on estiguin, a Barce-lona, a Nord-Amèrica, Colòmbia i a totsels llocs on els familiars ens donenl’adreça, enviem el programa i tambéla felicitació de Nadal. La PenyaBarcelonista “El Centenari”, a part delprograma, anima el poble tant en elsviatges que fa com a Penya com en lesreunions que es fan al local social enmotiu de cada partit del Barça, perveure l’encontre. L’Associació de Do-nes Mareselva fa molts anys que és uncol.laboradora tant de l’Ajuntament,amb les coses del poble, com ambl’església de Cubells. Amb això es fapoble. Mai han tingut un no a l’hora decol.laborar. Dins l’Associació hi hacreada la coral “Flor del Cim”, lesclasses i cursets de diferents temàti-ques, els viatges culturals que orga-

nitzen durant l’any, dels quals estemmolt satisfets perquè són viatges moltdidàctics i molt dignes. L’AssociacióCultural “Terres del Marquesat” fa unagran tasca i travessa les fronteres delmunicipi ja que, malgrat tenir la seusocial a Cubells, la integren membresd’altres indrets, com Camarasa, Vila-nova de Meià, Lleida, Manresa, etc. ila seva actuació és d’àmbit comarcalencara que especialment centrada aCamarasa, Cubells, Foradada, Vilanovade Meià i Alòs i els municipis que li-miten amb aquests.

LP: Mentre el poble li renovi laconfiança en forma de vot, s’ha

marcat algun terminiper seguir a l’alcaldia?JRA: No, però això esdecideix en acabar la le-gislatura en una reunióamb els companys. Pri-mer, els companys,després el partit. Si elscompanys o el partitcreuen que a lespròximes ha de ser unaltre, cap inconvenient isi creuen que he de serjo, ja en parlarem.

LP: Gràcies per dedi-car-nos una part del

seu temps i molta sort en els seuspropers anys d’alcaldia.JRA: Agraeixo al Martí i també a “LaPalanca”, que em doni l’oportunitat unavegada més d’explicar, a través del seumitjà, tot el que el reporter em pregunti,i alhora és una manera de donar aconèixer coses del poble. Per acabarcito a “La Palanca”, i tota la premsaescrita, per un dia no gaire llunyà, a unaroda de premsa on se’ls donarà àmpliainformació sobre aquests projectescomentats amb l’objectiu que es faciressò de les coses del nostre poble.Moltes gràcies.

Text: Martí Regué i RoigFotos: Jaume Regué i Roig

10

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Presentació del projecte Montsec sostenibleEl dia 4 de novembre, a la Delegació del Govern de la Generalitata Lleida, va tenir lloc la presentació del projecte conegut amb elnom de Montsec sostenible i que ha impulsat per la Generalitat deCatalunya per tal d’ajudar al desenvolupament de l’àread’influència del Montsec. L’acte va comptar amb la presència delmateix Jordi Pujol, a més del Conseller d’Agricultura, Sr. Grau; elDelegat del Govern, Sr. Felip; el President de la Diputació, Sr.Pont; i el científic Joan Oró, com a personalitats més rellevants.El projecte contempla fortes inversions en aquesta zona durant elstres propers anys, uns 6000 milions de ptes., la major part de lesquals seran infraestructures viàries. Durant el proper mes de generes constituirà el Consorci del Montsec, que serà l’ens encarregatde dur a terme el projecte. (La Mañana-Noguera, 11-11-00)

Artesa va als tribunals per aconseguir la CasernaL’Ajuntament d’Artesa ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra la Gerència d’Infraestructures de la Seguretatde l’Estat, perquè considera excessiva la quantitat que aquesta liha demanat per retornar l’edifici i els terrenys de l’antiga casernade la Guàrdia Civil a mans municipals. La quantitat ascendeix a

26 milions depessetes. La caserna esva construir a finalsdels 40, sobre unsterrenys que va cedirel Consistori. Enl’actualitat, conservala part exterior en bonestat, encara que el seuinterior es troba en

estat ruïnós. Fonts municipals han manifestat recentment, que elsolar seria molt útil per a equipaments municipals. Aquesta caser-na va ser abandonada pels guàrdies civils a finals dels 80, els quales van instal.lar en uns pisos de l’antiga Acadèmia Balmes fins alnovembre de 1999, que van marxar d’Artesa en ser substituïtspels Mossos d’Esquadra.

Tractorada reivindicativaEls pagesos catalans van tallar les carreteres del Principat, el passat24 de novembre, en senyal de protesta per la pujada del preu delgas-oil agrícola. Més de 4000 pagesos lleidatans van participar,amb 3000 tractors, en aquest acte reivindicatiu, creant un caoscirculatori i cues de grans dimensions a les principals vies. A Ar-tesa, 20 tractors van tallar la C-1313 al seu pas per la ciutat. Elspagesos reclamen al Govern central la reducció dels impostos quegraven el gas-oil, el qual en poc més d’un any ha passat de les 45ptes./litre a les 85 ptes./litre.

Gossera a l’horta de MontsonísA mitjans de mes de novembre es van començar les obres deconstrucció d’una gossera a l’horta de Montsonís. La iniciativa ésde caire privat i compta amb el vist-i-plau del Consell Comarcalde la Noguera i de l’Ajuntament de Foradada. La gossera s’ubicaprop de l’encreuament de la carretera de Salgar amb la deMontsonís, sota la masia Arnau, i hi tindran cabuda aquells gossosque hagin estat abandonats. Alguns veïns de la zona s’han mostrat

reticents a la instal.lació d’aquesta, per por a lesmolèsties que els poden causar els lladrucs detants gossos junts.

Roger Giribet fitxa pel BarçaDesprés d’un bon inici de temporada ambl’infantil A de la UE Lleida, el FC Barcelona esva interessar pel jove artesenc de 13 anys RogerGiribet i Sabartés, queva començar la sevaformació al futbol basedel CE Artesa deSegre. Aquesta és lasegona temporada quejuga amb el Lleida,com el seu companyJoan Carles Macià. Aprincipis de novembreva ser provat, desprésd’uns bons informes,amb l’infantil A delBarça. El resultat haestat que se n’anirà ala Masia per incorporar-se a la disciplinablaugrana. Això es produirà probablement elproper 18 de desembre. Fins aleshores continuaràjugant amb el Lleida, on actualment és el màximgolejador amb 17 gols en 10 partits (també ho vaser la temporada anterior i les 4 que va jugar ambl’Artesa). Aquest estiu també va ser-ho, amb 4gols, en el torneig Ciutat de Lleida infantil, onparticipaven Lleida, Barça, Saragossa i BayerLeverkussen (aquest darrer va ser el campió).Com anècdota d’aquesta temporada, cal feresment dels 4 gols que el Roger va endossar alBarça B el 7 d’octubre en un partit de lliga, queel Lleida va guanyar per 4-3.

Artesa i el seu Parc JuràssicEl passat 12 de novembre, El Periódico deCatalunya es feia ressò de la inclusió del jacimentde petjades de dinosaure de la Vall d’Ariet(municipi d’Artesa) a la nova Ruta dels Dino-saures promoguda pel Patronat de Turisme de laDiputació de Lleida. La resta de la ruta està for-mada pel Museu d’Isona i Conca Dellà (PallarsJussà), on hi ha ous fòssils, i les restesarqueològiques de Camarasa (Noguera).

La depuradora d’Artesa rep 75 milionsL’Agència Catalana de l’Aigua invertirà a lescomarques de Lleida més de 3200 milions deptes., per a proveïments d’aigua i instal.lacionsde sanejament d’aigües residuals. A la depuradorad’Artesa hi han estat destinats 75 milions de ptes.,tal i com apareix reflectit en els pressupostos dela Generalitat per al 2001. (Segre 10-11-00).

11

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

BÀSQUET(Pavelló Poliesportiu d’Artesa)

CENG Cooperativa d’Artesa. Equipsènior masculí A. Tercera Catalana.Diumenge 10 de desembre a les 18h:CENG Trèbol - CB SantpedorCENG Cooperativa d’Artesa. Equipsènior masculí B. Tercera Territorial.Dissabte 9 de desembre a les 17,30h:CENG Calvet - CB CalafCENG Cooperativa d’Artesa. Equipjúnior masculí. Júnior Territorial.Dissabte 10 de desembre a les 16h:CENG Miró - At. SegreDissabte 17 de desembre a les 16h:CENG Miró - OP P LleidaCENG Cooperativa d’Artesa. Equipinfantil masculí. Infantil Territorial B.Dissabte 10 de desembre a les 19h:CENG Cooperativa - MiralcampCENG Cooperativa d’Artesa. Equipsènior femení. Júnior Territorial(*).Diumenge 10 de desembre a les 16,30h:CENG Jovell - CB MaristesDiumenge 17 de desembre a les 16,30h:CENG Jovell - CENG LluïsaCENG Cooperativa d’Artesa. Equipjúnior femení. Júnior Territorial(*).

Agenda esportiva - desembre 2000Dissabte 3 de desembre a les 19h:CENG Lluïsa - Palau d’Anglesola

(*) Els dos equips juguen a la mateixacategoria.

CENG Cooperativa d’Artesa. Equipcadet femení. Cadet Territorial B.Dissabte 3 de desembre a les 17’30h:CENG Altis - Palau d’Anglesola

FUTBOL(Camp d’Esports Municipal d’Artesa)

CE Artesa de Segre. Equip amateur.Primera Territorial - Grup 5.Diumenge 10 de desembre a les 15h:CE Artesa de Segre - FC La Seud’UrgellCE Artesa de Segre. Equip juvenil.Segona Divisió - Grup 27.Dissabte 9 de desembre a les 15’45h:CE Artesa de Segre - CE Ivars d’UrgellCE Artesa de Segre. Equip Infantil.Segona Divisió - Grup 28.Dissabte 2 de desembre a les 16h:CE Artesa de Segre - EF La NogueraDissabte 16 de desembre a les 16h:

CE Artesa de Segre - CF PardinyesCE Artesa de Segre. Equip Aleví. Pri-mera Divisió - Grup 20.Diumenge 3 de desembre a les 12h:CE Artesa de Segre - SE AEMDiumenge 10 de desembre a les 12h:CE Artesa de Segre - EF CerveraCE Artesa de Segre. Equip Benjamí.Grup 5.Dissabte 9 de desembre a les 11h:CE Artesa de Segre - EF UrgellCE Artesa de Segre. Equip Prebenjamí.Grup 2.Dissabte 9 de desembre a les 12h:CE Artesa de Segre - CF BellpuigVeterans Artesa de Segre. XXII edicióTorneig Telègrafs.Diumenge 17 de desembre a les 10h:Veterans Artesa de Segre - VeteransButsènit

FUTBOL SALA(Pavelló Poliesportiu d’Artesa)

CENG. Equip sènior. Divisió d’HonorDissabte 2 de desembre a les 16h:CENG Grues Gañán - Bar RestaurantMorenos

Recull:Ramon Giribet i Boneta

La Palanca regala un CATEl Govern espanyol ha imposat recent-ment unes noves plaques de matrículaper als vehicles, sense tenir en compteaquells que volíem que, en aquestes, esfes referència a la nostra nació catalana(vegeu el núm. 222 de La Palanca).En un total rebuig a aquest acte i en de-fensa de la nostra identitat i dels nos-tres símbols, La Palanca regala als seuslectors i subscriptors l’enganxina delCAT.

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

12

la P

alan

ca

6è RACC Rallye - Artesa de Segre27 i 28 d’Octubre de 2000

Artesa acollí de nou una edició delRallye del Campionat d’Espanya so-bre Terra. Aquest cop, i com ja suc-ceí en l’edició anterior, la provaartesenca havia de decidir el noucampió. A la nostra localitat arriba-ven tres pilots amb opcions al títol:Pedro Diego, Txus Jayo i el lleidatàCarlos Solé.

Després de tres anys la nostra provas’ha consolidat com una de les mésinteressants i disputades del Campionati a l’ensems la més decisiva. El grandesplegament de personal, infraestruc-tura i públic arribà de nou a la nostraciutat, aquest cop un mes més aviat, jaque les dates del campionat es vanavançar.

El Rallye començà el divendres amb lesverificacions del vehicles alpoliesportiu i la instal.lació del parc

tancat a la Plaça de l’Ajuntament, desd’on l’endemà al matí els corredorshaurien de prendre la sortida.Aquí es pogueren observar els diferentsvehicles que havien de competir, fins a69 inscrits, la majoria Seat Ibiza, peròtambé altres com Seat Còrdova, FordEscort, Mitsubishi Carisma, Subaru,Golf, Lancia, Renault Twingo, Peugeot206, Citröen AX... Aquest any el rallye incorporava coma novetat la realització d’una passadade reconeixement pels trams abans defer les dues que habitualment esrealitzen sobre els camins. Per aquestmotiu la sortida s’inicià a les 7’45 delmatí, més aviat del que era costum. Entotal es van disputar sis tramscronometrats als quals s’ haviend’afegir tres més de reconeixement.Aquestes passades prèvies permeterenals pilots un millor coneixement del

terreny, prendre notes i sortir a compe-tir al cent per cent des del primermoment contra el cronòmetre. El dia s’aixecà emboirat i ambbastant fred però al cap d’unes horesaparegué un sol radiant que solventà undels problemes que els organitzadorssempre havien lamentat de la nostraciutat. Així que les condicions eren lesmés favorables per la disputa entre elspilots. Els tres trams, coneguts com el deMontclar, el d’Anya i el de Tudela (toti que aquests no fossin ni els seus inicisni finals) van acollir un públic entusias-ta que animava als pilots a cada metre.Destacar la gran presència d’aficionatsdel País Basc que esperaven el triomf

del seu favorit, Jayo. Però també esveieren canaris, madrilenys,...i moltpúblic local, que aques any tenia unal.licient especial: veure córrer doscotxes amb pilots artesencs. El primer tram (TC-A), ques’iniciava a la Torre de Fluvià, passava

Carles Solé, el campió

El pilot lleidatà, nascut a Clariana deCardener i copilotat per Albert Sanchís,ha acabat amb la hegemonia que veniamantenint Pedro Diego, el guanyadorde les darreres 4 edicions del Campio-nat. Al volant d’un espectacularMitsubishi Carisma Evo VI, amb elqual ja va quedar segon al rallyeartesenc de l’any passat en el seu debuta competició, va sorprendre els seus dosrivals, que han comptat amb uns equipsmés ben preparats i amb més mitjansque el seu. “Això és increïble. Guanyar el cam-

pionat i davant de tota l’afició catala-na que ha vingut a recolzar-me. Crecque és el colofó a una increïble tem-porada molt difícil, en la qual hemaconseguit grans fites, incloses duesvictòries i dos segons llocs. Vull agrairaquest títol a tot el meu equip, als mit-jans de comunicació, patrocinadors,amics i aficionats, i ho dedico moltespecialment a la meva esposa, alsmeus fills, als meus pares i al meugermà que sempre han estat amb mi”,va comentar un emocionat Solé enarribar al podi d’Artesa.

1

2

3

13

la P

alan

ca

Les altres proves del campionat

3 de juny: Rallye Peñarroya-Pueblonuevo (Còrdova)17 de juny: Rallye Cartagena15 de julio: Rallye Saragossa2 de setembre: Rallye Navarra16 de setembre: Rallye de Requena (València)30 de setembre: Rallye de Linares14 d’octubre: Rallye de Guernica (Biscaia)

Classificacions

Final Rallye Artesa de Segre

1 Blázquez/Mercader (Seat Córdova WRC) 1h 12’ 20’’2 Alberdi/Del Cid (Ford Escort WRC) a 1’ 57’’3 Solé/ Sanchís (Mitsubishi Lancer) a 2’23’’4 Aldecoa/Barrabes (Toyota Corolla WRC) a 2’24’’5 Diego/Del Barrio (Seat Córdova WRC) a 2’55’’

Final Campionat Espanya

1 Carlos Solé 134 punts2 Pedro Diego 127 punts3 Txus Jayo 121 punts4 Marc Blázquez 112 punts5 Iñaki Alberdi 93 punts

per Montclar i Marcovau i era el mésllarg del rallye, amb 21 Qm.. derecorregut. La victòria va correspondreen les dues passades a Marc Blázquez,amb el magnífic Còrdova que l’anypassat duia Pedro Diego. La segona cronometrada (TC-B) dela cursa sortia d’Anya i era un tram moltcurt però exigent, amb només 8 Qm.de distància. Aquí es va anotar els dos“scratch” el també català Dani Solà,

company d’escuderia deBlázquez. Va ser en aquesttram quan un dels favorits,Txus Jayo, abandonà la cur-sa per problemes de motor is’acomiadà del títol. Finalment el tercerrecorregut (TC-C) era untram llarg de 17 Qm., moltvirat i que sortia de LaDonzell. Els pilots varen ferun recorregut semblant al del’any passat, però en sentit

contrari i és en la zona de Tudela onmés públic es veié. Aquí de nou fouBlázquez qui triomfà; entretant Solé iDiego no sortiren a disputar el triomffinal sinó que es reservaren de cara alcampionat. Una penalització delcàntabre el rellevà al cinquè lloc final ideixà el títol en safata a Solé. El triomf final al Rallye va ser perun sorprenent Marc Blázquez que, uncop assegurat a l’anterior prova eltriomf a l’Agrupació II, va poder córrera Artesa amb el Còrdova WRC. Perdarrera seu es van classificar IñakiAlberdi, Carlos Solé, Claudio Aldecoai Pedro Diego. A la Copa Ibiza també s’havia dedecidir el campió, aquest cas entre elcanari Angelino Jiménez i el catalàCarles Quesada. El canari partia ambavantatge i Quesada, obligat a guanyar,va cometre un error que el va fer aban-donar el Rallye, deixant la victòria enmans del seu rival. Jiménez ha guanyat4 proves aquesta temporada i ha estatel just triomfador. A la Copa Ibizajúnior la victòria va ser per ZósimoHernández.

Text: Jordi Regué i GiliFotos: Àngel Vila

Jordi TrepatJordi Regué

Foto 1: L’ex-campió Pedro Diego va lluitar fins el darrer moment.Foto 2: La pols, els Ibiza i molt públic, protagonistes a Artesa.Foto 3: Al tram d’Anya el sol va donar més brillantor al RallyeFoto 4: El podi de la prova artesenca, amb Solé nou campió d’Espanya,al tercer calaix.Foto 5: Claudio Aldecoa i un Toyota Corolla, gran binomi.Foto 6: Carles Solé i el Mitsubishi, els triomfadors del Campionat.Foto 7: Carlos Sainz s’acostà a Artesa per donar consells a Txus Jayo.

4

5

7

6

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

15

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Córrer a Artesaquest any la prova artesenca hacomptat amb la participació de

dos equips locals; els pilots JaumeRos i Jordi Paris, copilotats per JosepM. Colom i Jordi Fité, han estat lanostra representació en el Rallyed’enguany. La Palanca ha conversatamb ells i us n’oferim quatre pinze-llades:

Jaume Ros i Josep M. Colom Aquests pilots, al volant d’unPeugeot 206 Rallye, van realitzar unabona actuació acabant en un meritori39è lloc, tot i les limitacions del seucotxe. El vehicle ha estat preparat perTallers Moya i, segons ens comentà enJaume, la seva idea no era sortir a com-

petir sinó a gaudir de la conducció. La seva afició a l’automobilismecomençà ja fa anys amb la prova quees feia al Port de Comiols; també elcopilot és un gran aficionat del món delmotor.

La idea de participar en unral.li els venia de lluny però leslimitacions econòmiques elsho havien impedit fins ara.Aquest any han participat endues proves de l’Open deCatalunya, a Tàrrega (21è lloc)i a Mollerussa (on van trencar). Sobre el Rallye d’Artesaens van destacar la bona orga-nització i la rapidesa delstrams. I finalment ens comentarenque de cara a l’any vinentestan esperant poder obtenirun cotxe millor i més potentper poder sortir a disputar afons les curses.

Jordi Paris i Jordi Fité Amb un Citröen AXGT, aquests artesencs vanfer un bon paper fins queel cotxe els va permetre;van haver d’abandonar entrencar-se el suport de lasuspensió a manca de 4quilòmetres per acabar elsegon tram. Tot i això estanmolt satisfets de la sevaactuació, ja que fins llavorsmarcaven uns bons temps.A l’igual que l’altre equipcompetien sota l’EscuderiaMollerussa. Ambdós es confessen

grans aficionats del motor i declarenque el fet de disputar-se la prova a Ar-tesa els va animar a engrescar-se acórrer. Aquesta temporada han parti-cipat a la prova de Tàrrega de l’OpenCatalunya (on van quedar segons de la

seua categoria i dissetens de la gene-ral) i a un Eslàlom a Reus (4t. llocabsolut). Ens parlen també del gran esforçeconòmic que representa la participacióen una cursa i de la manca de patro-cinadors. Tot i això agraeixen molt lesajudes rebudes. Del Rallye ens destaquen el grannivell organitzatiu (inclosa la seguretat)i la massiva participació de públic. Els projectes de futur van encarats aparticipar l’any vinent en més proves anivell de Catalunya i, com no, tornar acompetir a Artesa.

A ambdós equips, encoratjar-los desd’aquí a continuar endavant i desitjarque els resultats els acompanyin, a mésde disfrutar i fer-nos disfrutar d’aquestesport. Moltes gràcies.

Jordi Regué i Gili

AA

16

la P

alan

ca

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

a uns dies, parlant amb un delscompanys redactors, em

comentava sense cap mena d’ànim demenysprear la present secció, el fet deque trobava que no s’acostumava a ferreferència a la nostra ciutat, comentarique ja m’havien fet arribar un petit grupde lectors. La resposta va ser moltsenzilla: És lògic, no tenim cinema. Resulta lamentable que una ciutatcom la nostra, en la qual hi havia haguten actiu fins a tres cinemes, avui en diano pugui comptar amb una sala on totsel cinèfils puguem gaudir del Setè Arti que, per contra, del que sí hem pogutgaudir és de l’enderrocament del darrercinema que hi ha hagut a Artesa pererigir en el seu lloc un bloc de pisos.Però, precisament per això i mentre durila meva col.laboració a La Palanca, nopenso donar per finiquitada la presentsecció, ja que el fet de que no tinguemcinema no crec que hagi de significarl’eradicació completa de tot el que facireferència a l’art cinematogràfic en elsi de la nostra vila; sobretot desprésd’haver rebut també un recolzamentmajoritari als escrits que faig per bonapart dels lectors. I és que si no en podemgaudir a la nostra ciutat, com a mínimho podem fer a les viles veïnes i com aúltim recurs a Lleida; encara que, ésclar, molts no tenen ganes de viatjar(consideren que els viatges per a veurecinema es van acabar amb les expe-dicions a Perpinyà per a visionar filmsprohibits durant la dictadura franquis-ta). I si més no, ho acabaran veient envídeo, al televisor; i si ho creuen oportúen les projeccions periòdiques que detant en tant fem les Ànimes Cinèfilesal local de la Dàlia Blanca, ja que tambéens hem trobat que molt queixar-se dela falta de cinema, però quan se’ls hiofereix la possibilitat de visionar algunstítols en pantalla gran, la resposta delpúblic artesenc deixa bastat que desitjar.I veurem què faran quan, per Nadal,passem les projeccions de El sexto sen-tido, Matrix i Todo sobre mi madre,tres dels darrers èxits cinematogràfics(es podria afegir també Gladiator, en-cara que aquest títol no és segur), que

suposo que comptaran amb la presènciadels cinèfils incombustibles de la nostravila, que també n’hi ha en un nombreimportant. I si els que llegiu aquesta secció hoestimeu oportú, podeu continuar llegintles següents crítiques d’algunes de lespel.lícules per mi visionades en elsdarrers dies. Observareu que algunes jafa bastant temps que s’han estrenat, iencara n’hi ha de més velles, però ésdegut a la diferència de temps amb laque arriben als cinemes més propers aArtesa (Tàrrega i Balaguer, fona-mentalment).

Inocencia interrumpida. USA. 1999.De James Mangold. Est. 10-3-00. AmbAngelina Jolie, Winona Ryder.

La pel.lícula que li va suposar l’Oscara la millor actriu secundària, a AngelinaJolie, i un dels seus millors papers aWinona Ryder, s’erigeix en un intensdrama hospitalari, que per molts ha estatdefinit com una mena de versió feme-nina de Alguien voló sobre el nido delcuco, on se’ns narra la història real enla qual s’inspira la cinta. Una noia,després d’un intent de suïcidi, és inter-nada en un sanatori mental on entablaràamistat amb un seguit de pacients quemarcaran per a sempre la seva vida. Elfilm ens ofereix també una visió crítica

envers la forma de tractar els pacients iles diferents patologies mèdiques perpart dels sanatoris mentals i els seusfuncionaris. Per una altra part, el direc-tor aconsegueix un retrat perfecte delspersonatges en haver-se sabut rodejard’uns excel.lents actors i actriussecundàris que atorguen credibilitat iconsistència als seus rols interpretatius.(puntuació:8/10).El último escalón. USA. 1999. De Da-vid Koepp. Est. 14-7-00. Amb KevinBacon, Kathryn Erbe.

Film que ha passat un tant desapercebutper les nostres pantalles i que, perdescomptat, no es mereixia la pocarepercussió que ha tingut la seva estre-na tenint en compte la seva indiscuti-ble qualitat. Amb una temàtica similarperò menys enganyosa que El sextosentido, el director ens ofereix unahistòria de terror i suspens intel.ligent,en certs moment claustrofòbica iangoixadora, on cal destacar la reso-lució de les sesions d’hipnosi a les quese somet el protagonista, així coml’evolució que fa patir a aquest al llargde tota la cinta fins al moment del’esfereïdor clímax final, en unasuperba interpretació de Kevin Bacon,reinvindicant així papers de més enver-gadura per la seva ja llarga però pocreconeguda carrera cinematogràfica.(puntuació: 9/10)

En cartelleraMiquel Mota

F

17

la P

alan

ca

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

La celda. USA. 2000. D’AndrzejBartkowait. Est. 29-9-00. Amb JenniferLópez, Isaiah Washington.

Estètica de video-clip i fotografiapublicitària per al presumible vehiclede lluïment de l’emergent carreracinematogràfica de l’actriu llatinaJennifer López, la qual espera trobar-se a si mateixa com actriu i trobar elpaper que definitivament la permeti serconsiderada com a intèrpret i no comuna noia d’escultural bellesa que llueixtipus per cintes mediocres i de no gairequalitat, com és el cas de La celda. Estracta d’una nova història de psycho-killer pirat i obsessionat en matar noiesjoves, en aquest cas ofegant-les en unhabitacle de vidre programat auto-màticament per a inundar-se d’aigua, ique caurà en estat catalèptic en mansde la policia, la qual acudirà a una psi-quiatra (Jennifer López) per a ques’endinsi en el subconscient del crimi-nal i els hi permeti localitzar el lloc ones troba la propera víctima delpsicòpata. (puntuació: 3/10)

La comunidad. Espanya. 2000. D’Álexde la Iglesia. Est. 29-9-00. Amb Car-men Maura, Sancho Gracia, EmilioGutiérrez Caba.Álex de la Iglesia, envoltat d’un nodriti selecte grup d’actors, encapçalats perl’excel.lent Carmen Maura, ens ofereixuna pel.lícula que recupera la comèdiacostumista del cinema espanyol dels 50

i 60 per endinsar-se encertadament enel gènere de terror psicològic i claus-trofòbic. Ja els títols de crèdit, dels mésaconseguits en el cinema espanyol, ensofereixen una perspectiva del que enstrobarem i, amb un retrat perfecte deles personalitats dels personatges,munta una trama que beu del món delcòmic (13 Rue del percebe), el cinema(homenatja a Repulsión, La semilla deldiablo, El quimérico inquilino, Delica-tessen, Seven, l’exitosa sèrie de Laguerra de las galaxias, etc.), els diarissensacionalistes... per obtenir la quefins ara s’erigeix, conjuntament amb Eldia de la bestia, en la seva millorpel.lícula, només llastrada per un finalque se’l podia haver estalviat i que lihauria fet aconseguir probablement unaobra mestra del cinema espanyol.Una pregunta que queda a l’aire: ¿Quanarribarà el dia en què l’Acadèmia de

Cinema espanyol s’atrevirà a nominarper l’Òscar un film com La comuni-dad (apostant pels nous directors i elnou cinema espanyol) i no haver derecòrrer com sempre a José Luis Garcii, en aquest cas, la seva You’re the one?I només hauria faltat que l’any passatno hagués nominat a Todo sobre mimadre, i ja tindríem El abuelo, Secre-tos del corazón, Canción de cuna, etc.Totes elles d’indiscutible qualitat peròdins d’uns estils cinematogràficsclàssics, tradicionalistes i propers alsestudis americans, que queden lluny dela nova fornada de nous realitzadorsespanyols, i algun que altre de veterà,

amb cintes com Abre los ojos, Tesis,Barrio, Lágrimas negras, La madremuerta, Tierra, etc., obres d’ina-pel.lable qualitat que mai sabran finson haurien arribat dins la cursa delsÓscar. (puntuació: 9/10)

X-Men. USA. 2000. De Brian Singer.Est. 6-10-00. Amb Patrick Stewart,Famke Janssen, Ian McKellen.

El director de Sospechosos habitualess’endinsa dins el camp del cinemafantàstic arriscant-se a dirigir la versiócinematogràfica d’un dels còmicsamericans de més èxit a nivell mundial:La Patrulla X o X-Men. Els resultatssón sorprenents i excel.lents. La històriase centra en el personatge de Wolverine,un dels més carismàtics del grup, i ensofereix la presència del professorXavier, Jean Grey-La chica maravilla,Cíclope, Tormeta-Ororo, Pícara, en unmón on els mutants lluiten per a queels hi reconeguin els seus drets (tantscol.lectius ho fan avui en dia!), enfron-tant-se a Magneto, Sapo, Dientes deSable i Mística, els dolents de la cintaque farà les delícies de tots els seguidorsdels còmics i entretindrà plenament elsespectadors aficionats al cinemafantàstic. La millor adaptació d’unspersonatges de còmic fins ara,juntament amb algunes versions deTarzan.(puntuació:9/10)

18

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Carta oberta al nostre amic Josep Maria Ahir em van mancar les paraules. El ressò de les del teunét parlant al seu padrinet i l’emoció d’haver perdut l’amicvan ofegar el que m’hauria agradat dir-te. JOSEP MARIA, avui ja no hi ets, ja has superat el queaquí en diem el bé i el mal del nostre món. Sé on ets, però nosé que fas ni com és el teu entorn: aquest és l’etern misteridel traspàs. Quan ahir et volia parlar, ja no hi eres, i això emva torbar. Davant meu hi havia les teves despulles, l’escorçadel que som, que deia el gran pensador Ortega y Gasset. Joet volia parlar i tu no hi eres; però ara, amb la serenor de leshores passades i la resignació que hem d’acabar acceptant,sé que em sents, m’entens i estàs prop dels qui estimaves. Ahir em van mancar les paraules; però amb el meu silenci,amb el nostre silenci, sols trencat pels planys de les campanes,vam deixar que parlessin els nostres cors i et vam dir moltescoses i ens vas fer pensar molt. Els records, que sempre sóntemps passats, em venien a glopades i van ofegar el que hauriavolgut dir-te. La teva joventut a CERDANYOLA, les inquietuds i elsdubtes que era lògic que ens acompanyessin, el teu nuviatgea BALAGUER amb la que després va ser la teva muller...Després, ja casats, l’anada a la capital i el retorn a la casad’ARTESA, els vostres inicis difícils, les vostres lluites, elsvostres triomfs, les inquietuds lògiques sempre compartidesamb la teva estimada ROSA... Éreu una família d’empenta,plena d’il.lusions, sense deixar d’enfrontar-se dia a dia, i lesvegades que fos necessari, als problemes que comporta seremprenedor. Portàveu l’empremta que porten els fillsd’aquesta terra ferma. Eres el pal de paller de la família, eresl’espòs, el pare i el padrí que sabies barrejar el treball sempreben fet amb la il.lusió d’estar i gaudir al costat dels teus. Elsqui ahir van agafar el teu llegat de continuar les coses benfetes, encara que els has posat el llistó molt alt, no et podendecebre, doncs queda el teu braç dret, la teva esposa ROSA,i les teves filles, pubilles del teu saber fer. Dins de pocs dies, les relles de les arades obriran solcsper sembrar-hi les llavors. Tu, abans d’anar-te’n, ja vas deixarla feina feta havent sembrat les virtuts de la família. De ben segur que els Àngels del Paradís t’han sortit a

rebre. Ja ets amb els pares i la germana, i també amb elsamics de la colla que ens precediren. Adéu, JOSEP MA-RIA. La meva veu, en uns moments muda i silenciosa,s’uneix a la de tots per dir-te que trobarem a faltar molt lateva amistat i el teu somriure i que sempre et recordaremcom el millor amic. Reposa en pau, adéu i fins sempre.

Esteve Buldú i els altres amics de Cerdanyola17 d’octubre de 2000

Volem agrair de tot cor al poble d’Artesa i co-marca les mostres de condol, afecte i suport quehem rebut en reconeixement a la persona del nostreestimat espòs i pare. Moltes gràcies.

Família Jusmet-Puigpinós

El destí és molt trist, però així ho ha volgut i ambla realitat no s’hi pot fer res. Tothom haurà de marxaralgun dia cap a aquest “més enllà”, cap a aquest mónmisteriós. Ara som un menys. El padrinet ja no hi és, peròs’ha de ser valent i hem de tirar endavant. Segurque ell ens vigila i ens cuida des d’allà on Déuvulgui que sigui. Si de veritat existeix el Cel, tinc la certesa queel padrinet hi és.

Xavi

19

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Mariona Vidal i MaciàDavid Sala i Novau

Quan sentim parlar d’accidents, pèrdues de familiars od’amistats, pensem que són fets molt llunyans. Quan, de copi volta, un dia ens llevem i les paraules que en un principihaurien de ser: “BON DIA”, es converteixen en mots plensde dolor i se’ns fa estrany descobrir que entre aquests motshi ha present un nom: MARIONA, una companya tanpropera i estimada per nosaltres i per a tothom. La teva simpatia, alegria, amabilitat vers tot i tothom,intel.ligència, les teves enormes ganes de descobrir, de viureel món... eren qualitats que desprenies solament amb la tevacompanyia. Aquestes qualitats feien de tu una persona fàcil d’estimarper a tots i molt difícil d’oblidar. Per aquests motius, araque, malauradament, no ets entre nosaltres, el record de lateva amabilitat i vitalitat romandrà sempre en els nostres cors.

Dels que més t’estimem

Estimat David, La teva vida era plena d’il.lusió i felicitat, i així esmantindrà en el nostre record. Primer volíem creure que tot això era un malson del qualtots desitjàvem despertar; però a l’autocar esperàvem la tevaarribada, i a l’institut ja no hi eres. Teníem tants projectes per fer junts, que ara en aquestsmoments tan tristos d’enyorança i dolor ens costarà fer-lospossibles sense la teva presència; però ens seguiràsacompanyant en el nostre pensament avui i sempre i, quanels realitzem, ho farem com tu haguéssis desitjat, amb entu-siasme i alegria. El teu record ple de vida, energia i goig perdurarà entrenosaltres. Mai t’oblidarem i sempre et portarem entre nosaltres,recordant la teva dolça rialla. Els teus amics t’estimem i t’estimarem sempre, David.

Els teus amics de 4t d’ESO

David, la teva rialla, els teus ulls,el gest,presagiaven un bon home.Ara que un trist afanyse t’ha endut,les nostres llàgrimesfaran la saó necessàriaperqué hi germiniel record.

De tots els de l’Institut

Tràgic accidentLa matinada del 25 al 26 de novembre, cinc joves decasa nostra van sofrir un accident de trànsit. En aquest,dos d’ells, el David Sala de Vilanova de Meià i la MarionaVidal d’Artesa de Segre van perdre la vida. Si és trista lamort d’una persona gran, més ho és la de dos joves queestaven a la flor de la vida i que es caracteritzaven pelseu bon fer . La Palanca dóna el més sentit condol alsfamiliars i amics del David i la Mariona.

21

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Com una espurna que guspireja,com la flor que va creixent,com la vida, que s’enfrontacara a cara amb la mort.

L’ànima es fa forta,el cos es fa valent;però la petita espurnas’apagarà amb el vent.

El vent s’emporta la vida,les il.lusions i els pensaments,i igual que arrossega l’espurna,també arrossega la ment.

El cor es congela, la vida mor,I el vent s’ha endut tot allò que estimàvem,tot el que necessitàvem.. i ens ha deixat sols.

Però no plorem ara, no ho fem,no podem abandonar en aquest moment;és inútil intentar escapar de pressai oblidar tots els records...

Són bons moments, instants preciosos,que hem passat tots al teu costat,massa experiències viscudes,per oblidar-les en un instant.

Potser ja no hi siguis en cos i ànima,però això no ens ha de fer por.T’estimem massa i, passi el que passi,sempre et portarem dins del cor.

Els teus amics, que sempre et recordaran

MarionaVidal

El Mora gran ens digué adéu-siau

El darrer 14 d’octubre va morir, als 76 anys, el que en vidafou Josep Mora i Martí, persona molt coneguda en tots elsàmbits de la nostra ciutat, on el finat havia nascut i haviaescolat tota la seva existència. El Josep Mora era un artesenc de soca-rel, descendent dela vella casa pairal “Ca la Cinta”, un immoble existent enaquell carreró que, fit a fit a l’església parroquial, marxaperpendicular amb el dit temple, per anar a espetegar amb al

Carrer Prat de la Riba, davant mateix de “Cal Calsilla”. En temps molt reculats, l’esmentada “Ca la Cinta” haviaestat un hostal molt conegut per tota la gent comarcana, i enla cambra fosca de la nostra memòria recordem encara laimatge sepiosa de l’hostelera en qüestió –àvia paterna deldifunt- una robusta matrona que, segons la “vox populi”,cuinava de meravella. Dèiem abans que el difunt era persona molt coneguda entots els àmbits ciutadans, car el decurs de la seva existènciai entre algunes altres activitats, havia estat un ferm puntal deles Comissions de Festes, despatxant o controlant les entra-des als diferents espectacles, cobrant rebuts o repartint pro-paganda... En fi, que el Josep era un ésser disposat sempre acol.laborar en les dites tasques, i a l’ensems un home bo,sadollat d’un profund amor vers la seva vila natal. Fou un home del poble planer -de nostre poble-, que vapassar pels viaranys d’aquesta fugissera vida sense fressa niostentacions; una persona senzilla, honesta i al marge de lespompes i vanitats que, en els temps que correm, fan estrallsentre els humans. Company nostre des dels llunyans anys de l’adolescèn-cia, la dissortada nova del seu traspàs ens ha colpit ben pre-gonament, car endemés de l’amistat que com vells artesencsens unia, amb el finat havíem mantingut sempre els matei-xos ideals d’un irredempt catalanisme. El nostre més sentit condol als seus fills, al seu germà,nostre bon amic Francesc i a tota la restant família en aquestosangoixosos moments de pena i de dolor que, plenament com-partim amb tots ells.

Sícoris

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

a realització d’obres públiquessempre és notícia; però la coin-

cidència en el temps i l’espai d’unseguit d’obres que han arribat acol.lapsar la vida quotidiana al nos-tre municipi mereix un tractamentespecífic. Per això, ens hem entrevis-tat amb l’Alcalde d’Artesa, en JaumeCam-pabadal, que ens ha informatde totes aquestes obres que s’han re-alitzat fa poc o bé s’estan acabant derealitzar.

Pont del SenillD’aquesta obra ja n’havíem parlat. Estracta d’una obra complementària (5,5milions) a l’entubament del Senill (ad-judicat a l’empresa Constructora deCalaf per 53 milions), que també hacomptat amb altres obres addicionals(5,5 milions més). Tot plegat està fi-nançat al 75% per l’Agència Catalanade l’Aigua (abans Junta d’Aigües); el25% restant l’ha aportat l’Ajuntamentd’Artesa. Aquesta obra s’havia d’haver co-mençat en acabar el curs escolar ante-rior, però l’inici es va retrassar fins al’agost. Tot això ha comportat proble-mes de trànsit en començar el nou curs.L’obra també s’ha allargat més delcompte perquè s’ha deixat l’indret pre-parat per al pas dels col.lectors d’aigüesresiduals que s’han de construir pròxi-mament junt amb la depuradora. Hores d’ara ja s’hi pot transitar, peròencara falta la capa de quitrà sobre eltram afectat de la carretera de Mont-

sonís i també la barana del pont. Peraltra banda s’ha eixamplat uns 40 m devorera fins a una amplada de 3 m. Enun futur, segons l’Alcalde, aquestaamplada seguirà fins a Els Planells.

Instal.lació de calefacció a la Llard’Infants i a la Biblioteca municipalsAquesta millora de les instal.lacionsmunicipals de les Escoles Velles tam-bé es va començar a l’agost. És fruitprincipalment d’una reivindicació delspares i mares de la Llar d’Infants. Elcost d’uns 3,7 milions ha estat assumiten gran part pel mateix Ajuntament, toti que hi ha hagut una subvenció d’unes500.000 ptes. de l’Institut d’EstudisIlerdencs. L’empresa adjudicatària haestat Galceran CB d’Artesa. És una llàstima que, a més de la Llard’Infants i la Biblioteca, els diners nohagin arribat també per a l’Escola deMúsica. A algunes entitats que tenenla seu al pis superior, com la mateixaPalanca, també ens hauria agradat dis-posar de calefacció, tot i que cal reco-nèixer que això resultaria una micacomplicat de controlar.

Millores al pati de les Escoles VellesLa instal.lació de la calefacció abans es-mentada ha suposat l’aixecamentd’una part de la plaça de les EscolesVelles per instal.lar-hi un dipòsit soter-rat. Al mateix fer, es va començar unapetita remodelació de la plaça ons´habilitarà un espai tancat amb instal-lacions infantils lúdiques per valor

d’uns 2 milionsaportats íntegra-ment per l’Ajunta-ment. L’estiu hapassat, però, i elsjocs encara no hisón, mentre que laplaça ha quedat enpart fora de serveidurant tot aquesttemps.

Renovació de l’as-falt a la C-1313Entre octubre i no-vembre, la Delega-

ció de Carreteres de la Generalitat aLleida ha realitzat les obres de renova-ció de l’asfalt de la C-1313 al seu pas

per Artesa, que van ser adjudicades peruns 29 milions a l’empresa Àrids Romade Miralcamp. Durant uns dies, Artesa va ser uncaos circulatori a causa de les necessà-ries retencions per aquesta obra, ja quel’alternativa de la carretera de Mont-sonís era inviable per les obres del pontdel Senill. El retard en posar la capa dequitrà nou després d’aixecar el vell vacostar més d’un disgust a causa d’al-gun clot que es va formar i que no esta-va degudament senyalitzat. Per altrabanda, es podia haver aprofitat l’obraper rebaixar més el nivell de quitrà aran de voreres, que ha quedat si fa nofa. Malgrat tot, ha valgut la pena.

Asfaltat de carrers d’ArtesaAprofitant l’avinentesa de tenir lesmàquines d’enquitranar a Artesa (el cosdel transport és important), l’Ajunta-ment va fer donar una capa a algunscarrers (o trams): Monges, Ricard Vi-nyes, St. Antoni M. Claret, Balmes iPça. Ajuntament. El cost d’uns 3,5 mi-lions ja estava contemplat en el pressu-post municipal. Ara només cal aixecarels embornals i les tapes d’alguns ser-

Artesa en obresL

22

la P

alan

ca

23

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

veis que han quedat per sota del nivelldel quitrà i poden ocasionar problemesal vehicles amb conductors despistats.

Asfaltat de la carretera de TudelaLa mateixa empresa que realitzà lesdues obres anteriors, Àrids Roma, tam-bé va ser l’encarregada d’enquitranar,per les mateixes dates, la carretera queuneix directament la C-1313 ambTudela. En aquest cas, el cost de 4,5milions ha estat assumit així: 1 miliód’un avenç reintegrable i 800.000 ptes.d’una petita ajuda per part de la Dipu-tació de Lleida, un 10% de l’Ajunta-ment d’Artesa, i la resta, la Junta Veï-nal de Tudela.

Senyalització viària a ArtesaDurant aquestes darreres setmanes, tal-ment com bolets, han anat apareixentsenyals de circulació per totes les can-tonades d’Artesa. Es tracta del projec-te de senyalització viària que l’Ajunta-ment va posar en marxa ja fa temps ique finalment va ser adjudicat a l’Em-presa Municipal de Serveis Comunita-ris S.A. de Lleida per gairebé 2,5 milions. Amb aquesta senyalització es preténdonar més fluïdesa al trànsit per dinsArtesa i per això caldrà acostumar-nosa les direccions prohibides en un o al-tre sentit (anant amb cotxe no hi ha pro-blema a fer un xic de volta) i a respec-tar les zones de prohibició d’aparca-ment, entre d’altres coses. Ens constaque l’Ajuntament té signat un conveni

amb la Direcció General de Trànsit pera que els Mossos d’Esquadra puguinsancionar les persones que no ho res-pectin. Segons l’alcalde, ja s’han detectatalgunes mancances que s’aniran solu-cionant. Per altra banda, hauria estat totun detall avisar els veïns afectats per la

col.locació dels senyals abans de tro-bar-se’ls a la façana o a la cantonadade casa.

Captació d’aigua a CluaEl veïnat de Clua potser ja no haura depatir més per l’aigua ja que s’ha realit-zat un pou que ha costat uns 4,5 mili-ons, subvencionats al 80% per l’Agèn-cia Catalana de l’Aigua (resulta anec-dòtic que la subvenció no inclou l’IVA),i que ha estat adjudicat a l’empresaAgroleridana LSU de Ponts. L’aporta-ció restant corre a càrrec del’Ajunament d’Artesa i la Junta Veïnalde Clua. Després de l’electrificació i l’aigua,a Clua ja només els falta (com a obraimportant) l’arranjament del camí, queestà projectat des del 1991. SegonsCampabadal, el projecte renovat ascen-deix a 100 milions (l’anterior era de 90i, a més, ja se n’ha fet un pont), delsquals el Departament d’Agricultura dela Generalitat pensa invertir-ne la mei-tat el 2001 i l’altra meitat el 2002. AClua esperen que, en aquest assumpte,el Conseller Grau tingui més paraulaque el Conseller Marimon.

Restauració de la teulada de l’esglé-sia d’AlentornL’empresa Conspamone d’Artesa ésl’encarregada de realitzar la restaura-ció de la teulada de l’església de SantSalvador d’Alentorn per uns 4,5 mili-ons. El cost de l’obra ha estat assumitper diferents institucions: Ajuntamentd’Artesa, 1.700.000 ptes.; Parròquiad’Alentorn, 1.200.000 ptes.; Institutd’Estudis Ilerdencs, 600.000 ptes.; Di-putació de Lleida, 600.000 ptes.; i Bis-bat d’Urgell, 400.000 ptes. Ens consta que Mn. Fenosa va tre-ballar molt per aconseguir que aquestareforma tan necessària, atès el perill quehi havia, es dugués a terme; per aixòs’havia preocupat d’anar “fent guardi-ola” a la parròquia.

Reparació de danys de les riuades de1997 als rius Segre i BoixLa Confederació Hidrogràfica de l’Ebre(del Ministeri de Medi Ambient) estàduent a terme diverses obres als riusSegre i Boix, a través de l’empresaCamats d’Artesa, per tal de reparar-hiels danys de 1997 amb un pressuposttotal de 85 milions. En el seu momentja s’hi va invertir 5 milions procedents,al 50%, de l’Ajuntament i de la Gene-ralitat. Les obres consisteixen en reforçaruna escollera al Pont d’Alentorn, rebai-xar un metre el nivell del tub de dre-natge de les captacions d’aigua deVilves i de Tudela-Seró-Colldelrat, ar-ranjaments a la Font de la Trilla i al regde Baldomar, arranjament de dos gualsal riu Boix i construcció d’una escollerad’uns 400 m al Segre en la desemboca-dura del Boix. Tot això ens sembla moltbé, només resulta curiós que aviat farà4 anys.

Amb en Campabadal també vam par-lar de diversos projectes que estan enmarxa, però això ja es tractaria d’unaltre tema i “aquest mes no toca”. Entot cas, deixem constància que l’Alcal-de confia en poder adjudicar les obresdel Polígon Industrial, que ja han sortita subhasta pública, el proper mes degener. Amèn.

Ramon GiribetMiquel Mota

25

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

La Palanca del passat mes d’agost(núm. 221) vam publicar un arti-

cle sota el títol Què passa al ConsellComarcal de la Noguera?, en el qualvam intentar resumir els fets que s’ha-vien produït en aquesta institució du-rant l’estiu, principalment, i que hanprovocat un important trasbals política la comarca. Ara, uns mesos després,hem cregut convenient explicat tambécom s’ha resolt, bé o malament, la cri-si. El President de l’ens comarcal, Sr.Guillaumet, va anunciar el passat mesd’octubre la seva intenció de dimitiral.legant que se sentia pressionat. Apartir d’aquí, els mitjans de comunica-ció de Lleida van començar a publicarnotícies sobre les diferents possibilitatsque anaven sortint a la llum. Es va arri-bar a plantejar la possibilitat que el Sr.Joan Camats, regidor d’Artesa perUnió, ocuparia la presidència del Con-sell. Calia, però, una sèrie de dimissi-ons en sèrie dels suplents, alguns desls

Què ha passat al Consell Comarcal de la Noguera?quals no estaven disposats a fer-ho.Posteriorment, Unió i Convergènciavan pactar intercanviar-se la direcció dela Noguera i el Pallars Sobirà. Peraquesta regla de tres, l’Alcalde conver-gent d’Albesa (vinculat familiarmentamb Artesa), Sr. Antoni Balasch, acce-diria a la presidència de la nostra co-marca. Aquesta última possibilitat no agra-dava al Sr. Guillaumet, que volia man-tenir el càrrec en mans d’Unió, i va sor-prendre tothom en el ple comarcal delpassat dilluns 6 de novembre en anun-ciar que no dimitia i que Unió formavaEquip de Govern amb tots el grups del’oposició (PSC, ERC, AIPN i PP).Convergència va refusar l’oferta deGuillaumet per entrar també al governcomarcal. En aquest nou organigrama,l’Alcalde de Foradada, Sr. Guàrdia,ocupa la Vicepresidència. L’endemà del ple, en Miquel Padilla,President d’Unió a les comarques deLleida, anunciava l’obertura d’un ex-

pedient per expulsar del partit els Srs.Guillaumet i Guàrdia. Posteriorment, elPresident de la Diputació de Lleida, Sr.Pont, feia saber que es retiraria la dedi-cació exclusiva del Sr. Guillaumet a laDiputació, és a dir, que cobraria menys.Aquí, però ja comencem a entrar en elterreny estrictament polític que no sa-bem com acabarà perquè, el Sr. Gui-laumet ha demanat passar al grup mixtde la Diputació i això comportaria te-nir atribucions legals i econòmiques deportaveu, la qual cosa ha estat titlladapel Sr. Pont com una burla política. Osigui, que les consequències finals queaquest assumpte comportarà encara es-tan per veure. Pel que respecta als habitants de laNoguera, almenys sabem que el Con-sell Comarcal tornarà a funcionar. Lespreguntes, tal com estan les coses, sóncom? i fins quan?.

Ramon Giribet i Boneta

A

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

De les coses que més he estimat i esti-mo és Baldomar. El tinc gravat a la me-mòria. Hi penso tantes vegades que emvenen al cap moltes idees de com fer-lo més bonic. Possibilitats n’hi ha mol-tes i no caldrien grans despeses, es trac-taria només d’aprofitar els recursospressupostaris de què disposa l’Ajun-tament d’Artesa pels pobles agregatsdel seu municipi, sol.licitar ajuts extra-ordinaris que convoquen altres admi-nistracions i que la Junta que regeix laComunitat de Veïns estés disposada atirar endavant algun projecte. No cal dirque, a l’igual que s’ha fet sempre quanhi ha hagut obres importants, comptoque hi hauria la col.laboració voluntà-ria de bona part de la gent que som, “lajova” que en diem, que fa el treball par-ticipatiu, engrescador i que abarateix elscostos. Una de les moltes coses, penso jo,que s’haurien de fer com a prioritàries,

és arreglar un carreroblidat del poble. La part nord deBaldomar no té sortida,m’atreviria a dir quegairebé ni caminant,des dels temporalsd’aigua de 1994. Ambl’arranjament dels ca-mins, han arribat mà-quines al poble; però laproposta d’obrir la sor-tida que fa falta no haestat atesa. Crec, sincerament, que el camí delque us parlo fóra el passeig més bonicde Baldomar, poc concorregut pels cot-xes, ombrejat des de l’església fins a lafont de la Trilla, que a més a més passaper un pont construït, sembla ser, cap al’any 1400, en un lloc on es calcula quehi havia una mesquita que ha donat noma un barranc, el Barranc de la Mesquita

Coses que penso de Baldomar

Resumint, el temps passa i el que noes fa avui demà tampoc. Si tots fóssimescoltats, si tornés l’esperit de col.la-boració, si s’abandonés el boicot ques’exerceix sobre algunes persones,avançaríem cap a la reconstrucció delnostre poble. Si no ens adormim, tot espot fer.

Florenci Bastús

26

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Un repàs per l’arqueologiade les Terres de Ponent

El Museu de la Noguera (Balaguer)ha inaugurat l’exposició “La NogueraAntiga. Prehistòria”. Aquesta mostrasuposa posar en marxa un projecte queés fruit de l’interès demostrat per la gentde la nostra ciutat i de la comarca perpoder conèixer el seu passat més remot.El projecte “La Noguera Antiga” esdesenvoluparà al llarg de tres anys icontempla la realització de dues expo-sicions i un seguit d’activitats comple-mentàries que van des de les conferèn-cies fins a les sortides de camp. La primera mostra, “Prehistòria”, faun repàs des dels primers temps d’ocu-pació de les nostres terres per part del’home fa més de dos-cents mil anys,fins a les primeres comunitats urbanesassentades a la Colomina de Gerb o ala Pedrera de Vallfogona de Balaguerdels segles VIIIè-VIIè abans de Crist.L’exposició es podrà visitar fins a l’abrilde 2001. La segona part, titulada “Iler-getes i Romans”, s’obrirà al públic elnovembre de 2001 i tractarà des delsinicis de la cultura ibèrica (els ilerge-tes), a partir del segle VIè abans deCrist, fins la crisi de l’Imperi Romà il’època visigoda dels segles VIè-VIIè

La Noguera Antiga. Prehistòriade la nostra era,moment en que co-mença justamentl’exposició perma-nent del Museu dela Noguera. “La NogueraAntiga” és un pro-jecte pensat per am-pliar la visió quetenim de la nostrasocietat, entendreque el passat ens had’ajudar a construirel futur i que l’ar-queologia és unaciència que ens permet estudiar i recu-perar el nostre passat històric. La soci-etat ha de vetllar per la recerca, protec-ció i revalorització del patrimoni arque-ològic com a eines que han de perme-tre conèixer millor les arrels d’un país,d’un territori; però també per a podertransmetre aquest patrimoni en les mi-llors condicions possibles als ciutadansdel futur. En total, s’exposen unes 240 peces,i per això el museu ha comptat amb elsuport d’altres museus que disposen enllurs fons de peces de la comarca de laNoguera: el Museu d’Arqueologia deCatalunya, el Museu Diocesà i Comar-cal de Solsona, el Museu Comarcal de

l’Urgell, l’Institut d’EstudisIlerdencs i el Museu del

Montsec d’Artesa deSegre. D’aquest últimprovenen una sèrie dematerials destacats que

il.lustren tant el Paleolí-tic superior (indústria líti-

ca de la Cova del Parco)com el Neolític (ceràmica

cardial i indústria òssia de lamateixa cova i destrals de pe-

dra de la Roureda de Vernet), iel Calcolític i Bronze inicial (te-

nalla amb cordons de la Cova delParco, vas polípode de la Cova

dels Muricecs i materials diversosde coves del Segre Mig). El fons

d’aquest museu és tant interessant quefins i tot s’ha utilitzat una de les sevespeces ceràmiques per al cartell de la

mostra. El museu també ha rebut col.la-boracions especials quant a la recerca idocumentació del patrimoni arqueolò-gic comarcal. S’ha de valorar com demolt positiva la mantinguda amb l’As-sociació Cultural La Roureda d’Artesade Segre a l’hora de confeccionar elsplànols de jaciments de tota l’àrea delSegre Mig. Finalment la mostra disposarà d’unaguia didàctica, quaderns de treball i mo-nitors especialitzats per atendre les es-coles adequadament i treure’n el mà-xim rendiment educatiu.

Josep GiraltDirector del Museu de la Noguera

27

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

n els dies del pont del Pilar hemacompanyat en una campanya

oficial de prospecció a un equip for-mat pel Sr. David Serrat i Congost,Director General per a la Recerca delDepartament d’Universitats, Recer-ca i Societat de la Informació de laGeneralitat de Catalunya, i MercèBergadà i Zapata, investigadora idocent del Departament de Prehis-tòria, Història antiga i Arqueologiade la Universitat de Barcelona. Undels dies ens va acompanyar tambéNa Rosa Poch, d’Enginyers Agrò-noms de Lleida. Us explicarem comha anat. Aquesta ha estat una campanya deprospecció geoarqueològica en elstermes d’Alòs de Balaguer, Camarasai altres municipis. La responsabled’aquesta era Na Mercè Bergadà, queva demanar-nos que l’acom-panyéssim.Així ho vam fer i de bon grat. L’objectiude la campanya era l’estudi del terreny,des d’un punt de vista geològic, dediferents indrets per tal de relacionarels indicis arqueològics que s’hipoguessin trobar amb l’exis-tència enles rodalies de possibles jaciments. Nosabem si ha quedat prou clar. Potseramb exemples es veurà millor. Un dels Ilocs estudiats va ser unindret d’Alòs de Balaguer, al margeesquerre del riu, passat el poble en

Campanya de prospecció 2000E

direcció a Camarasa. Prop del camí hiha un talús de terra en el que s’aprecienclarament els llims, argila i capes deterra pròpies del Iloc, formades pelsmaterials dipositats i/o formats perl’acció del riu. Sobre aquestes capes,se n’aprecien altres compostes perpedres i terres procedents de lesmuntanyes veïnes i que s’hi han diposatper arrossegament. Si en aquestes capesde materials arrossegats es trobaqualsevol resta o material treballat perl’home, vol dir que és probable que hihagi un jaciment arqueològic en el llocdel que procedeixen aquests materials.En aquest lloc concret d’Alòs va ser

trobada una destraldel Bronze i diversespeces de sílextreballat. Vam visitar altresindrets, també a Alòsde Balaguer, tots ellsforça interessants:Un sota les coves deles Aparets, on ensvan ensenyar la terranatural en la que ésfàcil trobar nòduls desílex. Prop d’aquestlloc també es vantrobar fragments desílex treballats. Unaltre Iloc es troba enel mateix poble, ambun interessant dipòsit

natural de travertí. Aquests sedimentses formen de manera natural i relati-vament ràpida, segons ens va indicarel professor Serrat (uns pocs milersd’anys). En llocs d’aquesta índole ésprobable, segons el mateix Serrat,trobar nombroses restes, ja siguinmaterials o d’éssers vius, entre ellsl’home. Un tercer lloc també estudiates troba en el marge dret del Segre, propdel congost que porta a Camarasa. Vorael camí, es troben restes del que possi-blement és un poblat de l’Edat deBronze. Es pot suposar aquest fet pelsnombrosos fragments de ceràmicad’aquesta època que es troben en elcamí. Aquestes restes han estatdipositades per l’acció de les tas-quesd’arranjament del camí. La maquinàriapesada ha agafat la terra de la vora il’ha dipositada en el camí junt amb lesrestes arqueolôgiques. Aviat noquedarà res d’aquest per l’acció de lestasques d’arranjament del camí. Lamaquinària pesada ha agafat terra dela vora i del jaciment. Per als membres d’aquesta associa-ció és un plaer col.laborar en treballs iactuacions com aquesta. A banda delpropi interès científic i cultural,significa un reconeixement a la tascafeta i hi ha un aspecte de tracte humà ide comunicació impagable.

Associació Cultural «La Roureda»

28

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les entitalen les entitalen les entitalen les entitalen les entitatststststs

Darreres activitats del XXVè Aniversaria hem arribat a la fi de la celebració d’aquest XXVèaniversari i aquí us expliquem les últimes activitats que

s’han dut a terme.

Cine Fòrum El passat dia 15 d’octubre vam realitzar una altra sessióde cine fòrum. El tema fou “La problemàtica de la drogaad-dicció en la adolescència i les seves conseqüències. Inci-dència en la nostra comarca”. En el fòrum posterior a la pro-jecció de la pel.lícula Diaro de un rebelde hi van participar:- En Jaume Cardona i Vila. Senador per CIU a Madrid.- En Salvador Plens. Sergent en Cap de la Subcomissaria deMossos d’Esquadra de Ponts.- En Miquel Mota i Pérez. Coordinador general de la revistaLa Palanca i membre del grup Ànimes cinèfiles.- Dos representants de l’Associació Egueiro, que regeix elcentre de rehabilitació d’extoxicòmans de Torreblanca(Ponts).

Cloenda I finalment... la cloenda. El passat 21 i 22 d’octubre vantenir lloc els actes de cloenda d’aquest XXVè aniversari. Dissabte a la nit vam fer una festa a la Dàlia Blanca onprimer va actuar el grup, improvisat per a l’ocasió, MÚ-SICS DEL CAU (interpretaren diferents peces d’animació),i després el grup de música tradicional CERCAVINS. Diumenge vam fer la Celebració Eucarística (a l’esglésiad’Artesa) i, després, un dinar de germanor a la Dàlia Blanca.Per acabar, ho vam arrodonir, amb el més autèntic estil es-colta, amb l’actuació del grup d’animació ALLIOLI: vamcantar, saltar i ballar. Amb tots els actes d’aquest XXVè aniversari, hem volgutdonar testimoni de que l’escoltisme ens va marcar en unmoment de la nostra vida, però que avui encara intentemésser coherents i viure tenint presents els principis de l’es-coltisme. Pensem que aquests principis encara tenen vigèn-cia. El fet d’haver pogut realitzar tots aquests actes i haveraplegat molta gent vol dir que es tira endavant. Lògicament,algunes formes han canviat. En essència, però, continuenmantenint-se amb total vigència els principis bàsics del’escoltime: s’intenta educar ciutadans lliures, comprome-sos i actius amb el seu entorn. Des d’aquestes pàgines, volem agrair a tothom que ens hadonat suport i recolzament per a la realització d’aquest XXVèANIVERSARI (materialment i moral). No podem tampoc, deixar de dir que molts n’hem gaudit,però n’hi ha hagut que, malauradament, no hi han pogut és-ser, uns perquè la malaltia els ha privat, altres per que lamort se’ls va endur: un record molt especial per a ells. Grà-cies als que hi hem estat, als que ara hi són i a ells, l’Agrupa-ment i l’escoltisme a Artesa ha estat i continua essent possi-ble. I creiem, tot i que els tòpics i les frases fetes poden sem-blar poc apropiades i allunyades de la realitat, que n’hi ha

El grup de música tradicional CERCAVINS

Quina gresca: petits i grans

La celebració

J

29

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les entitalen les entitalen les entitalen les entitalen les entitatststststs

que cal dir-les i recordar-les, ja que tenen vigència i semprela tindran. Com ja dèiem en tirar endavant aquesta experièn-cia “Val més encendre un foc, que maleir les tenebres”. Quanvam fer els 10 anys, érem “Una remor que no calla”. En elXXè aniversari, vam manifestar orgullosos “Hem fet els20”. I ara, que ja en portem 25, esperem que aquesta experi-ència de vida continuï endavant.

Incloem un petit resum de les activitats que hem fet:5-02-2000: Trobada d’excaps a Cal Petit (Argentera). Elprimer contacte. Vam començar a plantejar les activitats quepodíem fer.30-04-2000: Diada del Pla. L’agrupament va organitzaraquesta activitat ja típica al voltant de la idea de l’aniversari.06-05-2000: Taula Rodona. En Carles Alsinet i en PauLópez, van parlar de “Els reptes de l’educació en el segleXXI” i “Els drets dels infants”.14-05-2000: Cine fòrum. Amb el marc del film La vida esbella, vam parlar de com viuen els infants els conflictes ar-mats i del paper de les ONGs.8/9-07-2000: Diada de la Font de la Trilla. Els caps i elsexcaps ens trobarem per viure un cap de setmana escol-ta i per acabar de plantejar els actes del XXVè que resta-ven pendents.15-07-2000: Diada de final de curs. Jocs i tallers pels noisi noies de l’agrupament. A la nit, sopar de gala.26/27-08-2000: Fira de Sant Bartomeu. Projecció de dia-positives.Exposició fotogràfica del XXVè ANIVERSARI.15-10-2000: Cine-fòrum. Projecció de la pel.lícula Diariode un rebelde i fòrum sobre “La problemàtica de la drogaad-dicció en la adolescència i les seves conseqüències. Inci-dència en la nostra comarca”.21/22-10-2000: Cloenda del XXVè ANIVERSARI.

Comissió Organitzadora del XXVè Aniversaride l’Agrupament Escolta i Guia Mare de Déu del Pla

Fotos: Jesus Martí

“Déu n’hi do” de la gent que hi havia a missa

Petits i grans de cara a la “teca”

L’hora dels adéus

PER MOLTS ANYS A TOTS!!!

El pastís del XXVè i els “artistes” (amb el disseny guanyador del logotip)

31

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Us presentem lesactivitats previstes pelsmesos de novembre idesembre d’enguany:-Tots els dimecres de

15’00 a 17’00 hores: Manualitats.-Xerrades sobre Internet i Teleco-municacions, 30 de novembre i 14 dedesembre, a la Sala de l’Associació.-Hi ha Loteria de Nadal. És el núm.0497 i es troba a la venda a PerruqueriaEnriqueta i a Cal Mateu.

Artesenques Actives. Programació d’actes-Bingo. El dia 3 de desembre, diumengei a les 18’00 hores,a la Sala de les AA.-El dimecres dia 13 de desembre, Sta.Llúcia, a les 15’30 hores, tindrà lloc ala Plaça del Progrés, una trobada peranar a rosari a l’ermita del Pla. Despréshi haurà una xocolatada a El Cafè deL’Escaleta.-Els dies 27 i 28 de desembre a les21’30 hores del vespre a la Sala del’Associació, tindrà lloc una xerradasobre Primers Auxilis.

Es prega que assistiu a tots els actes.Gràcies. Encara que tenim un bon nom-bre d’associades, convidem totes les do-nes d’Artesa i Comarca a apuntar-se,ja que volem ser una Associació plu-ral, d’acollida i on tothom hi pugui par-ticipar en les activitats que més usplaguin.Podeu apuntar-vos als telèfons973400485, 973400356, 973400741.

Associació d’Artesenques Actives

XaXaXaXaXat jot jot jot jot jovvvvveeeee

ortint de la facultat, després d’ha-ver aguantat tres hores el profe

d’embriologia, la Diana i la Bea es dis-posaren a saltar-se el règim i cruspir-seun bon croissant per recuperar les ener-gies. El bar, com sempre, estava a topei l’ambient molt carregat, així que de-cidiren asseure’s al banc de la terrassetaper parlar, com sempre, dels temes deldia.BEA: Avui està més bo del normal,aquest croissant. És com més dolcet,més cruixent, no ho sé... Ah, fixa’t! Finsi tot té forma de cor, no et sembla?DIANA: Però, què dius? Te’n vas del’olla!BEA: Ai... Res... Deixa-ho córrer. Ai...Bé, canviem de tema. Has començat elcurset d’informàtica?DIANA: No, encara no.BEA: Doncs, jo vaig començar ahir! I,tot i que el profe està com un tren, laclasse va ser un pal i vaig aprofitar eltemps xatejant.

Trobar nòvio? Fàcil!DIANA: A internet, vas anar?BEA: Sí, vaig anar a fer petar la xerra-da.DIANA: La xerrada? Però, amb qui?BEA: Ah! Aquesta és la gràcia, que nosé ben bé qui és.DIANA: Però de què xerràveu?BEA: Ai ves, doncs de temes que acos-tumen a tractar un noi i una noia quanparlen per primera vegada.DIANA: I amb un desconegut?BEA: Què bleda que ets! A més, eraun noi molt simpàtic i enrotllat. Saps?...Crec que m’he enamorat!DIANA: Que què? Però com pots sa-ber que t’has enamorat si no l’has vistmai? I si t’està fotent el pèl?BEA: Tranqui, tia! Per això hem que-dat avui a la plaça de les Nacions senseEstat d’aquí a una hora. Estic supernerviosa. Vols dir que li agradaré?DIANA: Ah! Per això t’has posat unquilo de maquillatge i t’has pintat elsulls com dos cops de puny?

BEA: Doncs sí! És clar, bé m’havia detapar aquesta bestiota de gra que m’hasortit! I perdona, de cop de puny, res!És l’última moda.DIANA: Estàs com una cabra! Ja t’hofaràs! Però, això de trobar nòvios perinternet, no ho veig gens clar. Ja és proucomplicat cara a cara...

NOSALTRES

S

32

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

a estem a les acaballes del quartany de la secció de Música

Mestre de La Palanca, i de lesquaranta-set revistes que han sortit,si es compta aquesta, aquesta seccióha estat present en un total de 38 deles 47 revistes publicades (81%).Durant aquest temps, s’han publicat6 articles, dels 69 publicats fins ara,que parlen de cançons, melodies idanses tradicionals i d’autor de lesnostres contrades: el març de 1998,La Raimundeta d’Artesa de Segre;l’agost de 1998 i 1999, Lacontradansa d’Alentorn; el març de2000, La Samba del Castellotd’Alfonso Clúa; el juliol de 2000,L’Ave a la Mare de Déu de Salgard’Agustí Brescó; i en l’Especial 2000,hi figura la partitura d’una Cançóde Ball Rodó d’Artesa de Segre.Continuant en la línia de divulgar lacultura de les nostres terres, MúsicaMestre comença, amb aquesta revis-ta, un nou apartat que realitzarà unrepàs a l’Obra del Cançoner Popularde Catalunya, i en especial en eltreball realitzat en les nostrescontrades durant els anys 1929 i1930. Més concretament, Les nostrescançons estarà dividit en dos gransblocs. El primer es dedicarà a explicarquè és l’Obra del Cançoner Popular deCatalunya (OCPC), com es dugué aterme en les nostres contrades, un repàsbiogràfic dels principals personatgesque han intervingut i hi intervenen i unestudi per determinar exactament quieren els cantaires i col.laboradors delcançoner a la zona. Aquest primer bloc,degut a la seva extensió, es presentaràper capítols que no necessàriamentseran correlatius a cada revista. En elsegon bloc es publicarà una cançó,melodia o dansa degudament revisadai editada informàticament. Conjuntamentamb cada partitura hi constarà la poblaciói la data d’on es va recollir, el /lacantaire que la va cantar als missionersde l’OCPC i, en el cas d’una dansa, sies té i es troba, els punts de la mateixa.Amb aquest segon bloc, a diferència delprimer, es pretén que cada més inclogui

com a mínim una cançó. Així doncs, amb aquest lliurament usoferim una fotografia perquè us pugueufer una idea del què fou l’Obra delCançoner Popular de Catalunya, en laqual veiem Joan Tomàs i Joan Amades enplena tasca de recopilació, presumptamentfeta a Balaguer l’estiu de 1929. Elfolklorista escriu la lletra de la cançóen una diminuta màquina i el músicpren nota al pentagrama de la tonada,interpretada, molt possiblement, per ladona que tenen davant. En la fotografia heu observat els dosmissioners en plena tasca de recopilació,així doncs, les dues imatges següents són

la fotocòpia dels microfilms dels docu-ments de l’OCPC que contenen la parti-tura que us presentem aquest mes. Finalment, la partitura d’aquest mesés la coneguda tonada nadalenca, L’Àn-gel i els Pastors, però tal i com la can-taven antigament a Baldomar, en la quales poden observar diferències conside-rables. En la melodia és on trobem lesdiferències més notables, que juntamentamb el canvi de compàs (binari ternaria binari binari) dóna uns trets caracte-rístics de les nostres contrades en aques-ta versió de Baldomar. L’estructura detornada-estrofa és la mateixa en totesdues. Pel que fa al text, només trobemalguns canvis respecte la versió més co-neguda, que són fruit de les caracterís-tiques rítmiques i melòdiques pròpies i

Les nostres cançons

JFoto: Arxiu Amades

33

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

del fet que antigament aquestes tona-des i cançons es transmitien de formaoral. Malgrat tot, si es vol cantar mésestrofes de les dues que es vàren reco-llir, es pot consultar la Crestomatia deCançons Tradicionals Catalanes deJoaquim Maideu (EUMO Editorial) ales pàgines 474 i 475 on hi han totesles estrofesd’aquesta nadalatradicional cata-lana. Tal i com us lapresentem és tal icom la recollirenJoan Amades iJoan Tomàs (elsde la fotografia

anterior) al seu pas per Baldomar el 29/VII/1930 en una missió (ruta) quecomençaren a Vilanova de Meià. Lainformant era, segons cita literalmentAmades en la fitxa de la cançó, «MariaSala de Vilanova de Meià veïna deBaldomar».

Sergi Valls i Jové

35

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

l dia 22 de novembre els músicscelebren el dia de la seva patro-

na, Santa Cecília. En aquest articlefarem un breu repàs de la històriad’aquesta santa i de les tradicionsque envolten aquest dia de festa pelsmúsics.

Cecília (?-s.III dC). Santa i màrtircristiana, patrona dels músics i venera-da a Roma des del segle V. Segons latradició cristiana, Cecília fou casada, el232, amb el noble Valerià, que es con-vertí al cristianisme i respectà la volun-tat de la seva esposa de restar verge.Descobert com a cristià, el matrimonifou martiritzat a Roma. Amb tot, no hiha constància històrica de l’existènciad’aquest personatge. Les darreres opi-nions suggereixen que, al segle V, al-gun membre de la família de Cecíliadonà una casa perquè fos utilitzada coma església, i d’aquí devia sortir la lle-genda de la santa. Thomas Connolly hasuggerit la identificació de Cecília amb

22 de novembre: Santa CecíliaBona Dea Restituta, deessa romanaguaridora de la ceguesa (caecitas), quetenia un santuari al costat del titulus –casa església- al segle V. La tradiciótambé ens parla d’una Santa Cecíliacatalana, filla i dama del castell deMarganell, que s’aixecava a Montserrat,on més tard va haver-hi el monestir deSanta Cecília, precisament en record ihonra d’aquesta santa. És a partir del final de l’Edat Mitja-na quan es considera patrona dels mú-sics, i en especial de la música religio-sa. A partir d’aleshores, i sota la sevaadvocació, es crearen nombroses con-gregacions i confraries professionals demúsica i associacions de concerts. En-tre aquestes destaquen la Congregazionedi Santa Cecilia de Roma (1566) per-cussora de l’actual Acadèmia de SantaCecilia; l’associació ceciliana dels pa-ïsos de llengua alemanya (1767), quefou l’inici del moviment cecilianista pera fomentar la música sagrada a cappellad’estil palestrinià; la Caecilian Societyde Londres (1785), que popularitzà elsoratoris de Händel i de Haydn. A Catalunya, destaca la Confrariaprofessional de músics de Barcelona(1599). Aquesta la veneraven en unaimatge de l’església de Santa Maria dela Mar on tenien vinculada la confra-ria. La confraria havia celebrat una festamolt solemne que s’havia distingit perintervenir-hi una gran quantitat de mú-sics. Tenia un caràcter propi i especiali era una de les funcions religioses mésmusicals d’aquells temps. Acabades lesfestes, celebraven una processó a laqual concorrien tots els confrares aple-gats en petites orquestres, i mai no dei-xaven de tocar durant tot el curs. Tor-nada la processó al temple, els grupss’escampaven per la ciutat i feien toca-

des en diferents pla-ces, per tal d’alegrarel veïnat i de donarlluïment a llur festa. Des de temps vellsque els guitarristesbarcelonins han tingutfama de molt destres;exportaven guitarresa moltes terres medi-

Una altra imatge de Santa Cecília; ara, però, ambuna lira.

terrànies i encara d’altres. El 22 de no-vembre celebraven llur festa i fou cos-tum que els vells ministrers i sonadorsde música sorda, és a dir, de corda,espe-cialment els de guitarra, voltessinper la ciutat i deixessin sentir els acordsmillors de llurs instruments per gaudi igoig del veïnat i en honor i glòria dellur patrona. En el Congrés de Música Sagradade Barcelona (1912), presidit perVicenç Ripollès, fou fundada l’Associ-ació Ceciliana. Actualment són nombrosos els con-certs i els actes que se celebren per ce-lebrar aquesta jornada de festa. Per ci-tar-ne dos exemples, el Moviment Co-ral Català (MCC), aquest any ja seràel quart, organitza cada any concerts pera l’ocasió (aquest any, el diumenge 26de novembre a Barcelona, ha organit-zat diversos de corals del SCIC (nens),de CJC (joves), CC (homes) i FCEC(corals mixtes)), un xic més a prop, eldiumenge 19 de novembre a les 7 de latarda, a l’Ateneu de Tàrrega, la CoralSant Jordi realitzà un concert.

Sergi Valls i JovéBibliografia consultada: La Gran Enciclopèdia de laMúsica (vol. 2); La Gran Enciclopèdia Catalana (CATA-COMPL); Costumari Català de Joan Amades (vol. 5).

E

Una imatge de Santa Cecília amb un violoncel.

36

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

mb l’arribada de la tardor, l’ac-tivitat cinegètica torna al seu

màxim esplendor. Pels que prac-tiquen la caça, la perdiu durantaquest mes de novembre es pre-senta amb major afluència a lesnostres contrades, i Vilanova deMeià esdevé protagonista de latradicional Fira de la Perdiu. Dir que la Vall de Meià és unparatge privilegiat des del punt devista dels atractius naturals, ésenunciar a hores d’ara, una veritatprou coneguda arreu de la nostracomarca. És sabuda també, l’apas-sionada referencia i renom d’aquestmercat d’aus que des de tempsimme-moriables es celebra almunicipi; i sorprenent la quantitatde gent que atrau any rere any lanostra fira. Amb aquestes dues premises,Vilanova de Meià intenta elaborarun model de fira que conjuga lesmancances en recursos i dificultatsd’un petit municipi amb una granpromoció i reconeixement per alpoble. El proppassat 11 i 12 de novembreva tenir lloc la tradicional Fira de laPerdiu. Els actes es van iniciar el dia11 a les vuit del vespre amb la princi-

Fira de la Perdiu a Vilanova de Meià

AA pal novetat d’enguany: l’actuació decornetes de caça Bàvaras, amenitzada

per un grup de caçadors de Karlstadt,de la regió alemanya de Baviera, elsquals van tocar pels carrers i places deVilanova, i per primer cop a l’estat

espanyol, tal i com es feia al centre inord d’Europa a l’època medieval.

El diumenge 12 s’inaugurà elcertamen a les nou del matí, ambun total de 63 expositors d’aus quevan aportar prop d’unes 2.500perdius, uns 1.000 faisans i un cen-tenar de coloms, gallines, indiots,a més de conills, ànecs i gossos. Lamostra va acollir també, nombrososexpositors de productes derivats delcamp, d’artesania i alimentació. Prop d’uns 12.000 compradors,venedors, visitants i curiosos vanenvaïr els carrers de la població pergaudir d’un espectacle únic itranquil diumenge de fira. Les autoritats encarregadesd’inaugurar el certamen forenJosep Maria Pelegrí, director gene-ral de Qualitat Ambiental, i Mar-garida Álvarez, presidenta del’Institut Català de la Dona, quejuntament amb l’alcalde i demésmembres del consistori van recórrerels estands de la fira i van visitarels centres d’interès de la vila. A les deu del matí, el president

de la Federació Provincial de Caça,Ramon Mayench i d’altres repre-sentants de la Comisió, van recórrer lesparades d’aviram per premiar els

Els principals protagonistes de la fira, les perdius.

37

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

millors exemplars de perdiu del certa-men. D’altra banda, s’iniciava elDesfilcan 2000, un concurs i mostra ca-nina que dirigeix i organitza el senyorJosep Trullols des de fa més de 30 anys. Els actes populars van tenir lloc capal migdia: l’Esbart Dansaire “JoventutNostra” de Barcelona va protagonitzarun espectacle de dances populars itradicionals catalanes; també es va po-der tornar a sentir una segona actuacióde cornetes de caça bavaresa, i com jaen altres edicions, van actuar elsCastellers de Sabadell, a la plaça Majordel poble. La jornada es va cloure cap a lesdues, amb el lliurament de trofeus a lesmillors perdius i als millors exemplarscanins. Pel que fa a l’exposició deperdius, s’otorgaren els premis mésdestacats en diferents modalitats: 1r.premi al millor exemplar, per RomanPalau de Torregrossa; 2n. al criador mésjove, per Laia Torregrossa d’ 11 anys ide Balaguer; un 3r. trofeu a la millorperdiu mascle, per Antoni Miró deFiguerola d’Orcau; i el 4rt. , premi a laconstància, per Josep Torregrossa deVilanova de la Barca.

El Desfilcan va guardonar al millorexemplar de raça espanyola i també alscadells més reeixits. L’àmplia oferta de fauna va permetrecontemplar les millors espècies; elscompradors van poder obtenir la famo-sa perdiu roja per un preu d’unes 1.100a 1.300 pts., exemplars de faisà per unes5.000 pts., conills entre 1.500 i 1.800pts. i ànecs a 1.000 pts. Els ànecs de laXina van ser els méscotitzats, a unes10.000 pts la parella. La consolidacióde la Fira de laPerdiu s’haconvertit ja, en unpunt de referenciaper aquells amantsincon-dicionals deles tradicions socialsi culturals d’arreu deCatalunya. Noobstant volem agraïrla presencia a totsels expositors d’ausi d’altres animals, ien especial elsperdiuaires, l’esforç

El Director General de Qualitat Ambiental, la Presidenta de l’Institut Catala dela Dona i l’Alcalde de Vilanova de Meià visitant l’expositor del Casimir

L’Esbart Dansaire Joventut Nostra de Barcelona durant la seva actuació a

i dedicació que destinen durant totl’any, a la cria i ensinistramentd’aquestes espècies per poder-losexposar en una propera edició, car senseells no tindria motiu la nostra fira.

Anna Vilanova

Vista general del Carrer de la Perdiu durant la fira.

Per primer cop a Catalunya i Espanya Vilanova acollí la actuació d’un grup de

RÀDIOARTESA

91,2FM

39

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Puntals 10 pts/m2 i diaCavallets 10 pts/m2 i diaMercaderies 10 pts/m2 i diaMaterials de construcció i runes 10 pts/m2 i diaGrues 2.000 pts/mesS’aprova per unanimitat.

Ordenança fiscal núm 22 – Taxa per laprestació del servei de Llar ResidènciaMunicipal.Residents actuals: Per cada mes natu-ral amb estada en caràcter no assistit:73.755+IPC Catalunya 2000.Nous residents: Per cada mes naturald’estada amb caràcter no assistit:20.000 pts més sobre la tarifa delsresidents actuals.A partir del primer any de vigència totesles quotes s’incrementaran anualmentamb l’IPC de Catalunya.S’aprova per unanimitat

Ordenança fiscal núm 23 – Taxa per laprestació del servei de Llar d’InfantsMunicipal.Drets de matrícula per alumne 5.800 ptsQuota mensual per alumne 7.900 ptsS’aprova per unanimitat

Aprovació per unanimitat deles Bases Reguladores del Contracte dePrestació de Serveis de Piscines, Bar iPista Poliesportiva municipal.

Aprovació definitiva per una-nimitat del Projecte Tècnic d’Ac-cessosals Polígons I i II del Sector Industrialel Pla, redactat per l’Enginyer decamins, canals i ports, Sr. Baratech,amb un pressupost d’execució per con-tracta de 97.644.529 pts i 27.841.639pts respectivament.

Aprovació de la proposta delicitació de les obres d’urbanització delpolígon industrial “El Pla” i accessos,amb un pressupost d’execució percontracta de 324.613.437 pts. Elsprojectes inclosos són els següents:Urbanització Polígon I del Sector In-dustrial “El Pla”, Culs de Sac.Urbanització Polígon II del Sector In-dustrial “El Pla”.

SESSIONS DEL PLE

10-10-00 - Ple ordinari

Aprovació per unanimitat de lamodificació del pressupost municipal3/2000, amb un suplement de 7.856.119pts per poder atendre la necessàriarealització d’obres inajornables per a labona marxa dels serveis. La quantitata suplementar es finança de majorsingressos en diverses partides.

Aprovació provisional de lessegüents ordenances fiscals:

Ordenança fiscal núm. 5 – Taxa derecollida d’escombraries.Vivendes de caràcter unifamiliar 5.200 pts/anyBars, cafeteries o establiments decaràcter similar 9.625 pts/anyHotels, fondes, residències, etc 18.300 pts/anyLocals industrials 6.800 pts/anyLocals comercials 6.640 pts/anyS’aprova d’acord amb la següentvotació:A favor: 5 ERC, 1 PPAbstencions: 1 PSCEn contra: 4 CIU

Ordenança fiscal núm 9 – Taxad’Expedició de documents admi-nistratius.Sotmès a votació no s’aprova lamodificació proposada atès que elresultat és:A favor: 5 ERCAbstencions: 4 CIU, 1 PSC, 1 PP

Ordenança fiscal núm 10 – Taxa per ladistribució d’aigua, gas i electricitat.De mínim de 6 m3 360 pts/mesCada m3 sobre els 6 de consum mínimfins 10 m3 72 pts/mesA partir de 10 m3 90 pts/mesPer connexió per 1ª vegada a la xarxamunicipal 10.000 pts/mesS’aprova d’acord amb la següentvotació:A favor: 5 ERC, 1 PSC, 1 PPEn contra: 4 CIUOrdenança fiscal núm 12 – Taxa per

prestació del servei de piscines iinstal.lacions esportives.Per entrada personal a les piscinesmunicipals:Abonaments de grans 5.000 ptsAbonaments de petits 3.000 ptsEntrada diari grans 200 ptsEntrada diari petits 125 ptsEntrada vigílies i festius grans 350 ptsEntrada vigílies i festius 175 ptsPer utilització de les instal.lacionsesportives per activitats esportives de

formació, escolars, federades i lesorganitzades pels Consells Local i Co-marcal d’Esports GratuïtEntitats i/o associacions esportivesregistrades, ús del Pavelló poliesportiuo de les pistes poliesportives GratuïtPer utilització de les restants instal-lacions esportives no contingudes enaltres punts d’aquesta ordenança:Hora diürna en les pistes poliesportives GratuïtHora nocturna en les pistes poli-esportives 500 ptsHores diürnes i nocturnes al pavellópoliesportiu cobert GratuïtS’aprova d’acord amb la següentvotació:A favor: 5 ERC, 1 PSCAbstencions: 1 PPEn contra: 4 CIU

Ordenança fiscal núm 19 – Taxa perocupació de terrenys d’ús públic ambmercaderies, materials de construcció,runes, tanques, puntals, bastides i altresinstal.lacions anàlogues.Tanques 10 pts/m2 i diaBastides 10 pts/m2 i dia

Mes d’octubre

38

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Urbanització, servei d’abastamentd’aigua tram escomesa-dipòsit decapçalera del sector industrial El Pla.Accessos al Polígon I del Sector Indus-trial “El Pla”, des de la C-240, P.K. 103Accessos al Polígon II del Sector In-dustrial “El Pla”, des de la C-240, P.K.103+350S’aprova d’acord amb la següentvotació:A favor: 5 ERC, 1 PSCAbstencions: 4 CIUEn contra: 1 PP

Aprovació per unanimitat de laproposta de Moció sobre les matrículesdels vehicles.

Aprovació per unanimitat de laproposta de Moció sobre el preu delscarburants.

Aprovació per unanimitat de laproposta de Moció per instar al Parla-ment de Catalunya la declaració del 15d’octubre com a “Dia del PresidentCompanys”.

Aprovació per unanimitat d’unconveni de col.laboració amb Telefó-nica Telecomunicaciones Públicas perregular les relacions en matèria d’exhi-bició pública de suports de telèfonubicats a la via pública al terme muni-cipal.

Aprovació per unanimitat d’unconveni amb l’empresa Geodisa, pelqual se l’autoritza a utilitzar la carto-grafia municipal per a la realitzaciód’un estudi per a l’empresa Gas Natu-ral, SDG, S.A.

Aprovació per unanimitat del’autorització a l’alcalde Jaume Campa-badal i Farré, per representar a laComunitat de Regants d’Artesa deSegre i Montsonís davant Confedera-ción Hidrográfica del Ebro.

23-10-00 - Ple extraordinari

Absències: Per ERC, Sra Bròvia.

Aprovació per unanimitat deles Bases Reguladores per a la licitaciódel Polígon Industrial “El Pla”.

Aprovació provisional de lasegüent ordenança fiscal:Ordenança fiscal núm. 9 – Taxa d’expe-dició de documents administratiusCertificacions, llicències, còpies dedocuments 150 pts/unitatTramitació d’expedients administratius 400 pts/unitatDocuments relatius al cadastre d’urbanai rústica:Models 901 i 903 2.000 pts/unitatModels 904 i 905 3.000 pts/unitatPublicacions en el BOPL, DOG I BOEper atorgament de llicències

Preu de costCartells anunciadors de llicènciesd’obres majors i menors 800 pts/unitat

Aprovació inicial per una-nimitat de l’Estudi de detall del CarrerEscoles Tram 1 (Carretera C-1313 aCtra. Montsonís), redactat per l’arqui-tecta minicipal Sra. Espar.

Aprovació per unanimitat de laconvocatòria, per procediment obert,forma de concurs i tramitació ordinària,de la licitació del contracte de prestaciódels serveis de Piscines, Bar i Pistapoliesportiva municipals amb subjeccióal plec de clàusules aprovades.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 4, 16, 23 i 30)

Proposar a l’Alcaldia la con-cessió de les següents llicènciesd’obres:A Promocions Porta Buñol, SL, per ferla primera fase, consistent en elmoviment de terres, fonamentació imurs de contenció, de l’edifici situat al

C/Escoles, 1, cantonada Plaça delProgrés, s/n, d’Artesa de Segre.A Cap de la Serra S.A., per un gual a laCarretera d’Agramunt, 16, i un altre alC/Les Monges, 9, d’Artesa de Segre.Al Sr. Florencio Bastús i Pedra, per res-taurar la façana de 150 m2, de l’edificisituat al C/La Font , 1, de Baldomar.Al Sr. Lluís Abad i Vidal, per enrajolar,enguixar, pintar i pavimentar pati inte-rior, de l’edifici situat al C/Carnisseries,1, d’Artesa de Segre.A la Sra. Teresa Campabadal i Farré,per fer una cornisa a la terrassa, del’edifici situat a la carretera de Ponts,19, d’Artesa de Segre.Al Sr. Joan Trepat i Brescó, perconstrucció d’un habitatge unifamiliari magatzem aïllat, situat al C/JesúsSantacreu, parcel.la 5, d’Artesa deSegre. La concessió està subjecta alcompliment de les condicions ques’especifiquen al text de la llicènciad’obres, i en especial, a les que fanreferència a les prescripcions con-tingudes a l’Estudi de Detall de la tancaposterior de les parcel.les del C/JesúsSantacreu.Al Sr. Eladi Camats i Petanàs, per ferla distribució interior d’un taller ambenvans, per encenalls i repassar teulada,a l’edifici situat al C/Les Monges, 22,d’Artesa de Segre.Al Sr. Josep Brescó i Solé, per l’arranja-ment de la teulada de l’edifici situat alC/Forn, 36, d’Alentorn.A la Sra. Núria Garriga i Gañet, per ferla rehabilitació de la façana de l’edificisituat al C/Afores, s/n, de Seró.

Informes d’Alcaldia:Retevisión ha arribat a un

acord de compra dels terrenys neces-saris per a la col.locació de l’antena dereemissió amb el Sr. Tomàs Pedrol.

S’ha sol.licitat treure a concursla plaça de Secretari-Interventor del’Ajuntament d’Artesa de Segre. Essol.licita alhora la pròrroga de lacomissió de serveis de l’actual secre-tària.

Es comunica als representantsd’Agrícola Casanosa que el Gual so-bre el riu Segre que tenen demanat noes pot concedir si no es modifiquen lesNNSS.

El contractista Sr. Sala farà les

40

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

obres de seixanta nínxols al cementirimunicipal, després que el concurs quees va convocar per adjudicar l’obraquedés desert.

El Ral.li d’enguany tindrà llocels dies 27 i 28 d’octubre.

L’Ajuntament de Foradada co-munica al d’Artesa de Segre, l’apro-vació d’un pla especial d’implantaciód’una Planta de Tractament de Purins.

L’ensorrament d’un edificiincendiat a Tudela de Segre posa demanifest que l’edifici colindant noreuneix condicions per sostenir-se perla seva pròpia estructura. S’ha prohibitel pas per la seguretat dels vianants is’ha comunicat al propietari les defi-ciències detectades per a què lessolucioni per tal d’assegurar l’estabilitatde l’edificació.

S’ha elaborat una MemòriaTècnica valorada per l’arranjamentd’un camí a Colldelrat, amb unavaloració de l’obra de 3.432.648 pts.Per poder realitzar l’obra cal demanarun avenç de 1.200.000 pts i un ajutextraordinari a la Diputació de Lleida.Per tal de dur a terme l’obra de reforçdel ferm del camí de la CC-1313 aTudela de Segre, cal demanar una petitaajuda de 800.000 pts.

S’acorda fer un estudi al carrerBalaguer per adequar l’indret com aespai públic, substituïnt les actualsplantes que provoquen problemes ambles canonades d’aigua i les clavegueres.

En acabar el termini d’expo-sició pública d’aprovació del projecte

de carretera local d’Artesa de Segre aAlòs de Balaguer per Vernet, s’hanpresentat 9 reclamacions que estanessent estudiades pels serveis tècnics.

Concessió d’una subvenció de200.000 pts a l’Agrupament EscoltaMare de Déu del Pla, per la celebraciódel seu 25è aniversari.

Concessió d’una subvenció de50.000 pts a CUDOS per a la celebracióde diverses activitats de la secció deciclisme.

L’alcalde de Clua demana que

el subministrament elèctric i l’equip debombatge de la captació d’aigua, vagina càrrec de l’Ajuntament d’Artesa deSegre en compensació per no tenirenllumenat públic.

Telefònica i el constructor deles cases unifamiliars adossades de C/Jesús Santacreu, han demanat ferl’escomesa de la portada del servei detelefonia a aquestes construccions,seguint el previst al projecte d’urba-nització.

S’han obert les pliques delconcurs convocat per adjudicar el parcinfantil del pati de l’edifici de lesEscoles Velles. S’han presentat 3ofertes que estan essent estudiades pelsserveis tècnics.

El Departament de BenestarSocial ha atorgat a 5 residents de la LlarResidència Municipal els beneficis delservei social d’Acolliment Residencial.S’estan fent les defenses del riu aBaldomar.

La Conselleria de Justícia, haproposat als Ajuntaments la subscripciód’un conveni marc per a fonamentar iaplicar mesures alternatives a les pe-nes privatives de llibertat arreu deCatalunya, que permeti als adolescentsi joves, així com a la població adultadel municipi a la que li siguin aplicadesmesures penals, poder complir la sancióimposada al municipi o comarca.

El Sr. Mirmí, ha decidit vendrea l’Ajuntament la finca del Polígon “ElPla” que l’Ajuntament va intentar ad-quirir l’any passat, atès que la partd’aquesta finca que quedava fora de latransmissió l’adquirirà un particular.

Aprovació de despeses per unimport de 23.355.485 pts.

Aprovació de despeses delPatronat de l’Emissora Municipal deRàdio: 125.419 pts.

Aprovació de les actes de lessessions ordinàries de 25 de setembre,4, 16 i 23 d’octubre.

M. Neus Bròvia i Pijuan Artesa amb la Marató de TV3

Vine el diumenge dia 10 de desembre a les 18:00h. de la tarda al local cultural de la Dàlia Blanca.El gimnàs Altis d´Artesa de Segre organitza un festival amb exhibicions de gimnàstica rítmica, salsa, aeròbic, funky…

dels alumnes del gimnàs i altres gimnasos participants d´altres poblacions.Amb la col.laboració de l´Ajuntament, l´emissora municipal de la nostra ciutat i altres entitats.

L´entrada és gratuïta per a tothom.Els donatius recollits seran per col.laborar amb la Marató de TV3 destinats a l´estudi de les malalties mentals.

No et quedis a casa, vine a gaudir d´aquesta magnífica tarda i sigues solidari amb la Marató de TV3.Gràcies per col.laborar.

41

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

42

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

L’Artesa de la postguerra

a imatge descriu una vista gene-ral de l’Artesa dels anys 40. El

poble estava reconstruint els edificisde la desfeta; i les famílies, amb nomassa abundància, lluitaven mitjan-çant el treball per redreçar les sevesvides i la seva economia. La societatestava dividida en un ample sectorde menestrals, gent d’oficis artesansi botiguera, i la base més ampla decamperols, gent que vivien de la terra. La qual cosa no vol dir que els boti-guers no conreessin la terra: la majorpart cultivava l’hortet, que en aquellsanys era considerat el segon rebost dela casa i aportava una bona ajuda al’economia domèstica. Emmarcats pel perfil del Castellot ila Roca del Cudós, amb l’ermita del Pla,solitària a dalt, destaquen també a ladreta l’edifici de l’Ajuntament i la Ca-serna de la Guàrdia Civil, amb la xe-meneia de la bòbila del Mallol. Més ala dreta, es veu el Casal Sant Jordi, laTorreta del Gras en deia la gent. Es potveure un ample espai de terreny mar-cat per una creu entre aquesta Torreta iels locals de la serradora Guàrdia. En-

tre aquests locals i on actualment hi hala Cooperativa, hi havia llavors el Campde Futbol. A l’altre costat, destaca l’edifici deLa Granja i, just al damunt, es perfilaCal Sisquet del Roig, amb els balconsrodons del cap de casa. A l’esquerra,mig amagades per les fulles de l’arbre,els començaments de les carreteres deTremp i de Ponts. En general, es potveure molts espais buits, sense edifi-car, on amb els anys s’hi ha anat bas-tint nous edificis i cases. La imatge potvaler, doncs, com a document històricdins la perspectiva d’un temps no mas-sa llunyà.

Texte: Bartomeu Jové i SerraFoto: Arxiu Miquel Mota

L