13
Antropologia de la Salut, 2014-2015 Lourdes Mestres i Camps Página 1 Assignatura: ANTROPOLOGIA DE LA SALUT. Any acadèmic : 2014-2015. 1r curs, 2n trimestre. Estudis: Grau en Infermeria Assignatura: obligatòria / bàsica Nombre de crèdits: 6 ECTS Llengua vehicular de l’assignatura: català Professora: Lourdes Mestres i Camps Correu electrònic: [email protected]

Assignatura: ANTROPOLOGIA DE LA SALUT. Any acadèmic : … · 2018-12-18 · Antropologia de la Salut, 2014-2015 Lourdes Mestres i Camps Página 1 Assignatura: ANTROPOLOGIA DE LA

  • Upload
    buidien

  • View
    218

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Antropologia de la Salut, 2014-2015 Lourdes Mestres i Camps Página 1

Assignatura: ANTROPOLOGIA DE LA SALUT. Any acadèmic : 2014-2015.

1r curs, 2n trimestre. Estudis: Grau en Infermeria Assignatura: obligatòria / bàsica Nombre de crèdits: 6 ECTS Llengua vehicular de l’assignatura: català Professora: Lourdes Mestres i Camps Correu electrònic: [email protected]

Antropologia de la Salut, 2014-2015 Lourdes Mestres i Camps Página 2

La Antropologia de la Salut és una branca de la Antropologia Social, que estudia les diferents conceptualizacions en relació a la salut -malalties i la seva gestió individual i social, en diversos contextos socials i culturals.

La complexitat de les societats globalitzades i Inter ètniques, fa imprescindible formar a professionals sanitaris curiosos i reflexius coneixedors dels factors sòcio-culturals en la creació de la salut i la malaltia. Hauran de ser capaços de qüestionar-se els seus propis valors i creences per tal de restar oberts a les noves demandes sòcio-sanitàries de la població del nostre entorn geogràfic o altres. És fa necessari també ser competents en identificar i aplicar coneixements, habilitats i actituds flexibles que contribueixin a acompanyar, pal·liar, millorar o resoldre els problemes de salut de les persones i grups que conformen les societats actuals, des de l’àmbit de les cures infermeres. 1.Propòsit i objectiu de l’assignatura Aquesta assignatura té com a propòsit principal desenvolupar coneixements crítics i fomentar una actitud oberta, per tal de disposar d’elements eficaços per oferir atenció infermera a les persones en processos de salut i malaltia. Des d’una òptica infermera humanista i holística, es fa imprescindible analitzar els fenòmens socials, culturals, econòmics i ètics que envolten les creences i les estratègies, els discursos i les pràctiques de les persones per poder ser útils professionalment. Així doncs l’objectiu fonamental d´aquesta assignatura és discutir, qüestionar i repensar la “normalitat” en relació a la salut i el tenir cura, com a concepte únic, unidireccional i estàtic, i descobrir la “alteritat” , la complexitat i la diversitat. Són conceptes globals, heterogènies, integradors i polièdrics, que ens han de permetre entendre a les persones i així, individualitzar “el tenir cura” envers als significats i les prioritats de les persones que atenem. 2. Competències generals a assolir G16. Reconeixement de la diversitat i multiculturalitat. G17. Habilitat per a treballar en un context internacional. G25. Coneixement de cultures i costums d’altres països. G26. Habilitat per el treball autònom P4. Comprensió del comportament interactiu de les persones en funció del gènere, grup o comunitat, dins dels seu context social i multicultural P7. Comprensió sense prejudicis a les persones, considerant els seus aspectes físics, psicològics i socials, com a individus autònoms i independents, assegurant el respecte a les seves opinions, creences i valors, gramatitzant el dret a la intimitat, a través de la confidencialitat i el secret professional E24. Identificar els factors relacionats amb la salut i els problemes de l’entorn per atendre a les persones en situacions de salut i malaltia com integrants d’una comunitat. 3. Resultats d’aprenentatge

1. Aprendre a analitzar els fenòmens complexos des d’una perspectiva crítica i una mirada holística. 2. Conèixer i interrelacionar els conceptes vinculats a l’antropologia, l’antropologia de la salut i

l’antropologia de la infermeria, així com els eixos bàsics que els vinculen. 3. Identificar la diversitat de pràctiques de salut en relació als diversos contextos culturals. 4. Descriure i analitzar la influència de l’entorn sòcio-domèstic en la percepció de la salut, la malaltia i el

procés d’emmalaltir en els diferents entorns culturals. 5. Avaluar les creences i pràctiques subjacents en els processos salut-malaltia, en els diferents grups

culturals dels nostre context geogràfic. 6. Valorar les estratègies culturalment apropiades en el procés de planificació. 7. Incorporar estratègies culturalment apropiades en el procés del Tenir cura de la salut 8. Descriure i analitzar problemàtiques de salut-malaltia en clau antropològica.

Antropologia de la Salut, 2014-2015 Lourdes Mestres i Camps Página 3

4. Blocs d’aprenentatge Bloc 1. Conceptes bàsics d’Antropologia.

1. Conceptes i aspectes generals del coneixement antropològic: Valors i creences, discursos i pràctiques, simbolismes i significats.

2. Altres conceptes de l’antropologia social i cultural: cultura, aculturació, enculturació, diversitat cultural, desigualtat, raça, ètnia, etnografia, etnologia, emic, ethic, ...

3. Realitat social i complexitat. “Normalitat” i “Alteritat”. 4. Concepte d’antropologia de la salut.

Bloc 2. Antropologia de la Salut : Cultura i salut en les societats complexes.

1. Construcció social de la salut i de la malaltia: Disease, Illness, Sickness. 2. Eixos bàsics de l’antropologia de la salut: creences, parentiu, educació i gènere. Prohibicions

universals. 3. Models d’atenció de salut hegemònics : La biomedicina i els equips interprofessionals de la salut. 4. Models d’atenció de salut alternatius: Model d'autoatenció/autogestió. 5. La percepció d’emmalaltir i el procés d’emmalaltir. Els processos de medicalització. La

institucionalització i el biopoder. 6. El concepte de corporalitat. La persona i el cos “saludable”. 7. Salut , desigualtats i minories. Ex: Infanticidis: estratègies de supervivència?. 8. Mites i rumors. Frases fetes i llegendes urbanes en relació a la salut/malaltia. Exercici pràctic

Bloc 3. Antropologia del cuidar

1. Conceptualitzacions del cuidar i “del tenir cura”. Cuidar a “l’altre”. Care vs. Cure?. 2. La construcció social de la Infermeria i les infermeres. Gènere i salut. 3. La dona com a proveïdora de cures: Evolució històrica de la infermera . 4. El coneixement cultural de la salut i la infermera culturalment competent.

Bloc 4. Construcció antropològica de situacions i pràctiques de salut:

1. La dimensió antropològica de la alimentació 2. La construcció social del dolor (-s) i el patiment. 3. Antropologia de les violències. 4. La construcció sòcio-cultural del risc: a propòsit de les drogodependències. 5. La construcció social del fracàs: envelliment, fracàs terapèutic, mort... 6. La construcció sòcio-cultural de les cronicitats: a propòsit de la fibromiàlgia. 7. La construcció del cos. A propòsit de les noves tecnologies reproductives i cap a una nova estètica

corporal.

Bloc 5: SEMINARIS

1. Tècniques de recerca en l’Antropologia de la Salut I. El Diari de camp. La història de vida.

L’entrevista en profunditat. Exercici pràctic. 2. Tècniques de recerca en l’Antropologia de la Salut II: L’observació participant i el Shadowing.

Exercici pràctic. 3. La malaltia com a metàfora: càncer, tuberculosi, VIH/sida, fatiga crònica. 4. La malaltia en la literatura i en el cinema. 5. A propòsit d’un cas (1): Debat i exposicions grupals 6. A propòsit d’un cas (2): Debati exposicions grupals

Antropologia de la Salut, 2014-2015 Lourdes Mestres i Camps Página 4

5.Activitats formatives

Activitats formatives Competències Resultats d’aprenentatge

Blocs: 1,2,3 i 4 Classes plenàries G16, G17 , G25 1, 2, 3, 4, 8

Blocs: 1,2,3,4 i 5 Articles científics, premsa i literatura. Discussió dirigida i mapes de conceptes

G16,G17, P4, P7 1, 3, 5, 7, 8.

Bloc 5 Anàlisi de fragments de pel·lícules /documentals

G16, P4, P7, E24 3, 4, 6, 8

Blocs: 1,2,3,4 i 5 Diari de camp G16, G25, P4, P7, E24 1, 2, 3, 5, 6, 8.

Blocs: 1,2,3,4 i 5 Defensa del Treball grupal (*) G16, G17 , G25 2, 6, 7, 8,

(*) Veure annex 2. 6.Avaluació

6.1 Criteris generals d’avaluació L’avaluació final del trimestre es basarà en el grau d’assoliment dels resultats d’aprenentatge proposats, a partir del desenvolupament de les activitats formatives. Es desenvoluparan activitats avaluatives: treballs individuals i grupals, anàlisi i interpretació de casos d’encontre cultural i anàlisi i síntesi de lectures. 6.2 Requisits

Participar a les classes plenàries, amb actitud constructiva, positiva, de respecte, i de consideració cap a qualsevol argumentació o opinió dels companys.

Participació activa en els debats i activitats dels seminaris.

S’aplicarà la normativa general de l’ESIM.

6.3 Activitats avaluatives

1. Es realitzarà un “Diari de Camp” individual, en el qual es reflexionarà sobre els temes treballats, les lectures, els temes de més interès per l´alumne... Es farà seguint cronològicament el trimestre. Es penjarà al Moodle de l’assignatura el darrer dia de classe, essent condició -sine qua non- per aprovar la assignatura (requisit de l’assignatura). No s'acceptarà més tard del darrer dia de classe.

2. Presentar una exposició a classe del treball grupal. Tots els alumnes han de participar en la defensa del treball elaborat.

3. Lectura recomanada: “Perder la Piel” de Marta Allué. Editorial Planeta/Seix Barral, 2004. Aquesta lectura ha de servir per elaborar les reflexions individuals en el Diari de Camp, a partir de les següents idees: Quin model sanitari es descriu? sobre quins paradigmes estan constituïts els equips professionals que

atenen a la protagonista?. Quins elements del text indiquen que l’actitud dels infermers és “paternalista”?

Quina importància té per a la malalta, mantenir els seus referents culturals? Com afecta al seu rol de gènere? Quines estratègies es duen a terme per compensar el canvi de rol? Quina és la relació familiar i/o dels amics en les diverses etapes del procés de la malaltia? Quin paper

hi juga en el dolor emocional? Identifica els recursos que usen i el seu oportunisme. Des del tenir cura holístic i la competència cultural infermera, quina importància té per al confort i la

qualitat de vida de la Marta, mantenir i respectar els seus referents culturals? Creus que la Marta i els seus familiars perceben que els seus Drets com usuària són respectats?

Argumenta-ho a partir dels diferents dilemes ètics que es presenten. La protagonista expressa que les diferències de gènere entre els professionals proporcionen una

forma de cuidar diferent, en què es basa? Influencien en la seva resposta al dolor? Argumenta les teves respostes.

Antropologia de la Salut, 2014-2015 Lourdes Mestres i Camps Página 5

OPCIÓ A : Requereix presència habitual a l’aula (> 80%)

Activitats avaluatives Opció A Pes de la nota Resultats d’aprenentatge

Diari de camp 30% 1, 2, 3, 5, 6, 8, 9.

Defensa de les exposicions orals 30% 2, 6, 7, 8,

Exercicis aula i treball de Seminaris 30% 1, 3, 5, 7, 8, 9.

Participació activa: Heteroavaluació. 10% 3, 4, 8, 9.

OPCIÓ B : Exclusivament pels estudiants que no facin un seguiment de l’assignatura presencial i continuat:

Activitats avaluatives Opció B Pes de la nota Resultats d’aprenentatge

Diari de camp (*) 30% 1, 2, 3, 5, 6, 8, 9.

Exercicis i/o treball de Seminaris 30% 1, 3, 5, 7, 8, 9.

Examen 40% 1, 2, 3, 4, 8. (*) Lectura obligada del llibre “Perder la Piel” de Marta Allué

Totes les activitats avaluatives s’han de superar amb una nota igual o superior a 5 per poder promitjar i obtenir

la nota final.

Els estudiants o bé la professora podrà adjudicar l’Opció B d’avaluació als estudiants que no compleixin amb els

requisits de l ‘Opció A.

Podran optar a la recuperació de juliol els/les estudiants que havent complert amb els requisits de lliurement i

d’avaluació, la nota final no superi l’aprovat (5.0). Es consideraran No presentats (NP) els estudiants que no

hagin entregat o defensat alguna de les activitats en el termini establert per la professora. Aquests estudiants

s’hauran de tornar a matricular a l’assignatura, tal com indica la normativa acadèmica.

Tutel.latge Per al bon funcionalment de l’assignatura, s’ofereixen tutories individuals o grupals (on-line o presencials a criteri de la professora) per tal d’aclarir o aprofundir en els continguts, o bé resoldre dubtes organitzatius o metodològics. Es fa necessari demanar hora per correu electrònic, concretant el motiu de la demanda.

Antropologia de la Salut, 2014-2015 Lourdes Mestres i Camps Página 6

7. Fonts d’informació per a l’aprenentatge. Llibres de consulta recomanats:

1. Ackerknecht, E. Medicina y Antropología Social. Madrid. Akal universitaria, 1985 2. Boixareu, R. Mª. De la antropologia filosòfica a l’antropologia de la salut, Barcelona, Catedra Ramón

Llull-Blanquerna, 2003. 3. Boltanski, L. (1977) Descubrimiento de la enfermedad. Medicina popular y medicina científica. Relación

médico-paciente y distancia social, Buenos Aires, Ciencia Nueva [“La producción del discurso sobre la enfermedad”, pp. 87-120]

4. Bowker, J. Los significados de la muerte. Gran Bretaña. Cambridge University Press,1996 5. Castanyer, O et al. La víctima no es culpable. Bilbao. Desclée de Brouwer. 2009 6. Comelles, JM, Martorell, MA y Bernal, M (eds.). Enfermería y antropología. Barcelona. Icaria, Institut

Català d’Antropologia, 2009 7. Comelles, J.Mª y Martínez, A. Enfermedad, cultura y sociedad, Madrid, EUDEMA, 1993. 8. Comelles, J.M. (eds.) (2000): Medicina y cultura. Estudios entre la antropología y la medicina,

Barcelona, Ed. Bellaterra, pp. 101-161. 9. Contreras, J. y Gracia, M. Alimentación y Cultura. Perspectivas antropológicas, Barcelona, Ariel, 2005. 10. Contreras, J. Antropología de la alimentación, Madrid, EUDEMA, 1993. 11. Departament de Salut. Protocol per a l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la salut a

Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2009. Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir3515/abordatge.pdf

12. Direcció General d’Afers Religiosos / departament de Salut. Guia per al respecte a la pluralitat religiosa en l’àmbit hospitalari. Generalitat de Catalunya, 2005. Disponible a: htpp://www.vilanova.cat/doc/doc_62141900_1.pdf

13. Esteban, ML. Antropología del cuerpo. Barcelona. Ediciones Bellaterra, 2004. 14. Esteban. M.L, Comelles, J.Mª y Diez, C. Antropología: género, salud y atención, Barcelona, Ediciones

Bellaterra, 2010. 15. Farmer, P. [1996] (2000) “Desigualdades sociales y enfermedades infeccioses emergentes”, Papeles de

Población, enero-marzo num. UAEM, Toluca, pp. 181-201. 16. Feijoo; M (2013) “Mi sangre está enferma yo no”: naarrativas del mundo sida. Tesi Doctoral.

Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. 17. Fornons, D. (2009) Prisión y drogas: doble condena. Lleida. DeParis. 18. Girard, R. (2009) La anorexia y el deseo mimético. Barcelona. Marbot editores, 19. Goffman. E. (1989) Estigma. La identidad deteriorarada. Buenos Aires. Amorrortu Ed., 20. GOOD, B.J. (2003) [1994] Medicina, racionalidad y experiencia. Una perspectiva antropológica.

Barcelona, Edicions Bellaterra [“La representación narrativa de la enfermedad”, pp. 247-297] 21. Harris, M. Bueno para comer. Madrid. Alianza editorial, 1989 22. Izquierdo, MJ. (2001) Sin vuelta de hoja. Sexismo: poder, placer y trabajo. Barcelona.Edicions

Bellaterra, 23. Jahanbegloo, R. (2008) L’ímperatiu intercultural. Barcelona. Arcadia 24. Juliano, D. (2004) Excluidas y marginales. Madrid. Ediciones Cátedra, 25. Kenny, M, De Miguel, J. (1980) La Antropología Médica en España, Barcelona. Anagrama, 26. Le Breton, D. (1999) Antropologia del dolor. Barcelona. Seix Barral, 27. Leyva, JM (2010) El climaterio en las mujeres immigrantes ecuatoriasmas: unaitnerpretación de la

vida cotidiana Implicaciones para la práctica enfermera. Tesi doctoral. Universidad europea de Madrid. 28. Lorente, M. (2009) Los nuevos hombres nuevos. Madrid. Destino, 29. Lorente, M. (2009) Mi marido me pega lo normal. Agresión a la mujer: realidades y mitos. Barcelona.

Editorial Planeta, S.A, 30. Magris, C. (2006) Les fronteres del diàleg. Barcelona. Arcadia, 31. Mallart, L. (1985): “Annex 1: “Bruixeria, medicina estructura social”, en La dansa als esperits. Itinerari

iniciàtic d’un medicinaire africà, Barcelona, Llar del llibre, pp. 233-259. 32. Martinez, A. (2008) Antropologia Médica. Barcelona. Anthropos, 33. Menéndez, E.; Estilos de vida, riesgos y construcción social. Conceptos similares significados

diferentes. Estudios sociológicos, 46:37-67. 34. Menéndez, E. (2003) “Modelos de atención de los padecimientos: de exclusions teóricas y

articulaciones prácticas”, Ciencia & Saúde Coletiva , 8 (1): 185-207.

Antropologia de la Salut, 2014-2015 Lourdes Mestres i Camps Página 7

35. Molina, J.L. (2001) El análisis de redes sociales: Una introducción, Barcelona, Ediciones Bellaterra,. 36. Nichter, M. (2006) “Reducción del daño : una preocupación central para la antropologia médica”,

México: Desacatos, 020: 109-132. 37. Perdiguero, E., Comelles, J.M. (2000) Medicina y cultura, Barcelona, Ediciones Bellaterra.

38. Sacks, O. (2009) L’Home que va confondre la seva dona amb un barret, Barcelona: La butxaca.

39. Sontang, S. (1996) La enfermedad y sus metáforas. El SIDA y sus metáforas. Barcelona: Taurus. 40. Toro, J. (2003) El cuerpo como delito. Barcelona: Ariel. 41. Torralba, F. (1998) Antropología del cuidar. Barcelona: Institut Borja de Bioética.

Pàgines web recomandes

http://www.interculturalitat.cat/

http://bcnantirumors.cat/

www.antirumores.com Estratègia per contrarestar els rumors negatius sobre la diversitat cultural que combina diverses accions que inclouen la creació d’una xarxa ciutadana “antirumors”. Ajuntament de Barcelona

www.fundacioacsar.org Fundació amb l’objectiu de transformar la praxi i l’assistència directa en coneixement i aprenentatge, a fi de contribuir a la reflexió i el debat sobre els fenòmens de mobilitat internacional i de diversitat i cohesió social.

www.ica.cat Institut català d’Antropologia

http://www.medanthro.net/index.html Society for Medical Anthropology . A Section of the American Anthropological Association.

http://redamantropologiamedica.blogspot.com.es/

http://usuaris.tinet.cat/itan/ Institut tarragonés d’antropologia

www.lagacetadelaantropologia.es Revista d’antropologia

Pel.lícules/Sèries de Tv.

Antropologia de l'esport: Olímpia. Deus de l'estadi (Leni Riefenstahl, 1936.

Antropologia de l'amistat: Hola, estás sola (Icíar Bollain),”Pulseres Vermelles” (Albert Espinosa)

Antropologia de l'(homo)sexualitat: A la caza (William Friedkin)

Antropologia de la mort: Johnny cogió su fusil (Dalton Trumbo)

Etnografias: “Olor de colònia” (Sílvia Alcántara (també en llibre)). “Entre costuras” (Maria Dueñas, 2009. També en llibre).

Llibres de lectura

“Mon Grog” (Albert Espinosa)

“Un cant èpic africà” (Lluís Mallart Guimerà)

“Tro Ressonant” (Paul Radin)

“Vora el mar” , “Entre dos aguas” (Virginia Fons)

“Martes con mi viejo profesor” (Mitch Albom)

“Perder la piel” ( Marta Allué)

Antropologia de la Salut, 2014-2015 Lourdes Mestres i Camps Página 8

ANNEXES

1. Seminaris.

2. Treball grupal.

3. Proposta de temes pel Treball Grupal.

4. CRONOGRAMA.

Antropologia de la Salut, 2014-2015 Lourdes Mestres i Camps Página 9

Annex 1. Seminaris.

Els Seminaris tenen com objectiu reflexionar, debatre i aplicar competències que s’adquireixen en sí de la

dinàmica de grups petits i que complementen, amplien o clarifiquen els continguts més teòrics impartits en les

sessions plenàries.

Així doncs, en cada sessió de Seminari es tractaran temes que requereixen participació activa dels estudiants, i

un treball previ o post-seminari en els que el debat reflexiu és fonamental.

Les activitats de Seminari són avaluatives.

Els Seminaris planificats pel curs 2014-2015, són els següents:

1. Tècniques de recerca en l’Antropologia de la Salut I. El Diari de camp. La història de vida. L’entrevista en profunditat. Exercici pràctic.

2. Tècniques de recerca en l’Antropologia de la Salut II: L’observació participant i el Shadowing. Exercici pràctic. En aquests dos primers Seminaris es farà un treball introductori sobre les tècniques de recerca d’ús habitual en el camp Antropològic, per tal d’oferir eines als estudiants per afrontar el Treball Grupal d’avaluació. Les sessions consistiran en lectures seleccionades, debat i un exercici pràctic d’immersió en un entorn real.

3. La malaltia com a metàfora: càncer, tuberculosi, VIH/sida, fatiga crònica. En aquest Seminari el treball versarà sobre les diferents interpretacions (construccions soci-culturals) de algunes de les malalties més freqüents del nostre context. A partir de diferents lectures i la pròpia experiència dels estudiants treballaren aspectes com la diversitat, l’alteritat, el relativisme, les creences,... Exemples pràctics.

4. La malaltia en la literatura i en el cinema. Vinculat amb el seminari 3, buscarem exemples en la literatura i el cinema recent de com s’interpreten les malalties, com es vinculen i el valor social que se’ls hi atorga amb les conseqüents repercussions per a les persones que les pateixen. Els mites, les dites, els refranyers populars,...

5. A propòsit d’un cas (1): Debat i exposicions grupals 6. A propòsit d’un cas (2): Debati exposicions grupals

En els darrers seminaris treballarem a partir del Treball de Cas. Explorarem el patró funcional de M-Gordon “Patró valors i creences”: com valorar-lo i com interpretar-lo, per tal de ser més permeables al significats que cada usuari li atribueix, i així ser més curosos a l’hora de planificar cures infermeres individualitzades i sensibles culturalment.

La informació específica de cada sessió de Seminari així com la bibliografia recomanada, la teniu disponible en

el Moodel de l’assignatura.

Lmc/setembre 2014

Antropologia de la Salut, 2014-2015 Lourdes Mestres i Camps Página 10

Annex 2: Treball grupal.

Objectiu: Conèixer i analitzar la percepció, les creences i les pràctiques relacionades amb la salut, en els

col.lectius de persones de diferent origen amb qui compartim les polítiques, els recursos i els serveis del

sistema sanitari del nostre context geogràfic.

Característiques del Treball

1. Treball grupal de 4-6 persones del mateix grup de seminari.

2. Cal triar un centre d’interès (annex 3) i notificar-ho en la classe del dia 12 de gener 2015. NO es poden

repetir temes. En cas d’e que dos grups estiguin interessats en el mateix centre d’interès hauran de

consensuar una alternativa per presentar a la professora.

3. Elaborar un treball teòric-pràctic que explori la percepció, les creences i les pràctiques en relació a la

salut, d’un grup cultural concret de la vostra elecció.

4. Es valorarà especialment les aportacions fetes a partir de la participació de les persones que expliquin

les seves percepcions, creences i practiques en relació al tema a indagar.

5. Cada grups d’estudiants defensarà de forma documentada les conclusions del treball realitzat davant

dels companys i professora, amb el suport de material gràfic: ppoint, vídeo, gravació personal, pòster,

mapa de conceptes,... durant els dies de Seminaris S-5 i S-6 (veure el cronograma de l’annex).

6. Els estudiants disposaren de 15 minuts per a l’exposició i 10 minuts per a la defensa del treball a partir

de les preguntes de la professora o els companys/es de classe.

7. L’avaluació d’aquesta activitat serà tant dels continguts exposats com pel nivell de reflexió. S’avaluarà

també el material de suport i l’argumentació de la defensa, així com les habilitats comunicatives de

TOTES les persones del grup.

Lmc/setembre 2014

Antropologia de la Salut, 2014-2015 Lourdes Mestres i Camps Página 11

Annex 3: Proposta de temes pel Treball grupal.

Centre d’interès Nom d’estudiants (4) Data d’exposició

La salut en els col.lectius de persones d’ètnia gitana.

9 de març 2015

La salut en els col.lectius de persones d’origen bereber.

9 de març

La salut en el col.lectius de persones d’origen saharaui.

9 de març

La salut en els col.lectius de persones d’origen xinés.

9 de març

La salut en els col.lectius de persones d’origen nigerià.

2 de març

La salut en els col.lectius de persones d’origen senegalès

2 de març

La salut en els col.lectius de persones d’origen cubà.

2 de març

La salut en els col.lectius de persones d’origen romanés

2 de març

La salut en els col.lectius de persones d’origen kurdú.

23 de febrer

La salut en els col.lectius de persones d‘origen peruà.

23 de febrer

La salut en els col.lectius de persones d’origen argentí.

23 de febrer

La salut en els col.lectius de persones d’origen brasiler.

23 de febrer

La salut en els col.lectius de persones d’origen equatorià.

16 de febrer

La salut en els col.lectius de persones d’origen tibetà.

16 de febrer

La salut en els col.lectius de persones d’origen armeni.

16 de febrer

Altres propostes:

Antropologia de la Salut, 2014-2015 Lourdes Mestres i Camps Página 12

Aspectes a tenir presents:

Els temes proposats són molt amplis, per lo qual si es considera oportú poden ser tractats parcialment,

és a dir focalitzant el treball en algun dels grups culturals d’un mateix territori.

A partir de les vostres propostes es valorarà la pertinença d’altres temes que puguin ser d’interès per

aquest treball.

Lmc/setembre 2014

Antropologia de la Salut, 2014-2015 Lourdes Mestres i Camps Página 13

CRONOGRAMA

Bloc Dates Continguts Estratègies

1 70115 Presentació. Avaluació formativa.

Sessió Plenària Qüestionari

8 al 140115

Conceptes Bàsics d’Antropologia. Sessió Plenària Treball Reflexiu

2 19 al 40215

Antropologia de la Salut: cultura i salut en societats complexes. Models d’atenció de salut. Percepció i procés d’emmalaltir.

Sessió Plenària Diari de camp

3 9 al 180215

Antropologia del Cuidar: Care vs Cure. Construcció social de la Infermeria i les infermeres. El coneixement cultural de la salut. La infermera culturalment competent. Gènere i salut.

Sessió Plenària Diari de camp

4 230215 al 160315

Construcció antropològica de situacions i pràctiques de salut: El Cos L’alimentació El dolor Les violències El risc El fracàs terapèutic

Sessió Plenària Diari de camp

5 13, 15 i 160115

S.1 Tècniques de Recerca en Antropologia I. Seminaris: Preparació prèvia Reflexió individual a partir de lectures i pel·lícules Treball grupal. Exposicions a l’aula. Debat, consens i conclusions.

20, 22 i 230115

S.2 Tècniques de Recerca en Antropologia II.

27, 29 i 310115

S.3 La malaltia com a metàfora: càncer, tuberculosi, VIH/sida, fatiga crònica,...

3, 5 i 60215

S.4 La malaltia a la literatura i el cinema.

10, 12 i 130215

S.5 A propòsit d’un cas I: Debat i exposicions grupals.

17, 19 i 200215

S.6 A propòsit d’un cas II: Debat i exposicions grupals.