Atenci£³ a la diversitat Ampliaci£³ - blocs.xtec.cat Busca, en un diccionari o en un tractat de mitologia

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Atenci£³ a la diversitat Ampliaci£³ - blocs.xtec.cat Busca, en un diccionari o...

  • Atenci a la diversitatAmpliaci

  • Lactivitat econmica

    ESO Cincies socials 3

    Unitat 1 AmpliaciN

    om

    :

    Escriu la definici dels termes segents:

    Escriu les diferncies entre un sistema deconomia planificada i un sistema deconomiade mercat.

    Pensa i escriu quins avantatges i quins desavantatges veus en cada un dels sistemeseconmics anteriors.

    Observa el grfic sectorial segent corresponent a locupaci per sectors a Catalunya:

    Ara, contesta:

    En quin dels tres sectors hi ha ms persones ocupades?

    En quin nhi ha menys?

    Quins sn els motius que han fet que moltes persones abandonessin el sector primari i sincorporessin al sector terciari?

    El fet que el sector terciari tingui molt de pes s propi deconomies desenvolupades o,contrriament, deconomies no desenvolupades? Raona la resposta.

    3

    2

    1

    bns dequip

    bns de consum

    3,40 %sector primari

    59,56 %sector terciari

    37,04 %sector secundari

  • ESO Cincies socials 3

    Lactivitat econmica Unitat 1 AmpliaciN

    om

    :

    Observa aquests mapes:

    Ara, contesta:

    A quines comarques es concentren els conreus de sec?

    A quines comarques es concentren els conreus de regadiu?

    On es localitzen les principals rees de conreu de Catalunya?

    A quines comarques trobem bestiar porc?

    Podrem afirmar que Catalunya s un pas agrcola? Raona la resposta.

    Busca alguna notcia a la premsa sobre la febreporcina i explica en qu consisteix.

    Busca informaci en alguna enciclopdia sobrelalzina surera i explica quins productes senextreuen.

    4

  • Els sectors de producci a Catalunya

    ESO Cincies socials 3

    Unitat 1 AmpliaciN

    om

    :

    Observa aquest mapa sobre lactivitat industrial a Catalunya lany 1996.

    Ara, contesta:

    A quines comarques es produeix la concentraci industrial ms alta?

    Quines comarques sn les menysindustrialitzades?

    Compara aquest mapa amb els mapes agrcola i ramader de la pgina anterior. (Fixaten la relaci que sestableix entre les comarques agrcoles i ramaderes i les industrials.)

    Fes un grfic sectorial sobre la poblaci ocupada en el sector industrial a Catalunya lany 1991:

    indstria bsica: 22 % productes alimentaris: 13 % txtil i confecci: 16 % transformaci de metalls: 33 % paper i edici: 8 % fusta i suro: 3 % altres: 5 %

    Busca informaci en alguna enciclopdiasobre una petroqumica i explica lesactivitats principals que shi duen a terme.

    5

  • ESO Cincies socials 3

    Els sectors de producci a Catalunya Unitat 1 AmpliaciN

    om

    :

    Investiga quins serveis educatius hi ha a la teva comarca i completa aquesta fitxa:

    Ara, contesta:

    Creus que la teva comarca est ben assistida pel que fa a serveis densenyament?

    Hi proposaries algunes millores? Quines?

    A part de lensenyament, hi ha cap activitat del sector de serveis de la teva comarca que

    mereixi algun comentari?

    Busca en algun diari comarcal quina s loferta ldica davui a la teva poblaci ocomarca. Explica si et sembla suficient o insuficient i digues per qu.

    Imagina que tens un amic finlands i el vols convncer perqu vingui a passar lesvacances a Catalunya. Explica-li quins sn els atractius que fan que valgui la penavisitar el teu pas.

    7

    6

    Nom de la comarca:

    Nombre descoles bressol o guarderies:

    Nombre de centres deducaci infantil:

    Nombre descoles deducaci primria:

    Nombre descoles deducaci secundria:

    Nombre descoles doficis o tallers:

    Nombre duniversitats:

    Nombre daltres centres densenyament (acadmies, escoles...):

  • La mesura de leconomia

    ESO Cincies socials 3

    Unitat 1 AmpliaciN

    om

    :

    Llegeix aquest text:

    Pinta cada quadret dacord amb la llegenda segent:

    Renda per cpita alta (ms de 8.000 dlars)

    Renda per cpita mitjana (entre 8.000 i 500 dlars)

    Renda per cpita baixa (menys de 500 dlars)

    Contesta les preguntes segents:

    A quin continent es troben, majoritriament, els pasos que tenen una renda per cpitams baixa?

    Qu vol dir tenir una renda per cpita baixa?

    Qu vol dir tenir una renda per cpita alta?

    Taronja

    Groc

    Vermell

    La renda per cpita s la part proporcional de la renda nacional que correspondria a cada habitant dun pas. La renda per cpita sobt dividint la renda nacional dun any pel total dhabitants del pas. La renda per cpita s til per determinar el nivell de desenvolupament dun pas.

    8

    PasRenda per cpita

    (any 1998, en dlars)Pas

    Renda per cpita (any 1998, en dlars)

    Albnia 810

    Alemanya 26.570

    Austrlia 20.640

    Benin 380

    Burkina Faso 240

    Burundi 140

    Dinamarca 33.040

    Eritrea 200

    Espanya 14.100

    Estats Units 29.240

    Etipia 100

    Finlndia 24.280

    Frana 24.900

    Grcia 11.740

    ndia 440

    Irlanda 18.710

    Jap 32.350

    Kenya 350

    Kuwait 20.200

    Laos 320

    Litunia 2.540

    Luxemburg 45.100

    Malawi 210

    Moambic 210

    Monglia 380

    Noruega 34.310

    Nova Zelanda 14.600

    Paraguai

    Per

    1.760

    2.440

    Romania 1.360

    Rwanda 230

    Singapur 30.170

    Xile 4.990

    Xina 750

  • ESO Cincies socials 3

    La mesura de leconomia / Les empreses Unitat 1 AmpliaciN

    om

    :

    Explica el terme economia submergida.

    Escriu la frmula de la taxa datur:

    = : x

    Compara la taxa datur de Catalunya lany 2005 amb la dels altres pasos.

    Ara, contesta:

    Quin pas t la taxa datur ms alta?

    Quin pas t la taxa datur ms baixa?

    Busca en la premsa alguna notcia o anunci dels tres tipus diferents dempreses i enganxals a continuaci. Desprs, completa la taula:

    11

    taxa datur

    10

    9

    Pasos Taxa datur (%)

    Espanya 9,5

    Itlia 8,1

    Frana 9,6

    Catalunya 7,0

    Alemanya 9,1

    Canad 6,8

    Jap 4,4

    Regne Unit 4,8

    Estats Units 5,1

    A B C

    A B C

    nombre de treballadors

    (gran / mitjana / petita)

    activitat productiva(financera / industrial /de serveis / agrcola)

    propietat de lempresa

    (privada / pblica / mixta)

    economia submergida

  • Les empreses

    ESO Cincies socials 3

    Unitat 1 AmpliaciN

    om

    :

    Llegeix algunes de les normes que cal observar per crear una empresa o societat:

    Crea amb els teus companys una empresa basant-te en les normes del quadre.Segueix els passos segents:

    12

    Societat annima Societat limitada

    El nom de la societat ha danar acompanyatde labreviatura SA.

    El nom de la societat ha danar acompanyatde labreviatura SL.

    El capital inicial mnim s de 60.101,21 euros(10.000.000 de pessetes).

    El capital inicial mnim s de 3.005,06 euros(500.000 pessetes).

    El capital inicial desemborsat ha de ser del 25 %.

    El capital inicial desemborsat ha de ser el total.

    El nombre mnim de socis fundadors s de tres.

    El nombre de socis fundadors pot ser de dosa cinquanta.

    El valor del capital es reparteix en accionsque poden cotitzar a borsa.

    Les participacions daquesta empresa no poden cotitzar a borsa.

    La responsabilitat dels socis es limita al nombre daccions de qu sn titulars.

    La responsabilitat dels socis sobre el capitalaportat s limitat (no responen personalmentdels deutes socials).

    1. Expliqueu quina classe dempresa voleucrear (financera, de serveis, agrcola o industrial). Voleu prestar un servei?Voleu fabricar un producte?

    Tipus dempresa

    Tipus de societat

    Socis fundadors

    Aportaci de capital de cada soci

    Posibles noms de la societat

    2. Torneu a llegir les normes que constenen el quadre anterior i decidiu quin tipus de societat penseu crear. Desprs, busqueu-ne els socis fundadors.

    3. Decidiu quin capital haur daportar cadasoci en el moment de la creaci de la societat.

    4. Decidiu el nom de la vostra societat.Podeu proposar-ne uns quants.

  • ESO Cincies socials 3

    El sector pblic / El comer internacional Unitat 1 AmpliaciN

    om

    :

    Defineix la paraula impost.

    Observa aquest rebut bancari del pagament dun impost:

    Llegeix atentament el rebut anterior i digues de quin impost es tracta i quina institucipblica el recapta.

    Defineix els termes segents:

    Observa la taula de les exportacions i importacions a Catalunya lany 1999 (llibre dinformaci, pg. 23) i contesta:

    Quins productes exportats produeixen ms moviment de diners?

    Quins productes importats produeixen ms moviment de diners?

    Lany 1999 es va produir un supervit comercial?

    15

    14

    13

    importaci

    exportaci

    impost

  • Els recursos naturals i el medi ambient

    ESO Cincies socials 3

    Unitat 1 AmpliaciN

    om

    :

    Completa amb les paraules segents i amb els pictogrames que calgui aquestesquema sobre les fonts denergia:

    carb petroli urani gas

    16

    Qu nobtenim

    La mineria subterrnia. Lextracci al ras.

    Es perfora lescora terrestre fins a arribar al jaciment; un cop extretse nhan de separar els components a les refineries.

    Els mtodes dextracci sn semblants als del petroli.

    Lenergia s produda a partir de les fisions que es donen a linteriordun reactor nuclear.

    Energia hidrulica

    Energia solar

    Energia elica

    Energia de la biomassa

    Energia geotrmica

    Energiesrenovables

    electricitat combustiblecalor

    calorelectricitat

    calor

    electricitat

    combustible

    Recursosenerg