ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA A PERSONES · PDF fileProto ols d’atua ió en la re epió i a ollida de residents (15 h) 2.1 Atenció a les persones dependents segons el seu grau de dependència:

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA A PERSONES DEPENDENTS EN

INSTITUCIONS SOCIALS (470 h)

Mòdul 1.

Unitat formativa 1

SUPORT EN LA RECEPCIÓ I ACOLLIDA EN INSTITUCIONS DE

PERSONES DEPENDENTS (30 hores)

2

UBICACIÓ DE LA UNITAT FORMATIVA:

- Certificat de professionalitat: Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions

socials. (470 h)

- Mòdul formatiu 1: Suport en l’organització d’intervencions en l’àmbit institucional.

COMPETÈNCIA PROFESSIONAL

- Preparar i donar suport en les intervencions d’atenció a les persones i el seu entorn indicades

per l’equip interdisciplinari,en l’àmbit institucional.

CAPACITATS A ASSOLIR EN AQUESTA UNITAT FORMATIVA:

- Identificar el model organitzatiu tipus i el model de funcionament d’institucions d’atenció social dirigides a col·lectius d’intervenció.

3

CONTINGUT DEL CURS 1

1. Mòdul 1: Suport en l’organització d’intervencions en l’àmbit institucional

• 1.1 UNITAT FORMATIVA 1: SUPORT EN LA RECEPCIÓ I ACOLLIDA EN INSTITUCIONS DE PERSONES DEPENDENTS

• 1.1.1 Intervenció en l’atenció a les persones dependents i el seu entorn

• 1.1.2 Protocols d’actuació en la recepció i acollida de residents

4


• 1.2 UNITAT FORMATIVA 2: SUPORT EN L’ORGANITZACIÓ

D’ACTIVITATS PER A PERSONES DEPENDENTS EN INSTITUCIONS

• 1.2.1 Participació en la preparació d’activitats en institucions socials

• 1.2.2 Organització d’activitats en institucions socials

• 1.2.3 Participació en l’organització funcional en una institució sociosanitària

• 1.2.4 Col·laboració en el pla de cures individualitzat i la documentació bàsica de treball

5


2. MÒDUL 2: INTERVENCIÓ EN L’ATENCIÓ HIGIÈNICO-ALIMENTÀRIA EN INSTITUCIONS

• 2.1.1 Realització de la higiene i cura de la persona dependent

• 2.1.2 Manteniment de l’ordre i condicions higièniques de l’habitació de l’usuari

• 2.1.3 Administració d’aliments i recollida d’eliminacions en institucions sanitaris

6


3. MÒDUL 3: INTERVENCIÓ EN L’ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA EN INSTITUCIONS

• 3.1.1 Reconeixement de les necessitats especials de les persones dependents

• 3.1.2 Participació en l’atenció sanitària per a persones dependents en l’àmbit sociosanitari

• 3.1.3 Col·laboració en la mobilització, trasllat i deambulació dels usuaris

• 3.1.4 Prestació de primers auxilis en situacions d’urgència en institucions

• 3.1.5 Compliment de les normes de neteja dels materials i instruments sanitaris

7


4. MÒDUL 4: SUPORT PSICOSOCIAL, ATENCIÓ RELACIONAL I COMUNICATIVA EN INSTITUCIONS

• 4.1 Unitat formativa 1: Animació social per a persones dependents en institucions

• 4.1.1 Participació en l’atenció psicosocial de les persones dependents en la institució sociosanitària

• 4.1.2 Reconeixement de les característiques psicològiques de persones dependents

• 4.1.3 Acompanyament de les persones usuàries

8


4.2 UNITAT FORMATIVA 2: MANTENIMENT I MILLORA DE LES ACTIVITATS DIÀRIES DE PERSONES DEPENDENTS EN INSTITUCIONS

4.2.1 Manteniment i entrenament de les funcions cognitives en situacions quotidianes de la institució

4.2.2 Manteniment i entrenament d’hàbits d’autonomia personal en situacions quotidianes de la institució

9


4.3 UNITAT FORMATIVA : TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ AMB PERSONES DEPENDENTS EN INSTITUCIONS

4.3.1 Millora del procés de comunicació amb la persona usuària

4.3.2 Utilització de tècniques de comunicació alternativa i augmentativa

10

AVALUACIÓ

Per poder APROVAR a la prova d'avaluació final d'un mòdul els alumnes hauran de justificar una assistència de com a mínim el 75 per cent de les hores totals d’aquest.

La qualificació final del mòdul s’obtindrà sumant la puntuació mitjana obtinguda en l’avaluació continua i la puntuació obtinguda en la prova d’avaluació final del mòdul amb una ponderació de 30% i 70% respectivament.

11

AVALUACIÓ

1. CONTINUA: (30%) TREBALLS, PRACTIQUES ETC.

2. FINAL: (70%) 1. TEORICA( TEST)

2. PRACTICA ( ESTUDI DE UN CAS O PROCEDIMENTS PRACTICS)

12

CLASES

• TEORIQUES (MAGISTRALS, ENTRE TOTS, PARTICIPATIVES....)

• PRACTIQUES ( ESTUDIS DE CASOS, PROCEDIMENTS...)

• ADICIONAL:

• http://atsociosanitaria.jimdo.com/

13

http://atsociosanitaria.jimdo.com/

CONTINGUTS 1. Mòdul 1: Suport en l’organització d’intervencions en l’àmbit institucional

1.1 UNITAT FORMATIVA 1: SUPORT EN LA RECEPCIÓ I ACOLLIDA EN INSTITUCIONS DE PERSONES DEPENDENTS ( 30 H0RES)

1. Intervenció en l’atenció a les persones dependents i el seu entorn (15 h)

1.1 Conceptes bàsics.

1.2 Institucions, serveis, programes i professionals d’atenció directa a persones dependents:

característiques.

1.3 Rol dels i les professionals d’atenció sociosanitària. L’equip interdisciplinari.

1.4 Tasques del i la professional. Competència i responsabilitat en les àrees de: alimentació,

higiene, neteja, atenció, medicació, mobilització i trasllat, primers auxilis, suport

psicosocial, activitats diàries i comunicació.

2. Protocols d’actuació en la recepció i acollida de residents (15 h)

2.1 Atenció a les persones dependents segons el seu grau de dependència: dependència

moderada, dependència severa i gran dependència.

2.2 Principis ètics de la intervenció social amb persones dependents: deontologia professional,

actituds i valors, respecte per la confidencialitat, delimitació del rol del o la professional

d’atenció sociosanitària.

2.3 Atenció integral en la intervenció: comunicació les necessitats de la persona atesa a l’equip interdisciplinari.

14

Certificat de professionalitat

• "Atendre a persones DEPENDENTS en l'àmbit SOCIOSANITARI, en la institució on és desenvolupi la seva actuació, aplicant les estratègies dissenyades per L'EQUIP INTERDISCIPLINARI competent i els actuació, aplicant els estratègies dissenyades per l'equip interdisciplinari competent i els procediments per mantenir i millorar la SEVA AUTONOMIA PERSONAL I LES SEVES RELACIONS AMB L'ENTORN”.

15

¿COMO APRENDEMOS? • CONOCIMIENTO, CAPACIDAD, HABILIDAD Y COMPETENCIA

• Cuando llegamos a comprender un saber y seguimos desarrollándolo y profundizando en él, hemos logrado un CONOCIMIENTO es decir, hemos comprendido qué ocurre y por qué

(“Sé qué es...”)

• Si aplicamos ese conocimiento a una situación real y llegamos a entender cómo ocurre y qué hacer, habremos adquirido una CAPACIDAD; es decir, sabremos qué hacer y cómo hacerlo

(“Soy capaz de hacer...”)

• En el momento en que ponemos en práctica ese conocimiento que tenemos de lo que ocurre y de cómo actuar, estamos demostrando una HABILIDAD es decir, nos hemos

puesto manos a la obra (“Estoy haciendo...”)

• Si además nos damos cuenta de que esa situación pue de trabajarse con diferentes habilidades que poseemos y elegimos entre ellas para lograr el resultado deseado, entonces hemos llegado a “ser competentes en...”; es decir, hemos logrado una COMPETENCIA

(“Elijo hacerlo así...”)

16

Conceptes

• AUTONOMIA

• DEPENDENCIA

• ACTIVITATS DE LA VIDA DIARIA

17

1. INTERVENCIÓ EN L’ATENCIÓ A LES PERSONES DEPENDENTS I EL SEU ENTORN

1.1 Introducció: vocabulari i conceptes bàsics

Autonomia: capacitat de controlar, afrontar i prendre, per iniciativa pròpia, decisions personals sobre com viure d’acord amb les normes i preferències pròpies, així com de desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària. (Article 2.1. de la llei de dependència).

Dependència: estat de caràcter permanent en què es troben les persones que –per causa de malaltia o discapacitat o per raons derivades de l’edat i relacionades amb la manca d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial– necessiten ajudes importants o l’atenció d’una o diverses persones per a la realització de les activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, d’altres ajudes per a la seva autonomia personal. (Article 2.2. de la llei de dependència).

Activitats bàsiques de la vida diària: aquelles activitats que permeten que la persona es desenvolupi amb un mínim d’autonomia i independència.

18

leer articulo jimdo pagina 21 y 22

19

AUTONOMIA / DEPENDENCIA

• AUTONOM i INDEPENDENT?

• AUTONOM i DEPENDENT?

20

Activitats Bàsiques de la Vida Diària (ABVD)

21

22

ACTIVIDADES BASICAS DE LA VIDA DIARIA ( ABVD): Miden los niveles más elementales ( comer, usar el retrete, contener esfínteres) y los inmediatamente superiores ( asearse, vestir , andar) que constituyen las actividades esenciales para el AUTOCUIDADO. Son actividades transculturales y casi universales en la especie humana pues se realizan en todas las latitudes y no está influidas por factores como el sexo. Su alteración se produce de manera ordenada e inversa a su adquisición en la infancia. Su medida se realiza mediante la observación directa. En su evaluación se suele utilizar el INDICE DE BARTHEL

23

El Sistema català de serveis socials

El Sistema català de serveis socials constitueix el conjunt de recursos, prestacions, activitats, programes, objectes i equipaments destinats a l'atenció social de la població, de titularitat pública i privada de l'Administració de la Generalitat, de les entitats locals i d'altres administracions.

24


Principis rectors:

universalitat, igualtat, responsabilitat pública, solidaritat, participació cívica, globalitat, subsidiarietat, prevenció i dimensió comunitària, foment de la cohesió social, normalització, coordinació, atenció personalitzada i integral, respecte pels drets de la persona, foment de l'autonomia personal, economia, eficiència i eficàcia, qualitat dels serveis i continuïtat dels serveis

25


Accés PORTA DE ENTRADA : serveis socials bàsics del districte, municipi o comarca on estiguin empadronades. Els equips multiprofessionals d'aquests centres ofereixen informació, orientació, i assessorament, i realitzen diagnòstics que permeten accedir a les diverses prestacions socials, tant dels serveis socials bàsics com dels serveis socials especialitzats .

També es pot sol·licitar informació i orientació especialitzada a:

centres d'atenció a la discapacitat

telèfon d'atenció a la infància Infància respon

telèfon de la gent gran

línia d'atenció a les dones en situació de violència masclista

TOTS ELS CIUTADANS I CIUTADANES DELS ESTATS MEMBRES DE LA UNIÓ EUROPEA empadronats en un municipi de Catalunya tenen dret a accedir al Sistema públic de serveis socials.

Les persones que no compleixen aquest requisit i que es troben en situació de necessitat personal bàsica també hi poden accedir, d'acord amb el que estableix la legislació vigent en matèria d'estrangeria. L'atenció social també és garantida per als menors d'edat, en virtut dels dels convenis internacionals dels drets dels infants signats per Espanya.

La gestió dels serveis socials es basa en l'aplicació i el respecte pels drets i les llibertats fonamentals de la persona i l'Administració pública és l'encarregada de vetllar pel compliment d'aquesta directriu.

26

Tipus de serveis socials A.-Serveis socials bàsics: Són la porta d'entrada al Sistema públic de serveis socials i són accessibles a tota la població. Formats per persones diplomades en treball social i en educació social.

Informen, orienten, fan diagnòstics i valoracions, prescriuen prestacions, detecten situacions de risc per actuar de forma preventiva i realitzen projectes comunitaris per a la integració social de persones i col·lectius en risc.

B.-Serveis socials especialitzats: Donen resposta a situacions o necessitats que requereixen una especialització tècnica o la disposició de recursos determinats.

Proporcionen suport tècnic i presten col·laboració als serveis socials bàsics en les matèries de la seva competència

27

Serveis socials bàsics: 1.- Servei bàsic d'atenció social

Consisteix en un conjunt d'accions professionals que tenen l'objectiu d'atendre les necessitats socials més immediates, generals i bàsiques de les persones, famílies i grups.

Aquestes actuacions també contribueixen a la prevenció de les problemàtiques socials i a la reinserció i integració de les persones en situació de risc social o exclusió.

Les funcions principals dels equips tècnics que ofereixen aquest servei són les següents:

1. Oferir informació, orientació, assessorament, treball social comunitari, detecció, prevenció i tractament social i educatiu.

2. Fer propostes d'atenció a les persones i d'interès per a la comunitat, dissenyar programes d'actuacions socials i cooperar amb els altres serveis de la xarxa de benestar.

3. Conèixer els recursos i les prestacions socials existents i informar i ajudar en la gestió dels tràmits

28

Serveis socials bàsics: 2 . - S e r v e i s d ' a t e n c i ó d o m i c i l i à r i a

2.1.- Servei d'ajuda a domicili

Conjunt de tasques que es realitzen a la llar de persones o famílies que es troben, per motius físics o socials, en situacions de mancança d'autonomia temporal o permanent per poder realitzar les tasques habituals de la vida quotidiana.

Aquest servei inclou dos tipus d'ajudes:

1. Atenció de les necessitats de la llar: Aquest tipus de tasques inclouen la neteja de la llar (excepte les neteges de la llar a fons), fer el llit, fer el menjar (segons dietes establertes) i rentar la roba (tant a mà com amb rentadora), entre d'altres.

2. Cura personal: La persona beneficiària rep ajuda per realitzar totes aquelles accions relacionades amb la cura personal, com la higiene, vestir-se i desvertir-se i repassar i cosir la roba d'ús personal, entre d'altres.

29


2.1.- Servei d'ajuda a domicili

Objectius

Desenvolupar tasques d'assistència, de prevenció i d'educació que habilitin per a la vida autònoma.

Mantenir la persona al seu domicili, millorant-ne la qualitat de vida.

Atendre les persones que no poden mantenir-se autònomament al seu domicili mentre no siguin ateses íntegrament pels serveis socials especialitzats quan així ho requereixin.

30


2.2.- Servei de les tecnologies de suport i cura

Més conegut com a servei de TELEALARMA I TELEASSISTÈNCIA, el servei de les tecnologies de suport i cura es presta durant les vint-i-quatre hores del dia al domicili mateix de les persones beneficiàries que no reben serveis d'atenció residencial.

Consisteix en la instal·lació d'un aparell molt senzill a l'habitatge de la persona usuària, i un braçalet o penjoll que pot portar posat, connectats mitjançant la línia telefònica a una central receptora, amb la qual es pot comunicar en cas d'urgència simplement prement un botó. Com que és un sistema de mans lliures, es pot establir contacte verbal sense necessitat de despenjar cap telèfon.

Des de la central receptora, uns/es professionals atenen la consulta i activen, si cal, el recurs més adient a la situació: localitzar els familiars o persones de contacte, desplaçar al domicili de la persona usuària una unitat mòbil, activar altres serveis d'urgència (061, Bombers, Guàrdia Urbana...),etc.

31



Aquest servei té dues modalitats:

El servei bàsic: la persona usuària avisa quan no està bé.

El servei ampliat: la persona usuària ha d'avisar al matí i a la nit; si no ho fa, salta l'alarma.

Objectius

Contribuir a millorar l'autonomia personal.

Afavorir la permanència de la persona al seu entorn habitual.

Facilitar la comunicació permanent amb l'exterior.

Proporcionar l'accés als serveis de la comunitat.

Evitar o retardar la institucionalització.

Donar resposta de forma immediata en cas d'emergència.

Donar seguretat i suport a la persona usuària i a la família.

32



Diferències entre telealarma i teleassistència

Servei de telealarma: És una central domèstica d'alarmes connectada telefònicament amb un centre de control, on treballa personal que disposa de recursos humans i tècnics, que té la capacitat necessària per donar resposta ràpida a les diferents incidències i situacions d'emergència que es puguin presentar, i que gestiona immediatament l'atenció a la persona usuària

Servei de teleassistència: Consta d'un equip mòbil d'assistència amb coneixements bàsics dels serveis socials i sanitaris, primers auxilis i petits arranjaments domèstics, que es desplaça al domicili de la persona usuària per donar resposta en cas de necessitat.

33

Serveis socials bàsics: 3.- Serveis residencials d'estada limitada

Aquest tipus de serveis supleixen temporalment la llar familiar i s'adrecen a persones amb necessitat conjuntural d'allotjament.

Les funcions dels serveis residencials d'estada limitada són les següents:

Acolliment i convivència

Allotjament i menjador

Descans i lleure

Higiene

Atenció psicològica, social, educativa i jurídica

34

Serveis socials bàsics: 4.- Servei d'acolliment residencial d'urgència

El servei d'acoliment residencial d'urgència té l'objectiu de cobrir temporalment les necessitats bàsiques d'allotjament en cas d'urgències puntuals.

Les funcions d'aquest servei són les següents:

Allotjament

Acolliment i convivència

Suport social

Aquest servei pot prestar-se en un establiment social o en qualsevol altre recurs que compleixi la mateixa finalitat.

35

Serveis socials bàsics:

5.-Servei de residència temporal per a persones adultes en situació de marginació

Aquest servei s'adreça a persones adultes en situació de marginació que no poden romandre al seu habitatge perquè no disposen de condicions sociofamiliars i d'atenció adients per a fer-ho o, simplement, perquè no en disposen.

Els objectius d'aquest recurs assistencial són els següents:

Acolliment residencial temporal.

Facilitar un entorn favorable, procurant el benestar de les persones ateses.

Mantenir el màxim grau d'autonomia.

Afavorir el desenvolupament personal i el manteniment de les aptituds, motivacions i interessos.

Facilitar la integració en l'entorn i en la societat.

Promoure la incentivació i la integració laboral.

36

Serveis socials bàsics:

5.-Servei de residència temporal per a persones adultes en situació de marginació

El servei de residència temporal per a persones adultes en situació de marginació exerceix les següents funcions:

Acolliment i convivència.

Allotjament i manutenció.

Bugaderia i repàs de la roba, si és el cas.

Suport social.

Cura de l'aspecte físic i del vestit.

Programes d'activitats adreçats al manteniment de les aptituds i de la motivació, com també dels interessos i la integració laboral.

Programes adreçats al manteniment de l'autonomia, com també de prevenció del deteriorament fisicopsíquic.

Atenció familiar adreçada a l'afavoriment de les relacions de la persona usuària amb el seu entorn.

Garantia de l'assistència sanitària.

37

Serveis socials bàsics: 6.- Servei de menjador social

Les persones amb greus necessitats socials i de subsistència poden beneficiar-se del servei de menjador social, que els proporciona de forma temporal àpats elaborats.

Els menús que se serveixen tenen totes les garanties de sanitat, higiene, conservació, varietat i equilibri dietètic.

Les persones usuàries gaudeixen d'una alimentació adequada i, alhora, d'un espai que els permet fomentar les relacions socials.

El servei de menjador social pot prestar-se en un establiment social, mitjançant un servei d'ajuda a domicili o qualsevol altre recurs amb la mateixa finalitat.

En general, i sempre que sigui possible, el servei es proveirà en un entorn normalitzat (escola, domicili, restaurant) i que propiciï un ambient integrador i educatiu.

38

Serveis socials especialitzats

Infància, adolescència i joventut

Persones amb dependència

Persones amb discapacitat

Persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental

Persones amb drogodependències

Persones afectades pel VIH/sida

Persones cuidadores: familiars i altres persones cuidadores no professionals

Famílies amb problemàtica social i risc d'exclusió

Serveis de suport als serveis socials especialitzats

Dones en situació de violència masclista i els seus fills i filles

39

Serveis socials especialitzats PERSONES AMB DEPENDÈNCIA

1.- Serveis comuns per a persones amb dependència

1.1.-Servei de prevenció de les situacions de dependència

Aquest servei s'adreça a persones grans i a persones amb discapacitat en situació de dependència, i la seva funció és prevenir l'aparició o l'agreujament de malalties o discapacitats i de les seves seqüeles.

Es concreta en actuacions de promoció de condicions de vida saludables, així com programes específics de caràcter preventiu i de rehabilitació que duen a terme de manera coordinada els serveis socials i de salut.

40


1.- Serveis comuns per a persones amb dependència

1.2.-Servei de valoració de la dependència

Totes les sol·licituds de reconeixement de la situació de dependència són derivades als equips dels Serveis de valoració de la dependència (SEVAD), encarregats d'emetre una proposta de grau i nivell de dependència d'acord amb els barems vigents.

Aquests equips estan formats per professionals dels àmbits de la infermeria, la teràpia ocupacional, la fisioteràpia, el treball social, la psicologia i la medicina.

La seva funció és estudiar la informació de les sol·licituds, analitzar els informes de salut, fer una entrevista personal amb les persones sol·licitants i elaborar l'informe de valoració.

41


2.-Serveis socials per a gent gran amb dependència o risc social

2.1.- Centres de dia

Aquest servei d'acolliment residencial s'adreça a persones de seixanta-cinc anys i més en situació de dependència que necessiten organització, supervisió i assistència en les activitats de la vida diària. Constitueix una alternativa a l'internament residencial de la persona gran i pot ser un servei de caràcter temporal o permanent.

El centre de dia és un servei d'acolliment diürn que complementa l'atenció pròpia de l'entorn familiar, amb els objectius d'afavorir la recuperació i el manteniment de l'autonomia personal i social, mantenir la persona en el seu entorn personal i familiar en les millors condicions i proporcionar suport a les famílies en l'atenció a les persones grans dependents.

42



2.1.- Centres de dia

L'equip de professionals que treballa en un centre de dia per a gent gran és pluridisciplicar i està format per un director o directora responsable, un/a responsable higienicosanitari i personal d'atenció directa (professionals amb titulació adient per oferir atenció geriàtrica, animació sociocultural, teràpia ocupacional, fisioteràpia, atenció sanitària, psicològica i social).

L'assignació d'un centre de dia es duu a terme a través del Programa individual d'atenció (PIA), que realitzen els serveis socials públics i que determina les modalitats d'intervenció més adients a les necessitats de les persones en situació de dependència pel que fa als serveis i les prestacions econòmiques previstes a la resolució pel seu grau i nivell.

43



2.2.- Centres residencials

Aquests serveis d'acolliment residencial s'adrecen a persones de seixanta-cinc anys i més en situació de dependència. L'assignació d'un centre residencial es duu a terme a través del Programa individual d'atenció (PIA), que realitzen els serveis socials públics i que determina les modalitats d'intervenció més adients a les necessitats de les persones en situació de dependència pel que fa als serveis i les prestacions econòmiques previstes en la resolució pel seu grau i nivell

44




Servei de llar residència

Aquest servei d'acolliment residencial de caràcter temporal o permanent es destina a persones grans amb un grau d'autonomia suficient per a les activitats de la vida diària, que requereixen un determinat nivell d'organització i suport personal.

L'objectiu principal és facilitar un entorn substitutori de la llar.

Les funcions que compleix aquest servei són: allotjament, manutenció, acolliment, convivència i suport personal.

La llar residència consta d'un habitatge amb serveis comuns i d'un equip professional format per un/a responsable del servei, un/a responsable higienicosanitari i de personal suficient per a la prestació adequada de les funcions d'allotjament, manutenció, acolliment, convivència i suport personal de manera que s'asseguri la presència permanent i continuada durant les vint-i-quatre hores del dia

45




Servei de residència assistida per a gent gran

Són serveis d'acolliment residencial, amb caràcter permanent o temporal, i d'assistència integral a les activitats a persones grans que no tenen un grau d'autonomia suficient per realitzar les activitats de la vida diària, que necessiten supervisió constant i que tenen una situació sociofamiliar que requereix la substitució de la llar.

46





Objectius:

Facilitar un entorn substitutiu de la llar, adequat i adaptat a les necessitats d'assistència

Afavorir la recuperació i el manteniment del màxim grau d'autonomia personal i social

Persones usuàries

Poden accedir al servei de residència assistida aquelles persones grans que no tenen un grau d'autonomia suficient per realitzar les activitats de la vida diària, que necessiten atenció i supervisió constants i que les seves circumstàncies sociofamiliars requereixin la substitució de la llar.

Funcions

Allotjament

Manutenció Acolliment i convivència

Atenció personal en les activitats de la vida diària

Hàbits d'autonomia

Dinamització sociocultural

Manteniment de les funcions físiques i cognitives

Bugaderia i repàs de la roba

Higiene personal

Suport social

47





Funcions

Allotjament

Manutenció Acolliment i convivència

Atenció personal en les activitats de la vida diària

Hàbits d'autonomia

Dinamització sociocultural

Manteniment de les funcions físiques i cognitives

Bugaderia i repàs de la roba

Higiene personal

Suport social

48



2.3.-Habitatges tutelats per a gent gran

Els habitatges tutelats per a gent gran són un servei d'acolliment alternatiu per a persones grans autònomes, les circumstàncies sociofamiliars de les quals no els permeten romandre a la pròpia llar.

Es tracta d'un conjunt d'habitatges amb estances d'ús comú i sense barreres arquitectòniques. Els residents dels habitatges tutelats comparteixen tasques i despeses i, optativament, poden viure amb els cònjuges o parelles i amb les persones que en depenguin.

Els equips professionals que ofereixen el servei d'habitatge tutelat han d'estar formats, com a mínim, per un director o directora responsable i un treballador o treballadora social per a les admissions, el seguiment i la recerca de recursos, en coordinació amb la xarxa d'atenció primària. Així mateix, han de tenir un conserge i/o un servei de teleassistència, disponible durant les vint-i-quatre hores del dia

49



2.4.- Programa de suport a l'acolliment residencial per a gent gran

El Programa de suport a l'acolliment residencial es va crear l'any 1992 amb la finalitat de facilitar l'accés a l'acolliment residencial a aquelles persones majors de seixanta-cinc anys que, per les seves circumstàncies personals, necessiten aquest tipus de servei social i no poden accedir a un establiment públic o un establiment privat finançat amb fons públics.

Aquest Programa s'articula mitjançant el mecanisme de completar l'aportació econòmica que fan les persones grans i llurs famílies amb una prestació fins a arribar al cost d'una plaça residencial escollida per la persona usuària d'entre un conjunt d'establiments col·laboradors adscrits al Programa.

50



2.4.- Serveis de promoció de l'autonomia personal per a persones ateses en centres sociosanitaris

Les persones amb dependència ateses en hospitals de dia o centres sociosanitaris de llarga estada poden accedir, a través del PIA, a aquests serveis.

El seu objectiu és prevenir i contenir el deteriorament físic i psíquic afavorint l'autonomia personal i la integració social.

51

Serveis socials especialitzats PERSONES AMB DISCAPACITAT

PERSONES AMB DISCAPACITAT

1.- Serveis socials comuns per a persones amb discapacitat

1.2.-Serveis de valoració i orientació

1.3.-Servei d'atenció precoç

1.4.-Servei de transport adaptat

1.5.-Servei de centre per a l'autonomia personal

52



2.-Serveis socials per a persones amb discapacitat intel·lectual

2.1.- Servei de centre de dia d'atenció especialitzada temporal o permanent per a persones amb discapacitat intel·lectual

2.2.- Servei de suport a l'autonomia a la pròpia llar per a persones amb discapacitat intel·lectual

2.3.-Serveis d'acolliment residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual

2.4.-Serveis de centres ocupacionals per a persones amb discapacitat intel·lectual

2.5.- Servei de temps lliure per a persones amb discapacitat intel·lectual

2.6.-Servei de tutela per a persones amb discapacitat intel·lectual

53




3.-Serveis socials per a persones amb discapacitat física

3.1.-Servei de centre de dia d'atenció especialitzada temporal o permanent per a persones amb discapacitat física

3.2.-Servei de suport a l'autonomia a la pròpia llar per a persones amb discapacitat física

3.3.- Serveis d'acolliment residencial per a persones amb discapacitat física

3.4.-Serveis de centres ocupacionals per a persones amb discapacitat físic d'assistència personal per a persones amb discapacitat física

4.-Serveis socials per a persones amb discapacitat sensorial

4.1.-Servei d'interpretació per a persones sordes

4.2.-Servei d'assistència personal per a persones amb discapacitat sensorial sord-cegues

4.3.-Servei de suport a la integració sociolaboral i personal per a persones amb discapacitat visual i pluridiscapacitats afegides

54




4.-Serveis socials per a persones amb discapacitat sensorial

4.1.-Servei d'interpretació per a persones sordes

4.2.-Servei d'assistència personal per a persones amb discapacitat sensorial sord-cegues

4.3.-Servei de suport a la integració sociolaboral i personal per a persones amb discapacitat visual i pluridiscapacitats afegides

55

Serveis socials especialitzats Serveis d'atenció a la salut

Els serveis es poden prestar en l'àmbit comunitari, amb recursos disponibles per a la població de molta proximitat, o poden ser serveis d'internament.

Atenció primària i comunitària

L'atenció primària és el primer punt d'accés al sistema de salut i es presta principalment als centres d'atenció primària (CAP) i consultoris locals (CL) en les àrees rurals. Els equips professionals de l'atenció primària es dediquen a l'atenció i la prevenció de problemes de salut, fan el seguiment de les malalties dels seus pacients, ofereixen educació en hàbits saludables, promoció de la salut i orientació en l'assistència social. També atenen urgències, en alguns casos les 24 hores del dia. Tothom té assignat uns professionals de medicina i d'infermeria de referència en el centre de salut. Són també serveis d'àmbit comunitari aquells altres que presten assistència sanitària i que no requereixen ingrés, als quals s'accedeix a través de la interconsulta des de l'atenció primària o dels serveis d'urgències hospitalàries. Es presten a diferents tipus d'equipaments, segons les necessitats de la persona assistida i les característiques de l'atenció requerida.

56


Atenció especialitzada i hospitalària d'aguts

A l'atenció especialitzada s'hi accedeix per derivació des de l'atenció primària o des dels serveis d'urgències hospitalàries. Es presta a diferents tipus d'equipaments, segons les necessitats de la persona assistida i les característiques de l'atenció requerida.

57


Atenció sociosanitària

L'atenció sociosanitària garanteix una atenció de qualitat a les persones grans, a les persones amb Alzheimer o altres demències, a les persones amb altres malalties neurològiques que poden cursar amb discapacitat i a persones amb malaltia avançada i terminal, oncològics i no oncològics.

Atenció a la salut mental i addiccions

L'atenció a la salut mental prioritza la inserció a la comunitat i combina diverses possibilitats d'atenció en l'àmbit comunitari, d'internament i de rehabilitació, tenint en compte les necessitats de les persones malaltes i de les seves famílies. Es tracta d'un model integral d'atenció interdisciplinària, amb equips formats per professionals de la psiquiatria, la psicologia, el treball social i la infermeria, entre d'altres.

58


Atenció farmacèutica

L'atenció farmacèutica proporciona els medicaments i altres productes prescrits pels professionals sanitaris del sistema de salut. A més, inclou accions de promoció de la salut i de l’autocura, prevenció de malalties, educació sanitària i seguiment farmacoterapèutic de les persones.

Prestacions complementàries

Les prestacions complementàries, com per exemple les cadires de rodes i les fèrules, i altres prestacions suposen un element addicional i necessari en la consecució d'una assistència completa i adequada com les prestacions ortoprotètiques, les teràpies respiratòries que les persones reben en el seu domicili o els tractaments amb productes dietoterapèutics complexos.

Altres serveis

59


atenció sociosanitària:

Els centres sociosanitaris són espais assistencials dotats de l'estructura i del personal necessari per atendre pacients amb necessitats sociosanitàries. Estan formats per una o més d'una de les unitats següents:

Serveis d'hospitalització

Unitat de llarga estada: Per al tractament rehabilitador, de cures de manteniment i de prevenció de complicacions, i com a suport per a persones grans amb malalties cròniques de llarga evolució que han generat incapacitats funcionals, amb l'objectiu d'aconseguir la màxima autonomia que permeti la situació de la persona malalta. Inclou l'atenció a persones amb demència avançada o amb algun altre trastorn cognitiu de tipus crònic.

60



Unitat de mitjana estada – convalescència: Per restablir les funcions o activitats que hagin estat afectades per diferents patologies. Atén persones grans amb malalties de base que necessiten una recuperació funcional després de patir un procés quirúrgic, mèdic o traumatològic.

Unitat de mitjana estada – cures pal·liatives: Ofereix tractament pal·liatiu i de confort a pacients amb malalties inguaribles en fase avançada i terminal, tant oncològiques com no oncolòqiques. Els objectius són el control dels símptomes i el suport emocional a la persona malalta i la seva família.

Unitat de mitjana estada polivalent: Poden atendre indistintament pacients convalescents o de cures pal·liatives.

Unitat de tractament de la sida: Atén específicament pacients en fase terminal per sida.

Atenció diürna sociosanitària

Hospital de dia sociosanitari : Són serveis per a l'atenció de pacients sociosanitaris que no requereixen ingrés. Ofereixen assistència interdisciplinària, i els pacients amb malalties i incapacitats físiques o cognitives hi van durant el dia per rebre tractament i tornar després al seu domicili.

El tractament inclou cures d'infermeria, administració de medicació i reeducació motriu amb fisioteràpia i ergoteràpia, així com diverses modalitats de treball intel·lectual i corporal: teràpia ocupacional, psicoestimulació, orientació a la realitat i teràpia recreativa.

Es poden usar després de l'alta d'un centre sociosanitari, per perllongar el tractament subministrat en una unitat de convalescència, o bé per evitar l'ingrés prematur.

Unitat d'avaluació integral ambulatòria (EAIA) en geriatria, en cures pal·liatives i en trastorns cognitius: Realitza una avaluació integral per arribar a un diagnòstic clínic que, a més, valora les capacitats i necessitats dels pacients, per tal de dissenyar un pla d'intervenció global. És una eina de suport especialitzada per a l'atenció primària i altres xarxes sanitàries i sociosanitàries.

Equips de valoració i suport

Unitats funcionals interdisciplinàries sociosanitàries (UFISS) geriàtrica, de cures pal·liatives, mixtes i respiratòria. Ofereixen serveis sociosanitaris adreçats a col·lectius específics o al tractament de problemes que requereixen una atenció concreta dins l'àmbit de l'atenció sociosanitària. Actuen com equips de suport a nivell hospitalari i n'hi ha diverses tipologies, en funció dels pacients:

De geriatria, per a pacients geriàtrics.

De cures pal·liatives, per a pacients en fase terminal.

Respiratòria, per a pacients amb malaltia respiratòria crònica.

De deteriorament cognitiu, per valorar, diagnosticar i fer seguiment de pacients amb patologies amb deteriorament cognitiu, com ara la demència.

Mixtes: tant per pacients geriàtrics, com terminals o de cures pal·liatives.

Equips de suport en el domicili. Programa d'atenció domiciliària, Equips de Suport (PADES): Són equips sanitaris de valoració i suport a domicili formats, com a mínim, per un metge/ssa, dos o tres infermers/eres i un/a treballador/a social. Donen suport a l'atenció primària en aquells casos al domicili complexes que es beneficien de la interdisciplinarietat i l'especialització. A més de realitzar atenció integral directa, tenen un paper important en la gestió de casos complexes, en la coordinació de recursos entre nivells assistencials.

61




Hospital de dia sociosanitari : Són serveis per a l'atenció de pacients sociosanitaris que no requereixen ingrés. Ofereixen assistència interdisciplinària, i els pacients amb malalties i incapacitats físiques o cognitives hi van durant el dia per rebre tractament i tornar després al seu domicili.

El tractament inclou cures d'infermeria, administració de medicació i reeducació motriu amb fisioteràpia i ergoteràpia, així com diverses modalitats de treball intel·lectual i corporal: teràpia ocupacional, psicoestimulació, orientació a la realitat i teràpia recreativa.

Es poden usar després de l'alta d'un centre sociosanitari, per perllongar el tractament subministrat en una unitat de convalescència, o bé per evitar l'ingrés prematur.










62











63





64

ESTUDI DE CASOS

Dona de 87 anys, necessità ajuda per menjar, supervisió per anar al lavabo i realitzar higiene. Incontinent urinaria. Deambula amb cadira de rodes.

Amb grups de tres:

- Valorar independencia i autonomia.

- Analitzar les ABVD

- Escala De Barthel

65

ESCALA DE BARTHEL

Valoració incapacitat funcional:

Severa: 45 punts

Greu: 45 -59 punts

Moderada: 60- 80 punts

Lleugera : 80 – 100 punts.

66

Documents

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA A PERSONES · PDF fileProto ols d’atua ió en la re epió i a ollida de residents (15 h) 2.1 Atenció a les persones dependents segons el seu grau de dependència: