Upload
dangtuong
View
267
Download
1
Embed Size (px)
Citation preview
5
a ladiversitatAtenció
45 fitxes de control, reforç i ampliació
Llengua
710474 ADLleng01-26 19/2/03 10:28 Página 1
Voramar/Santillana, amb el Departament d’Investigació i Projectes i els diferents equips editorials, garanteix la innovació i l’actualitat dels plantejaments, enfocaments, continguts, mètodes i solucions dels materials dirigits a cada nivell i àrea d’ensenyament.Voramar/Santillana presenta per a l’etapa de Primària un projecte educatiu completper cursos i cicles, específic per àrees i global en el seu enfocament general. Un projecte obert a totes les realitats culturals i socials de l’entorn i facilitador de la tasca docent del professorat.
710474 ADLleng01-26 19/2/03 10:28 Página 2
LLENGUA ■ 3
Nom Data
ControlFITXA 1
© 2
00
3 b
y Vo
ram
ar/S
anti
llana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Escriu dos exemples de llenguatge oral i dos exemples de llenguatge escrit.
Llenguatge oral
Llenguatge escrit ▼▼
2. Quina forma de comunicació utilitzaries per a...?
Contar de paraula a un amic que viu lluny que aniràs a visitar-lo.
Explicar per escrit a una amiga d’un altre poble què has fet aquest estiu.
Anunciar un concert a tots els veïns del poble.
Felicitar els teus pares pel seu aniversari. ▼▼
▼▼
Tan suau com
Tan salat com
Tan negre com
Tan blanc com
Tan aspre com
Tan fred com ▼▼
▼▼
▼▼
3. Classifica aquestes paraules segons com siguen les vocals en negreta.
4. Amb què compararies cada qualitat? Completa amb les paraules del quadre.
e oberta e tancada o oberta o tancada
mel ocell cella rosa telèfon abella llop porta
el fregall el gel la neu el carbó la seda la mar
710474 ADLleng01-26 19/2/03 10:28 Página 3
4 ■ LLENGUA
Nom Data
ReforçFITXA 2
© 2
00
3 b
y Vo
ram
ar/S
anti
llana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Dibuixa un mitjà de comunicació oral i un mitjà de comunicació escrit, escriu-ne el nom iexplica per a què els utilitzaries.
2. Posa accent agut o greu sobre les vocals en negreta d’aquestes oracions.
• Aixo era un llop que es troba amb dos borreguets i decidi menjar-se’n un.
• Pel cami que ens porta a l’escola hi havia un anec.
• Joan digue a Angels que no li agradava l’arros.
• Valencia es una ciutat molt important.
• El teu cosi trenca ahir el camio de plastic.
3. Escriu una història sobre una abella i un llop.
710474 ADLleng01-26 19/2/03 10:28 Página 4
LLENGUA ■ 5
© 2
00
3 b
y Vo
ram
ar/S
anti
llana
Edu
caci
ón, S
. L.
Nom Data
AmpliacióFITXA 3
1. Dibuixa un monstre i descriu-lo.
2. Subratlla amb roig les e i les o obertes i amb blau les e i les o tancades d’aquest poema.
Ja plou, caragol,la vaca i el bou;ja arruixa la vellai es banya la tella.
Ai, caragolet,si plou i et banyesi d’un esvaróet trenques les banyes.
3. Anota dos adjectius que et definisquen i explica per què.
NOM
ON HABITA
COM ÉS
COM CAMINA
QUÈ MENJA ▼▼
▼▼
▼
710474 ADLleng01-26.qxd 26/2/03 09:43 Página 5
6 ■ LLENGUA
Nom Data
ControlFITXA 4
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Contesta aquestes preguntes.
• Què és una síl·laba?
• Quina diferència hi ha entre diftong i hiat?
2. Subratlla els diftongs que trobes en aquestes paraules.
3. Posa accent en les paraules que en necessiten.
● Tria una paraula amb diftong i escriu-hi una oració.
• confon
• Castello
4. Classifica aquests trets de caràcter segons que siguen positius o negatius. Després escriu unafrase amb un tret positiu i una altra amb un tret negatiu.
trineu turbant guant cavall bou reina
avariciós afectuós treballador egoista imaginatiu gelós
trets positius trets negatius
•
•
• alacanti
• cafe
• calabos
• dormir
• riurem
• pastisser
• esquimal
• canyis
• aniran
• campament
• interes
• camio
710474 ADLleng01-26.qxd 26/2/03 09:43 Página 6
LLENGUA ■ 7
Nom Data
ReforçFITXA 5
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Descriu un personatge que tinga aquests trets de caràcter.
3. Subratlla totes les paraules agudes del text.
cordial rialler optimista treballador
2. Subratlla amb color roig els diftongs i amb color verd els hiats que hi ha en aquestes oracions.
• L’aire del matí fa pensar que serà un bon dia.
• El meu veí Joan s’ha comprat una boina.
• Les teules que han posat al teatre nou són roges.
• M’agrada molt llegir articles de ciència.
De camí cap a casa, Juha no parava de donar voltes a una idea: hi havia alguna manera de posar fi a l’avarícia de Kindi? Li abellia d’allò més donar una bona lliçóal seu veí. L’endemà al matí Juha va eixir ben enjorn de casa i, arribant-se a la botiga d’Ahmed, li va comprar el turbant més bo que tenia. Tot seguit, va passar pelrestaurant i hi va pagar un dinar per a dos comensals, deixant ben clar que hi tornaria al migdia. En acabant es va acostar al mercat i va comprar un ase amb la condició que li’l guardaren. I abans de tornar a casa, féu una visita al seu veí.
BADIA BOUIA. Conte àrab. (Adaptació)
● Copia totes les paraules agudes del text que duen accent.
710474 ADLleng01-26 19/2/03 10:28 Página 7
8 ■ LLENGUA
Nom Data
AmpliacióFITXA 6
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Explica què s’ha de fer per a mesurar un vers.
2. Escriu cinc paraules agudes amb accent gràfic i cinc paraules agudes sense accent gràfic.
3. Imagina que estàs de viatge i escriu una postal a un amic o una amiga.
No oblides incloure-hi aquesta informació:
• On has anat. • Amb qui has anat. • A què o per què hi has anat.
● Mesura les síl·labes de cada vers.
Amb accent
Sense accent ▼▼
Les tres germanes del Masd’amor el cor m’han encès;les tres germanes són bellesi les tres són diferents.
MIQUEL DURAN DE VALÈNCIA
(Fragment)
710474 ADLleng01-26 19/2/03 10:28 Página 8
2. Completa.
3. Totes aquestes paraules són planes. Accentua les que calga.
LLENGUA ■ 9
Nom Data
ControlFITXA 7
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Classifica els substantius en la graella.
muntanya Elx home Aitana palmera Miquel palmerar serralada humanitat
comú individual comú col·lectiu propi
Les paraules planes porten accent gràfic quan:
• Acaben en consonant que no siga o
• Acaben en consonant seguida de
• Quan acaben en , ,
• Quan acaben en
• anec
• llibre
• jove
• utils
• platan
• casa
• basic
• aventures
• pregunta
• cadira
• xiqueta
• examen
• hipopotam
• telefon
• fama
• facil
4. Explica el significat d’aquestes expressions.
Traure les ungles
Ficar la pota ▼▼
710474 ADLleng01-26 19/2/03 10:28 Página 9
10 ■ LLENGUA
Nom Data
ReforçFITXA 8
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Copia les paraules que siguen substantius.
taula gran anava cavall ràpid correrà Miquel valent treballava riu llarg arrastrar palmerar menut netejaria
● Ara escriu una oració amb cada paraula que hages copiat.
•
•
•
•
•
2. Raona per què s’accentuen aquestes paraules.
màgic
exàmens
anàveu
telèfon ▼▼
▼▼
3. Explica com cuidaries d’un cavall. Utilitza aquestes expressions:
• He de… • Cal que…
• És necessari que… • Procure que…
710474 ADLleng01-26 19/2/03 10:28 Página 10
LLENGUA ■ 11
Nom Data
AmpliacióFITXA 9
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Relaciona el nom de cada part del cos amb la seua definició.
2. Classifica les paraules de l’exercici anterior segons que s’apliquen a les persones, als animalso a tots dos.
3. Inventa una història en què apareguen una llebre molt ràpida i un lleó molt feroç.
esquena •
potes •
llom •
ungles •
grapes •
cames •
• Zona de l’esquena dels animals que va de dalt a baix, paralel·laa l’espinada.
• Plaques dures que protegeixen les puntes dels dits.
• Mans o peus d’alguns animals de quatre potes, que tenen unglesmolt afilades.
• Part posterior del cos de les persones, des dels muscles fins a la cintura.
• Extremitats inferiors del cos humà.
• Extremitats dels animals que els serveixen per a caminar.
persones animals persones i animals
710474 ADLleng01-26.qxd 26/2/03 09:44 Página 11
12 ■ LLENGUA
Nom Data
ControlFITXA 10
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Escriu el femení o el masculí d’aquestes paraules, segons que corresponga.
2. Contesta.
• Què són paraules esdrúixoles?
• Quan s’accentuen?
3. Explica en tres accions el que fas cada dia.
el lleó
el germà
la cosina
el mul
el cuiner
la filla
l’elefant
la reina
la mestra
el nebot
el cubà
la xica
el ballarí
l’egua
el gall ▼▼
▼▼
▼
▼▼
▼▼
▼
▼▼
▼▼
▼
fàbrica abandó fórmula màquina estés senyor encàrrec termòmetre ànec península
● Subratlla les paraules esdrúixoles d’aquest quadre:
1 2 3
710474 ADLleng01-26 19/2/03 10:28 Página 12
LLENGUA ■ 13
Nom Data
ReforçFITXA 11
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Escriu sis paraules esdrúixoles i accentua-les correctament. Si tens algun problema per a fer-ho, pots buscar-les al diccionari.
• • •
• • •
2. Escriu tres oracions amb paraules de l’exercici anterior.
•
•
•
4. Completa aquesta graella canviant el gènere i el nombre de les paraules proposades.
Substantiu masculí singular
Substantiu masculí plural
Substantiu femení singular
Substantiu femení plural
ga†
cui>e®
cosinfi
índiå
pinto®efi
3. Completa el text.
Tots els substantius tenen i .
Segons el gènere, un substantiu pot ser , quan es pot combinar amb les
paraules el o un, o , si es pot combinar amb les paraules la o una. Segons
el nombre, un substantiu pot ser , quan es refereix a un sol ésser,
o , si es refereix a més d’un ésser.
710474 ADLleng01-26 19/2/03 10:28 Página 13
14 ■ LLENGUA
Nom Data
AmpliacióFITXA 12
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Subratlla la definició correcta de la paraula cacic.
• Ocell que té un plomall de colors vistosos al cap.
• Persona amb molt de poder i moltes riqueses que mana en un poble o en una comarca.
• Persona nascuda en el país que habita.
2. Escriu una història sobre un cacic sense oblidar aquestes dades.
3. Repassa la definició de la metàfora i escriu dues metàfores relatives a…
la neu
un riu ▼▼
Si necessites més informació sobre els cacics, pots preguntar al mestre o la mestra, consultar enciclopèdies, buscar informació en Internet…
Quan passa? On passa? Protagonistes Altres personatges
710474 ADLleng01-26.qxd 26/2/03 09:44 Página 14
LLENGUA ■ 15
Nom Data
ControlFITXA 13
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Escriu el nom d’aquests mitjans de transport i explica amb quin no t’agradaria viatjar.
2. Completa cada grup nominal amb un adjectiu tenint en compte el gènere i el nombre.
3. Separa aquestes paraules en síl·labes i encercla la vocal forta de cada diftong.
4. Subratlla els diftongs d’aquestes paraules i posa-hi els accents necessaris.
• No aniria mai amb perquè
• l’avet
• els edificis
• les xiques
• el cuiner
• les illes
• la gavina
• l’egua
• els metges
• menjaveu
• bruixola
• habitacio
• pingüi
• apareixer
• nautica
• Valencia
• aquos
moure
autobús
Laura
ou
estàveu
peix ▼▼
▼▼
▼▼
710474 ADLleng01-26 19/2/03 10:28 Página 15
16 ■ LLENGUA
Nom Data
ReforçFITXA 14
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Completa el text.
2. Subratlla els adjectius d’aquestes oracions.
• El teu germà s’ha comprat hui un disc nou. • M’he menjat un entrepà boníssim.
• Al jardí hi ha uns avets grandíssims. • Les xiquetes morenes són filles d’aquell metge jove.
3. Inventa una història (amb plantejament, nus i desenllaç) sobre un astronauta.
Els són les paraules que ens diuen com són o com estan les persones, els
animals, les plantes o les coses.
Els van en el mateix gènere ( o ) i en el mateix
nombre ( o ) que els substantius als quals es refereixen.
● Escriu el gènere i el nombre de cada adjectiu que hages subratllat.
•
•
•
•
•
710474 ADLleng01-26 19/2/03 10:28 Página 16
LLENGUA ■ 17
Nom Data
AmpliacióFITXA 15
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Imagina que ets periodista i que una nau espacial ha aterrat als afores de la teua ciutat. Redacta la notícia amb tants detalls com pugues. Has de contar:
• Què ha passat. • Quan ha passat. • On ha passat.
• Qui són els protagonistes. • Ah!, i posa un bon titular amb lletres majúscules.
● Ara contesta.
• Has emprat molts o pocs adjectius? • Quants?
• Què penses que has aconseguit amb els adjectius?
• Si penses que n’has emprat pocs, repassa el text i afig-ne alguns més.
710474 ADLleng01-26 19/2/03 10:28 Página 17
18 ■ LLENGUA
Nom Data
ControlFITXA 16
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Tria la paraula adequada en cada cas per a completar les oracions.
• Aquesta vindrà amb nosaltres demà al matí. (dóna - dona)
• Crec que Joan té molta (són - son)
• mare està veient la pel·lícula de la televisió. (mà - ma)
• El de juliol fa molta calor. (més - mes)
• En la meua classe tenim la bola del (món - mon)
• El delegat de classe elegit per tots els alumnes. (és - es)
3. Imagina que trobes un amic o una amiga amb qui no has parlat des de fa temps. Escriu el diàleg que mantindríeu, sense oblidar els guions necessaris.
2. Indica el grau de cada adjectiu.
simpàtic
més simpàtic que
simpatiquíssim ▼▼
▼
● Escriu una oració amb cada un dels adjectius anteriors.
•
•
•
710474 ADLleng01-26 19/2/03 10:28 Página 18
LLENGUA ■ 19
Nom Data
ReforçFITXA 17
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Escriu una oració amb cada una de les paraules següents.
dona
dóna
son
són
ma
mà
mes
més
es
és ▼▼
▼▼
▼▼
▼▼
▼▼
Grau positiu… •
Grau comparatiu… •
Grau superlatiu… •
• ...quan expressen una qualitat en el seu grau màxim.
• ...quan simplement expressen una qualitat del substantiu.
• ...quan estableixen una qualitat per comparació amb la ques’atribueix a un altre substantiu.
• Canal per a conduir aigua.
• Afegir aigua a un altre líquid.
• Que té aigua o hi és semblant.
• Pluja molt intensa.
• Venedor d’aigua, antigament.
2. Relaciona les dues col·lumnes.
3. Ordena les síl·labes d’aquestes paraules i relaciona-les amb el seu significat.
Els adjectius tenen diferents graus:
A - DUC - TE - QÜE •
GUAT - AI •
GUA - AI - LIR •
QUÓS - A •
DER - AI- GUA •▼▼
▼▼
▼
710474 ADLleng01-26 19/2/03 10:28 Página 19
20 ■ LLENGUA
Nom Data
AmpliacióFITXA 18
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Un poema té rima consonant quan es repeteixen els sons vocàlics i els sons consonàntics a partirde l’última vocal tònica, i té rima assonant quan només es repeteixen els sons vocàlics.Subratlla l’acabament de cada vers i digues si té rima assonant o consonant.
2. Escriu un poema amb rima consonant.
La rima és ▼
IDIL·LI AL CEL
La nit esclatacom una flor, pètals de platai el calze d’or.
Blava la voltapura del cel,a l’ombra, tolta,crema l’estel.
Sembra la Llunallum diamant, dura fortunad’astre voltant.
I al Sol, que admiral’espill que lluu,perquè no es girano el veu ningú.
BERNAT ARTOLA
710474 ADLleng01-26 19/2/03 10:28 Página 20
LLENGUA ■ 21
Nom Data
ControlFITXA 19
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Contesta.
2. Indica el gènere i el nombre d’aquests articles.
3. Completa les paraules amb els articles que calguen. Para atenció als articles apostrofats.
• història
• última
• pelegrí
• màniga
• zoo
• ham
• univers
• urna
• espia
• humor
• ambulància
• mariner
• infermer
• hospital
• humitat
• universitat
• vaixell
• ós
• dones
• bossa
• pessebre
• músics
• animals
• fira
• cuina
• bosc
el
la
els
les ▼▼
▼▼
4. Escriu dues oracions en què aparega apostrofat l’enllaç de.
•
•
• Què són els determinants?
• Com s’anomenen els determinants el, la, els i les?
● Ara escriu en cada cas l’article que corresponga.
710474 ADLleng01-26.qxd 26/2/03 09:44 Página 21
22 ■ LLENGUA
Nom Data
ReforçFITXA 20
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Ompli la següent línia del temps amb les dades més importants de la teua vida. No oblidesque has d’escriure en cada any el fet que consideres més important.
2. Subratlla tots els articles que trobes en aquest text. Si hi veus alguna apostrofació, encercla-la.
3. Descriu aquesta torradora.
ANY
El meu naixement
Les cuquetes amagades es van quedar de pedra. Mai havien sentitparlar d’aquella cosa que es deia "llum elèctrica" i van pensar que deviaser una cosa terrible i perillosa. Quan els homes van marxar, les bestiolesvan volar ràpid de tornada al bosc i van explicar a les altres el que havien esbrinat. Les bestioles s’agafaven el cap i discutien què s’hi podia fer. Una va dir que el millor seria mudar-se a un altre bosc. Una altra va dirque havien d’anar on eren els homes i fer-los fora d’allà a puntades de peu. Però les cuquetes es van mirar les cames tan primetes que tenien i van pensar que potser no seria una bona idea.
ROY BEROCAY. Las aventuras del sapo Ruperto. (Adaptació)
COM ÉS? PER A QUÈ SERVEIX?
710474 ADLleng01-26 19/2/03 10:28 Página 22
LLENGUA ■ 23
Nom Data
AmpliacióFITXA 21
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Els empleats d’una empresa constructora han de tallar un bon grapat d’arbres per a construir una urbanització de luxe. Empraran la grua, el trepant, la serra elèctrica, la pisonadora,l’asfaltadora i l’excavadora.
Escriu un text en què narres tot el que fan.
● Respon aquestes preguntes sobre el teu text.
• Has apostrofat alguns articles o l’enllaç de? Si és així, subratlla-ho.
• Si no és així i pots fer-ho en algun cas, prova d’apostrofar-ho.
● Repassa el text que has escrit i corregeix possibles errors ortogràfics.
710474 ADLleng01-26 19/2/03 10:28 Página 23
a
de
per
24 ■ LLENGUA
Nom Data
ControlFITXA 22
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Explica què és un pronom.
2. Uneix els enllaços amb els articles i forma les contraccions que calguen.
● Ara completa aquestes oracions amb els pronoms del requadre.
li jo nosaltres les ells
• aniré a classe demà.
• han comprat una bicicleta.
• pintem la paret del menjador.
• Joan: dis- a Miquel que vinga.
• Si busques les claus, trobaràs al calaix.
el els
● Ara completa aquestes oracions amb al, a l’, del, de l’, pel i per l’.
• Ahir matí vaig anar camp.
• Els xiquets i les xiquetes col·legi van d’excursió.
• Ens veurem hora de dinar.
• Els avions van aire.
• Passejava camí tot sol.
• Han arreglat la teulada ermita.
710474 ADLleng01-26.qxd 26/2/03 09:45 Página 24
LLENGUA ■ 25
Nom Data
ReforçFITXA 23
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Escriu un plantejament i un desenllaç a partir del nus proposat.
2. Relaciona amb fletxes.
3. Completa aquestes oracions amb el pronom feble que calga.
los em li nos vos et
PLANTEJAMENT
Feia temps que Joan volia…
NUS
Joan va complir la seua pa-raula. Ajudava en casa a pa-rar taula, a escurar els platsi a traure el fem. Es portavamolt bé perquè els paress’adonaren que era respon-sable i que podia cuidard’un gos.
DESENLLAÇ
Finalment, un dia son pare…
Pronoms personals •
Pronoms personals forts •
Pronoms personals febles •
• Monosíl·labs que es col·loquen davant o darreredel verb.
• Paraules amb què anomenem éssers o objectessense dir el seu nom.
• Anomenen la persona que parla, la persona queescolta o l’ésser o objecte del qual es parla.
• pense que no vindrà.
• A vosaltres, vol regalar- un llibre a cada un.
• Si véns amb mi, compraré un jersei.
• No t’emportes els xiquets, que vull ensenyar- una cosa.
• A Pere, no digues el que penses.
• Tu i jo haurem de posar- d’acord.
710474 ADLleng01-26 19/2/03 10:28 Página 25
26 ■ LLENGUA
Nom Data
AmpliacióFITXA 24
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Inventa el que diuen els personatges i ompli les bafarades.
2. Informa-te’n i explica els passos que has de seguir per a preparar un hort escolar.
Al començament
Després
Finalment,
● Fes un dibuix que responga al text quehas escrit.
710474 ADLleng01-26 19/2/03 10:28 Página 26
LLENGUA ■ 27
Nom Data
ControlFITXA 25
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Escriu una oració amb cada una d’aquestes paraules relacionades amb el riu.
2. Indica a quina conjugació pertany cada forma verbal. Després, escriu-ne l’infinitiu corresponent.
4. Completa cada paraula amb s, ss, c o ç.
ràpids
cascades
vora
meandres ▼▼
▼▼
forma verbal
anava
volien
doblarem
ompliria
miren
conjugació infinitiu forma verbal
temíeu
dormiran
naixen
creixies
bull
conjugació infinitiu
• érvol
• ac
• profe or
• oroll
• irera
• mu ol
• pla a
• can ó
• èntim
• me
• pa eig
• feli
3. Subratlla totes les paraules amb el so de s sorda que trobes en aquestes oracions.
• La suma de quatre i tres és set.
• El meu germà té una gossa molt ben ensenyada.
• Ma mare ha comprat eriçons de mar al mercat central.
• Li he demanat a mon pare una bicicleta per al meu aniversari.
710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 27
28 ■ LLENGUA
Nom Data
ReforçFITXA 26
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Uneix cada frase amb el seu significat.
3. Separa les arrels i les desinències d’aquestes formes verbals.
4. Escriu correctament aquestes paraules.
La classe era una bassa d’oli. •
Tenia la casa com una porquera. •
La reunió d’amics era una olla de grills. •
La festa pareixia un desert. •
• En la reunió d’amics hi havia molt de soroll.
• La classe estava molt tranquil·la.
• Tenia la casa molt bruta.
• A la festa no hi havia ningú.
2. Explica què signifiquen aquestes expressions. Si tens dubtes, llig les paraules pista que hi haal quadre.
● A quina conjugació pertanyen totes les formes verbals anteriors? ▼
tristos ple de gent contents net
Estar com una patena
Ser una festa
Estar atapeït
Paréixer un funeral ▼▼
▼▼
cante / cantí / cantaré ar®el: can†-; ∂esi>ènc^efi: -æ, -ı, -a®Æ.
berenem / berenarien / berenava
plorava / plores / plorareu
parle / parlàrem / parlarien ▼▼
▼▼
messtre
animalç
oçell
sérvol
pisarra
musol
sigonya
erissó
dols ▼▼
▼
▼▼
▼
▼▼
▼
710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 28
LLENGUA ■ 29
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
Nom Data
AmpliacióFITXA 27
1. Descriu l’ambient d’aquest parc un diumenge a la vesprada.
2. Busca en el teu text paraules amb el so de s sorda i completa aquest quadre amb dosexemples per cada lletra. Si et falta alguna paraula, inventa-te-la.
● Subratlla amb roig tots els verbs que has posat en el text anterior.
s ss c ç
710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 29
30 ■ LLENGUA
Nom Data
ControlFITXA 28
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Escriu el nom dels instruments que serveixen per a…
2. Fixa’t en els verbs i completa cada oració amb el pronom personal que corresponga.
3. Copia els pronoms de l’exercici anterior i indica’n la persona i el nombre.
4. Completa aquestes paraules amb s o z, segons calga.
Indicar la direcció del vent
Marcar els punts cardinals
Mesurar el pas del temps
Observar el firmament
Albirar a gran distància
Veure l’exterior des d’un submarí ▼▼
▼▼
▼▼
• galopaven pel bosc.
• talla les tomaques.
• organitze una festa.
• parem taula.
• nadaries a la piscina.
• vos pintareu la cara.
pronoms persona nombre
• ca ament
• pre ó
• magat em
• oo
• avi ar
• vi itar
• dot ena
• Al ira
• Mani es
• ebra
• co ir
• ga olina
710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 30
LLENGUA ■ 31
Nom Data
ReforçFITXA 29
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Completa aquest text.
2. Redacta un text que continga aquestes paraules amb el so de la s sonora.
3. Forma el contrari d’aquestes paraules afegint el prefix des-.
El so de la sonora es pot escriure amb s o
• S’escriu s entre (casa, rabosa).
• S’escriu a de paraula i darrere
de (zebra, onze).
casa camisa Alzira onze
abrigar
connectar
ordenar
fer ▼▼
▼▼
710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 31
32 ■ LLENGUA
Nom Data
AmpliacióFITXA 30
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Dissenya una escultura abstracta i dibuixa-la amb tots els detalls.
● Posa títol a l’escultura, descriu-la i explica’n el significat.
710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 32
LLENGUA ■ 33
Nom Data
ControlFITXA 31
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Relaciona cada expressió amb la idea correcta.
2. Marca en quin temps estan els verbs de les següents oracions.
3. Completa cada oració amb el verb que calga i digues si està en mode indicatiu, subjuntiu o imperatiu.
Està sense un clau. •
Lliga els gossos amb llonganisses. •
No té ni un duro. •
Val quatre xavos. •
M’he quedat escurat. •
S’ha fet d’or. •
• Molts diners
• Pocs diners
afanyem-nos ordena visitaré aniran vages poguera
No vull que al cine tot sol. Mode
Maria i Núria de viatge la setmana que ve. Mode
la teua habitació ara mateix! Mode
o arribarem tard. Mode
Si , me n’aniria de vacances al Carib. Mode
El cap de setmana els meus iaios. Mode ▼▼
▼▼
▼▼
present passat futur
L’avió volava molt alt.
Julià trau diners de la vidriola.
Demà el fruiter regalarà pomes i plàtans.
Els meus familiars de València vénen hui de visita.
Al sabater no li agradava treballar.
El meu cavall participarà demà en la cursa.
710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 33
34 ■ LLENGUA
Nom Data
ReforçFITXA 32
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Relaciona amb fletxes.
2. Escriu una oració en…
Present
Passat
Futur ▼▼
▼
3. Completa.
4. Explica què és un imprés i indica una situació en què siga necessari omplir-ne un.
El mode indicatiu expressa… •
El mode subjuntiu expressa… •
El mode imperatiu expressa… •
Les formes verbals situen l’acció… •
• …una ordre.
• …en un temps determinat (present,passat o futur).
• …un fet no real, un desig, una possibilitat.
• …un fet real.
● Escriu una oració que tinga un verb amb mode…
Indicatiu
Subjuntiu
Imperatiu ▼▼
▼
S’escriu punt al final d’una quan
Utilitzem tres tipus de punt:
• Punt i seguit, quan
• Punt i a part, quan
• Punt i final, quan
710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 34
LLENGUA ■ 35
Nom Data
AmpliacióFITXA 33
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
DADES PERSONALS
NOM I COGNOMS
ADREÇA
Escriviu amb lletres majúscules.
TEXT DE L’ANUNCI
1. Tens una bicicleta que ja no utilitzes mai i decideixes vendre-la. Ompli aquest imprés per al diari.
Procura ser mol precís a l’hora de descriure la bicicleta.
● Subratlla els verbs que has emprat. Escriu-los i digues en quin temps i en quin mode estan.
● Respon aquestes preguntes sobre el text per a l’anunci.
• Has posat punts? • Quants? • De quin tipus?
• Escriu exemples de casos en què podries emprar un anunci per paraules.
verb temps mode
710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 35
36 ■ LLENGUA
Nom Data
ControlFITXA 34
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Subratlla amb color roig els verbs d’aquest text que estiguen en passat i amb verd els queestiguen en futur.
2. Completa el quadre amb formes verbals del text anterior.
3. Torna a llegir el text anterior i copia una frase en què les comes separen enumeracions i unafrase en què introduïsquen un aclariment.
Ahir al matí, quan anava a escola, em trobí malament. No estava segur del que tenia, però no em sentia gens bé. El calor corporal em deia que tenia febra i els esternuts em feien pensar que tenia una bona grip o que m’havia constipat. Jo sempre havia temut estar malalt, però aquesta vegada no em vaig esglaiar gens.
Joan, el meu mestre, en veure el meu estat, cridà ma mare, que ràpidament em portà al metge. Mercé, la doctora, em receptà un xarop, unes pastilles i uns sobres de paracetamol. «Ja veuràs com no és res», em digué.
Em ficaré tres dies al llit i em recuperaré aviat.
pret. imperfet indic. pret. perfet simple pret. perfet perifr. pret. plusquam. indic.
Enumeració
Aclariment ▼▼
4. Explica què és un hipèrbaton i posa’n un exemple.
710474 ADLleng 27-48.qxd 26/2/03 09:46 Página 36
LLENGUA ■ 37
Nom Data
ReforçFITXA 35
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Escriu una oració que continga comes i que responga a cada cas.
• Fem una enumeració de paraules.
• Fem un aclariment enmig d’una oració.
2. Explica la diferència de significat entre aquestes oracions.
• Els amics que vénen hui són de Vila-real. • El amics, que vénen hui, són de Vila-real.
3. Conjuga la primera persona d’aquests temps del verb parlar.
4. Indica una situació en què dues o més persones…
pret. perfet simple pret. indefinit futur compost
Se saluden
S’abracen
Es besen
S’acomiaden ▼
▼
▼▼
710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 37
38 ■ LLENGUA
Nom Data
AmpliacióFITXA 36
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Escriu un text sobre dos amics enfadats. Has de combinar la narració i el diàleg.
Pots emprar aquestes expressions:
• Això és mentida!
• Segons la meua opinió…
• A mi em sembla que no, perquè…
• És possible que tingues raó, però…
2. Respon a aquestes preguntes sobre el text.
• Quins temps verbals has emprat amb més freqüència?
• Has utilitzat les comes? • En quins casos?
• Has posat els punts quan calia?
● Revisa l’ortografia del text.
• Si t’ho creus, ets un…
• Sí, home!
• Sí, però tin en compte que…
• Vinga, no digues bestieses!
710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 38
LLENGUA ■ 39
Nom Data
ControlFITXA 37
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Transforma aquest text d’estil directe en estil indirecte.
2. Quins verbs formen la primera conjugació? Anota’n tres exemples.
3. Posa les comes (,) i els punts i comes (;) que calguen a aquest text.
Joan, Maria, Carles i Felip participen en una competició de rem.–Jo ja no puc continuar, estic molt cansat –diu Felip.–Tu descansa, que nosaltres continuarem remant –contesta Maria.
● Tria un dels verbs que has anotat i conjuga’l en aquests temps d’indicatiu.
present
Jo
Tu
Ell
Nos.
Vos.
Ells
pretèrit imperfet futur simple pretèrit plusquamperfet
Tots els jugadors de l’equip de bàsquet s’entrenaven a fons: Lluís el més ràpid de tots Marc el capità Joan que no es cansava mai Raül a qui tots respetaven i Toni i Carles que eren experts a l’hora d’evitar les encistellades dels contraris.
710474 ADLleng 27-48.qxd 26/2/03 09:46 Página 39
40 ■ LLENGUA
Nom Data
ReforçFITXA 38
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Relaciona cada oració amb el significat que hi té la paraula primitiu.
2. Escriu un diàleg entre Dentoles i Orellut en estil directe. Després, reescriu-lo en estil indirecte.
3. Copia els verbs de la primera conjugació que has escrit en l’exercici anterior.
L’edifici primitiu era més menut. •
L’home primitiu vivia en coves. •
Al meu germà li diuen Primitiu. •
És un xic molt primitiu. •
• Prehistòric
• Poc refinat
• Antic
• Nom de persona
ESTIL DIRECTE
ESTIL INDIRECTE
710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 40
LLENGUA ■ 41
Nom Data
AmpliacióFITXA 39
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Dibuixa un còmic de sis vinyetes que continga un diàleg en estil directe. Pots inventar-te elspersonatges que vulgues.
● Ara narra el que ocorre en el còmic emprant l’estil indirecte.
710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 41
Nom Data
ControlFITXA 40
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Escriu una invitació per a convidar uns amics al teu aniversari. Has de seguir aquestesindicacions:
• Posa-hi el teu nom i el de la persona convidada, però no cal que els poses al principi.
• Explica el motiu de la invitació i quin tipus de festa serà.
• No oblides el lloc, el dia i l’hora.
• Acaba amb una frase que anime a anar-hi.
42 ■ LLENGUA
2. Escriu tres verbs de la segona conjugació.
• • •
3. Posa els dos punts (:) i la coma (,) allà on calga.
• Joan va dir «No vull anar a jugar amb vosaltres».
• Tinc molts colors per a pintar roig blau verd groc negre i taronja.
● Ara fes una oració d’almenys huit paraules amb cada verb: una en present, una altra en passat i la tercera en futur.
•
•
•
710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 42
LLENGUA ■ 43
Nom Data
ReforçFITXA 41
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Explica per a què utilitzaries aquests objectes.
un vel
un mocador
unes estovalles
uns ciris
un tapís
un canelobre ▼▼
▼▼
▼▼
2. Copia l’oració ordenant les paraules.
3. Subratlla els verbs de la segona conjugació que hi ha en aquest text.
4. Escriu una oració que porte dos punts (:) per a cada cas.
està en formada pels -er verbs segona que conjugació i en La -re. acaben
Una volta va passar que un rei va caure malalt. Per curar-se, els metges li vandir que, abans d’una setmana, havia de beure aigua de la Gran Cascada. Però la Gran Cascada es trobava a molts jorns de camí a través de les muntanyes, per senders inaccessibles per als cavalls i les mules. Només un corredor superdotat hi podria arribar en el temps requerit. El rei va fer un ban per cridar els homes més ràpids del regne. A qui fera la gesta li prometia una granrecompensa. Un dels qui va llegir l’anunci va ser Godofred el Veloç, i així quel’acabà de llegir va eixir cap al castell del rei. Pel camí va trobar un home que estava de genollons, amb l’orella apegada a terra.
RICARDO MARIÑO. El héroe i otros cuentos. (Adaptació)
Abans de citar les paraules exactes que ha dit una persona
Davant d’una enumeració que s’anuncia ▼▼
710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 43
44 ■ LLENGUA
Nom Data
AmpliacióFITXA 42
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Ací tens alguns significats de la paraula corona.
Escriu una oració d’almenys deu paraules amb cada un d’ells.
• Cèrcol de branquetes o flors que serveix de recompensa en una competició o com a record d’algun fet, d’un difunt, etc.
• Cèrcol de metall adornat de florons, de pedres precioses…, que porta al cap un sobirà.
• Part d’una dent, revestida d’esmalt, que ix de les genives.
2. Els poetes aconsegueixen la musicalitat del poema, és a dir, el ritme, repetint paraules o versos, itambé mitjançant la rima, com ja hem vist.
Escriu un poema intentant que tinga molt de ritme.
3. El personatge principal d’un conte medieval és un músic anomenat Llorenç Rebentatimpans.
Digues quines característiques deu tindre.
710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 44
LLENGUA ■ 45
Nom Data
ControlFITXA 43
1. Escriu les dades que posaries en una carta adreçada a algun company o companya. Si no te les saps, te les pots inventar.
2. Escriu tres verbs de la tercera conjugació.
• • •
● Ara escriu una oració d’almenys huit paraules amb cada verb: una en present, l’altra en passat i la tercera en futur.
•
•
•
3. Forma oracions unint les expressions de les dues columnes.
4. Ara escriu dues oracions que continguen punts suspensius (…) .
Estem acabant el curs, però… •
He de confesar-te que… •
Doncs si no en vols… •
M’agradaria visitar… •
Ahir vaig anar al cinema… •
• …no em crec el que dius.
• …no en menges.
• …París.
• …haurem d’estudiar molt encara.
• …amb el meu germà.
•
•© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
710474 ADLleng 27-48.qxd 26/2/03 09:46 Página 45
46 ■ LLENGUA
Nom Data
ReforçFITXA 44
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Anota cada paraula al costat de la definició correcta.
2. Subratlla en aquest text tots els verbs de la tercera conjugació.
3. Escriu una carta a un amic o una amiga en un full a banda.
• Indica el lloc des d’on escrius i la data.
• Comença saludant el teu amic o la teua amiga.
• Continua explicant-li tot el que li vulgues contar.
• Posa punt i a part cada vegada que canvies de tema.
• Acaba acomiadant-te i firma.
masmorra merlets fossat brocal mur
Excavació que envolta una fortalesa.
Presó subterrània
Barana que forma el coll o la boca d’un pou
Paret grossa que suporta el pes d’un edifici
Xicotets pilars d’obra que formen com unes dents al cim dels castells, com a defensa o per a tirar contra els enemics.
▼
▼▼
▼
▼
Un bon dia, dos amics eixiren a pescar de matinada. L’amo de la barca esdeia Ximo i era mariner. El seu amic es deia Albert i era llaurador de secà.Quan el sol s’alçava de la ratlla de l’horitzó i la mar feia l’ona tranquil·la, labarca passava per davant del cap de l’Horta. En aquell moment, Ximo va dir:
–Albert, has vist que bonica que està la serra de l’Home?–Voldràs dir el Cabeçó! –va replicar el llaurador.–Els mariners l’anomenem la serra de l’Home, perquè bé que sembla un
home gitat de costat –va explicar el mariner–. Però això del Cabeçó no hohavia sentit mai!
LLORENÇ GIMÉNEZ. El castell de Rel i el secret de les cinc llegendes. (Adaptació)
710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 46
Nom Data
AmpliacióFITXA 45
© 2
003
by V
oram
ar/S
antil
lana
Edu
caci
ón, S
. L.
1. Tria una festa popular del teu poble i fes-ne una crònica seguint un ordre.
LLENGUA ■ 47
2. Respon aquestes preguntes sobre el text.
• Has emprat verbs de totes les conjugacions?
• En quin temps has contat la història: present, passat o futur?
• Has posat punts i seguit? Encercla’ls amb roig.
• Has posat punts i a part? Encercla’ls amb blau.
• Has posat dos punts? Encercla’ls amb verd.
• Has posat punts suspensius? Encercla’ls amb groc.
● Revisa l’ortografia del text.
● Fes un dibuix sobre la festa.
Quan té lloc? Què se celebra? Com se celebra?
710474 ADLleng 27-48.qxd 26/2/03 09:46 Página 47
El llibre Atenció a la diversitat (Llengua), per a cinqué cursd’Educació Primària, és una obra col·lectiva concebuda, creada i realitzadaal Departament de Primària de Voramar/Santillana Educación, S. L.,sota la direcció d’ENRIC JUAN REDAL i JOSÉ LUIS ALZU GOÑI.
Text: Nicolàs Mengual.Dibuixos: M. José del Amo.
Edició: Empar Tortosa.
Direcció d’art: José Crespo.
Projecte gràfic: Estudio Manuel Estrada.Equip de disseny: Rosana Naveira, Rosa Marín, Rosa Barriga i Javier Tejeda.Coordinació artística: Pedro García.
Direcció tècnica: Ángel García.
Coordinació tècnica: Ángeles Bárzano.Confecció i muntatge: Álvaro Gómez i Laura Gil de Tejada.Correcció: Xavier Casero.
Aquest llibre correspon al tercer cicle d’EducacióPrimària i forma part dels materials curricularsdel projecte editorial de Voramar/Santillana, que ha sigut degudament supervisat i autoritzat.
© 2003 by Voramar/Santillana Educación, S. L.C/ València, 44 – 46210 Picanya (València)PRINTED IN SPAINImprés a Espanya alsTalleres Gráfics Mateu Cromo, S.A.Ctra. Pinto a Fuenlabrada, s/n.Pinto (Madrid)ISBN: 84-8194-349-5Depòsit legal:
Queda prohibida, tret de les excepcions que estableix la llei, qualsevol forma dereproducció, distribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obrasense comptar-hi amb l’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. Lainfracció dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietatintel·lectual (articles 270 i següents del Codi Penal).
710474 ADLleng 27-48 19/2/03 10:40 Página 48