Embed Size (px)
Citation preview
AUCA DELS JOCS DE JOAN AMADES
Alumnes de 1r d’ESOIES FLIX
Curs 2007/08Coordinació: Biel Pubill Soler
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
esAuca de Jocs de Joan Amades és un treball realitzat pels alumnes de 1r d’ESO de l’IES Flix(Ribera d’Ebre) al llarg del primer quatrimestre del curs 2007/08.
El projecte ha consistit, bàsicament, en observar i analitzar les 48 vinyetes de l’auca de jocs,cercar-ne informació a través de l’entrevista als iaios i pares, descriure els jocs, redactarrodolins adients a cada dibuix, il·lustrar l’auca i, per fi, practicar i gaudir amb aquests jocs, fotfent fotografies de cadascun i organitzant la informació en aquesta presentació.
Quasi bé hem pogut practicar la totalitat de jocs. De tota manera, com veureu, n’hi ha hagutalgun que ens ha estat difícil de reconèixer, en aquests casos hem fet adaptacions o hemimaginat com es podrien jugar. En altres, com és el cas d’anar a prendre fruita, n’hem fet unareflexió i, evidentment, hem modificat l’activitat.
Us invitem a mirar aquesta versió impresa del nostre treball i, si teniu accés a la versió en cd –power point- podreu jugar vosaltres mateixos passant les pantalles amb aquestes icones:
Aquest dibuix et permet passar de pantalla per trobar més informació sobre el joc que has escollit.
Aquest dibuix et permet tornar a la pantalla anterior del joc que estàs mirant.
Aquest dibuix et permet tornar a la pantalla inicial on podràs escollir veure un altra vinyeta.
Aquest dibuix et porta a visualitzar diferents auques pintades pels alumnes.
Aquest botó et porta a una pantalla on hi ha més informació relacionada amb el joc.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Aquesta és l’auca d’un nen qualsevol,
que des de petit aprèn els jocs tot sol.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
FER DORMIR: Quant els nens són molt petits no saben jugar sols i elsadults els hi fan jocs de falda, amb moviment de dits i de mans, i per afer-los dormir els canten moltes cançons, com aquesta:
Non, non, fes fillet que et canta la mare.Fes non que el teu pare et farà un bressolet.
Te’l fa de marfil i de fusta olorosai per dintre hi posa bronzelles d’abril.
Montse Peral (73 anys, Flix)
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Bona nitBona nit, bona nit, de roses cobert,de randes guarnit; reposa al llitet.Matinet si Déu vol, demà et despertaràs.Matinet si Déu vol, demà et despertaràs.
Bona nit, bona nit, bells àngels, tots blancs,demà et mostraran; l´arbre de Nadal.Dorm infant un son llis, somnia al paradís.Dorm infant un son llis, somnia al paradís.
Bona nitBona nit, bona nit, marxem tots a dormir la Maria, el Ramon i l'Agda també. Marxem tots a dormir, que tenim molta son, marxem tots a dormir i fins demà si Déu vol.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
A pares i a mares hem jugat tota la vida,
nens i nenes amb gran simpatia.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
CANTEM I TOQUEM: No cal fixar-se massa per adonar-se que aquestavinyeta de l’auca és l’única en que el personatge representat està vestit.Tampoc no sabem molt bé què representa, però ens sembla que portauna mena de flauta o xiulet en una mà mentre que amb l’altra aguantauna campaneta, és per això que pensem que vol representar aquells jocsque tenen una cantarella o que es fan amb algun instrument.
Si premeu aquesta símbol trobareu algunes cançons de jocs que hemrecollit .
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Titeta pon.Titeta pon.
Pon un cocou.Per a dinar,per a sopar.Per a (…)
tot serà!, tot serà!
Aquest és el pareAquest és el pare.
Aquesta és la mare.Aquest fa les sopes.
Aquest se les menja totes.I aquest diu: - I per a mi que no en
teniu!
Arri, arri, tatanetArri, arri, tatanet,
anirem a Sant Benet,comprarem un panellet,
per dinar, per sopar,el (…) s’ho paparà!
Per la boqueta, per la boqueta…
La rateta ve de MóraLa rateta ve de Móra.Amb la cara farinosa.
Ha pastat.Ha cernut.
Tot lo llevat s’ha acabati per a (…) no n’ha deixat.
Cançons per distreure i fer menjar als nens petits
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Pis, pissiganyaPis, pissiganya,oli de la ganya.
Pis, pissigó,oli del ganyó.Rateta pelada
que puges per la teulada,conillet escarxadet,
que passes pel foradet, det, det!
El ruquet valentEl ruquet valent
porta carga, porta carga.El ruquet valent
porta carga i no se’n sent.Quan se’n sentirà,
la cargueta, la cargueta.Quan se’n sentirà,
la cargueta li caurà.
Gading, gadongGading, gadong.
Les campanes de Salou.- Qui l’enterra?
- La Candela- Qui s’enriu?- La perdiu.
Toca, toca aquest xiu-xiu!
Palometa baixa del celPalometa baixa del cel
tota mudada, tota mudada.Palometa baixa del cel,
tota mudada amb pa i mel.Mel i mató,
gira, gira, gira, gira.Mel i mató,
gira, gira, de cantó.Qui es girarà?
La senyora, la senyora.Qui es girarà?
La senyora (…) serà.
Cançons de falda i de ball rodó
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Si un cavall no tens,
agafa una escombra i a jugar corrents.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
CAVALCAR: Tots hem tingut, de petits, un cavall de joguina, ambbalancí o amb rodes. Aquesta imatge representa uns nens que juguen aanar a cavall. Com que no tenen la joguina fan veure que el cavall és unpal llarg –una rama d’un arbre – i un totxet a l’altra mà fa de fuet.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Fer teatre és divertit,
tant al matí com a la nit.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
ESPANTAR O FER TEATRE: De petits sempre ens ha agradat espantarals altres, fer sustos! El més fàcil és amagar-se darrera d’una porta o en uncarrer i quan passa algú sortir-li al pas fent un crit.
Quan arriba carnaval i ens disfressem amb caretes i antifaços tambéanem pels carrers espantant a la gent que coneixem.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Estem jugant al gronxador,
i ens ho passem d’allò millor.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
BALANCÍ: El balancí és un dels columpios més conegut i que podemtrobar a qualsevol jardí. En principi es necessiten dos persones peròtambé hi ha balancins que hi poden pujar-hi més xiquets.
Aquest que veiem a la imatge és molt senzill. Està fet amb un tauló posatdamunt unes pedres que fan d’eix.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
A aquesta joguina a Ascó en diuen rebelluga
i, vet aquí que a Flix, en diuen baralluga.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
LA BARALLUGA O REBELLUGA: Aquests noms és com es coneix labaldufa a Flix i Ascó. L'objectiu més senzill del joc consisteix en fer-larodar ajudant-se d'un cordill que prèviament se li ha lligat i que, enllençar-lo amb força, la fa girar –a la imatge es veu que la fan girar a copsde cordill-.
Un cop se sap fer rodar es poden fer moltes coses. Nosaltres hem après aa fer el pontet –la baralluga roda damunt del cordill-, l’arrosseguem,l’aixequem i alguns la saben fer rodar damunt la mà, alguns se la fiquena la butxaca…
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Si amb una carraca vols jugar,
primer l’hauràs de muntar.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
CARRACA O CARRICOTXE: Per jugar amb una carraca primer s'ha demuntar. El més normal seria muntar-lo amb materialsreciclats com per exemple fustes, rodes velles, etc. Un cop elcarricotxe és muntat ja es pot començar a jugar. Si juguendos persones una puja a dalt i l’altra l’ha d'estirar. Una altra manera dejugar és aviant-se per una costa o fent carreres.
A Ascó, per festa major a l’estiu, s’organitzen carreres “d’autos locos”que no són altra cosa que carraques.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
A les agulletes voldràs que juguem?
A capets o travessets apostarem.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
CAPS O TRAVESSOS: Abans qualsevol cosa servia per a jugar, com perexemple, les agulles de cap. Alguns jocs molt senzills i ràpids eren:
El joc de caps o travessos, igual al de cara o creu que juguem amb unamoneda. Es col·locaven dues agulles dins la mà i l’altra persona haviad’endevinar si estaven en la mateixa direcció o contrària. Un altre jocconsistia en encertar el número d’agulles que tenies a la mà, amb unmàxim de cinc, o bé endevinar si el nombre d’agulles era parell oimparell.
En aquests jocs es guanyaven les agulles o els patacons apostats.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Si la rebelluga vols fer rodar,
amb pràctica l’hauràs de tirar.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
FLÈNDIT DE REBELLUGUES: El flèndit consisteix en tirar la rebellugacontra una altra que està rodant al terra, dins d’un cercle, i fer-la fora acops. Com que és força difícil tocar-la directament es pot fer que, quantirem la nostra rebelluga, mentre gira, la podem agafar des de terra ambel palmell de la mà i la podem tirar un altre cop contra la que està dinsdel cercle. Si es treu la rebelluga del cercle es guanyen els patacons ques’hagin apostat.Nosaltres al crèdit hem après, també, a construir-nos rebellugues amb tottipus de material reciclat.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
A la corda ens agrada saltar,
i a la vegada cançons cantar.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
SALTAR A CORDA EN GRUP: Si tenim una corda llarga i som moltagent podem jugar a saltar a corda tots junts. Hi ha moltes maneres dejugar, per exemple, entrar d’un en un, donar un salt i sortir; entrar iveure quanta gent arriba a saltar dintre; saltar i fer flexions a la vegada –això és molt cansat-, fer juli –anar molt ràpida la corda-; saltar amb duescordes a l’hora; saltar a ritme d’una cançó i fer les accions que indica lalletra d’aquesta cançó.
Hi ha moltes cançons que acompanyen al joc. Si cliqueu aquí podreullegir-ne algunes de les moltes que hem trobat en català.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es La xarranca.Un, dos, tres, la xarranca.
Un, dos, tres, lo genoll.Un, dos, tres, lo peu coix.Un, dos, tres la ma a terra.Un, dos, tres, mitja volta.
I un, dos, tres adiós.
A l'olla barrejadaA l'olla barrejada qui no entra para.
A l'olla barrejada qui no es gira para.A l'olla barrejada qui no surt para.
Dalt del cotxeDalt del cotxe hi ha una nina
que repica cascavells.Trenta, quaranta,
l’ametlla amarganta,pinyol madur, ves-te'n tu.
Si tu te'n vas, nero, nero, nero,si tu te'n vas, nero, nero, nas.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es Els dies de la setmanaDilluns, dimarts, dimecres, dijous,
divendres, dissabte i diumenge.Són els dies de la setmana.
Gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, setembre, octubre, novembre i desembre.
Són els mesos de l’any.
Juli, juli, juliJuli, juli, juli.
Verd, verd, verd.Julivert, julivert, (...)
Si la barqueta es tombaSi la barqueta es tomba
nena no tinguis por,alça la corda i balla
i canta aquesta cançó.Dilluns, dimarts,...
Gener, febrer,...1, 2, 3, 4,...
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
A potro vols jugar?
Doncs, molt hauràs de saltar.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
SALTAR AL POTRO: És un joc molt senzill. Es tracta d’anar saltant,obrint les cames, per damunt d’un o més companys que estan en filera iacotxats davant nostre. Quan acabem de saltar ens hem d’acotxarnosaltres i així també saltaran els altres.
A la Torre de l’Espanyol, mentre saltaven cantaven: “A la una, ca laBerruga. A les dos, a cal Ros. A les tres, a cal Bres. Ales quatre, a calCaque. A les cinc, a cal Xixurrin. A les sis, a ca Narcís. A les set, a cal Bep.A les vuit, a ca Montagut i a les deu, a ca l’Aleu!”
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Si no saltes la foguera,
un mal any t’espera.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
SALTAR LA FOGUERA: La nit de Sant Joan pels carrers i places delsnostres pobles fem moltes fogueres. És normal que els veïns s’organitzinper a celebrar la nit junts amb un sopar. Abans de sopar, però, s’encén lafoguera i es tiren coets i petards de tota mena.
És tradicional que tothom que vol salti la foguera per damunt les flames.Diuen que això porta sort.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Una bombolla molt gran faràs,
i molt bé t’ho passaràs.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
FER BOMBOLLES DE SABÓ: Quan érem més petits, generalment al’estiu, ens distrèiem molt amb aquest joc. Buscàvem un got o un pot deplàstic, l’omplíem d’aigua i hi posàvem sabó. Amb una canyeta horemenàvem bé i ja sols calia bufar. Jugàvem normalment a veure sil’aguantàvem a l’aire o a veure qui la feina més gran.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Si el molinet vols fer girar,
cara al vent l’hauràs de posar.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
MOLINETS DE PAPER: La imatge representa dos nens que fan cursesamb un molinet a la mà. Al crèdit, un dia que va fer mal temps, vamrecordar com es feien els molinets de paper i vam fer altres joguines ambcartes.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Si a la corda vols saltar,
molta energia hi hauràs de posar.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
SALTAR A CORDA: Es juga amb una corda curta, d’un parell demetres. Es pot jugar individualment, saltant a peu coix, amb els peusjunts o corrent...
També poden jugar dos persones juntes. Un va saltant i l’altre ha d’entrardins, així salten junts. També poden saltar junts aguantant cadascú unextrem de la corda. Algunes vegades també hem jugat saltant tres al’hora.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Tira, tira, la canica,
i al forat entrarà si tens punteria.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
BOLES, CANIQUES O SAMBEQUES (a la Palma d’Ebre): Hi ha moltsjocs que es juguen amb caniques. Nosaltres hem jugat a guà –entrar-la aun forat-, a pam i toc –hem de tocar la bola d’un contrari i podem fer unpam-, al triangle –cada jugador posa un nombre acordat de caniquesdins un triangle dibuixat a terra; des d’una distància les hem d’intentarfer fora sense que la nostra es quedi dins, si s'aconsegueix es guanya labola-, a la ratlleta –a veure qui s’acosta més a una línia sense passar-la-,al circuit –marcant camins al terra i posant obstacles-, i a xeva, peu, tute iguà –un joc molt llarg i una mica complicat-.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Un arc m’he fabricat,
i la fletxa ben lluny ha anat.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
TIRAR FLETXES: Al dibuix es veu un nen que apunta amb un arc a unaltre que corre. Això evidentment pot ser un joc perillós, més si es fa ambarcs i fletxes de debò com hi ha al Club de Tir d’Ascó.
Molts de nosaltres, quan érem petits, jugàvem a tirar fletxes amb arcs queens fèiem amb totxos o canyes i cordills ben tensos.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Els patacons al flèndit ens juguem,
i com tenim punteria els guanyem.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
CARA O CREU: Ens sembla que aquests dos personatges juguen ambmonedes a cara o creu. Nosaltres hi juguem, a vegades, amb xapes derefresc o també amb pedres planes que mullem amb saliva d’un costat,aleshores en comptes de cara o creu diem mullat o sec!.
El dibuix també ens recorda un altre joc que fem amb xapes, rolls oarandelles i que, per torns, consisteix en tocar el roll contrari abans que ettoquin el teu.
En els dos jocs ens apostem patacons.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
El de la bena correrà
per poder-te atrapar.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
LA GALLINETA CEGA: Quan érem petits jugàvem molt a aquest joc.Com tothom sap s’escull a un nen o nena a qui se li tapen els ulls amb unmocador. Se li donen uns quants tombs perquè es desorienti i aleshoresha d’intentar agafar algú dels que l’envolten. Si ho aconsegueix, had’endevinar qui ha agafat tocant-li el cap, la cara, les mans, la roba... Siho descobreix aquell a qui ha agafat es converteix en gallineta.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
El gronxador és joc ben divertit,
hi disfruta tant el gran com el petit.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
GRONXAR-SE: Entre els columpios més coneguts hi ha el tobogan, elbalancí i el gronxador. A la imatge veiem un nen que gronxa a un altredonant-li empentes.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Si a la trisella vols guanyar,
la punteria hauràs de treballar.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
LA TRISELLA, TRIGELLA O JOC DE LA BOLA: La trisella és una einade camp, de fusta, com un calaixó, que enganxat al collar dels animals esfeia servir per portar terra o aplanar el terreny. Quan l’eina es feia malbés’aprofitava per a convertir-la en joc. Se li feien unes fileres de forats i espintaven, generalment, de color negre i roig intercaladament.
Era un joc d’aposta en el qual es guanyava si, des d’una distància d’unparell de metres, s’encertava un determinat nombre de boles al colorapostat.
A Ascó s’ha recuperat el joc i s’hi juga per Sant Antoni, al gener.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Si amb la pistola de carbur vols jugar,
ves en compte al disparar.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
TIRAR PETARDS: A la vinyeta es veuen dos nens que estan encenent lametxa d’un canó de joguina. Nosaltres també juguem amb petards peròsols, pràcticament, per Sant Joan. Aleshores fem fogueres pels carrers iplaces i ens passem tota la tarda i fins a la matinada tirant petards de totamena: “americanos”, “xinos”, “súper gato”, coets, fonts, vespes...
Abans que no hi havia petards ens han explicat que els xiquets feienpetar pots de carburo.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Si primer pocs patacons tenies,
i ara en tens a piles, és que has guanyat moltes partides.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
EL ROLL O FLÈNDIT: Els iaios ens han explicat que fins als anyscinquanta del segle passat era un joc molt practicat pels nens, is’apostaven santets, cromos o patacons en cada tirada.
Cada jugador té tres rolls –arandelles- que llança contra un petit canutdamunt el qual hi ha els patacons que cadascú s’haig apostat. El canutestà al centre d’una circumferència d’un parell de pams de diàmetre.
Si en llançar el roll aquest toca el canut i fa volar els patacons anant aparar fora de la circumferència i, a més, el roll no queda dins d’aquesta,es guanyen tots els patacons que hagin sortit de la rotllana –si el rollqueda a dins no-. Si es falla en els tres llançaments es perd el torn.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Guanya i guanya patacons,
i et faràs un munt de col·leccions.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
A PATACONS: Aquest curs, en començar el crèdit de jocs, ens vanensenyar a fer patacons. Tots ens en vam fer molts perquè durant elcrèdit els necessitaríem per fer les nostres apostes! A banda, però, hemaprès diferents maneres de jugar amb els patacons:
A cara o creu, a aixecar patacons –com si fossin tazos dels que surten enalgunes bosses de xuxes-, a la ratlleta –a veure qui s’acosta més a unalínia marcada a terra-, a la porteta –consisteix en anar soltant elspatacons, d’un en un i per torns, des d’una alçada determinada. En elmoment en que un patacó cau damunt d’un altre es guanyen tots elspatacons que hi ha a terra-.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Si la pilota al forat vols posar,
amb molta punteria hauràs de tirar.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
ELS OUETS: El joc de la imatge no el coneixem però ens recorda al jocdels ouets. Hi poden jugar de 4 a 8 nois o noies. Cada jugador es fa unforat a terra –és el niu- de tal manera que hi càpiga una pilota de tennis.Des d’una distància de dos metres com a molt cada participant tira laseva pilota, per torns, amb l’objectiu que entri dins el seu niu. En elmoment que algú ho aconsegueix ha d’anar corrent a treure la pilota delniu i la tira contra algun dels seus companys que, mentre, intentenescapar. Si toca a algú li posarà una pedreta –ouet- dins el forta d’aquest,si falla se la posarà al seu forat. Perd aquell qui abans tingui 5 pedretes –ouets- al seu forat –niu-.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Moltes boletes apostaràs,
i si no ets bo totes les perdràs.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
LA RAMPA: A la vinyeta 16 ja hem explicat alguns jocs amb boles,aquest n’és un altre. El joc consisteix en buscar una rampa o fer uncaminet en una pendent de terra i anar deixant caure les boles, una a unai per torns. En el moment en què una bola toca a una altra qui l’hagi tiratguanya totes les boles que hi ha a terra.
Si no es volen jugar les boles es poden guanyar tants patacons comcaniques hi hagi.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
L’alquerc és joc de taula divertit,
per passar l’estona amb un amic.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
L’ALQUERC: Aquest és un joc de tauler que hem conegut enguany quanvam tenir, durant uns dies, una ludoètnia. Ens van explicar que és undels jocs més antics que es coneix i que ja jugaven a l’època de l’AnticEgipte.
Es juga en un tauler com el que veiem al dibuix. Cada jugador té 12 fitxes–podem jugar amb pedres o xapes de refresc- que es posen al’encreuament de les línies, deixant la posició central lliure. Es tractad’anar eliminant les fitxes del contrari saltant per damunt d’aquestes. Ésun joc semblant al que coneixem de les dames.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Avui bé m’ho passaré,
perquè a la xarranca jugaré.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
LA XARRANCA: Aquest joc el coneixem tots amb la forma que apareixal dibuix de la vinyeta 48. Aquí té forma de caragol. Hi hem jugat i ésmés difícil que l’altra ja que vas donant tombs, saltant a peu coix i senseparar i et sembla que et maregis.
Com a la xarranca normal es tracta de fer el recorregut, de casella encasella, a peu coix. Per això, cal tirar una pedreta plana a la primeracasella, saltar-la per damunt, fer el recorregut fins al centre i tornar. Sis’aconsegueix es fa el mateix amb la segona i així successivament fins afer tot el recorregut.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Si tu haguessis fet d’armat,
una llança hauries portat.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
ARMATS O SOLDATS: Aquestes figures poden representar uns nensque juguen a fer guerres, armats amb llances i espases, o bé que fan unadesfilada militar, amb el timbal.
Els iaios ens han explicat que a Flix, que hi ha molta tradició d’armats,per Setmana Santa els nens imitaven als grans fent desfilades d’armats.Per això es construïen cascos amb cartes velles i es feien llances i escuts.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Si a les raquetes vols guanyar,
la pilota hauràs de tocar.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
TENNIS: L’auca ens ensenya dos nens jugant amb unes pales i unapilota. Nosaltres juguem a tennis o també a fer tocs, sense que la pilotaens caigui a terra.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Si agafes del cubell la poma,
te la podràs menjar, que és molt bona!
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
AGAFAR MAÇANES: Aquest és un joc típic de cucanya o de festamajor. Nosaltres no juguem amb aquesta mena de forca, sinó que dinsd’un cubell ple d’aigua, on hi ha una o més maçanes, n’hem de treureuna mossant-la.
A vegades, per fer el joc més divertit i també més brut es posa al costatd’aquest cubell un cossi ple de farina amb un caramel dins. Aleshores etfan treure primer la maçana i després el caramel, amb la qual cosaquedes tot empastifat.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Si l’anella vols agafar,
el pal pel forat l’hauràs de posar.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
LA CORRIDA DE LA FORCA O DE LES CINTES: A Ascó és un joctípic de Sant Antoni, i es fa muntat dalt d’un ruquet –fins als anys setantaes feia dalt d’un cavall-.
El joc consisteix en arrancar una arnella que penja d’una cinta ambl’ajuda d’una forca. A cada cinta, d’un color diferent, li correspon unpremi.
Nosaltres també l’hem vist jugar anant en bicicleta i motocicleta.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Amb les espases vols jugar?
Ves en compte en quins cops donar.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
LLUITA D’ESPASES: Els nens estan jugant a lluitar amb espases. Depetits ens n’havíem fet amb pals i amb canyes, i també ens fèiem escutsamb cartrons.
A l’institut també tenim espases de goma per a practicar a classed'Educació física. Al crèdit de jocs, però, en comptes de fer-nos espasesens han ensenyat a fer pistoles d’agulles, que tiren agulles inofensives.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
He jugat a cavall fort,
i res m’he trencat, per sort!
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
CHURRO, MEDIA MANGA, MANGOTERO: Es fan dos equips. Al quili toca parar es col·loca en filera, acotxats i aguantant-se per la cintura. Elprimer del grup es recolza a un company que fa de jutge. Un de l'altregrup salta com si fes salt de poltre, per anar a caure damunt l'esquenad'algú dels qui para. Un cop dalt ha de dir Churro, media manga,mangotero, adivina que tengo en el puchero mentre, es col·loca una màdamunt de l'altra (churro), a l'alçada del colze (media manga) o a l'ombro(mangotero). El de sota ha de contestar qualsevol d'aquestes parts. Sil’encerta s'intercanvien els papers, si no encerta la posició de la mà, essegueix saltant fins que s'endevini o es desplomi l'estructura.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
M’encanta fer curumbel·les i volantins,
tant per les tardes com pels matins.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
TOMBARELLES O CURUMBEL·LES (a Ascó): Les tombarelles són undels primers exercicis que, de petits, vam aprendre a l’escola. Aquí veiemcom fan el pi i altres s’agenollen, sembla que facin acroesport –nosaltresno n‘hem fet, encara, però hem vist fotografies de companys fent figurespujant uns damunt els altres i fent acrobàcies.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Perquè tens ganes de barallar-te,
amb lo bonic que és no pegar-se.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
BARALLAR-SE: A vegades ens empenyem o ens donem cops, i diemque estem jugant. De tota manera la vinyeta de l’auca de Joan Amadesmostra dos xiquets que realment sembla que es barallin de debò.Nosaltres, quan hem hagut de fer les fotografies per un dels apartatsd’aquest treball, hem fet veure que ens barallàvem, ens estiràvem delscabells... Però no ha arribat la sang al riu!!!
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Tu fes volar l’estel,
i arribarà fins al cel.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
FER VOLAR UN ESTEL: Tots sabem en què consisteix fer volar un estel.La majoria en tenim o n’hem tingut. Al crèdit de l'institut, però, hemaprès a construir-nos el nostre propi estel amb material reciclat i del’entorn.
Per fer-lo necessitem una bossa de plàstic industrial d’uns 60 cmd’ampla, una canya prima d’un metre i mig aproximadament, cintaaïllant, tisores, grapadora i cordill prim.
Un cop vam tenir els nostres estels vam esperar un dia que fes ventet ivam aconseguir que tots els nostres estels volessin!
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Al bòlit jugaràs,
i ben lluny l’aviaràs!
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
EL BÒLIT o BÈLIT: És un joc d’equip molt divertit però una micaperillós. Quan s’hi juga s’ha d’estar atén! Hi ha dos equips de 6 a 12membres. Un dels equips comença el joc picant, amb una pala de fusta,un bòlit –mena de llapis de dos puntes i d’un dit de gruix-. Al colpejar-loen una punta s’aixeca i, mentre està a l’aire, l’ha de tornar a picar per fer-lo anar el més lluny possible -perquè sigui vàlid el bòlit ha d’anar més amunt de la cintura-. L’equip contrari ha d’intentar entomar el bòlit al’aire. Si no ho aconsegueix se segueix picant per mirar de fer una carrera–pista-. Si ho aconsegueix s’haurà de tirar el bòlit contra la pala del quiha picat i, si la toca, es canvien els papers.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
El joc del pastor és divertit de debò:
ara defenso, ara pego, ara rebo!
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
L’OVELLA, EL PASTOR I LA RABOSA: És un joc molt divertit i idealper jugar-hi quan fa fred!
Un nen o nena –ovella- s’asseu a terra i amb una mà aguanta una cordad’un a dos metres de llarga. A l’altre extrem de la corda hi ha uncompany -pastor- que ha de protegir l’ovella de l’atac de les raboses –laresta de nens-. Les raboses poden pegar cops de mocador a l’ovella peròhan d’anar en compte que el pastor no les toqui. Si el pastor aconsegueixtocar a una rabosa aleshores aquesta passa a ser ovella, l’ovella passa aser pastor i, el pastor, passa a a ser rabosa.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Per Setmana Santa picaven masses,
però avui sols fan soroll algunes matraques.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
MACES, MATRAQUES I CARRAUS: Els carraus i les matraques sóninstruments de percussió que avui dia es fan servir per fer soroll alspavellons d’esport, per animar als equips d’handbol o bàsquet. Fins alsanys seixanta aquests instruments es tocaven per Setmana Santa. Hihavia la tradició de fer-los sonar per anunciar l’hora de missa. Elscompanys de La Palma d’Ebre ens han explicat que ells els fan servirencara per Setmana Santa quan surten pels carrers tocant-los i anunciantels tocs de les campanes amb la cantarella: El primer toc! El segon toc!
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
M’ajudes a arrossegar el carret,
que és un joc ben distret.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
ARROSSEGAR: El dibuix ens mostra uns nens arrossegant una mena decarrossa o carro. Quan érem petits jugàvem a arrossegar qualsevol cosaamb l’ajuda d’un pal o d’un cordill: joguines, capses de cartró, caixes defruita, carretons...
Ara que som grans molts juguem amb els cotxes dirigits a distància oamb l’Scalextric, o si estem a la neu ens empenyem amb un trineu.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Si a la indiaca vols jugar,
amb la mà o la raqueta l’hauràs de picar.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
INDIAQUES: Al crèdit vam jugar amb les indiaques que nosaltresmateixos ens vam fer. Unes eren fetes amb globus plens d’arròs o farina,altres de roba o bosses de plàstic plenes de paper. També en vamconstruir amb botons i bosses de plàstic reciclat i de xapes.
Alguns dels jocs que vam fer van ser: per parelles colpejar les indiaques iveure quants cops podíem arribar a fer; picar-les amb diferents parts delcos; en grups jugar a A, E, I, O, U –quan es diu la darrera vocal s’had’intentar tocar al cos d’algun company-; i també vam jugar amb lesindiaques amb les normes del joc de badminton.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Al joc del pal i la bola,
és un joc curiós que em mola.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
GOLF: El joc que mostra el dibuix de l’auca no el coneixem. Hem pensat,però, que el joc que més s’assemblaria seria una mena de golf. Hem fetun forat gran a terra i, per parelles, hem jugat a veure qui entra la sevapilota amb menys cops dins el forat.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Si pomes vols robar,
molt de compte hauràs de parar.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
AGAFAR FRUITA: Més que un joc és un entreteniment o diversió queno agrada gaire als pagesos!!! A l’estiu, sobretot, quan les colles van avoltar amb bicicleta pel terme, a vegades agafen, per berenar, fruitad’algun tros, com ara auberges, nespres, raïm... Altres fruits o arrels quees troben per la muntanya són ametlles, móres, o regalèssia al costat delriu.
La fotografia que hem afegit al treball no es d’anar a agafar fruita, sinóque és d’un gronxador fet en un arbre.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Al tres en ratlla jugaràs,
i moltes fitxes mouràs.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
TRES EN RATLLA: El joc d’aquesta vinyeta de l’auca no l’hem acabat dereconèixer, ja que el taulell mostra 15 quadrats i a més sembla que elsjugadors vagin a llançar les fitxes.
De tota manera pensem que s’assembla a una mena de tres en ratlla –aAscó li diuen marro, pixo, cago!-, que és al joc que hem jugat.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Al poble o a la ciutat poden jugar a bitlles,
tant iaios i iaies, pares i mares, com fills i filles.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
LES BIRLES: És un joc molt senzill i divertit. A la imatge es veu comjuguen amb 9 birles i una bola. Nosaltres juguem amb sols 6 birlesposades paral·leles, tres a tres, i en comptes d’una bola tirem 3 birlots –tenen la forma de les birles però són més petites-. L’objectiu és tombar 5de les 6 birles, o sigui, deixar-ne una de dreta tirant des d’una distànciad’uns 10 passos.
La puntuació és la següent: per cada birla caiguda 1 punt; però si tombesles sis es diu que s’ha fet llenya i no s'obté cap punt.
A la Palma d’Ebre i a Ascó es juga a diferents èpoques de l’any.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Si a la bola vols tocar,
bona estona hauràs d’entrenar.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
LES BOTXES O PETANCA: Aquesta imatge és quasi idèntica a lavinyeta número 23 on hem explicat el joc del roll o flèndit. Per no repetirjocs i com que sembla que tirin objectes, hem pensat que el joc s’assemblaal de la petanca. Aquest és un joc molt conegut que juguen sobretot elsjubilats dels nostres pobles i també es fan campionats per festa major.
A la petanca cada jugador té dos boles de ferro que ha tirar intentantacostar-se a una boleta més petita, de fusta, que nosaltres li diem bolinxe.Es tira per torns i es tracta d’evitar que el contrari deixi la seva bola més aprop que la nostra.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Si a peu coix estàs saltant
és que a la xarranca estàs jugant.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
LA XARRANCA: És el nom més conegut però n’hi ha altres comxancleta (Flix), xalma (La Palma d’Ebre), palet, avió... A la vinyeta 28hem explicat que es juga saltant a peu coix, de casella en casella.
Altres maneres de jugar són fent el recorregut també a peu coix però s’had’anar picant amb el peu la pedra, i així es va passant de casella a casella.Si la pedra surt del dibuix es torna enrera i comença un altre.
Normalment el dibuix que fem nosaltres té forma d’avió. Les tresprimeres caselles i la 6 i la 9 van en línia, mentre que la 4 i la 5, i la 7 i la 8van horitzontals, fent creu. La darrera, el 10, li diem cel i aquí es potdescansar abans de tornar al principi.
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
Auc
a de
ls jo
cs d
e Jo
an A
mad
es
AUCA DELS JOCS DE JOAN AMADES
Coordinació: Biel Pubill SolerAlumnes de 1r d’ESO
IES FLIXC/ Salvador Espriu, 1
43750 FLIX (Ribera d’Ebre)Tel. 977 41 04 59
http://www.lariberadebre.com/iesflix/institut/http://bieljoc.blogspot.com/
Curs 2007/08
Premis BALDIRI REIXAC
