Embed Size (px)
DESCRIPTION
Formació de la ETSAV sobre avaluació de la recerca en arquitectura
Citation preview
La publicació i avaluació de la recerca
Programa
1. La publicació científica a. La publicació científica tradicionalb. Nous models de publicació científica
b.1. Ciència 2.0b.2 Accés obert
c. La identitat digital
2. L’avaluació de l’activitat científicaa. Indicadorsb. Einesc. L’avaluació de la producció científica a la UPC
1. La publicació científica
La comunicació acadèmica és ...
....un terme general utilitzat per descriure el procés en el que acadèmics, estudiosos i investigadors comparteixen i publiquen els seus resultats de recerca per tal que estiguin a disposició de la comunitat acadèmica en general i més enllà.
.... és la creació, transformació, difusió i preservació dels coneixements relacionats amb la docència, la recerca i accions científiques. Entre els acadèmics molts problemes de comunicació inclouen els drets d'autor, (...) nous models de publicació, incloent accés obert, repositoris institucionals, els drets i l'accés a la investigació finançada pel govern federal, i la preservació dels actius intel·lectuals.
Wikipedia, 2011
La publicació científica aporta reconeixement. És l’única manera d’obtenir el vistiplau de la comunitat científica i l’admissió com a científic. És també l’única manera de garantir que la ciència arribi a les següents generacions de científics.
La publicació científica ha de ser original i ha d’aportar quelcom nou a una disciplina científica.
El fet que les publicacions científiques siguin revisades i segueixin un procés de peer-review determina els articles que s’hi presenten, els quals pretendran dissuadir els revisors aportant un detallat apartat de metodologia i fonts d’informació.
Maltrás Barba, Bruno. Los indicadores bibliométricos: fundamentos y aplicación al análisis de la ciencia. Trea, 2003.
1. La publicació científica
Moya Anegón, Félix de; Gros, Begoña (dir.). Indicadors bibliomètrics de l’activitat científica de Catalunya (Scopus, 2003 2008) : Síntesi‐ [en línia]. Granada: Scimago Group, novembre 2010. [Consulta: 15 de febrer de 2011]. Disponible a: http://www.uoc.edu/portal/_resources/CA/documents/sala_premsa/noticies/Catalunya_ResumenSCHIMAGO_CA.pdf
“La recerca és una activitat acumulativa, que es construeix sobre els resultats i els avenços que s’han obtingut en el passat. ”
“ Les notes a peu de pàgina o finals i les referències bibliogràfiques que s’inclouen en els articles científics reconeixen i agraeixen aquests treballs font. Les publicacions científiques molt rellevants si són seguides per la comunitat científica i se citen extensament com a fonts. ”
“La freqüència en la citació testifica la influència intel·lectual, i les citacions internacionals posen en relleu la visibilitat de la investigació científica més enllà de les fronteres institucionals o nacionals.”
1. La publicació científica
1. La publicació científica
Investigacions en cursConèixer equips que
treballen en el mateixos temes
Suggeriment per a un article posteriorDifusió limitada Crear una xarxa
d’afinitats
Investigacions acabadesDifusió àmplia entre la comunitat acadèmica
Publicar per 1r cop una recerca original
El més reconegut dels documents científics
CONGRÈS
ARTICLE
Models de publicació tradicionals
1. La publicació científicaa. La publicació científica tradicional
... i alhora de triar una revista científica cal tenir en compte.....
Prestigi Difusió i impacteAbast internacionalPresència en bases de dadesCirculacióAbast temàticRapidesa en la publicacióPertinença a una associacióProcés de revisió Propietat de les obres, OA (revista, dipòsit)
Swan, A. What authors want: the ALPSP research study on the motivations and concerns of contributors to learned journals . Learned publishing 1999; 12(3): 170-172
1. La publicació científicaa. La publicació científica tradicional
Alhora de fer el paper ...
Tingueu cura en el títol, el resum i les primeres cinc pàgines. Són cabdals ja que els editors han d'escollir els àrbitres.
Feu un cop d'ull als membres del consell editorial.Respecteu escrupolosament les instruccions per als autors
(ex. Bioresource Technology)Reviseu l’estil del vostre text tècnic i científic
1. La publicació científicaa. La publicació científica tradicional
Abans d’enviar el paper
Tingueu cura del format de gràfics i taulesSitueu-vos en el lloc dels referees que avaluaran el vostre
treball (“Guides for reviewers” ex. Elsevier)Penseu que la co-autoria pot ser un valor afegitPodeu enviar el treball a diversos col·legues per conèixer
la seva opinióPodeu incloure una cover letter subratllant l’originalitat
del paper
1. La publicació científicaa. La publicació científica tradicional
Recepció de
l’article
Selecciópreliminar
PeerReview
Recullrevisions
L’autormodifica l’article
Articlerebutjat
Articleacceptat
Publicacióde
l’article
Janette K. Klingner, David Scanlon and Michael Pressley. How to Publish in Scholarly Journals Educational Researcher November 2005 34: 14-20
El sistema de revisió “per parells”
1. La publicació científicaa. La publicació científica tradicional
El sistema de revisió “doble-cec”
1. La publicació científicaa. La publicació científica tradicional
Exemples de revisions
► Review 1
This is a well-written abstract, which proposes to report on current activities and challenges for librarians and other involved in research data curation in academic institutions in Spain. However, it is very hard to tell the main focus would be in this paper, and how it would add to the growing literature. This would need to be addressed; that is, adding some strong statements on the contribution of this paper would make it a stronger proposal.
► Review 3
The final submission really needs to focus specifically on what's happening in Spain, …
► Review 4
We would find this very interesting. But unfortunately, most of what you have written describes the general challenges that everyone faces with data curation. I do not disagree with anything you have written but much of it will not be new for the audience at this conference…
1. La publicació científicaa. La publicació científica tradicional
Perquè alguns investigadors són referees?
Un accés privilegiat als avenços més recents en la seva disciplina
La satisfacció de col·laborar en un producte intel·lectual important
El desig altruista que es reconegui el crèdit i l’atenció que mereixen les idees de l’autor
El prestigi i el reconeixementUniversidad de Alcalà
1. La publicació científicaa. La publicació científica tradicional
Quan el paper està a la fase de revisió...
Teniu més del 50% de probabilitats que acceptin el vostre treball. Els àrbitres sempre tenen la raó, o si no ... podeu reclamar una
nova revisió. Algunes revistes envien documents a un revisor “fresc” (nou). Algunes revistes permeten només una revisió. Ser publicat és més com una marató i poques vegades una cursa de
velocitat.
Guillén, Mauro F. The Scholarly Publication Process in the Field of Sociology. Wharton. University of Pennsylvania
1. La publicació científicaa. La publicació científica tradicional
És un exercici de persuasió. Intenteu aprendre del procés. No us frustreu o desanimeu. Fins i tot les estrelles són rebutjades. Un investigador destacat publica un article d'una revista
de primer nivell per any. "Publish or perish" versus “Publicize or perish". La qualitat és el que realment importa.
Guillén, Mauro F. The Scholarly Publication Process in the Field of Sociology. Wharton. University of Pennsylvania
1. La publicació científicaa. La publicació científica tradicional
I si ens refusen l’article?
La decisió no és irrevocable
1. La publicació científicaa. La publicació científica tradicional
Què cal fer un cop l’article ha estat publicat?
1. Envieu reprints a l’editorial.2. Comproveu que l’article ha estat indexat
correctament en les bases de dades pertinents.
3. Feu un seguiment dels autors que us han citat.
4. Dipositeu l’e-print al dipòsit institucional de la UPC (UPCommons).
5. Promocioneu el vostre treball a través de les eines 2.0
Augmentar l’impacte!
1. La publicació científicaa. La publicació científica tradicional
1. La publicació científicaa. La publicació científica tradicional
"Creiem que la comunitat científica està madura per a una revolució en la comunicació científica i que l'actual generació de científics serà el que l'empenyi cap endavant. Aquests científics, (...) tenen una habilitat natural per fer ciència en un entorn electrònic, sense la necessitat que les publicacions impreses o documents estàtics i, de fet, el format tradicional d’una publicació es pot veure força limitat. Potser, el més important és que entenen com l’enorme quantitat de dades i el nombre de publicacions és inabastable amb els mètodes tradicionals per mantenir-se al dia (...).
Philip Bourne, CTWatch Quarterly, Volume 3, Number 3, August 2007
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Nous models de publicació
Revistes d’accés obertRepositoris institucionalsBlogsPodcastsWikis...
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Quins canals de comunicació utilitzen els científics per disseminar la informació?
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
On cerquen informació els científics?
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Torres-Salinas, Daniel. Cómo comunicar y diseminar tus resultados científicos a través de la web 2.0, 2011
Amb quina freqüència els investigadors comenten temes científics del seu àmbit temàtic?
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Beneficis de publicar a la xarxa
Baix costPublicació ràpidaProcés de revisió ràpidDistribució fàcilSuport multimèdiaActualització senzilla Hipertext Moltes característiques col·laboratives
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Ciencia 2.0Recerca col·laborativa Eines 2.0+ =
Torres-Salinas, Daniel. Cómo comunicar y diseminar tus resultados científicos a través de la web 2.0, 2011
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Funció de les aplicacions 2.0 en la difusió de resultats
Torres-Salinas, D.; Delgado-López-Cozar, E. Estrategia para mejorar la difusión de los resultados de investigación con la web 2.0.
El profesional de la información, v. 18, n. 5, 2009
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Avantatges de la Ciència 2.0
Promou totes les tecnologies que afavoreixen la cultura de la transparència i de la col·laboració
Promou espais de participació interactiva on s’admeten comentaris Estableix una lluita frontal contra casos de malbaratament, duplicació o
frau. Permet consolidar la visibilitat a Internet d’un científic, un centre
d’investigació, una universitat... Treballs divulgats per canals tradicionals poden ser reaprofitats en altres
circuits
Pot ser utilitzat en països en via de desenvolupament
Quispe, C. El crecimiento del movimiento de acceso abierto : Nuevos retos para los profesionales de información
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Desavantatges de la Ciència 2.0
Problemes en el control de qualitat
Pèrdua de control en la informació.
És difícil conèixer la identitat de qui fa les crítiques. Els investigadors difícilment estan disposats a criticar la investigació dels
seus parells La participació en la web 2.0 difícilment es considerada dins dels
sistemes de recompensa dels instituts d’investigació.
Quispe, C. El crecimiento del movimiento de acceso abierto : Nuevos retos para los profesionales de información
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
És un moviment internacional que aprofita Internet per posar a l'abast de la societat el coneixement resultant de la recerca feta pels investigadors. Dóna l’accés en línia immediat, lliure i sense restriccions a materials digitals acadèmics i científics.
Bibliotecnica > Serveis > Accés Obert
Què és l'accés obert?
Advoca per a que aquesta disponibilitat de la recerca beneficiï al desenvolupament de la ciència i la societat.
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Estratègies d’accés obert
Ruta verda
Ruta daurada
Repositoris
Revistes
Pre-prints
Post-prints
Literatura blanca
Literatura gris
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Björk B-C, Welling P, Laakso M, Majlender P, Hedlund T, et al. 2010 Open Access to the Scientific Journal Literature: Situation 2009. PLoS ONE 5(6)
Literatura en accés obert
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
OpenDoar, 2011
Tipus de contingut en els repositoris OpenDOAR
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
El factor d’impacte augmenta amb l’accés obert?
Gentil-Beccot et al., 2009
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Els documents amb en Accés Obert es troben a:
Revistes d’accés obert Dipòsits d’accés obert
Contenen e-prints:preprints o postprints
Segons la política de l’editor
DulcineaRomeo
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Quina és la
política
editorial de la
revista ?
Institucionals
Tipus de documents
Temàtics
De dades
Tipus de dipòsits d’accés obert
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Directoris de dipòsits Cercadors acadèmics
Alerta: no tot el que es troba disponible a Internet és d’Accés Obert
Eines per trobar documents en accés obert
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Cercadors de recursos en accés obert
On estem?
La UPC promou l’accés obert a Internet a les publicacions acadèmiques, científiques i tècniques realitzades pel seu professorat,personal investigador i estudiantat.
La UPC recomana als seus autors que publiquin els resultats de la seva activitat acadèmica en revistes científiques d’accés obert (o que permetin als autors dipositar-ne una còpia en dipòsits oberts) i/o en dipòsits oberts d’informació reconeguts dins la comunitat científica.
La UPC demana al seu professorat i personal investigador que dipositi les publicacions acadèmiques: articles de revistes, textos publicats en congressos i documents científico-tècnics (reports) en el Dipòsit Institucional UPCommons (http://upcommons.upc.edu/).
POLÍTICA INSTITUCIONAL D’ACCÉS OBERT: ACCÉS, VISIBILITAT, IMPACTE I PRESERVACIÓ DE LA PRODUCCIÓ ACADÈMICA DE LA UPC A INTERNET, 2009
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Docència
• Materials docents• Treballs acadèmics
Investigació
• E-prints• Revistes i congressos• Tesis Doctorals
Altres
• Arxiu del patrimoni arquitectònic de Catalunya• Arxiu gràfic ETSAB• Arxius visuals• La Farga• Videoteca
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Requisits
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Avantatges
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Avantatges
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Avantatges
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Els drets d’autor
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
D’autor
Connexes
Morals: ser reconegut com a autor
D’explotació: • Reproducció• Distribució• Comunicació pública• Transformació• Remuneració per còpia privada
A. Drets
B. Propietat industrial: patents, logos, marques
Propietat intel·lectual
Bibliotecnica > Serveis > SEPI
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
• Drets moralssón sempre de l’autor
• Drets d’explotació se cedeixen en part
= Copyright ©
Domini públic
• Llicències d’ús: contracte entre:• propietari dels drets• qui vulgui utilitzar l’obra
Vencen
Propietat intel·lectual
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
El registre de la Propietat Intel·lectual s’encarrega de registrar l’autoria de les obres que se li presenten. La inscripció és voluntària.
La LPI atorga la protecció de l’autor creador amb independència de si l’obra està o no registrada.
Els drets morals
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
No requereixen ISBN les tesis doctorals, les actes de congressos, els materials docents, etc, si no han estat editats amb l’objectiu de ser destinats a la venda.
L’ISBN no és un indicador de qualitat o excel·lència científica. voluntària.
Els drets moralsQuè és l’ISBN?
L’ISBN és el número d’identificació únic per a llibres destinats al circuit comercial.
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Els drets d’explotacióReproducció
Distribució
Transformació
Comunicació públic
a
Obtenció de còpies o d’una part de l’obra
És reproducció:
FotocopiarEscanejarFotografiar
Obtenir còpies de tota o d’una parta de l’obra.
És reproducció:
FotocopiarEscanejarFotografiar
Posar a disposició del públic l’obra original i/o les còpies.
És distribució:La vendaEl lloguerEl préstec
Distribució
Reproducció Modificar una
obra:
Les adaptacionsLes traduccionsEls retocs d’imatgesEtc.
Distribució
Transformació
Posar una obra a disposició d’un col·lectiu sense que prèviament en tingui un exemplar.
Es comunicació pública: projectar un film en classe o allotjar un document a la web
Comunicació públic
a
Transformació
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Els drets d’explotació: excepcions
Utilització i reproducció íntegra d’obres Dret de cita Activitats educatives
• Disposicions legals o reglamentàries• Resolucions dels òrgans judicials• Els actes, acords, deliberacions i dictàmens dels organismes públic.• Les dades “en brut” (dades demogràfiques, meteorològiques, etc.)• Obres que es troben en domini públic
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Els drets d’explotació: excepcions
Utilització i reproducció íntegra d’obres
Dret de cita Activitats educatives
Condicions:
Que es tracti d’obres divulgades Que s’indiqui la font i l’autor Que s’utilitzi per a fins docents o de recerca Que la incorporació del fragment s'efectuï a títol de cita o per a la seva anàlisi o comentari Que el fragment citat guardi una proporció justificada per a la finalitat perseguida.
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Els drets d’explotació: excepcions
Utilització i reproducció íntegra d’obres
Dret de cita Activitats educatives
• En el marc de l’aula física, es pot utilitzar qualsevol fragment o il·lustració sense incloure’l en una obra nova.Excepcions:
• Llibres de text i manuals universitaris.Condicions:• Les mateixes que per al dret de cita
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Els drets d’explotació... i si no ens podem acollir a les
excepcions podem....
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Copyright Copyleft
Podem fer alguns actes reservats si complim unes condicions.
“Tots els drets reservats”
No podem utilitzar la obra lliurement sense demanar permís.
“Alguns drets reservats”
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Llicències Creative Commons
Reconeixement (Attribution): en qualsevol explotació autoritzada de l’obra per la llicència, s’ha de reconèixer-ne l’autoria.
No comercial (Non commercial): l’explotació de l’obra queda limitada a usos no comercials
Sense obres derivades (No derivate Works): l’autorització per a explotar l’obra no inclou la transformació per a crear una obra derivada
Compartir igual (Share alike): l’explotació autoritzada inclou la creació d’obres Derivades, sempre que mantinguin la mateixa llicència a l’hora de ser divulgades
1. La publicació científicab. Nous models de publicació científica
Aquests tres aspectes són claus en l’articulació d’una presència eficaç a la xarxa.
Visibilitat
Reputació
Privacitat
Gestió de la identitat
digital
1. La publicació científicac. La identitat digital
El que ...... s’escriu... es comenta... es filtra... es difon... es valora... es puntua... se
selecciona...
... queda registrat i ens parla del valor d’un usuari i del valor d’una informació
1. La publicació científicac. La identitat digital
Som més o menys coneguts a la xarxa?
• Participació activa a la xarxa
• Nom Bibliogràfic Únic (NBU). Com signem les nostres publicacions?
Visibilitat
número i qualitat de
contactes en una xarxa social
número i qualitat de
subscriptors a un bloc, twitter… replicació dels
propis continguts a la
xarxa
Visibilitat
1. La publicació científicac. La identitat digital
Quin és el meu
Nom Bibliogràfic
Únic?
Què cal tenir en compte a l’hora de publicar:
1. Tria un tema rellevant, original i d’interès actual.2. Busca col·laboradors (a poder ser, internacionals).3. Fes un treball ben escrit, ben estructurat, ben presentat...4. Fes una bona revisió bibliogràfica (internacional, actual...).5. Selecciona la revista adequada.6. Segueix les instruccions als autors de la revista.7. Demana l’opinió de col·legues.8. Publica’l també en repositoris institucionals i/o acadèmics.9. Difon el treball amb eines 2.0.10. Gestiona correctament la teva identitat digital.
1. La publicació científica
Els autors i les seves noves idees La difusió i l’impacte d’aquestes idees El valor de les publicacions en què es donen a conèixer
Què s’avalua?
2. L’avaluació de l’activitat científica
L’impacte d’una revista té gran importància pels investigadors com a garantia de que els resultats arriben a la major part de la comunitat.
La part més gran de resultats científics rellevants es publica a un grup reduït de publicacions (Llei de Bradford).
L’índex d’impacte dóna una idea de la importància relativa de la revista dins de l’àrea temàtica. El valor absolut de l’índex no té cap significació.
Llei de l’oferta i la demanda = És més difícil publicar a les revistes quan més gran és l’índex d’impacte
2. L’avaluació de l’activitat científica
Indicadors d’impacte
1. De l’article: nombre de cites rebudes, ex. a ISI Web of Knowledge, a SCOPUS.
2. De l’autor: índex h
3. De la revista:• Compliment de criteris de qualitat, ex. Latindex / DICE• Presència en bases de dades, ex. Compendex, IEEXplore, etc. ; i càlculs
derivats, ex. ICDS de MIAR• Càlculs basats en el nombre de cites rebudes, ex. Factor d’impacte d’ISI
JCR, SJR d’SCIMAGO, etc.
A més, també són un indici de qualitat:4. Patents5. Premis
2. L’avaluació de l’activitat científicaa. Indicadors
• ISI Web of Science:• Buscant l’article directament• Amb l’opció Cited Reference Search
http://www.accesowok.fecyt.es/
• SCOPUS: buscant l’article directamenthttp://www.scopus.com
Indicadors d’impacte de l’article
• Citeseerhttp://citeseerx.ist.psu.edu/
• Citebase Search: ús amb cautelahttp://www.citebase.org/
• Google Scholar (?)http://scholar.google.es/
2. L’avaluació de l’activitat científicaa. Indicadors
Quantes citacions
bibliogràfiques ha
rebut un article
meu?
• ISI Web of Science:1. Fent una cerca per autor2. Clicant a Create Citation Reporthttp://www.accesowok.fecyt.es/
• SCOPUS: índex h (author evaluation)
http://www.scopus.com
Indicadors d’impacte de l’autor
• índex h:Nombre h mínim d’articles que han rebut com a mínim h cites.Ex.: h = 9
Nombre de cites rebudes
2. L’avaluació de l’activitat científicaa. Indicadors
Quin és
el meu Índex H?
Indicadors d’impacte de la revista
Factor d’impacte
Nombre de cites rebudes 2 darrers anys
Nombre d’articles publicats en 2 darrers anys
Per a ISI Journal Citation Reports, el factor d’impacte és:
Nombre de cites rebudes en 2006 pels treballs publicats en 2004 i 2005
Nombre de treballs publicats en 2004 i 2005
2. L’avaluació de l’activitat científicaa. Indicadors
Altres indicadors d’impacte de la revista
L’Scimago Journal Rank (SJR) d’SCOPUS és igual, però:• a 3 anys vista• té en compte l’àrea temàtica, la qualitat i la reputació de la publicació que
et cita• algorisme similar al Google Page Rank (prestigi de la cita rebuda)• Rànquings de revistes per àrees temàtiques: http://www.scimagojr.com/
Altres indicadors d’ISI Journal Citation Reports:• factor d’immediatesa• vida mitjana de les cites• factor d’impacte a 5 anys vista• eigenfactor metrics
2. L’avaluació de l’activitat científicaa. Indicadors
Indicadors d’impacte de la revista
Categoria i Quartil
• Les revistes s’agrupen en Categories temàtiques per poder-les comparar.
• Quartil: cadascuna de les 4 parts en què es divideix un llistat d’una categoria ordenat per factor d’impacte.
• 1 revista 1 factor d’impacteun quartil diferent segons la / les categories a les que
pertany
2. L’avaluació de l’activitat científicaa. Indicadors
Quin és
el factor d’impacte
D’una revista?
WEB OF
SCIENCE
Comportament de la revista
JCR
ESI
Anàlisi a nivell d’article ~ autor
Comportament del país, la institució, top,…
2. L’avaluació de l’activitat científica
b. Eines
Mesura i avaluació de les publicacions científiques
• Revistes notables UPC: presència i punts PAR (UPC)http://drac.upc.edu/info/normatives-i-formularis/revistes-i-congressos-notables-upc
• ISI Web of Science• Presència a:
• Sciences Citation Index• Social Sciences Citation Index• Arts & Humanities Citation Index
• ISI Journal Citation Reports• Factor d’impacte• Quartil i categoria
http://www.accesowok.fecyt.es/
2. L’avaluació de l’activitat científica
b. Eines
Mesura i avaluació de les publicacions científiques
• SCOPUS i SCIMAGO• Presència a SCOPUS• Scimago Journal Rank, categoria i quartil• SNIP• Índex h de la revista
http://www.scopus.com
• ERIH• Presència• Valor A / B / C
http://www.esf.org/research-areas/humanities/erih-european-reference-index-for-the-humanities.html
• Carhus Plus• Presència• Valor A / B / C /D
http://www10.gencat.cat/agaur_web/AppJava/catala/a_info.jsp?contingut=carhus_2010
2. L’avaluació de l’activitat científica
b. Eines
Mesura i avaluació de les publicacions científiques
• Latindex• Nombre de criteris complerts
http://www.latindex.unam.mx
• SciELO• Presència
http://www.scielo.org
• DICE• Criteris complerts
http://dice.cindoc.csic.es/ • RESH
• Índex d’impactehttp://resh.cindoc.csic.es/
• InRecs• Factor d’impacte
http://ec3.ugr.es/in-recs/
• Inrecj• Factor d’impacte
http://ec3.ugr.es/in-recj/
• MIAR• ICDS
http://miar.ub.es
2. L’avaluació de l’activitat científica
b. Eines
Avaluació de l’activitat investigadora a la universitat
Tots els professors i investigadors estan sotmesos a processos d’avaluació.
Els processos d’avaluació de l’activitat científica es basen, en bona part,
en indicadors bibliomètrics de les publicacions.
Les revistes científiques són les publicacions amb més pes en la valoració dels mèrits dels investigadors i dels centres de recerca.
Existeixen diferents agències o entitats que participen en els processos d’avaluació de la recerca
2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
Avaluació de l’activitat investigadora a la universitat
Agències estatals d’avaluació:CNEAI: Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad InvestigadoraANECA: Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y AcreditaciónANEP: Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva Agències autonòmiques d’avaluació:AQU: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya
A cada universitat: oficines i/o sistemes de mesura de l’activitat dels investigadors
UPC: Oficina Tècnica RDI / Punts PAR (Punts per Activitats de Recerca)
2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
CNEAI: Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora
Funció: avaluar i incentivar l’activitat investigadora dels professors universitaris i de les escales científiques del CSIC.
Aquesta avaluació permet el reconeixement d’un complement de productivitat (sexenni). És voluntària i es realitza anualment.
Per obtenir un sexenni, s’avaluen els treballs científics realitzats durant un període no inferior a sis anys.
Els Comités assessors del CNEAI estan formats per experts en les diferents àrees temàtiques.
RESOLUCIÓN de 18 de noviembre de 2009, de la Presidencia de la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora, por la que se establecen los criterios específicos en cada uno de los campos de evaluación
2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
Criteris d’avaluació CNEAI (Àrea 6. Enginyeria i Arquitectura)
Àrea 6. Enginyeria i Arquitectura Subcampo6-1. Tecnologías Mecánicas y de la Producción3. Entre las aportaciones, se valorarán preferentemente:(a) Las patentes en explotación…(b) Los trabajos publicados en revistas de reconocida valía, aceptándose como tales las que ocupen posiciones relevantes en los listados por ámbitos científicos en el «Subject Category Listing» del «Journal Citation Reports» del «Science Citation Index» (Institute for Scientific Information -ISI-Philadelphia, PA, USA). Se tendrán en cuenta también los artículos publicados en revistas recogidas en bases de datos internacionales de ingeniería (como por ejemplo International Development Abstracts, International Civil Engineering Abstracts, Environmental Abstracts, Applied Mechanic Reviews)… (c) Los trabajos publicados en las actas de congresos que posean un sistema de revisión externa por pares, cuando estas actas sean vehículo de difusión del conocimiento comparable a las revistas que ocupan posiciones relevantes en el JCR. No se considerarán los pósters, ni los trabajos presentados en los Workshops ligados a los congresos.(d) Los desarrollos tecnológicos importantes que involucren aspectos innovadores y estén reconocidos como tales por la comunidad científico técnica.(e) Los libros y capítulos de libros en cuya evaluación se tendrá en cuenta, su incuestionable carácter investigador, el número de citas cuando sea posible, el prestigio internacional de la editorial, los editores, la colección en la que se publica la obra y las reseñas en las revistas científicas especializadas. No se considerarán las recopilaciones de contribuciones realizadas en otros medios de difusión (revistas o congresos).
http://www1.educacion.es/horizontales/ministerio/organismos/cneai/criterios-evaluacion.html
2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
ANECA: Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación
Funció: contribuir a la millora de la qualitat del sistema d’educació superior, mitjançant avaluació, certificació i acreditació d’ensenyaments, professorats i institucions.
L’activitat d’ANECA es desenvolupa mitjançant diferents programes: Programes d’avaluació d’ensenyaments i institucions. Programes d’avaluació del professorat. Programa d’acreditació. Programa d’avaluació institucional
REAL DECRETO 1312/2007, de 5 de octubre, por el que se establece la acreditación nacional para el acceso a los cuerpos docentes universitarios.
2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
Criteris d’avaluació ANECA
Acreditación nacional para el acceso a los cuerpos docentes universitarios.Titular d’universitat
Tabla 2.1. Puntuaciones máximas para el baremo fijado en el RD1312/2007
En cualquier caso, se valoran preferentemente las aportaciones que sean artículos en revistas de reconocido prestigio, aceptándose como tales las que ocupen posiciones relevantes en los listados por ámbitos científicos en el “Subject Category Listing” del Journal Citation Reports del Science Citation Index (SCI), del Social Sciences Citation Index (SSCI) y del Arts and Humanities Citation Index (AHCI) (Institute of Scientific Information, -ISI- Philadelphia, PA, USA), en el Philosopher’s Index, en el Répertoire Bibliographique de Louvain o similares. Lasrevistas incluidas en otras bases de datos, propias de determinados campos del saber se consideran como una referencia de calidad.
http://www.aneca.es/media/323068/academia_principios_y_orientaciones_080114.pdf
Criteris d’avaluació Acreditació para PTU
Activitat investigadora 50
Activitat docent o professional 40
Formació acadèmica 5
Experiència en gestió i administració 5
2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
AQU: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya
Funció: l'avaluació, l'acreditació i la certificació de la qualitat en l'àmbit de les universitats i dels centres d'ensenyament superior de Catalunya.
Entre les funcions de l’AQU s’hi troba: “la valoració dels mèrits individuals docents i de gestió del personal docent i investigador funcionari i contractat, per a l'assignació de complements retributius i l'avaluació de l'activitat docent del personal docent i investigador de les universitats privades “ .
L’AQU avalua els mèrits de recerca dels PDI de les universitats catalanes, que permeten percebre una retribució addicional.
Resolucions de l’AQU: es poden consultar, ordenades cronològicament, les resolucions d'AQU Catalunya publicades al DOG sobre els processos d'avaluació del professorat (establiment de convocatòries, documentació que cal presentar, criteris d’avaluació, etc.).
2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
Avaluació del professorat UPC
• PAR (Punts d’activitat de recerca)articles, capítols de llibres, ponències en congressos, etc.
• PAD (Punts d’Activitat Docent)formació reglada, tribunals, noves assignatures, EEEs, formació amb l’ICE, invitacions a universitats
• PATT (Punts d’Activitat de Transferència de Tecnologia)convenis, patents, etc…
• PEU (Punts d’Extensió Universitària)Dona, CCD, Voluntariat, etc…
• PDiC (Punts de Direcció i Coordinació)Càrrecs, departaments, assignatures, etc…
2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
L’avaluació de l’activitat científica a la UPC
El model UPC està basat en un sistema d’indicadors: els punts d’activitat de recerca (punts PAR).
Els punts PAR recullen la major part de les activitats de la UPC relacionades amb la recerca: publicacions científiques, patents, premis, participació en projectes, etc.
Els punts PAR incideixen en l’assignació de recursos: priorització en les sol·licituds en convocatòries públiques, elaboració dels pressupostos de les unitats estructurals, etc.
S’ha confeccionat una llista de publicacions notables (articles de revista o actes de congressos que, tot i no estar indexades al JCR, es considera que tenen una qualitat contrastada similar.)
Normativa sobre avaluació de la recerca (punts PAR i PATT)
2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
Quadre resum de valoració dels punts PAR
2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
Revistes notables de la UPC
• Revisió per parells
• Publicació periòdica (5 anys)
• Al menys 10 cites a SCI
• Les revistes on surten les cites estan en el 1r terç JCR
Bibliotecnica > Col·leccions > Revistes
2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
DRAC és l’aplicació informàtica utilitzada a la UPC per calcular els punts PAR dels seus investigadors, grups de recerca i unitats bàsiques. També serveix per:
Gestionar el currículum del PDI.
Gestionar el catàleg dels grups de recerca.
Elaborar les memòries de les unitats bàsiques i els grups de recerca.
Difondre l’activitat acadèmica.
https://drac.upc.edu/info
2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
2. L’avaluació de l’activitat científica
c. L’avaluació a la UPC
http://eprints.upc.es/producciocientifica/
Resum
Resum
Resum
Resum
Moltes gràcies per la vostra atenció
Consultes o dubtes a:
Miquel Puertas ([email protected])Marta Roca ([email protected])
