Avaluació Girona PLSV

SETEMBRE 2012

INFORME DAVALUACI I ACTUALITZACI DEL PLA

Per a:

Pla local de seguretat viria de Girona

Avaluaci del Pla local de seguretat viria 2007-2010

Actualitzaci del Pla local de seguretat viria 2013-2016

Girona

RESPONSABLES MUNICIPALS

Ajuntament de Girona

M. Merc Teixidor Oliveda

Cap de Mobilitat i Via Pblica

EQUIP REDACTOR

Ingeniera de Trfico

Jordi Pars Estela

Enginyer de camins, canals i ports

lia Ramellini Llorca

Ambientloga

Juan Rubal Daz

Tcnic de mobilitat

Manuel Zurera

Delineant

Ral Rodrguez Delineant

Ole Thorson Jorgensen

Dr. Enginyer de camins, canals i ports Assessor de Qualitat

Amb el suport de lequip tcnic dINTRA

SISTEMA DE GESTI DE QUALITAT

Verificaci del projecte

Per JPE

Data Setembre 2012



Girona

NDEX DE CONTINGUTS

1. Introducci ......................................................................................... 1

2. Objectius del Pla Local de Seguretat Viria 2007-2010 ............................. 3

3. Evoluci de laccidentalitat ................................................................... 5

3.1. Caracteritzaci de laccidentalitat ...................................................................................... 8

3.2. Caracteritzaci de les vctimes ........................................................................................ 12

4. Seguiment del Pla dActuaci .............................................................. 13

4.1. Mesures fsiques i de gesti ........................................................................................... 13

4.2. Campanyes de control i procediment sancionador ........................................................... 30

4.3. Educaci per a la mobilitat segura .................................................................................. 33

4.4. Indicadors de seguiment ................................................................................................ 37

5. Conclusions de lavaluaci .................................................................. 39

6. Actualitzaci del Pla local de seguretat viria 2013-2016 ........................ 41

7. Objectius del Pla local de seguretat viria 2013-2016 ............................ 43

8. Lnies estratgiques per a la seguretat viria urbana ............................. 47

8.1. Mesures estratgiques ................................................................................................... 48

8.2. Criteris de seguretat en la jerarquitzaci de la xarxa viria ............................................... 52

8.3. Condicions de seguretat viria en zona urbana per a vianants .......................................... 55

8.4. Configuraci ditineraris segurs per a bicicletes ................................................................ 59

8.5. Elements reductors de velocitat en lmbit urb .............................................................. 61

8.6. Millorar la seguretat de les rotondes urbanes .................................................................. 66

8.7. La seguretat viria dentorns sensibles ............................................................................ 70

8.8. Actuacions en punts de concentraci daccidents ............................................................. 72

9. Temporalitzaci de les actuacions del Pla ............................................. 79

10. Seguiment i avaluaci del Pla............................................................ 81

10.1. Indicadors de seguiment .............................................................................................. 81

NDEX DE PLNOLS

Plnol 1. Evoluci de laccidentalitat 2008-201

Plnol 2. Distribuci dels accidents per anys 2008-2010

Plnol 3. Lesivitat de les vctimes 2008-2010

Plnol 4. Tipologies daccidents 2008-2010

Plnol 5. Punts de concentraci daccidents 2003-2005

Plnol 6. Punts de concentraci daccidents 2008-2010



Girona

1

1. INTRODUCCI

El Pla local de seguretat viria del municipi de Girona, desenvolupat lany 2006,

semmarcava dins dels objectius de reducci daccidentalitat en zona urbana fixats pel Pla

de Seguretat Viria 2005-2007, desenvolupat pel Servei Catal de Trnsit.

Lelaboraci del Pla va ser el primer pas dun procs danlisi i millora de la seguretat

viria al municipi. Labast del Pla era de quatre anys, termini pel que es va plasmar un Pla

dactuaci, no noms sobre aspectes estratgics o de poltiques generals, sin sobretot

amb mesures dordenaci i obres de menor envergadura que poguessin ser executades a

mig-curt termini.

Lany 2009 es va elaborar un informe de seguiment per tal de valorar laplicaci del Pla

i els seus efectes, uns primers apunts sobre la nova direcci empresa pel municipi, amb la

voluntat dorientar els responsables municipals en lltim perode del Pla.

El present informe davaluaci s un pas successiu en aquest procs, per tal de valorar

la situaci de seguretat viria al municipi un cop acabat el termini del Pla.

s objecte daquest document comprovar lassoliment dels objectius i mesures del

Pla. Aix mateix es definir, en continutat al Pla, la nova estratgia de treball del

municipi en termes de seguretat viria per als propers quatre anys.



Girona

3

2. OBJECTIUS DEL PLA LOCAL DE SEGURETAT VIRIA 2007-2010

Lany 2006, lAjuntament definia com a objectius fonamentals del Pla local de

seguretat viria de Girona 2007-2010, una reducci del 25% en el nombre

daccidents amb vctimes lany 2010 respecte de lany 2005.

Grfic 1. Compliment dobjectius del PLSV de Girona

Font: Anuari Estadstic dAccidents a Catalunya (2003-2010), Servei Catal de Trnsit.

Es realitza a continuaci una avaluaci en detall de levoluci de laccidentalitat i de

laplicaci del Pla al municipi.

516

574 571536

468426 424 416

542514

485457

428

0

200

400

600

800

1000

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Evoluci de l'accidentalitat amb vctimes

Objectiu del Pla 2007-2010

Perode previ al Pla Perode de vigncia del PlaAny de

redacci

Tal com mostra el grfic, en finalitzar el termini del Pla 2007-2010, a la

ciutat de Girona sest assolint l objectiu de reducci de laccidentalitat

urbana establert.

Entre els anys 2005 i 2010 sha redut laccidentalitat urbana un 27,1%.



Girona

5

3. EVOLUCI DE LACCIDENTALITAT

El punt de partida de lavaluaci del Pla local de seguretat viria de Girona, planteja la

necessitat danalitzar levoluci dels nivells de sinistralitat del municipi. A ms, lanlisi del

tipus daccidents i de les diferents circumstncies que els envolten poden revelar levoluci

de les problemtiques generals daccidentalitat i ajudar en el disseny posterior

destratgies dactuaci.

En lactual informe es fa referncia a accidents amb vctimes. La utilitzaci de dades

daccidents en general (incloent els sense vctimes) s compromesa, perqu sovint en

aquests accidents no hi interv cap autoritat policial i, per tant, no queden registrats en

les bases de dades.

La base de dades del present Pla prov del programa SIDAT del Servei Catal de Trnsit

que recull la informaci daccidentalitat en zona urbana transmesa per la Policia Municipal

de Girona.

El grfic segent resumeix la situaci existent en el moment de realitzaci del pla i

levoluci que ha tingut lloc en els anys posteriors de vigncia del Pla.

Grfic 2. Nombre daccidents amb vctimes (2003-2010)


Tal com es mostrava prviament, sha produt a Girona un descens de laccidentalitat en

zona urbana, del 27,1% entre 2005 i 2010. La tendncia mostra una millora constant de

la situaci de seguretat, tot i lestabilitzaci dels ltims anys.

516

574 571536

468426 424 416

0

100

200

300

400

500

600

700

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


redacci



Girona

6

Tot i aquesta tendncia favorable, a Girona encara cal treballar de forma important en

aquest mbit. Si sanalitza el nombre daccidents per 1.000 habitants es pot observar que

lndex per cpita del municipi s molt elevat en comparaci a la mitjana catalana.

Grfic 3. Nombre daccidents amb vctimes/1.000 habitants, Girona i Catalunya (2003-2010)

Font: Anuari Estadstic dAccidents a Catalunya (2003-2010) del Servei Catal de Trnsit.

Per tal dajustar la comparaci, sha calculat lndex noms amb municipis de ms de

50.000 habitants. Sha excls la ciutat de Barcelona per evitar distorsions degut a la seva

dimensi i especificitat respecte la resta de municipis. El resultat per a aquest grup s

dun ndex de 2,0 accidents amb vctimes/1.000 habitants, tamb inferior al de la ciutat de

Girona.

Tot i que les dades disponibles al SIDAT han estat transmeses per la Policia Municipal de

Girona, les dades prpies emmagatzemades a la base policial difereixen lleugerament

alguns anys, tal com es mostra a continuaci. Aix be, sobserva la mateixa tendncia

general a les dades provinents de les dues fonts en els ltims anys.

6,4

6,96,6

6,0

5,1

4,5 4,4 4,3

2,5 2,5 2,5 2,4 2,4 2,2 2,2 2,1

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

8,0

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Girona Mitjana de Catalunya

Perode previ al PlaPerode previ al Pla Perode de vigncia del PlaAny de

redacci

El municipi est assolint els objectius de reducci daccidentalitat fixat

pel Pla, amb un descens contant del nombre daccidents anuals. Tot i aix

la rtio per cpita segueix sent elevada en comparaci a la mitjana

catalana, i mostra un important marge de millora.



Girona

7

Grfic 4. Nombre daccidents amb vctimes, base de la Policia Municipal i SIDAT (2003-2010)

Font: Memries anuals de la Policia Municipal de Girona i Anuari Estadstic dAccidents a Catalunya (2003-2010), Servei

Catal de Trnsit.

Per consens amb els responsables municipals, sha decidit treballar en lmbit del present

informe amb dades del SIDAT, ja que disposen de major detall en la localitzaci i criteris

homogenis al llarg del perode destudi.

571542

514485

457428

502477

452427

402377

0

100

200

300

400

500

600

700

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Base de dades SIDAT Dades Memria Policia Municipal

Objectiu del Pla, calculat amb dades SIDAT Objectiu del Pla, calculat amb dades PM


redacciPerode previ al Pla Perode de vigncia del Pla

Any de redacci



Girona

8

3.1. CARACTERITZACI DE LACCIDENTALITAT

Analitzant el perode posterior a la redacci del Pla, sobserva que en laccidentalitat

relativa a Girona entre els anys 2007 i 2010,

Grfic 5. Tipus daccident de trnsit amb vctimes (2006-2010)


Les collisions frontolaterals i laterals entre vehicles poden indicar una situaci general de

visibilitat insuficient en interseccions, una manca de respecte de les prioritats (saltar estop

o cediu el pas) o un excs de velocitat. Aquestes tipologies daccidents, prpies

dinterseccions urbanes, shan produt al municipi en la mateixa proporci anual en tot el

perode.

La causes ms freqents de les collisions per encal s la manca de respecte de les

distncies de seguretat, combinat amb una manca datenci a la conducci.

Els atropellaments sn especialment preocupants per les raons evidents de la fragilitat de

les vctimes i la severitat de les lesions que aquestes solen patir. Al llarg del perode

estudiat sobserva un augment de la proporci anual datropellaments, fet que motiva que

aquesta tipologia daccident sanalitzi amb major detall a continuaci.

7,1%11,2% 11,7% 10,1% 9,9%

15,3%14,3% 13,8% 15,1% 15,6%

16,2% 18,0%

14,8%20,0%

20,7%

5,6%

12,0%

17,1%14,4%

12,7%

40,5%29,6% 30,5% 30,4%

30,0%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2006 2007 2008 2009 2010

Collisi frontal

Collisi frontolateral

Collisi lateral

Encal

Xoc contra obstacles

Sortida de via

Atropellament

Caiguda_Bolcada

Altres

Desconegut

Els accidents ms freqents al llarg dels anys estudiats sn la collisi

frontolateral entre vehicles (30,1%) i els encalos (18,4%). Tamb destaca

un significatiu percentatge datropellaments (14,7%).



Girona

9

3.1.1. Atropellaments

Un atropellament s un accident en el qual es veuen implicats un vehicle i un vianant o un

animal. A les zones urbanes hi ha molts punts de conflicte entre vianant i vehicle i, per

tant, s interessant estudiar aquests accidents amb ms deteniment.

Segons les dades disponibles, es va produt un descens del nombre datropellaments amb

vctimes posteriorment a laprovaci del Pla. Tot i aquesta tendncia, en els ltims anys

saprecia un nou creixement, estabilitzat al voltant dels 65 atropellaments amb vctimes

anuals.

Grfic 6. Nombre datropellaments amb vctimes (2003-2010)


Aquesta xifra suposa una rtio de 0,68 atropellaments/1.000 habitants al municipi, molt

per sobre respecte la mitjana de tot Catalunya, de 0,38 lany 2010.

La mitjana ajustada al grup de municipis de ms de 50.000 habitants (excls Barcelona)

s, per al conjunt, de 0,47 atropellaments/1.000 habitants.

17

4541

82

73

5964 65

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


redacci



Girona

10

Grfic 7. Nombre datropellaments amb vctimes per 1.000 habitants, Girona i Catalunya (2003-2010)


El repunt del nombre datropellaments tamb ha suposat un augment de la lesivitat en els

mateixos. Lany 2010 es varen produir una vctima mortal i set ferits greus en

atropellaments.

Grfic 8. Lesivitat de les vctimes en atropellaments a Girona (2003-2010)


0,21

0,54

0,47

0,91

0,79

0,620,67 0,68

0,45 0,45 0,430,41

0,37 0,37 0,39 0,38

0,00

0,10

0,20

0,30

0,40

0,50

0,60

0,70

0,80

0,90

1,00

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Girona Mitjana de Catalunya

2 1

17

0 1

49

0 1

47

0

14

80

15

86

06

63

03

66

17

61

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Morts Ferits greus Ferits lleus

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


redacci



Girona

11

Anualment ha anat creixent el nombre de vctimes en atropellaments que sn majors de

64 anys i menors de 15 anys, s a dir els dos grups dedat amb major risc de patir

aquesta tipologia daccident.

Grfic 9. Grups dedat de les vctimes en atropellaments a Girona (2003-2010)


Per lany 2010, es pot observar que el percentatge dimplicats en atropellaments s

superior en comparaci amb percentatge que suposen aquests grups dedat sobre el total

de la poblaci de Girona.

Grfic 10. Anlisi de grups de risc en atropellaments a Girona (2010)

Font: Anuari Estadstic dAccidents a Catalunya (2010), Servei Catal de Trnsit i dades IDESCAT.

1

10

5

16

12 11 1113

1 2 1

10 9

4 3 2

12

2422

52

41

30

36

29

6

12 1315

2018

10

19

0

10

20

30

40

50

60

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

< 15 anys entre 15 i 20 anys entre 21 i 64 anys > 64 anys

% implicats en

atropellaments% en poblaci al municipi

< 15 anys 18,6% 16,4%

> 64 anys 27,1% 13,4%

27%

13%

19%

16%

0%

10%

20%

30%

40%

50%



Girona

12

3.2. CARACTERITZACI DE LES VCTIMES

La lesivitat de les vctimes registrades en sinistres de trnsit en zona urbana s un

indicador important a considerar en lanlisi de la seguretat viria. La base de dades

distingeix entre tres grups de vctimes: morts, ferits greus i ferits lleus.

Sobserva que parallelament al procs de disminuci del nombre daccidents tamb sha

produt una menor lesivitat en els mateixos, amb una disminuci del 55,1% dels ferits

greus i mortals lany 2010 respecte 2005.

Grfic 11. Lesivitat de les vctimes en accidents en zona urbana a Girona (2003-2010)


Puntualitzar que en el perode 2009-2010 sobserva una estabilitzaci de les tendncies

daccidentalitat, posant de manifest la necessitat de seguir implementant mesures de

millora per mantenir una tendncia decreixent fins assolir els nivells mitjans daltres

ciutats de Catalunya.

4 27

572

347

631

346

626

044

583

336

598

331

508

3 19

535

220

488

0

100

200

300

400

500

600

700

Morts Ferits greus Ferits lleus

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


redacci

En el perode de Pla (2007-2010) sha produt una disminuci del 11,1%

dels accidents amb vctimes i un 44,4% de les vctimes greus, evidenciant

un assoliment satisfactori dels objectius del Pla.



Girona

13

4. SEGUIMENT DEL PLA DACTUACI

El Pla dactuaci preveia un seguit de mesures estratgiques de millora. La seva

implementaci i els efectes derivats en termes de reducci de laccidentalitat es valorar

tot seguit.

Aquestes propostes es van dividir en tres grups dactuaci:

Actuacions de millora amb mesures fsiques i de gesti, incloent lactuaci sobre

punts de concentraci daccidents i entorns insegurs;

Mesures de millora o manteniment dels mecanismes de control i campanyes

preventives;

Mesures per incrementar o mantenir les activitats deducaci per a la mobilitat

segura i formaci en seguretat viria.

4.1. MESURES FSIQUES I DE GESTI

A continuaci es repassa lestat dimplementaci de les mesures plantejades al Pla de

2006. La taula segent mostra lestat daplicaci i indica lapartat on es parla en detall de

cada mesura (sempre que es disposi dinformaci).

Mesures fsiques i de gesti Estat dimplementaci Detall

Jerarquitzaci de la xarxa viria En procs Apartat 4.1.1

Augment de la xarxa de carrers per a vianants Realitzada

Ampliaci de la xarxa de carrils bicicleta Realitzada

Refor de mesures fsiques contra lestacionament

indegut Realitzada Apartat 4.1.2

Establiment de semfors als passos de vianants de les

vies bsiques

Realitzada en un alt percentatge de passos

Apartat 4.1.3

Millora de loferta de transport pblic urb Realitzada Apartat 4.1.4

Creaci de la figura del Responsable del Pla local de

seguretat viria En projecte Apartat 4.1.5

Actuacions en punts negres i interseccions conflictives Realitzada Apartat 4.1.6

Actuacions en entorns escolars Realitzada Apartat 4.1.7



Girona

14

4.1.1. Jerarquitzaci de la xarxa viria

Lany 2012 el municipi ha iniciat el procs per a lelaboraci del Pla de Mobilitat Urbana

Sostenible (PMUS), havent finalitzat el termini de validesa de lantic PMU. Al llarg del

perode del Pla de Seguretat sha anat assignant noves funcions a diferents carrers de la

xarxa urbana, bsicament per pacificar espais de la ciutat. Es detallen algunes de les

mesures.

Donat que aquesta s una mesura de carcter continu i que la variaci de les funcions del

viari s un aspecte viu com la prpia ciutat, cal entendre la mesura com realitzada tot i

que es consigni com en procs.

El PMUS s leina ms indicada per definir aquests usos dels carrers i haur de revisar

lestat actual, ladequaci del disseny a ls i tamb si la ciutat necessita canviar alguns

daquests usos a mig o llarg termini.

Tot seguit sexposen algunes dades sobre les actuacions implementades, que es considera

tenen efectes directes en la seguretat viria de la ciutat.

Carrers amb lmit 30 km/h

Sha anat establint lmit de velocitat 30 km/h amb placa complementria de respecteu

bicicletes per tal de fer possible un s compartit de vies entre vehicles a motor i

bicicletes.

La xarxa actual a Girona daquest tipus de carrers arribava lany 2011 a 37,23 km. Alguns

dels carrers amb aquesta ordenaci sn el carrer Cap de Creus, Juli Garreta, a lentrada al

pati de lEscola Vedruna o els trams dentrada des dEmili Grahit a la trav. de la Creu o al

carrer Migdia, el carrer Sant Joan Baptista de la Salle, el carrer Maluquer o el carrer de la

Mare de Du de Loreto, junt a lescola CCEIP el Pla de Girona.

Zones 30

Aquests sn trams de carrer on sha invertit la prioritat, essent el vianant i no el vehicle

lusuari propi o ms propi daquests espais. Exemples daquest tipus despai sn els

carrers de Port Llligat, carrer Muntanya o el carrer de La Maana, on sha dotat el primer

tram de paviment nic i sha elevat les crulles posteriors.

Altres

El carrer Rutlla, des del carrer Ultnia presenta una estructura similar a lanterior, amb

lmit de 20 km/h i les interseccions elevades a Bisbe Lorenzana i Sant Joan Baptista de la

Salle, per, la funci de pes de connectivitat del carrer Rutlla en lestructura viria no

permet aplicar, de moment, una disposici de prioritat invertida.

El carrer Maragall ha variat tamb la seva estructura fsica, tenint actualment un carril

duna direcci i unes voreres realment mplies, com correspon a un entorn amb molta

freqentaci de vianants amb comer, activitat econmica i unes infraestructures de



Girona

15

serveis importants com la casa de Cultura, installacions del Cos de Mossos dEsquadra,

Oficina dInformaci Turstica a lAntic Hospital de Santa Caterina.

Shan establert tamb carrers amb circulaci restringida i amb prioritat per als vianants,

amb diferents mecanismes com control de cmera, pilones retrctils (manuals, amb

comandament a distncia o intrfon).

Exemples daquests tipus de regulaci sn: laccs al Barri Vell des de pl. Catalunya

(cmera); el carrer Abreuadors, Peixateries Velles, Anselm Clav amb el c. Nord, Carrer

Nou amb Santa Clara o Josep Arnal (pilones retrctils manuals); i de pilones als extrems:

Pujada Rei Mart, carrer del Nord, carrer Marf, Font del Rei o la travessia de Canaders,

entre altres; carrer Nord (pilones amb intrfon).

Com es comprova de la revisi de les memries i de lobservaci in situ, la xarxa sha anat

ampliant en les diverses modalitats de pacificaci i reassignaci dusos.

Exemples de pacificaci, vies compartides i amb restricci daccs

Imatge 1. Entrada carrer de la Creu des dEmili Grahit. Lmit 30. Respecteu les bicicletes.

Imatge 2. Entrada carrer Juli Garreta amb pas de vianants elevat.

Imatge 3. Inici Zona 30 al carrer de la Maana. Imatge 4. Intersecci elevada entre la Maana i el carrer Orient.



Girona

16

Imatge 5. Intersecci elevada del carrer Rutlla amb Bisbe Lorenzana.

Carrils bicicleta

Entre lany 2009 i 2011 sha passat duna longitud de carril bicicleta de 16,5 km a 17,65

km. En aquests anys shan executat els projectes dobra de millora de la pavimentaci i

senyalitzaci del carril bici del passeig dOlot entre els carrers Gell i Barcelona i sha

acabat tamb el carril entre el barri de la Devesa i el de Fontajau.

La longitud de carril bici compartit amb bus s de 1,32 km i les vies amb lmit 30

km/h s de 37,23 km, el que permet tamb ls pels usuaris ciclistes daquesta part de

la xarxa amb ms seguretat.

Al setembre de lany 2009 es va posar en marxa el sistema ds de bicis urbanes

anomenat Girocleta. I ho va fer amb 8 estacions i 160 bicicletes. Des daleshores, el

sistema sha anat reforant. Actualment hi ha un total de 200 bicicletes: 140 distribudes

permanentment per la ciutat amb 279 aparcaments i un total de 10 estacions. Les

estacions ms utilitzades sn les de la plaa de Catalunya i la biblioteca Ernest Lluch

(2011).

Imatge 6. Estaci del Girocleta. Emili Grahit a laltura del carrer Migdia.

Imatge 7. Carril bicicleta del pg. dOlot



Girona

17

Cal assenyalar que, segons la memria de Via Pblica, lany 2011 shan guanyat 404 nous

usuaris i que el sistema arriba actualment fins a 1.674 usuaris.

Imatge 8. Carril bicicleta al carrer Montnegre amb separador fsic.

Imatge 9. Tram de carril bicicleta abans del carrer Bernat Boadas.

Daltra banda, les places destacionament per a bicicletes a la xarxa urbana de Girona s

de 1.683 (2011).

Es comprova que el comproms de Girona amb la bicicleta s clar. No obstant, cal anar

corregint algunes disfuncions que sobserven en la implantaci o adaptaci de trams

existents i que donen peu a un major risc per als ciclistes o per a altres usuaris.

4.1.2. Lluita contra lestacionament indegut

Respecte al reforament de la lluita contra les infraccions per estacionament, levoluci ha

estat de dos exercicis amb un elevat nombre dinfraccions sancionades (anys 2009 i 2010)

per retornar lany 2011 a una situaci similar a la de linici del perode, lany 2008.

De manera agrupada (totes les sancions relacionades amb lestacionament) lany 2008 es

van imposar un total de 41.250. Aquesta xifra va arribar a lentorn dels 64.000 el 2009 i

2010. Lany 2011 el total va ser superior al de 2008, per sensiblement inferior als dos

anteriors quedant en 52.239.

Aquesta tendncia es mant per al grup de sancions que no tenen a veure amb

lestacionament regulat horari.

Les sancions per infracci en zona blava o de regulaci horria van pujar des de 2009 i es

mantenen entorn de les 25.000.

La taula segent mostra les dades completes del perode.



Girona

18

Taula 1. Evoluci de les sancions i lluita contra lestacionament indegut

2008 2009 2010 2011

Total sancions estacionament 41.250 63.909 64.288 52.239

Total sancions regulaci horria 15.132 27813 25.261 24.186

% sancions regulaci horria s/total 36,7 43,5 39,3 46,3

Total sancions no relacionades amb zona de regulaci horria 26.118 36.096 39.027 28.053

Tal com sobserva, si b s cert que ha pujat relativament el nombre de sancions en zona

de regulaci horria, tamb ho s que aquelles sancions daparcament fora daquests

espais ha crescut en els dos anys centrals, tant el total de sancions daparcament com les

sancions especfiques per sobrepassar el lmit horari o per no disposar del tiquet.

Millora de la visibilitat

Una de les recomanacions del Pla incidia en la necessitat dalliberar visualment les

interseccions i tamb eliminar possibles obstacles (usualment mobiliari urb) que

poguessin destorbar la connexi visual entre conductors en les interseccions o entre

conductor i vianant en els passos.

La feina feta es veu entre daltres, en laugment de passos de vianants on sha establert

un aparcament de motos, que permet veure amb claredat i anticipaci si hi ha vianants

que es disposen a travessar.

Daltra banda, cal dir que sha installat enllumenat all on shan produt sollicituds per

part dels vens i sha pogut confirmar aquesta deficincia.

Imatge 10. Prquing de motocicletes abans dun pas de vianants a Mn. Baldiri i Reixach.

Imatge 11. Prquing de motocicletes abans dun pas a la plaa Mare de Du de Montserrat.



Girona

19

Imatge 12. Davant mateix de les motocicletes de la imatge anterior, un vehicle estacionat destorba la visibilitat des de laltre banda.

Imatge 13. Pas de vianants al carrer Montnegre. Disfuncions que cal resoldre.

Cal, per continuar la feina iniciada per evitar situacions de manca de visibilitat. Aquestes

correccions provindran en alguns casos de modificacions de la infraestructura, altres de

lordenaci que sestableixi i tamb, de laplicaci de mesures disciplinries per tal

dobligar al compliment de les regulacions en matria de mobilitat urbana.

Pel que fa sobretot al disseny, caldr anar eliminant disposicions en xamfr per no deixar

vianants travessant sobre la calada. Respecte a la correcta situaci de mobiliari i

aparcaments de motos abans dels passos, els criteris que sestan aplicant sn molt

correctes i sha de seguir aquesta lnia de treball.

Imatge 14. Carrer de Joan Roca i Pinet. Orella a un costat i manca a laltre.

Imatge 15. Manca de visibilitat en el pas de vianants al carrer Pau Vila.



Girona

20

Imatge 16. Vehicles lluny de la intersecci i millora de la visibilitat. Carrer de les Gavarres.

Imatge 17. Montnegre cantonada amb carrer de Campcards. Xamfr i itinerari llarg dels vianants.

4.1.3. Semaforitzaci de passos de vianants o creaci de refugis

En el perode en estudi shan semaforitzat passos de vianants:

Any 2009: al carrer Pedret, dos a lav. de Llus Pericot, dos a lav. Reggio Emlia, al

carrer Santa Coloma, a Joaquim Vayreda amb Maluquer i a la rotonda de Santa

Coloma.

Any 2010: carretera de Sant Feliu amb carrer Barranc, davant del tanatori de Girona i

a la carretera de Santa Coloma amb la rotonda de Marie Curie.

Any 2011: les actuacions de semaforitzaci relacionades amb passos de vianants sn

ladjudicaci de les obres a la crulla de la carretera de Sant Gregori amb el carrer de

Can Sunyer per poder semaforitzar el carrer Font de la Teula i dos passos a la

carretera de Sant Gregori i sha incorporat avs acstic a diverses crulles fins arribar a

les 20 actuals.

A ms de la semaforitzaci, que sacaba de revisar, una altra mesura molt positiva

encaminada a la protecci de la mobilitat del vianant en vies dun cert volum de trnsit, s

la installaci de refugis en els passos de vianants. Aquest element dordenaci permet

travessar en dos temps quan no es pot fer duna sola vegada ja sigui per lamplada de la

via o per la menor capacitat de desplaament de les persones.

LAjuntament de Girona ha establert alguns refugis nous dels quals es mostren imatges.

Sn al carrer de Joaquim Vayreda, davant del Parc de la Devesa, a lavinguda de Montilivi

i al carrer Alb.



Girona

21

Imatge 18. Refugi a Joaquim Vayreda, davant del Parc de la Devesa.

Imatge 19. Refugi a lav. de Montilivi, davant lesglsia de Sant Miquel.

Imatge 20. Refugi fsic al carrer Alb. Imatge 21. Refugi amb marques viries al carrer de lAlb.

Aquesta s sens dubte una mesura molt positiva que cal anar estenent a vies amb grans

amples de secci o amb dos carrils de circulaci per sentit, per fer aquestes vies ms

permeables i, sobretot, ms segures. No cal oblidar que un dels parmetres que encara

ha de millorar a Girona s el nivell datropellaments, que s, precisament, el que es pot

evitar disposant de refugi.

En aquest sentit, dir tamb que, sempre que sigui possible, els refugis han de ser fsics,

dobra, per acollir realment i amb seguretat al vianant que espera.

4.1.4. Millora del transport pblic urb

Entre 2009 i 2011 shan installat 5 noves marquesines i mobiliari divers a les parades de

transport pblic. Lany 2011 dels 34 vehicles de la xarxa urbana de Girona, el 94% eren

adaptats per a persones amb mobilitat reduda (PMR).

Sha fet un esfor per promoure ls del transport pblic amb la millora de parades, la

incorporaci dun sistema dajuda a lexplotaci i amb ladquisici de 4 vehicles lany 2010

que permet un major rigor en la puntualitat del servei i la millora del confort. A ms,



Girona

22

shan introdut targetes bonificades per a diversos collectius (fins a 18 anys) i gratutes

per a escolars.

Shan installat el darrer any 39 pantalles a les parades de lnia bus amb informaci sobre

el temps de pas dels autobusos o de possibles incidncies.

Levoluci del nombre de passatgers transportats entre 2009 i 2011 ha estat dun

augment de gaireb el 20% sobre el 2008, un 9% superior el 2010 respecte lany anterior

i un 2,7% entre 2010 i 2011. El total de viatgers transportats el 2011 era de 2.903.637.

4.1.5. Creaci de la figura del Responsable del PLSV

Es destaca la importncia de designar un responsable del pla local de seguretat viria per

garantir el seguiment i laplicaci del Pla de forma transversal a les poltiques municipals.

Aquest s un element clau per garantir lxit del Pla.

A Girona no sha arribat a definir la figura del Responsable del Pla, tot i que tampoc sha

desats les actuacions que proposava el Pla Local de Seguretat Viria.

4.1.6. Punts i trams de concentraci daccidents

La detecci dels punts de la xarxa viria del municipi amb major concentraci daccidents

es va realitzar a partir de lanlisi de la distribuci de tots els accidents de Girona (amb i

sense vctimes) durant els anys 2003-2005.

El criteri de selecci adoptat en el municipi de Girona va ser incloure en lanlisi aquelles

crulles amb ms de 25 accidents en el perode i trams amb ms de 35 accidents.

Daquesta selecci van resultar 23 punts de concentraci daccidents (PCA), alguns dels

quals posteriorment es van tractar agrupats per trams (TCA).

s objecte daquest informe avaluar les actuacions realitzades en aquests entorns i la

resposta que es pugui haver manifestat en termes de reducci de laccidentalitat.

La comparativa es veu dificultada pel fet que en perode 2003-2005 savalus la suma

daccidents amb i sense vctimes, i posteriorment en lavaluaci shagin estudiat

exclusivament els accidents amb vctimes (un criteri ms rigors).

En aquesta avaluaci shan localitzant en un SIG la totalitat daccidents amb vctimes

succets en zona urbana entre els anys 2008 i 2010, tal i com mostra el plnol 1 annex en

aquest informe. Amb aquesta distribuci i les dades del Pla original i el seu informe de

seguiment, es visualitza levoluci dels nivells daccidentalitat en els entorns destudi del

Pla (plnol 5). Aquestes dades es reflecteixen a la taula segent1, i es realitza una primera

valoraci daquesta tendncia.

1 En escala de color des de vermell (valors elevats daccidentalitat), a verd (baixos nivells daccidentalitat), amb valors intermedis grocs.



Girona

23

Lanlisi de les dades associades al SIG permet extreure cartografia complementria que

mostra la distribuci dels accidents per any (plnol 2), les vctimes associades i la seva

lesivitat (plnol 3) aix com la tipologia daccidents (plnol 4).

Taula 2. Evoluci del nombre daccidents en punts i trams de concentraci daccidentalitat


Sha analitzat en detall la tendncia evidenciada i les actuacions implementades a cada

indret, tal i com es recull a les fitxes segents. De lanlisi de cada punt sen desprn

una avaluaci global, per determinar si sha resolt la problemtica de seguretat viria.

El sentit de lescala de color indica si el punt mostra un augment de laccidentalitat (de valors verds - grocs cap a vermell), o una disminuci (de valors vermells - grocs cap a verd).

Localitzaci 2008 2009 2010tendncia

(%)

T1 Carrer Barcelona 40 41 30 -25%

T2 Carrer Santa Eugnia 19 27 18 -5%

T3 Avinguda Llus Pericot 15 20 24 60%

T4 Avinguda Jaume I 16 19 9 -44%

T5 Carrer Migdia 15 12 23 53%

T6 Carrer Agudes 3 3 2 -33%

T7 Rambla Xavier Cugat 4 2 1 -75%

T8 Carrer Pedret 8 6 8 0%

P4 Rotonda Assamblea de Catalunya 3 6 5 67%

P6 Rotonda del Rellotge 3 3 2 -33%

P9 Intersecci entre el carrer de la Creu i el carrer Rutlla 0 1 1 100%

P10 Plaa de Salt 2 0 2 0%

P11 Plaa d'Europa 6 0 0 -100%

P12 Intersecci entre el passeig d'Olot i el carrer d'Orient 1 2 0 -100%

P13 Intersecci entre carrer Freser i carrer Sant Isidre 2 4 1 -50%

P14 Intersecci entre carrer Riu Terri i carrer Sant Isidre 3 1 2 -33%

P15 Intersecci entre carrer Freser i carrer Santiago 1 0 0 -100%

P16 Intersecci entre carrer Riu Terri i carrer Santiago 1 0 0 -100%

P17 Intersecci entre carrer Riu Terri i carrer Santa Maria 0 0 1 100%

Acc amb vctimes

T1

redacci2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 VALORACI ACCIDENTALITAT

desc. desc. desc. desc. desc. 40 41 30 Disminuci, tot i mantenir un elevat nombre d'accidents

Carrer Barcelona

EVOLUCI DE L'ACCIDENTALITAT AMB VCTIMES

previ Pla seguiment avaluaci

Situaci l'any de redacci del Pla - 2006

Accidents amb vctimes

Proposta del pla

Pl. Marqus de Camps

Tram amb una distribuci d'espais diversa al llarg del seu recorregut. En alguna zona no hi ha voreres. Amb un disseny onprimava la mobilitat del vehicle, hi havia un pla de millora fet en el marc del Projecte ARTIST de la UE per definircondicions de sostenibilitat en artries urbanes.

PLAA MARQUS DE CAMPS- Establir fase de groc intermitent en el semfor de vehicles del ramal dretd'entrada a la plaa des d'lvarez de Castro i eliminar semfor de vianants actual.- Incorporar senyalitzaci vertical per a remarcar la prioritat del vianant.- millora de la senyalitzaci horitzontal, prcticament desapareguda per desgast.

INT. AV. LVAREZ DE CASTRO- Implantar semfor de vianants per travessar el c. Barcelona a la branca sud enla crulla amb lvarez de Castro.

PL. POETA MARQUINA- Evitar cicles llargs de semfor a tot el carrr. Mxim de 90 segons en hores puntai inferiors en hores vall.- Completar la dotaci de guals als passos de vianants coincidint amb laremodelaci de tot el carrer Barcelona

AvaluaciPLSVGirona20072010

Pl. Marqus de Camps

Esquema reforma crulla. Orelles

i inferiors en hores vall.- Completar la dotaci de guals als passos de vianants coincidint amb laremodelaci de tot el carrer Barcelona.

PLAA D'ESPANYAIndisciplina dels vianants. Fase de vermell de vianants massa llarga.

- Alternativa 1.- Implantar fase extra de 15" exclusiva pels girs de vehicles al'esquerra (cap a l'estaci) amb vianants i circulaci recta en vermell. Restacapacitat.

- lternativa 2.- Prohibir el gir a l'esquerra cap a l'estaci. Els vehicles procedentsdel sud accediran pel carrer Lorenzanadosvarez de Castro.- Construir orelles per reduir longitud del pas de vianants a plaa d'Espanya al vialprolongaci del carrer Lorenzana.INT. C. SANT JOAN BAUTISTA DE LA SALLE- Refer la cantonada per eliminar el disseny en xamfr. S'eliminen els vehicles aparcats. - Amb la cantonada refeta, desplaar el pas de vianants acostant-lo a la crulla.

INT C. DE LA CREU- De forma general, al carrer Barcelona, establir mesures de control de velocitat i senyalitzaci que ho reforci.

INT. PG. OLOT I EMILI GRAHITs uns dels punts amb ms acumulaci d'accidents, per no s'observen disfuncions importants. Hi ha un pas de vianantsallunyat per una tanca evita travessar fora d'ell.- Repintar marques viries.

INT. C. ORIOL MARTORELL I C. CASSI COSTAL- Establir pas de vianants amb semfor a c. Barcelona a l'altura de c. Oriol Martorell.- A la crullade Cassi Costal reduir el cicle semafric i canviar la fase de gir a esquerra de c. Barcelona a Cassi Costal:separant fases de seguir recte cap a pg d'Olot i gir a Cassi Costal. Els vianants podran tenir verd en aquesta mateixa fasede gir a esquerra.


Proposta del pla

TRAM C. PAU VILA A C. UNIVERSITAT DE MONTPELLER- A l'altura del carrer Pau Vila, establir un pas de vianants (s a mig tram des decassi Costal i Saragossa). Si es possa aquest, es compensa la manca de pas alsud de la intersecci de Barcelona amb cassi Costal.

C. SARAGOSSA FINS A SANT IGNASI- Implantar pas de vianants amb semfor per travessar el c. Barcelona a la bandasud del c. Sant Ignasi.

C. NARCS BLANCH I C. CARLES RAHOLA- Millorar la senyalitzaci per indicar amb temps als conductors de la possibilitat de girar a la dreta per Narcs Blanch venint del Sud.

INT. AMB C. MARTI SUREDA- Alinear els dos trams del pas de vianants per travessar el c. Barcelona prop del c. Marqus de Caldes de Montbu i pintar el tram que falta. - reduir el radi de gir de la cantonada a la intersecci entre Mart Sureda i el carrer Barcelona (costat Nord) i acostar ms el pas de vianants a la crulla.

Pas de vianants a c. Sant Ignasi. Al fons, centre comercial. Manca pas per travessar el c. Barcelona

Pas de vianants a l'altura de Marqus de Caldes de Montbu

C. SANT MIQUEL I C. SANTA MARIAs una excepci, ja que es pot girar a l'esquerra quan arribes al carrerBarcelona, per hi ha hagut accidents.- Prohibir el gir a l'esquerra sortint des de Sant Miquel cap a c. Barcelona.- Millorar la senyalitzaci horitzontal al c. Barcelona.


Barcelona, per hi ha hagut accidents.- Prohibir el gir a l'esquerra sortint des de Sant Miquel cap a c. Barcelona.- Millorar la senyalitzaci horitzontal al c. Barcelona.- Pintar marques de fletxa de gir a la dreta.

TRAM C. JOAN ALSINA FINS A LA ROTONDA DE MAS GRIL'espai que hauria d'ocupar la vorera l'ocupen vehicles aparcats, contenidors debrossa,... es detecten velocitats excessives.- Refer les voreres per aconseguir una superfcie prou regular i alliberar espai devorera traient contenidors, pals i altre mobiliari. Deixar mnim 2 m lliures de pas.- Cal en aquest tram una reurbanitzaci del carrer.

ROTONDA DE MAS GRIFinal del tram amb carcter urb. Hi comencen els punts d'accs a altres viesinterurbanes.- Instal.lar bandes reductores de velocitat a les entrades de la rotonda.- Prolongar l'illot triangular del pas de vianants que creua c. Barcelona finsarribar al pas i construir-ne un segon illot petit a l'altra banda per crear un espaide refugi del vianant.

NUS C. BARCELONA AMB AP-7- Suavitzar el pendent de la rampa d'accs a l'AP-7 des del centre de Girona

INT. AMB EL C. ARAG- Reduir el temps d'espera dels vianants al pas per travessar el c. Barcelona.- Repintar i adaptar el pas i senyalitzar-lo (senyals verticals).

INT. C. BALEARS- Prohibir els girs a esquerra des del c. Barcelona. Poden utilitzar la rotonda percanviar de sentit i girar cap a Balears a la dreta.- Establir pas de vianants amb semfor activat amb polsador.

Voreres a l'altura de carrer Riu Segre

Illot i pas de vianants a la rotonda Mas Gri


Ordenaci del punt l'any d'avaluaci del Pla -2011

PLAA MARQUS DE CAMPS- Remodelaci. S'ha renovat la senyalitzaci horitzontal, per no s'ha establert elsemfor en groc intermitent i, per tant, tampoc s'ha eliminat el semfor devianants.

INT. AV. LVAREZ DE CASTRO- No s'han realitzat les actuacions proposades.

PL. POETA MARQUINA- S'ha afegit un nou grup de semfors per escurar distncies de la parada sentit sud i millorar la seguretat.- Es mant cicle de 100" (Vehicles: vermell 43", verd 54" i groc 3").

PLAA D'ESPANYA- Reforada amb l'arribada de l'estaci d'autobusos.- Els vianants tenen una fase prpia de verd de 24" i el gir a l'esquerra t tamb fase prpia al cicle semafric.

INT. C. SANT JOAN BAUTISTA DE LA SALLE- No s'han realitzat les actuacions proposades.

INT C. DE LA CREU- No s'han realitzat les actuacions proposades.

INT. PG. OLOT I EMILI GRAHIT- No s'han realitzat les actuacions proposades (o b no s'ha mantingut el bon estat de la senyalitzaci horitzontal).

INT. C. ORIOL MARTORELL I C. CASSI COSTAL- No s'han realitzat les actuacions proposades.

TRAM C. PAU VILA A C. UNIVERSITAT DE MONTPELLER- No s'han realitzat les actuacions proposades.

C. SARAGOSSA FINS A SANT IGNASI- No s'han realitzat les actuacions proposades.

Orelles i nou pas de vianants per accedir a pl. d'Espanya.

Int. amb pg. d'Olot i Emili Grahit. Marques viries molt esborrades.


C. NARCS BLANCH I C. CARLES RAHOLA- No s'han realitzat les actuacions proposades.

INT. AMB C. MARTI SUREDA i DEULOVL- No s'han realitzat les actuacions proposades. Existeix un projecte de reforma.- S'ha senyalitzat un nou pas de vianants a la banda sud de la crulla. - S'ha semaforitzat el pas de vianants de carrer Sant Isidre.

C. SANT MIQUEL I C. SANTA MARIA- S'han realitzat les actuacions. Nova senyalitzaci i prohibici de gir a esquerra des de c. Sant Miquel cap a c. Barcelona.

TRAM C. JOAN ALSINA FINS A LA ROTONDA DE MAS GRI- No s'han realitzat les actuacions proposades.

ROTONDA DE MAS GRI- No s'han realitzat les actuacions proposades.

NUS C. BARCELONA AMB AP-7- No s'han realitzat les actuacions proposades.

INT. AMB EL C. ARAG- S'ha repintat el pas, per no s'ha reduir el temps d'espera del vianant ni s'ha establert senyalitzaci vertical del pas de vianants.

INT. C. BALEARS- S'ha prohibit el gir a l'esquerra des del carrer Barcelona cap a Balears, per no s'han realitzat la resta d'actuacions.

Int. amb c. Sant Ignasi. Continua sense pas de vianants a la banda sud.

Int. c. Sant Miquel. S'han prohibit el gir a l'esquerra sortint al c. Barcelona.


FASE D'IMPLEMENTACI

EVOLUCI DE L'ACCIDENTALITAT VALORACI GLOBAL

T1Realitzada

parcialment

FUTURES ACTUACIONS

AVALUACI GLOBAL

Disminuci, tot i mantenir un elevat nombre d'accidents

Tendncia positiva. Es mantenen problemes de seguretat en crulles concretes.

Les segents crulles segueixen registrant elevada accidentalitat en el trienni 2008-2010:

- Rotonda de Mas Gri

- Intersecci amb carrer Marti Sureda i Deulovl, i Sant Insidre.

- Intersecci amb carrer Emili i Grahit.

- Intersecci amb carrer del Bisbe Lorenzana.

- Intersecci amb plaa del poeta Marquina.

- Intersecci amb carrer de Santa Eugnia.

AvaluaciPLSVGirona20072010AvaluaciPLSVGirona20072010

T2

redacci2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 VALORACI ACCIDENTALITAT

desc. desc. desc. desc. desc. 19 27 18 Disminuci, tot i mantenir un elevat nombre d'accidents


Proposta del pla


Carrer Santa Eugnia



C. Rafael Mas. Pas de vianants llarg.

Carrer de la xarxa bsica, s, junt al pg. d'Olot, la principal connexi amb Salt. Hi ha alguns trams que sn de sentit nic decirculaci i altres amb sentit doble noms per als autobusos.

TRAM DE CANONGE DORCA A RAFAEL MAS- Nou pas de vianants per travessar Santa Eugnia a l'oest de canongeDorca.- Refugi al pas per travessar carrer Rafael Mas i tancar radi de gir refent lavorera en aquesta cantonada.

INT. C. MESTRE FRANCESC CIVIL- Buscar nova ubicaci per als contenidors.

INT. C. REMENCES AMB C. IBRIA- Nou pas de vianants per creuar Santa Eugnia entre Remences i Ibria.

TRAM C. ILLA, AV. SANT NARCS I C. CAP DE CREUS- Acostar cap a la crulla de Sant Narcs el pas de vianants entre aquestcarrer i carrer Ibria.- Entre c. Sant Narcs i av. Josep Tarradellas, implantar senyalitzacihoritzontal de carril bus en sentit Est (cap a Sant Narcs).


C. Joan Mas. Pas de vianants esborrat

carrer i carrer Ibria.- Entre c. Sant Narcs i av. Josep Tarradellas, implantar senyalitzacihoritzontal de carril bus en sentit Est (cap a Sant Narcs).

AV. JOSEP TARRADELLAS- No es proposen actuacions.

TRAM C. ROVIRA I VIRGILI A C. JOAN MAS- Repintar pas de vianants amb c. Joan Mas

INT. C. MARE DE DU DE LA SALUT- A l'Oest de mare de Du de la Salut, acostar el pas de vianants fins al'orella.- Al Nord, ampliar la vorera fins desprs del pas de vianants.- A l'Est , ampliar vorera Sud (enfront benzinera) fins desprs del pas- Prohibir gir a l'esquerra als vehicles que surten de la benzinera.

C. ORIENT I C. ESTIVAL I CISA- Deixar sentit nic (cap a Santa Eugnia) al c. Francesc Estival i Cisa.- Pintar pas de vianants sobre la vorera contnua (d'asfalt) a l'entrada del c.Orient o pavimentar la plataforma elevada amb material propi de vorera.- Obligar al gir a la dreta als vehicles que surten del c. Orient cap a SantaEugnia.

INT. C. TRAV. DE LA FBRICA- Deixar sentit nic (cap a Nord) a Travessera de la Fbrica.

Carrer de l'Orient

C. Mare de Du de la Salut


Proposta del pla


TRAM C. SANT SEBASTI, C. MONAR, C. COSTABONA I C. BASSEGODA- Prohibir el gir a l'esquerra des del c. Santa Eugnia.- Completar passos de vianants a l'Oest de Sant Sebasti i l'Est de Bassegoda- Millorar senyalitzaci dels passos de vianants.- Substituir semfor amb polsador per fases fixes per controlar la velocitat.

INT C. PUIGMAL ( PUNT DE CONFLICTE ENTRE C. FBRICA I C.AGUDES)- Prohibir els girs a l'esquerra des de Santa Eugnia.- Establir semfor amb fases fixes- Nou pas de vianants per travessar Santa Eugnia a l'oest de CanongeDorca.

Travessera de la Fbrica

TRAM DE CANONGE DORCA A RAFAEL MAS

C. AGUDESCanvi en la intersecci: doble sentit al Sud del pg d'Olot i nic al Nord. Semfor 3 fases.- Construir orella per travessar Santa Eugnia a l'Oest de la crulla.

INT. C. JOAN GASPAR I ROIG I C. TURR- Adaptar el pas a l'oest del c. Turr.- Eixamplar voreres i construir orelles per al pas.- Implantar nou pas de vianants entre Joan G. Roig i c. Turr eixamplant voreres i amb orelles.

C. MANEL VIAS- Nou pas de vianants a l'oest de la crulla amb Manel Vias.- Eixamplar vorera al nor de la intersecci amb orella per millorar la visibilitat als cotxes que surten de Manel Vias.- Establir tram amb aparcament de motos a l'oest de l'orella.


TRAM DE CANONGE DORCA A RAFAEL MAS- No s'ha implantat el pas de vianants a l'oest de Canonge Dorca.- La zona de Rafael Mas est actualment en obres (LAV).

INT. C. MESTRE FRANCESC CIVIL- No s'han realitzat les actuacions proposades.

INT. C. REMENCES AMB C. IBRIA- No s'han realitzat les actuacions proposades.

TRAM C. ILLA, AV. SANT NARCS I C. CAP DE CREUS- No s'ha acostat el pas de vianants.- S que s'ha millorat la senyalitzaci horitzontal de carril-bus.

AV. JOSEP TARRADELLAS- No es proposaven actuacions.

TRAM C. ROVIRA I VIRGILI A C. JOAN MAS- No s'han realitzat les actuacions proposades.

INT. C. MARE DE DU DE LA SALUT- S'ha acostat el pas de vianants a l'oest de Mare de Du de la salut. - No s'han realitzat la resta d'actuacions: ampliaci de vorera, orelles ni prohibici del gir a l'esquerra.

Es mantenen les condicions deficients del pas de vianants a l'altura del c. Joan Mas.

Cal encara ampliar la vorera al nord de Mare de Du de la Salut



AVALUACI GLOBAL

A la intersecci amb Agudes s'han executat obres d'orelles millorant les condicions anteriors

Enlloc d'orella, s'ha senyalitzat la prohibici d'estacionar a prop de la cantonada i, espai de crrega/descrrega.

C. ORIENT I C. ESTIVAL I CISA- S'ha fet d'un sol sentit el c. Estival i Cisa.- No s'ha realitzat la resta de les actuacions proposades.

INT. C. TRAV. DE LA FBRICA- S'ha realitzat l'actuaci proposada.

TRAM C. SANT SEBASTI, C. MONAR, C. COSTABONA I C. BASSEGODA- S'ha prohibit el gir a l'esquerra des de Santa Eugnia cap a Sant Sebasti.- No s'ha realitzat la resta de les actuacions proposades.

INT C. PUIGMAL ( PUNT DE CONFLICTE ENTRE C. FBRICA I C. AGUDES)- No s'han realitzat les actuacions proposades.

C. AGUDES- S'han realitzat les actuacions proposades.

INT. C. JOAN GASPAR I ROIG I C. TURR- S'han adaptat i repintat els passos de Joan Roig i de del c. Turr, per no s'ha modificat el del carrer Santa Eugnia.

C. MANEL VIAS- Sha renovat el pas de vianants a Manel Vias, pero no s'han realitzat les actuacions proposades. Enlloc de orella i reserva d'estacionament per a motocicletes, s'ha senyalitzat amb marques viries la prohibici d'estacionar a prop de la cantonada i s'ha definit una zona de crrega i descrrega enlloc de l'estacionament per a motocicletes. Els vehicles comercials, especialment furgonetes i camions poden ser obstacles pitjors per a la visibillitat en una crulla.


FASE D'IMPLEMENTACI


T2 Realitzada parcialment

FUTURES ACTUACIONS

Disminuci, tot i mantenir un elevat nombre d'accidents

Tendncia positiva. Es mantenen problemes de seguretat en crulles concretes.

AVALUACI GLOBAL


- Intersecci amb avinguda de Sant Narcs.

- Intersecci amb avinguda de Josep Tarradellas i carrer del Gell.

- Intersecci amb carrer Mare de Du de la Salut.

- Intersecci amb carrer del Puigmal.


T3

redacci2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 VALORACI ACCIDENTALITATdesc. desc. desc. desc. desc. 15 20 24 Augment de l'accidentalitat al tramAccidents amb vctimes

Avinguda Llus Pericot




Proposta del pla

Arbre enmig del pas al nord de la rotonda Riu Cardener.

Tram de xarax bsica per amb baix volum de trnsit. Una secci de dos carrils per sentit amb mitjana fsica de separacitransitable en la seva major part. La velocitat sembla un dels problemes fonamentals del tram.

ROTONDA RIU CARDONER- Eliminar el pas de vianants entremig que no porta enlloc.- Al pas al Nord de l'obertura de la rambla calen guals i eliminar arbre enmigdel pas.

TRAM ENTRE ROTONDA RIU CARDONER I C. CREU DE PALAU- Establir gual a tots els passos de vianants i interconnectar tots els trams dela rambla central amb el lateral amb passos de vianants.

INT. C. EMLIA XARGAY- Fer passos per travessar el c. Llus Pericot a banda i banda de la interseccii un ms per connectar els trams de la rambla.- Dos dels passos han d'anar en plataforma per a reduir la velocitat. A migtermini potser caldr semforitzar la crulla.- A mig termini, cal fer nou pas de vianants entre E. Xargay y Creu de Palau.

F l d l 'hi h


Rotonda c. Creu de Palau. Contenidor abans del pas de vianants

termini potser caldr semforitzar la crulla.- A mig termini, cal fer nou pas de vianants entre E. Xargay y Creu de Palau.- Fer voreres a les parts del tram on no n'hi ha.

ROTONDA AMB C. CREU DE PALAU- Acostar cap a la crulla el pas de vianants al sud de la rotonda.- Fer refugis fsics als passos de c. Creu de palau.- Reubicar contenidor de brossa que hi ha abans del pas venint de RiuCardener.

C. GUILLEM PLA I C. PICA D'ESTATS- Nou pas de vianants per a creuar el c. Guillem Pla i potser instal.larsemfors al tram per a reduir la velocitat.- Instal.laci bandes rugoses abans del passos (no bandes sonores oplataformes)-- Entre Pica d'Estats i Cardener, refor de senyalitzaci vertical de lmit develocitat recordant que es tracta de zona urbana.

INT. C. MARQUS DE CALDES DE MONTBU- Acostar els passos a la rotonda.- Evitar l'estacionament entre el pas i la rotonda.

INT. C. SANT SALVADOR D'HORTA- Acostar els passos a la rotonda.- Reduir el radi de les cantonades per baixar la velocitat en els girs.

C. Marqus de Caldes de Montbui. Estacionament entre pas i rotonda.


Proposta del pla


INT. C. CASTELL DE REQUESENS- Reubicar els contenidors d'escombraries per millorar la visibilitat al pas.- Bandes rugoses abans d'arribar als passos de vianants

INTERSECCIONS C. JAUME MARQUS I CASTELL DE PERALADA- Tancar l'obertura de la rambla central a l'altura de Castell de Peralada i ferque el gir es faci dos carrers ms enll, a Castell de Requesens, on no hi hapas de vianants entre trams de la rambla.- Mantenir la possibilitat de gir a l'altura del c. Jaume Marqus, persemaforitzar. Adaptar (guals) el pas de vianants entre trams de la rambla.

INTERSECCIONS AMB C. M. DE DU DE LORETO I C. DR. AMETLLER- Acostar els passos a la intersecci (a l'itinerari natural a peu).- A l'ltim tram de la rambla, obrir pas de vianants per connectar ambl'anterior.

ROTONDA PL. PASOS CATALANS- Eliminar arbustos entre el c. Creu i el Pont de la Font del Rei situats entre elrefugi del pas de vianants i la rotonda.- Eixamplar el refugi del pas de vianants de l'av. Llus Pericot.- Establir un refugi amb illot fsic central al pas de vianants del c. Emili Grahit,a l'Est de la Rotonda.- Restablir el pas de vianants eliminat al c. Emili Grahit a l'Oest de la rotonda.- Completar la senyalitzaci vertical dels passos de vianants.

ROTONDA RIU CARDENERS'ha retirat un dels dos arbres davant del pas de vianants, per no hanrealitzat les altres actuacions.

TRAM ENTRE ROTONDA RIU CARDENER I C. CREU DE PALAUEncara falta connectar 1 tram de la rambla central amb pas de

C. Sant Salvador d'Horta. Aparcament en el gir.

C. Castell de Requesens. Contenidor .


TRAM ENTRE ROTONDA RIU CARDENER I C. CREU DE PALAU- Encara falta connectar 1 tram de la rambla central amb pas devianants, el de la crulla d'Emilia Xargay. Els dos primers, des de RiuCardener, tenen pas de vianants.- Resta pendent l'adaptaci amb gual de la major part dels passos devianants de la rambla.

INT. C. EMLIA XARGAYS'han fet els passos de vianants a banda i banda de la intersecci per travessar Llus Pericot.- S'ha semaforitzat la intersecci.- Queda pendent encara un pas de vianants entre Emlia Xargay i Creu de Palau i la vorera est (costat Torre de Rafel).

ROTONDA AMB C. CREU DE PALAU- No s'han realitzat les actuacions proposades.

C. GUILLEM PLA I C. PICA D'ESTATS- S'ha implantat el pas de vianants a Guillem Pla i s'ha reforat la senyalitzaci de lmit de velocitat a 40 km/h.- No s'ha installat bandes rugoses abans dels passos de vianants.

Semaforitzaci crulla c. Emlia Xargay.

Nou pas de vianants a c. Guillem Pla.

No s'ha reubicat els contenidors a l'altura del c. Creu de Palau.



Per evitar estacionaments que esdevenen obstacles visuals, s'estableix prquing de motos. Marqus de Caldes de Montbu.

Cal alinear els passos de vianants amb l'itinerari que defineix la vorera. Altura c. Sant Salvador d'Horta.

INT. C. MARQUS DE CALDES DE MONTBUNo s'han acostat els passos de vianants a la rotonda.Per evitar l'estacionament de cotxes entre el pas i la rotonda, s'ha establert estacionament de motocicletes.

INT. C. SANT SALVADOR D'HORTA/ FRANCESC ROMAGUERA- No s'han realitzat les actuacions proposades.

INT. C. CASTELL DE REQUESENS- No s'han realitzat les actuacions proposades.

INTERSECCIONS C. JAUME MARQUS I C. CASTELL DE PERALADA- No s'han realitzat les actuacions proposades. S'ha protegit amb semfor un pas de vianants a l'alada de Castell de Peralada.

INTERSECCIONS AMB C. M. DE DU DE LORETO I C. DR. AMETLLER- No s'han realitzat les actuacions proposades. - A l'entrada de Dr. Ametller s'ha construt un pas sobre plataforma.- Cal connectar la rambla amb el tram final a travs dels jardins o b fer passos de vianants al final d'aquesta.

ROTONDA PL. PASOS CATALANS- Hi ha refugis a Dr. Llus Pericot. Manca pas encara una de les branques d'Emili Grahit i un refugi al pas actual a l'altra branca.- S'ha rebaixat l'alada dels arbustos entre Pont de la Font del Rei i c. Creu.


FASE D'IMPLEMENTACI



FUTURES ACTUACIONS

Augment de l'accidentalitat al tramCal implementar mesures addicionals per disminuir l'accidentalitat al tram, especialment a les crulles ms conflictives.

AVALUACI GLOBAL

A l'entrada a Dr. Ametller s'ha fet una plataforma per al pas de vianants.

Continua sense pas de vianants aquesta branca de Lluis Pericot amb Emili Grahit.


- Rotonda Pasos Catalans

- Intersecci amb carrer Castell de Peralada

- Intersecci amb carrer Castell de Requesents

- Rotonda de Llus Pericot.


T4

redacci2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 VALORACI ACCIDENTALITATdesc. desc. desc. desc. desc. 16 19 9 Reducci significativa de l'accidentalitat

Avinguda Jaume I



Tram NordAccidents amb vctimes


Proposta del pla

Esquema proposat a la intersecci de pl. Calvet i Rubalcaba

Tram amb una secci (gaireb completa) de dos carrils per sentit i amb carrils de gir a l'esquerra i una forta activitatcomercial i, per tant, amb gran presncia de vianants. Es detecten sovint passos de vianants massa llargs i interseccionssense pas en alguna de les branques.

INT. PLAA CALVET I RUBALCABA- Establir pas de vianants que falta a la intersecci amb Pl. Calvet i Rubalcaba.- Adaptar el pas per a creuar lav. Jaume I.- Substituir lextrem sud de la filera daparcament per aparcament de motos/bicis.- Per a millorar la visibilitat i reduir la llargada dels passos dotar el cant Nord-oest de disseny amb orella (grfic adjunt).

INTERSECCIONS AMB C. JOAN MARAGAL I C. BERNAT BACI- Construir un petit illot fsic al costat nord del pas de vianants (entre JoanMaragall i c. Baci). Entre aquests carrers, fer una mitjana fsica, i en lloc de cinccarrils hi haur 4 de 3 m damplada. Entre lillot i la mitjana haur un refugi quemillorar la seguretat dels vianants i obligar als conductors del c/Joan Maragall afer el gir a lesquerra amb un radi ms petit, i per tant, a menys velocitat.- Implantar dos passos de vianants nous per a creuar lav. Jaume I.- Al c/Baci, substituir laparcament ms proper al pas per aparcament de motos o

A dalt. Esquema proposat c. Baci

Esquerra: sortida de c. Bernat Baci a Jaume I. Manquen passos i cal millorar la visibilitat abans del pas.

bicicletes.

Esquema proposat per a les crulles

INTERSECCIONS AMB C. FRANCESC COLL I TURBAU I AV. LVAREZ DE CASTRO- Fer un petit illot fsic abans dobrir un carril extrapels girs a lesquerra.- Fer un petit illot fsic al centre de la interseccientre Jaume I i lvarez de Castro que guiar millorels conductors provenint dels dos sentits i que volengirar a lesquerra.- Eliminar el xamfr al costat sud de la pl. Hospital,fent una petita placeta triangular amb arbres,bancs, etc. Lampliaci de lespai disponible pelsvianants permetr, a ms, apropar els passos devianants al centre de la crulla (grfic adjunt).


Proposta del pla

Elements provisionals per guiar el gir a l'esquerra al c. Nou.

Proposta ordenaci intersecci av. 20 de juny

INT. AV. SANT FRANCESC I C. NOU- Fer permanents els illots provisionals a la intersecci amb lav.Sant Francesc (imatge 4).- A la sortida del c/Nou a lav. Jaume I, establir vorera contnuai daquesta manera marcar la prioritat del vianant.

INT. PL. DE LA CONSTITUCI- Repintar el pas esborrat al c/Squia.- Igualar lample de calada i suavitzar el gir entre Squia i lav.20 de juny.- Separar els sentits amb mitjana i illots. Fer dues placetes alsdos costats de lav. 20 de juny- Fer dos nous passos de vianants al nord del c/Squia i al nordde lav. 20 de juny. Si resulta fsicament impossible o costseliminar el cantell al costat est (es proposa evitar-ho estrenyentels carrils de 3,20 fins a 3,00 m damplada i, si cal, reduirlamplada de la mitjana.

INTERSECCIONS AMB C. MIQUEL BLAI, C. EIXIMENIS IC. ARTILLERSPer a millorar la visibilitat a les interseccions es presenten duespropostes alternatives:a) Eliminar els xamfrans als carrers Miquels Blai i Artillers i fer

placetes com es proposa a lav. 20 de juny ; o bb) Ordenar i limitar laparcament als xamfrans amb pintura,

pilones i jardineres.- Establir passos de vianants al nord de les dues interseccionsamb Miquel Blai i Artillers, respectivament.- Eliminar el semfor de la sortida d'Eiximenis a lav. Jaume I- Prolongar la mitjana proposada per al tram entre lav. 20 dejuny i el c/Miquel Blai fins al c Nord

p j y- Prolongar la mitjana proposada per al tram entre lav. 20 dejuny i el c/Miquel Blai fins al c. Nord.

C. Eiximenis Rotonda amb c. Ramon Folch

S'executen obres actualment a la pl. Calvet i Rubalcaba

INTERSECCIONS AMB C. NORD i AV. RAMON FOLCH- Acostar el pas de vianants a la rotonda per evitar la indisciplina.

INT. PLAA CALVET I RUBALCABA- No s'han realitzat les mesures proposades i actualment s'estan executantobres a la plaa.

INTERSECCIONS AMB C. JOAN MARAGAL I C. BERNAT BACI- No s'ha construit l'illot fsic. Continua amb 5 carrils de circulaci.- No s'ha habilitat el pas de vianants per travessar Jaume I.- Abans del pas existent continua havent-hi una zona de C/D i no demotocicletes per millorar la visibilitat.



INTERSECCIONS AMB C. FRANCESC COLL I TURBAU I AV. LVAREZDE CASTRO- No s'han realitzat les mesures proposades: illot fsic i el carril de gir al'esquerra ni acostar els passos de vianants.- S s'ha reformat la plaa Pompeu Fabra, adjacent a la intersecci ambavinguda lvarez de Castro.

INT. AV. SANT FRANCESC I C. NOU- Han eliminat el gir a l'esquerra des de Jaume I cap a Sant Francesc, deixantaquest carrer d'un sol sentit (sortida cap a Jaume I).- S'ha invertit el sentit de carrer Sant Francesc.- Sortint del c. Nou, ara noms es pot girar a la dreta.- Han definit l'illot amb pintura.

INT. PL. DE LA CONSTITUCI- No s'ha fet els passos de vianants proposats ni orelles d'estaciuonament.- S'ha rebaixat els passos de vianants a l'altura del c. de la Squia

INTERSECCIONS AMB C. MIQUEL BLAI, C. EIXIMENIS I C. ARTILLERS- No s'ha installat semfor ni s'ha fet mitjana- S'ha establert parquing de motocicletes al xamfr amb c. Eiximenis.

INT. C. NORD I AV. RAMON FOLCH- No s'ha modificat la situaci del pas de vianants.

Intersecci amb c. Doctor Coll i Turbau

Gir a l'esquerra no perms de Jaume I cap a Sant Francesc


FASE D'IMPLEMENTACI


T4Realitzada

parcialment

AVALUACI GLOBAL

FUTURES ACTUACIONS

Reducci significativa de l'accidentalitat S'ha reduit de forma important la conflictivitat al tram.

Cantonada av. 20 de juny. Contenidors abans del pas i amb xamfr.

Tot i aix existeixen alguns indrets on encara es pot redur l'accidentalitat en els propers anys:

- Intersecci amb carrer de la Squia

- Tram de carrer entre plaa Pompeu Fabra i carrer de Bernat Baci.


T5

redacci2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 VALORACI ACCIDENTALITATdesc. desc. desc. desc. desc. 15 12 23 Augment de l'accidentalitat al tramAccidents amb vctimes

Carrer Migdia




Proposta del pla

Carrer Josep Irla. Necessitat d'orelles.

Situat entre dues vies bsiques, es preveu una prdua de pes com a xarxa de vehicles. Acull en les proximitats serveisbsics, centres d'ensenyament, biblioteca, centre cvic, un parc.. Caldria revisar la utilitat del doble sentit existent al tram.

TRAM ENTRE C. SANTIAGO I C. MARQUS DE CALDES DE MONTBUI.- Fer un pas de vianants al costat nord de la intersecci amb c. Santiago.- Adaptar els passos que no ho estan per a persones amb mobilitat reduda.- A la crulla amb Marqus de Caldes, acostar el pas situat a lest de la rotonda.

TRAM ENTRE C. MARQUS DE CALDES DE MONTBUI I C. JOSEP IRLA- Installar senyalitzaci vertical on encara no existeixi.- Construir orelles als passos de vianants i fer guals als passos que no estanadaptats encara.- Puntualment substituir laparcament de cotxes amb aparcament de bicicletes imotos per a millorar la visibilitat als passos de vianants.

INTERSECCIONS AMB C. RAJOLERS I C. JOAN REGL- Amb la remodelaci, caldria ampliar la vorera est.- Acostar a la crulla els passos actualment allunyats de litinerari natural delsvianants (concretament el pas per a creuar el c. Joan Regl).- Fer nou pas de vianants per a creuar el c. Migdia entre Rajolers i Saragossa.


Intersecci amb c. Antic Roca. Contenidors i visibilitat.

vianants (concretament el pas per a creuar el c. Joan Regl).- Fer nou pas de vianants per a creuar el c. Migdia entre Rajolers i Saragossa.

TRAM ENTRE C. PAU VILA I DINARS I EL PARC DEL MIGDIAEstablir sentit nic al carrer (es proposa sentit cap al nord com al tram entre el c.Creu i el c. Bisbe Lorenzana ).

INTERSECCIONS AMB C. J. THARRATS, DR. AMETLLER I C. ANTIC ROCA- Trencar les fileres daparcament amb orelles als passos de vianants i substituirlaparcament de cotxes pel de bicicletes i motos al tram ms prxim al pas.- Fer un carril de bicicletes de doble sentit

INT. C. EMILI GRAHIT- Orelles a totes les interseccions amb aparcament i pas de vianants.- Proposta amb dues alternatives:a) sentit nic entre E. Grahit i c. Creub) Fase especfica de semfor per girar a esquerra. Cal eliminar aparcament altram entre Antic Roca i E. Grahit.- Una altra opci, a mig termini s establir sentit nic des de Marqus de Caldes.S'ampliaria vorera i es faria un carril bici.

INTERSECCIONS AMB C. MALUQUER SALVADOR, SANT JOAN BAUTISTADE LA SALLE I AMB C. BISBE LORENZANA- Aplicar distribuci proposada amb carril bici i prolongar-lo per arribar fins al'estaci de RENFE.- Remodelar crulla Bisbe Lorenzana amb illots fsics i tractament de xamfrans.

ROTONDA AMB PL. CALVET I RUBALCABA- Reubicar cabines de la ONCE i de telfon per a que no destorbin la visibilitat.- Fer un pas de vianants amb refugi al costat est de la rotonda.- Fer un refugi fsic al pas de vianants existent al costat oest de la rotonda.

Entre c. Emili Grahit i c. de la Creu.



TRAM ENTRE C. SANTIAGO I C. MARQUS DE CALDES DE MONTBUI- S'han adaptat els passos existents i eliminat barreres arquitectniques.- No s'ha acostat el pas de vianants al nord de la crulla.

TRAM ENTRE C. MARQUS DE CALDES DE MONTBUI I C. JOSEPIRLA- S'han aplicat les mesures proposades (senyalitzaci vertical, orelles,parquing per a motocicletes i passos elevats i adaptats).

INTERSECCIONS AMB C. RAJOLERS I C. JOAN REGL- No s'han realitzat les mesures proposades.

TRAM ENTRE C. PAU VILA I DINARS I EL PARC DEL MIGDIA- No s'han realitzat les mesures proposades.

INTERSECCIONS AMB C. J. THARRATS, DR. AMETLLER I C. ANTICROCA- A Dr. Tharrats, no hi ha orelles ni han resolt el problema de la distncia. Al'entrada del carrer hi ha vorera contnua entre els dos trams del c. Migdia.- Al c. Antic Roca s'ha establert prquing de motos, per no hi ha pas devianants.- S'ha invertit el sentit de circulaci del carrer Antic Roca.- S'ha invertit el sentit de circulaci del carrer J. Ametller i s'ha regulat lacrulla amb semfor.

INT. C. EMILI GRAHIT- Encara no s'ha completat la dotaci d'orelles de protecci.- Han fet una fase especfica de semfor per girar a l'esquerra.- No s'ha realitzat un carril bicicleta.

INTERSECCIONS AMB C. MALUQUER SALVADOR, SANT JOANBAUTISTA DE LA SALLE I AMB C. BISBE LORENZANA- El c. Maluquer Salvador est en obres.

La crulla amb el c. Santiago continua tenint una branca sense pas de vianants, la nord.

Intersecci amb c. Rajolers


FASE D'IMPLEMENTACI



FUTURES ACTUACIONS

Augment de l'accidentalitat al tram Es mant la problemtica en part del tram

AVALUACI GLOBAL

INTERSECCIONS AMB C. MALUQUER SALVADOR, SANT JOANBAUTISTA DE LA SALLE I AMB C. BISBE LORENZANA- El c. Maluquer Salvador est en obres.- S'ha modificat el xamfr a Sant Joan Bautista de la Salle i a Bise Lorenzanagaireb s'ha acabat amb les obres per incorporar els canvis que esproposaven.

ROTONDA AMB PL. CALVET I RUBALCABA- La plaa est en obres.- S'ha modificat la posici de la cabina de loteria primitiva.- Hi ha un refugi que sembla que est acabant-se.

Entre c. Emili Grahit i c. de la Creu.

Vorera contnua per sobre de la qual s'ha de passar per entrar al c. Dr. Tharrats

El tram entre el carrer Emili Grahit i carrer Bisbe Orenzana segueix concentrant una elevada accidentalitat. Destaquenespecialment les crulles segents, on s prioritari actuar:

- Intersecci amb carrer Emili Grahit

- Intersecci amb carrer de la Creu

- Intersecci amb carrer de Maluquer i Salvador


T6

redacci2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 VALORACI ACCIDENTALITATdesc. desc. desc. desc. desc. 3 3 2 Baix nivell d'accidentalitat i en descensAccidents amb vctimes

Carrer Agudes




Proposta del pla

Cantonada reformada amb el c. Riera de la Maana.

Tram entre els carrers de Santa Eugnia i Campcards, pertany a la de la xarxa de segon ordre. Poc trnsit i calmat. T unpaper ms important a l'mbit local del barri i concentra comer variat.

INTERSECCI AMB EL C. SANTA EUGNIA

La problemtica d'aquesta intersecci s'ha tractat ja en la fitxa T2,corresponent al tram del carrer de Santa Eugnia.

TRAM ENTRE C. RIERA DE LA MAANA I C. MONTSENY

Les interseccions d'aquest tram han estat modificades, incorporant orelles perprotegir els passos de l'estacionament i per a millorar la visibilitat. L'estatactual es satisfactori i no es presenten propostes.

TRAM ENTRE PG. D'OLOT I C. CAMPCARDS

- Al nord del pag. d'Olot s'ha aplicat el disseny dels carrers Riera de la Maanai Montseny, per a la banda sud de la intersecci es mant el disseny anterior(sense l'orella de protecci del pas de vianants). T semfor, per el cicle sexcessivament llarg (1'50") i esperes de fins a 1'05" per als vianants, que

d d' l ll


Intersecci amb el c. Campcards.

(sense l'orella de protecci del pas de vianants). T semfor, per el cicle sexcessivament llarg (1'50") i esperes de fins a 1'05" per als vianants, queproven de travessar pg. d'Olot en vermell.

- Al carrer Campcards la situaci tamb s l'antiga i es manifestendeficincies en les condicions de visibilitat entre vianant i conductorprocedents de c. Campcards que volen travessar el carrer Agudes. Hi hahagut collisions laterals.a una No s'han realitzat les mesures proposades.

- Modificar el disseny de la intersecci al sud del pg. d'Olot i a la crulla amb c.Campcards seguint els criteris aplicats a Riera de la Maana: eixamplant lesvoreres amb orelles als passos de vianants per protegir aquests del'estacionament irregular.

- Reduir la durada del cicle semafric a la intersecci del pg. d'Olot de talmanera que cap vianant hagi d'esperar ms de 50" per travessar el carrer.

Intersecci amb el c. Campcards. Les orelles evitarien l'estacionament a sobre del pas com a la imatge.



INTERSECCI AMB EL C. SANTA EUGNIA

Vegeu fitxa T2 Santa Eugnia

TRAM ENTRE C. MASSANA I C. MONTSENY

Les interseccions d'aquest tram han estat modificades, incorporant orelles per protegir els passos de l'estacionament i per a millorar la visibilitat. L'estat actual es satisfactori i no es presenten propostes.

Per travessar el c. Massana cap al parc, s'ha establert el pas de vianants en plataforma elevada, el que ajuda a controlar les velocitats en el punt.

TRAM ENTRE PG. D'OLOT I C. CAMPARDS

- No s'han realitzat les propostes al sud del passeig d'Olot.

Carrer Agudes amb c. de la Maana, un bon model de disseny de crulla.

Cantonada carrer Campcards. Sensemodificacions.

L'aparcament de motocicletes allibera visibilitat al pas, per la manca d'orelles permet l'estacionament com el de la imatge, a sobre


FASE D'IMPLEMENTACI


T6Realitzada parcialment

FUTURES ACTUACIONS

Baix nivell d'accidentalitat i en descens S'han resolt les problemtiques del tram

AVALUACI GLOBAL

Cantonada carrer Campcards. Sensemodificacions.

L aparcament de motocicletes allibera visibilitat al pas, per la manca d'orelles permet l'estacionament com el de la imatge, a sobre del pas de vianants.

No s'observa una elevada accidentalitat en el tram estudiat. Fora del tram, en la intersecci del carrer Agudes amb carrerd'Enric Marqus de Ribalta es detecta un punt d concentraci d'accidents que s'analitza en l'Actualitzaci del Pla.


T7

redacci2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 VALORACI ACCIDENTALITATdesc. desc. desc. desc. desc. 4 2 1 Baix nivell d'accidentalitat i en descens

Rambla Xavier Cugat





Proposta del pla

Pas de vianants al c. Enric Adroher

Tram amb una secci de dos carrils per sentit i ambamplades correctes de voreres. T un marcat carcter comercial i, pertant, amb gran presncia de vianants. Hi ha una rambla central.

INT. ROTONDA AMB C. PONT DE LA BARCA- Reubicar el senyal publicitari a un lloc on no perjudiqui la visibilitat.- Fer un gual al pas encara no adaptat.

INT. AMB C. FONTAJAU (EST)- Fer pas de vianants al costat est de la intersecci i completar el pas a l'oest.- Repintar els passos de vianants i la senyalitzaci horitzontal en general.- Completar la senyalitzaci horitzontal a lobertura de la rambla central amblnia separadora de sentits, fletxes i cediu el pas.

INT. AMB C. ENRIC ADROHER- Repintar els passos de vianants i la senyalitzaci horitzontal en general.- Completar la senyalitzaci horitzontal a lobertura de la rambla central amblnia separadora de sentits, fletxes i cediu el pas.


Carrer Sant Gregori

- Completar la senyalitzaci horitzontal a lobertura de la rambla central amblnia separadora de sentits, fletxes i cediu el pas.

INT. AMB C. DAMI ESTELA MOLINET- Reubicar els contenidors en l'emplaament a continuaci del pas de vianants.- Ubicar tots dos passos de vianants en plataformes elevades i disposar algunelement reductor de velocitat a mig cam entre les dues rotondes.

INTERSECCIONS AMB C. ANTONI VARS I MARTINELL I C.BLUEFIELDS- A Antoni Vars, fer pas de vianants i pintar marques viries de "cediu el pas" al'obertura de la rambla central.- A la intersecci amb el c. Bluefields, fer el pas de vianants que manca a l'est.

INTERSECCIONS AMB C. FONTAJAU I AV. JOSEP TARRADELLAS- Construir guals als passos no adaptats.- Reubicar el senyal publicitari a un lloc on no obstaculitzi la visibilitat.- Fer pas de vianants al costat oest de la intersecci amb el c. Fontajau (oest).

INT. ROTONDA AMB AV. JOSEP TARRADELLAS- Fer nous passos de vianants amb refugi i illots fsics al c. Sant Gregori i alaccs al pavell.- Acostar els passos a litinerari natural del vianants a lav. Josep Tarradellas alsdos costats de la rotonda. Crear refugis amb illots fsics en aquests passos.- Fer dreceres als costats de laccs al pavell per a comunicar el seu pas devianants amb els de la Rambla Xavier Cugat i el c. Sant Gregori.- Per a reduir la velocitat, installar bandes rugoses als carrils dentrada a larotonda.

Accs al pavell Fontajau



INT. ROTONDA AMB C. PONT DE LA BARCA- El rtol publicitari no destorba la visibilitat.- Tots els passos disposen ja de gual prefabricat o de rebaix d'obra.

INT. AMB C. FONTAJAU (EST)- Les marques viries existents sn ben visibles.- No s'ha aplicat la resta de mesures proposades (completar passos devianants i senyalitzaci horitzontal entre trams de la rambla).

INT. AMB C. ENRIC ADROHER- No s'han realitzat les mesures proposades.

INT. AMB C. DAMI ESTELA MOLINET- No s'han realitzat les mesures proposades.

INTERSECCIONS AMB C. ANTONI VARS I MARTINELL I C.BLUEFIELDS- No s'han realitzat les mesures proposades.

INTERSECCIONS AMB C. FONTAJAU I AV. JOSEP TARRADELLAS- Tots els passos de vianants sn ja adaptats i el rtol publicitari no destorbagreument la visibilitat, tot i que seria preferible el trasllat de la rambla central aun dels trams de vorera entre dues branques, mai a prop dels passos devianants.- Al c. Fontajau s'observa aparcament per a motocicletes abans d'arribar al pasde vianants.

INT. ROTONDA AMB AV. JOSEP TARRADELLAS- S'han completat els passos de vianants d'accs a la zona esportiva.- No s'ha realitzat la resta de mesures proposades: acostar els passos al'itinerari a peu ms natural, habilitar camins o dreceres entre els passos de lesbranques ni tampoc s'han installat elements reductors de velocitat d'entrada

Extrem rambla amb c. Pont de la Barca. El rtol no impedeix greument la visibilitat.

Altura Dami Estela Molinet. Els contenidors s'haurien d'allunyar del pas de vianants.


FASE D'IMPLEMENTACI


T7Realitzada parcialment

AVALUACI GLOBAL

Baix nivell d'accidentalitat i en descens S'han resolt les problemtiques del tram

No s ha realitzat la resta de mesures proposades: acostar els passos al'itinerari a peu ms natural, habilitar camins o dreceres entre els passos de lesbranques, ni tampoc s'han installat elements reductors de velocitat d'entradaa la rotonda.

Intersecci Fontajau (est). Cal completar els passos de vianants.

Mesura positiva ja implementada. Alliberar visibilitata abans del pas amb aparcament de motos.

Accs a pavell. S'han fet passos de vianants, per no les dreceres proposades entre els passos d'una branca i una altra.


T8

redacci2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 VALORACI ACCIDENTALITATdesc. desc. desc. desc. desc. 8 6 8 Es mant el grau d'accidentalitat

Proposta del pla



Carrer Pedret



Entre el c. Palams i Palafrugell

Tram d'1,1 km amb subtrams de secci i ordenaci diversa.

TRAM ENTRE EL PONT DEL TREN I EL C. PALAFRUGELL

- Ampliar 1 m la vorera ponent en detriment de la calada.

- Per a reduir la velocitat, alternar el costat daparcament. Concretament, esproposa fer un canvi de costat per laparcament ubicat entre el pont i el pas devianants al sud del c/Palafrugell (imatge 174); al nord del pas es mantlaparcament al costat est. Aquesta configuraci obliga els conductors a reduirla velocitat abans darribar al pas de vianants. Sota el pont es proposa eliminarlaparcament entorn del pas de vianants per a millorar la

Documents

Avaluació Girona PLSV