B30 nº4

TECNOLOGIA AL VALLÈS: REVOLUCIÓ SINCROTRÓ /// 24

B30Josep Lluís Giménez, director general d’Acesa /// 6 Carme García Lores, alcaldessa de Rubí /// 29

N. 4 /// 2.05.2008Revista de l’eix empresarial B-30

2.05.2008SINCROTRÓ: A L’AVANTGUARDA CIENTÍFICA DETOT EUROPALa comunitat científica assenyala la necessitat d’invertir en recerca per no perdre el tren de la competitivitat. En aquest sentit, l’Eix de la B-30 contribueix al canvi de tendència a través d’iniciatives com la producció científica de les universitats, els centres de recerca o el naixement de noves empreses de base tecnològica. Però mancava un salt qualitatiu per situar-se a la primera divisió europea, i en aquesta direcció apunta la creació d’una gran instal·lació científica i tecnològica com és el sincrotró. Aquest potent microscopi, que està previst que entri en funcionament el 2010 al Centre Direccional de Cerdanyola, convertirà el Vallès Occidental en un pol de referència mundial per a la comunitat científica. Tal com assenyala Andreu Mas-Colell, la climatologia i l’entorn juguen a favor de consolidar aquesta massa crítica d’intercanvi científic al voltant del sincrotró, que tindrà un impacte decisiu en el desenvolupament industrial i social del Vallès i de Catalunya.

La ciutat porta a Brussel·les la candidatura de l’IET

A la recerca de l’excel·lència empresarialCarme García Lores ///Alcaldessa de Rubí

TECNOLOGIA AL VALLÈS:REVOLUCIÓ SINCROTRÓ

Els estudiants a l’empresa DelphiÀngel Solà Mauri ///Responsable de Desenvolupament de Recursos Humans a Delphi

L’art de comerciar amb l’art

RADAR

11ROTONDA

29

GAS A FONS

24 GPS

32

ÀREA DE DESCANS

40ESTACIÓ DE SERVEI

44ESADE programa un curs de gestió de l’empresa familiar

EDITA: Corporació Catalana de Comunicació i Premsa Local Grup de Comunicació. PRESIDENTS: Antoni Cambredó i Ramon Grau. DIRECCIÓ

EDITORIAL: Carles Flo i Pere Esquerda. DIRECTORA EDITORIAL: Carmen S. Larraburu. SOTSDIRECTOR: Josep M. Vallès. COORDINADOR DE REDAC-

CIÓ: Francesc Castanyer. COL·LABORADORS: Xavier Barba, Carme Colomina, Pere Fernández, Concha Forteza, Núria Gutiérrez, Mariona Saga-

lés, Ivanna Vallespín. PROJECTE GRÀFIC: eixida.cat IL·LUSTRACIÓ PORTADA: Ivanòvitx. PRODUCCIÓ I MAqUETACIÓ: pecomunicacio.com. CORRECCIÓ:

Susanna Turon. ADMINISTRACIÓ: Anna Comella i Ivan Grau. IMPRESSIÓ: Rotocayfo. /// PREMSA LOCAL SANT CUGAT, carrer Sant Antoni, 42-44. Sant

Cugat del Vallès (93 590 86 00). /// REDACCIÓ: [email protected] PUBLICITAT: [email protected] DIPòSIT LEGAL: B-9826-2008

3B30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008 KM ZERO

5B30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008

Mollet s’adhereix al programa Clara

L’Ajuntament de Mollet del Vallès, per mit-jà de l’Empresa Municipal de Formació Ocu-pacional i l’Ocupació, l’EMFO, ha acordat amb l’Institut de la Dona del Ministeri de Treball, po-sar en marxa el programa Clara, que fomenta la integració social i laboral de les dones que tenen dificultats per trobar feina. Aquest pro-grama consisteix a donar una millor qualitat de vida a les dones que tenen especials dificul-tats per a la inserció laboral facilitant-los infor-mació i assessorament per definir el seu perfil professional, fomentant la promoció a la fei-na i fent-los augmentar l’autoestima. Les llis-tes d’inscripció per als cursets, que tindran aproximadament una durada de tres mesos, són obertes a totes les dones que necessitin aquest ajut, especialment dones majors de 45 anys sense titulació, immigrants o discapaci-tades. Durant l’any 2007, municipis com Roda de Ter, Santa Coloma de Gramenet o Vic tam-bé van participar en aquest programa.

Pimecava promo-ciona el cava rosat per Sant Jordi

El cava rosat es va sumar al llibre i a la rosa per Sant Jordi. La patronal Pimecava, presi-

dida per Xavier Nadal, va aprofitar la diada per donar a conèixer aquesta varietat entre els consumidors. Un total de quinze elabora-dors van presentar la seva producció en una carpa situada al mercat de Santa Caterina. La campanya ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona. L’any que ve està previst ampliar la iniciativa als 40 mer-cats municipals de Barcelona i a les ciutats de Tarragona, Lleida i Girona. També està previst que a curt termini es pugui promocionar a les principals ciutats del Vallès Occidental, com ara Sabadell, segons ha dit la gerent de Pime-cava, Sílvia Alias. Per Xavier Nadal, “el cava ro-sat és un producte d’èxit, seductor i ideal per compartir”. El rosat és una de les varietats que més està creixent en la indústria del cava. Mentre fa cinc anys era un producte marginal, que amb prou feines absorbia el 2% del to-tal de la producció dels petits productors ca-talans, en l’actualitat aquest percentatge arri-ba a gairebé el 10% dels 24 milions d’ampolles que anualment produeixen els petits cavistes.

Nou hotel Holiday Inn a Sant Cugat

La constructora Coperfil ha engegat la construcció d’un nou hotel de tres estre-lles Express by Holiday Inn a Sant Cugat del Vallès. Aquestes obres, que són a càrrec de la promotora Med Group, s’allargaran, si tot va bé, fins al mes de març de l’any 2009. L’edifi-ci constarà de 4.500 metres quadrats de su-

perfície construïda i 110 habitacions, i es dividi-rà en una planta baixa, sis pisos i un soterrani. Aquesta darrer hotel se suma a les dues obres realitzades per la mateixa constructora en els últims mesos, com són els casos dels hotels de Màlaga, de 122 habitacions, i de Girona, amb 93. En els últims tres anys, la constructora ha executat deu hotels, més de 1.000 habitacions i 43.000 metres quadrats.

Rubí crea un grup de treball sobre infraestructures

L’alcaldessa de Rubí, Carme García, va anunciar, en el marc de la Declaració Em-presarial de l’Eix de la B-30, que crearà, dins de l’Acord Econòmic i Social de la ciutat, un grup de treball sobre infraestructures que el formaran, de “forma immediata”, el Fò-rum CECOT-Rubí, la Cambra de Terrassa i els representants sindicals. El que propo-sa García és “elaborar un document que in-clogui les necessitats d’infraestructures de la ciutat i en què també s’incorporin altres necessitats que van més enllà de l’àmbit lo-cal”. L’alcaldessa rubinenca farà arribar el document al conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, a primers del mes de maig.L’Ajuntament també ha presentat un progra-ma d’assessorament a comerços que porta per nom Modernitza’t i que té per objectiu mi-llorar la competitivitat del comerç rubinenc.

3,2MILIONS D’EUROSÉs el cost que tindrà el nou Centre de Co-mandament Integrat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya instal·lat a Rubí. Des d’aquest centre, els operaris de FGC podran controlar totes les incidèn-cies que es produeixin dins les estacions de les línies del Vallès i el Llobregat. /// FOTO: FGC

Mollet

Barberà

Bellaterra

Sant Quirze

Sant Cugat

Castellbisbal

Parets

Santa Perpètua

Sabadell

Cerdanyola

Terrassa

Rubí

El Papiol

1

2

3

4

1

2

3

4

RADAR B30

L’INDICADOR

RADAR

6 ENTREVISTA B30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008

L’economista Josep Lluís Giménez, que ha complert el seu primer any al capdavant de la direcció general d’Acesa-Aucat, fa balanç del projecte d’ampliació de l’AP-7 i planteja algunes millores per a la B-30 TEXT: CARMEN S. LARRABURU /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

Il·luminar la B-30 donaria continuïtat a l’entorn urbà

Josep Lluís Giménez va deixar la direcció d’Autopistas Sudamé-rica i la presidència de Grupo Concesionario del Oeste (GCO) a l’Argentina per agafar el timó d’Acesa-Aucat, la concessio-

nària d’Abertis que gestiona les autopistes Montgat-Palafolls (C-31/C-32); Barcelona-la Jonquera (AP-7); Barcelona-Tarragona (AP-7); Montmeló-el Papiol (AP-7) i Saragossa-Mediterrani (AP-2), així com l’autopista Pau Casals (C-32), que comprèn els trams Castelldefels-Sitges i Sitges-el Vendrell.Giménez substitueix Lluís Serra, que deixa com a actiu principal la consecució del con-veni signat pel Ministeri de Foment per am-pliar l’AP-7. El conjunt d’actuacions que inte-gren el projecte suposarà per a Acesa una in-versió de 500 milions d’euros, dels quals 300 corresponen al projecte de l’AP-7 a Girona.

L’ampliació de l’autopista AP-7 ha de suposar la millora substancial del corredor estratègic del Mediterrani. quin són els eixos principals d’aquest projecte?Aquest projecte té dos eixos molt impor-tants, que són, per una banda, la cons-trucció d’un tercer carril des de la Jon-quera fins a Salou, cosa que permetrà que l’autopista disposi de tres carrils en tot el seu recorregut.L’altre eix és el canvi de sistema de ges-tió de peatge: d’obert a tancat. L’obert és quan es passa el peatge pagant una quan-titat fixa, mentre que el sistema tancat és aquell en què s’agafa un tiquet i es paga l’import corresponent a la distància realit-zada. El sistema tancat ja funciona a la part nord de l’AP-7 i ara aquesta implantació es farà des de Martorell fins a Tarragona.

Recentment, Acesa ha fet balanç de les obres d’ampliació dutes a terme a l’autopista AP-7 a Tarragona i al mes de gener es van presentar els detalls del projecte a les comarques de Girona. quin és el pas següent? Al mes de juliol es procedirà a l’elimina-ció del peatge troncal del Vendrell en sen-tit sud, i al de Tarragona, en sentit nord. Això permetrà anar a Saragossa o a Va-lència sense aturar-se i donarà sens dub-te més fluïdesa al trànsit, que és la funció primordial d’una autopista. La construc-ció d’un tercer carril solucionarà en part el nivell actual de saturació, encara que no podem garantir en absolut que les cues s’acabin, especialment quan es tracta de dies punta durant les vacances o altres festius, en què coincideixen a la carretera milers de vehicles.

Pel que fa a la zona nord, el projecte in-clou l’ampliació a quatre carrils del tram Fornells-Vilademuls (circumval·lació de Girona), amb tres nous enllaços que s’in-corporaran als dos actuals de Girona Sud i Girona Nord. Els nous enllaços de Fornells, Sant Gregori i Vilademuls es-tan pendents de ser sotmesos a informa-ció pública. El projecte a Girona també preveu l’ampliació a tres carrils del tram Maçanet-la Jonquera. Els trams de l’ampli-ació de tres carrils a quatre són: Maçanet-Fornells, 18,7 quilòmetres; Fornells-Vilademuls, 19,3 quilòmetres; Vilademuls-Figueres Sud, 17,3 quilòmetres, i Figueres Sud-la Jonquera, 22,3 quilòmetres. quina part és més conflictiva, el nord de l’AP-7 o el sud?Tenen característiques diferents. Si mirem les

Josep Lluís Giménez, economista de 55 anys, és el director general d’Acesa-Aucat. La seva trajectòria professional comença l’any 1981 a La Caixa, on desenvolupa funcions de gestió bancària fins a la seva incorporació, vuit anys més tard, a l’àrea de control de companyies participades de l’entitat. L’any 1995 passa a ser director de l’àrea operativa i financera d’Immo-biliària Colonial.

És l’any 2001 quan s’incorpora a Acesa com a director de l’àrea de concessions Sudamérica, on assumeix les funcions de president de Grupo Concesionario del Oeste S.A. i vicepresident d’Auto-pistas del Sol S.A. (Ausol), concessio-nàries dels accessos a la ciutat de Bue-nos Aires. També ha estat conseller de diverses societats del grup Abertis a Sud-amèrica. Ha tornat de Buenos Ai-res fa un any i mig, aproximadament.

EL PERFIL

Una trajectòria d’anys en el món de la gestió

Josep Lluís Giménez /// Director general d’Acesa-Aucat

7B30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008 ENTREVISTA

xifres de trànsit, quan arriba l’estiu, la zona sud presenta més conflicte que la zona nord, perquè hi circulen molts més vehicles. Però això és només a l’estiu, pel que fa a la resta de l’any, la situació al nord i al sud és bastant homogènia en tot el recorregut. Estem parlant d’una mitjana de trànsit de 50.000 vehicles diaris al llarg de l’any. En mesos d’estiu, es poden comptabilitzar fins a 80.000 a la zona sud, mentre que a la zona nord de l’AP-7 aquesta xifra és de 70.000.

La inversió total prevista per a l’ampliació de l’AP-7 és de 500 milions d’euros. quina repercussió tindrà aquest desemborsament?No suposarà increments en les tarifes ni en els terminis de la concessió. D’aquests 500 milions, 150 seran per a les comarques tarragonines, mentre que 300 seran per a les gironines. Destaco la importància d’aquest projecte perquè l’AP-7 és un corredor econòmic que enllaça Catalunya i la resta d’Espanya amb Europa, i per això aquesta és una infraestructura econòmicament dinamitzadora.

MILLORES PER A LA B-30

Considera que la B-30 ha arribat a la saturació?La B-30 és una via de circumval·lació de Barcelona que està prestant un servei a una zona de gran desenvolupament industrial i residencial, i que fa de continuació del corre-dor que és l’autopista AP-7. La intensitat del seu trànsit n’és una prova evident, ja que di-àriament hi circulen prop de 120.000 vehi-cles. És cert que molt sovint sembla satura-da, però aquest és el mateix problema que tenen les rondes, la perifèria de París o la de Buenos Aires. És normal que això succe-eixi en un entorn d’una gran ciutat com és Barcelona, que té al costat comarques indus-trials i empresarials molt potents.

quins projectes té previst Acesa per a la B-30 a curt i mitjà termini?En principi, millorar la gestió del trànsit en aspectes com la seguretat, la senyalització o la il·luminació. Seria important poder il-luminar la B-30, perquè hi hagi una continu-ïtat amb l’entorn urbà, i això ho plantejarem al Ministeri de Foment, que és qui té incum-bències en aquest espai. Pel que fa a la tec-nologia de la B-30, considerem que no està adequadament desenvolupada; és necessa-ri un sistema d’informació del trànsit molt més adient per a aquesta via, com per exem-ple introduir els panells d’informació que permetin als conductors, a partir de la in-formació que reben, adoptar una decisió o una altra. Es tracta d’anticipar-li la informa-ció: si l’autopista té retencions, o si hi ha ha-gut algun accident, etcètera. Una altra mesu-ra molt important és buscar la velocitat con-tínua del trànsit, buscar quina és la velocitat última. Quan es tracta d’una infraestructu-ra amb les limitacions físiques que té la B-30, s’ha de fixar en les hores de trànsit nor-mal quina és la velocitat possible per obte-nir més fluïdesa. Si es va a 100 km/h, s’ha de mantenir una distància amb els vehicles, aquesta distància marca la capacitat que es té en aquesta via. Si es pot reduir la veloci-tat, aquesta distància es redueix i, alesho-res, teòricament es pot incrementar el nom-

bre de vehicles i es pot aconseguir una velo-citat més uniforme del seu flux circulatori. Per això és important la informació de què abans parlava.

Parla de limitacions físiques. Això en complica el procés.Aquestes millores s’han de portar a terme davant la complexitat que seria una ampli-ació dels seus carrils actuals. S’ha de pen-sar que per al nostre territori tenim disposi-cions molt estrictes i les comarques que tra-vessa la B-30 estan molt poblades. També es preveuen millores en els accessos. S’han de fer actuacions urgents perquè hi ha més pro-blemes als accessos a la B-30 que a la matei-xa via. Aquest és el cas, per exemple, de la sortida de Rubí, que va a parar a una rotonda molt propera a la via i quan aquesta roton-da està molt saturada, provoca ocupacions a l’autopista que a la vegada ocasionen con-gestions. Els enllaços amb la B-30 s’hauri-en d’estudiar més amb l’Administració i amb els departaments de planificació urbanística dels ajuntaments afectats.

Un tema important és també la intensa circulació de camions i la problemàtica que comporta aquest tipus de vehicle.Efectivament. Considero que s’han d’establir sistemes perquè la circulació d’aquests ve-hicles, que és molt intensa a la B-30, no com-porti més problemes per als qui utilitzen aquesta via. Els camions han de tenir sufici-ent informació per no haver de fer maniobres perilloses dins de l’autopista per passar d’un carril a un altre quan han de sortir, per exem-ple. A més, s’haurien de preveure intercanvi-adors per a aquests vehicles abans d’incorpo-rar-se a la B-30 i disposar, igualment, de llocs d’aparcament, fet que actualment constitueix un greu problema per als camions grans.

És cert que, molt sovint, la B-30 sembla saturada, però aquest és el mateix problema que tenen les rondes, la perifèria de París o la de Buenos Aires. És normal que això succeeixi en un entorn d’una gran ciutat com és Barcelona, que té al costat comarques industrials i empresarials molt potents

En uns moments com els actuals, de clara desacceleració econòmica, les autopistes detecten aquesta baixada d’activitat?Per descomptat, perquè existeix una corre-lació històrica entre el trànsit i l’evolució del producte interior brut. Aquest indicador té un efecte multiplicador en èpoques de cicles econòmics de creixement, i en moments de desacceleració també l’efecte és l’invers. No arriba a alterar substancialment el compte de resultats, naturalment, però sí que en aques-ta conjuntura s’acusa una baixada dels in-gressos. La tendència observada per nosal-tres en aquests moments és de desaccele-ració econòmica, especialment pel que fa al trànsit de vehicles pesants. Pel que fa als tu-rismes, es veu que durant la setmana hi ha una tendència positiva, però als caps de set-mana ja s’observa una caiguda important. En el consum es comença a registrar un descens. Si es confirmen les dades de l’FMI que el crei-xement econòmic espanyol serà de l’1,8%, es pot afirmar que el trànsit tindrà una evolució d’acord amb aquest indicador. No es donarà una caiguda total, evidentment, però el tràn-sit té la tendència a presentar-se d’acord a com evolucioni l’economia, sens dubte.

Aquests dies s’ha parlat molt del transport de l’aigua i vostès participen en aquest procés. quina serà l’actuació d’Acesa en aquest cas?Hem de tenir en compte que no som l’empre-sa que donarà solució al tema de l’aigua. El que es farà és aprofitar algunes àrees de servitud de l’autopista per transportar l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona i l’actua-ció d’Acesa en aquest cas consistirà única-ment a fer les consideracions tècniques pertinents per a la construcció d’aquesta canonada que portarà l’aigua.

industrials de la zona motivades pel mal servei de Correus, de la xarxa elèctrica, de telefonia, fi-bra òptica i internet, i va demanar que es resol-gui l’eficiència de la falta de jutjats al CIT.

El vicepresident de l’AESC, Joan Franquesa, va avançar que el manifest es farà arribar a tots els organismes implicats, a la qual cosa Boix va afegir que la reivindicació vol ser “un crit més que se suma a la societat civil per fer créixer el país en riquesa”.

LA PRIMERA ACCIÓ. Franquesa va argumentar que aquesta és la primera acció de moltes altres que impulsaran conjuntament les tres associa-cions, ja que ara l’AESC, el Fòrum Empresarial CECOT-Rubí i Empresaris de Cerdanyola s’asso-ciaran en una plataforma unitària. “El que hem de fer és constituir-nos en lobby permanent, per donar a conèixer les bondats del territori i tam-bé les mancances”. /// M. SAGALÉS

Les associacions d’empresaris de les tres ciutats implicades en el Catalonia Inno-

vation Triangle (CIT), Sant Cugat, Cerdanyola i Rubí, es van reunir al monestir santcugatenc el 7 d’abril per reclamar la coordinació de les administracions per executar plans que mi-llorin els serveis i la mobilitat d’aquesta zona d’alta activitat empresarial, que genera el 3% del PIB de Catalunya i el 4% de la província de Barcelona. Aquesta demanda, que s’ha mate-rialitzat amb una declaració conjunta de les tres entitats, vol aconseguir que el que també es coneix com l’Eix de la B-30 es pugui desen-volupar econòmicament, tot i la manca d’in-fraestructures endèmica que hi ha a les tres poblacions i al seu entorn.

El president de l’Associació Empresarial de Sant Cugat (AESC), Frederic Boix, va dir que la B-30 destaca pel seu gran dinamisme, encara que va alertar del perill que corre de “quedar ofegada per unes infraestructures obsoletes”. Per la seva banda, el president d’Empresaris de Cerdanyola, Lluís Sisquella, va assegurar que la situació encara pot empitjorar, ja que quan comenci a funcionar el Centre Direccio-nal de Cerdanyola, previst per al 2010, portarà 40.000 treballadors més a la zona, per la qual cosa “si no treballem per crear vies de comu-nicació avui, arribarem al col·lapse i morirem d’èxit”, va sentenciar.

UN ENTORN FAVORABLE. El director de l’Insti-tut de Recerca en Economia Aplicada (IREA), Jordi Suriñach, també es va sumar al missat-ge llançat per Boix i va argumentar que cal un esforç per millorar les infraestructures dels transports i el capital humà. L’economista es va encarregar de repassar les dades del pro-lífic CIT, una zona on viuen 200.000 persones i que dóna feina a 90.000 treballadors, i va apuntar que, tot i que “la B-30 té una bona po-sició de partida, cal posicionar-la com un pol atractiu dins de l’àrea metropolitana”.

A més d’un índex mitjà del 5,2% d’increment en l’establiment d’empreses, el corredor de la B-30 aglutina una alta concentració i qualitat d’equi-paments científics i universitaris, que s’ampli-aran amb la futura posada en funcionament del parc de la creativitat que ESADE està cons-truint, Creàpolis, i del sincrotró Alba i les em-preses especialitzades en R+D+i que s’instal·-laran al Centre Direccional de Cerdanyola. Tot i l’increment que la zona experimentarà en els pròxims anys en recerca i desenvolupament, de moment el 31,5% de les 20.000 empreses que operen des de la B-30 pertanyen als sec-tors relacionats amb activitats d’alta tecnolo-gia i intensives en coneixement.

PROJECTES RECLAMATS. Des de l’empresariat de la zona del Vallès Sud es va reclamar que les administracions s’esforcin tant com ho fan els empresaris per tirar endavant la seva activitat diària i van explicar quins són els projectes més importants per garantir el bon funcionament econòmic de la zona.

Entre els plans que va reivindicar el trident em-presarial hi figura una estació del TGV per al Vallès, la prolongació de la línia del Tibidabo, amb estacions a Sant Cugat i al Centre Direccio-nal de Cerdanyola, la construcció del túnel fer-roviari i viari d’Horta, la definició i la construc-ció del Quart Cinturó, a més de l’execució d’en-llaços i desdoblaments de vies de trànsit elevat o que queden col·lapsades en hores punta, com la C-58 o la C-16.

A més, l’empresariat va reclamar que es posi fi a les necessitats que hi ha als parcs empresarials i

Les associacions empresarials de Sant Cugat, Cerdanyola i Rubí reclamen que les administracions executin plans per millorar els serveis i la mobilitat a la zona i per facilitar-hi l’activitat econòmica

MANIFEST /// EMPRESARIAT B-30

D’esquerra a dreta de la imatge, Joan Franquesa, Lluís Sisquella, Frederic Boix, Joan Arch i Jordi Suriñach /// LLUÍS LLEBOT

L’empresariat de la B-30 alerta del perill de morir d’èxit

20.000EMPRESES operen des de la B-30, de les quals el 31,5% pertanyen a sectors tecnològics alts.

24% DE LES EMPRESES a Sant Cugat són d’excel·lència empresa-rial. Cerdanyola en té un 18,94% i Rubí, un 15,67%.

9B30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008 RADAR

10 RADAR B30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008

Europa /// IET

Aquesta versió lliure del MIT (Massachusetts Institute of Technology) per a Europa hauria de tenir un pressupost de 2.400 milions d’euros per als pròxims 6 anys. Quatre ciutats pugnen per ser el Boston de la Unió Europea PER: CARME COLOMINA

Europa decideix la seu del futur Institut Europeu de Tecnologia

En el cada cop més ampli mosaic europeu, 2.000 universitats competeixen arreu del territo-ri pel petit pastís que suposa la inversió en R+D a la Unió Euro-pea. Si tenim en compte que als

Estats Units només un 10% de les universi-tats del país ofereixen titulacions de post-grau i un nombre encara menor gestiona els seus propis programes intensius de re-cerca, el resultat és que a l’altra banda de l’Atlàntic la R+D es concentra en unes po-ques institucions potents, amb una massa crítica suficient d’investigadors que, a més, accedeixen a fórmules molt més imaginati-ves i arriscades de finançament per conver-tir les noves idees en realitat empresarial.

Ja fa temps que la Comissió Europea va amb la llista de mancances sota el braç per ense-nyar-la a aquells que els vulguin escoltar, per millorar el difícil encaix a Europa de les tres línies del triangle del coneixement: educació, recerca i innovació. Però en la recerca de so-lucions, la política també té el seu paper. La diagnosi de la Comissió, que gairebé compar-tiria qualsevol manual, insisteix que hi ha di-ficultats a Europa per convertir la recerca en oportunitats de negoci; hi ha massa fragmen-tació dels sistemes de recerca i d’educació su-perior arreu de la Unió i falta d’innovació i de cultura de l’emprenedoria en aquests àm-bits. Cal també més innovació en les pimes, que representen el 80% de les empreses de la Unió Europea.

Han passat més de tres anys des que el febrer del 2005 el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, va proposar la cre-ació d’un Institut Europeu de Tecnologia. Des d’aleshores ha calgut superar un llarg procés le-gislatiu, els recels de les grans universitats eu-ropees, i especialment britàniques, que no vo-lien diluir la seva primacia en la recerca cien-tífica al vell continent, i la desconfiança dels governs comunitaris que des d’un principi van concebre aquest institut com una coordinació dels esforços i dels centres ja existents. Per això la proposta actual incideix sobretot en la cre-ació de grans xarxes que anomenen Comuni-tats d’Innovació i Coneixement (KIC), que han d’unir centres d’ensenyament superior, cen-tres de recerca, empreses i altres agents d’in-novació de diversos estats membres de la Unió Europea per col·laborar en projectes comuns d’investigació. Un consell de govern, format per experts d’arreu del continent que actualment estan sent nomenats, s’encarregarà d’escollir

1 ///

2 ///

els centres que participaran en aquests projec-tes de recerca i en decidirà el finançament.

La coordinació de tots aquests grups de tre-ball es farà des d’una seu que els caps d’Es-tat i de govern de la Unió Europea designa-ran durant la pròxima cimera del mes de juny a Brussel·les.

LES QUATRE CANDIDATES

Quatre ciutats europees han presentat la seva candidatura per acollir el quarter gene-ral de l’Institut Europeu de Tecnologia: Vie-na (Àustria), Budapest (Hongria), Wroclaw (Polònia) i Sant Cugat del Vallès. Es treballa amb la idea d’una seu petita –d’unes 40 o 50 persones–, que s’encarregui de la coordinació de totes les Comunitats d’Innovació i Coneixe-ment i en gestioni el finançament.

Un acord dels caps d’estat i de govern de la Unió Europea, després de l’ampliació de l’any 2004 al centre i l’est del continent, va posar per escrit que en les pròximes elecci-ons de seus per a les noves institucions co-munitàries es donaria prioritat als nous so-cis. Tot i que l’estructura de l’IET és força di-ferent a la de les agències europees (com la de la Seguretat Alimentària, la de Marques i Patents o la de Seguretat en el Treball, per esmentar-ne algunes) que ja hi ha reparti-des pel territori comunitari, Eslovènia, que aquest semestre ocupa la presidència de torn de la Unió, s’ha afanyat a recordar als seus socis aquest compromís previ.

Sant Cugat del Vallès ha presentat una can-didatura potent, amb valors afegits impor-tants que potencien el món empresarial i la formació en innovació des de la base, as-pectes valorats des de la Comissió Europea. Al final, però, la decisió serà política i en aquest joc la candidatura més agressiva ha estat la de la ciutat universitària de Wro-claw, al sud-oest de Varsòvia. Una població de 640.000 habitants, que intenta consoli-dar-se com el centre de R+D a l’Europa cen-tral i oriental amb els seus centres TIC i la seu de multinacionals com Siemens, ABB, Hewlett-Packard o LG Philips.

Un cop es prengui la decisió sobre la futura seu, encara quedarà pendent el més impor-tant: com es finançarà el futur IET. La Unió Europea preveu un pressupost de 2.400 mi-lions d’euros per als pròxims 6 anys, dels quals només hi ha el compromís d’aportar-ne 308 milions del pressupost comunitari.

Quan l’any 2001, la UE va posar sobre paper l’estratègia de Lisboa amb l’ambiciós objec-tiu de “transformar Europa en l’economia del coneixement més dinàmica i competiti-va del món abans del 2010”, ningú no es de-via imaginar que a hores d’ara encara s’es-taria discutint sobre com organitzar la re-cerca a la Unió Europea, parlant que encara cal unir “els millors cervells, les idees i les empreses” del continent. Per acabar-ho d’adobar, les solucions ja no arriben en èpo-ca de vaques grasses per aprofitar els rèdits del fort creixement econòmic, sinó que ho fan mentre la Comissió Europea revisa a la baixa les previsions de creixement per a la zona euro i el Banc Central Europeu no s’atre-veix a rebaixar els tipus d’interès per por a la inflació, que castiga economies i consumi-dors. Ja no queda temps per perdre.

1 /// PARLAMENT EUROPEU /// CEDIDA

2 /// INTERIOR PARLAMENT EUROPEU/// CEDIDA

SANT CUGAT DEL VALLèS HA PRESENTAT UNA CANDIDATURA POTENT, AMB VALORS AFEGITS IMPORTANTS QUE POTENCIEN EL MóN EMPRESARIAL I LA FORMACIó EN INNOVACIó DES DE LA BASE, ASPECTES VALORATS DES DE LA COMISSIó EUROPEA

Sant Cugat porta a Brussel·les la candidatura de l’IET

PAqUETS A BRUSSEL·LES. L’àrea de Promo-ció Econòmica està arribant a un tracte amb l’agència de viatges del RACC per acabar de tan-car un paquet on s’inclouria el viatge amb avió, el transport fins on se celebri el Santcugatri-buna i l’hotel, per un preu d’entre 450 i 500 eu-ros. De moment, uns 130 empresaris han con-firmat la seva presència al fòrum empresarial, però l’Ajuntament santcugatenc espera arribar fins als 250, que caldrà sumar als 100 o 120 as-sistents més, corresponents als convidats eu-ropeus, polítics i institucionals, fins a arribar als 350 o 400 comensals que participarien en el tradicional dinar-conferència.

L’ÈxIT DE CATALáN. D’altra banda, i centrant-nos en el Santcugatribuna que es va celebrar el 10 d’abril, el ponent convidat, Antonio Catalán, va exposar, sota el títol Riscos i oportunitats en els processos d’expansió internacional, la seva ex-periència en el camp de l’hostaleria, que va co-mençar a la cadena NH Hoteles i que va vendre per fundar l’actual imperi hoteler que lidera el pamplonès amb un 60% del capital: AC Hoteles. El magnat també va explicar que l’any que ve la seva firma celebrarà el desè aniversari i que tot i disposar d’hotels a Itàlia i Portugal, el futur del grup té la vista posada en la internalització, grà-cies a l’experiència del 115 hotels que actualment té AC, empresa que creix a un ritme d’un hotel cada tres setmanes.

Catalán va manifestar que, a més de “la marca i la posició”, el millor actiu de la seva firma són els seus 3.500 treballadors. En aquest sentit, el líder d’AC va revelar que el 75% dels treballa-dors del grup són dones que ocupen càrrecs, des de la direcció fins al personal de neteja, i va apuntar que “a AC no hi ha contractes eventu-als, tothom és fix”, i que les persones són el seu actiu principal, “ja que la motivació i la dinàmi-ca dels treballadors són part de la nostra cultu-ra empresarial”. L’hoteler va posar de relleu que una de les premisses dels seus hotels és que la valoració es fa de baix a dalt, és a dir, que els treballadors amb càrrecs de nivell més baix avaluen la tasca dels seus superiors. Finalment, l’empresari va dir que la seva fita més imme-diata és poder portar a terme el traspàs gene-racional als seus sis fills i va argumentar que el caràcter familiar de l’empresa fa que el grup no tingui previst sortir a borsa. “AC Hotels és una empresa familiar, que viu en un món canviant. Hem passat d’un moment en què, en el mercat hoteler, era més gran la demanda que l’oferta, a un moment en què l’oferta és més gran que la demanda”, va puntualitzar. /// M. SAGALÉS

La celebració del Santcugatribuna també va servir perquè el director del Grup de Recer-ca AQR de la Universitat de Barcelona, Jordi Suriñach, expliqués algunes de les conclusi-ons estretes de la novena edició del Butlletí econòmic de Sant Cugat, en què s’analitza la conjuntura financera del municipi de l’any 2007. Entre aquestes conclusions va desta-car, per un costat, el fet que a Sant Cugat el producte interior brut creix per sobre de la mitjana catalana i espanyola i, per l’altre, que els contractes indefinits van suposar l’any passat l’1,7% de tots els que es van fer en el conjunt de Catalunya.

La pròxima edició del Santcugatribuna se ce-lebrarà el dimecres 14 de maig i es farà a

Brussel·les, segons va revelar l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, en el seu discurs del fò-rum econòmic del 10 d’abril, que va tenir com a protagonista el president d’AC Hoteles, Anto-nio Catalán. Recoder va apuntar que el trasllat de la tribuna local “és una aposta decidida” per defensar l’opció santcugatenca de l’Institut Eu-ropeu de Tecnologia (IET) i que “la representa-ció a l’acte serà digna de la candidatura”.

Actualment, l’Ajuntament de Sant Cugat tre-balla perquè sigui el catedràtic de sociologia i urbanisme de la Universitat de Califòrnia, Manuel Castells, qui exposi i defensi, a la ca-pital belga, la seva candidatura per ser seu de l’IET. “Pretenem escenificar un potencial que la resta de candidatures no tenen: la impli-cació del món empresarial”, va explicar el ti-nent d’alcalde de Promoció Econòmica, Jordi Joly, que també va avançar que entre l’em-presariat que assisteixi a aquesta cita hi se-ran presents “membres de la Comissió Euro-pea, polítics europeus i ambaixadors, entre d’altres”, i encara que no va voler avançar els noms d’aquests convidats, el titular d’Econo-mia del municipi santcugatenc va manifestar que des del consistori aspiren a portar fins a Brussel·les “la primera representació de l’Es-tat”, és a dir, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero.

“Ens hem proposat donar un cop d’efecte; és el que podem fer des de Sant Cugat després de tots els contactes diplomàtics que hem acon-seguit”, va explicar Joly, que a més va assenya-lar que el format del Santcugatribuna que es faria a Brussel·les seria el mateix que els ce-lebrats fins ara i que de les taules corporatives que participen en cada sessió del fòrum “ja es-tan pràcticament totes confirmades”.

El pròxim Santcugatribuna es farà el 14 de maig a la capital belga i pretén apropar, a la Comissió Europea, l’opció de Sant Cugat per ser seu de l’Institut de Tecnologia

IET /// SANT CUGAT

Joan Franquesa, Lluís Recoder, que va anunciar el pròxim Santcugatribuna, i Antonio Catalán /// LLUÍS LLEBOT


L’oposició del PP de Segòvia

Des del PP de Segòvia s’ha criticat la decisió de l’executiu presidit per Zapatero, que va

anunciar que es decantarà per presentar l’opció de Sant Cugat perquè pugui optar a acollir l’IET. En aquesta línia, la portaveu municipal popular, Beatriz Escudero, ha assegurat que amb aques-ta decisió “es deixa, una cop més, Segòvia fora de qualsevol projecte per al futur i el desenvolu-pament”, i ha assegurat que aquesta no és la pri-mera vegada que el govern socialista “deixa la ciutat al marge de diferents infraestructures i equipaments”. /// REDACCIó

IET /// SEGÒVIA

El president de la Cambra de Comerç de Terrassa demana suport parlamentari

El president de la Cambra de Terrassa, Marià Galí, va explicar, en el marc d’una

trobada amb els representants de la Comis-sió d’Indústria, Comerç i Turisme, el suport que des de la cambra egarenca s’impulsa en-vers la candidatura de Sant Cugat perquè si-

IET /// TERRASSA

gui seu de l’Institut Europeu de Tecnologia (IET). En els mateixos termes Galí va animar els representants de la Comissió perquè el Parlament català es pronunciï públicament i doni suport a aquesta iniciativa.

En el transcurs de la trobada, des de la Cambra es va posar de relleu la necessitat de portar a terme una millora integral i in-tensiva de les infraestructures als polígons industrials i es va traslladar fins al Parla-ment l’actual dèficit de banda ampla i d’al-tres infraestructures.

A més, Galí va remarcar la importància de construir una formació universitària tèc-nica de qualitat. /// REDACCIó/// CEDIDA

A SANT CUGAT EL PIB CREIX PER SOBRE DE LA MITJANA CATALANA I ESPANyOLA I QUE ELS CONTRACTES INDEFINITS VAN SUPOSAR L’1,7% DE TOTS ELS QUE ES VAN FER EN EL CONJUNT DE CATALUNyA


Terrassa dissenya una campanya per impulsar el comerç de la Rambla

Les associacions de comerciants de Ca n’Aurell, el Gremi d’Hostaleria, Comerç

Terrassa Centre i la junta del mercat de la In-dependència han presentat, juntament amb el consistori de Terrassa, la campanya Obert per obres / Quadrat Rambla, que té la finalitat de pal·liar o, com a mínim, rebaixar l’impac-te que estan produint les obres del perllon-gament dels ferrocarrils (FGC) a l’entorn de la Rambla de Terrassa.

La zona afectada per les obres comprèn la Rambla, la plaça Doré, la carretera de Martorell i el carrer de Galileu. En aquest con-text, les associacions que han signat aquest acord pretenen impulsar i promocionar l’ac-tivitat comercial a través d’accions concre-tes. Així, fins al mes de juny, es preveuen ac-cions com la de repartir vint mil tiquets de pàrquing gratuïts per als clients dels establi-ments de la zona, sortejar vals promocionals i tiquets gratuïts d’autobús o impulsar acci-ons de suport al mercat de la Independència. De la mateixa manera, es duran a terme ac-cions més concretes vinculades a la Fira Mo-dernista o a l’edició de models de sobres de sucre de temàtica local. Una vegada definides quines són les accions d’aquesta temporada, l’agrupació començarà a treballar en les que es duran a terme durant els pròxims mesos i fins a la finalització de les obres, que es pre-veu que sigui a finals d’any.

MéS METRO DEL VALLÈS. Les obres d’ampli-ació i perllongament dels ferrocarrils a Ter-rassa estan dividides en dues fases, la prime-ra de les quals comprèn la zona de la Rambla d’Egara fins a l’estació de la UPC-Vallparadís. Aquesta primera fase d’obres provoca que la Rambla romangui tancada al trànsit fins a fi-nals d’any, data en què està previst l’inici de la segona fase, que té prevista la construc-ció del túnel des de la Rambla fins a l’esta-ció de Can Roca.

Paral·lelament a aquestes obres, l’Ajunta-ment té la intenció d’aprofitar aquest perío-de per executar el redisseny de la Rambla, en el qual està treballant l’arquitecta Beth Galí. D’aquesta manera, s’evitaria haver de tornar a aixecar la Rambla i afectar una altra vega-da l’activitat comercial de la zona en un es-pai curt de temps. /// REDACCIó

INFRAESTRUCTURES /// TERRASSA

Vista Rambla de Terrassa /// CEDIDA

El govern aprova construir l’estació de Vulpalleres

E l govern català ha aprovat una partida pressupostària per executar el nou Pla

d’Inversions de l’empresa pública Túnels i Accessos de Barcelona S.A. (Tabasa) per una quantitat de 433 milions d’euros, dels quals 298 es destinaran a potenciar la capacitat dels transports col·lectius entre el Vallès i el Bar-celonès, i 135 a la seguretat i la fluïdesa del trànsit als túnels de Vallvidrera, segons ha avançat el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal.

Entre totes les actuacions que preveu la Gene-ralitat al Pla d’Inversions, que seran efectives en els pròxims sis anys, es recull la construc-ció de la nova estació de ferrocarrils que s’ha d’erigir al barri de Vulpalleres de Sant Cugat, que serà executada per Tabasa i tindrà un cost de 35 milions d’euros, a més de la construcció d’aparcaments a les estacions de Valldoreix, les Planes, Baixador de Vallvidrera i Vulpalleres, per valor de 13 milions d’euros. “L’estació tira endavant, però va amb retard. Tots recordem que el secretari de Mobilitat va anunciar l’inici de les obres per a l’estiu de l’any passat”, ha dit en declaracions a Cugat.cat l’alcalde santcuga-tenc, Lluís Recoder, que ha vaticinat que les obres podrien començar aquest estiu.

El Pla d’Inversions també recull una dotació econòmica de 125 milions d’euros per pro-jectar una cua de maniobres a l’estació de plaça de Catalunya de FGC. El prolongament de vies per maniobrar al final de la línia de Barcelona es farà a la part posterior de l’es-tació, i el fet de facilitar als combois el can-vi de sentit de la marxa en direcció al Vallès millorarà les freqüències de pas dels trens per totes les estacions que formen l’anome-nat metro del Vallès, que passaran dels 120 segons actuals a 90 segons. Tot i l’anunci del govern per executar aquest paquet d’actu-acions entre Barcelona i el Vallès, Recoder s’ha mostrat crític amb el nivell d’infraes-tructures actual i, en aquest sentit, ha aler-tat que el govern “no pot fer-nos creure que la connectivitat del país està solucionada, perquè encara s’ha de millorar”.

ExTENSIÓ DEL TIBIDABO. A la reunió amb els alcaldes del Vallès, Recoder va dema-nar, conjuntament amb els altres membres consistorials, que es prolongui la línia L7 de FGC, des de l’estació de l’avinguda del Tibi-dabo fins al Vallès i passant per Sant Cugat, amb un túnel soterrat a Collserola. “Nosal-tres volem que es perllongui per sota de la serra de Collserola i que millori la connexió entre el Vallès i el Barcelonès”, va manifes-tar el polític santcugatenc, que, a més, va ca-

talogar aquesta actuació, juntament amb el túnel ferroviari d’Horta, de prioritària.

AMPLIACIÓ DELS TúNELS. En l’anunci fet pú-blic per l’Administració catalana també s’in-

clou el compromís de programar 135 mili-ons d’euros per ampliar el túnel de Vallvidrera, de manera que tingui dos carrils per a cada direcció. Aquesta intervenció, a més, portarà implícita la millora de la segu-retat del túnel, que ara disposa de tres car-rils, un dels quals és reversible en el sentit que tingui més afluència de trànsit. Així doncs, tot el tram tindrà dos carrils de cir-culació en cada direcció i estaran separats físicament, per evitar una col·lisió frontal a l’interior del túnel. L’ampliació es farà a través de l’actual túnel de serveis i no tin-drà cap tipus d’impacte paisatgístic. A més, es pretén millorar la seguretat dels túnels amb la instal·lació d’una mitjana al centre de la calçada. /// REDACCIó

La Generalitat dóna llum verd a un nou pla d’inversions per augmentar i millorar la connectivitat ferroviària i de la xarxa de carreteres entre el Vallès i el Barcelonès

433MILIONS D’EUROSEl Pla d’Inversions de Tabasa destinarà 298 milions a potenciar la capacitat dels transports Vallès-Barcelona i 135 per ampliar els túnels de Vallvidrera.

INFRAESTRUCTURES /// SANT CUGAT

Vista de la zona de Vulpalleres /// LLUÍS LLEBOT


La C-58 tindrà un carril bus-VAO que enllaçarà Ripollet amb Barcelona

En un intent més del govern per promoure l’ús del transport públic als municipis ve-

ïns de la capital catalana, l’empresa pública Tú-nels i Accessos a Barcelona S.A. (Tabasa) ha ini-ciat la licitació de les obres de construcció d’un nou carril bus-VAO que connectarà Ripollet i Barcelona per l’autopista C-58. Aquest nou carril tindrà una longitud de 6,7 quilòmetres i connexió directa amb Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac amb Barcelona a través de la Meridiana.

Els carrils VAO estan pensats perquè els facin servir autobusos i vehicles d’alta ocupació –vehicles de transport de persones–, de ma-nera que permetrà reduir el volum de tràn-sit i descongestionar els accessos a Barcelona per la zona est. Entre d’altres, els objectius d’aquest carril també estan encaminats a dis-minuir la contaminació i obligar a fer reduir la velocitat a les autopistes. La via estarà inte-grada per dos carrils de 3,5 metres, ambdós en el mateix sentit de la marxa. A més, aquests dos carrils seran reversibles i es podran usar indistintament en direcció Barcelona o Vallès, segons quines siguin les necessitats de mobi-litat del moment.

El pressupost de les obres, integrat en el Pla d’Inversions que recentment ha aprovat la Ge-neralitat, és de 119 milions d’euros i s’executa-rà en un termini de tres anys. Aquest Pla d’In-versions presenta una fórmula nova de rein-versió de recursos –els que obté Tabasa amb els peatges– per finançar obres públiques de

gran envergadura, com és el cas del carril bus-VAO. El projecte també comptarà amb el cofi-nançament de fons europeus provinents del programa de competitivitat Feder Catalunya 2007-2013. Si es compleixen les previsions, els treballs s’adjudicaran al mes de setembre i les obres podrien iniciar-se abans que s’aca-bi l’any 2009.

CARRIL AERI. Alguns trams de la nova via pre-senten la particularitat de ser elevats, en con-cret als accessos de Ripollet, Montcada i Me-ridiana. En el primer, en direcció Barcelona, es podrà accedir al carril bus-VAO des de la mateixa autopista, a través d’un pas elevat de 300 metres de longitud que després descen-dirà al centre de la calçada. No obstant això, la major part del carril discorrerà pel centre de la via de l’actual autopista C-58, de mane-ra que l’autopista haurà d’ampliar-se lateral-ment. També l’accés de Montcada serà espe-cialment nou. El Departament de Política Ter-ritorial i Obres Públiques pretén construir un viaducte sostingut sobre pilars, a l’altura de l’enllaç entre la C-58 i la C-33, i encabir així el carril bus-VAO entre els dos viaductes ja exis-tents. Tots dos accessos tindran una estruc-tura en forma de pèrgola.

El projecte de construcció de carrils per a vehi-cles d’alta ocupació ve de lluny, i aquest és un dels diversos projectes que té el govern sobre la taula, com els carrils bus-VAO que es cons-truiran, pròximament, a les autopistes B-23 i C-32 sud. /// REDACCIó

L’empresa pública Tabasa ha iniciat la licitació d’unes obres que s’allargaran, com a mínim, durant tres anys

INFRAESTRUCTURES /// VALLèS ORIENTAL I OCCIDENTAL

Projecte del carril bus-VAO /// CEDIDA

El Vallès, a la guia ‘Ruta de la innovació a Barcelona’

En la recent guia de butxaca editada per Barcelona Activa sobre centres d’innova-

ció i investigació de Barcelona sorprèn l’alta presència de centres, entitats i empreses de la comarca del Vallès Occidental. Aquesta guia pretén fer una recopilació dels centres d’inves-tigació, centres de R+D, empreses, universitats i escoles que destaquen per la seva actual tasca en matèria d’innovació. Entre les propostes de l’Eix de la B-30 destaquen el centre de R+D de Hewlett Packard, el parc empresarial Creàpo-lis, les dues amb seu a Sant Cugat, la Universi-tat Autònoma de Barcelona, el Parc Tecnològic del Vallès o el futur sincrotró Alba.

90 CENTRES. La Ruta de la innovació, que va pre-sentar el tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi William Carnes, proposa un recorregut per les principals zones d’innovació de Barcelona, sis de les quals estan situades a la mateixa ciutat (Barcelona Centre, Zona Universitària, 22@, Front Marítim, Tibidabo i Barcelona Nord i Montjuïc) i una darrera, a fora, en la qual hi ha, entre d’altres, els centres d’innovació de l’àrea metropolitana i el Vallès Occidental. La publi-cació es pot adquirir en llibreries oficials de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i la Diputació. /// REDACCIó Portada de la guia ///CEDIDA

LLIBRE /// VALLèS OCCIDENTAL


VILADECAVALLS ES POSICIONA EN CONTRA DEL GASODUCTE MARTORELL-FIGUERES

El consistori de Viladecavalls no aprova el traçat projectat per a la futura construcció del gasoduc-te Martorell-Figueres a causa de

l’elevat impacte mediambiental que supo-sa per a nombroses zones municipals d’ele-vat valor paisatgístic.

El posicionament de l’Ajuntament envers aquest projecte és del tot contrari, ja que, al marge de no respectar els espais naturals protegits, tampoc no té en compte les con-dicions del terreny, ja que discorre per una topografia molt marcada, amb importants penya-segats i amb una elevada presència de sistemes hidrològics.

EL TRAçAT ACTUAL projecta el pas del gaso-ducte per diferents espais naturals del mu-nicipi, com la riera de Gaià, el torrent de Sant Jaume o la riera de Can Trullàs, i amb l’afectació d’aquestes zones s’incompleix el criteri d’evitar els espais protegits.

A més, el futur viaducte també preveu creuar diverses torrenteres, penya-se-gats, boscos i carenes, i per aquest motiu es considera que la seva traça hauria de ser paral·lela a la del Quart Cinturó, amb el propòsit d’intentar unificar l’impacte d’ambdues infraestructures.

LES ZONES URBANES. El criteri d’esqui-var les zones urbanes tampoc no es com-pleix en el tram que passa pel municipi de Viladecavalls, ja que bona part del traçat està projectat en zones de sòl urbanitzable i pendents d’aprovació definitiva (com és el cas de Viladecavalls Centre).

L’impacte social que pot tenir el pas d’una xarxa d’aquestes característiques per una de les zones més densament poblades del municipi és un altre dels punts que no s’ha tingut present a l’hora de projectar la traça, i per aquesta raó el consistori també s’hi mostra contrari.

En definitiva, l’estudi de la traça no ha tin-gut en compte l’oportunitat que genera la construcció del Quart Cinturó com a eix de pas d’infraestructures o la línia ferrovià-ria orbital de Barcelona, i en conseqüèn-cia el terme municipal de Viladecavalls en pot sortir greument perjudicat en termes de fragmentació del territori i desaprofi-tament del sòl, fet que pot condicionar els creixements futurs i la qualitat de vida dels veïns de Viladecavalls.

SEBASTIÀ HOMS I PADRISA ALCALDE DE VILADECAVALLS

El traçat del futur gasoducte que l’empre-sa Enagàs, per encàrrec del Ministeri

d’Indústria, té projectat construir entre les poblacions de Martorell i Figueres ha aixecat polèmica, els últims dies, per les afectacions mediambientals que provocarà en tots i ca-dascun dels municipis pels quals ha de pas-sar la nova infraestructura.

Cinc municipis del Vallès Occidental –Sabadell, Terrassa, Castellar del Vallès, Sentmenat i Viladecavalls– hi han presentat al·legacions, tal com recomana l’àrea d’Indústria i Ener-gia de la delegació del govern a Catalunya en cas d’estar-hi en desacord, adduint que el tra-çat afecta zones naturals protegides. Tots cinc proposen també vies alternatives, des de se-guir el recorregut del Quart Cinturó fins a des-viar el traçat per una via paral·lela a l’AP-7.

El consistori de Terrassa ha estat un dels primers a pronunciar-se en contra del gaso-ducte. En el traçat que ha facilitat el Minis-teri d’Indústria, el conducte d’Enagàs entra a Terrassa per la riera de Gaià i els camps de cultiu de Can Font de Gaià, una zona que es considera adequada, perquè hi ha poques zo-nes arbrades. A partir d’aquest tram, però, l’Ajuntament demana que el traçat es desviï per l’autovia orbital de Barcelona –el Quart Cinturó– i reclama que reconsiderin l’im-pacte ambiental que suposarà la construc-ció del gasoducte al seu pas per les rieres de Gaià, de Can Bogunyà, de Palau i de les Are-nes, així com per a la vegetació de la ribera associada a aquests cursos d’aigua. Terras-sa constata també que la construcció del ga-soducte afectarà una zona de vegetació de 29 metres d’amplada, de la qual s’haurà de retirar tota la vegetació.

SABADELL APOSTA PER L’AP-7. L’Ajuntament de Sabadell, per la seva part, ha presentat un informe tècnic en què s’especifica que la instal·lació del gasoducte afecta els es-pais protegits pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell, el parc agrari, el bosc de Can Deu –declarat forest protectora per la Generalitat de Catalunya l’any 1992– i el riu Ripoll. Com a alternativa, el consisto-ri sabadellenc proposa que el traçat seguei-xi un itinerari paral·lel a l’autopista AP-7. Enagàs, en aquest sentit, es mostra reticent a aquesta desviació, i hi al·lega que per nor-mativa no és possible instal·lar la infraes-tructura a menys de quinze metres de l’au-topista i que, per altra banda, això impossi-bilitaria una futura ampliació de l’AP-7. La proposta de l’AP-7 la defenen altres pobla-cions, com Maçanet de la Selva o Santa Co-

loma de Farners, on també hi ha zones pro-tegides per les quals ha de passar el gaso-ducte, molt a prop, fins i tot, d’espais com el Montseny.

ALTRES REIVINDICACIONS. Especialment de-licada és la situació de Sentmenat. En aques-ta localitat, a més del gasoducte, que tra-vessarà tot el terme municipal –des de Can Canyameres fins a Caldes de Montbui–, el Ministeri d’Indústria té projectat constru-ir-hi una estació de gas en un punt elevat vi-sible des de moltes zones del municipi. La construcció d’aquesta estació s’especifica en el document Planificació energètica dels sectors de l’electricitat i el gas 2007-2016. L’Ajuntament de Sentmenat, com era pre-visible, s’ha sumat a les queixes presentant un informe on el consistori demana que el gasoducte discorri per altres vies, com po-

den ser el Quart Cinturó, la B-30, l’AP-7 o bé la plataforma de l’AVE. Demana també la su-pressió de l’estació de compressió, alertant la no especificació d’un futur segon gaso-ducte que enllaçaria l’estació de Sentmenat amb Andorra i un ramal d’unió amb Sant Adrià de Besòs.

També Viladecavalls ha presentat al-legacions en contra de la infraestructura. Se-gons l’alcalde, Sebastià Homs: “El traçat no respecta els espais naturals protegits i dis-corre per una zona que tindrà un futur pla-nejament urbanístic”.

El gasoducte Martorell-Figueres està projec-tat per a finals de l’any 2010 o principis del 2011. Té 164 quilòmetres de longitud i casi un metre de diàmetre. El Ministeri d’Indús-tria el considera prioritari per poder ampli-ar el subministrament de gas natural a les províncies de Barcelona i Girona. Ha de pas-sar pels municipis d’Abrera, Viladecavalls, Ullastrell, Terrassa, Sabadell, Castellar, Sentmenat, Caldes de Montbui, l’Ametlla de Mar, la Garriga, Sant Celoni i els gironins Sant Feliu de Guíxols, Hostalric, Maçanet de la Selva, Sils, Caldes de Malavella, Aiguaviva, Vilademuls i Salt, entre d’altres. A més, és molt probable que l’actual traçat d’aquest gasoducte sigui el que en un futur enllaci amb França. /// REDACCIó

El Vallès reclama revisar el traçat del gasoducteEls consistoris de Terrassa, Sabadell, Sentmenat i Viladecavalls, entre d’altres, han presentat al·legacions perquè consideren que la construcció malmetrà zones protegides

164qUILòMETRESés la longitud que tindrà el futur gasoduc-te entre Martorell i Figueres que construi-rà Enagàs per ampliar el subministrament a les províncies de Barcelona i Girona

GASODUCTE D’ENAGÀS /// VALLèS OCCIDENTAL

Recorregut actual del gasoducte /// CEDIDA


Terrassa acull el fòrum econòmic Eurocities

La ciutat de Terrassa va ser, els dies 14 i 15 d’abril, seu del Fòrum de Desenvolupa-

ment Econòmic Eurocities (FDE) de primave-ra. Aquest fòrum, integrat per més de 120 ciu-tats d’arreu d’Europa, és un punt de trobada on els socis membres comparteixen coneixe-ments i idees, i plantegen solucions a proble-mes comuns per mitjà de fòrums temàtics i grups de treball. En concret, la capital valle-sana, a més d’exercir d’amfitriona, va parti-cipar en dos fòrums: el de desenvolupament econòmic i el de societat del coneixement-Telecities. En el primer, Terrassa va partici-par en grups de treball de política de cohesió i competitivitat; en el segon, en un grup de treball de govern electrònic. Tots dos grups de treball pretenen potenciar l’economia glo-bal des d’un punt de vista de cohesió, d’inter-canvi i en un context on les tecnologies de la informació tinguin un paper clau en el des-envolupament econòmic europeu. Terrassa n’és membre associat des de l’any 2003.

PRESSIÓ A LES INSTITUCIONS. D’entre les in-tervencions més destacades cal assenyalar la que va fer en la jornada inaugural Henk Kool, vicepresident del fòrum, en la qual va dema-nar que l’FDE s’erigeixi com a lobby davant les institucions polítiques. /// REDACCIó

FòRUM /// TERRASSA

La Botiga de Rubí optarà al premi FAD en la categoria d’interiorisme

L a recent inaugurada Botiga de Rubí-Ofici-na de Turisme ha estat presentada com a

candidata als Premis FAD 2008 en la catego-ria d’interiorisme. Aquests premis, que ator-ga l’associació Arquinfad, distingeixen cada any els millors dissenys en arquitectura i in-teriorisme de recent creació. La Botiga de Rubí, obra d’Alfredo Romero, de l’estudi Es-pais Efímers, és, a més d’oficina de turisme, un espai on s’exposen productes de Rubí ela-borats per professionals i artistes locals. Aquest gran aparador, posat a l’abast de totes les entitats perquè divulguin la seva tasca dins el municipi, participarà en l’edició número cinquanta del certamen, amb l’objectiu de “projectar la ciutat de portes enfora”. En total són cinc entitats de tota la península –Espa-nya i Portugal– les que seran guardonades als Premis FAD. Les categories són: Interiorisme, Arquitectura, Intervencions Efímeres, Pensa-ment i Crítica i Ciutat i Paisatge. En edicions anteriors van ser premiades altres obres del Vallès, com la seu del Banc Sabadell Atlàntic l’any 2007, o les oficines de la nova seu d’Ermenegildo Zegna a Sant Quirze l’any 2006. La llista dels finalistes es farà pública al mes de juny. /// REDACCIó

GUARDONS /// RUBÍ

La Fundació Ascamm aposta per la R+D+iINVERSIÓ /// CERDANyOLA

F undació Ascamm, centre tecnològic de referència en l’àmbit de la innovació tec-

nològica, el disseny i la producció industrial en sectors com el del plàstic, els metalls fer-rosos o els aliatges lleugers, ha anunciat que invertirà 40 milions d’euros en R+D+i en els pròxims quatre anys. És la dada més impor-tant que s’extreu del seu Pla Estratègic 2008-2011 i suposa un increment notable d’inver-sió que afavorirà la seva tasca de potenciar el desenvolupament de les empreses industrials amb l’objectiu de millorar-ne la competitivitat

per la via de la innovació tecnològica. Per al-tra banda, aquest mateix Pla Estratègic deta-lla que la Fundació incrementarà la seva plan-tilla fins als 250 treballadors –actualment en té prop d’un centenar–, que seran, sobretot, enginyers industrials, investigadors informà-tics, doctors cientificotècnics, experts i espe-cialistes qualificats.

MULTIFUNCIONAL. En els darrers anys, la Fun-dació Ascamm, amb seu al Parc Tecnològic del Vallès de Cerdanyola, ha aconseguit obtenir sis

patents pròpies, dotze productes nous de base tecnològica per a empreses i tres empreses de base tecnològica: Plastiasite, relacionada amb aplicacions en tecnologia de la informació i la comunicació, i Neos Surgery i Hexascreen, ori-entades a aplicacions en el sector de la biome-dicina. Recentment també ha creat una comu-nitat virtual entre empreses que facilitarà la col·laboració i la transferència tecnològica en-tre societats diverses i que alhora els permetrà conèixer quina activitat industrial fan la resta d’empreses. /// REDACCIó


Mútua de Terrassa i Cela, creus de Sant JordiGUARDONS /// VALLèS OCCIDENTAL

J aume Cela, director del CEIP Bellaterra, i el grup Mútua de Terrassa van rebre, el 21

d’abril, la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva trajectòria i a la seva tasca en defen-sa de la identitat de Catalunya. L’acte, presi-dit pel president de la Generalitat, José Mon-tilla, i pel conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va tenir lloc al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Jaume Cela, escriptor, pedagog i mestre, va rebre el premi per la seva dedicació a l’escola pública i la seva aportació al sistema educatiu, així com pel conjunt de

la seva obra. Cela va intervenir en l’acte i es va comprometre, en nom de tots els premi-ats, a seguir treballant, cadascú en el seu àm-bit, per evitar “perdre la condició d’homes i dones” i fer de l’horitzó “una acció generosa cap als altres”.

A TOTA UNA TRAJECTòRIA. Per la seva ban-da, Faust San José, president del grup Mútua de Terrassa, i acompanyat pels membres de la junta directiva, va rebre també la Creu de Sant Jordi en reconeixement als més de cent anys

d’història de la entitat, i al seu compromís, que l’ha portat a esdevenir una institució referent en els àmbits de la salut i l’atenció social.

Entre la resta de guardonats d’un total de 24 personalitats i 9 entitats, hi figuren Ricard Fornesa, president de Criteria Caixa Corp, i l’actual presidenta del Consell de Treball Eco-nòmic i Social de Catalunya, Mercè Sala. Quant a entitats, van ser també guardonats l’Institut Universitari Dexeus i la Mútua d’En-ginyers. /// REDACCIó

Banc Sabadell obrirà una oficina a Dubai i una sucursal a Casablanca

Antoni Torruella, director de la Xarxa Interna-cional de Banc Sabadell, ha anunciat que

l’entitat sabadellenca obrirà pròximament una oficina a Dubai (Emirats Àrabs Units) i una su-cursal a Casablanca, al Marroc, de manera que serà la primera entitat espanyola que doni cober-tura a aquests dos països. Amb l’oficina de Dubai, segons va detallar Torruella, pretenen obrir-se camí al Golf Pèrsic i fins i tot a altres països de l’Orient Mitjà. El projecte de Casablanca encara no està definit, però Torruella assegura que no hi haurà inconvenients per instal·lar la sucursal a la ciutat nord-africana. La Xarxa Internacional aporta anualment una quarta part dels ingressos i comissions del Banc Sabadell, amb una quota de mercat en comerç exterior del 9,4% en impor-tació i de l’11,4% en exportació. Actualment, Banc Sabadell té oficines a l’Àsia –dues a la Xina (Xan-gai i Pequín), una a Singapur i una altra a l’Índia–, a l’Amèrica Central i a l’Amèrica del Sud en té quatre –a Mèxic, al Brasil, a Xile i a Veneçuela– i a alguns països europeus i nord-africans en té d’al-tres. Després d’aconseguir Casablanca, els objec-tius de l’entitat se centraran en els mercats de Rússia, Sud-àfrica i el Vietnam. /// REDACCIó

BANCS /// SABADELL

CONVENIS ///SANT CUGAT

La revista ‘B30’ signa convenis de col·laboració

Signatura amb l’Ajuntament de Sant Cugat: Carles Flo, Jordi Joly i Ramon Grau /// LL. LLEBOT

Signatura amb Eulàlia Devesa d’ISS /// LL. LLEBOT


1 ///El gerent i president de l’empresa de seguretat Aux-Vyd, Jordi Simó, explica els nous reptes de la companyia santcugatenca en la nova línia de negoci que han integrat recentment: la domòtica TEXT: NÚRIA GUTIÉRREZ BONET /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

Jordi Simó /// President i gerent d’Aux-Vyd

A banda del consumidor domèstic, les empreses també demanden aquestes aplicacions?És exactament el mateix. En consum d’ener-gia podem estalviar errors, com ara deixar els llums oberts, per exemple d’un office, un vesti-dor, una sala de reunions. Podem apagar l’aire condicionat si obrim una finestra, podem veri-ficar la il·luminació en connectar l’alarma...

quina proporció de clients són del sector domèstic?Diria que hi ha un 80% de clients del sector do-mèstic i l’altre 20% serien empreses del sector terciari i industrial.

I quines aplicacions ofereixen al sector empresarial?Tot el que fa referència a l’estalvi i a la racio-nalització energètica i al confort. Quantes ve-gades hem vist en una oficina l’aire condicio-nat encès i les finestres obertes? Una aplicació domòtica apagaria automàticament l’aire en aquests casos. Un gran estalvi energètic seria també el control de llums a les sales d’arxius, lavabos, sales de reunions... on no hi ha gent permanentment i moltes vegades els llums es queden encesos.

La decisió d’escollir una solució domòtica està motivada principalment per la necessitat de seguretat o per l’estalvi energètic?Hi ha més sensibilitat pel consum energètic que pel tema de la seguretat. Però quan a un client que busca un sistema de seguretat li comentes que pot matrimoniar-lo amb un sistema domò-tic, es multiplica exponencialment l’interès per contractar-ho.

A banda de la domòtica, han obert noves línies de negoci?Després de l’estiu començarà a funcionar una nova secció que es dedicarà a l’aplicació del codi tècnic d’edificació amb vista a garantir l’evacua-ció d’un edifici en casos d’emergència. Es tracta d’ajustar edificacions que potser fa 20 anys es-tarien correctament adaptades a les normes de seguretat, però que no tindrien un sistema cor-recte amb el nou codi.

A qui s’adreçarà aquesta nova línia de negoci?A hotels, hospitals, sales de festa, restaurants, pisos, comunitats...

tot podríem establir una taula d’amortitza-cions i amb l’estalvi energètic que es gua-nya ja gairebé arribaríem a justificar l’apli-cació domòtica. Després ja hi hauríem d’aplicar el factor seguretat i el factor con-fort i, unint els dos conceptes, parlaríem d’una domòtica intel·ligent perquè he pa-gat exactament pel que necessitava. És una aplicació per al 80% de la població, amb la qual arribem a qualsevol família. La domò-tica fa que quan no mires la televisió els equips estiguin desconnectats de la xarxa i, per tant, tenim menys consum, contami-nem menys i tenim menys risc, per exem-ple, d’un curtcircuit que generi un incendi.

llorar l’estalvi energètic, la seguretat i el confort. És entrar a una habitació i que es creï un ambient adequat a la nostra perso-na, un nivell de llum, de caliu... És connec-tar l’alarma en sortir de casa i que tots els llums que han quedat encesos s’apaguin, o és també poder controlar amb el mòbil les persianes i els llums de casa nostra per donar la sensació que hi som i evitar ro-batoris. Tot això és domòtica. Aquesta do-mòtica és intel·ligent perquè està intel-ligentment dissenyada i aplicada.

és una opció cara?No és més cara del que es pot pagar. Fins i

L’empresa santcugatenca Aux-Vyd és una empresa de segure-tat fortament implicada en el compromís de minimitzar si-tuacions de risc aplicant tecno-logia de seguretat, física o elec-

trònica. Ara, l’empresa ha obert una nova lí-nia de negoci dedicada a la domòtica, un concepte que de mica en mica i sense ador-nar-nos-en ha entrat a les nostres vides.

què és la domòtica?La domòtica és el resultat d’aplicar un con-junt d’elements tècnics que interactu-en uns amb els altres per aconseguir mi-

La domòtica és el resultat d’aplicar un conjunt d’elements tècnics que interactuen uns amb els altres per aconseguir millorar l’estalvi energètic, la seguretat i el confort

L’estalvi energètic que es guanya justifica l’aplicació domòtica


Cimalsa factura 17 milions d’euros en el seu millor any

El Consell d’Administració de Cimalsa, em-presa pública que gestiona, entre d’altres, la

Central Integrada de Mercaderies del Vallès (CIM Vallès) a Santa Perpètua de Mogoda, ha aprovat els comptes de l’any 2007 amb una facturació de 17 milions d’euros, que equilibren els mals re-sultats obtinguts en exercicis anteriors. Els ac-tius propis de l’empresa se situen ara al voltant dels 28 milions d’euros, i l’endeutament, fins als 14,3 milions d’euros. Durant el 2007 Cimalsa també ha gestionat inversions per un import de 23,5 milions d’euros, inversions que s’han des-tinat, principalment, a millorar les prestacions dels CIM de la Selva i el Camp.

Els grans resultats que presenta l’empresa els generen les dues activitats principals que desenvolupa: la promoció de centres logís-tics, cosa que representa un 94% de la factu-ració, i la prestació de serveis a les empreses instal·lades a les diferents CIM, que són el 6% restant. Actualment l’empresa gestiona quatre centres: els CIM Vallès, la Selva, Lleida i el parc logístic Logis Vallès. Dos més estan en construcció, CIM el Camp i Logis Empordà. CIM Vallès dóna servei a 80 empreses, i hi treballen prop de 2.400 persones, de les quals 1.900 es dediquen al sector del trans-port i la logística. /// REDACCIó CIM Vallès /// CEDIDA

EMPRESA /// SANTA PERPèTUA

GFT Technologies, amb seu a Sant Cugat, supera totes les previsions

La multinacional alemanya GFT Technologi-es ha tancat l’exercici del 2007 amb un crei-

xement en el volum de vendes espectacular: un 42% més que l’any anterior. Això suposa una facturació de 247 milions d’euros, molt per da-munt de les millors previsions. La firma, que a l’Estat espanyol opera amb el nom de GFT Ibe-ria, té un centre a Sant Cugat –al Parc d’Activi-tats Econòmiques Can Sant Joan–, on treballen 311 empleats dels 1.087 que té l’empresa.

GFT Technologies AG és un dels principals pro-veïdors europeus de solucions en tecnologi-es de la informació (TI) i és a Sant Cugat on la companyia té establerta la seva seu financera. En l’informe que ha presentat l’empresa, Car-los Eres, responsable del grup per al sud d’Eu-ropa i Amèrica, subratlla: “Per al nostre grup, el 2007 ha estat el millor exercici de la història d’aquesta companyia”. Les vendes pugen, se-gons dades de GFT, 73,4 milions fins a arribar als 247 milions d’euros, superant així els 230 que tenien previst ingressar a principis de l’any 2007. També els beneficis abans d’impostos han crescut extraordinàriament: un 85% més que l’any 2006, cosa que genera un total de 12,4 milions d’euros. El marge de beneficis és del 5%, 1,2 punts més que l’any anterior. Per àrees de negoci, la de resourcing és la que té un incre-ment més alt quant a volum de vendes, fins a arribar a ser el 57% del volum total de l’empre-sa (és a dir, 140,4 milions), seguida de les àre-es de serveis, que acumula 100,8 milions, i de la de software, amb 5,9 milions d’euros. Espe-cialment significatives són les dades que apor-

ta l’empresa quant a nombre de treballadors: si bé només augmenta en 30, l’informe cons-tata que del total de la companyia, el 60% tre-ballen a Espanya. A més dels 311 de Sant Cugat, 173 treballen a la seu de Saragossa, 101 a Valèn-cia i 22 a Madrid.

GFT S’ALIA AMB SOFTwARE AG. A principis d’any, la també alemanya Software AG i GFT Technologies van signar una aliança que per-metrà a les dues companyies obrir-se camí en els mercats del Brasil i els Estats Units. Software AG utilitzarà el centre de desen-volupament d’aplicacions de Sorocaba (pro-víncia de São Paulo), que gestiona la matei-xa GFT Iberia, per fer-se càrrec de la creixent cartera de clients que té Software AG a amb-dós països. La nova partner de GFT centrarà la seva tasca en la seva cartera de productes de software d’infraestructura de negoci, men-tre que GFT es responsabilitzarà de l’execució dels projectes. Aquest acord, però, obligarà la companyia a incorporar entre 50 i 100 treba-lladors a les seus americanes de GFT en un termini de dos anys. Actualment, la compa-nyia té al Brasil 70 professionals que treballen en projectes per a entitats financeres.

GFT Technologies es va instal·lar a Espanya l’any 1996. GFT Iberia, la filial de la multinaci-onal alemanya a l’Estat espanyol, coordina, amb prop de 700 persones, les activitats i competències financeres de la companyia. Actualment té un total de 22 seus, distribuï-des en nou països. /// REDACCIó

L’empresa alemanya factura 247 milions d’euros; això suposa un creixement en el volum de vendes del 42%

EMPRESA /// SANT CUGAT

Seu de GFT a Sant Cugat /// CEDIDA


Terrassa lidera l’ampliació de la xarxa de FGC al Vallès

D ues noves línies de ferrocarril, com a mí-nim, enllaçaran Barcelona amb munici-

pis de la comarca del Vallès Occidental. Són algunes de les millores en matèria d’infraes-tructures que es desprenen de l’avantprojec-te del Pla Territorial Metropolità de Barcelona que va presentar el conseller de Política Terri-torial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, el dia 7 d’abril. El traçat de la primera línia connecta la Sagrera amb Terrassa Sud a través del Túnel d’Horta, i també tindrà parada a Cerdanyola, Universitat Autònoma i Sabadell. Terrassa comptarà amb tres estacions més, una de les quals, l’estació de Can Roca, perllongarà la lí-nia fins a Matadepera. L’avantprojecte tam-bé preveu comunicar Terrassa amb una sego-na línia entre Granollers i Martorell. Es trac-ta d’una proposta de línia ferroviària orbital que connectarà les principals ciutats metro-politanes i que permetrà descongestionar la xarxa viària i minimitzar l’impacte mediambi-ental. La nova línia suposa una millora impor-tant de comunicació entre la Universitat Au-tònoma, Terrassa i Barcelona. Molts dels es-tudiants que diàriament es traslladen en tren fins al campus s’estalviaran haver de despla-çar-se fins a Sant Cugat per agafar la línia de Sabadell que fa parada a la universitat. El pro-jecte té un horitzó temporal establert a l’any

2026. Nadal va subratllar que en principi el Pla Territorial hauria d’estar aprovat durant el primer trimestre de l’any 2009.

LÍNIA TIBIDABO-SANT CUGAT. Per altra ban-da, la ciutat de Sant Cugat és la que, de mo-ment, surt més malparada en la redacció d’aquest avantprojecte. La proposta d’enlla-çar la línia del Tibidabo amb Sant Cugat no ha estat aprovada i, segons la Generalitat, es troba en fase d’estudi. El projecte, avalat pels consellers de la resta de ciutats de la comar-ca, tan sols es considera una alternativa més a l’ampliació de la xarxa ferroviària de Ferro-carrils de la Generalitat. /// REDACCIó

Projecte nova estació Terrassa /// CEDIDA

INFRAESTRUCTURES /// VALLèS OCCIDENTAL

tencions i reduir també el seu impacte nega-tiu en el medi ambient.

Les obres seran executades, en la seva prime-ra fase, per les empreses Acciona Infraestruc-turas, Comsa, Acsa Obras e Infraestructuras i Unió Temporal d’Empreses (UTE), i les ges-tionarà l’empresa pública Gisa. S’utilitzaran dues tuneladores de 6,8 metres de diàmetre, que s’introduiran pel parc del Nord i recorre-ran tot el trajecte comprès entre l’estació de Ca n’Oriac i la de Sabadell Estació.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques estima que aquesta nova línia do-narà servei, en un termini de quatre anys, a prop de set milions d’usuaris. Per fer-ho, dis-posa d’un pressupost d’aproximadament 400 milions d’euros. Per altra banda, l’Ajuntament també posarà a disposició dels ciutadans cinc punts d’informació on podran accedir a tot allò relatiu al desenvolupament de les obres.

CASTELLAR, TAMBé. En l’acte d’inici d’obres, l’alcalde Bustos va recordar també que en un futur preveuen la construcció d’un baixador a Sant Pau de Riu-sec –on es construirà el futur parc empresarial– i una línia que enllaci Sabadell amb Castellar del Vallès. En un prin-cipi, i segons va anunciar el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, al mes de febrer, Cas-tellar tindrà dues estacions, una al polígon in-dustrial del Pla de la Bruguera i una altra a la zona centre. També va avançar que les obres començaran l’any 2010 i enllaçaran amb Sabadell des de Ca n’Oriac. /// REDACCIó

S’inicien les obres de la nova línia de metro de Sabadell

L’ alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i el conseller de Política Territorial i Obres

Públiques, Joaquim Nadal, van presidir, el dia 26 de març, l’inici d’obres del perllongament de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat a Sabadell. El nou metro de Sabadell preveu la construcció de quatre estacions més que en-llaçaran l’actual Sabadell Estació –que se sot-metrà a una remodelació total– i les zones de Plaça Major-Centre, Creu Alta-Eix Macià, Pla-ça d’Espanya i Ca n’Oriac-Nord. Són per tant cinc les estacions noves i també són cinc els quilòmetres de via que assumirà la nova xar-xa de metro urbà. L’estació de Plaça Espanya, a més, farà alhora les funcions d’intercanviador amb l’estació de Sabadell Nord de Renfe. To-tes les estacions estan situades en punts que es podrien considerar d’estratègics, per tal de connectar la xarxa de transports públics actu-al amb la nova línia de metro. Amb tot, el que es pretén és millorar la qualitat d’infraestruc-tures de la ciutat i fomentar l’ús del transport públic en detriment del privat per evitar re-

La capital vallesana tindrà cinc estacions noves i donarà servei a set milions d’usuaris

INFRAESTRUCTURES /// SABADELL

Andana de l’estació Sabadell Rambla /// CEDIDA


Siemens vol tancar un acord amb els treballadors abans de deslocalitzar

La multinacional alemanya Siemens ha fet pública la seva decisió de tancar la

planta que té ubicada a Sant Cugat. Segons ha assegurat la companyia, el cessament de la fàbrica del Parc de Can Magí, que afec-tarà una plantilla de 60 treballadors, res-pon al fet que ha deixat de ser rendible. Tot i això, el grup ha anunciat que no té pre-vist tancar el centre fins que no arribi a un acord amb la plantilla, que podria passar per prejubilacions, recol·locacions o in-demnitzacions.

La planta de l’avinguda de Cerdanyola està especialitzada en dues línies de producció: per una banda, la fabricació de material per a il·luminacions industrials, producció que ha quedat obsoleta i que es podria subcon-tractar a una empresa italiana, i per l’al-tra, la fabricació de canalitzacions elèctri-ques per a maquinària industrial, que s’ha de concretar fins on es traslladarà i que es pot deslocalitzar a la República Txeca o a Alemanya, on Siemens disposa d’altres plantes de producció, per continuar oferint la gamma de producte. La planta de Sant Cugat opera des de fa més de 50 anys i Sie-mens la va adquirir ara en fa quatre.

OPCIONS. La fàbrica de Sant Cugat –que per-tany a la divisió Siemens Busbar Trunking Systems– haurà de prendre en els pròxims dies una decisió que sigui coherent i s’ajus-ti als interessos dels seus seixanta treba-lladors. Una dotzena dels treballadors de l’empresa majors de 55 anys podrien veu-re com els avancen la jubilació, mentre que d’altres tenen la possibilitat de ser recol-locats a la planta que la companyia té a Cornellà de Llobregat.

No és la primera vegada que la multinacio-nal pren la decisió de tancar una planta a l’Estat espanyol. Recentment, la direcció general de Siemens també ha fet tancar la fàbrica que tenen a Malpica, a Saragossa, perquè consideren que els costos de pro-ducció no són competitius amb el mercat asiàtic. En aquest cas són 310 els treballa-dors que s’han vist afectats i que al mes de febrer d’aquest any van rebre la carta d’acomiadament. /// REDACCIó

EMPRESES /// SANT CUGAT

Planta de Sant Cugat /// LLUÍS LLEBOT

Nou complex empresarial a Sant CugatEMPRESES /// SANT CUGAT

La immobiliària Nexity Espanya ha anunciat que construirà el seu primer Complex Em-

presarial a Sant Cugat del Vallès. Vallsolana Gar-den Business Park, nom amb què es coneix el nou projecte de la promotora immobiliària, tindrà una extensió de 38.500 metres quadrats d’oficines de venda o lloguer, zones enjardinades, serveis de restauració, guarderia i un aparthotel. El projec-te, que es preveu que pot estar enllestit a finals del 2009, destinarà 19.000 metres quadrats a les oficines i disposarà també de 353 places d’apar-cament entre soterrani i exterior.

Nexity Espanya, que fins ara basava la seva activitat a Màlaga i Madrid, ha executat pro-jectes com ara el de l’edifici Axis, seu de l’em-presa Iberdrola a Madrid o el Parc Empresa-rial Las Mercedes, de 78.500 metres quadrats d’extensió. A Madrid ha fet un total de set pro-jectes i encara té un vuitè que es troben en fase de construcció.

qUASI PLENA OCUPACIÓ AL PTV. Un altre complex empresarial de l’Eix de la B-30, el Parc Tecnològic del Vallès, és notícia per les

excel·lents dades que recull el balanç del 2007 en matèria d’ocupació. Gairebé la to-talitat de l’espai està ocupat, el 97% dels 3.465 metres quadrats de què disposa el Centre d’Empreses de Noves Tecnologies. Durant aquest any s’hi han instal·lat sis empreses noves. En termes de llocs de tre-ball, el conjunt del Parc Tecnològic del Vallès dóna feina a 3.350 treballadors. Quant a facturació, constata un creixement del 3,2% i suma un total de 1.145 milions d’euros. /// REDACCIó


Ciutat /// Desenvolupament econòmic de Rubí

La recent adhesió al nou Consorci de l’Eix de la B-30 i l’impuls de nous sectors que reforcin el teixit industrial del municipi marquen el present i el futur econòmic de la quarta ciutat del Vallès Occidental PER: PERE FERNÁNDEZ

Rubí, de ciutat industrial a l’excel·lència empresarial

Rubí és un ciutat privilegia-da. A pocs quilòmetres de la ciutat de Barcelona, i situa-da enmig d’un entorn indus-trial i empresarial immillora-ble, Rubí abasta el millor del

present i del futur de l’economia catalana. Aquest municipi del Vallès Occidental té prop de 75.000 habitants i és la quarta ciu-tat en nombre d’habitants de tota la comar-ca. No deixa de créixer: en els últims cinc anys el creixement demogràfic de Rubí su-pera el 2% anual. També quant a xifres de població, cal destacar la important arriba-da de població immigrant de fora de l’Estat espanyol, que actualment és un 12,4% de la població total, segons dades facilitades per l’Institut Nacional d’Estadística l’any 2006. Quant a ocupació, Rubí dóna feina a un 55% de la població en edat de treballar. Per con-tra, la taxa d’atur és superior a la mitja-na comarcal: es troba al voltant de l’11%.

Rubí és una ciutat eminentment industrial. Per sectors d’activitat econòmica, el nom-bre d’afiliats al sector de serveis represen-ta un 47% del total del municipi, la indús-tria el 40% i la construcció l’11%. A Rubí estan registrades 3.845 empreses, de les quals 397 facturen més d’un milió d’eu-ros anualment i 55 tenen més de 50 treba-lladors. El gruix d’empreses rubinenques, per tant, pertany a la petita i mitjana em-presa. Quant a volum de vendes i nom-bre de treballadors, les empreses líders són B. Braun, PPG Ibérica –les dues perta-nyen a la indústria química–, Elastrogran –de la indústria manufacturera– i Fico Tri-ad. En el sector de la metal·lúrgia, que, per altra banda, és el sector que més represen-tació té a Rubí, destaquen empreses com Ipagsa Industrial, BJC o Germans Boada. De polígons industrials en té deu. Són: Sant Genís, Molí de la Bastida, La Llana, Ca n’Al-zamora, Can Jardí, Can Rosés, Can Pi de Vi-laroch, Can Sant Joan, Cova Solera i Carrete-ra de Terrassa.

ECONOMIA MARCADA PER LA HISTÒRIA

Com en tants altres llocs, la fàbrica tèxtil va ser la gran precursora de la industrialització del que aleshores era una vila. La Llana va ser la primera fàbrica, va obrir l’any 1824. Paral-lelament, el conreu de la vinya va prendre es-pecial protagonisme a mitjans del segle xix. Van ser aquestes les dues activitats tradici-onals de la ciutat. Però sens dubte Rubí té un moment clau en la seva història, una nit que va marcar un abans i un després en el fu-

1 /// ENCARA QUEDEN TESTIMONIS DE LA CIUTAT INDUSTRIAL QUE HAVIA ESTAT I ÉS RUBÍ /// LLUÍS LLEBOT

1 ///

tur de la ciutat: la nit del 25 de setembre de l’any 1962. Aquell dia, la rierada va emportar-se centenars de vides. I, amb elles, una ciu-tat sencera que va veure com canviava de fi-sonomia. Van desaparèixer cases, fàbriques i, per descomptat, les vinyes. S’hi van aixe-car nous barris, nous polígons. Va néixer un nou Rubí.

PRESENT I FUTUR

En els últims anys, el teixit industrial i empre-sarial de Rubí ha vist com s’enfortia per inicia-tiva del govern municipal: “Les empreses es-taven totalment desvinculades les unes de les altres”, explica Maria Mas, regidora de Promo-ció Econòmica i d’Ocupació de l’Ajuntament de Rubí. “Calia fer un apropament: oferir ser-veis a les empreses, fer accions formatives en els càrrecs, reunions amb les juntes dels polí-gons”. En aquest sentit, ha tingut especial pro-tagonisme la creació d’entitats com la recent patronal Cecot-Rubí, que representa moltes de les empreses ubicades a la ciutat.

La major part de les accions que fa o té pre-vist fer el govern municipal de Rubí en matè-ria econòmica es troben reflectides en dos do-cuments: el Pla d’Ordenació Urbanística Mu-nicipal (POUM) i l’Acord Econòmic i Social. El primer aposta pel creixement concentrat de la ciutat, un creixement que tingui cura del medi ambient, però que alhora sigui l’adient per poder fer front als 95.000 habitants que projecta el pla que tindrà Rubí en els pròxims dotze anys. El pla proposa, entre altres coses, concentrar l’activitat comercial, cultural i de serveis en vuit àmbits estratègics, de mane-ra que complementin els de caràcter industri-al i residencial. Aquests vuit àmbits són: Rubí centre, Rubí desenvolupament, nous jutjats, la Llana, l’Escardívol, Vapor Nou, plaça Vallès i el passeig de Ca n’Alzamora. També inclou la preservació de Can Ramoneda i la construc-ció d’un gran parc que sigui el veritable pul-mó de la ciutat.

Per altra banda, reflecteix els que seran els nous equipaments de què disposarà el mu-nicipi, com ara la nova estació de Ferrocar-rils a la Llana o la remodelació de l’Escardívol, que tindrà dues plantes d’aparcaments i un gran espai de 10.000 metres quadrats per a usos cívics. Tot d’una, l’objectiu d’aquest pla és renovar i projectar una ciutat sostenible, que tingui un ampli ventall de possibilitats, però que no perdi de vista la seva herència industrial. “El POUM aposta per incrementar les infraestructures, millorar els accessos a la ciutat i potenciar el sector de serveis i de

RUBÍ CONCENTRA 3.845 EMPRESES, DE LES QUALS 397 FACTUREN MÉS D’UN MILIó D’EUROS I 55 TENEN MÉS DE 50 TREBALLADORS

les empreses de desenvolupament i coneixe-ment”, afegeix Mas. Aquest afany d’omplir el buit que deixa el predomini de la indústria el corrobora la recent adhesió de Rubí al Catalo-nia Innovation Triangle, juntament amb Sant Cugat i Cerdanyola, per tal d’afavorir el con-junt empresarial, econòmic i científic que es troba al voltant de l’Eix de la B-30.

Quant a equipaments i serveis, Rubí disposa actualment de dos mercats municipals, dis-set centres d’educació primària, deu centres d’educació secundària, un arxiu municipal i una biblioteca municipal. També disposa de tres centres d’atenció primària, un centre d’atenció sanitària i un centre de dia en salut mental. Pel que fa a les instal·lacions espor-tives, la ciutat té deu pistes poliesportives d’ús públic, tres camps de futbol i una pista d’atletisme.


La promotora Grup XXI, a través de Ge-pro XXI, ha aconseguit el 98,52% del ca-

pital de la societat Celo, després que l’empre-sa fabricant de vidres hagi acceptat una opa per valor de 40,92 cèntims per títol. Gepro XXI ha adquirit de Celo 15.155 accions, cosa que re-presenta el 6,47% del capital de la companyia. Grup XXI va comprar a l’octubre el 92,05% de Celo per un total de 8,82 milions i va anunciar la presentació d’una opa sobre el 7,95% res-tant per un valor de 40,92 cèntims, cosa que ha estat acceptada pel 81,36 per cent de les ac-cions a les que es va adreçar l’oferta. Segons ha informat la Comissió Nacional del Mercat de Valors, l’opa no estava condicionada a la presentació d’un mínim d’acceptacions. San-tiago Vila Regard, conseller delegat de Celo XXI, va assenyalar, el passat mes d’octubre, que aquesta operació afavorirà la possibilitat de “dotar la companyia de mitjans naturals i humans necessaris per desenvolupar totes o part de les activitats en què actualment està treballant el grup”.

Un dels objectius que pretenia aconseguir amb aquesta operació Grup XXI era cotitzar a borsa –ho fa amb el nom de Celo XXI–, però també treballarà en altres activitats relacio-

nades amb el sector immobiliari, la salut i la aviació corporativa. Segons detalla el pla es-tratègic 2008-2010, Celo XXI pretén centrar la seva activitat en promocions immobiliàries vinculades a serveis, que representen el 50% del volum total del negoci. Un 20% el destina-rà, en l’àrea de salut, a adquirir nous centres, que se sumaran als cinc que té actualment. I quant a l’aviació corporativa, pretenen ampli-ar la seva flota amb dos avions més. En aques-ta mateixa àrea Celo XXI ampliarà el seu capi-tal social amb 3,5 milions d’euros.

Rauschert tanca la planta de les Franqueses

RAUSCHERT /// LES FRANQUESES

Grup xxI obté el 98,5% de Celo després de l’opa

GRUP xxI /// SANT CUGAT

Fremap, optimista davant la pujada de la taxa d’atur

FREMAP /// BARCELONA

Grup Ferrer vol portar el centre de R+D a l’Hospitalet

GRUP FERRER /// SANT CUGAT

L’empresa farmacèutica Grup Ferrer, amb seu a Sant Cugat del Vallès, ha

anunciat que invertirà 45 milions d’euros en la instal·lació d’un nou centre de recerca i desenvolupament al nou Parc Científic de la Salut de l’Hospitalet de Llobregat. D’aques-ta manera, el grup pretén traslladar el centre que actualment té a Barcelona a unes instal-lacions, les de l’Hospitalet, que controla el consorci Biopol. Si finalment aconseguei-xen la concessió dels terrenys, el nou cen-tre d’investigació tindrà una superfície de 15.000 metres quadrats.

La segona opció, més difícil, és instal·lar el nou centre de R+D al Parc Tecnològic del Vallès, a Cerdanyola. L’alternativa serà difícil que es concreti perquè el que interessa a Grup Ferrer és formar part del projecte de Biopol.

La mútua d’accidents laborals i malalti-es professionals Fremap ha donat cober-

tura, durant l’any 2007, a 4.172.154 treballa-dors, un 4,52% més respecte de l’any anteri-or. La mútua també ha anunciat un excedent per valor de 600 milions d’euros, dels quals el 90% es retornaran a la Seguretat Social, i el 10% restant es destinaran a millores en la preven-ció de sinistres laborals. El nombre d’empre-ses associades també puja: 391.072, amb uns ingressos per quotes de 2.621 milions. El por-taveu de l’entitat ha assenyalat que l’elevada taxa d’atur en sectors com el de la construcció beneficiarà les mútues, perquè hi haurà menys accidents laborals. Fremap és la segona mútua de Catalunya en nombre de clients.

L’empresa alemanya Rauschert va anunciar el 20 d’abril el tancament de-

finitiu de la planta que té situada a les Fran-queses del Vallès i que dóna feina a 83 tre-balladors. El grup alemany ha pres aquesta decisió després de veure com queien les co-mandes un 60% –va perdre el seu client més important– i d’arrossegar durant anys nú-meros vermells en els comptes de la filial es-panyola. Els 83 treballadors que té la planta del Vallès cobraran una indemnització de 36 dies per any treballat, amb un límit de 51.250 euros. Rauschert, empresa que es dedica a la producció de ceràmica industrial, va tan-car fa menys d’un any una altra planta, en aquest cas a Lliçà de Vall, i es va traslladar a les Franqueses, en concret a unes instal-lacions en règim de lloguer. D’aquesta ma-nera, la companyia alemanya, que té filials a tretze països, es reduirà a Espanya a una ofi-cina d’atenció al client.

14 DE MAIG

SANTCUGAT TRIBUNAEl pròxim 14 de maig, Sant Cugat presen-ta oficialment la candidatura a ser la seu de l’IET a Brussel·les. Per aquest motiu, el pro-per fòrum del Santcugatribuna es realitza-rà, excepcionalment, en aquesta ciutat. A més del dinar-ponència habitual, el dia an-terior hi haurà un sopar obert a tots els as-sistents. L’Ajuntament ha preparat, per a les empreses interessades a assistir-hi, un pack amb el RACC per sortir el dia 13 que inclou vol, hotel i transfers.

LLOC: ALBERT HALL, BRUSSEL·LESMÉS INFO: www.santcugatribuna.cat

PANELL INFO

26 DE MAIGLA PROTECCIóN DE LA INNOVACIóN y LA INTERNACIONALIZACIóN DE LA EMPRESALLOC: PARC TECNOLÒGIC DEL VALLèS, Centre d’Empreses de Noves Tecnologies08290 Cerdanyola del Vallès – Barcelona MÉS INFO: www.ptv.es

22 I 29 DE MAIGCOM REDUIR I CONTROLAR ELS COSTOS D’UNA PIMELLOC: CAMBRA DE TERRASSABlasco de Garay, 29-49MÉS INFO: www.cambraterrassa.es

24 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008

CERDANyOLA ESTÀ CONSTRUINT EL PARC DE LA CIèNCIA MÉS GRAN DE TOT L’ESTAT ESPANyOL. L’EMBLEMA D’AQUEST PUNT DE REFE-RèNCIA CIENTÍFIC ES BASARÀ EN LA CONSTRUCCIó D’UN ACCELERA-DOR DE PARTÍCULES CIRCULAR ANOMENAT SINCROTRó ALBA. LA TRANSCENDèNCIA D’AQUEST ESPAI BENEFICIARÀ EL SEU ENTORN I LA VEÏNA CIUTAT DE SANT CUGAT TEXT: MARIONA SAGALÉS /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

Tecnologia al Vallès

REVOLUCIÓ SINCROTRÓ

25GAS A FONSB30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008

1 ///

La carretera que connecta Sant Cugat amb Cerdanyola, la BP-1413, està actualment expo-sada a una profunda transfor-mació per millorar l’accés a un nou centre metropolità d’acti-

vitats terciàries: el Centre Direccional de Cerdanyola. Les instal·lacions s’estan edi-ficant a l’entrada de Cerdanyola, entre l’au-topista AP-7 i la carretera que uneix Sant Cugat i la ciutat veïna, i estan modificant 675 hectàrees de sòl per esdevenir un punt de referència científic, empresarial i resi-dencial, que, per la seva transcendència, afectarà tot l’entorn i portar al país grans oportunitats en el sector de la recerca.

I és que el nou centre es vol convertir en un pol de referència mundial que millo-ri la competitivitat catalana i estatal, po-tenciï la capacitat d’atracció, i atregui i re-tingui el talent internacional. Així doncs, el Centre Direccional –que s’està edificant en tres fases, a través del Parc de la Cièn-cia, que ocuparà més d’un milió de metres quadrats, i el sincrotró Alba– se sumarà al parc de científics de què disposa el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a les empreses ubicades al Parc Tecnològic del Vallès, amb la previsió de

crear uns 40.000 nous llocs de treball. “En-tenem claríssimament que es tracta d’un valor directe que beneficia Sant Cugat i el conjunt de la zona”, assegura el tinent d’al-calde d’Economia d’aquesta ciutat, Jordi Joly, en al·lusions al fet que el sincrotró –el primer accelerador de partícules de l’Es-tat espanyol– se situï a un quilòmetre es-càs de Sant Cugat.

L’ACCELERADOR DE PARTÍCULES

El sincrotró és un accelerador de partícu-les circular on se sincronitza el camp mag-nètic –que fa girar les partícules– i el camp elèctric –encarregat de fer accelerar les partícules. Aquest sistema d’alta tecnolo-gia, que fusiona el funcionament del beta-tró amb els avantatges del ciclotró, perme-trà descobrir els secrets dels àtoms i les molècules amb aplicacions per a investi-gadors i empreses dedicades a la recerca. Amb una inversió de 201 milions d’euros, el sincrotró, que s’anomenarà Alba, rebrà anualment uns mil científics de diversos punts del món.

Aquesta intensa font de llum funciona-rà com un microscopi gegant i s’emplaça-rà en un edifici de 250 metres de circumfe-rència amb forma de rosquilla, que també

allotjarà un edifici administratiu, set esta-cions de treball especialitzades i dos edifi-cis tècnics semisoterrats.

El sincrotró Alba està capacitat per produ-ir una llum un milió de vegades més potent que els raigs X, cosa que donarà resultats per estudiar l’estructura atòmica dels ma-terials i per treballar en la recerca en bio-ciències, noves tecnologies i alimentació. El sincrotró que s’instal·larà a Cerdanyola és el catorzè accelerador de partícules eu-ropeu i el quart sincrotró de tercera gene-ració d’Europa, després dels de França, Su-ïssa i el Regne Unit, i està cofinançat per la Generalitat i l’Estat espanyol. La radiació del sincrotró permetrà investigar en molts camps de la recerca, des de la física i la química, fins a la medicina o la biologia.

En els camps més destacats, el mecanis-me podrà ajudar a estudiar, en el sector de la biologia molecular, les proteïnes i els virus; ajudarà a dissenyar nous fàrmacs en teràpia mèdica, perquè els raigs X que emet es poden aplicar a la imatge mèdica i altres teràpies; en ciències ambientals aju-darà a determinar l’estructura dels agents contaminants, i en ciències dels materials se’n podran estudiar les propietats. Joly ha

1 /// LES OBRES QUE S’ESTAN FENT A L’EDIFICI DEL SINCROTRó ALBAEN 250 M DE CIRCUMFE-RèNCIA, PREVEUEN UN EDIFICI ADMINISTRATIU, SET ESTACIONS DE TRE-BALL ESPECIALITzADES I DOS EDIFICIS TèCNICS SE-MISOTERRATS

2 /// UNA IMATGE VIRTUAL DE L’EDIFICI qUAN S’ACABIN LES OBRES, ON S’APRECIA LA FORMA DE ROSqUILLA DE LA CONSTRUCCIó PER PO-DER ACOLLIR L’ACCELERA-DOR DE PARTÍCULES

3 /// SINCROTRONS A EUROPAUN MAPA D’EUROPA AMB LA UBICACIó DELS ALTRES SINCROTRONS

EL SINCROTRÓ ALBA REBRÀ ANUALMENT UNS MIL CIENTÍFICS DE DIVERSOS PUNTS DEL MÓN EL MECANISME PODRÀ AJUDAR A ESTUDIAR, EN EL SECTOR DE LA BIOLOGIA MOLECULAR, LES PROTEÏNES, ELS VIRUS I AJUDARÀ A DISSENYAR NOUS FÀRMACS EN CIÈNCIES AMBIENTALS AJUDARÀ A DETERMINAR L’ESTRUCTURA DELS AGENTS CONTAMINANTS, I EN CIÈNCIES DELS MATERIALS SE’N PODRAN ESTUDIAR LES PROPIETATS

1 ///

2///

3 ///1 ///

26 GAS A FONS B30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008

Tecnologia al Vallès

MéS INFO

ressaltat que tot l’entramat que comporta-rà el Centre Direccional tindrà “un impacte directe en el conjunt del creixement” i ha apel·lat a la potencialitat del territori per-què “avui dia el creixement econòmic i les noves oportunitats en els nous mercats es construeixen a base de compartir”.

La concentració d’infraestructures del co-neixement en aquest punt tindrà una su-perfície de poc més d’un milió de me-tres quadrats pel que fa al Parc de la Cièn-cia, mentre que el sincrotró d’Alba tindrà una extensió de 60.000 m2, que se sumen a l’actual Parc de la Recerca de la UAB, que fa 3,5 milions de m2, i al Parc Tecnològic del Vallès, que fa 185.000 m2, el qual s’en-grandirà amb el campus d’ESADE de Sant Cugat, que farà 46.600 m2.

L’ECOLOGIA EN EL PUNT DE MIRA

En les actuacions per erigir el Centre Di-reccional s’han tingut en compte crite-ris de sostenibilitat i mediambientals. En aquest sentit, s’han fet diverses ac-tuacions: la construcció de dos viaduc-tes elevats en el desdoblament de la car-retera entre Sant Cugat i Cerdanyola, per-què hi transitin els animals per sota, amb la qual cosa es facilita el trànsit pel cor-redor verd que enllaça Collserola i Sant Llorenç i se salva el curs dels torrents exis-

tents; l’aprofitament dels recursos edafo-lògics, és a dir, conservar les terres vege-tals per restaurar-les posteriorment en les àrees creades, i la designació d’una comis-sió de vigilància ambiental són només al-guns exemples de les mesures per preser-var la zona.

Aquestes actuacions es complementaran amb altres plans, com la reforestació dels ecosistemes debilitats a la zona; a més, es posaran en marxa programes de contenció energètica, amb la incorporació d’energies renovables i la utilització d’un nou sistema de producció centralitzada d’electricitat per a la zona residencial i empresarial, que estalvia el mateix que consumeixen anu-alment 17.000 habitatges. En relació amb la limitació aqüífera, s’instal·laran basses de laminació d’aigua de pluja, a més de sis-temes d’estalvi d’aigua en tots els edificis. Pel que fa a la vegetació, s’han practicat di-verses intervencions per minvar l’impacte en el medi natural trasplantant arbres de gran envergadura.

EL CIT I LA PROPOSTA DE L’IET

Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí són les tres ciutats de l’Eix de la B-30 que el passat 13 de febrer es van constituir com a Cata-lonia Innovation Triangle (CIT), un dels candidats que opta a ser seu de l’Insti-

tut Europeu de Tecnologia (IET). L’àrea d’influència del CIT destaca per l’alt grau ocupacional i formatiu dels residents d’aquest corredor, per sobre de la mitja-na catalana, i per l’elevat nombre d’es-coles universitàries i d’empreses en sec-tors estratègics que hi operen, com HP, Sharp, Indo, ISS, Catalana Occident, Banc Sabadell, JVC, GFT, la futura arribada d’ESADE i l’Escola d’Arquitectura, en el cas de Sant Cugat; a Cerdanyola, EPSON, Turbomach, Dentaid, Waters Cromatogra-fia, LGAI Technological Center i la UAB, i a Rubí, B Braun, Top Cable, Laboratorios Viñas, Germans Boadas, Traxys Metales y Químicos, i Vigar, entre moltes altres.

“Serà un lloc de referència”, assegura el catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra i exconseller d’Universitats i Recerca Andreu Mas-Colell, que ha expo-sat l’atractiu científic del sincrotró. “Hi ha dos grups de gent que hi treballen de ma-nera permanent: els tècnics que fan fun-cionar el sincrotró i un grup de cientí-fics estables que desenvolupen projectes”. L’economista, que va pactar a Madrid la instal·lació del sincrotró a Cerdanyola, ha explicat que quan aquest eix lluminós tan potent entri en funcionament, el territori es convertirà en un punt neuràlgic d’estu-diosos de la ciència: “Els científics vindran

NODE DE COMUNICACIONS VIÀRIES I FERROVIÀRIES

Per la magnitud i les implicacions dels projectes urbanístics i econòmics que s’estan desenvolupant entorn del Centre Direccional, s’ha previst ubicar en aquest espai una estació intermodal de transport que el dotarà d’una gran connectivitat metropolitana, ja que comptarà amb serveis de:

• Trens de rodalies de Renfe (nova línia orbital Mataró-Granollers-Sabadell-Martorell-Vilanova)

• Tren d’Alta Velocitat (nou tram pel corre-dor del Vallès)

• Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (nova línia Barcelona-Sabadell)

• Autobusos urbans i interurbans

PROMOCIÓ D’HABITATGES PúBLICS

Creació de 24 habitatges públics de llo-guer, promoguts per l’Incasol.Edifici exemplar en sostenibilitat: participa en el programa europeu.Policity i supera els objectius energètics del mateix.

VIADUCTES DE PAS PER A LA FAUNA

El Centre Direccional incorpora estructures i espais especialment dissenyats per facilitar la mobilitat de la fauna autòctona:

• Corredor verd i xarxa de parcs urbans, que connecten espais naturals.

• Viaductes i estructures per al pas de la fauna, situades als encreuamentsde les vies i els torrents.

• Viaducte sobre el torrent de Can Fatjó: format per 2 viaductes (un per cadasentit de circulació), de 14 m d’amplada i 125 m de longitud.

• Pont sobre el torrent del Bosc: format per dos viaductes de 14 i 16 m d’ampladai de 30 m de longitud.

OBJECTIUS PRINCIPALS DEL DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA CERDANyOLA - SANT CUGAT

Millora de la mobilitat rodada entre Cerdanyola i Sant Cugat.

Connexió dels municipis mitjançant una avinguda urbana, dotada d’àmplies vore-res, carrils bici i mobiliari de qualitat.

Permeabilitat biològica mitjançant qua-tre passos per a fauna.

Integració paisagística i lumínica en el seu entorn.

27GAS A FONSB30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008

4 ///

4 /// INTERVENCIONS A LA ZONA.A LA INFOGRAFIA AèRIA DEL CENTRE DIRECCIO-NAL DE CERDANyOLA ES PODEN VEURE TOTES LES INTERVENCIONS qUE ES PORTARAN A TERME A LA zONA, qUE, A MÉS DEL SIN-CROTRó I EL PARC EMPRE-SARIAL, CONTÉ UNA àREA D’hABITATGES, TANT DE PROMOCIó PúBLICA COM PRIVADA, I EL DESDOBLA-MENT DE LA CARRETERA qUE UNEIX SANT CUGAT I CERDANyOLA, LA BP-1413

“ELS CIENTÍFICS VINDRAN DE TOT EL MÓN PEL SINCROTRÓ I, AIXÍ, ES CONVERTIRÀ EN UN CENTRE DE MASSA CRÍTICA D’INTERCANVI CIENTÍFIC”EL CENTRE DIRECCIONAL VOL SER UN PUNT DE REFERÈNCIA CIENTÍFIC I EMPRESARIAL, I, PER LA SEVA TRANSCENDÈNCIA, AFECTARÀ TOT EL SEU ENTORN

5 i 7 /// TRASPLANTAMENT DELS ARBRESAMB LES OBRES ESTAN CUIDANT LA INTEGRACIó PAISATGÍSTICA I LUMÍNICA DE L’ENTORN

6 /// OBRES DEL SINCROTRóIMATGE ACTUAL DE LES OBRES AL SINCROTRó

5 ///

6 ///

7 ///

de tot el món perquè necessitaran el sin-crotró en un moment determinat del seu estudi, per veure una proteïna o una su-perfície. Com que vindran fins aquí, tant hi podran passar un dia com una setma-na, i al voltant d’això s’organitzaran con-ferències i workshops i, per tant, el centre es convertirà en un centre de massa crítica d’intercanvi científic”.

Mas-Colell, que l’any que ve assumirà el càrrec de secretari general del Consell Europeu de Recerca a Brussel·les, ha manifestat que, gràcies a l’entorn i la climatologia del territori, serà més atractiu perquè siguin els científics, i no els seus deixebles, els que vinguin a estudiar el que ofereix el sincrotró Alba. Per la seva banda, Joly ha posat de relleu que els límits municipals es desdibuixen en el territori, i ha dit que a les empreses i al sector del coneixement, “els és absolu-tament igual per on passen les fronteres locals”. El polític ha puntualitzat que la suma dels nodes que aportarà el CIT generarà “noves oportunitats de mercat, que és el que es necessita, perquè ja no estem en una economia que es basa només en el cost, però sí que tenim un mercat extraordinari per endavant a partir de la innovació i de saber trobar les noves oportunitats dels mercats.”

4 ///

5 ///

6 ///

7 ///

El desenvolupament del turisme de reunions a la comarca del Vallès Occi-dental no es pot enten-dre sense un empresari-at consolidat i en cons-tant evolució. El turisme de reunions o, per parlar

de forma més concreta, el que es coneix ac-tualment com a producte MICE (Meetings, Incentives, Conventions and Exhibitions) és un sector que està guanyant importància al nostre territori.

ACTIVITATS ‘AFTER THE MEETING’. Cada cop són més els hotels de la comarca que orien-ten la seva activitat a captar un tipus de cli-ent que es desplaça per negocis. De la matei-xa manera, va creixent el nombre d’empre-ses que treballen en aquest sector, ja sigui oferint serveis de càtering, espais singulars on celebrar una reunió o activitats lúdiques que actuen com a complement idoni per a molts esdeveniments (reunions, congressos, incentius d’empreses, etc.). Aquests serveis addicionals es coneixen com a activitats af-ter the meeting.

MéS ENLLÀ DEL SECTOR HOTELER. El sector MICE té una gran importància en el desenvo-lupament econòmic del territori. Tot i que pot ser recollit com a activitat turística, la seva repercussió econòmica va molt més enllà del sector hoteler o de la restauració, ja que im-plica altres sectors com el transport, el co-merç o tot tipus empreses de serveis comple-mentaris (visites culturals, lloguer de vehi-cles, espectacles, empreses d’oci, etc.).

Per poder treure el màxim benefici d’aquest efecte difusor que pot tenir el sector MICE en l’economia és necessari tenir una estruc-tura definida, en què tots els agents econò-mics implicats treballin de forma conjunta per treure’n el màxim potencial.

PROGRAMA PER A LA DINAMITZACIÓ DEL TU-

RISME MICE. L’experiència en altres territoris ha demostrat que la unió d’esforços entre tots els agents implicats és un factor clau per a l’èxit de les accions que s’hi vulguin desenvo-lupar. Cal destacar que, dins del sector turístic, el sector MICE té un valor estratègic per al des-envolupament local per diversos motius.

És un sector molt poc estacional, i la seva es-tacionalitat és totalment contrària a l’estaci-onalitat típica del sector turístic, concentrada especialment en els mesos d’estiu. D’aquesta manera, el desenvolupament del sector de tu-risme de reunions a la comarca assegura acti-vitat econòmica durant tot l’any.

Dins de l’activitat turística, el sector de tu-risme de reunions és el que implica més despesa per visitant, per tant és un impor-tant generador d’ingressos. Així mateix, el fet de ser un sector molt transversal fa que aquests ingressos derivin cap a sectors molt diferents (transports, allotjament, comerç, serveis complementaris, etc.); per tant, l’efecte difusor d’aquesta activitat econò-mica és molt important per a la comarca.

El desenvolupament d’una oferta turísti-ca estructurada ens permetrà posicionar el Vallès Occidental com a destinació de turisme de reunions, i això ajudarà a do-nar a conèixer el nostre territori, les seves potencialitats i tots els agents econòmics que hi treballen.

Seguint aquesta línia, el Consorci de Turisme del Vallès Occidental està impulsant un nou programa per a la dinamització del Turisme MICE a la comarca, on els agents privats són els que desenvolupen l’important paper de definir les línies estratègiques que cal seguir, les actuacions necessàries i les accions con-cretes que s’han de desenvolupar.

És per aquest motiu que la unió d’esforços per al desenvolupament i la innovació em-presarial –traduïts en la constitució del con-sorci Catalonia Innovation Triangle, impul-sat per tres municipis de la comarca com són Rubí, Sant Cugat i Cerdanyola– conso-lidarà la base del projecte de turisme de re-unions que estem portant a terme des del Consorci de Turisme del Vallès Occidental.

En aquest sentit, la constitució d’un ens que vetlli per l’evolució constant de l’empresariat apostant clarament per la recerca, la innova-ció, la formació i la qualitat és una notícia excel·lent, que posa de relleu la transversali-tat dels projectes i de les iniciatives en matè-ria de turisme i la seva contribució al desen-volupament econòmic del territori.

La sequera que assola Catalunya i que provoca greus problemes de sub-ministrament d’aigua a Barcelona i a l’àrea metro-politana, juntament amb el refredament accelerat de l’economia, han estat els te-

mes de més actualitat els darrers mesos. Per una banda, el debat i la improvisació d’infraes-tructures pel trasllat de l’aigua de l’Ebre i, per l’altra, la pluja d’estudis, percentatges i valora-cions de la desacceleració econòmica han en-vaït el cervell dels ciutadans, paralitzats per la por. D’això se’n diu en termes econòmics de-bilitat de la demanda interna. O sigui, davant el cessament dràstic de les facilitats creditícies i de la situació que es presenta, els ciutadans han començat a viure amb circumstàncies no-ves i gens fàcils: adaptant-se a la nova realitat i no a la mistificació d’una vida basada en crè-dits “barra lliure”.També es pot donar per finalitzat el cicle alcis-ta de la construcció, que és sens dubte el que pitjors perspectives presenta. Però també, se-gons afirma la Conselleria d’Economia i Finan-ces de la Generalitat de Catalunya, la desacce-leració es concentra en la construcció, mentre que la indústria es troba condicionada per la si-tuació d’incertesa dels mercats exteriors. En aquest sentit, la recuperació de la confiança a Alemanya i la millora de la producció industri-al a l’àrea de l’euro i a Espanya apunten que l’economia europea hauria d’ajudar a mante-nir l’activitat del sector. El procés d’ajustament que estem experimentant és necessari i con-venient per a la solidesa a llarg termini de la nostra economia, perquè amb ell Catalunya avança cap a un patró més sa i equilibrat, i en sortirà reforçada. A més, la solidesa de la inver-sió productiva, malgrat els problemes interna-cionals, i la bona marxa de les exportacions, són garantia que el creixement a mitjà termini està assentat en bases sòlides. Tot això significa, doncs, que segurament no tot està perdut i que és veritablement el moment idoni per reflexio-nar sobre temes que en alguns moments han semblat teòrics, però que ara més que mai són rellevants, com per exemple la innovació, la com-petitivitat, la creativitat empresarial, la interna-cionalització, el model productiu que tenim i al-tres ítems. O, com ha dit el prestigiós economis-ta nord-americà Paul Krugman, potser és hora de repensar a fons l’economia.

MOLT SECS I FORçA REFREDATS AqUEST ANy

Segurament no tot està per-dut i aquest és veritable-ment el mo-ment idoni per reflexionar so-bre temes que en alguns mo-ments han semblat teò-rics, però que ara més que mai són relle-vants

OLGA OLIVé I DUBOISPRESIDENTA DEL CONSORCI DE TURISME DEL VALLèS OCCIDENTAL

CARMEN S. LARRABURU DIRECTORA DE ‘B30’

28 ROTONDA B30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008

EL VALLÈS OCCIDENTAL COM A DESTINACIÓ DEL TURISME MICE

La repercus-sió econòmi-ca del sector de negocis va molt més en-llà del sector hoteler o de la restauració, ja que implica al-tres sectors de serveis com-plementaris

A LA RECERCA DE L’ExCEL·LÈNCIA EMPRESARIALRubí és una bona ciutat per viure, una bona ciutat per treballar i una ciutat amb excel·lents oportunitats empresarials i d’inversió

RECOMANO

Ediciones gestión 2000LA ECONOMÍA AL DESNUDOUn llibre àgil i sensat que ens submergeix en l’economia per fer-nos adonar que tots formem part d’aquest sistema, que tots negociem i venem cada dia i moltes vegades de manera inconscient.

Rubí entén el Con-sorci de la B-30 com una aposta per la millora de la qualitat de vida de les persones, un instrument per fo-mentar nous llocs de treball

Rubí és una població que s’acosta als 75.000 habi-tants. Una població que en els darrers 5 anys ha tingut un creixement de més de 1.500 ciutadans i ciutadanes nous anu-als. És una ciutat que

dóna feina al 55% dels 30.000 rubinencs i ru-binenques en edat de treballar. Rubí és una ciutat que té 2.600 empreses que ocupen unes 24.000 persones. D’aquestes empre-ses, més de 600 són indústries, cosa que re-presenta el 2,4% del total de la província de Barcelona. Aquestes indústries donen feina a més d’11.000 treballadors, gairebé el 3% dels assalariats de la província de Barcelona...

MéS qUE UNA CIUTAT INDUSTRIAL. Rubí és una ciutat industrialment forta, molt forta, la se-gona amb més potencial de Catalunya. Però Rubí és més que una ciutat industrial. Rubí és també una ciutat jove, viva, que està ex-perimentant transformacions urbanes i so-cials molt importants. Una ciutat que s’està reinventant a partir d’un projecte ambiciós que mira al futur amb criteris d’equilibri so-cial, econòmic i mediambiental. Per garantir l’aposta de la ciutat pel desenvolupament eco-nòmic i per la transformació urbana i soci-al futura, Rubí treballa en aquests moments amb dues eines imprescindibles: el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) i l’Acord Econòmic i Social, un gran pacte de ciutat que compta amb la complicitat de tots els agents socials, polítics, empresarials, sindicals i del món del coneixement, per preparar l’escena-ri futur capaç d’afrontar els canvis de cicle econòmic i les oportunitats de nous sectors emergents.

EL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICI-

PAL (POUM), d’imminent aprovació, planifica les infraestructures, els serveis, l’habitatge i les zones verdes necessàries per a una pobla-ció màxima de 95.000 habitants, prevista per al 2019. L’aposta que fa la ciutat en aquest sen-tit és de créixer de forma moderada i compac-ta, tant a la zona residencial com a la zona in-dustrial, compatibilitzant el creixement amb l’equilibri mediambiental. A la zona residen-cial, el pla millora i posa al dia els serveis que reben els ciutadans per adaptar-los a les ne-cessitats presents i futures. També dissenya

la ciutat del 2019 creant nous espais d’oportu-nitats. Destaquen especialment la reconver-sió del Vapor Nou –preservant-ne els edificis històrics– en espai de docència i cultural; la reordenació de l’entrada Nord a la ciutat, que inclou la creació d’una gran plaça amb apar-caments i nous habitatges; el nou espai d’ha-bitatges a la Llana al voltant de la segona es-tació de ferrocarrils prevista, i la remodelació de l’Escardívol amb aparcaments soterrats i una gran plaça, habitatges i equipaments en superfície. El nou complex cultural i d’oci que es construirà molt a prop de l’estació de FGC i del nou Palau de Justícia és un altre espai nou sobre el qual ja estem treballant.Acompanyant tota la remodelació urbana que imprimirà un nou caràcter a la ciutat, hem apostat molt clarament per la preser-vació dels espais naturals. Rubí tindrà dos dels parcs urbans metropolitans més grans: el de Ca n’Oriol, amb més de 65 hectàrees, i el de Can Ramoneda, amb prop de 150 hec-tàrees. A les zones industrials de consolida-ció, que són més del 90% dels polígons actu-als, proposem passar d’una edificabilitat del 0,7 a l’1,4% i donar més flexibilitat construc-tiva i d’activitats, amb una nova normativa que permetrà, per exemple, fer naus de més d’una planta, compatibilitzar més d’una ac-

tivitat en una sola nau, o la implantació d’al-tres activitats no industrials, com serveis per a les empreses, activitats recreatives, hote-leres i comercials. D’aquesta forma, la ciutat aconsegueix un doble objectiu: no perdre sol industrial i donar més versatilitat al ja exis-tent per adaptar-nos als nous temps, facili-tant el pas de l’antiga concepció de polígon industrial al nou parc empresarial.A part d’aquestes modificacions, el pla reserva una zona de la ciutat perquè s’hi puguin instal-lar activitats universitàries i de recerca. I és que en l’actual context econòmic i social can-viant, marcat per la revolució del coneixement, és clau fer una aposta per les activitats relaci-onades amb el valor afegir de la recerca i la in-novació, la millora del nivell educatiu i l’equili-bri mediambiental. I Rubí hi aposta, i ho fa cla-rament, en l’àmbit local i en el que va més enllà del municipi, perquè volem ser una de les ciu-tats, en el context metropolità català, prepara-des per rebre activitats amb valor afegit, sen-se perdre el nostre caràcter industrial present i futur. Aquesta aposta clara queda reflectida en el recentment creat Consorci de la B-30, el nou triangle d’innovació català del qual formem part juntament amb Sant Cugat i Cerdanyola. Rubí forma part d’aquest triangle perquè bus-ca l’excel·lència empresarial, perquè aposta per la millora de la qualitat de vida de les per-sones, per afavorir la creació de llocs de treball de qualitat i perquè també busca la qualitat en la prestació de serveis als parcs empresarials. Amb aquesta aliança, Rubí no tan sols és la se-gona ciutat catalana amb més potencial indus-trial, sinó que, a més, forma part d’un poten-tíssim espai empresarial que representa el 3% del PIB de Catalunya, on viuen 200.000 perso-nes i seu de 7.000 empreses que donen feina a 80.000 treballadors.De forma paral·lela a aquestes accions, i com a segona gran eina per garantir el desenvolu-pament econòmic de la ciutat, a Rubí estem treballant un gran Acord Econòmic i Social, que a finals d’any ja haurà concretat les acci-ons per afrontar transformacions com el creixement demogràfic, l’arribada de pobla-ció immigrada, l’envelliment de la població, la incorporació de la dona al mercat laboral, les noves necessitats formatives derivades de les noves necessitats del mercat laboral o l’aparició de nous sectors econòmics amb un creixement del sector serveis i una transfor-mació del sector industrial.

ALIANZA EDITORIALNUEVO EXAMEN DE LA DESIGUALDADLa llibertat d’elecció i les virtuts del mer-cat queden sense sentit davant de si-tuacions de pobresa o capacitats desi-guals. En una sèrie d’articles, alguns de gran complexitat matemàtica, Sen pro-va d’analitzar la pobresa i la seva relació amb el concepte de necessitat. El llibre va ser inclòs a la Biblioteca Selecta Fòrum de Barcelona 2004.

CARME GARCÍA LORES ALCALDESSA DE RUBÍ

29ROTONDAB30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008

30 ROTONDA B30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008

NATALIA ALCOLEAExestudiant de química23 anys

La veritat és que em sona el sincrotró, però si t’he de dir la veritat, ben bé no sé què és. Crec que la inves-tigació al nostre país està malament. Tinc amigues que es volien dedicar a la investigació, però les seves perspectives no eren gaire bones, ja que és un camp que no té sortida. Jo tam-bé volia fer-ho i dedicar-me a investigar, però com que vaig veure que no po-dia vaig decidir abandonar la carrera de química. També tinc amics aquí que investiguen, però ho fan gràcies a beques i amb uns sous molt baixos, i quan se’ls acaba la beca es tro-ben sense res i que no hi ha lloc per a ells.A fora diuen que s’està millor, així que tothom acaba marxant a buscar-se la vida. Crec que hi hauria d’haver més interès per la investigació i s’hi hauria de destinar més diners. Espanya és un país potent, hi ha gent molt preparada.

ALBA ROMEROEstudiant de medicina19 anys

He sentit a parlar del sin-crotró, el fan al costat de la Universitat Autòno-ma. Crec que serà bo per nosaltres; tot el que si-gui avenç i investigació és bo.Considero que la situació de la investigació al nos-tre país està malament. La majoria es concentra en l’àmbit universitari i a un nivell reduït, ja que no es porten a terme grans campanyes o projectes a gran escala. En l’àmbit privat, la investigació és gairebé inexistent.Tot i això, aquí hi ha gent molt ben preparada, so-bretot en el camp cien-tífic, el problema és que en l’àmbit públic no hi ha gaire acceptació.La fuga de cervells és molt perjudicial, ja que després el reconeixe-ment d’un estudi és per al país que hi ha posat els diners. Ens hem d’adonar que la investi-gació és un valor afegit per a Catalunya.

MARTÍN DE VEDIAPeriodista27 anys

No conec el sincrotró. Crec que per fomentar la investigació fan falta diners, beques i habitat-ge. El problema de l’habitatge dificulta la mobilitat a les persones que han de venir a estudiar o treballar aquí i els que estudien i treballen aquí tenen sous molt baixos. Tant aquí com al meu país, l’Argentina, hi ha fuga de cervells, ja que és normal que la gent decideixi anar a treballar a l’estranger per les condicions laborals. No obstant això, a l’Argenti-na s’acaba de crear el Ministeri de Ciència, això és un acte simbòlic, però està fent que molts professionals estiguin tornant al país. Conside-ro que per millorar la investigació aquí, el govern hauria de revertir les economies, és a dir, invertir més en ciència i ajudar així a fer créixer l’economia.

MARTA JAVIERRERealitzadora35 anys

No conec el sincrotró.Crec que ara es comen-ça a valorar la investiga-ció com a part potencial d’un país.En el sector audiovisu-al, considero que la uni-versitat i l’empresa priva-da haurien d’estar més a prop i treballar de forma més conjunta.Opino que Catalunya s’hauria de reconvertir; ara és un país de serveis i crec que s’ha de cami-nar més cap a la investi-gació i la tecnologia. Exis-teix un potencial humà per fer-ho, perquè som un país amb una tradi-ció creativa molt potent, i això no ha de significar un perjudici per a l’eco-nomia.Sí que hi ha fuga de cervells, però cada vegada menys. Per evitar la fuga, s’hauria d’aug-mentar l’autoestima dels estudiosos, no pot ser que la investigació sigui un sector secundari.

GERMAN FORTETAdministratiu38 anys

La veritat és que no sé què és el sincrotró, no n’havia sentit a parlar mai. No sabria ben bé què dir sobre la situació de la in-vestigació al nostre país, realment no sé com es-tem, però crec que, com-parats amb la resta de la Unió Europea, anem bastant a la cua; segu-rament Alemanya és la més avançada en aquest sentit. De fet, ens hem de fixar que els descobri-ments no acostumen a produir-se per investiga-dors d’aquí, gairebé sem-pre són estrangeres.Tot i que no tinc exem-ples propers ni coneguts, crec que sí que existeix la fuga de cervells cap a al-tres països. Per evitar això, per suposat, caldria molta més inversió econòmica. Amb diners s’arregla gairebé tot.

MARC AyALAEstudiant de medicina19 anys

No conec el sincrotró, però crec que serà bo. Al nostre país hi ha gent preparada, sobretot en medicina. Hi ha eminències que han de marxar fora perquè no disposen de recursos econòmics. També conec dos doctors que investi-guen en el camp de la cardiologia i que no volien marxar fora i formar part d’aquesta fuga de cervells. De moment estan aquí treballant com poden, però, és clar, tot és més lent i precari. Els investiga-dors espanyols i catalans surten poc als diaris, ja que els bons estudis sempre es fan a fora. Crec que s’ha de donar més recursos a la investigació, però reconec que potser hi ha altres temes més prioritaris per a les administracions, com per exemple, la fam o ara el problema de l’aigua; els governs no poden abastar-ho tot. Per això, la investigació es fa als països més avançats.

MARGARIDA SÁNCHEZProfessora33 anysLa veritat és que havia sentit a parlar del sin-crotró. La investigació al nostre país la veig molt fluixa. Comparat amb la resta de la Unió Europea, segurament som els que estem més endarrerits en aquest camp. Crec que s’ha d’invertir molt més en els estudis, està bé que s’inverteixi en infraestructures, però no només cal construir un edifici espectacular, sinó que també hi ha d’haver gent que hi treballi. Actualment hi ha investigadors que estan treballant en projectes, però que s’han de quedar a mitges perquè no disposen de diners per continuar. Sí que hi ha fuga de cervells, de fet, jo tinc amics que han hagut de marxar a estudiar química perquè volen investigar en laboratoris. Aquí es pot estudiar sense problemes, però després no es troba una continuïtat en la feina.

ELS JOVES RECONEIxEN EL VALOR DE CREAR INSTAL·LACIONS qUE AJUDIN A LA RETENCIÓ DE TALENTLa manca de suport a la investigació i les poques expectatives de futur dels estudiants en el camp científic són algunes de les opinions que estan instal·lades a peu de carrer

1 /// Segons el seu parer, quins són els prin-cipals problemes del aVallès Occidental?1/// Saps què és el sincrotró de Cerdanyola? Quina visió tens de la investigació al nostre país? Creus que hi ha fuga de cervells?

OPINIÓ QUè PENSEN ELS VIANANTS DEL CARRER

TEXT I FOTOS: IVANNA VALLESPÍN

32 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS B30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008

1 ///A Delphi treballen entre dotze i catorze estudiants en pràctiques. La major part són estudiants d’enginyeria de les universitats i escoles tècniques catalanes TEXT: PERE FERNÁNDEZ /// FOTOS: LLUÍS LLEBOT

Àngel Solà Mauri /// Responsable de Desenvolupament de Recursos Humans a Delphi

pràctiques no tindríem futur. Potser en po-dríem aconseguir un o dos per selecció ex-terna. Però el procés seria molt feble.

En quin tipus de projectes estan treballant els estudiants?Com que som una companyia gran tenim diferents departaments, de manera que podem abastar qualsevol tipus d’activitat. Tant des del vessant més tècnic com des de la part que podríem considerar més de “lletres”. Tenim estudiants que, per exemple, es dediquen a analitzar bombes que, pel que sigui, han tingut un mal funcionament, i fan una anàlisi del perquè del defecte. Són coses molt concretes. Tenim estudiants que treballen al departament de compres ajudant a decidir si una peça és millor fabricar-la o comprar-la o si és millor el proveïdor de Corea, el d’Alemanya, o el de França. Altres estudien i calculen quant podríem estalviar si en comptes de mecanitzar amb un tipus d’eines ho féssim amb unes altres, estudiants que estan en aspectes de qualitat o manteniment més preventius... És un avantatge que tenim, el ventall és ampli.

I segons el seu parer, com està el mercat laboral en aquest sector?El mercat està complicat, però no perquè sobri gent sinó perquè en falta. La mà d’obra qualificada és cada vegada més difícil de localitzar i d’atreure. Vam passar per una època en què teníem poques eines per avaluar el candidat. Després vam tenir problemes de reclutament, sabíem com avaluar, però ens costava reclutar candidats. Ara ja estem aprenent a fer-ho, i els problemes els tenim en la negociació. Els candidats són molt exigents. Cada candidat exigeix una negociació particular i personal de les seves condicions. Hi ha una guerra entre les gran companyies per captar el talent. Per això anem directament a les universitats. Hem d’anar a la font de subministrament, a l’origen.

és vostè dels que pensa que com realment s’aprèn és treballant?Completament. En el món industrial hi ha una part tecnològica, una part de processos i una de gestió i de relació. La part de processos no s’ensenya a les universitats. Per fer-nos-en una idea, cada any s’apuja el preu del pa, del bitllet de metro, del cafè... Tot és més car. Nosaltres, en canvi, cada any hem de vendre la bomba més barata. I per vendre la bomba més barata i pagar més diners als nostres treballadors i proveïdors hem d’optimitzar els processos. Hem d’enginyar molt. Aquest nivell de complexitat no el pots aprendre a la universitat. A més, hi ha aspectes d’organització i de relació social i motivacional que a l’escola no s’aprenen i que aquí descobreixen.

feina els ha d’engrescar, han de tenir aquell punt d’il·lusió. Si tenen il·lusió, aprendran molt. La formació tècnica la tenim garantida. L’important és que aquella persona estigui engrescada en allò que farà.

I com s’ho fan per arribar fins aquí?És un procés continu. Els filtres d’entrada són pràcticament inexistents. El que es fa és una entrevista en profunditat, més d’intercan-vi d’expectatives que no pas d’avaluació de coneixements. Ens interessa que la persona vegi quin és el producte, quins són els proces-sos, quin pot ser el seu futur i què pot apren-dre aquí. També tenim l’avantatge que com que participem en el fòrum d’enginyers, te-nim una pila de gent que ve a nosaltres direc-tament. Com que fa molts anys que establim convenis, les bones pràctiques s’encomanen: el boca a orella és el millor màrqueting.

D’això en deveu treure algun benefici.Sense estudiants en pràctiques no tindríem capacitat per cobrir les vacants o els nous llocs de treball. La nostra feina només es fa aquí dins. No hi ha universitats que ense-nyin aquesta feina amb aquest grau de preci-sió. Tampoc no hi ha empreses similars que les facin, no podem captar treballadors de la competència perquè no n’hi ha. Per tant, l’única solució que ens queda és formar no-saltres mateixos els futurs enginyers de pro-cessos. Tenim un cost de mà d’obra molt car. Si aquest cost de mà d’obra és tan car és per la complexitat dels processos. Per tant, es-tem obligats a formar. Sense estudiants en

un estudiant, i per tant el que li oferim és la possibilitat que realment aprengui. Una bona relació inclou que la universitat fomen-ti aquestes pràctiques i facin de tot això una cosa molt viva. Per exemple, les escoles or-ganitzen fòrums o fires per donar a conèixer les empreses. És un intercanvi. La univer-sitat dóna molta importància al fet que els seus estudiants facin aquestes pràctiques. I a les empreses també els interessa.

quin perfil busca l’empresa?El que proporciona a l’estudiant fer una carrera superior és una manera d’enfocar les coses, li dóna un rigor, una metodologia, una sistemàtica. Qualsevol perfil del vessant tècnic serveix. El que ens interessa és l’actitud: la

Des de fa 16 anys, Àngel Solà es responsabilitza, entre d’altres coses, de la contractació, selec-ció i valoració dels estudiants en pràctiques que passen per Delphi. Combina la seva tas-

ca a l’empresa amb les classes que fa a l’Esco-la d’Alta Direcció i Administració (EADA). Les grans companyies demanen mà d’obra quali-ficada. Delphi aposta per la formació.

quina relació estableix Delphi amb les universitats?Nosaltres fa més de deu anys que ens no-drim d’estudiants en pràctiques. És una po-lítica i una manera de treballar bastant ma-dura. Entenem que l’estudiant és, com a tal,

Estem obligats a formar. Sense estudiants en pràctiques no tindríem futur

Hi ha una guerra entre les grans companyies per captar el talent

33B30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008

Es crea el primer nanomotor tèrmic del món

Investigadors del Consell Superior d’Investi-gacions Científiques, de la Universitat Au-

tònoma de Barcelona i de l’Institut Català de Nanotecnologia han construït el primer nano-motor que es mou per diferències de tempe-ratura. Es tracta d’un nanotub de carboni ca-paç de desplaçar càrregues i de girar com un motor convencional, però un milió de vegades més petit que el forat d’una agulla. La recerca obre les portes a la creació de nous dispositius nanomètrics capaços de fer tasques mecàni-ques amb futures aplicacions en àmbits com la biomedicina o els nous materials.

El nanotransbordador consisteix en un nano-tub de carboni –una molècula formada per àtoms de carboni disposats en forma de neu-la–, i un altre nanotub al damunt, concèntric i més curt, que es pot desplaçar o bé pot girar so-bre ell mateix fent la tasca de rotor. Al nanotub curt se li pot afegir una càrrega metàl·lica, de manera que el dispositiu permet transportar aquesta càrrega d’un extrem a l’altre del nano-tub llarg, i també fer-la girar al voltant de l’eix del tub, sense desplaçar-se.

Els investigadors han aconseguit controlar aquests moviments tot aplicant una petita di-ferència de temperatura als extrems del nano-tub llarg. El nanotub mòbil es desplaça en la di-recció de la zona més calenta a la més freda, de manera similar a com succeeix amb l’aire al vol-tant d’una estufa. Es tracta de la primera vegada que s’aconsegueix crear un motor d’escala na-nomètrica que utilitza diferències de tempera-tura per generar i controlar el moviment.

La precisió amb què es poden controlar els des-plaçaments al llarg del tub arriba a distàncies inferiors al diàmetre d’un àtom. Aquesta capa-citat de controlar el moviment d’objectes a es-cala del nanòmetre pot ser de gran utilitat en futures aplicacions de la nanotecnologia, per al disseny de sistemes nanoelectromecànics amb un gran potencial tecnològic en àmbits com la biomedicina o els nous materials.

La recerca, que es publica avui a l’edició elec-trònica Science Express (www.sciencexpress.org <http://www.sciencexpress.org>) de la revis-ta Science, està liderada per Adrian Bachtold, in-vestigador del CIN2 (Centre d’Investigacions en Nanociència i Nanotecnologia CSIC-Institut Ca-talà de Nanotecnologia) i del CNM (Centre Naci-onal de Microelectrònica del CSIC), i per Eduar-do Hernández, de l’ICMAB (Institut de Ciència de Materials del CSIC), tots ells al Parc de Recer-ca UAB. Hi han participat Riccardo Rurali, del De-partament d’Enginyeria Electrònica de la UAB, Amelia Barreiro i Joel Moser, del CIN2 (CSIC-ICN), juntament amb investigadors de la Univer-sitat de Viena (Àustria) i de Lausana (Suïssa).

L’Institut Català de Nanotecnologia (ICN) és una fundació privada de capital públic constituïda per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona. El Centre d’Investiga-cions en Nanociència i Nanotecnologia (CIN2) és un institut de recerca conjunt integrat pel

CSIC i l’Institut Català de Nanotecnologia. El Centre Nacional de Microelectrònica (CNM) i l’Institut de Ciència de Materials (ICMAB) són centres de recerca del CSIC. El Parc de Recerca UAB, aliança entre la UAB, el CSIC i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), és el conjunt de centres i consorcis específics d’in-vestigació situats al campus de la Universitat Au-tònoma de Barcelona. /// ANA DE LA OSA

El motor actua com un nanotransbordador: transporta i fa girar càrregues entre els dos extrems d’un nanotub de carboni

Representacions dels nanotubs de carboni /// UAB

CSIC, UAB i l’ICN /// NANOTECNOLOGIA

www.dicat.csic.es

MéS INFORMACIÓ

GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

1 ///Més d’una vegada havien sentit a parlar de com n’era de fàcil als Estats Units iniciar una activitat empresarial, però aquí, a Catalunya, continua sent un procés força burocràtic i costós en termes econòmics i de temps

Francesc Pujol i Rosa M. Contreras /// Libertium

nes, però no el del programari lliure, més avi-at el del programari privatiu. El programari lliure té la virtut de ser realment global. Molts dels projectes de programari lliure que avui en dia estan destacant s’estan desenvolu-pant per grups de treball que es localitzen ar-reu del món. Com a exemple força entenedor, podem parlar de la traducció del programari lliure. Qualsevol projecte de programari lliu-re que desperti un mínim d’interès és ràpi-dament traduït a infinitat d’idiomes per col-laboradors d’arreu del món. Això ho podem observar molt fàcilment, per exemple, en fer servir qualsevol de les nombroses distribuci-ons de GNU/Linux, on les opcions idiomàti-ques són senzillament fantàstiques.

quin tipus de clients teniu?Arran del bagatge professional que tenim, treballem tant amb mitjanes i grans empre-ses com amb petites empreses. A les empre-ses grans és més difícil dirigir la nostra activi-tat al programari lliure, situació que ens obli-ga a valorar molt positivament el treball amb les petites empreses. Actualment ens trobem orientats principalment als sectors del tèxtil i la sanitat, encara que per la diversitat de la petita empresa ens anem adreçant a sectors molt diversos.

quines ajudes vau aconseguir per muntar l’empresa?Encara que coneixíem l’existència d’inver-sors, crèdits tous, el Plan Avanza, etc., final-ment vam decidir invertir-hi els nostres es-talvis. Les ajudes efectives amb què realment hem pogut comptar són:

Suport de la família.•Viver d’empreses, amb un espai on poder •desenvolupar el projecte i suport per part dels seus tècnics i treballadors.Els altres emprenedors acollits al viver, •col·laborant-hi de formes molt diverses.Serveis de consultoria externa facilitats •per Promoció Econòmica de Sabadell.

quina valoració feu de la vostra experiència com a emprenedors? Amb independència dels resultats que anem aconseguint al llarg del temps, ja que el nostre és un projecte que requereix força temps per anar-se consolidant, podem afirmar que és una experiència que tothom que tingui una mínima inquietud hauria de provar. Realment res és fàcil, però ben mirat, res que realment valgui la pena ho és.

on finalment, com que disposaven de mòduls lliures, ens van facilitar l’accés. Respecte a la creació de l’empresa, un cop su-perada la part més difícil, que és realment de-cidir-se a dur a terme l’idea, i gràcies al su-port de família i dels amics, la resta va ser relativament fàcil. Tan sols ens va fer falta aconseguir el temps necessari per madurar i redactar la memòria del projecte i valorar-ne la viabilitat.

Per què us vau decidir pel sector del programari lliure?Doncs fonamentalment perquè considerem que realment és una forma fantàstica de des-envolupar projectes interessants d’enginye-ria informàtica. Ens permet aprendre amb programadors molt bons, ja que podem estu-diar-ne els programes i, amb el temps, assolir el desenvolupament de projectes que desper-tin l’interès d’algun col·lectiu. Per a nosaltres no té sentit desenvolupar programari si real-ment els seus usuaris no estan satisfets amb la solució. En aquest sentit, el programari lliu-re ens permet arribar fins a on realment vul-guem arribar. D’altra banda, és un sector relativament inci-pient, i per tant creiem que pot permetre si-tuar-nos dins del mercat. Podeu trobar-ne més detalls a la nostra web.

és un sector en alça darrerament, no? No obstant això, com es pot competir amb les grans empreses americanes?Segons el nostre punt de vista, el sector està dominat certament per empreses america-

altres casos, el catalitzador per a la constitu-ció de l’empresa va ser, per una banda, una si-tuació de ruptura laboral per part d’un dels socis i la inquietud per fer un pas més enllà per l’altre soci. Aquesta inquietud ja ens ha-via conduït a contactar amb altres emprene-dors, i fins i tot a visitar-los a les seves inci-pients empreses, fent visites, entre d’altres, als vivers d’empreses de Salamanca i Mataró. Realment encara podríem retrocedir més en el temps, ja que l’any 1996 en Francesc, junta-ment amb uns amics, van programar un joc per ordinador i van anar a ECTS Show, a Lon-dres, convidats per una distribuïdora anome-nada Ocean, per mirar de comercialitzar la creació del grup. Per tant, podem parlar d’un projecte que realment ha anat madurant al llarg d’uns quants anys. Aquest conjunt de situacions ens va animar finalment a presentar la proposta al viver d’empreses de Sabadell a mitjans del 2006,

A què es dedica la vostra em-presa?Ens dediquem al desenvolupa-ment i al suport de programari lliure, encara que també donem serveis d’informàtica en gene-

ral. De fet, estem fortament orientats als ser-veis, ja que desenvolupar i madurar projectes de programari és una tasca llarga i laboriosa. Per aquest motiu ens trobem obligats a com-paginar diferents activitats per poder assolir la viabilitat de l’empresa.

Any de creació i nombre de treballadors.L’empresa es va anar creant durant el 2006 i ens vam constituir el 2007. Actualment som tres treballadors a l’empresa.

quin va ser el procés de creació de l’empresa?Doncs, com segurament ha passat en molts

El sector està dominat per empreses americanes

Ens permet aprendre amb programadors molt bons, ja que podem estudiar-ne els programes i, amb el temps, assolir el desenvolupament de projectes que despertin l’interès d’algun col·lectiu


La Cambra confirma la desacceleració econòmica de la seva demarcació

L’ activitat econòmica de la demarcació de la Cambra de Comerç i Indústria de Ter-

rassa està en clara desacceleració. El que tots sabíem ho confirma l’informe sobre conjun-tura econòmica del segon semestre del 2007 que van presentar conjuntament la Cambra de Comerç de Terrassa i l’Idescat. L’informe aler-ta que l’estancament de l’activitat s’ha pro-duït en gairebé tots els sectors de la indús-tria; especialment la paperera, la tèxtil i la de fusta són les que presenten resultats menys favorables. Els sectors de la construcció i de serveis també presenten indicadors de refre-dament de l’activitat, encara que en aquests dos casos l’ocupació es manté estable. El sec-tor de comerç segueix en clara recessió –per novè període consecutiu els valors són ne-gatius–, mentre que la indústria alimentària, química i del metall són les que presenten mi-llors resultats.

Les causes que poden haver provocat aques-ta desacceleració generalitzada vénen dona-des, segons les empreses, per la debilitat de la demanda, l’augment dels costos de produc-ció i la falta de mà d’obra qualificada. De tots els indicadors, el de la construcció és el que més ha notat aquesta davallada de coman-des, tenint en compte que venia d’un llarg pe-ríode de resultats favorables. La caiguda de la demanda s’ha produït sobretot en obres pú-bliques, privades, residencials i no residenci-als. Quant a matèries primeres, en el sector de la construcció, les previsions apunten a un increment de preus en el sector i al manteni-ment dels preus de venda.

FUTUR. L’informe agreuja la crisi afirmant que en el període del primer semestre del 2008 el refredament continuarà sent generalitzat, en especial en els sectors de metall, d’activitats extractives, de transport, químic, de la fusta i del paper. Tot i això, l’ocupació, en general, se-guirà mantenint-se estable. Per altra banda, l’informe detalla que un 48,6% de les empre-ses considera que en el primer semestre de l’any 2008 es podran mantenir en nivells si-milars als del semestre anterior i que tres de cada quatre empreses consideren que l’ocu-pació es mantindrà estable. Per últim, una de cada quatre empreses destaca dificultats en el finançament o la tresoreria com a aspectes que limiten la seva activitat. /// REDACCIó

CAMBRA /// VALLèS OCCIDENTAL

Seu de Cambra de Terrassa /// CEDIDA

La ruta Els 3 Monts inicia una nova etapaD urant els mesos de primavera, el Consor-

ci de Turisme del Vallès Occidental, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, ha iniciat el desplegament de les actuacions en-caminades a consolidar la ruta senderista Els 3 Monts. El recorregut complet de la ruta té 106 quilòmetres de distància, i comprèn sis etapes entre el monestir de Montserrat i el Montseny, fent parada a Monistrol de Montserrat, Mura, la Mola, Sant Llorenç Savall, Sant Feliu de Co-dines i Tagamanent. La primera de les acci-ons previstes consisteix a consolidar l’itine-rari principal, perquè posteriorment es cre-

ïn rutes circulars complementàries al voltant d’aquesta ruta principal i així es promogui un altre tipus d’oferta, com poden ser els itine-raris de cap de setmana.

NOVES TECNOLOGIES. Una altra novetat serà la de posar en marxa un sistema que perme-trà descarregar-se informació turística i de les coordenades de l’itinerari mitjançant el siste-ma de bluetooth. Per altra banda, Els 3 Monts tindrà hàbils quatre centres d’interpretació al llarg de tota la ruta. El projecte s’executarà du-rant els pròxims tres anys. /// REDACCIó

TURISME /// VALLèS OCCIDENTAL

El I Concurs Internacional Can Sat el guanya la UPC

Els joves estudiants de l’Escola Tècnica Su-perior d’Enginyeries Industrial i Aeronàu-

tica de Terrassa (ETSEIAT) han demostrat la seva habilitat en la fabricació i el llançament de satèl·lits. Ha estat a Madrid, en el I Con-curs Internacional Can Sat organitzat per l’as-sociació d’universitaris Laboratorio para Ex-perimentación en Espacio y Microgravedad (LEEM). Els estudiants terrassencs de la UPC, juntament amb un segon equip d’alumnes de l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels (EPSC), han guanyat en dues de les tres cate-gories del concurs: come back i rocket teleme-try. Aquests grups s’han imposat a altres nou equips universitaris de Madrid, Sevilla, Valèn-cia (les altres tres ciutats on s’ofereixen els estudis d’enginyeria aeronàutica a Espanya) i Malàisia. Hi han participat amb dos satèl-lits, de les mides d’una llauna de refresc, cre-ats per ells mateixos i que van ser llançats per coets a 250 metres (ETSEIAT) i a 600 metres (EPSC) d’alçada.

wE CAN SAT TEAM. L’equip del Campus de la Politècnica a Terrassa, The ETSEIAT Can Sat Team, estava format per 11 estudiants, 4 dels quals van viatjar a Madrid a principis d’abril per participar en el concurs. We Can Sat ha guanyat la resta de participants en la catego-ria de come back, que imposava com a repte fer aterrar l’enginy des d’una alçada de 250 metres al més a prop possible del centre d’una diana. Els politècnics del Campus de Terrassa van en-ginyar un satèl·lit, de la mida d’una llauna de refresc, equipat amb un GPS. Aquest GPS rela-ciona el senyal de la posició del satèl·lit en vol amb la posició de la diana que prèviament els estudiants han introduït al sistema. El satèl-lit va aterrar autònomament, des d’una alça-da de 250 metres, a 50 metres de la diana es-

tablerta per l’organització, amb una força de vent important. L’enginy també incorpora un microprocessador que processa el senyal amb un software programat pels mateixos estudi-ants. Aquest microprocessador està connec-tat amb un motor servo alimentat amb piles, que governa el paracaigudes parapent de què disposa l’enginy i que s’obre en el moment en què tot el sistema genera l’ordre, fins a portar la llauna espacial al punt més proper possible del centre de la diana. L’equip de l’ETSEIAT ha pogut fer algunes proves prèvies de funciona-ment però a escala, ja que no disposa d’un coet que pugui enlairar la càpsula.

CONCURS. Per poder presentar-se al con-curs, ambdós equips participants van haver de redactar un informe amb totes les espe-cificacions tècniques del satèl·lit, des del pes, mides i forma de l’estructura fins a tots els components, passant pel software i els càlculs del procés de vol i aterratge i, fins i tot, el pla de finançament. I és que aquesta mena de concursos, més que fomentar l’es-perit competitiu, pretén formar els futurs enginyers i enginyeres aeronàutics, i oferir-los la possibilitat de superar i dur a terme reptes amb projectes reals, sempre amb un vessant lúdic. /// REDACCIó

Les dues categories on s’ha imposat han estat les d’arribar al centre d’una diana de manera autònoma (‘come back’) i rebre dades de GPS i de diferents sensors (‘rocket telemetry’)

Guanyadors del Premi /// UPC

UPC /// TERRASSA

Monestir de la Mola /// CEDIDA

35B30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

L’ETSAV farà a Montserrat un pla d’estalvi energètic

L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) i l’abadia de Montserrat han

arribat a un acord perquè el sistema d’estal-vi d’energia que es fa servir al campus de Sant Cugat s’implanti al santuari benedictí. L’execu-ció d’aquest projecte sostenible es portarà a terme en dues actuacions, la primera a través de la identificació de les accions que cal fer, que es desprendran de les auditories mediambien-tals, els diagnòstics energètics i l’anàlisi dels es-tudis posteriors en aquest àmbit.

La segona intervenció es portarà a terme mit-jançant un estudi de les dades econòmiques i energètiques del projecte, que es basarà en un balanç dels costos de la intervenció fixats per a la producció de l’energia a partir de fonts d’energia renovables i del temps dedicat per amortitzar el cost de la instal·lació del pla d’estalvi. Aquest sistema té el suport de l’Ins-titut Català de l’Energia de la Generalitat, per la qual cosa l’abadia estudiarà les possibles subvencions que podrien finançar una part de la instal·lació.

L’EDIFICI DE L’ETSAV. L’edifici de l’ETSAV, situ-at al carrer de Pere Serra, que pertany a la Uni-versitat Politècnica de Catalunya (UPC), està dotat amb un sistema d’estalvi de recursos

energètics, a través de la utilització d’energies renovables. El programa pilot s’aplicarà en el conjunt dels edificis que formen la col·legiata del monestir de la muntanya de Montserrat, que, a més, serà assessorat per l’Escola d’Ar-quitectura. Fins ara s’ha comprovat l’eficièn-cia en l’ETSAV, raó per la qual el sistema està preparat per instal·lar-se en estructures més grans i complexes. /// M. SAGALÉS

ETSAV /// MEDI AMBIENT

La UIC presenta el nou títol de medicina a la Fira Estudia

En el darrer Saló de l’Ensenyament, Fira Estudia, que va tenir lloc entre els dies

2 i 6 d’abril, la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) va presentar la nova titula-ció de medicina que oferirà el centre a partir del curs 2008-2009. La titulació de grau, pen-dent d’aprovació per part de l’Agència Naci-onal d’Avaluació de la Qualitat i l’Acreditació (ANECA), està previst que es faci al campus de Sant Cugat, de manera que seran quatre les titulacions que s’impartiran al centre an-nex a l’Hospital General de Catalunya: odon-tologia, fisioteràpia, infermeria i, ara, medi-cina. Aquesta incorporació coincideix amb el desè aniversari de la universitat.

MéS PLACES. Per al curs 2008-2009, la UIC oferirà 80 places, que s’afegeixen a les que oferiran les universitats de Girona i Pompeu Fabra. Amb aquest increment de places es pretén pal·liar el dèficit de places per cur-sar la carrera de medicina a les universitats catalanes. En els últims anys, la demanda ha crescut al voltant d’un 60%, molt per sobre del volum de places ofertes.

La titulació de medicina té l’objectiu de for-mar professionals que tinguin una base ci-entífica de primer ordre i que alhora siguin capaços “d’acompanyar el pacient a través del sistema sanitari segons les seves neces-sitats al llarg de la seva vida”. Per tramitar la sol·licitud d’admissió per al pròxim curs, els estudiants interessats hauran de facilitar el formulari d’inscripció abans del 15 de maig, i superar un prova d’admissió. El pla d’estudis es divideix en dos: cursos clínics i cursos pre-clínics, cadascun dels quals tindrà una dura-da de tres anys.

La Universitat Internacional de Catalunya ha experimentat un fort creixement en els últims anys. De fet, durant aquest curs aca-dèmic la demanda ha crescut un 30%. ///

REDACCIóSeu de la UIC a Sant Cugat /// LLUÍS LLEBOT

UIC /// SANT CUGAT

La Cambra alerta sobre la davallada de compradors

La Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell ha fet públic un estudi comparatiu sobre

hàbits de consum que alerta de la fuga de com-pradors de Sabadell en favor de la capital ca-talana. Aquesta fuga, apunta l’informe, és es-pecialment preocupant pel que fa a la compra de productes no quotidians: un 15,5% dels sa-badellencs va comprar equipaments fora de Sabadell –un 1,2% més que l’any 2000–, el 16% va comprar fora productes de la llar, mentre que el 16,8% va comprar productes d’oci i cul-tura (aquest últim ha experimentat una puja-da de 5,9 punts).

Dues explicacions poden justificar aques-ta davallada. D’una banda, que l’augment de l’oferta de comerç en altres poblacions veïnes faci que els compradors no hagin de despla-çar-se a la gran ciutat per fer segons quines compres. De l’altra, la gran varietat que ofe-reix Barcelona, i que sobretot entre els joves és molt atraient. Sabadell segueix sent, amb un 50,3%, el punt de referència per als joves de la ciutat, però un 30,2% afirmen que com-pren més sovint a Barcelona.

L’estudi, fet a partir d’una mostra de 3.000 en-questes, constata també que el 43% de la pobla-

ció fa les seves compres de productes d’alimen-tació en botigues especialitzades, el 28,5% ho fa en establiments urbans de mitjana superfície, i el 17,6% ho fan en els mercats municipals.

POC RIGORÓS. El consistori de Sabadell ha estat el primer organisme a rebutjar aquestes dades que facilita la Cambra, adduint que són poc rigo-roses i que discrepen de l’anàlisi que recent-ment havia fet la Regidoria de Comerç. Segons l’àrea de Comerç, si s’aplica correctament el creixement de població entre el 2006 i el 2007, la fuga de compradors s’ha reduït amb relació a l’any 2000. /// REDACCIó

Seu de la Cambra de Sabadell /// LLUÍS LLEBOT

CAMBRA /// SABADELL

Seu de l’ETSAV /// LLUÍS LLEBOT


tal, concepte que s’integra pel mínim del con-tribuent al costat del mínim per descendents, ascendents, discapacitats... S’arriba, llavors, a una magnitud que es resta de la quota. Resu-mint, el mínim exempt deixa de restar-se de la base i passa a ser deducció en quota.

Els mínims personal i familiar, per cert, han crescut lleument (s’han actualitzat, fins i tot, per al 2008) i també s’ha incrementat el mí-nim per fill menor de tres anys i lleugerament el mínim que es resta a les persones majors, encara que on s’ha mostrat més generós el le-gislador ha estat amb els discapacitats.

PROMOCIÓ DE L’ESTALVI I DE LA PREVISIÓ SO-

CIAL. Cal subratllar l’esforç del legislador per fomentar els instruments destinats a promo-cionar ingressos complementaris de les pen-sions públiques. Es reorienten els incentius fis-cals cap a instruments que generin rendiments de percepció periòdica, de manera que es pu-guin aplicar reduccions del 40 per 100 del seu import, fins i tot si es perceben en forma de capital, com és el cas de les prestacions pú-bliques per situacions d’incapacitat, jubilació, accident, malaltia, viduïtat, així com les pres-tacions que perceben els beneficiaris de mu-tualitats generals obligatòries de funcionaris, col·legis d’orfes, etc., sempre que hagin trans-corregut més de dos anys des de la primera aportació (termini que no regeix per a presta-cions per invalidesa). Ara bé, s’ha posat fi a la possibilitat d’aplicar aquesta reducció per a les prestacions derivades de fons de pensions co-brades en forma de capital, encara que es pre-veuen mesures transitòries referent a això.

En una línia similar es dóna entrada a un pro-ducte nou adreçat al foment de l’estalvi a llarg termini: el denominat pla individual d’estalvi sistemàtic. Es tracta de contractes realitzats amb entitats financeres per constituir amb els recursos aportats una renda vitalícia que es percebrà en el moment de la jubilació o de la invalidesa de l’aportant. Entre d’altres dades d’interès, convé saber que el límit màxim anu-al per aportant serà de 8.000 €, independent-ment d’altres aportacions a sistemes de pre-visió social. I no es poden arribar a reunir en el pla més de 240.000 € per contribuent. El su-port fiscal es manifesta en el moment del res-cat en forma de renda, moment en què aques-ta renda estarà exempta, encara que en el mo-ment de fer-se l’aportació no estigui prevista exempció o reducció de cap tipus. El nou IRPF es mostra particularment sensible cap a les si-tuacions de dependència. L’esforç econòmic que suposa la posada en marxa de la Llei de dependència es veurà acompanyat per facili-tats fiscals en l’IRPF que tenen com a benefi-ciaris tant els qui ja es troben en situació de dependència com els qui preveuen que esta-ran en situació de dependència severa o de gran dependència. Es permet, així, reduir de la base l’import de les primes satisfetes a les assegurances privades que cobreixin exclusi-vament el risc de gran dependència. Final-ment, d’altres mesures que han de ser valora-des són les reduccions previstes per als assa-lariats i treballadors autònoms, l’incentiu al lloguer d’habitatge per a joves, i també les de-duccions per naixement o adopció de fills. /// LUIS MANUEL ALONSO GONzáLEz, CATEDRàTIC DE

DRET FINANCER I TRIBUTARI, ASSESSOR DE LA COMIS-

SIó FISCAL DEL COL·LEGI DE GESTORS ADMINISTRATIUS

DE CATALUNyA

renda del capital negativa o una pèrdua amb un rendiment del capital positiu.

ATENUACIÓ DEL GRAVAMEN. El nou IRPF reflec-teix una certa atenuació del gravamen: la tari-fa és ara de quatre trams i el tipus màxim des-cendeix fins al 43 per 100.

El procediment de quantificació experimenta canvis. Després d’aplicar-se l’escala progressi-va a la totalitat de la base liquidable s’obtindrà la quota abans d’aplicar les mesures de sub-jectivització. La mateixa escala (generalment, en el seu graó més baix) s’aplica al mínim vi-

La novetat principal, sense cap mena de dubte, és la configuració de l’IRPF com un

impost dual (dual income tax). És a dir, la base imposable es parteix en dues parts: una part acull les rendes en general i l’altra les deno-minades rendes de l’estalvi, capítol en el qual hauríem d’incloure rendes del capital mo-biliari i la majoria dels guanys patrimonials. Aquests últims, amb independència del perí-ode de generació, tributaran al 18%. El canvi és de gran importància, ja que obliga a revaluar quins productes i quines alternatives d’estal-vi o d’inversió resulten ara més rendibles te-nint present que es tributa a un tipus fix i, tam-bé, que el factor temporal ja és indiferent per aconseguir un tracte fiscal més favorable.Desapareix, no obstant això, la deducció per do-ble imposició interna de dividends: el legislador aposta per eliminar qualsevol sistema d’atenua-ció de la doble imposició (primer en seu de la so-cietat, segon en seu del soci) excepte una min-sa exempció dels primers 1.500 euros de divi-dends. No podem oblidar que es mantenen, en bona mesura, els avantatges fiscals dels quals gaudien els d’alienació de béns adquirits abans del 31 de desembre del 1994. Així, la part del guany generat entre la data d’adquisició i el 19 de gener del 2006 se sotmetrà al règim anteri-or i manté la possibilitat, si li correspon, de gau-dir de coeficients d’abatiment. L’altra part del guany, la generada a partir del 19 de gener del 2006 i fins al moment de la transmissió del bé, tributarà al 15 per 100, si es va alienar l’element patrimonial dintre del 2006, o al 18 per 100, si la venda va tenir lloc posteriorment.

Un altre aspecte lligat a la nova tributació de l’estalvi és que els rendiments del capital mobi-liari generats en més de dos anys perden l’opor-tunitat de veure reduït el seu import un 40% a l’efecte de tributació en aquest impost, tal com succeïa en la llei anterior vigent. Aquesta pos-sibilitat de minoració de la tributació efectiva sí que es manté per a un altre tipus de rendi-ments (del treball, d’activitats econòmiques).

Igualment, és convenient avisar sobre una in-congruència interna que s’adverteix a la base imposable de l’estalvi: la llei no permet la com-pensació interna entre rendes del capital mo-biliari i guanys i pèrdues patrimonials per més que ambdós tipus de rendiment s’integrin a la base imposable de l’estalvi. En conseqüència, un guany no podrà ser compensat amb una

La Llei 35/2006, de 28 de novembre, és la llei que des de l’1 de gener del 2007 regula l’IRPF i presenta una sèrie de novetats que cal conèixer ara que arriba el moment de la declaració

La campanya de la renda arriba marcada pel nou IRPF

COL·LEGI DE GESTORS DE CATALUNyA// IRPF

RENDA

GENERAL

- Rendes del treball

- Rendes d’activitats econòmiques

- Rendes del capital immobiliari

- Determinades rendes del capital mo-biliari: dividends distribuïts d’ETVE, interessos per préstecs entre entitats vinculades i d’altres (rendiments de la propietat intel·lectual i industrial, els derivats de la prestació d’assistència tècnica, de l’arrendament de béns mo-bles, negocis o mines, o de la cessió de drets d’imatge)

- Imputacions de renda: immobiliàries, rendes de la transparència fiscal inter-nacional, d’institucions d’inversió col-lectiva constituïdes en paradisos fis-cals

- Guanys i pèrdues que no es posin de manifest en ocasió de transmissions d’elements patrimonials

- Si escau, els guanys patrimonials no

Escala de gravamen (es-tatal + autonòmica) des del 24% fins al 43%

RENDA

DE L’ESTALVI

- La resta de rendes del capital mobi-liari

- Guanys i pèrdues que es posen de manifest en transmetre’s elements patrimonials

- Tipus fix proporcional del 18%

- Dividends exempts en els primers 1.500 €

Esquema bàsic de l’estructura de l’impost

EL NOU IRPF REFLECTEIX UNA CERTA ATENUACIó DEL GRAVAMEN: LA TARIFA ÉS ARA DE QUATRE TRAMS I EL TIPUS MÀXIM DESCENDEIX FINS AL 43 PER 100

37B30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008 GPS /// UNIVERSITATS I ASSOCIACIONS

ÀREA DE DESCANS

Emús vallès és una explotació familiar que va néixer fa 10 anys només per a consum propi. Però la novetat els va fer interessants per a molts restauradors i botiguers

39ÀREA DE DESCANSB30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008

Gastronomia ///Granja d’emús

Carns d’un altre mónMengem porc, mengem vedella, mengem pollastre i, fins fa poc, tampoc no era tan estrany menjar cavall. Ha arribat l’hora de variar. Hi ha alternatives sanes, gustoses i divertides

Si algun dia, visitant els pa-ïsos de l’antípoda volgués-sim sorprendre els nadius amb alguna especialitat ca-talana, com ara el conill amb cargols i xocolata, els

deixaríem bocabadats. Per ells seria la màxima expressió de l’exotisme.

En canvi ells ens sorprendrien a nosaltres cuinant, amb tota normalitat, carns com ara la de cangur, la de cocodril, la de serp, la de camell, la de búfal o la d’emú. Ara, però, aquests productes tan estranys per a nosaltres estan entrant a poc a poc en l’oferta gastronòmica dels nostres restau-rants. Tot i que aquests productes ens pu-guin semblar excèntrics en les seves con-sistències, en els sabors i en la forma de preparar-los no són tan diferents del nos-tre fricandó. Només un exemple: la carn de cangur és una de les més saludables

del món. Té un baix contingut de greixos i, per tant, molt poques calories. Això per-met que es puguin fer dietes menjant carn vermella per variar de tant en tant. El co-lor de la carn és molt semblant al de la ve-della i, un cop cuinada, resulta difícil de distingir. La carn de cocodril, en canvi, té un gust semblant al pollastre, encara que amb menys greixos i amb un lleuger toc de peix.

Però els més propers a la nostra B-30 són els emús que es crien a la granja de Can Tià, a Palou (Granollers). Els emús són aus corredores més petites i dòcils que els estruços. La seva cria resulta molt in-teressant, ja que se n’extreuen diversos productes. Per una banda, la carn, però també l’oli i la pell. La singularitat de la producció de carn d’emú és l’oferta d’un producte carni baix en colesterol i alt en ferro. La gran quantitat de greix que té

sota la pell fa que, una vegada refinat, es converteixi en oli. I aquest oli és utilitzat en la fabricació de productes cosmètics i de farmàcia. A Can Tià produeixen, així, cremes hidratants antienvelliment amb la base del greix de l’emú, que comercialit-zen en petits pots a 16 euros la unitat.

DEL CONSUM PROPI A NEGOCI

EMÚS VALLÈS és una explotació famili-ar d’aquesta au exòtica, que va néixer fa 10 anys només per a consum propi. Però la novetat el va fer interessant per a molts restauradors i botiguers.

Actualment elaboren fuet, xoriço i terrines de carn, i durant la temporada que va des del novembre fins al març tam-bé comercialitzen els gegantins ous de més de mig quilo que produeixen els seus animals. /// X. BARBA

Aquests productes es venen en botigues especialitzades, agrobotigues i també per internet (www.elcabas.com).

També els podem trobar a la fira Acostem el Camp, que es fa el segon dissabte de cada mes a la Porxada de Granollers i els dies 1, 2, 3 i 4 de maig a la Fira de l’Ascensió de Granollers.

DETALL INFO

40 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 4 D’ABRIL DEL 200840 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008

El Vallès és l’autèntic contrapunt a la potència artística de la capital Barcelona. La qualitat dels seus creadors i l’excel·lent nivell i professionalitat de les seves galeries d’art així ho demostren

Art/// Galeries del Vallès

L’art de comerciar amb l’art

El Vallès Occidental no ha volgut mai emmirallar-se amb les se-ves principals ciutats i sí situ-ar-se al seu nivell. La burgesia industrial que va dominar la zona va voler deixar emprem-

ta i, a diferència d’altres zones amb pòsit in-dividual i particular, al Vallès apareix res-plendent la cultura com a focus engrescador. Els edificis modernistes amb criteris d’am-bició i futur es complementen amb un teixit associatiu en què la cultura assoleix un nivell de privilegi per la qualitat i la universalitat. I enmig de tot aquest brou de cultiu, emergeix amb potència l’art, sensitivament actiu en la creació i la contemplació.

Tot, amb uns criteris que malgrat el temps i les circumstàncies mantenen un esperit de sensibilitat que fa palès que la cultura és quelcom més.

CANALS COM A REFERÈNCIA

Diuen que art és la comunicació entre dos elements, el creador que genera l’obra i l’es-pectador que l’acaba. Però per posar en contacte ambdós camps generalment es necessita la frontissa que doni joc. A Sant Cugat hi ha potser l’home que respon més fidelment a aquest paper. Josep Canals, di-rector i propietari de Canals Galeria d’Art, acaba d’inaugurar un nou espai al núme-ro 16 de la plaça d’Octavià, ben al costat del monestir. El seu doble paper com a galeris-ta i secretari de l’Associació (Art) Catalunya li permet tenir una visió àmplia al voltant del paper actual de les galeries d’art i molt especialment de la realitat del Vallès: “La nostra comarca sempre ha estat un lloc on l’art ha germinat fructíferament. Les capi-tals, Sabadell i Terrassa, varen donar al se-

Les galeries deixen de ser negocis familiars i tradicionals per assumir un nou paper dins de la indústria cultural, la qual cosa comporta convertir-se en empreses mercantils

1///

41ÀREA DE DESCANSB30 DIVENDRES, 4 D’ABRIL DEL 2008 41ÀREA DE DESCANSB30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008

gle xix destacats creadors. Al segle xx el fet s’ha mantingut, ja que, per exemple, Pep Agut avui és un important referent dels ar-tistes sorgits a partir dels anys vuitanta a Terrassa i que actualment tenen projec-ció internacional. Alguna cosa similar po-dem dir de Sabadell amb Ramiro Fernán-dez”. Per Canals, aquestes dues capitals de comarca varen tenir, sobretot gràcies a la burgesia tèxtil, un important pes en el des-envolupament de les arts visuals. Pes que, des de fa uns anys, està minorant a favor d’un nou centre aglutinador i dinàmic d’art com és Sant Cugat, que en una sola dèca-da ha vist néixer nous espais d’art. Actual-ment, la ciutat ofereix deu espais exposi-tius i un museu amb diferents seus. “Avui Sant Cugat té un pes específic dins del món de les arts visuals, ja que la dinàmica expo-sitiva, tant pública com privada, està propi-ciant debat i reflexió envers el paper de les arts en la societat actual”, comenta Canals.En l’àmbit del país, l’actual moment és de reflexió i de potenciació dels artistes i del paper de les galeries en la societat d’avui, ja que des de l’Administració no es pot as-

sumir tot. Aquesta és la visió dels galeris-tes: “ Tot el sector és conscient que ens trobem en un moment de canvi, sobretot en el sentit de com s’apropen les arts vi-suals a un públic més ampli”, afirma Ca-nals. Aquesta inquietud també la té la Ge-neralitat de Catalunya i, per això, aquest mes de maig, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, es reuneix amb dife-rents associacions de galeristes per mar-car línies de futur.

PROJECCIó INTERNACIONAL

Sant Cugat en aquests moments té un enor-me potencial que el pot convertir, en pocs anys, en un important focus creatiu, ja que són nombrosos els artistes que viuen i tre-ballen a la ciutat, com és el cas de Joaquim Chancho, Pla Narbona, Pere Formiguera, Fi-ona Morrison, Sergi Barnils, Neus Colet. Tots ells tenen projecció internacional i ex-posen més a l’exterior que aquí.

Els deu espais d’art existents, així com el museu i la propera inauguració de la Fun-

dació Cabanas, demostren el bon moment que viu Sant Cugat i refermen el seu caràc-ter artístic, que recull el llegat de l’Esco-la Catalana de Tapís, de la qual enguany es commemora el 50è aniversari. En el camí d’aquesta aposta de qualitat i moderni-tat, Canals assegura que actualment Sant Cugat disposa d’una societat civil molt ac-tiva, capaç no només de ser motor de la co-marca, sinó també important pes al país, i que en el camp de les arts visuals, la ciu-tat pot donar, a curt termini, fruits impor-tants. Aquí cal destacar un fet que és im-portant per a la ciutat de Sant Cugat, però que també és important per a la resta de Catalunya dins del món artístic: les galeri-es deixen de ser negocis familiars i tradi-cionals per assumir un nou paper dins de la indústria cultural, la qual cosa comporta convertir-se en empreses mercantils, com ha passat en altres sectors, com poden ser el teatre o el cinema.

Una galeria d’art no deixa de ser un espai complex, ja que s’hi realitzen tasques tan di-verses i complementàries alhora com ho pu-

guin ser els papers comercial, artístic, divul-gatiu i educatiu. Potser per això cada vega-da es necessita no tan sols un coneixement més gran, ans també una millor especialit-zació. Uns conceptes assolits amb solvèn-cia i coneixement en bona part de la resta de galeries del Vallès, que potser podríem per-sonalitzar amb el terrassenc Espai G d’Art o amb la sabadellenca La Nova 3, galeries ambdues de reconegut prestigi dins la seva diferència. En ambdós casos l’aposta està en l’eclecticisme i la qualitat. Obra creativa, contrastada i amb aquell regust a moltes mi-rades interiors per aconseguir el bo, el millor i en les millors condicions.

Art d’ahir i d’avui, per no dir també de demà. Plàstica, estètica, ismes diversos, sensibilitat a dojo, bellesa, neguit, provo-cació, comunicació. Adjectius esdevinguts definitoris d’un concepte sempre etern i sempre canviant, el del món de l’art. Aquell que es fa visible mercès l’impagable fer de les galeries d’art. Allà on negoci i passió es conjuguen en el difícil art de comercialitzar l’art. /// PERE PASCUAL

1, 2 i 5 ///GALERIA CANALS A SANT CUGAT

3 i 4 /// ESPAI G D’ART DE TERRASSA

4/// 5///

2///

3///

42 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 4 D’ABRIL DEL 200842 ÀREA DE DESCANS B30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008

GT-CLUB, experiència al límitEl club ofereix una àmplia gamma de vehicles per als amants dels automòbils d’altes prestacions

Cotxes/// Club automobilístic

La idea de crear GT-Club és una iniciativa d’Albert Castelló, un empresari multidiscipli-nari amb una àmplia experi-ència en el sector del retailing de productes d’alta gamma.

Castelló, gran aficionat al motor des de pe-tit, ha competit en diferents especialitats (ral·lis, circuits i pistes de gel) i ha estat campió d’Espanya de GT el 2001 i campió de pilotatge sobre gel el 2002.

VEHICLES DE SOMNI

Els estudis de mercat, basats en una idea que va llançar el 1999 al mercat britànic el campió del món de Fórmula 1 Damon Hill, van avalar la convicció de l’impulsor que “existeix al nostre país un bon nombre de persones a qui els agraden els esportius d’altes prestacions i, encara que en molts casos podrien plantejar-se d’adquirir-ne un, la seva agenda d’obligacions famili-ars i professionals, així com el seu sen-tit de la ponderació, els porta a plantejar-se que és més intel·ligent pagar per gau-dir d’un vehicle tan exclusiu en funció del temps que realment pot utilitzar-se, que normalment és poc”.

I així va néixer GT-Club a Sant Cugat, con-cebut per a aquelles persones que vulguin gaudir dels millors automòbils del món

sense haver de suportar les grans despe-ses d’adquisició i manteniment. Una col-lecció de vehicles de somni preparada per-què en gaudeixin en exclusiva els mem-bres associats al Club, una iniciativa que ha suposat una inversió líquida de més de 3.000.000 d’euros.

L’accés al Club està curosament seleccionat i destinat a un nombre molt limitat de per-sones (150 a Barcelona i 200 a Madrid), la qual cosa n’optimitzarà l’estructura finan-cera i de recursos humans creada per ga-rantir al membre del Club un servei òptim i personalitzat, amb accés a una increïble flota de vehicles perfectament mantinguts.

El sistema de GT-Club és molt senzill i ex-traordinàriament flexible: utilitzant un sistema operatiu per punts, el membre as-sociat a GT-Club pot simplement canvi-ar els punts adquirits per experiències al volant dels vehicles de la seva elecció a Madrid i a Barcelona. La quantitat de punts utilitzats en cada reserva depèn del grup al qual pertany el cotxe escollit, entre els tres grups possibles.

Aquesta fórmula que ofereix GT-Club pot arri-bar a reduir el cost complet de gaudir d’un cot-xe d’altes prestacions a menys de la desena part del que suposa adquirir-lo i mantenir-lo.

Destacats a cinc línies de reportatge en qüestió amb més text per omplir fins a cinc línies de text

43ÀREA DE DESCANSB30 DIVENDRES, 4 D’ABRIL DEL 2008 43ÀREA DE DESCANSB30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008

Els membres de GT-Club poden escollir sempre entre cinc programes d’associació, que van des de 4.750 fins a 19.000 euros i que permeten ac-cedir a tots els automòbils del Club disponibles en qualsevol de les seves dues seus operatives.

PROGRAMA DE PUNTS

El sistema no funciona amb quotes anuals, sinó que el membre del Club simplement adquireix un programa de punts flexible totalment adap-table al llarg del temps a les seves necessitats d’utilització. Actualment, GT-Club ofereix una àmplia flo-ta de cotxes (que es renova constantment i que creix a mesura que s’hi incorporen nous socis), entre els quals hi ha els següents:

McLaren Mercedes SLRFerrari 599 GTB Ferrari 612 Scaglietti Ferrari 430 F1 Lamborghini LP560-4 Aston Martin DB9 VolanteAston Martin V8 VantageAudi R8 Rs-tronic Bentley Continental GTCBentley Flying Spur

Maserati Gran TurismoMaserati Quattroporte Sport GTPorsche 911 4S Cabrio

A més, els membres de GT-Club poden fer ús de les modernes instal·lacions que l’empresa té a Madrid i a Sant Cugat del Vallès, amb una com-pleta biblioteca multimèdia de l’automòbil i on s’exposen vehicles mítics d’altres èpoques, o bé inscriure’s en qualsevol dels exclusius viatges delicadament organitzats o als diversos stages de conducció i tracks days organitzats en cir-cuits escollits. Una altra proposta recent de GT-Club que està tenint una gran acollida és Ferrari-experience, una proposta oberta als simpatitzants del Club que és una combinació de tres ingredients, incloent-hi una presa de contacte en profundi-tat amb un Ferrari 430, un curs de conducció amb monitor personal i un descobriment de carreteres amb poc trànsit. /// REDACCIó

MéS INFORMACIÓwww.gt-club.es www.ferrari-experience.com935 839 573

Política d’Empresa i va ser un dels socis fun-dadors de Family Business Knowledge (FBK), empresa d’investigació aplicada en el camp de l’empresa familiar. FBK desenvolupa ins-truments de gestió destinats a l’empresa fa-miliar i estudis sobre col·lectius del sector. És coautor d’un model teòric (el model de risc estructural) que és utilitzat tant per a famílies empresàries com per a consultors i companyies consultores especialitzades en aquest camp.

El programa, titulat Gestió avançada de l’em-presa familiar, té una durada de tres dies, concretament del 26 al 28 de maig del 2008, amb un horari intensiu de matí i tarda. El preu és de 2.325 euros. /// REDACCIó

ESADE organitza un curs de gestió de l’empresa familiar

Atendre les relacions família-empresa de forma professional és l’objectiu d’un

dels programes oberts dissenyats per l’es-cola de negocis ESADE al mes de maig. El programa, dirigit per Alberto Gimeno San-dig, vol facilitar als participants la capaci-tat d’identificar l’empresa familiar a la qual pertanyen i com orientar la seva continuïtat; construir estructures de decisió i de comuni-cació apropiades; potenciar la generació se-güent; combinar la creació i l’administració de valor de forma adequada i identificar l’en-càrrec que han de fer als seus assessors habi-tuals. En aquest sentit, el programa combina diferents metodologies pedagògiques, com les presentacions conceptuals, la discussió en grups, pel·lícules, instruments analítics, casos concrets i un sopar-debat. ESADE fa-cilita material per tal que els participats pu-guin aprofundir en aquells aspectes que més els interessin.

Alberto Gimeno Sandig, director del progra-ma, és professor titular del Departament de

El programa està dirigit per Alberto Giménez Sandig i es farà del 26 al 28 de maig a les instal·lacions d’ESADE

FORMACIÓ CONTINUADA /// ESADE

Centre ESADE /// CEDIDA

44 ESTACIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008

8 I 15 DE MAIG COM CONTROLAR EL NOSTRE NEGOCI MITJANçANT EL QUADRE DE COMANDAMENT INTEGRAL

9, 14 I 16 DE MAIG GESTIó DUANERA I FISCAL DEL COMERç ExTERIOR

CURSOS I SEMINARIS

En qualsevol empresa o negoci s’han de prendre decisions constantment. Aques-tes decisions no es poden basar en la intu-ïció: cal gestionar correctament la infor-mació per poder decidir, cal saber quina és aquesta informació i quines eines tenim per gestionar-la correctament. LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELLAvinguda de Francesc Macià, 35MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

• Identificar les prin-cipals característi-ques i les funcions de les duanes i interpre-tar i aplicar el TARIC, així com les princi-pals característiques i l’operativa de càlcul

del valor en duana d’importació, del valor base IVA d’importació i dels diferents dretsd’importació.• Conèixer les principals característiques i l’operativa dels drets i dels ajuts fiscals iparafiscals a l’exportació.• Conèixer les principals característiques i l’operativa del despatx duaner d’import/export/trànsit i interpretar-ne i gestionar-ne els documents.• Identificar les principals característiques i l’operativa dels règims duaners especialsaixí com les principals característiques i l’operativa de les compravendes intraco-munitàries i interpretar-ne i gestionar-ne els documents.

LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELLAv. de Francesc Macià, 35MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

3, 5, 10, 12, 17 I 19 DE JUNy PROGRAMA DE PERFECCIONAMENT DE COMANDAMENTS INTERMEDIS

3, 5, 10, 12, 17 I 19 DE JUNy TÈCNIQUES DE SELECCIó DE PERSONAL

En un entorn empresarial caracteritzat pel canvi constant i l’argument de la competiti-vitat és fonamental el paper del comanda-ment intermedi per poder aprofitar al mà-xim el talent de les persones que formen part de l’empresa.

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSABlasco de Garay, 29-49MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

El que marca avui en dia la diferència en-tre una empresa i una altra són les perso-nes que la integren i les seves competències i actituds personals. Per aquest motiu, la se-lecció del personal és actualment un procés clau per a les empreses si volem que les no-ves incorporacions s’adaptin al perfil desitjat i assumeixin el seu rol de forma efectiva.

LLOC: CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE TERRASSABlasco de Garay, 29-49MÉS INFO: www.cambraterrassa.com

15 DE MAIGCOMPTE D’ExPLOTACIó D’UN PROJECTEDotar els assistents de coneixements so-bre la innovació, des dels conceptes bàsics relatius a aquesta fins a la seva gestió i sis-tematització.

LLOC: PARC TECNOLÒGIC DEL VALLèSMÉS INFO: www.europainnova.com

15 DE MAIG IMPORTAR D’ÀSIA: L’ÍNDIA, LA xINA, EL VIETNAMCOM ASSEGURAR LA QUALITAT DE LES MERCADERIES

Informar les empreses de la necessitat d’assegurar la qualitat de les mercaderi-es que importen i dels sistemes existents per fer-ho.

LLOC: CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELLAvinguda de Francesc Macià, 35MÉS INFO: www.cambrasabadell.org

8 DE MAIGLIDERATGE PERSONAL I COMUNICACIóEl Club Cecot de Recursos Humans té el pla-er de convidar-vos a una conferència di-ferent. Us proposem fer un viatge a través d’experiències personals i professionals.

LLOC: SEU DE LA CECOT Carrer de Sant Pau, 6 TerrassaMÉS INFO: www.cecotclubrrhh.com

www.esade.edu

MéS INFORMACIÓ

FONS MONETARI INTERNACIONALInformació sobre economia mundial, co-municats de premsa d’última hora i publi-cacions sobre economia d’interès, entre d’altres.

www.imf.org

wEBS

MINISTERI d’ECONOMIANotícies d’última hora, informació sobre el Ministeri d’Economia i Hisenda, i serveis per als visitants.

www.minhac.es

BORSA MuNdIAL Informació actualitzada sobre els fons de cotit-zació de tot el món, a part d’oferir informació per als nous inversors.

www.infobolsa.com

MI CARTERAA part d’informació econòmica rellevant, un conjunt de links que ens enviaran a webs del nostre interès, segons el recurs econò-mic que busquem.

www.micartera.es

PIENSE COMO UN MILLONARIOSegons l’autor, aplicar aquests principis ens ajudarà a obtenir resultats similars als dels “nous milionaris”, mentre que ignorar-los segurament ens condemnarà a viure una vida d’escassetat i pobresa.

EL NIñO 44 Un prometedor agent de l’MGB, el servei se-cret rus, descobreix que diversos nens han estat brutalment as-sassinats.

Autor: Tom Rob SmithESPASA-CALPE

EL juEgO dEL ÁNgELUna gran aventura d’intriga, romàntica i tràgica, a través d’un laberint de secrets on l’encant dels llibres, la passió i l’amistat és conjuguen en un relat magistral.

Autor: C. Ruiz ZafónEditorial Planeta

LAS TRAMPAS dEL dESEOCom a consumidors som realment amos de les nostres decisions? Què fa que un produc-te ens sembli car o eco-nòmic?

Autor: Dan Ariely,

LLIBRES

TALLER DEL ÉxITO Editorial: Ariel

45B30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008 ESTACIÓ DE SERVEI

Autor: Camilo Cruz

46 ESTACIÓ DE SERVEI B30 DIVENDRES, 2 DE MAIG DEL 2008

1. Sonor Zeppelin Bowers & Wilkins S’acaba de presentar Zeppelin (599 €), un sofisticat sistema d’àudio estereofònic d’última gene-ració que reprodueix les cançons de l’iPod d’una manera molt definida.

2. Roses, cogombre… ginebra Els productors de Hen-drick’s asseguren que és la ginebra més “inusual” del món. És 100% arte-sanal, té uns ingredients que la fan diferent i un procés de destil·lació que inclou una infusió de pètals de roses de Bulgària i cogombre d’Holanda. L’ampolla de 70 cl i costa 24,50 €.

3. Temps de luxe El model Abyss de Hysek arriba disposat a enlluernar els canells més exclusius. Està fet amb or de 18 quirats i forma part d’una sèrie limitada de 150 peces.

4. El celler a casa És el som-ni de qualsevol amant del vi. La firma Viking el fa realitat amb aquest celler que s’integra a la cuina i té una capaci-tat per 150 ampolles. Disposa de tres zones de temperatura independents i amb un nivell constant d’humitat. Cos-ta 10.385 €.

5. Ratolí de butxaca Genius ha llançat el Traveler 915 Làser (29,20 €), un ratolí de butxaca dotat de tecnologia digital sense fils de 2,4 GHz, que proporciona una dis-tància d’acció de fins a deu metres.

6. Golf portàtil Amb el Traveller Golf by Natuzzi, ja ens podem endur el set de golf de viatge. Porta un bastó de putts d’acer folrat de pell i desmunta-ble, quatre pilotes de golf i un solc de pell natural marró. Tot això, ficat dins un maletí de viatge de roure i entapis-sat de pell Siena marró.

Documents

B30 nº4