liniabadalona@comunicacio21.com · administració 93 519 43 93 · publicitat 666 65 63 40 · Fax 93 519 43 98

líniabadalonaDijous, 3 de febrer de 2011 · Núm. 13 · 30.000 exemplars setmanals · www.liniabadalona.cat

CulturaEl Memorial Li-Changtornarà a omplir demàgia la ciutat �22

�16

Un ambulatori i nous accesos,prioritats al barri de Sant Crist

Foto: D.G

.

Una enquesta ciutadana a prop de 4.000 veïns ha recollit les seves principals preocupacions

La C-31 mantindrà la limitació de 80Km/h�3La velocitat màxima a la B-20, en canvi, augmenta a 100 km/h

CanyetAlumnes badaloninsplantaran 250 arbresa l’entorn de Can Ruti

�19

La C-31 mantindrà la limitació de 80Km/hLa velocitat màxima a la B-20, en canvi, augmenta a 100 km/h

líniabadalona

Per a publicitat - 666 65 63 40 - publicitat@comunicacio21.comFebrer

2011032� líniabadalona www.liniabadalona.cat

En portada 3�líniabadalonaFebrer

201103www.liniabadalona.cat

Els ‘80’, intocables a la C-31

Dilluns a la tarda el consellerd’Interior de la Generalitat deCatalunya, Felip Puig, va compa-rèixer finalment en roda depremsa per anunciar què pensa-va fer el govern amb la limitacióde 80 km/h que el Tripartit ha-via instaurat a la primera coro-na metropolitana. Com moltssospitaven, no es derogarà total-ment la norma, sinó que se-gons el tram s’eliminarà la limi-tació –i es podrà tornar a circu-lar a 120 km/h-, es mantindranels 80 o es crearan espais ambvelocitat variable. Pel que fa aBadalona, la C-31 continuaràsent una via amb limitació fixade 80 km/h, des de Barcelonafins a l’alçada del camp del Ba-dalona, prop de Canyadó, on espodrà accelerar a 120 km/h -di-recció Mataró-. El motiu pelqual es mantindrà aquesta limi-tació a Badalona és degut a quees tracta d’un ‘tram de via urba-na’. La B-20, en canvi, passaràde tenir una limitació de 80 auna de 100 km/h. Segons Puig,l’actual sistema rígid es con-vertirà en un model de límits va-riables en funció de la contami-nació, fluïdesa del trànsit o del’hora del dia. Haurem d’esperara la setmana vinent per comen-çar a veure els canvis de senya-lització a les vies, i passat l’1 demarç serà quan s’enretirin lamajoria de senyals fixos que hiha col·locats a les carreteres.

Fins ara, 78 quilòmetres esta-ven afectats per la limitació dels80, i un cop s’apliquin els canvisintroduïts pel nou govern duesterceres parts tindran limita-cions de velocitat superior, men-tre que els 25 quilòmetres res-tants (entre els que s’hi comptenels de la C-31 al seu pas per Ba-dalona) mantindran la limitacióde 80 km/h, en tractar-se de

El Govern manté el limit de velocitat en aquesta via i amplia a 100km/h la B-20

trams de transició entre zonesurbanes i interurbanes. SegonsInterior aquests canvis tindranun cost de sis milions d’euros, imentre no es finalitzi la transicióentre el model antic i el nou seseguirà multant aquells conduc-tors que circulin a una velocitatsuperior a la marcada pels sen-yals o panells lluminosos.

REACCIONS A LA NOTÍCIAL’alcalde de Badalona, el socia-lista Jordi Serra, ha assegurat aLínia Badalona que la limitacióde la velocitat al seu pas per lanostra ciutat incrementa el nivellde vida de molts ciutadans, i“no només perquè redueix lacontaminació ambiental, sinótambé l’acústica”. A Serra i pre-ocupava molt que aquesta auto-via pogués tornar a ser una viaràpida, ja que molts veïns havienlluitat durant anys perquè esmantingués els 80 km/h. Unad’aquestes veïnes és la presi-denta de l’Associació de Veïns deCan Claris, Pilar Valient. Aques-ta notícia ha tranquil·litzat a Va-

lient i els seus veïns, tot i que ad-met a Línia Badalona que mori-rà “sense veure eliminat el tramd’autopista” que passa per davantde casa seva. No obstant això,creu que la situació actual ésmolt millor que fa quatre anys. Lalíder veïnal ha recordat que elsveïns de Can Claris van començara moure’s el 2003, i no va ser finsel 2007 que van aconseguir quees reduís el límit de velocitat de120 a 90 km/h. “Abans no podí-em parlar amb els veïns de balcóa balcó. Ara, en canvi, podemmantenir converses ja que elssoroll s’ha reduït dràsticament”,assegura. A part de la reducció dela velocitat, la instal·lació de pa-viments sonoreducotrs han aju-dat molt a minimitzar el sorollque genera aquesta via. Sobre lapossibilitat de que s’instal·les-sin panells als laterals, Valientafirma que “no servirien de grancosa” ja que a diferència de laGran Via de Barcelona, “a Bada-lona els pisos estan massa a propde l’autovia”.

D’altra banda, la regidora de

Medi Ambient i Mobilitat de l’A-juntament de Badalona, MercèRius (CiU), informa que ambl’actual limitació el soroll quegeneren els vehicles al seu pas perBadalona ja supera el que límitpermès. És per això que Riusestà d’acord amb que Badalona

sigui tractada com “un cas parti-cular”, i no descarta que en al-guns trams de la C-31 s’acabininstal·lant pantalles acústiques.

EL CAS DE LA B-20Per Badalona no només passa laC-31, sinó que a l’oest de la ciu-tat també hi ha la B-20. Enaquesta altra via ràpida el governde la Generalitat ha decidit queels conductors puguin anar a100 km/h un cop surtin dels tú-nels de Montigalà –direcció Ma-taró- en el tram que travessa Ba-dalona, i arribats al terme muni-cipal de Tiana podran circular aun màxim de 120 km/h. La dife-rència de criteri entre una i altraés que la B-20 no passa tant aprop (ni a la mateixa alçada) deles cases com sí ho fa la C-31.

A d’altres ciutats europees,com Londres, Berlín, Estocolm oAmsterdam també tenen limita-cions de velocitat als accessos ales grans ciutats, i en alguns ca-sos no es deixa entrar als vehiclesque sobrepassen els límits d’emis-sió de gasos.

Fotos: Daniel Gutiérrez

El límit de 80km/h es mantindrà dia i nit.

D. GutiérrezBadalona

“Abans no podíem parlaramb els veïnsde balcó a balcó. Ara, encanvi, podemmantenir converses jaque els sorolls’ha reduïtdràsticament”

Ciutat4� líniabadalona www.liniabadalona.catFebrer

201103

Redacció > Esquerra Republi-cana de Catalunya de Badalonaestà immersa en ple procés denegociació amb ReagrupamentBadalona amb el propòsit d’arri-bar a una entesa i concórrerjunts a les eleccions municipalsdel proper mes de maig. Segonsha confirmat a Línia Badalona elpresident del grup municipald’ERC, Miquel Estruch, les posi-cions entre ambdós partits estanmolt properes, i si arribessin a unacord aquest seria bastant “natu-ral” ja que hi ha “sintonia” entreles dues formacions.

Tot i que els propers comicismunicipals estan ja a tocar, elspartits polítics no s’han comen-çat a temptejar fins fa poques set-manes. Accent, que s’ha sumat aERC per aquesta comtessa, ha es-tat un dels grups més actius:s’ha reunit amb la CUP, ICV-EUiA i Solidaritat. ERC nomésho ha fet amb la CUP i Reagru-pament, ja que considera que lespropostes que fins a la data han“insinuat” des de Solidaritat“semblen estar elaborades ex-pressament perquè Esquerra noles pugui acceptar”. Per a Es-

truch, el pacte amb Reagrupa-ment és força plausible, mentreque amb Solidaritat és, a horesd’ara, impossible. No obstantaixò, el líder republicà asseguraque el seu partit està obert areunir-se amb qui faci falta. A

ERC negocia seriosamentamb Reagrupament

L’Ajuntament es posa al dia ambels ajuts de beques menjadorRedacció> L’Ajuntament ja hapagat els tres mesos que devia ales escoles en concepte d’ajuts debeques menjador i d’aquesta ma-nera s’ha posat el dia pel que fa re-ferència al pagament d’aquestesajudes. Consultat per Línia Bada-lona, el director del CEIP JosepBoada, Casto García, ha confirmatque ja han rebut els diners que te-nien pendents de rebre proce-dents del consistori després d’unsmesos de retard. El consistorihavia començat el curs acadè-

El 22 de maig es podria veure una aliança entre lesdues formacions independentistes, com a Barcelona

mic sense complir amb els seusdeures pressupostaris però ambl’inici del nou any ha saldat de copels mesos que tenia pendents i araja està al dia amb les escoles de laciutat.

Redacció > Les enquestes lisomriuen i perquè canviar d’es-tratègia, deu pensar. L’últimaproposta del líder del Partit Po-pular a Badalona, Xavier GarcíaAlbiol, consisteix en donar prio-ritat a l’accés dels autòctons alsserveis socials per davant dels im-migrants que es troben en situa-ció irregular. El líder del PP man-té la tesi que “no pot ser que estracti a molts veïns de Badalonacom a ciutadans de segona”. Iprecisament per canviar aquesta

Albiol prioritzarà els autòctonsper davant dels “sense papers”

situació vol establir una prelacióde manera que els veïns de la ciu-tat tinguin prioritat per davantdels immigrants que no tinguinregularitzada la seva situació le-gal.

Albiol aprofundeix en la sevateoria per justificar la mesura:“Quan hi ha veïns de Badalonaque no poden accedir als ajuts fa-miliars i en canvi sí que hi acce-deixen immigrants en situaciód’irregularitat, això vol dir que elsistema falla”. En tot cas, Albiol

posa límits a la seva proposta igaranteix que no negarà l’accés adeterminats serveis socials d’ur-gència, com ara certes presta-cions sanitàries.

És, doncs, en el cas de serveissocials no bàsics a on pretén es-tablir un ordre de prioritats.Com a criteri proposa prioritzarl’accés als veïns que portin unmínim de cinc anys d’empadro-nament a la ciutat. Això serviriaper “cobrir les necessitats so-cials dels veïns que porten anyscontribuint amb els seus tributsa la ciutat i que ara es troben enuna situació de necessitat”. Qües-tió de justícia social, segons Al-biol.

més, remarca que les seccions lo-cals d’ERC tenen plena llibertatper arribar a pactes en cada loca-litat i que en cap cas els pactespreelectorals que es puguin acor-dar a Barcelona poden influir aBadalona.

L’operació contra el mercat de lamisèria recull 5 tones de materialRedacció> Resultat satisfacto-ri del dispositiu conjunt de Guàr-dia Urbana, Mossos, Policia Na-cional i Policia Local de SantAdrià del Besòs contra el conegutcom a mercat de la misèria, elsencants il·legals que ja fa mesosvenedors ambulants munten elsdimarts al matí sota l’autopista C-31, entre Badalona i Sant Adrià.Segons fonts municipals, durantquatre dimarts les intervencionshan permès identificar a 67 per-sones i detenir-ne 6 més, cinc d’e-lles en matèria d’estrangeria, i de-comissar fins a 5 tones de mate-rial, majoritàriament objectes re-collits en contenidors de residusque s’intentaven vendre en aquestenclavament sota l’autopista C-31,entre els barris del Remei i SantRoc.

En l’operatiu, les diverses ad-ministracions implicades hanmobilitzat un total de 161 agentsdels seus respectius cossos. El dis-

positiu ha aconseguit el seu pro-pòsit inicial de reduir l’afluènciade persones que pretenien vendreobjectes procedents de les deixa-lles, coincidint amb el mercat le-gal que se celebra cada dimarts allímit entre Sant Adrià i Badalona.El tinent d’alcalde Ferran Falcóconsidera que l’operatiu ha resul-tat positiu a curt termini “però ésevident que el problema pot re-puntar en breu si no es manté lapresència policial amb una certaperiodicitat”. El responsable deSeguretat de la ciutat manté quetos els cossos policials han fet unesforç extra aquests quatre di-marts però no sempre és possiblemantenir aquest nivell d’actuació.En qualsevol cas, des de l’Ajunta-ment esperen mantenir els prò-xims dies una reunió per valorarel dispositiu reforçat d’aquests úl-tims dies i determinar l’actuacióque s’ha de mantenir d’ara enda-vant.

Foto: D.G

El dispositiu policial ha estat tot un èxit

5�líniabadalonaPer a publicitat - 666 65 63 40 - publicitat@comunicacio21.com Febrer

201103www.liniabadalona.cat

Ciutat6� líniabadalona www.liniabadalona.catFebrer

201103

Badalona no tindrà finalmentconsulta independentista

convocar la consulta. Una pedago-gia que Sellarès lamenta que final-ment no hagi arribat a bon port.“No sé perquè aquestes entitats novan fer la pedagogia”, assegura Se-llarès. Un any després d’engegarel procés, la plataforma “Badalo-na decideix” ha decidit aturar-lo.

Sellarès també ha explicat quehi havia el risc que una eventualconsulta a Badalona fes baixar laràtio de població que ha votat

Foto: Arxiu

Aquesta imatge en una consulta sobiranista no es veurà a Badalona

RedaccióCiutat

La ciutat finalment no celebraràcap consulta independentista al’estil de les que s’estan fent arreudel territori i que va començar elmunicipi d’Arenys de Munt el se-tembre de 2009. Essencialmentper dues raons. Una, la manca desuport per part de les entitats delmunicipi a l’hora de fer pedagogiai d’implicar-se en l’organitzaciód’aquest referèndum no vinculantsobre la independència de Catalu-nya. L’altra, la pròpia idiosincrà-sia de Badalona, que dificultaval’èxit de participació mínim en laconsulta.

Així ho ha explicat al LíniaBadalona Jaume Sellarès, un delsimpulsors de la iniciativa. Recor-da que ara fa un any va intentar ti-rar endavant el projecte i reunir alseu voltant el màxim nombred’entitats per eixamplar les basesi sumar esforços. Amb el pas deltemps va néixer el document “Ba-dalona reflexiona” sobre la neces-sitat de fer pedagogia abans de

La manca de suport de les entitats impedeix que secelebri aquest referèndum no vinculant a la ciutat

El Museu del Còmic segueixendavant tot i el canvi de governProgrés > “Aquest tema estàprou lligat, està prou madur per-què no hi hagi d’haver complica-cions”. Així de contundent s’hamostrat al regidor de Cultura,Mateu Chalmeta (ERC), en decla-racions a aquest setmanari. Chal-meta es mostra convençut que elrelleu del conseller Joan ManuelTresserras a Ferran Mascarellno ha d’implicar un canvi en elprojecte del Museu Nacional delCòmic i la Il·lustració situat al’antiga fàbrica de la Caci, al ba-rri del Front Marítim de Badalo-na. Segons Chalmeta, en aquestsmoments l’Ajuntament de Bada-lona està fent la “part que li toca”amb el Fons Estatal per a l’Ocu-pació i la Sostenibilitat Local(FEOSL). Són 3 milions d’eurosque serveixen per la consolidacióestructural de tot l’edifici. Unesobres que s’havien d’haver acabat

aquest passat mes de desembreperò que s’allargaran fins el mesde març. Pel regidor de culturaaquest serà el moment de reunir-se amb el Conseller de Cultura,Ferran Mascarell, per abordar laqüestió. “Hem de deixar que elnou govern se situï i adopti les se-ves decisions”, i, precisament,quan nosaltres haguem acabat lanostra part, serà el moment”. Amés, recorda que es tracta d’unmuseu nacional i no de titulari-tat municipal, per tant, la di-mensió i la rellevància de l’equi-pament requereix un tractamentimportant. Mateu Chalmeta re-coneix que l’actual govern de laGeneralitat està recalcant la di-fícil situació per la que passal’administració catalana però esmostra esperançat en què, com amolt, pugui fer retardar les obresuns mesos.

fins ara a les consultes que s’hancelebrat. En tot cas, no hi haviacap data prefixada per celebrar laconsulta que finalment no es pro-duirà. “És millor deixar passaraquest moment”, deia Sellarèsen al·lusió a l’onada de consultesindependentistes que culminarà el10 d’Abril a Barcelona. Això sí,amb una esperança: “que la prò-xima vegada Badalona ja voti unreferèndum vinculant”.

Foto: Arxiu

Chalmeta confia que les obres no s’aturin

7�líniabadalonaPer a publicitat - 666 65 63 40 - publicitat@comunicacio21.com Febrer

201103www.liniabadalona.cat

8� Opinió

Ciutadans

Safata d’entradaEDITORIAL

grup comunicació21Dipòsit legal: B.43222-2010líniabadalonaliniabadalona@comunicacio21.com

Publicitat: 666 65 63 40publicitat@comunicacio21.comAdministració: 93 519 43 93administracio@comunicacio21.com

www.liniabadalona.cat

Línia Badalona agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible que elsescrits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Badalona es reserva el dret deretallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreça liniaba-

dalona@comunicacio21.com

Cartes dels lectors

Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Daniel Gutiérrez(Línia Badalona), José Antonio Pilar (Línia Vallès), Jordi Sugrañes (LíniaBarcelona), Pere Giménez (webs temàtics); Ivana Padierna (webs deproximitat). Caps de redacció: Elisabet Alfaro i Cristian Gó mez.Redacció: Sara Arroyo, Jordi Alcover, Narcís Presas, Mari ona Sanz,Daniel Sainz de Aja. Fotografia: Mari ona Sanz i Eduardo Benito.

Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Albert Baldó, Aida Fonseca.Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Manel Riera, David Olivares, Adolf Gar-cia, Esther Rodríguez, Àlex Subirats, Eugènia Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magrià i ManuelSánchez-Villanueva. Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Car-bonell, Oriol Freixa, Acant Canet, Juan Carlos Galceran, Yacouba Diakité.Facturació: Teresa Aguela. Auxiliar: Maria Reyes.

líniabadalona www.liniabadalona.catFebrer

201103

No hi ha parcs suficients i els quehi ha no tenen bona neteja. Tam-bé podrien fer-los coberts, perquèsi plou no pots anar enlloc. Al fi-nal són poques les vegades que hivas i estan en condicions.

No m’agrada que estiguin tan aprop de la carretera, al menys po-drien posar tanques. A més, al-guns gronxadors no són aptespels nens més petits. Crec que nopensen gaire en el disseny.

Crec que tenim bons parcs. Al-guns, com aquest, són molt mod-erns. Tenen el terra tou i això ésmolt bon detall. S’han milloratmolt des dels primers que con-struïen. No ens podem queixar.

Penso que haurien de tenir mésmanteniment, sobretot quan estrenquen els gronxadors. A vegadespassen moltes setmanes sense ques’arreglin els desperfectes. Crecque hi ha suficients parcs.

Sovint faig de cangur d’una nenapetita i trobo que hi ha forçallocs per triar. De totes maneresel manteniment podria ser millor.Són una molt bona opció peranar a passar la tarda.

Carmen Guarda, Jubilada

Pepi Duro, Jubilada

Antonio Tirado, Jubilat

Mari García, Administrativa

Alba Vande Vliet, Estudiant

Com valores l’estat dels parcs infantils?

Democràcia participativa

La Foto Carretera de Mataró (Manresà)

articipació és una paraula clau en democràcia. Segurament si-gui una de les que més diferenciï aquest sistema polític d’altres

règims autoritaris, en els quals els ciutadans actuen de manera simi-lar als autòmats. Doncs aquest mot, que sovint ens queixem que prac-tiquem només una vegada cada quatre anys, ha tornat a cobrar sen-tit al barri de Sant Crist. Allà, set entitats veïnals i el grup municipald’ICV-EUiA han dut a terme una enquesta a 4.000 veïns amb la fi-nalitat de conèixer què volen millorar del barri, quines són les sevesprioritats. I el partit polític s’ha compromès a incorporar en el seuprograma electoral el resultat d’aquest estudi. Més d’un dirà que elque ha fet ICV-EUiA a Sant Crist és electoralista, que estem a les por-tes de les eleccions i que quan va estar al govern les mancances a SantCrist ja eren aquestes. Les crítiques poden tenir fonaments. Però si-gui per partidisme o no, el que han fet els ecosocialistes en aquest bar-ri és tornar als orígens de la democràcia i preguntar directament ala gent què necessita. Tant de bo tots els partits fossin partidistes, pre-guntessin als veïns què els amoïna i acabessin fent-los cas. Tal vega-da no hi hauria la desafecció política que existeix en l’actualitat.

P

CARTA D’UN VOTANT DESI ALS DIRIGENTS D’ERC

Com a exvotant vostre, i ja quehe interpretat ganes de recu-perar la confiança de part del’electorat perdut, em dirigeixoa vosaltres per demanar-vos quedes d’avui mateix torneu a tre-ballar per a la independència ique oferiu la vostra ajuda aSolida ritat Catalana per a quèpugui tenir grup parlamentaripropi. Segurament ignorareu ous posareu les mans al cap per lameva segona demanda. Però calrecordar que això ja s'ha fet al-tres vegades. Que jo recordi, alparlament espanyol s’ha fet unmínim de dues vegades i en al-menys una, n’heu estat partbeneficiada. Per què no podenfer-ho dos partits a Catalunya iamb un mateix objectiu? Noesteu ja proposant anar conjun-tament a les municipals? Podeucomençar amb aquest gest.

Un acte valent d’aquest tipusservirà per mostrar que no hihaurà una guerra entre aquestesdues formacions per veure quies queda amb els votants de l’al-tre. A més, la veu independen-tista se sentirà més que mai dinsdel parlament català. Hi hauriados grups independentistes ambveu pròpia que podrien pro-posar lleis i posicionar a la resta

de partits autonomistes ensituacions compromeses quesempre han esquivat. Segura-ment seran discursos diferents imolts cops amb crítiques cons -tructives, però sempre, amb unmateix objectiu. Treballant con-juntament serà més fàcil acon-seguir-ho. Hem d’aprofitarple nament la força que potdonar-nos tenir dos grups par-lamentaris propis i independen-tistes al parlament: l’espolifiscal, la manca de finançament,la impossibilitat del concert eco -nòmic, el que acabaran re -

presentant les retallades a l’es-tatut ha d’estar en boca detothom i amb el màxim d’argu-ments possibles. Cal començar afer pedagogia per convèncer elsque encara es pensen que maiseran independentistes o els queho són i estan darrere d’unessigles autonomistes.

Jordi Olivé

ANOTACIÓPer contactar amb l’entitat cul-tural Bateneu podeu escriure abateneu@gmail.com

COMPETITIVITAT IMPOSSIBLE

Després d’abocar milers de mi lions dels nostres impostos a labanca privada i de retallar sous i prestacions, el govern espanyolanuncia una pujada salvatge del 10% al subministrament elèctricper les pèrdues que tenen les companyies elèctriques, que sem-blen no cobrir el cost de producció. Quina discriminació és aque-sta? Jo també tinc una petita empresa que no ha parti cipat en laformació de la pre sent crisi i tampoc cobreixo els costos de pro-ducció, però a mi cap govern em farà una llei a mida ni em facil-itarà els diners que em calguin per eixugar les pèrdues ambcàrrec als meus clients de forma obligatòria. Si vostès es creuenobligats a afavorir descaradament unes em preses en detrimentd’unes altres i dels seus propis clients, després no vinguin dem-anant ni solidaritat, ni esforços col·lectius ni molt menys com-petitivitat, que a la petita empresa ens és tallada de soca-rel desdel propi govern que ens la demana i això, senyors meus, és jugaramb el pa a la taula de tothom.

Medir Alfonso i Ríos

Opinió 9�

L’agulló

El mirador La lupa

Daniel GutiérrezDirector

líniabadalonawww.liniabadalona.catFebrer

201103

A Badalona, a 80Tot i que pugui emprenyar a molts ciuta-dans del Maresme que utilitzen el cotxe adiari per baixar a Barcelona, pels badalo-nins és una molt bona notícia que la C-31mantingui la limitació de 80 km/h en elseu pas per la nostra ciutat, sobretot peraquells que viuen més a prop de la carre-tera. Una de les promeses electorals estre-lla de Convergència i Unió abans d’arribara la Generalitat va ser suprimir aquesta po-lèmica limitació que havia instaurat el dar-rer Tripartit.

Segons l’anterior govern, però, la nor-ma ha reduït la sinistralitat així com lacontaminació ambiental i la acústica.N’hi ha qui avalen l’èxit de la mesura, men-tre d’altres la posen en dubte o assegurenque hi ha hagut més accidentats. Qüestiód’ulleres, suposo.

En tot cas, amb el nou govern a la Ge-neralitat, alguns ciutadans patien que esderogués la limitació, però molts altres vo-lien una supressió total. Sortosament,CiU no l’ha derogat sinó que les vies ràpi-des en alguns trams, com a l’alçada de Ba-dalona, continuaran sent menys ràpidesperò més segures i netes.

Ens en vam assabentar dilluns passatper boca del conseller d’Interior, FelipPuig, que va explicar a quina velocitat po-drem conduir per la primera corona me-tropolitana a partir de l’1 de març. Els benasseguro jo que, a hores d’ara, encara es-tic fent un embolic, ja que les excepcionssemblen ocupar més que la norma. Sé queper Badalona podré circular a un màximde 80 km/h si vaig per la C-31 fins a l’al-çada del Camp del Centenari (sentit Ma-taró), i que després podré accelerar fins els120km/h, si vull. En canvi, si travesso laciutat per la B-20, tant bon punt surti delstúnels de Montigalà ja podré anar a 100km/h. Aquesta informació és fàcil de re-tenir; ara bé, conèixer les velocitats en quèhan quedat les altres vies de l’àrea metro-politana, serà tot un repte. Espero que l’ad-ministració no aprofiti la confusió i ensacabi fregint a multes.

Deixar de ser invisiblesL’expressió “deixem de ser invisibles”que va acabar donant nom a la platafor-ma – i més endavant a l’entitat que se’n vaderivar - que reivindicava l’aplicació aBadalona de la “Llei de promoció de l’ac-cessibilitat i supressió de barreres arqui-tectòniques 20/1991”, i la seva modificaciópel Decret legislatiu 6/1994, i l’esperit dela LISMI (1982),és una expressió que fareferència a la necessitat d’acabar amb lainvisibilitat que té en l’espai públic ciutadài en la dinàmica cultural i participativa, laciutadania amb diversitat funcional (abansen dèiem persones amb discapacitat sen-sorial, fisíca, psíquica o mental). És unaexpressió continguda en aquell manifest,i que reivindica la supressió de totes lesbarreres (no només les físiques) que ac-tualment impedeixen a com a mínim el10% de badalonins (segons barems del’OMS) exercir els seus drets de ciutada-nia en un pla de normalitat, i fer-se total-ment visibles en el paisatge ciutadà de lavida activa. La feina d’aquesta plataforma,que va tenir una forta presència públicaamb impactants i eficaços actes de denún-cia durant els anys 2002 i 2003, va fer ev-ident l’encert del terme: malgrat la llei em-para i regula el dret de la població ambD.F. a integrar-se i exercir els drets ciu-

M.Dolors Sabater, membre fundadora de la Plataforma Deixem de Ser invisibles

tadans amb igualtat, fent ús dels mateixosequipaments, serveis i programes que laresta, vint anys després les condicions dela majoria d’aquests perpetuen un sistemade discriminació i exclusió que ho im-pedeix. I impedeix alhora a la societat enconjunt avançar en la inclusió: Les poquesoportunitats de conèixer aquesta realitates retroalimenten: encara ara hi ha com-erços o entitats – i el propi ajuntament -que no han previst que els seus locals o lesactivitats que organitzen siguin el màximd’accessibles i inclusores. El resultat és quenomés una petita minoria de personesamb D.F. s’arrisquen i s’afronten dia a diaal repte de fer ús de l’espai i els serviespúblics – inclòs el transport - i que moltpoques formen part d’entitats plurals itransversals. Actualment per a una per-sona amb D.F o del seu entorn, cap decisióque impliqui desplaçament i accés es potprendre amb llibertat i normalitat. Cadagest ha d’estar planificat i estudiat, i es viusovint com a restringit. I encara així el re-sultat pot ser decebedor: una vorera in-salvable que impedeix seguir l’itinerariprevist, una sala anunciada com a acces-sible que no ho és, un ascensor que no fun-ciona, una plaça d’aparcament inexis-tent. Això per no parlar dels gestos, de

gran trascendència, com escollir escola ointentar apuntar-se a una entitat “normal”per fer-hi activitats, o senzillament partic-ipar en actes públics a la ciutat.

Badalona ha estat dels municipis quehan trigat a tenir elaborat el Pla de d’ac-cessibilitat a què obligava el Decret 6/1994, no va ser fins el 2003 que va iniciarl’estudi per desenvolupar-lo, i fa tot justfa 3 anys es va presentar el document baseal Consell de Ciutat. En la seva pre-sentació es va fer èmfasi en què el Plad’Accessibilitat de Badalona preveu laconstrucció de guals en la majoria dels car-rers, en d’altres, eixamplar voreres, peròsobretot re ubicar alguns elements del mo-biliari urbà situats en llocs poc oportuns.Curiosament ara que s’instal·len els nouscontenidors, sembla que no s’ha tingutcura d’aquestes indicacions.

Aquesta situació d’incompliment i demanca de seguiment eficaç obliga a lespersones amb D.F. i a les del seu voltanta afegir a les dificultats pròpies de viure enun entorn no adaptat, la càrrega reivin-dicativa i de vigilància constant. Sensdubte, una càrrega que cal compartiramb la resta de la societat civil, perquèabans que amb discapacitat, som ciu-tadans, veïnes i veïns.

La manca de suport per part de les entitatslocals a l’hora d’organitzar un referèndumno vinculant sobre la independència de Ca-talunya impedirà la seva celebració a la nos-tra ciutat. És una llàstima que veïns d’altresviles puguin dir la seva i els badalonins noens puguem expressar en aquests termes.

Entitats municipalsNo hi haurà consulta sobiranista

Ajuntament de BadalonaHi ha locals que obren sense llicència

Regidoria dʼAcció SocialLa Morera estrena Casal dʼavis

Semàfors

Els veïns de Canyadó no tenen la culpa deque hi hagi locals oberts fins ben entradala matinada quan no tenen llicència de dis-coteca. Fins que no es trobi un model d’o-ci nocturn d’èxit i respectuós, l’Ajuntamentha de ser més ràpid i clausurar els localsque incompleixen la normativa.

Els jubilats d’aquest barri ja tenen un lo-cal propi. A partir d’aquest cap de setma-na podran estar-s’hi, compartir aficions iassistir a cursos, si ho desitgen. Una moltbona notícia per una gran part de la pobla-ció del barri que fins ara havia d’anar alCentre Cívic.

�ESTRENA WEB AMB MAL PEU. Xavier García Albiolha estrenat web (www.albiol2011.com) aquesta última set-

mana amb alguns petits problemes com que la versió catalana dela web ha estat alguns dies sense funcionar. Tant és així que, fi-nalment, va haver de ser desconnectada uns dies fins ara que jafunciona amb força normalitat. En tot cas, Albiol s’ha dotat de ca-nal propi al Youtube, Flickr, i una fan page al Facebook.

�SILENCI A CAN PSC. Tots els partits polítics han fet al-gun anunci de cara a les properes eleccions municipals: in-

corporacions en llistes, unions de projectes, declaracions d’inten-cions... menys al PSC. Per cert, l’altra dia Jordi Serra va ser el pro-tagonista al twitter en una conversa entre el director del portale-notícies i l’exconsellera de Salut, Marina Geli: xriusenoticies@marinageli A l'alcalde Badalona li falta carisma. Fins i tot elsalcaldes necessiten carisma. marinageli @xriusenoticies L'alcal-de Jordi Serra pot ensenyar la Badalona sanitària, esportiva, cul-tural, associativa, comercial, marítima...

�DINAR BARCELONÍ. El dinar de presentació de la on-zena edició del Festival Internacional de Màgia Li-Chang va

tenir lloc en un cèntric restaurant de Barcelona. Se suposa que secelebra a la capital perquè hi assisteixin periodistes de mitjans ge-neralistes. Aquí tenim molts restaurants, i en 20 minuts, ja siguien metro, tren o tram, qualsevol periodista podria haver vingut.

El Traç del Toni

Opinió10� líniabadalona www.liniabadalona.catFebrer

201103

La velocidad y la salud del ciudadanoLa seguridad vial y el medio ambiente re-quieren un sinfín de medidas para llegara buen puerto. Son cientos de medidas que,sumadas, nos pueden alegrar cuando ab-rimos la ventana de casa, cuando paseamospor la acera y cuando cruzamos la calle sindemasiados sustos.

Está comprobado que el número de mu-ertos aumenta cuando se amplía la mediade velocidad ya que también son más losconductores que corren en exceso. Aumen-ta la diferencia de velocidad entre losconductores y las fricciones.

Al minimizar la relación negativa entrevelocidad y seguridad vial (aunque los efec-tos del aumento de velocidad son acepta-dos ampliamente en el mundo de la inves-tigación como resultado de numerosos es-tudios científicos) se ha abierto un deba-te cuyo efecto va mucho más allá de los ki-lómetros en los que se ha cambiado el lí-mite de velocidad.

En la autopista de Badalona hay puntosen los que las salidas comportan aglome-ración de conductores con colas que lleganhasta las mismas vías, también desde laAvda. President Lluís Companys y en di-rección Montgat (donde las nuevas medi-das de velocidad pretenden permitir unavelocidad de 120 km/h).

Es posible que el tramo largo y recto dela C-31, entre Montgat y Badalona- Pesi-

dent Companys, no funcionase del todobien con la limitación a 80; pero aún asíla curva peligrosa que hay en Montgat (endirección a Badalona) ya hace años que haobligado a limitar la velocidad y a colocarseñales luminosas. Desde Badalona (víaMontgat) casi hasta Alella (dirección Nor-te) las continuas salidas e incorporacionescomportan muchas decisiones que tomar(tramos que precisan alguna limitaciónadicional distinta a la de la autopista).

Por lo tanto, en este entorno resulta másseguro imponer tramos en los que no se su-peren los 90 o 100 que permitir duranteunos kilómetros la aceleración libre a 120.

Debemos recordar al lector que no esobligatorio alcanzar o casi rebasar el lími-te marcado en la vía. Un buen conductordebe mantenerse unos 10 kilómetros por

El got mig pleAquests darrers dies estem commemorantl’anomenat “temporal de les desgràcies”.Fa cent anys, el 31 de gener de 1911, onzepescadors badalonins van perdre la vida aconseqüència d’un sobtat temporal de lle-vant. Aquest temporal va deixar un total de83 víctimes a tota la costa catalana.

Després d’aquest fet, moltes coses vancanviar, i es pot dir que hi va haver unabans i un després d’aquest temporal. Deben segur que desgràcies d’aquest tipus so-vintejaven més del que ens pensem, peròaquest temporal i les seves conseqüènciesvan tenir un gran ressò, ja que la premsalocal se’n va ocupar a bastament. Tambéva ser la primera vegada que als diaris sor-tien imatges del que va succeir: fotografiesde les barques destrossades a la platja i delspescadors ofegats. Aquest impacte medià-tic va tenir conseqüències immediates i esvan prendre mesures perquè aquest fet noes tornés a repetir. Els serveis meteorolò-gics van millorar, a moltes platges del Ma-resme s’hi van instal·lar màquines perpujar les barques i molts col·lectius de pes-cadors van reivindicar la construcció deports.

També es pot afirmar que, a partir d’a-quells fets, s’accelerava el declivi de la pes-ca a Badalona: era més segur treballar enuna fàbrica! I així, la indústria anavaguanyant terreny al litoral, i els badaloninsvan anar donant l’esquena al mar. El marva passar a ser un espai lúdic que a poc apoc va deixar de ser atractiu. Entre els anys60 i 80 del segle XX, l’alt grau de contami-nació i de deixadesa del litoral per part del’administració feien pràcticament im-possible la utilització de la platja i del mar.Dit en poques paraules: el mar, convertiten un abocador, esdevé la porta del darre-re de Badalona.

Sortosament, els primers ajuntamentsdemocràtics van veure el gran error ques’havia comès: ignorar el mar i la platja

com a part del nostre paisatge i, la mar,com una part de la nostra història. Senseel mar Badalona no existiria i sense el marBadalona no és Badalona.

Actualment ens trobem en un períodede greu crisi econòmica i de valors. Peròtenim un avantatge respecte a altres crisis:tenim el mar recuperat per a la ciutat.

A principis dels anys 80, amb la cons-trucció del col·lector de llevant, es va re-cuperar la platja. La bona gestió ha fet mi-llorar d’una manera notable la sorra, els

serveis i la qualitat de l’aigua: els badalo-nins ens retrobem amb el mar.

El 1987 es va crear l’Escola del Mar, ac-tualment un centre d’educació ambientalque ha esdevingut una referència molt mésenllà de l’àmbit local.

A aquestes millores s’hi suma la conver-sió del pont del Petroli en passeig marítim,fet que hem d’agrair a les reivindicacionsde l’incansable senyor Valls i a la feina fetaper la Societat de Pesca i Activitats Sub-aquàtiques (SASBA); associació que, jun-

tament amb l’Escola del Mar, no s’ha can-sat mai d’explicar els valors del paisatgesubmarí de Badalona.

Des d’aleshores, i amb la flama mai ex-tingida, que van mantenir el Club NatacióBadalona i més endavant el Club NàuticBétulo, s’ha potenciat el patí de vela i la velalleugera i s’han multiplicat les associacionsdedicades al rem.

I, finalment, tenim un port, amb unaflamant llotja de pescadors que obre no-ves oportunitats i nous atractius a lanostra ciutat. I, si fem memòria, el port jaera reivindicació de la Confraria de Pes-cadors després del “temporal de les des-gràcies”.

La creació del port obre un nou espai ala ciutat que, amb una bona gestió, pot arri-bar a ser un nucli d’oci i, per què no?, tam-bé de cultura. El port ha fet possible la cre-ació de l’Escola Municipal de Vela, orga-nisme que posa aquest esport a l’abast detothom i, amb l’adquisició del vaixell “Ciu-tat de Badalona” per part de l’empresa quegestiona el port, els badalonins podran des-cobrir la navegació tradicional.

Queda molta feina per fer. Ara mateixs’està fent el nou passeig Marítim, però, en-tre altres coses, cal millorar el problema deles aigües residuals després de les tempes-tes, cal revalorar, encara més, el mar coma patrimoni natural i cal recuperar la cul-tura marinera dels badalonins. Estic segurque, si els pescadors que hi havia a Bada-lona el 1911 ho poguessin veure, n’estarienmolt orgullosos!

Badalona és el got mig ple i no pas el gotmig buit que alguns ens volen fer creure i,en aquest temps de crisi, hem de veure elmar com un ventall d’oportunitats per a laciutat i per als badalonins.

Enric Cahner Director de l’Escola del Mar, Centre

d’Estudis Marins de Badalona

debajo de lo indicado para tener libertadde maniobra y para no estar tan pendien-te del marcador de velocidad que tenemosante nuestros ojos en el coche.

Hay que agradecer al Conseller quehaya mantenido los 80 en la zona urbanade Badalona. La autopista pasa casi pordentro del salón de las casas. El ruido esabrumador y los vecinos necesitan unrespeto. Al mantener los 80 en la Badalo-na urbana demostramos ese respeto peroes necesario además el proyecto de panta-llas sonoras en esta parte de la ciudad (pro-yecto pactado hace años).

La reducción de siniestros y de muertosasí como la reducción del nivel sonoro sonmejoras sustanciales en la salud de los ciu-dadanos. Al respecto han hablado losConsellers de Sostenibilitat y de Interior

pero no el de Sanitat. Para entender me-jor las medidas es preciso un debate másabierto sobre los efectos que dichas actua-ciones ocasionan en los ciudadanos.

Parece que solamente se ha valoradoque pasa en tramos concretos y dentro dela vía. La seguridad vial es un conjunto: lasensación de riesgo que tiene el conductor,el control del consumo de alcohol, la ve-locidad, las emisiones que salen de los coc-hes y mucho más. El conductor tiene quemoverse con una responsabilidad cívica,con un respeto de lo que les puede pasara los otros y también de lo que les puedesuceder a sus propios acompañantes. De-masiadas veces olvidamos tanto a los delcoche como a los vecinos (y solamente pen-samos egoístamente en el tiempo quetardamos en circular).

Los ciudadanos de Catalunya tradicio-nalmente hacen piña en los asuntos impor-tantes. Con la colaboración de todos se hancumplido los objetivos de la década en cu-anto a número de fallecidos en carreterasy calles. Sería de agradecer continuar conesta responsabilidad y que los próximosaños continúe la mejora en la seguridadvial y la salud de las personas que se mue-ven en la red viaria de Catalunya.

Ole ThorsonExpert suec en mobilitat

11�líniabadalonaPer a publicitat - 666 65 63 40 - publicitat@comunicacio21.com www.liniabadalona.catFebrer

201103

Centre12�

Febrer

201103líniabadalona

Èxit dels ‘micaco’ a VallsEls castellers de Badalona van actuar a les festes de les Decennals de la Mare de Déu dela Candela de Valls. Prop de 200 castellers badalonins van participar en una multitudi-nària jornada castellera que va aplegar 57 colles i més de 10.000 participants. Els de la

camisa de color micaco van alçar un quatre de sis amb agulla i dos pilars de quatre.

Foto: Daniel Gutiérrez

Daniel GutiérrezCentre

Els veïns del barri de Canyadó, lazona poblada més propera a l’à-rea d’oci nocturn del polígonCan Ribó, asseguren que hi ha lo-cals que no compleixen la norma-tiva d’usos ni horaris. Segons elpresident de l’Associació deVeïns, Pedro Jesús Fernández,“dels 12 locals que hi ha a CanDomènech només un està legalit-zat amb la llicència de discoteca”.En el darrer Ple municipal veïnsdel barri van demanar conèixerquants locals estan expedientatsi si els que ara operen tenen la lli-

cència en ordre. El problema,segons Fernández, és que quanreclamen una actuació al primerTinent d’Alcalde de Badalona,Ferran Falcó (CiU), aquest els re-met al departament d’Urbanisme(que és l’encarregat de gestionarles llicències). Des d’Urbanisme,en canvi, argumenten als veïnsque és responsabilitat de la Guàr-dia Urbana intervenir en els lo-cals i comprovar que els papersestan en ordre.

Com que la situació porta anyssense millorar, fins que no s’acla-reixi qui està dins la normativa iqui no, els veïns del barri deCanyadó demanen més control

Un gran número de bars i discoteques obren a pocs metres dels habitatges

Asseguren que només un de dotze locals té llicència>No descarten mobilitzacions si la situació no canvia

policial, sobretot a la nit, i espe-ren que s’enceti un debat sobrequin és el model d’oci nocturnque ha d’oferir la ciutat. El que te-nen clar és que no volen que si-gui l’actual.

Veïns de Canyadó reclamenel tancament de discoteques

Els manyans fan l'agost entredesnonaments i robatorisRedacció> Encara que semblimentida, la crisi passa de punte-tes per alguns col·lectius profes-sionals. En alguns casos, fins i tot,hi fan l'agost. És el cas dels man-yans: ja sigui per desnonamentsde casos impagats o per robato-ris no donen a l'abast. Els matei-xos manyans corroboren unatendència cada vegada més al'alça entre els delinqüents: els ro-batoris al minut. Es tracta d'unanova modalitat en domicilis onels assaltants triguen molt poctemps (uns dos minuts, aproxi-madament) i van directamentals diners i les joies , ja que sónmolt vendibles en establimentsespecialitzats i de forma ràpida.Una tendència que contrastaamb la d'ara fa anys, quan nomésentraven en cases i pisos quan elspropietaris estaven de vacancesi les buidaven pràcticament percomplet. Ara roben menys peròmés sovint, indistintament del'època de l'any. Pel manyà bada-loní Juan Carlos Jiménez les mo-dalitats per forçar el pany nohan variat en els últims anys toti que cada vegada l'estil està més

perfeccionat: des de forçar elpany amb una simple radiogra-fia fins a emprar una sofisticadaclau mestre que s'adapta a qual-sevol tipus de porta.

Per evitar ensurts i curar-nosen salut un dels consells bàsicsperquè no ens entrin a robar éstancar la porta en clau “encaraque sigui per anar a compraruna barra de pa o fer una visitaa la veïna”, assegura Jiménez.Qualsevol moment, per petit quesigui, pot ser aprofitat per entraren un pis i robar. Per aquestmotiu el manyà recomana noescatimar en seguretat . Els man-yans ens aconsellen assegurar-nos bé sobre si el professionalque contractem està qualificat.Una bona prova és si està agre-miat a l'UCE, la Unión de Cerra-jeros Españoles. Segons diuen,ens hi juguem molt i, especial-ment, amb el preu perquè el so-len inflar. El manyà reconeix queamb la crisi no dóna a l'abast. Amés, col·labora amb els tècnicsjudicials a l'hora de practicardesnonaments en immobles irealitzar els canvis de pany.

Volen obrir eldebat de l’ocinocturn a la ciutat ja que ambl’actual se sentendiscriminats Actualment els lladres no només actuen de nit, també ho fan de dia

Foto: Daniel Gutiérrez

13�líniabadalonaPer a publicitat - 666 65 63 40 - publicitat@comunicacio21.com www.liniabadalona.catFebrer

201103

Per a publicitat - 666 65 63 40 - publicitat@comunicacio21.com14� líniabadalona www.liniabadalona.catFebrer

201103

Centre 15�líniabadalonaFebrer

201103www.liniabadalona.cat

Un projecte de l’associació de malaltspulmonars crònics rep 19.250 euros d’ajuda

Narcís PresasCentre

El projecte “Els teus pulmons,sen se fum. Submergeix-te en ai -re pur” impulsat per l’AssociacióEspanyola de Malalts i Familiarsamb Malaltia Pulmonar Obs -tructiva Crònica (MPOC) harebut una ajuda dels programesd’Acció Social de l’Obra Social de“La Caixa” per valor de 19.250euros. L’objectiu del programad’aquesta entitat ubicada al cen-tre de la ciutat és conscienciar alsjoves que no han de fumar veientel cas real d’un malalt de pulmó.

El mateix projecte també

pretén fomentar l’aprenentatged’una correcta respiració ambprincipis bàsics del ioga i la real-ització d’exercicis d’apnea i res-piració en una piscina o el mar.Totes aquestes accions estan di-rigides a fer veure als alumnes deles escoles i al seu entorn famil-iar la importància que tenen elspulmons i que abandonin l’hàbitde fumar, si el tenen, o que rea -firmin la seva convicció de nofumar.

L’Associació Espanyola deMalalts i Familiars de MPOC técom a finalitat la prevenció con-tra les malalties respiratòries, laformació pels propis pacients en

la gestió de la malaltia, el suportals seus familiars i l’assessora-ment jurídic. L’Obra Social de“La Caixa” ha atorgat una ajudade gairebé 20.000 euros d’unapartida global de 433.250 eurosque es repartiran entre 28 enti-tats sense ànim de lucre a totaCatalunya que treballin en el de-senvolupament de projecte del’àmbit socioeducatiu i sociosan-itari.

El gerent i el president d'MPOC amb el representant de La Caixa

Foto: La Caixa

Centre > Tot i que no és un clampopular, veïns dels carrers per avianants del centre de Badalonaes queixen que si mai alguna ve-gada han de deixar aparcat el seucotxe davant de casa seva per ca-rregar o descarregar durant cincminuts, la Guàrdia Urbana els hamultat. És el cas de la GeorginaCastillo, que un bon dia va deixaraparcat el seu vehicle davant decasa seva, al carrer Caritat, men-tre descarregava, quan va tornaral cotxe es va una multa de 200€.Segons explica, troba “abusiu”que un veí que estigui 5 minutsde rellotge se li faci pagar aquestpreu. Des de l’àrea de Mobilitat,la seva regidora, Mercè Rius(CiU), assegura que la GuàrdiaUrbana mai va “a matar”, és a dirque si una patrulla localitza uncotxe aparcat dóna una volta pelbarri i al cap de deu minuts tor-na per observar si hi és, en aquestcas procedeix a incoar la sanció.Rius assegura a més que en el plade mobilitat que el consistoriestà elaborant amb la col·labora-ció dels veïns es tindrà en comp-te aquest tipus de carrers delcentre on no es permet la circu-lació de vehicles perquè els veïnsresidents en un carrer determinatpuguin tenir algun distintiu perevitar aquests casos. De moment,però és un projecte que encaras’ha de discutir i encara ha deprendre forma.

Veïns es queixenper l’alt preu de les multes

L’entitat lluitacontra els efectesdel tabaquisme

16�

Febrer

201103líniabadalona

Quan coneixeran els veïns el resultat de l’enquesta?

El proper 16 de febrer, a la seu de l'entitat veïnal de Sant Crist de Can Cabanyess'explicaran els resultats de l'enquesta perquè els residents puguin decidir quin

model de barri volen per allà on viuen.

Sant Crist · Sistrells

Sant Crist prioritza escales mecàniques i un ambulatori per millorar el seu barri És el resultat d’una enquesta feta per ICV-EUiA i entitats del barri a 4.000 veïns

Infografia: Albert Baldó

Els veïns de Sant Crist tenenmolt clar què volen pel seu barrii així ho han expressat en unaenquesta realitzada per set enti-tats de la zona juntament amb elgrup municipal d’ICV-EUiA. Entotal s’han repartit 4.000 en-questes entre mitjans d’octubre imitjans de novembre del 2010.Tot i així, d’aquests milers no -més s’han pogut recollir 666 to-talment acabades. Una xifra,segons la organització, per sobredel mig miler de documents ques’esperaven que fossin aprofita-bles per la consulta.

Els veïns han escollit com amolt necessari pel barri, ambuna aclaparadora majoria (534vots) la construcció de rampes iescales mecàniques per salvarels desnivells de l’orografia deSant Crist. I successivament unambulatori (506 vots); la con-strucció dels laterals de l’au-topista (419 vots); incrementarel transport públic (397 vots) i,finalment, la rehabilitació iman teniment de la via pública iel mobiliari urbà (383 vots). To -tes aquestes accions s’emmar-quen dins de les cinc prioritatsque han escollit per millorarSant Crist. De fet, l’estructuradel qüestionari permetia optarentre 18 propostes, de maneraque es podien assenyalar tantescom es cregués oportú i, a la ve-gada, es podien enumerar pertal d’ordenar-les segons la prior-itat. A més s’oferia la possibili-tat d’afegir qualsevol proposta oopinió que no estigués inclosaentre aquestes 18.

Precisament, els aspectes quehan afegit més els enquestats atítol personal (fora de les op-cions establertes) han estat as-pectes relatius a la seguretatciutadana – increment de la vig-ilància per part de la GuàrdiaUrbana i els Mossos d’Esquadra-, la neteja i dedicar més es-forços a la integració de nouvinguts, tot i que queda clar quepels veïns la seguretat no estàentre les cinc prioritats.

L’elaboració de l’enquesta;l’organització de la seva dis-tribució; les activitats de suporta la campanya, i després la rec-ollida i l’estudi dels resultatss’han anat fent en diverses re-unions en les quals hi ha partic-

ipat les associacions veïnals deSant Crist; Sant Crist de CanCabanyes; la Mussara; l’Asso-ciació de Comerciants de SantCrist de Can Cabanyes; l’Asso-ciació Socioesportiva Sant Crist;la comunitat del pàrquing Batl-lòria; els afectats pel lateral del’autopista i diferents veïns atítol personal.

LA PARTICIPACIÓ, CLAUEl president del grup municipald’ICV-EUiA, Carles Sagués,destaca el treball “en equip” perrealitzar aquesta enquesta i, so-bretot, la necessitat de “traduirtotes aquestes demandes i con-sens entre veïns i entitats enreclamacions al govern munici-

pal i a la mateixa Generalitat”.De la mateixa manera es posi-ciona el coordinador de la Mus-sara, que a banda de felicitar aveïns i entitats per la partici-pació també demana que la con-sulta acabi sent “vinculant”, demanera que els polítics que gov-ernin escoltin el model de barriescollit pels mateixos veïns.D’altra banda, qui s’ha mostratun pèl més crític amb la con-sulta ha estat l’Associació deVeïns de Sant Crist. El seu pres-ident, Manuel García, ha agraïta Iniciativa el seu interès per ar-reglar el barri però també els harecordat que “mentre gover-naven van tenir temps per fer-ho”.

PERFILS I RESULTATSL’edat, les necessitats i la zonadel barri on viuen els veïns con-sultats han fet decantar la bal-ança de les seves respostes. Éscuriós comprovar com els habi-tants de Sant Crist que viuen enuna orografia més complicada ide major edat són els que prior-itzen l’ambulatori i unes rampeso escales mecàniques per facili-tar la seva mobilitat. També elscomerciants opten per aquestesdemandes per fer més amablesels carrers i permetre un millorflux de clients. En canvi, les de-mandes dels més joves – estudi-ants de l’IES la Pineda-, fanreferència a equipaments cul-turals com ara una biblioteca.

Jordi AlcoverSant Crist

17�

LlefiàFebrer

201103líniabadalona

Organitzen un taller per representar contes amb titellesLa Companyia Teatral Màgic Empenta organitzarà, el proper dimecres dia 9, un taller on ense-

nyaran als més petits com crear i representar un conte. Aquest grup teatral nascut Llefià és espe-cialista en muntar petites obres amb titelles a mode de conta-contes. El taller, englobat dins l’acti-

vitat “L’hora del conte”, es durà a terme a la Biblioteca Llefià-Xavier Soto, a les 18h.

El darrer divendres es va inaugu-rar un nou centre cultural a Lle-fià, l’Ateneu Roig. Una associacióque es dedicarà a reforçar la co-hesió entre els veïns amb activi-tats culturals com a eina princi-pal. L’espai estarà obert a totes lesedats i a totes les cultures quecomposen el teixit social del ve-ïnat, fomentant, d’aquesta mane-ra, la diversitat i la convivència albarri més multicultural de Bada-lona.

L’Ateneu Roig sorgeix de lapreocupació d’un grup de jovesper la poca quantitat de localsculturals a Llefià. “Volem ser unpetit oasi de cultura en el barri”,explicava Jordi Garcia, vicepre-sident de l’Ateneu, a Línia Bada-lona. Així, aprofitant la remode-

Daniel Sainz de AjaLlefià

Els veïns en contra d’una botiga que ven alcohol les 24hRedacció> Alguns veïns de laPlaça de Trafalgar estan molestosamb una petita tenda d’alimen-tació que obre durant tot el dia.Es queixen per les molèsties queprovoca el fet que vengui begudesalcohòliques per les nits, sobre-tot en caps de setmana, quan elsjoves aprofiten la botiga i la pla-ça del costat per muntar-se la fes-ta.

Segons la normativa, aquest ti-

pus de locals amb llicència perobrir 24h no poden vendre licora partir de certes hores. L’AVV deSant Antoni ja va contactar ambel regidor del districte per mode-rar el conflicte i ara consulten lanormativa d’aquest tipus de co-merços. “Un comerç que ven ali-ments en un barri obrer no ne-cessita obrir 24h” ha dit a LíniaBadalona el president de l’asso-ciació, Toni Flores.

Aquest és el comerç que provoca molèsties, segons els veïns

Foto: Mariona Sanz

L’associació pretén dinamitzar la vida veïnal a travésde la cultura > És un centre dirigit a totes les edats

lació del local de l’Associació deVeïns de Sant Mori, van pensarcom aprofitar el nou espai. Laidea va ser ben acollida per l’As-sociació de Veïns, i els “van donarl’oportunitat de tirar-ho enda-vant”, assegurava Francisco Lillo,president de l’associació veïnal iara també president honorífic del’Ateneu.

De moment encara és aviat perestablir un programa fix d’activi-tats. Es preveu, això sí, que es fa-cin conferències, exposicions,cursets per aprendre català, etc.Dependrà de la resposta de lagent. Ara per ara, ja es pot visitarla primera exposició de l’Ate-neu, “Roig i Violeta”, un home-natge a les dones lluitadores. Unaltra activitat que ja s’ha dut a ter-me va estar el cinefòrum sobre eldocumental “La guerra de l’ai-gua” que va tenir lloc després de

la cerimònia d’inauguració. El nom de l’entitat, “Ateneu

Roig”, evoca a les antigues asso-ciacions republicanes de mateixnom. Els ateneus eren llocs on lesclasses populars de l’època par-laven de política i on s’organitza-ven actes culturals, tal i com espretén fer ara. El nom, real-ment, està lligat a l’AssociacióCultural Roig. Una organitzacióde Gràcia que ja ha impulsatiniciatives com aquesta i que hacol·laborat en la tasca organitza-tiva i burocràtica del nou espaicultural llefianenc.

L’entitat vol reforçar la cohesió entreels veïns

Neix l’Ateneu Roig, “un petitoasi de cultura al barri”

17�

18�

Sant Roclíniabadalona Febrer

201103

Salt ja sap de què servirà la subvenció que també rebrà Badalona

Programes educatius, plans d'acollida i projectes de foment de la convivència entre cultures són alguns dels projectes que la ciutat de Salt engegarà amb els diners del pla pilot

de foment de la cohesió social que també rebran barris de Badalona com Sant Roc i La Salut

Només 60 famílies s’hi han adherit

Foto: Arxiu

Un 10% dels habitatges quepoden s’acullen al decret HausNeix ‘Badadones’, butlletí

per a les dones del districte

Amb una periodicitat trimestrali promogut per l’Espai de Donesdel Consorci Badalona Sud neixaquest nou butlletí destinat a lesdones dels barris de BadalonaSud. El primer número d’aques-ta publicació ja està llest a faltadels últims retocs de disseny iveurà la llum la setmana vinent.Es tracta d’un espai perquè les as-sociacions del districte sisè quetreballen amb i per a dones pugu-in informar de les seves activitatsi donar-se a conèixer les unesamb les altres.

‘Badadones’ neix amb l’objec-tiu d’esdevenir una eina més percoordinar esforços i teixir xarxaentre les associacions de la zonasud de Badalona que treballen so-bre el territori amb les dones. Elconvenciment és que sumant es-

L’Espai de Dones del Consorci Badalona Sud prepara també un taller especial pel dia 8 de març

Narcís PresasSant Roc

forços arribaran més lluny enl’atenció als interessos i les neces-sitats de dones de totes les ètnies,cultures i edats. El primer núme-ro del ‘Badadones’ parlarà detres entitats que treballen al dis-tricte sisè: Dones i Barri en Xar-xa, la Vocalia de Dones del Ma-resme i Unescocat.

8 DE MARÇLa setmana que ve sortirà el pri-mer número però aviat en veuremun d’especial amb motiu del Diade la Dona Treballadora el pròxim

8 de març. Aquesta no serà, però,l’única activitat especial que pre-para l’Espai de Dones per aquestdia. Així, també organitzarà un ta-ller conjunt dirigit a totes les as-sociacions i dones a títol individu-al que serveixi per visualitzar i va-lorar la feina de les dones, espe-cialment la d’aquelles que passentot el dia treballant a casa ambtasques de la llar. “Dones que etdiuen que no fan res i, i tant! quetreballen durant el dia”, senyala-va l’educadora Marta Farrés endeclaracions al Línia Badalona.

Sant Roc > Una seixantena defamílies s’han acollit fins ara albarri de Sant Roc al conegut coma Decret Haus, un nou sistema depreus en habitatges amb protec-ció oficial destinat a les personesafectades per un pla de reallotja-ment urbanístic. Segons dades deDiego Justicia, responsable del’Associació de Veïns de SantRoc, de moment només 60 de les750 famílies de Sant Roc ques’hi podrien acollir ho han fet.

L’objectiu d’aquesta modalitatés compensar als propietaris ques’hagin vist obligats a canviar decasa. Es tracta d’un sistema depreus que segons Justicia resul-ta molt avantatjós en el preu devenda per metre quadrat i perquèa partir del quinzè any el preu del’habitatge passa a ser lliure. Es-tableix, en definitiva, preus equi-parables als del mercat i permetdesqualificar abans els immo-bles per posar-los al lliure mercat.Justicia assenyala que aquestnou format permet lluitar contral’especulació i dóna facilitats alcomprador i que, per tant, és botant per a l’administració com perals veïns.

En tot cas, Justicia admet quede moment només s’ha explicatpel boca orella i que a partir d’a-ra han de començar una campan-ya informativa per fer saber alsveïns els avantatges d’acollir-se aldecret Haus, que només amb elpagament de les despeses de no-tari –valorat en uns 200 euros-,diu Justicia, pot resultar molt be-neficiós de cara al futur.

19�

líniabadalona Febrer

201103

Foto: Ajuntament

Mariona SanzCanyet

Ja fa anys que a Badalona, peraquestes dates, l’Àrea de MediAmbient i Mobilitat de l’Ajunta-ment impulsa una campanyaescolar de reforestació que s’em-marca dins el programa “Bada-lona recupera el bosc”. Coordi-nada per l'Escola de Natura An-geleta Ferrer, enguany seranvint centres educatius de la ciu-tat els que participaran enaquesta activitat. Els 800 alum-nes que prendran part a la cam-panya cursen Cicle Superior d’E-ducació Primària i Educació Se-

cundària Obligatòria, és a dirque tenen edats compreses en-tre els 10 i els 16 anys.

Aquesta iniciativa persegueixl’objectiu que els alumnes deles escoles i instituts de la ciutates sensibilitzin amb la millorad’un espai forestal a través d’unprograma que combina teoria ipràctica. D’una banda, hi hauràuna activitat lligada al currícu-lum escolar que permetrà que elsnens treballin conceptes comels efectes del foc, problemesambientals, l’orientació o les co-munitats vegetals. D’altra banda,es durà a terme una part pràcti-ca on els alumnes aprendran a

La iniciativa forma els alumnes i ajuda a reforestar una zona boscosa de la ciutat

Més de 250 arbres i arbustos seran plantats a les rodalies de Can Ruti per alumnes de 20 centres

Després de molts anys d’espera, el Casal d’Avis ja és una realitat Morera > Després de 20 anysde reivindicacions, la gent grandel barri de La Morera pot gau-dir d’un Casal amb un local habi-litat exclusivament per donar-liaquest ús. La reivindicació exis-teix des de 1991, i tot aquesttemps han estat fent vida al Cen-tre Cívic del mateix barri (al ca-rrer Bac de Roda, 42) perquè notenien local. Ara fa un any, però,van donar el tret de sortida a lesobres per posar a punt el local delque a partir de dissabte serà ofi-cialment el Casal d’Avis “La Mo-rera” (C/Torrent de la Font, 20 -cantonada amb c/Astúries-).

El projecte s’ha finançat gràciesa una ajuda del govern de Zapa-tero destinada als municipis ipensada per reduir l’atur. A Ba-dalona, aquest ingrés s’ha desti-nat a remodelar casals antics,com el de La Salut, (on s’han re-format les instal·lacions i s’hi hainstal·lat un aparell d’aire condi-cionat) o posar-ne en òrbita denous.

Per a Paquita Teruel, regido-ra de Política Social de l’Ajunta-ment, “el casal d’avis és una cosaque s’estava reivindicant a Lamorera des de feia molts anys, ides de l’Ajuntament teníem clarque miraríem de resoldre aques-ta petició tan bon punt pogués-sim fer-ho. S’ha fet una aposta

ferma cap a aquest tipus de lo-cals, no només amb la construc-ció del de La Morera, sinó tam-bé arreglant i posant a punt totsels de la ciutat. Estem molt con-tents i satisfets perquè trobemque els casals d’avis són molt im-portants, donat que hi passenmoltes hores.”

Un cop inaugurat es comença-ran a organitzar tallers i tota lagent gran del barri podrà anar-hia passar la tarda fent petar la xe-rrada, mirant la televisió, juganta cartes, al dòmino o al parxís, so-bretot les dues últimes activitats,ja que segons Albert a La More-ra són els dos jocs més populars.Dissabte tindrà lloc la inaugura-ció oficial de “La Morera”, i se-gons explica a Línia Badalona elseu president, Lluís Albert, lesportes restaran obertes des de les10h del matí. Hi haurà música enviu i un petit pica-pica. La inau-guració comptarà amb la presèn-cia de l’alcalde de la ciutat, Jor-di Serra, la regidora Paquita Te-ruel, l’exalcaldessa Maite Arquéi altres personalitats de la ciutat.Està previst que l’acte institucio-nal tingui lloc cap a les 11h delmatí, i l’organització espera queseran prop d’un centenar les per-sones que visitin les instal·la-cions del nou casal durant laseva inauguració.

Foto: Mariona Sanz

Entrada del nou casal

Torna la campanya escolar de reforestació a Canyet

‘En català llegim i parlem’ a la Biblioteca de PomarLa Xarxa de Biblioteques de Badalona, en col·laboració amb el Centre de

Normalització Lingüística i Òmnium Cultural, ha engegat un projecte que té com a fi incitar els més petits a la conversa i el debat a partir de la lectura

de llibres en català de comprensió fàcil i que començarà el proper dimecres.

Canyet PomarMoreraBufalà

plantar arbres i arbusts, comprotegir la base d’una plantaamb restes vegetals per prevenir-la del fred i de la pèrdua d’aiguai a netejar forats i reomplir-losamb compost. Està previst que através d’aquesta activitat es plan-tin uns 250 arbusts i arbres au-tòctons a la zona que envoltal’Hospital Germans Trias i Pujol,conegut popularment com a CanRuti.

L’activitat compta amb el su-port econòmic de l’Àrea d’EspaisNaturals de la Diputació de Bar-celona i està previst que es du-gui a terme durant el mes de fe-brer.

20�

La SalutFebrer

201103líniabadalona

Arriba el temps dels calçots, també a la SalutTot just ara entrem a una època de l’any que gastronòmicament té uns clars

protagonistes a casa nostra: els calçots. El barri de La Salut celebrarà el properdiumenge 1 de març la seva novena calçotada popular, a la qual no hi faltaran ni

els calçots, ni el romesco ni les botifarres.

Gorg-ProgrésPolissons al TramEl Trambesòs enxampa diàriament 75 passatgers sense bitllet, el doble dels habituals. La companyia registra un dels índex més alts d’usuaris sense bitllet.

El Port podria tenir hotel a principis del 2014

ha d’incloure un centre de con-vencions al subsòl de l’edifici ialtres serveis pels hostes que lamateixa companyia s’encarrega-ria de dissenyar, com un gimnàso una zona de relax. El conseller

Jordi Alcover Front Marítim

L’hotel del port de Badalonapodria ser una realitat a princi-pis del 2014. Així ho recull elplec de condicions per optar elconcurs públic que aquests diesja es pot consultar a la plana webde Marina Badalona (www.ma-rinabadalona-sa.es). El conselld’administració de Marina Ba-dalona ja ha aprovat les condi-cions per poder participar alconcurs públic en què s’adjudi-quen fins el 2031 els terrenysper construir-hi un hotel a l’en-trada del port de Badalona. Enel document es comença a dibui-xar com serà el futur equipa-ment: amb una edificabilitat de12.000 m2, una superfície de2.000 m2 només per locals co-mercials de venda al detall i unmínim de 290 habitacions. Unaltre dels plantejaments que hiha sobre la taula és que l’hotel

delegat de Marina Badalona,Francesc Panella, defensa quel’hotel no sigui de luxe – coms’havia apuntat inicialment- i elproposa un equipament familiarapte per a tots els públics queencaixi amb el projecte de portesportiu i pesquer.

PENDENT DE SER APROVATActualment, el plec de condi-cions està pendent de ser apro-vat per l’Àrea de Ports del De-partament d’Agricultura, Ra-maderia, Pesca, Alimentació iMedi Rural de la Generalitatde Catalunya. Està previst queabans d’aquest juliol ja es cone-gui a qui s’ha atorgat l’explota-ció de l’hotel i un cop se li apro-vi el projecte definitiu comencinles obres que hauran de durarun màxim de 30 mesos. El preutotal de l’explotació és de455.000 euros anuals fins arri-bar a la xifra de 9,1 milionsd’euros.

Fins a Alemanya s’ha anat a ‘pescar’ nous clients

Foto: Arxiu

Redacció > Captar clients delnord d’Europa. Aquesta és la fitaque s’ha marcat Marina Badalo-na, on ha vist un filó per fer ne-goci de cara aquestes vacances.Per aquest motiu, ha decidit pro-jectar-se mitjançant un estand ala fira nàutica de Düsseldorf,Alemanya. Durant una setmanas’ha exposat als aficionats alsesports nàutics i a les embarca-cions. Allà s’ha aprofitat per ferpropaganda de la nova llotja depeix o l’escola de Vela. Per Mari-na Badalona, noruecs o danesos

La Marina busca clients forasón actuals clients potencials delport de Badalona. La fira deDüsseldorf és un dels salonsnàutics més importants d'Ale-manya i d'Europa i acull més de1.500 marques de complementsesportius i embarcacions. Des-prés d'aquesta fira, Marina Bada-lona participarà en un saló nàu-tic a Mallorca. Aquest passatmes de desembre també ensfèiem ressò que el port de Bada-lona organitzarà el campionat delMón de Vela de la classe X-35,l’estiu del 2012.

La Rotllana exigeix més recursos i un canvi de prioritats a l’Ajuntament

Entitats juvenils com Kaja, laMussara o la Rotllana juguen unpaper transcendental pel futur debarris a on la crisi ha afectat demanera especial i molts joves estroben mancats d’oportunitats. Eltreball diari d’aquestes entitats ésessencial per garantir la cohesiói ajudar aquests joves a enfocar elfutur amb millors perspectives.Per això, precisament, reclamenrecursos per poder portar a ter-me les seves activitats amb garan-ties i també que l’Ajuntamentels confereixi un tracte adequat ala seva funció. És a dir, una micade sensibilitat: que no rebin elmateix tracte aquestes entitatsque proveeixen serveis bàsicsper la cohesió dels barris que em-preses de serveis que no portena terme cap activitat social bàsi-ca.

Ho explicava Salva Periago, undels responsables de La Rotllana,

Narcís PresasLa Salut

en declaracions al Línia Badalo-na. Tot i que aquest mes de generja s’ha començat a posar el dia,l’Ajuntament encara té paga-ments endarrerits amb aquestesassociacions acumulats des delpassat mes d’octubre. Periago téclar que en un moment excepcio-nal de dificultats com l’actualsocietat civil i administracionshan d’anar de la mà i l’Ajunta-ment ha de tenir clares les sevesprioritats: “no pot descuidar els

temes socials i ha d’apostar perdestinar recursos a entitats que,com la nostra, fem treball comu-nitari, amb joves i infància”.

Periago defensa la feina d’en-titats com La Rotllana. “És un ele-ment intangible molt importanten un moment com l’actual. Nosalvem vides però sí que atenema moltes persones que ho neces-siten”, afirmava. I per il·lustrar-ho posa un exemple: joves que notenen recursos per anar a un ci-

Redacció> D’un temps capaquí l’Ajuntament s’ha bolcatamb La Salut i ha incrementatsubstancialment la seva presèn-cia al barri. És una constant detots els governs de tots els colorsque quan s’apropen les eleccionss’accentuen les ànsies d’inau-gurar i passejar pels barris ambtrumfos a la mà.

El de Badalona no n’és capexcepció com tampoc podemoblidar les particularitats de LaSalut: un graner de vots que elprincipal partit de l’oposició,el PP de Xavier García Albiol,s’ha ficat entre cella i cella peraconseguir la victòria el 22 demaig.

Així, l’Ajuntament ha multi-plicat les inauguracions a La Sa-lut, encara que siguin per qües-tions més aviat secundàries.L’últim exemple el cap de setma-na passat quan l’alcalde Jordi Se-rra va inaugurar personalmentmillores al Casal de la Gent GranVerge de la Salut i els nous jocsinfantils de la plaça que porta elmateix nom.

L’alcalde visita el Casal Verge de la Salut

bercafè o per comprar tinta d’im-pressora per fer els treballs del’escola troben aquests recursosen llocs com el casal de joves dela Salut que gestiona La Rotllana.

BARRI EN ROTLLANAEn aquesta línia d’actuació defen-sada per Periago, La Rotllana haposat en marxa la iniciativa “Bar-ri en Rotllana”. Té com a princi-pal objectiu permetre que els jo-ves desenvolupin el seu potenciali expressin les seves motivacionsi oferir les instal·lacions del casalde joves de La Salut a tots aquellsjoves que tinguin iniciatives i in-quietuds, però que no tinguin lainfraestructura necessària perportar-les a terme.

Amb quins instruments hoportaran a terme? Amb tallers ixerrades, principalment. Tallers,per exemple, de formació en no-ves tecnologies. Tot amb l’objec-tiu de canalitzar les capacitatsd’uns joves, tan autòctons comimmigrants, que sovint no tenenl’oportunitat per fer-ho.

Les entitats ja fan molta feina pels barris

Foto: Arxiu

Foto: Arxiu

Plano del futur hotel del Port

Esportslíniabadalona Febrer

201103

Ens portarà Ángel Lozano a 2 A?

Foto: Arxiu

El Badalona perd 3 punts aMallorca però no el lideratge

Marathonman completa la seva la marató número 361 L’atleta belga Stefaan Engels va córrer el darrer dimarts la seva marató número 361 en 361

dies. Marathonman va recórrer el litoral badaloní i va apropar-se al seu objectiu: fer el rècordde córrer una marató cada dia. Les maratons que li falten les completarà aquesta setmana en

diverses ciutats de l’àrea metropolitana i l’última la farà a Barcelona.

La Penya es recupera del cop

Ni la “joventut” de l’equip ni leslesions de Franch, Norel i English– nombrat MVP de gener – vanafectar a la moral de la Penya. Elconjunt verd-i-negre va superpo-sar-se a la seva particular malasort amb una victòria contundentcontra el Menorca Bàsquet per 72a 87 punts. Jelinek, Pere Tomàs,Robinson, Hosley, McDonald iTrias van fer, tots plegats, un granpartit i, excepte Trias, cadascú vapassar dels 14 punts. A més,Pepu va treure a lluir al planterdonant-li minuts a Homs i fentdebutar a Suárez, natural deMaó.

Els menorquins van sortir aguanyar el partit des del primerminut, volent aprofitar les baixesde la Penya per sortir de les dar-reres posicions de la classificació.Van arribar a ficar-se a 8 puntsper sobre dels de Pepu en el pri-

El DKV s’imposa amb autoritat al Menorca Bàsquetper 72 a 87 > L’equip supera les quatre lesions

Daniel Sainz de AjaEsports

mer quart. Aquella, però, va serla màxima diferència a favor delslocals, ja que a partir d’allí el Jo-ventut va plantejar a la defensaen zona, aconseguint un parcialde 3 a 12 i acabant el primer quartper davant.

Al segon quart els locals ja novan poder reaccionar davant l’ex-hibició dels badalonins. Un sen-sacional triple de Jelinek va per-metre avançar-se al Joventut iacabar el segon quart amb 10punts més. A la represa del par-tit, el Menorca Bàsquet va insis-tir en encistellar però la defensade la Penya els ho impedí la ma-

joria dels cops (els verd-i-negresvan capturar 41 rebots en tot elpartit). Mentrestant, els de Pepumataven el partit amb un Jelineki un Pere Tomás molt inspirats.Fou amb una espectacular esmai-xada del jugador txec a l’últimquart quan la Penya es ficà a lamàxima diferència del seu rival,23 punts.

Amb aquesta victòria la Penyasegueix dins de la zona de play-off i, el que és més important, re-cupera l’autoestima. Possible-ment la suficient per jugar elpartit de Copa de la propera set-mana tractant al Barça de tu a tu.

lliure dues fitxes a dut a l’equipa prescindir dels serveis de Maxi de Bustillo.

Redacció > Si la Penya va en-dur-se de Ses Illes una dolça en-saïmada, el Badalona va tornar acasa amb una sobrassada (per nodir una botifarra). El Atlètic Ba-lears va imposar el seu joc i va en-dur-se el partit per 2 a 1. Els ma-llorquins van gaudir de poquesocasions, tot i així, van avançar-se en el marcador a la primerameitat. Els escapolats, però, se-gueixen líders ja que l’Oriola vatornar a perdre.

Els gols locals, tots dos deDiop, van caure a la primerapart, en dues jugades molt sem-blant. Al sortir dels vestuaris,els de Manolo Márquez van do-minar la pilota i van buscar el gol,tot i que era l’Atlètic Balears elqui controlava el partit. Al minut90 Santi Villa marcava l’únic goldel Badalona de penal.

MERCAT D’HIVERNEl dimarts el club va fer oficial elsfitxatges del migcampista Mi-guel Angel Lozano, jugador queva disputar la Champions mili-tant al Betis, i del jove central Os-car Reyes. La necessitat de deixar

Cultura22�

líniabadalona Febrer

201103

Foto: Arxiu

El Carme acull una exposició que gira entorn a la figura humanaLa mostra “Cos”, un recull de fotografies que tenen la figura humana com a temàtica, podrà visitar-se al Centre

Sociosanitari El Carme fins al mes de maig. Preses per alumnes de l’Escola d’Arts Pau Gargallo de Badalona, lesimatges permeten observar l’àmplia diversitat d’inquietuds i sensibilitats d’aquests futurs dissenyadors. Recordemque desde l’any 2006 hi ha un conveni de col·laboració entre Badalona Serveis Assistencials i l’escola Pau Gargallo

L’Ajuntament ja busca el millordisseny del ‘Dimoni’ de 2011Redacció> Ja som al febrer i noqueda tant per les Festes de Maig2011. És per això que, un anymés, des de l’Ajuntament de Ba-dalona ja busquen disseny per alDimoni que haurà de cremar lavigília de Sant Anastasi. La Cre-mada del Dimoni, acte central dela Festa Major de Badalona, ésuna activitat tradicional que datade 1940 i que des de l’any 1991 ésconsiderada d’interès turístic perla Generalitat de Catalunya. Estracta d’un dels esdevenimentsculturals més emblemàtics que secelebren a la ciutat, i des de fatretze anys es busca que els bada-lonins puguin participar tambéen el disseny del ninot.

El concurs, que ja és obert, ofe-reix la possibilitat de participar-hi a qualsevol persona major de16 anys –exceptuant el guanya-dor de l’edició anterior-, i hi hatemps de fer-ho fins al dia 11 demarç. Les obres aspirants haurande ser originals i inèdites, i calque el disseny tingui un contin-gut al·legòric, crític o irònic evo-cador d’aspectes de la realitat ac-tual o històrica de la ciutat. Amés, cal tenir en compte que eldisseny s’ha de concebre comun monument en flames que uncop construït tindrà una alçadad’entre 10 i 15 metres. Per a mésinformació podeu visitar el webwww.badalona.cat.

Mariona SanzCultura

Tots aquells badalonins que esconsiderin aficionats a l’art de lamàgia tenen una cita aquestmes amb el Festival Internacio-nal de Màgia, XI Memorial Li-Chang, que arriba a la ciutatper onzè any consecutiu. LesGales Internacionals de màgiatindran lloc els dies 25, 26 i 27 defebrer al Teatre Zorrilla. Els es-pectadors podran votar i escollirel mag que guanyarà el Premi LiChang, guardó que es lliuraràdurant la gala de diumenge a latarda. A banda, durant la gala de

dissabte s’atorgarà la MencióHonorífica del Festival en reco-neixement a la carrera artísticai trajectòria professional d’unapersonalitat del món de la mà-gia. Per primer cop serà unamaga, l’argentina Silvana, quifarà de mestra de cerimònies deles gales.

Aquest festival porta el nomde Memorial Li-Chang en recordi homenatge al mag badaloníJoan Forns, de nom artístic Li-Chang, que va portar arreu delmón els seus espectacles de mà-gia i domini de totes les especia-litats d’aquest art. El Festival nonomés consisteix en les gales al

Zorrilla esmentades anterior-ment, sinó que compta amb unseguit d’activitats paral·lelesmolt interessants, com ara veu-re al mag Juan Tamariz sobre alTeatre Blas Infante el dissabte 19de febrer, diversos espectacles alZorrilla els dies 12, 13 i 18 de fe-brer; i tallers i actuacions per apetits i grans als centres cívics ibiblioteques de la ciutat.

El Festival Internacional deMàgia és un dels més importantsque se celebren a Espanya, i pertant és una de les activitats ba-dalonines que adquireixen unressò mediàtic més enllà de casanostra.

Espectacles com aquest es tornaran a veure aviat a la ciutat

Ja s’ha presentat l’onzena edició del Festival Internacional de Màgia, XI Memorial Li-Chang

‘Baetulona, 100 dissenys per a la història’, ja a la venda Redacció> Si el passat mes denovembre l’estudi de disseny ba-daloní Brrothers ens va sorpren-dre amb la seva exposició Baetu-lona, que es podia visitar a l’ex-terior de l’edifici d’oficines muni-cipals El Viver, ara ens presentenla segona part d’aquesta iniciati-va tan especial: es tracta d’un lli-bre desplegable de ni més nimenys que 11 metres de llarg ones mostren les miniatures dels100 dissenys que van exposar-seal Baetulona.

Recordem que l’exposició Bae-tulona consistia en una lona de100 metres de llargada per 1,5d’alçada on s’hi plasmaven centil·lustracions gràfiques que repre-sentaven cent moments històricsper la nostra ciutat. Les il·lustra-cions les van realitzar diferentsestudis de disseny gràfic i il·lus-tració internacionals. La mos-tra, que s’enmarcava dins la ce-lebració de Badalona 2010 Capi-tal de la Cultura Catalana, va es-tar exposada a la plaça de l’As-semblea de Catalunya (davant l’e-

difici municipal El Viver), tot ique després s’ha traslladat a d’al-tres ciutats.

El llibre, que porta per títol“Baetulona, 100 dissenys per a lahistòria”, ja es pot adquirir en lli-breries, i va ser presentat al Mu-seu de Badalona ahir dimecres, 2de febrer. Aquesta presentació vaanar a càrrec d’Albert Isern, dis-senyador gràfic badaloní ambuna gran trajectòria professionalque l’ha fet mereixedor de nom-brosos premis i distincions, i vacomptar amb la presència del’alcalde de Badalona, Jordi Se-rra, del regidor de Cultura i Pa-trimoni Cultural de l’Ajuntamentde Badalona, Mateu Chalmeta idels autors del llibre i integrantsde l’estudi de disseny Brrother.

Cada miniatura de la lona quees reprodueix al llibre va acom-panyada d’una fitxa on hi aparei-xen les dades de la il·lustració,tals com l’autor i el títol de la ma-teixa, així com una explicacióde l’acte històric que ha inspiratel seu disseny.

Aquest febrer Badalonatorna a omplir-se de màgia

23�

L’Agenda

PE

NJA

ʼT-E

LA

CA

SA�

EMERGÈNCIES 112BOMBERS 112 AMBULÀNCIES · Creu Roja 93 464 06 09 · La Pau 93 395 50 61HOSPITALS (emèrgencies mèdiques 061)Hospital Municipal de Badalona 93 464 83 00 Hospital Universitari Ger-mans Trias i Pujol 93 465 12 00 MOSSOS D’ESQUADRA 088 GUARDIA URBANA 092 93 483 29 01POLICIA NACIONAL 091 93 497 24 60 ATENCIÓ CIUTADANAInformació 93 483 29 20 Defensa del consumidor 93 483 27 43 Ofi-cina de Matriculació escolar 93 483 29 97 Gestió Tributària 93 483 2813 Oficina de Turisme 93 483 29 90 Grua / Dipòsit municipal 93 46009 00 CENTRES CÍVICS I CULTURALSCentre Cívic La Colina 93 383 36 61 Centre Cívic La Morera 93 395 4457 Centre Cívic Torre Mena 93 399 03 11 Centre Cívic Can Cabanyes93 399 35 11 Centre Cívic Dalt la Vila 93 384 44 44 Centre Cívic CanCanyadó 93 464 18 57 Centre Cívic Sant Roc 93 387 06 12 Casal de So-lidaritat Can Pepus 93 460 23 78 BIBLIOTEQUESBiblioteca Can Casacuberta 93 464 34 00 Biblioteca Lloreda 93 387 3175 Biblioteca Pomar 93 395 35 07 Biblioteca Sant Roc 93 460 12 57 Bi-blioteca Llefià "Xavier Soto" 93 383 29 70ALTRES SERVEISConservatori Professional Música 93 389 39 57 Engestur 93 460 84 15Escola de Natura 93 395 01 05 Escola del Mar 93 384 36 74 Institut Mu-nicipal Serveis Personals 93 384 79 79 Institut Municipal PromocióOcupació 93 460 52 00 Museu Municipal 93 384 17 50 Badalona Co-municació SA 93 497 40 00 Reactivació Badalona SA 93 464 80 00 En-llumenat públic-SECE(Avaries) 93 398 76 61 Oficina de Rehabilitaciód'Habitatges 93 483 27 17 Servei de recollida de mobles 901 114 115

TELÉFONS D’INTERÈS

Febrer

201103

EXPOSICIONS

El cementiri dels personat-ges sense conte.Del 4 de febrer fins l’1 de marçL’Escola d’Art i Superior deDisseny Pau Gargallo presentael treball d’una de les sevesalumnes, Jessica Correles. Unaexposició visual, musical i lite-rària.Centre Cívic Dalt de la Vila.

ESPECTACLES

Coses que dèiem avui.3 i 4 de febrer, a les 21h.Doble funció d’aquesta obrateatral dirigida per Julio Man-rique. Una història de parellesen situació de crisi vista amb unto tragicòmic.Teatre Zorrilla.

Jordi Prats. 6 de febrer, a les 19h.Aquest artista badaloní ensapropa les tradicions musicalsde l’Índia des de la seva expe-riència al país asiàtic. Estiràacompanyat del cantat indiGauri Guha.La Sargantana.

Vernissage5 i 6 de febrer, a les 21h i a les18:30h.Obra teatral, o més aviat unaperformance, on es qüestiona lavida en parella. La badaloninaMar Serra hi participa com ac-triu i directora.Círcol Catòlic.

Joan Argenté, l'home i elpersonatge.5 de febrer, a les 19:30h.Com activitat complementariaa l’exposició, ‘Joan Argenté,l’home i el personatge’ es fa unconcert.Espai Betúlia.

Concert a Estraperlo.4 de febrer, a les 22h.Concert dels grups nord-ameri-

cans ‘Secret Army’, ‘Bulldozer’i ‘Dammed Class’.Sala Estraperlo.

Concert a Estraperlo.6 de febrer, a les 20h.El grup de metal californià ‘Ter-ror’ actuarà acompanyat d’altresbandes americanes com ‘FirstBlood’, ‘Lionheart’ i ‘Backtrack’.Sala Estraperlo.

CULTURAL

Aula del Saber: 'DissenyHumà: amb quines eines i estra-tègies he nascut?'.8 de febrer, a les 16:30h.La Regidoria de Polítiques d’I-gualtat organitza aquest tallersobre la meditació per conèixerel nostre cos.Regidoria de Polítiques d’Igualtat.

Curs d’Informàtica.Des del 9 de febrer fins el 13 d’a-bril.Cada dimarts, a les 9:30 cursetd’informàtica nivell principianti a les 11:30 nivell d’usuari.Espai Dona Lloreda.

En català llegim i parlem.8 de febrer, a les 19h.Lectura i conversa en català so-bre el llibre ‘Les sirenes de Bag-dad’ de Yasmina Khadra ambl’objectiu de practicar el català.Biblioteca Can Casacuberta.

En català llegim i parlem9 de febrer, a les 15:30h.Lectura i conversa en català so-bre el llibre ‘El noi del pijama deratlles’ de John Boyne, ambl’objectiu de practicar el catalàBiblioteca Pomar.

Tertúlia en anglès.8 de febrer, a les 19h.Es comentarà en anglès el llibrede Nick Hornby ‘High fidelity’Biblioteca Can Casacuberta.

Taller per a infants9 de febrer, a les 17:30h

Els nens i nenes a partir de 5anys podran gaudir del ‘Tallerde pilotes malabars’Biblioteca Lloreda

Els divendres a la biblioteca4 de febrer, a les 17:30hS’organitzaran diverses activi-tats com contes, dibuix, jocs imanualitats per nens i nenesBiblioteca Pomar

L’hora del conte.3 de febrer, a les 18h.S’explica una adaptació del clàs-sic dels Germans Grimm ‘Lesset cabretes i el llop’.Biblioteca Sant Roc.

L’hora del conte.3 de febrer, a les 18h.Dins l’espai ‘Un bosc de contes’s’explica ‘Wangari i els arbres dela pau’ de Janette Winter.Biblioteca Can Casacuberta.

L'hora del conte.9 de febrer, a les 18h.La Companyia Teatral MàgicEmpenta ens ensenya a crear irepresentar un conte.Biblioteca Xavier Soto.

L' hora del conte.9 de febrer, a les 18h.Es contaran tot un seguit decontes populars europeus.Biblioteca Pomar.

ESPORTS

DKV Joventut – Asefa Estudiantes.6 de febrer, a les 18h.Partit corresponent a la jorna-da 20 de la lliga ACB de bàsquetprofesional.Palau Municipal d’Esports.

CF Badalona – UE SantAndreu .

6 de gener, a les 12h.Partit corresponent a la jorna-da 24 de la Segona Divisió B,Grup 3.Camp del Centenari.

Per a publicitat - 666 65 63 40 - publicitat@comunicacio21.com24� líniabadalona www.liniabadalona.catFebrer

201103