8
CONSIDERACIONS SOBRE EL TEMPS, MODE DE PRESENCIALITAT Les limitacions constitutives del pensament huiná quan intenta ade- quar-se ell mateix en formulacions objectives, han afectat característi- cament el qüestionar sobre el "temps". En aquesta nota, ens interessem pel temps com a dimensió entitativa del subjecte, no per la "noció" o "concepte" de "temps". Succeeix, peró, que el temps és viscut, per nosaltres, en unitat amb el seu concepte; més encara: totes les dimensions ontológiques del "jo" ressonen, un moment o altre, en aquesta vivencia. Cal, per tant, que, sense destruir-ne la com- plexitat, atenguem contínuament, en la nostra reflexió, l'element pri- mitiu que volem considerar, el temps estrictament "viscut" o "sentir, en tant que constitueix un mode de presencialitat; una manera de sentir-se present el "jo" a ell mateix i, amb el], la totalitat de la seva. circumstáncia. En la nostra consciéncia poden distingir-se diversos nivells. El més elemental de tots ens sembla ésser aquell en el qual la consciéncia, pura- ment "sensorial", té com a contingut go que podríem anomenar el "datuna- excitant". Amb tot i la seva elementalitat, i per bé que indiscriminadament, aquest punt de partida de la nostra presa de consciencia presenta ja una certa estructura; així, go que esdevindrá ulteriorment per la consciéncia un "full de paper", és tant sols, peró és ja, en aquest primer moment, "rectangle blanc", "ací-ara", "immutació-estímul". "Rectangle blanc": no evidentment, com una "esséncia" o "qualitat objectiva", ni com una figura geométrica definida, sinó com el pur contorn limitatiu de la vivéncia subjectiva, préviament per tant a tota oposició intencional própiament dita. Com tampoc no és viscuda intencionalment la "immutació": no és encara un "desig". Pel nostre propósit actual, peró, ens interessa més atendre 1 ara". Es tracta, en aquest nivell, d'una simple "momentaneitat", un "instant", corre- latiu d'un "hi ha" que no remeten a res distint d'ells. Peró, novament, si

Bofill 1965 Consideracions Temps

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Filo

Citation preview

  • CONSIDERACIONS SOBRE EL TEMPS,MODE DE PRESENCIALITAT

    Les limitacions constitutives del pensament huin quan intenta ade-quar-se ell mateix en formulacions objectives, han afectat caractersti-cament el qestionar sobre el "temps".

    En aquesta nota, ens interessem pel temps com a dimensi entitativadel subjecte, no per la "noci" o "concepte" de "temps". Succeeix, per,que el temps s viscut, per nosaltres, en unitat amb el seu concepte; msencara: totes les dimensions ontolgiques del "jo" ressonen, un momento altre, en aquesta vivencia. Cal, per tant, que, sense destruir-ne la com-plexitat, atenguem contnuament, en la nostra reflexi, l'element pri-mitiu que volem considerar, el temps estrictament "viscut" o "sentir, entant que constitueix un mode de presencialitat; una manera de sentir-sepresent el "jo" a ell mateix i, amb el], la totalitat de la seva. circumstncia.

    En la nostra conscincia poden distingir-se diversos nivells. El mselemental de tots ens sembla sser aquell en el qual la conscincia, pura-ment "sensorial", t com a contingut go que podrem anomenar el "datuna-excitant". Amb tot i la seva elementalitat, i per b que indiscriminadament,aquest punt de partida de la nostra presa de consciencia presenta ja unacerta estructura; aix, go que esdevindr ulteriorment per la conscinciaun "full de paper", s tant sols, per s ja, en aquest primer moment,"rectangle blanc", "ac-ara", "immutaci-estmul".

    "Rectangle blanc": no evidentment, com una "essncia" o "qualitatobjectiva", ni com una figura geomtrica definida, sin com el pur contornlimitatiu de la vivncia subjectiva, prviament per tant a tota oposiciintencional prpiament dita. Com tampoc no s viscuda intencionalment la"immutaci": no s encara un "desig".

    Pel nostre propsit actual, per, ens interessa ms atendre 1 ara". Estracta, en aquest nivell, d'una simple "momentaneitat", un "instant", corre-latiu d'un "hi ha" que no remeten a res distint d'ells. Per, novament, si

  • 238JAUME BOFILL I BOFILL

    cn una fase ms rica de la vida mental reconsiderem aquest primer mo-ment de rara" (tant llindant de la "facticitat en brut" de la materiai tan lligat a ella) ens adonarem que en ell estriben, malgrat la seva po-bresa, totes les etapes ulteriors per les quals s'aetualitzar la conscienciaen la lnia de les determinacions ontolgiques que anomenem de "pre-sencialitat.

    Notem de passada que la permanncia (per altra banda, necessria)d'aquesta primera "certesa de presencialitat" en fases ulteriors de la vidaconscient, si no s correctament assumida dna lloc a curioses paradoxes:per exemple, la clssica segons la qual el present, entes com un instantpuntual, cavalca i fa parti entre un passat que ja no s i un futur que nos encara: evanescencia del temps en no-res...

    II

    Un segon moment de la vida de la consciencia s l'oposici viscuda a unterme que es destaca ja "davant" d'ella i que diu ra de "cosa", de "concretsingular".

    El "concret singular" constitueix un contingut de consciencia notria-ment ms ric que el "datum-estmul" del moment anterior: s un cert"unum" dotat de consistencia ni que sigui merament emprica; la cons-ciencia que s'hi refereix s ja "intencional".

    Atenguem a les determinacions que l'afecten, comengant per les "for-mals". Aquestes determinacions sn viscudes, inicialment, per la conscien-cia "en la cosa" absorbides en la cosa, en la seva individualitat concreta;sn estrictament pertinenga de la cosa. Ara b: succeeix, si ho pensem b,que rindividu", la "cosa", en la vessant seva que mira a la "forma", no sdeterminat, sin indeterminat: un "quelcom" qualsevol, "hoc"; de maneraque la consciencia que la viu sota aquest aspecte es troba en una situaciambigua.

    Per a vencer la inercia que tendeix a estabilitzar aquesta situaci, i feravangar el procs d'enriquiment en qu estem interessats, entra en joc,a part de la funci que ha originat la "cosa", una funci nova: la "imagi-naci". Per ella, la cosa individual comenta a sser viscuda "en tant que"qualificada; volem dir, no en tant que ella "individualitza" la forma, sinen tant que la forma 1 especifica" a ella. En atres mots: pren, ni quesigui noms virtualment, la significaci d exemple d'una srie possible".

    Ara b: fins ac, la imaginaci no fa altra cosa que una reiteracimontona de 1 aix": s, noms, "imaginaci reproductora", tributaria de

  • EL TEMPS, MODE DE PRESENCIALITAT239

    manera molt prxima de l'activitat sensorial que li ha donat origen: "motosMetas a sensu secundum actum", dejen eh llatins, traduint Aristtil. Peraquesta reiteraci de 1aix", tal vegada suficient per a resoldre l'ambigitatde la seva condici, no ho s, encara, com a suport d'una ulterior cons-ciencia "essencialitzadora", de la qual, aix no obstant, la representaci ima-ginativa ha d'sser una preparaci. En efecte: el moviment imaginatiu sim-plement "reproductor" no ha afectat la "forma" com a tal: no hi ha hagutuna "transformaci" de l'objecte, ans s'ha limitat a una multiplicaci total-ment uniforme: aquest full blanc, un altre, un altre, etc.; en altres mots,no ha traspassat el nivell de la quantitat numrica. Ara, per, s la formamateixa la que queda fluidificada, per a esdevenir intrnsecament mbil: aix,el primitiu "full blanc" assumir tota mena de figures, de colors, fins aexpansionar-se per un "continu" indefinit, proteic, en plena divagacifantasiosa.

    Per no es troba ac la perfecci ltima de la imaginaci. Aquesta l'atenyquan, per submissi a la intelligncia, esdev "imaginaci creadora" ensentit estricte, s a dir, vehicle de la "idea"; la seva originalitat resultaractivada, per tamb resultar pacificat el seu ritme.

    Ens hem entretingut ms del que el nostre tema demana en la des-oripci de l'activitat imaginativa, perqu resulta un exemple ciar de funci"mediatriu", necessria en la "interioritzaci" de la realitat. Ara b: lapregunta que ens pertoca formular s ms aviat: qu s'esdev de 1ara"primitiu, quan el "datum-estmul" que determinava com a "present" haadquirit la consistencia de la "cosa", del "concret singular", "aix"?

    De manera simtrica al que hem vist en la lnia de les determinacionsiormals, tamb en aquesta lnia de les determinacions de presencialitat la"cosa" ens s donada de manera intrnsecament inestable. En efecte: resno exigeix, en ella, que es doni precisament en aquest "ara", i no en unaltre; o recprocament, que sigui precisament "aix" i no una altra cosael que ocasioni, "ara", la immutaci sensorial. Tornaria a sser nomsper la inercia de la materia que la "cosa", raix", estaria fixat en 1ara".Per cal novament alliberar-lo d'aquesta fixaci, i el primer pas torna asser incriure'l en un "continu"; el qual no ser el continu "formal" dela "imaginaci", sin el continu "presencial" de la "memria". Es tractad'una dilataci de la consciencia percipient, per la qual la captaci de lapresencia" tindr lloc, en endavant, segons un mode que no s ja el mode

    "puntual" de rinstant", sin la "duraci".Tenim ja la base per a una primera caracteritzaci del "temps": la unitat

    viscuda del durar intern i de l'extern, emergida de la unitat ms simplede rinstant" primitiu. Aquest temps, aix definit, no s evidentment enca-

  • 240JAUME BOFILL I BOFILL

    ra el temps "objectivat", termo d'un concepte o definici, com la famosa:"numerus motus secundum prius et posterius" de la tradici aristotlica,sin el temps estrictament "viscut" o "sentit"; aquell que sant Agust "sabiael que s" i que ha retingut tan primordialment, en els nostres dies, l'aten-ci d'un Bergson.

    Segons el que acabem de dir, per a un subjecte sentient que fos nomsmemria'', el present s'extendria en un continu indefinit, coextensiu, de

    si, de tota la vida del subjecte. Per la vivencia del temps s ms comple-xa: 1 abans" i el "desprs" s'oposen en ell determinadament, fragmentant-lo en "passat", "present" i "futur". Com sorgeixen, en el "continu" tem-poral, aquestes determinacions?

    La divisi que oposa "passat" i "present" ho fa per sntesi deis dosnivells: "perceptiu" i "memoratiu" que hem considerat fins ara. El"passat", en efecte, s un "present" per la memria, que no ho s per lapercepci; un "present" no caracteritzable com un "ara".

    I el futur? No es pot parlar de "temps" sense parlar de futurici. Senseentrar aqu a fons en aquest tema, limitem-nos a notar que el simple "du-rar" no basta, per ell tot sol, per a aquesta ampliaci "prospectiva" del pre-sent que anomenem "futur". All que podrem dir, amb la tradici agus-tiniana, "memria de futur", suposa la incidncia d'altres dimensions delsubjecte sobre les que hem estat estudiant: concretament, una dimensi"dinmica", "tensional", que acompanya el "durar" intern, que s ales-hores un "fluir". Tota "prospecci", en efecte, va muntada sobre un "pro-jecte" vital, que ella, per la seva banda, ajudar a formalitzar o objecti-var, en el moment que interesss fer-ho.

    Ara b, un dinamisme sintetitza referncies diverses. Pot entendre's, perexemple, com a referncia a un fi, "teleolgicament"; i des d'aquest anglo"dinamisme" s "amor" o es funda en l'amor. Per si hi pensem una mica,repararem que no s primitivament com "amor" que el "fluir" internmodalitza i enriqueix la consciencia de presencialitat per a donar lloc a lafuturici, sin com "esperanca".

    La introducci d'aquest nou concepte obliga a revisar la noci mateixade "presencialitat" que est a la base de la nostra consideraci. Ens cal,en efecte, prendre nota que una presencialitat ontolgica i no meramentfenomnica inclou una dimensi no considerada encara per nosaltres, perque aqu esdev essencial: restar" present deixa d'sser purament "defet", per adquirir el sentit fort que el terme "stare" pot tenir el llat, i queconserva r"stand" angls; un "perdurar" i no sois un "durar". Perqu el"perdurar" inclou un mode intern de necessitat que el simple "durar" no

  • EL TEMPS, MODE DE PRESENCIALITAT241

    connota, i pel qual resisteix i s'imposa a l'acci corrosiva del temps. Arab: aix s precisament resperanga" entesa en sentit ontolgic, com a fo-nament de la futuraci: la certitud, la seguretat, el domini del subjecte, enra d'una "virtus essendi" radical, enfront de les circumstncies canviants.

    Per hi ha ms. En la mesura que el propi perdurar est "genticament"inscrit en una "tradici", l'mbit del temps torna a dilatar-se i desborda, enuna altra direcci, les limitacions que l'" ara", subreptciament, intentavaimposar-li encara, desplaant-se fins a coincidir amp el doble "facturo" (desdel punt de vista que ens ocupa, un i altre accidental) d'un "naixement"i d'una "mort" del subjecte.

    Notem, a propsit d'aix, una nova paradoxa, nascuda per la interferen-cia entre els dos nivells de consciencia que estem considerant, i que afectael comportament hum. Al nivell de la "memria" (suport originara de lavivencia del "temps") el subjecte, que per altra banda no deixa d'sser unsubjecte "empiric" (volem dir, un subjecte pel qual les limitacions "de fet"sn limitacions "de dret", i raccident" del nixer i del morir un modeconstitutiu de la seva "presencialitat") s'estima ell mateix, en aquesta di-mensi emprica seva com a subordinat i irrellevant respecte al context dela "tradici", en la qual est inscrit com un simple "element"; context queserveix de suport per la infinitaci del temps ms enll de tot lmit de fet,que li correspon com a "memria". Patria, familia, les pedres de la casa:tot ali que perdura mentre ell passa, ocupa sovint l'atenci del subjectecom una compensaci del propi "passar", fins i tot en la imminncia derara" darrer.

    Aquest seria, segurament, el lloc oport per a tractar de tres dimensionsde la vivencia del "temps" que seria molt suggestiu, ens sembla, de conside-rar: en primer lloc, la dimensi de "circularitat" que tot sovint l'afecta; en se-gon lloc la dimensi de la "irreversibilitat" del temps (caldria considerar, perdonar-ne compte, la incidencia de la dimensi "teleolgica" del fluir internde la consciencia, que ha quedat sense considerar, en la de "presencialitat");en tercer lloc, el carcter "rtmic" de la vivencia del temps, i que originafenmens tan interessants com, verbigrcia, el de la "pressa". I no hi ha pascap dubte que encara restarien intactes moltes facetes de la vivenciadel temps.

    Malhauradament, no ens s possible deturar-nos en aquest punt. Enshem de limitar a deixar-ne constancia perque el buid que per aquest motiuresta en el nostre treball, sigui, almenys, noms "material", no "formal".1 seguim endavant.

    16. BoriLL

  • 242JAUME BOFILL I BOFILL

    III

    La vivncia del temps est inscrita en nosaltres en una vivncia msprofunda: la que recolza en un nou mode d'"estar present" que anomena-rem "historicitat".

    Per "historicitat" entenem la possibilitat constitutiva del subjecte humsegons la qual, tot i estar immers en rindefinit" temporal s, aix no obs-tant, capag de determinar-lo, no pel mode, empric, d'una "fragmentaci"en moments, sin pel mode oposat d'una "totalitzaci".

    La connexi d'aquest nou nivell de la conscincia sentient amb el nivell"memoratiu" en el sentit ents fins ara pot realitzar-se tamb incorrecta-ment i donar lloc a "apories". Recordem la clssica sobre la "finitud" o"infinitud" del mn en la ,seva duraci, que constitueix la primera "antino-mia" de la Crtica de la Ra pura. La "totalitzaci" del temps en qu con-sisteix la "historicitat" no pot projectar-se al seu mateix nivell; no prejutjaque el temps sigui finit o infinit en tant que duraci real de les coses; latotalitzaci del temps t lloc com unitat de sentit.

    Corrent el risc de sorprendre el lector amb la introducci de nous con-ceptes d'una manera massa brusca, direm que, si la presencialitat inclouuna necessitat de perduraci, el mode de necessitat que correspon a la pre-sencialitat d'un subjecte en tant que totalitzador del temps s la "llibertat".

    Atenguem breument en aquest punt. La necessitat de perduraci que ca-racteritza la presncia ontolgica recolza en la unitat establerta entre 1 -s-ser" del subjecte i 1 accie," o "accions" que el prolonguen i per les quals elsubjecte s'inscriu en el seu medi i se li imposa. En la mesura que aquestaimplantaci en el medi que t lloc per l'acci s efectivament all segon:un imposar-se, un exercir domini sobre el medi, racci" ("actus secundus"en la terminologia escolstica) que prolonga i exercita les virtualitats de1sser" ("virtus essendi", "actus primus") s al mateix temps l'autoafirmacidel subjecte en la seva identitat. Identitat no merament "formal", ni menys"abstracta", sin "presencial": sser i permanixer essent el que s'era senseque la inscripci en la circumstncia dissolgui el subjecte en ella.

    Ara b: aquesta unitat d'"acte" entre "sser" i "obrar", que ja es prelu-dia en la natura sota el mode de respontaneitar, t en la llibertat la sevarealizaci estricta. Si aquesta unitat s'hagus relaxat en algun moment, lallibertad la reassumir "redregant" les inflexions i caigudes sofertes; peraquesta mateixa possibilitat de redregar la prpia conducta radica en el po-der de prendre decisions inapellables i definitives (essncia mateixa de la

  • EL TEMPS, MODE DE PRESENCIALITAT243

    llibertat) per la total identificaci del "jo" profund amb elles Aix, la lliber-tat posa en joc, en cada acte particular, en cada moment del fluir temporal,la totalitat de la vida i del temps com una "unitat de sentit", que el sub-jecte mant contnuament en el seu poder; i la inserci en un tradici, enun contexte natural o histric, no amenna ja a reduir-lo a la condici desimple element d'un conjunt, de simple anella d'una cadena, ans al contrari,s ocasi per a ell de la seva autoafirmaci, com una presncia determinantdel fluir mateix en qu per altra banda est inscrit.

    Notem, ni que noms sigui de passada, que un mode absolut d'autoafir-'naci per respecte aun medi no pot sser el de la forra fsica, semprecontingent i relatiu, sin el mode moral del "respecte", origen de les rela-cions d'"autoritat" i "obedincia" i en general de tot l'ordre de la "justicia".

    Diguem, segons aix, que la "historicitat" (referida a la llibertat com ala seva rel) denota un mode de presencialitat que no s simplement "natu-ral", sin "personal"; la inscripci de l'home en la "historia".

    El mode personal de presencialitat no s'esgota en la historicitat: implica,al contrari, un excedent de virtualitats, sense les quals no seria possible.En efecte: un "acte", o, en general, un principi de sntesi rigorosament co-rrelatiu de la multiplicitat que unifica; o, en altres mots, que estigui ell ma-teix englobat en l'ordre que origina, no pot sser fonament suficient d'aquestordre. Si no hi hagus res ms, quedaria novament abandonat a la condicid'una simple "facticitat", de la qual, aix no obtant, havia prets emergir.El fonament d'un ordre no pot sser-li totalment immanent: ha de tenir vir-tualitats que el transcendeirin.

    Posarem un exemple. La polmica catlica del segle xix contra un certconcepte de democracia, entesa, no com una major participaci del pobleen les funcions de govern (co que s profundament congruent amb el con-cepte catlic de societat civil, com ordre de la llibertat) ni com una certamanera de designar la persona que exercir l'autoritat; sin com un ferderivar l'autoritat de la voluntat popular, estava expressament fundada enel principi que comentem. Perqu una autoritat aix concebuda, si en unmoment donat pot servir d'aglutinant social i donar lloc a un ordre, no bastacom a fonament d'aquest ordre: queda constitutivament, per principi, a lamerc de qualsevol moviment d'opini i no pot mantenir-se, en definitiva,sin per una degradaci del propi concepte: com imposici dictatorial.

    Ara b, la historicitat s un mode de totalitzaci del temps que no eltranscendeix encara. Cal, per tant, que, al nivell de la llibertat que l'origina,trobem un sobrepuig de virtualitats o de referncies de significaci supra-temporal, i, per tant, tamb un mode de presencialitat correlatiu. Anomena-

  • 244JAUME BOFILL I BOFILL

    rem, per la nostra banda, "existencia", el mode absolut de "presencialitat"que caracteritza la persona com a tal, volem dir, en tant que principi d'ope-racions que no sn intrnsecainent mesurades pel temps: quan l'activitatdeixa d'sser transitiva, exterioritzada, per realitzar-se en la "intimitat" delsubjecte. La llibertat, en aquest nivell, s l'afitament d'un cercle de res-ponsabilitats ntimes, estrictament "interpersonals". L'amistat, l'amor con-jugal, el sacrifici, l'originalitat creadora en tots els seus aspectes, etc.,sn altres actuacions del "jo" que transcendeixen el temps, ja que enells, d'una manera implcita o explcita, va essencialment involucrat unsempre .

    Quin s el valor d'aquest "sempre"? Considerar-lo com una prolongacidel temps en el futur, dintre de la seva mateixa lnia, seria caure en unaprojecci imaginativa. Una profunditzaci en els pressupsits ontolgiesque sostenen aquesta mateixa projecci trobar, en canvi, en la rupturadel temps que s la "mort" la dada fonamental reveladora d'un sentit(d'un acompliment, per tant) de 1 existencia" no "ms enll" del temps,sin" "ms amunt" del temps. La renncia a "aquesta terra amb tot elque s'hi cria" ha d'sser refiexivament, lliurement assumida, no pas enuna mena de pessimisme heroic, sin com "una major naixenga": l'ascensa un misteris mode de presencialitat supratemporal que la tradici ano-menava "eviternitat".

    Tot moviment en sentit estricte s eliminat en aquest nivell; volem dir,tot moviment "fsic", que impliqui una component d'extroversi i de des-gast. Per resta encara el moviment imprpiament dit, el moviment "in-tencional": oposici del "jo" a un "mn" no assumible en la pura cons-ciencia de si. s Cltinia manifestaci de finitud en el subjecte espiritual;distensi irreductible entre un "sser" i un "obrar", per altra banda indis-solublement units. En el lmit, la superaci d'aquesta distensi: la subsis-encia d'un "Arte" que fos a la vegada "sser" i "Operaci" en absoluta

    identitat, caracteritzaria el mode de la Presencialitat divina, 1Eternitat":"Interminabilis vitae, tota smil et perfecta possessio".

    Publicar a Honienatge a Vicens Vives, vol. I, Universitat de Barcelona, 1965, pgs. 37-44.

    obra filosofica 237.pdfobra filosofica 238.pdfobra filosofica 239.pdfobra filosofica 240.pdfobra filosofica 241.pdfobra filosofica 242.pdfobra filosofica 243.pdfobra filosofica 244.pdf