5
66 BLOC V: Briòfits Tema 16: Els briòfits. Generalitats. L'adaptació al medi terrestre. Organització: el gametòfit i l'esporòfit. Reproducció asexual i sexual: l'arquegoni. Diversitat: Hepàtiques i molses. Ecologia. Filogènia. Els briòfits són plantes verdes tot i dependre molt de l’aigua, per tant viuen en llocs humits amb aigua dolça. Tenen una mida petita. L’aspecte pot variar entre tal·lós o foliós, que consta d’unes poques capes de cèl·lules. Hi ha unes 16.000 espècies. La seva vida i reproducció està totalment lligada a l’aigua i la humitat del medi ja que són poiquilohídrics. Fan la fotosíntesi quan tenen aigua suficient, això sol ser amb la rosada del matí. La seva relació evolutiva es troba entre les clorofícies i les plantes superiors. Ja que tenen la paret cel·lular de cel·lulosa i no pas lignina. No tenen teixit conductor. Tenen les mateixes substàncies de reserva que les algues. La planta que veiem és el gametòfit (n), i consta de 3 parts: el rizoide que s’adhereix al substrat, el caulidi que és la tija al voltant de la qual surten els fil·lidis, que són unes fulles petites constituïdes per una sola capa de cèl·lules. Tipus de molses segons el creixement: - Acrocàrpic: el creixement és erecte, perpendicular al substrat i d’uns pocs centímetres. - Pleurocàrpic: el creixement és aplicat al substrat, paral·lel i molt ramificat. Reproducció de les molses: Es formen uns gametangis amb una morfologia pròpia, el gametangi ♀ anomenat arquegoni i el gametangi ♂ anomenat anteridi. Aquesta estructura és una mica més complexa que les algues. Hi ha una capa de cèl·lules que donen protecció al gàmeta femení que és a l’interior (ovocèl·lula) i aquesta estructura té una morfologia que recorda una ampolla, la part de sobre on hi ha l’entrada s’anomena coll. També l’estructura masculina, l’anteridi, té una capa de cèl·lules de protecció. Els gàmetes masculins són flagel·lats. De la fecundació en surt un embrió, ja que el zigot està envoltat per una estructura que l’envolta, la capa de cèl·lules de l’arquegoni. Les plantes que tenen aquesta morfologia són plantes arquegonials ( briòfits i pteridòfits). Els anteridis es troben en els fil·lidis perigonials, d’allí en surten espermatozoides flagel·lats que van a l’arquegoni que es troba en els fil·lidis periquecials on hi ha l’ovocèl·lula. De la fecundació en surt un embrió. L’esporòfit resultant es forma a sobre del gametòfit, i per meiosi dóna espores que generen gametòfits nous. Sistemàtica dels Briòfits: - Classe Antocerotes: Grup molt petit (100 espècies). Molt senzills i formats per diverses capes de cèl·lules. Organismes tal·losos laminars. Són la classe més primitiva dels briòfits. Viuen en llocs humits, ombrejats i arrecerats, com talussos i zones erosionades. A la província viuen a la zona de la Selva i al Cap de Creus. - Classe Hepàtiques: El gametòfit pot ser laminar (hepàtiques tal·loses), les més primitives; o formades per caulidis i fil·lidis (hepàtiques fol·lioses). S’adhereixen al substrat per rizoides unicel·lulars. Tenen cossos oleífers que contenen olis i substàncies aromàtiques. Tenen molta dependència de la humitat. L’esporòfit és simple, està format per un peu o seta i una càpsula o esporangi. Tenen una estructura dorsoventral ja que la cara superior i la inferior són diferents. - Hepàtiques tal·loses: A la part ventral hi ha unes esquames a partir de les quals surten els rizoides que les fixen al substrat. A la part dorsal hi ha uns porus o estomes visibles a lupa, a partir dels quals és fa l’intercanvi de gasos. En secció transversal es veu com el porus comunica amb la resta de porus a través de cambres aeríferes per la part de sota.

Botànica BLOC V

  • Upload
    xavier

  • View
    386

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Botànica BLOC V

66

BLOC V: Briòfits Tema 16: Els briòfits. Generalitats. L'adaptació al medi terrestre. Organització: el gametòfit i l'esporòfit. Reproducció asexual i sexual: l'arquegoni. Diversitat: Hepàtiques i molses. Ecologia. Filogènia. Els briòfits són plantes verdes tot i dependre molt de l’aigua, per tant viuen en llocs humits amb aigua dolça. Tenen una mida petita. L’aspecte pot variar entre tal·lós o foliós, que consta d’unes poques capes de cèl·lules. Hi ha unes 16.000 espècies. La seva vida i reproducció està totalment lligada a l’aigua i la humitat del medi ja que són poiquilohídrics. Fan la fotosíntesi quan tenen aigua suficient, això sol ser amb la rosada del matí. La seva relació evolutiva es troba entre les clorofícies i les plantes superiors. Ja que tenen la paret cel·lular de cel·lulosa i no pas lignina. No tenen teixit conductor. Tenen les mateixes substàncies de reserva que les algues. La planta que veiem és el gametòfit (n), i consta de 3 parts: el rizoide que s’adhereix al substrat, el caulidi que és la tija al voltant de la qual surten els fil·lidis, que són unes fulles petites constituïdes per una sola capa de cèl·lules. Tipus de molses segons el creixement:

- Acrocàrpic: el creixement és erecte, perpendicular al substrat i d’uns pocs centímetres. - Pleurocàrpic: el creixement és aplicat al substrat, paral·lel i molt ramificat. Reproducció de les molses:

Es formen uns gametangis amb una morfologia pròpia, el gametangi ♀ anomenat arquegoni i el gametangi ♂ anomenat anteridi. Aquesta estructura és una mica més complexa que les algues. Hi ha una capa de cèl·lules que donen protecció al gàmeta femení que és a l’interior (ovocèl·lula) i aquesta estructura té una morfologia que recorda una ampolla, la part de sobre on hi ha l’entrada s’anomena coll. També l’estructura masculina, l’anteridi, té una capa de cèl·lules de protecció. Els gàmetes masculins són flagel·lats. De la fecundació en surt un embrió, ja que el zigot està envoltat per una estructura que l’envolta, la capa de cèl·lules de l’arquegoni. Les plantes que tenen aquesta morfologia són plantes arquegonials ( briòfits i pteridòfits). Els anteridis es troben en els fil·lidis perigonials, d’allí en surten espermatozoides flagel·lats que van a l’arquegoni que es troba en els fil·lidis periquecials on hi ha l’ovocèl·lula. De la fecundació en surt un embrió. L’esporòfit resultant es forma a sobre del gametòfit, i per meiosi dóna espores que generen gametòfits nous. Sistemàtica dels Briòfits:

- Classe Antocerotes:

Grup molt petit (100 espècies). Molt senzills i formats per diverses capes de cèl·lules. Organismes tal·losos laminars. Són la classe més primitiva dels briòfits. Viuen en llocs humits, ombrejats i arrecerats, com talussos i zones erosionades. A la província viuen a la zona de la Selva i al Cap de Creus.

- Classe Hepàtiques:

El gametòfit pot ser laminar (hepàtiques tal·loses), les més primitives; o formades per caulidis i fil·lidis (hepàtiques fol·lioses). S’adhereixen al substrat per rizoides unicel·lulars. Tenen cossos oleífers que contenen olis i substàncies aromàtiques. Tenen molta dependència de la humitat. L’esporòfit és simple, està format per un peu o seta i una càpsula o esporangi. Tenen una estructura dorsoventral ja que la cara superior i la inferior són diferents. - Hepàtiques tal·loses: A la part ventral hi ha unes esquames a partir de les quals surten els rizoides que les fixen al substrat. A la part dorsal hi ha uns porus o estomes visibles a lupa, a partir dels quals és fa l’intercanvi de gasos. En secció transversal es veu com el porus comunica amb la resta de porus a través de cambres aeríferes per la part de sota.

Page 2: Botànica BLOC V

67

Tal com es veu en el dibuix, en les hepàtiques tal·loses hi ha un epidermis superior on trobem els porus. A sota, hi ha les cambres aeríferes. Per sota hi ha el teixit assimilador que fa la fotosíntesi, en una capa que s’anomena clorènquima. A sota hi ha una capa no fotosintètica que s’anomena parènquima. Per sota, hi ha també un altre epidermis inferior on trobem els rizoides. Reproducció de les hepàtiques tal·loses: Asexual: per propàguls units en conceptacles, en forma de cassoleta.

Sexual: els arquegonis i els anteridis es troben en els arquegoniòfors i anteridiòfors, formats per una estructura en forma de flor pedicelada. Hi ha espècies monòiques i diòiques. La fase llarga és el gametòfit (n). Els esporangis dels esporòfits es troben en forma de paràsits en l’interior dels arquegoniòfors.

- Hepàtiques fol·lioses: No són tant comuns. Tenen una morfologia rígida, per un caulidi on al voltant del qual es desenvolupen uns fil·lidis anomenats lòbuls. En algunes espècies hi ha una mena de fileres de tercers fil·lidis anomenats anfigastris, dels quals no se’n coneix la funció però es creu que es podria tractar d’una ex capa de fil·lidis vestigial. Els arquegonis es troben enmig dels fil·lidis envoltats per una membrana anomenada periant. Aquesta és la classe més evolucionada d’hepàtiques pel fet de disposar d’aquesta protecció pels arquegoniòfors. - Classe Briates:

És la classe més amplia i amb més espècies. Són també les que tenen un tamany més gran, que pot anar des dels mil·límetres fins als 60 cm. Tenen una estructura en forma de folíols que tenen un caulidi erecte o rastrer amb rizoides (pluricel·lulars) i fil·lidis helicoidals (contenen una o dos capes de cèl·lules amb un nervi que consta de més d’una capa de cèl·lules). L’esporòfit és complex i gran amb un peu o seta i una càpsula. Aquest peu li serveix per transportar les substàncies elaborades a la càpsula per tal que es puguin formar les espores. Cicle vital: Espora � Molsa gametòfit (n) � Sobre gametòfit arquegonis i anteridis � F! � Zigot � Esporòfit (2n) sobre el gametòfit � m! � Espores. L’esporòfit té varies parts: la càpsula (verda quan és immadura i encara fotosintetitza, quan es madura es taronja) és l’esporangi de l’esporòfit. Aquest té una paret pluriestratificada amb espores dins de la columnel·la central estèril que és la que condueix les substàncies nutritives que provenen del gametòfit i pugen pel peu. Envolten el sac esporífer, on es formen les espores per meiosi, tancades pel peristoma i l’opercle. Procés d’obertura de la càpsula: 1.- Cau la caliptra. 2.- S’obre l’opercle i cau. 3.- Quan les espores són prou madures es les dents del peristoma ( 1 o 2 fileres).

- Subclasse Esfàgnides:

És la subclasse més primitiva, tot i ser un grup molt antic estan molt especialitzats. Són molses acrocàrpiques (erectes). Creixen en llocs humits o inundats formant grans masses com són les molses de les turberes.

Page 3: Botànica BLOC V

68

No tenen rizoides i el seu creixement es dóna a la part superior, mentre que per baix hi ha la part que es va morint. A la part superior hi ha un capítol sostingut per un caulidi en el qual hi ha dos tipus de branques, unes de creixement horitzontal anomenades branques divergents i unes altres que creixen penjant, les branques pèndules. Al caulidi hi ha cèl·lules mortes a la perifèria formant el hialoderm i la seva funció és acumular aigua. En els fil·lidis no n’hi ha nervis, però hi ha dos tipus de cèl·lules: els hialocists, que són cèl·lules hialines, grans, mortes amb porus i engruiximents en forma d’espiral per no aixafar-se; els clorocists són cèl·lules verdes perquè contenen cloroplasts. La funció dels hialocists és emmagatzemar aigua mentre que els clorocists és fotosintetitzar. Els hialocists i els clorocists es troben de forma alternada, però com que hi predominen més els hialocists la planta en conjunt s’observa un color verd molt més clar. És característic d’aquest grup l’especialització en la retenció de l’aigua. L’esporòfit és simple, no forma seta, i el peu que sosté la càpsula arrodonida que pertany al caulidi (n). No formen cap mena d’estructura complexa com poden ser els peristomes i la caliptra. - Subclasse Bríides:

Són les molses habituals. Hi ha unes 15.000 espècies que es classifiquen a partir de caràcters de l’esporòfit, el gametòfit i el peristoma. Ex: Funaria hygrometrica. Poden viure en una gran diversitat d’habitats mentre hi hagi aigua. El protonema (primer estadi de l’espora) és filamentós i té una durada més o menys llarga. Tant hi ha formes pleurocàrpiques com acrocàrpiques. Els fil·lidis presenten nervis. L’esporòfit té seta, càpsula, caliptra i peristoma d’una o dues fileres.

Page 4: Botànica BLOC V

69

Page 5: Botànica BLOC V

70